Riscos geopolítics i la cotització de l'or

Els precedents històrics ens han ensenyat que l’or té tendència a pujar de preu enfront de les tensions geopolítiques. Tanmateix, la cotització de l’or és multifacètica i rarament respon a un sol detonant, si no que es regeix per diversos factors. Quins riscos geopolítics cal tenir en compte en el context actual?

Tot i que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de l’any, el preu de l’or va pujar un 15% el 2023 fins a assolir el seu màxim històric de 2.130,20 dòlars l’unça. La crisi bancària estatunidenca, les tensions geopolítiques, els conflictes bèl·lics i la postura de la Reserva Federal dels Estats Units de mantenir els tipus d’interès van ser alguns dels principals factors que van contribuir al fet que l’or continués sent un valor refugi per als inversors.

Aquest any, a banda dels conflictes bèl·lics i geopolítics, la falta de claredat entorn del calendari del cicle de relaxació de la política monetària de la Reserva Federal estatunidenca i la creixent popularitat de la candidatura de Donald Trump, poden tenir un impacte substancial en les eleccions de 2024, el panorama geopolític i la revaloració de l’or. Però centrem-nos en la geopolítica.

Desdolarització i diversificació de reserves

Quant a les sancions econòmiques contra Rússia arran de la guerra a Ucraïna, aquestes van disparar els preus dels hidrocarburs i altres matèries primeres, al mateix temps que soscavaven la credibilitat del sistema financer global en militaritzar el dòlar i en confiscar les reserves russes, provocant un increment de la demanda d’or per part dels bancs centrals.

Una enquesta feta per Invesco, empresa global de gestió d’actius, a 85 fons sobirans i 57 bancs centrals, mostrava que gairebé el 60% de les entitats consultades estan preocupades pel precedent de les sancions contra Rússia i consideren que aquests fets han provocat que l’or sigui un actiu més atractiu, mentre que el 68% manté les reserves a les seves arques en comparació amb el 50% del 2020.

En aquest context, la creixent tendència a la desdolarització no dona senyals d’aturar-se. Segons l’FMI, la quota de mercat del dòlar estatunidenc com a moneda de reserva mundial ha caigut del 66% del 2003 al 58,4% a la fi del quart trimestre del 2023. Un fet que sembla confirmar que el sistema financer internacional es troba davant d’un procés de transformació imparable, encoratjat per les grans economies emergents que formen part del grup dels BRICS.

Augment de les tensions a l’Orient Mitjà

El conflicte bèl·lic desencadenat entre Israel i Palestina el passat 7 d’octubre feia pujar el preu de l’or més d’un 10%, assolint un màxim per sobre dels 1.900 euros l’unça. Aquesta pujada del preu de l’or venia donada no tant pel conflicte armat entre aquests dos actors, com per les possibles ramificacions que podia tenir si s’hi involucraven altres països de la regió i de l’esfera occidental. 

Mentre que l’estira-i-arronsa bèl·lic entre Hezbollah i Israel a conseqüència de la massacre a Gaza corria perill de descontrolar-se, Ansar Al·lah, la resistència islamista més coneguda com a moviment Houthi i que opera al Iemen, també se solidaritzava amb Palestina atacant els vaixells que transiten pel mar Roig amb destinació a Israel i a altres països que encara alimenten el genocidi.

Això va disparar exponencialment els costos del transport marítim i el risc de revifar la flama de la guerra al Iemen després de l’últim alto el foc, esperonant a l’alça el preu de l’or. La resposta dels Estats Units i alguns dels seus estats clientelars no es va fer esperar i els bombardejos al Iemen continuen el dia d’avui. 

Pel que fa a l’ocupació il·legal de Síria per part de l’exèrcit dels Estats Units, aquesta continua provocant una resposta a càrrec de grups de resistència armada. L’atac a una de les bases militars estatunidenques ha estat seguit per un increment dels bombardejos dels EUA a Síria i a l’Iraq, contra objectius militars que Washington lliga al govern iranià.

En aquest context, les amenaces dels EUA contra l’Iran, acusant-lo de donar suport a Síria, Iemen i Palestina, són un clar intent d’ampliar el conflicte actual. La qual cosa també tindria ramificacions per l’economia global, els mercats financers i el valor de l’or com a actiu refugi per als inversors.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En temps d’incertesa, els estalviadors busquen refugi. Tradicionalment, els bons sobirans s’han considerat un actiu segur, garantia dels estats. Però avui, amb guerres que amenacen l’estabilitat global, inflació persistent i nivells de deute públic molt elevats, molts es pregunten: continuen sent els bons de l’Estat la millor opció?

Durant dècades, els bons de l’Estat han estat sinònim de seguretat. Quan un govern emetia deute, el missatge implícit era clar: “nosaltres sempre pagarem”. Aquesta percepció els convertia en el refugi natural dels estalviadors en temps d’incertesa. Però el món ha canviat. Amb deutes públics disparats, inflació persistent i tensions geopolítiques creixents, molts es pregunten si els bons continuen sent aquella aposta segura que semblaven.

Els números parlen per si sols. Segons Eurostat, Espanya acumula un deute públic proper al 102% del PIB, França ja supera el 110% i Itàlia voreja el 137%. Als Estats Units, el deute federal ha sobrepassat els 34 bilions de dòlars. Aquestes xifres obliguen els governs a refinançar constantment el seu passiu, depenent dels mercats financers per mantenir la seva solvència.

El problema és que el cost d’aquest deute ha augmentat notablement. Després de la pujada de tipus d’interès entre 2022 i 2023, mantenir-lo s’ha convertit en una càrrega pressupostària enorme. Tot i que el BCE i la Fed han començat a moderar la política monetària, els tipus reals continuen sent elevats i la pressió fiscal sobre els ciutadans no afluixa. En aquest context, els bons ja no són un refugi absolut, sinó un actiu exposat a tensions pressupostàries i a exigències d’austeritat, com les que actualment pateix França sota la supervisió de Brussel·les.

Quan el bo no protegeix l’estalvi

La seguretat dels bons és també relativa si tenim en compte la inflació. Un bo pot oferir un 3% d’interès anual, però si la inflació és del 2,5%, el guany real és gairebé nul. I si la inflació puja per sobre del cupó, l’inversor perd poder adquisitiu.

Aquest escenari no és teòric: el 2022 i el 2023 ho vam viure en directe. Amb inflacions disparades a causa de la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica i els colls d’ampolla en les cadenes de subministrament, els bons van generar pèrdues reals importants. Avui la inflació s’ha moderat —a la zona euro voreja el 2,4% i als Estats Units el 2,8%—, però continua sent una amenaça latent.

A més, els governs tenen un incentiu pervers: quan els preus pugen, el valor real del deute es redueix. La inflació actua com un alleujament per a les arques públiques, però erosiona l’estalvi dels ciutadans.

L’or: mil·lennis d’estabilitat

En aquest escenari, l’or es reafirma com el refugi per excel·lència. A diferència dels bons, no depèn de cap govern ni de cap banc central. Ningú pot imprimir més or, i aquesta escassetat natural el converteix en un actiu tangible, universal i de confiança.

La seva trajectòria històrica és incontestable. Quan els sistemes econòmics trontollen, l’or recupera protagonisme. Va passar durant la crisi del deute europeu del 2012, en la crisi financera global del 2008 i també durant la pandèmia del 2020. I torna a passar ara, amb conflictes oberts a Ucraïna i l’Orient Mitjà.

Les dades del World Gold Council ho deixen clar: el preu de l’or s’ha revalorat prop d’un 85% en els darrers quatre anys i més d’un 40% en l’última dècada. El 2024 i 2025 s’han assolit màxims històrics gràcies a la compra de més de 1.000 tones anuals per part dels bancs centrals, especialment la Xina, que busca reduir la seva dependència del dòlar.

Geopolítica i desdolarització

La multipolaritat mundial també juga a favor del metall groc. La Xina, l’Índia o Rússia impulsen iniciatives per reduir l’hegemonia del dòlar i reforçar alternatives monetàries. Tot i que el dòlar continua dominant, aquest procés ha augmentat la demanda d’or com a cobertura neutral. Si fins i tot els governs utilitzen l’or per protegir-se de la volatilitat financera, té sentit que els estalviadors particulars considerin fer el mateix.

L’anàlisi comparativa és clara. En la darrera dècada, molts bons sobirans han ofert rendiments reals negatius, mentre que l’or ha mantingut una trajectòria ascendent. Els bons depenen de la solvència dels estats i de les oscil·lacions dels tipus d’interès; l’or és independent i universalment convertible en qualsevol mercat.

En inflació alta, els bons perden valor, mentre que l’or actua com a protecció. I, en termes de confiança, mentre els bons es basen en la promesa de pagament d’un estat, l’or es fonamenta en la seva escassetat i en mil·lennis de reconeixement com a reserva de valor.

I per a l’estalviador?

Per a un petit inversor, la diferència és decisiva. Els bons poden semblar segurs, però amaguen riscos de pèrdua de poder adquisitiu i pèrdues si es venen abans del venciment. Per contra, l’or no ofereix guanys espectaculars a curt termini, però sí el que molts busquen: estabilitat i seguretat.

En un món d’inflació recurrent, deutes creixents i incertesa geopolítica, confiar cegament en els bons és arriscat. L’or, en canvi, ha resistit totes les crisis conegudes i continua consolidant-se com l’actiu refugi per excel·lència.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El Forex o mercat de divises és un mercat global i descentralitzat en el qual es negocien divises. Núria Rambla, CEO Executive Assistant d’11Onze, ens explica el funcionament del mercat que mou el volum més gran d’inversions.

Forex, de la unió de les paraules Foreign i  Exchange, també és conegut com a FX o mercat de divises, i és el mercat financer més gran del món. És un mercat global per al comerç de divises on es poden negociar les principals divises mundials les 24 hores del dia, de dilluns a divendres. Però com apunta Rambla, “no hem de confondre el mercat de divises amb el mercat de la borsa, són diferents”.

Es tracta d’un mercat amb molta liquiditat on operen un gran nombre d’agents i inversors de tot el món, com ara bancs, institucions financeres i empreses que gestionen fons d’inversió. Per tant, representa una gran oportunitat per tota mena d’inversors que es veu reflectida en el volum d’inversió, “cada dia si negocien 2,9 bilions de dòlars i 1,1 bilions d’euros”, detalla Rambla.

Negociar els tipus de canvi entre dues divises

L’objectiu dels inversors és el d’obtenir beneficis amb la diferència de preus entre les diferents divises que cotitzen en el mercat. Cal tenir en compte que el valor d’una divisa pot variar depenent de nombrosos factors. La situació econòmica actual amb una inflació desbocada pot jugar un paper determinant en la demanda, però existeixen altres circumstàncies que poden fer pujar o baixar el valor d’una divisa.

Els inversors compren i venen divises basant-se en la seva previsió que un parell de divises experimentaran un moviment a l’alça o a la baixa en relació amb el seu valor inicial. En aquest sentit, Rambla apunta que el mercat de Forex “ens permet pactar preus i cobrir riscos, el que es coneix com a opcions i futurs”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si ja operes amb criptomonedes a través de la plataforma Bitvavo que 11Onze Recomana, t’oferim 6 trucs per augmentar la seguretat del teu compte. Aprofita els consells i les promocions de Bitvavo i aprèn com funciona el món de les criptomonedes.

Durant aquest mes de juliol Bitvavo està oferint dues promocions per aquells usuaris que es donin d’alta a la plataforma. Però no només això, també ens dona idees per millorar la seguretat del nostre compte. T’ho expliquem a continuació:

1. Habilitar l’autenticació de dos factors. El primer pas per protegir el compte de Bitvavo és activar l’autenticació de dos factors (2FA). Així s’afegeix una capa extra de seguretat d’una manera ben senzilla: requerint un codi únic generat per una aplicació d’autenticació. Això dificulta notablement l’accés no autoritzat, per tant, és una magnífica barrera contra els hackers.
   Una altra cosa, si utilitzes una aplicació d’autenticació, d’aquelles que et reconeix a tots els dispositius, no sincronitzis els codis de Bitvavo amb el teu compte personal. Guarda’ls només al dispositiu.
2. Utilitza una contrasenya segura. Com pots crear una contrasenya forta? Doncs no és complicat, evita fer servir paraules comunes, frases o informació personal que pugui ser fàcilment endevinada. Sempre es recomana fer una combinació de lletres majúscules i minúscules, números i caràcters especials. Però, fes el favor, apunta-la en algun lloc, no te n’oblidis!
3. Mantingues la privadesa de la informació del teu compte. És una obvietat, però val la pena recordar-la i que mai comparteixis els detalls del teu compte Bitvavo amb ningú. Això inclou la teva contrasenya, la pregunta de seguretat i les claus API. A més, ves amb compte amb les estafes de phishing i els correus electrònics falsos que poden intentar robar la teva informació personal. Recorda, ni Bitvavo ni 11Onze et demanaran mai informació del teu compte a través de correu electrònic o d’una trucada telefònica.
4. Assegura el teu correu electrònic. El teu correu està vinculat a Bitvavo, per tant, seria bona idea que també en milloressis la seguretat. Per això pots activar l’autenticació de dos factors i comprovar regularment si hi ha filtracions de comptes. Hi ha eines per comprovar-ho com haveibeenpwned.com. També, una altra opció, és crear un correu electrònic només per a les teves gestions amb Bitvavo.
5. Utilitza el codi anti-phishing. Si actives el codi anti-phishing, s’inclourà a tots els correus electrònics generats automàticament enviats per Bitvavo. Amb aquest codi, pots comprovar si el correu electrònic procedeix realment de Bitvavo. Podeu canviar el vostre codi anti-phishing seguint les instruccions aquí. O mirant el vídeo que us enllacem aquí sota. 
6. Mira de mantenir-te informat. Consulta regularment els teus comptes, els blogs oficials i La Plaça. Això t’ajudarà a mantenir-te informat sobre qualsevol problema de seguretat o actualització a la plataforma.
7. EXTRA: Bloquejant la retirada de fons. Bitvavo també permet bloquejar absolutament les retirades de diners. D’aquesta manera només es pot operar en criptomonedes, però mai es poden treure els diners en euros. Això evita la possibilitat que algú pugui suplantar l’usuari i descarregar els diners. La plataforma neerlandesa explica en aquest article com bloquejar la retirada de dipòsits i com tornar-la a activar quan sigui necessari. 

Com utilitzar el codi anti-phising

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Quant ens gastem en productes de bellesa? Quina és la incidència de la cosmètica natural en aquest sector? Parlem de tot això i més amb Esther Vallès, cofundadora d’El Mirall Blau Perruquers, i amb Gemma Vallet, directora d’11Onze District, en un nou episodi de La Plaça de Territori 17.

Es consolida la recuperació de sector de la perfumeria i la cosmètica després del fre que va suposar la pandèmia sanitària. L’any passat es van facturar 9.205 milions d’euros, un 11,3% més que en l’exercici anterior, segons dades de l’Associación Nacional de Perfumeria i Cosmètica (STANPA).

El consum per càpita marca un nou rècord, aproximant-se als 185 euros per persona i any. Tanmateix, Esther Vallès pensa que la xifra real és molt més elevada, superior als 250 euros: “Crec que ens gastem una miqueta més, perquè cada vegada som més conscients que ens hem de posar productes de qualitat a la nostra pell.” De fet, les dades mostren que totes les categories de producte han crescut i superat els nivells prepandèmia per segon any consecutiu.

La cosmètica natural guanya espai en el mercat

La gent ha pres consciència dels avantatges dels productes cosmètics naturals. Cada vegada són més les persones que se sumen a la tendència a comprar cosmètics elaborats de manera artesanal i amb ingredients menys perjudicials per al medi ambient i la nostra pell.

Com explica Vallès: “Si fas servir un tipus de cosmètic que porti parabens i silicones, el que t’arregla per un cantó t’ho desarregla per un altre.” A més, es tracta de productes que són més sostenibles perquè estan elaborats amb ingredients d’origen vegetal, de manera que no generen residus químics agressius per al medi ambient.

Més enllà dels possibles beneficis de la cosmètica natural, la cofundadora d’El Mirall Blau apunta que els clients valoren, sobretot, l’honestedat i que els beneficis del producte siguin palpables. “Moltes vegades, els cosmètics moderns poden donar bons resultats immediats, però a la llarga t’estan perjudicant el cabell”.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 3.600 – 3.700 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal, però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En un moment d’elevada incertesa econòmica, amb tensions geopolítiques globals, inflació persistent i una confiança minvant en les monedes fiduciàries, molts estalviadors es pregunten com protegir el seu patrimoni. I cada cop més, la resposta apunta en una direcció molt concreta: l’or.

Aquest metall preciós, amb milers d’anys d’història com a reserva de valor, torna a ocupar un lloc central en les estratègies de protecció financera. I no és casualitat. Més enllà del seu simbolisme, l’or ofereix una sèrie de característiques que el fan únic en temps d’incerteses.

L’or no és un actiu financer convencional. No depèn de cap emissor, no comporta risc de crèdit i no es pot crear arbitràriament, com sí que passa amb les divises. És un actiu tangible, escàs i universalment reconegut. Aquestes qualitats el converteixen en un refugi natural davant la inflació, la incertesa i els cicles econòmics adversos.

Quan les borses cauen, quan els bancs centrals imprimeixen diners a gran escala o quan el valor dels diners es dilueix, l’or manté —i sovint incrementa— el seu valor. I això és exactament el que està passant.

El moment actual

Durant els darrers quatre anys, el preu de l’or s’ha revalorat prop d’un 85 %, i només en el darrer any ha pujat més d’un 30 %. Es tracta d’una tendència clara i contundent, impulsada per la debilitat estructural del dòlar, la previsió de recessió als Estats Units i una inflació global que no s’ha pogut contenir del tot. Aquestes xifres no són promeses de futur: són fets que han cridat l’atenció tant d’inversors institucionals com de particulars.

Amb data d’agost de 2025, l’or cotitza prop dels 3.380 dòlars per unça, assolint màxims històrics. Paral·lelament, els bancs centrals —especialment el de la Xina— acumulen or mes rere mes, amb nou mesos consecutius de compres, en una clara estratègia per reduir la seva exposició al dòlar i blindar el seu sistema monetari.

També la demanda individual es manté elevada: a l’Índia, tot i el preu elevat, la compra de joies d’or continua sent massiva, reafirmant el metall com una reserva de valor familiar per excel·lència.

I què diuen les previsions?

Les principals entitats financeres internacionals apunten cap a una continuïtat de la tendència alcista en el valor de l’or durant els pròxims mesos i anys:

• HSBC preveu una mitjana de 3.215 $ l’unça el 2025, amb pics de fins a 3.600 $.
• Goldman Sachs va més enllà i estima que, si s’agreuja la recessió, podríem veure valors superiors als 3.800 $.
• J.P. Morgan apunta a una mitjana de 3.675 $ al quart trimestre d’aquest any, amb possibilitats reals de superar els 4.000 $ el 2026.
• D’altres informes, com el de WisdomTree, arriben a estimar un escenari extrem que podria portar l’or fins als 5.000 $ per unça si es desencadenen nous xocs inflacionaris o polítics a escala mundial.
  

Tot plegat dibuixa un escenari on l’or consolida el seu paper com a actiu estratègic per preservar valor i oferir estabilitat en carteres cada cop més exposades a riscos sistèmics.

I per als petits inversors?

Avui, invertir en or ja no és patrimoni exclusiu de grans fortunes ni de bancs centrals. Qualsevol inversor amb criteri i visió pot accedir-hi de manera segura i transparent, sense necessitat d’intermediaris opacs ni productes financers complicats.

Existeixen opcions accessibles per a tots els perfils: des de la compra directa de lingots o monedes, fins a la inversió fraccionada amb custòdia professional, o sistemes híbrids que permeten gestionar el teu or com un actiu patrimonial real, físic i assignat.

El més important no és només adquirir or, sinó com i amb qui ho fas. Els inversors més exigents busquen:

• Transparència contractual i preus clars.
• Or físic 100 % assignat, no paper ni promeses. 
• Custòdia segura i auditada, amb accés immediat al teu actiu si el necessites.
• Tracte personalitzat, amb acompanyament expert, no simples processos automàtics.

Invertir en or avui significa protegir el valor dels teus diners en un entorn on tot fluctua… menys el que és real. És una forma de diversificar amb seny, de refugiar-se sense renunciar al control, i de construir un futur sòlid sobre un actiu que ha resistit totes les crisis conegudes. L’or no canvia. Però la manera d’accedir-hi sí. I això ho canvia tot.

Un tancament amb perspectiva

Invertir en or no és cap moda passatgera ni una resposta impulsiva davant la por. És una decisió estratègica, arrelada en la història i avalada pels fets. En un món on la confiança en les institucions financeres es veu sacsejada, on les polítiques monetàries són cada cop més intervencionistes i on el valor dels diners es dilueix any rere any, l’or emergeix com una de les poques certeses tangibles que queden.

Aquest metall no promet rendiments espectaculars a curt termini. No ven la il·lusió d’un enriquiment ràpid. El que ofereix, però, és una forma sòlida de conservar valor, de garantir independència financera i de resistir els embats que ja estan transformant el sistema econòmic global.

Mantenir una part del teu patrimoni en or no és una aposta, és una assegurança. És blindar els teus estalvis davant escenaris que escapen al teu control: inflació desbocada, caigudes borsàries, crisi de deute sobirà, pèrdua de poder adquisitiu o canvis geopolítics imprevisibles.

A més, fer-ho ara, en un moment en què els bancs centrals acumulen reserves i el mercat consolida una tendència alcista, és actuar amb anticipació. No quan tot s’enfonsa, sinó quan encara tens marge per decidir.

Per això, si estàs pensant en com protegir el que has guanyat amb esforç, si no vols deixar els teus estalvis exposats a riscos sistèmics i vols començar a construir una estratègia patrimonial amb cara i ulls, l’or mereix un espai al teu horitzó. No és una resposta per a tothom. Però potser sí que és la resposta que tu estaves buscant.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En un context econòmic cada cop més volàtil i inflacionari, les operacions a futur tornen a guanyar protagonisme. Tot i semblar un instrument modern i complex, les compres a futur són un mecanisme comercial amb milers d’anys d’història. Civilitzacions com l’egípcia o la romana ja pactaven preus per a mercaderies abans de la collita, protegint-se així de futures fluctuacions.

Avui dia, aquest sistema continua plenament vigent i sofisticat, especialment als mercats organitzats de futurs, com el Chicago Mercantile Exchange (CME) o l’Euronext. En aquests mercats, s’hi poden intercanviar tota mena d’actius: matèries primeres agrícoles (com blat, cafè, sucre o cotó), metalls preciosos (com l’or, la plata o el coure), fonts d’energia (com el petroli, el gas natural o l’electricitat), divises internacionals (dòlar, euro, ien…), així com índexs borsaris i altres productes financers derivats. 

La varietat d’actius negociables i la seva estandardització fan d’aquests mercats una eina fonamental per a empreses, inversors institucionals i governs que volen protegir-se contra riscos de preu, diversificar carteres o assegurar el subministrament de recursos estratègics.

Però, què és exactament una compra a futur?

Una compra a futur és un contracte entre dues parts que pacten, en el present, el preu d’un producte o actiu que serà lliurat o liquidat en una data futura. A diferència de la compra immediata, el lliurament físic o el pagament no es fa en el moment de la signatura, sinó més endavant, segons el calendari acordat.

Aquest tipus d’operacions es duen a terme en mercats regulats, amb normes estandarditzades que garanteixen la seguretat jurídica i financera de les dues parts. Per protegir l’acord, ambdues han de dipositar una garantia inicial (anomenada ‘marge’ o ‘margin’) que serveix com a compromís d’execució.

Posicions llargues i posicions curtes

Dins l’argot financer, els termes posició llarga i posició curta són fonamentals per entendre com funcionen les operacions a futur. Adoptar una posició llarga vol dir comprometre’s a comprar un actiu en una data futura determinada; en canvi, tenir una posició curta significa comprometre’s a vendre aquest actiu en aquell moment. Aquestes posicions no impliquen necessàriament la tinença física del producte —de fet, moltes vegades el contracte es liquida abans de la data de venciment per mitjà de compensació econòmica.

Aquest mecanisme permet que, tant els productors —que volen assegurar el preu de venda— com els compradors industrials o distribuïdors — que volen garantir un preu d’adquisició estable— puguin protegir-se davant la incertesa de mercat.

El contracte a futur ha d’incloure tota la informació essencial per ser executable:

• L’actiu o producte negociat (per exemple, 1.000 barrils de petroli brut).
• La quantitat concreta.
• El preu pactat (fixat en el moment de la signatura).
• La data de venciment o execució.
• La forma de liquidació (pot ser per lliurament físic o per diferència de preu).
• El lloc i les condicions de lliurament, en cas que hi hagi intercanvi físic de mercaderia.
  

Aquest sistema permet fixar condicions amb molta antelació, cosa especialment valuosa en sectors on els preus poden canviar radicalment en pocs dies.

Els avantatges de les compres a futur

• Estabilitat en temps d’inflació. En èpoques d’inflació o escassetat, les compres a futur són una eina de protecció contra la volatilitat dels preus. Empreses agrícoles, fabricants, distribuïdors o fins i tot inversors poden assegurar avui el preu d’un producte que necessitaran demà. 
• Planificació més fiable. Poder anticipar costos o ingressos facilita la planificació financera i logística, i redueix el risc d’imprevistos que poden afectar tota una cadena de subministrament.
• Accés àgil i cost moderat. El funcionament diari dels mercats de futurs assegura una alta liquiditat i una certa facilitat per operar o desfer posicions. A més, el cost inicial d’entrada (la garantia) sol ser relativament baix en comparació amb el valor total del contracte, cosa que permet moure grans volums amb menys capital.

Però també comporten riscos

Tot i els beneficis evidents, les compres a futur no són una fórmula màgica i comporten riscos significatius que cal tenir molt presents abans de fer qualsevol moviment:

• Risc de mercat: Si el preu real de l’actiu en la data de venciment resulta inferior al preu pactat, el comprador haurà de pagar més del valor actual, assumint una pèrdua. I a l’inrevés, si el preu puja i ets venedor, pots estar obligat a vendre per sota del preu de mercat. Això pot afectar de manera directa la rendibilitat de l’operació i, en casos greus, desestabilitzar el pressupost d’una empresa.
• Compromís contractual ferm: Els contractes de futurs no es poden trencar sense conseqüències. Un cop formalitzats, són vinculants, i incomplir-los pot comportar sancions econòmiques importants o pèrdues de la garantia dipositada. Per això és fonamental avaluar molt bé la capacitat de complir amb les condicions pactades abans de signar res.
• Complexitat tècnica: Els mercats de futurs són entorns molt especialitzats. Entendre com funcionen els mecanismes de liquidació, apalancament, garanties i ajustaments diaris requereix una formació prèvia sòlida. Operar-hi sense coneixement pot derivar fàcilment en decisions errònies o precipitades, especialment si es confonen amb operacions especulatives a curt termini.
• Volatilitat i apalancament: En alguns casos, els futurs es fan servir amb apalancament, és a dir, operant amb diners prestats o amb una garantia petita per un volum gran, fet que pot amplificar tant els guanys com les pèrdues. Una petita variació en el preu pot tenir un impacte molt gran sobre el resultat final de l’operació.

Un exemple senzill

Imagina’t una empresa de torradors de cafè que necessita grans quantitats de gra cada mes. Si tem una pujada de preus per culpa de fenòmens climàtics o inestabilitat geopolítica, pot optar per comprar cafè a futur. Pacta el preu ara, assegura l’estoc i evita sorpreses desagradables d’aquí a tres mesos.

Aquest mateix sistema s’utilitza arreu del món amb blat, petroli, sucre, gas, or o fins i tot energia elèctrica.

Una estratègia, no una aposta

Les compres a futur són molt més que una eina financera: són una estratègia de gestió del risc amb un gran potencial per protegir l’estabilitat econòmica d’una empresa o sector. En mans ben formades, permeten anticipar escenaris adversos, protegir els marges comercials, assegurar el subministrament i reduir la dependència dels vaivens del mercat.

Quan els preus fluctuen amb força —per causes com la inflació, tensions geopolítiques, desajustos logístics o sequeres—, aquest tipus d’operació pot marcar la diferència entre sobreviure o perdre el control dels costos. És per això que moltes grans empreses utilitzen els futurs com a element habitual dins del seu pla de previsió financera.

Tanmateix, cal recordar que no són una aposta ni un joc especulatiu per a qui no domini el terreny. Són una estratègia complexa que exigeix coneixement, rigor i disciplina. I com tota bona estratègia, no s’ha d’aplicar a cegues. Cal entendre-la, dimensionar-la i adaptar-la a les necessitats reals de cada negoci o operació.

Al capdavall, els mercats de futurs no ofereixen garanties absolutes, però sí una cosa molt valuosa: la capacitat d’anticipar, gestionar i mitigar el risc en un món cada vegada més impredictible.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Quan parlem d’or, parlem de valor. Però no tot l’or és igual: el que realment en determina el preu i l’ús és el grau de puresa. I aquí és on entren en joc dues maneres de mesurar-lo: els quirats (k) i les mil·lèsimes (‰).

Tot i que a les botigues de joieria sentim parlar d’or de 18 o 24 quirats, en el món de la inversió i la compravenda internacional, el sistema més habitual és el de les mil·lèsimes, una mesura molt més precisa.

Què vol dir la puresa de l’or?

La puresa de l’or indica la proporció d’or pur present en una peça respecte al total del seu pes. L’or pur —és a dir, sense barreja amb altres metalls— és químicament conegut com a Au i pertany a la família dels metalls nobles. Això vol dir que no s’oxida ni es degrada amb el temps, no reacciona fàcilment amb altres elements i té una resistència excepcional als àcids.

Aquestes propietats fan de l’or un metall especialment valuós, escàs i durador, però també massa tou per a alguns usos pràctics, com ara la fabricació de joies o monedes de circulació. Per això sovint es combina amb altres metalls com el coure, la plata o el pal·ladi, per augmentar-ne la resistència o alterar-ne el color.

Quirats: la mesura tradicional en joieria

El sistema dels quirats divideix la puresa en 24 parts. Així:

• 24 quirats (24 k): or pur (100%)
• 22 quirats (22 k): 91,6% d’or + 8,4% d’altres metalls
• 18 quirats (18 k): 75% d’or + 25% d’altres metalls
• 14 quirats (14 k): 58,5% d’or
• 9 quirats (9 k): 37,5% d’or

L’or de 18 quirats és el més habitual en joieria a Europa, ja que ofereix un bon equilibri entre qualitat, durabilitat i cost. En canvi, en països com l’Índia o els Emirats Àrabs Units, l’or de 22 quirats és més comú, especialment per peces tradicionals.

Mil·lèsimes: la mesura estàndard en la inversió en or

En l’àmbit de la inversió i la indústria, s’utilitza un sistema decimal molt més precís: les mil·lèsimes, que expressen la quantitat d’or pur per cada 1.000 parts.

• 999,9‰ (o “quatre noves”): or d’altíssima puresa, usat en lingots i monedes d’inversió. És el més proper a l’or pur real.
• 995‰: estàndard mínim per considerar un lingot com a “d’inversió” segons les directrius internacionals.
• 916‰: equival aproximadament a l’or de 22 quirats.
• 750‰: equival a 18 quirats.
• 585‰: equival a 14 quirats.

El 999,9‰ ja es considera or pur en els mercats internacionals. És el que trobem en lingots, monedes bullion i altres productes d’inversió reconeguts.

Com es presenta l’or d’inversió?

L’or d’inversió es comercialitza principalment en lingots i monedes. Els lingots poden pesar des d’1 gram fins a 1 kg o més, tot i que els formats més habituals en l’àmbit minorista són de 2,5 g, 5 g, 10 g, 20 g, 50 g i 100 g.

Les monedes bullion són emeses per bancs centrals o cases de la moneda oficials, i combinen valor de mercat amb una certa col·leccionabilitat. Exemples coneguts:

• Krugerrand (Sud-àfrica): 1 unça (31,1 g) d’or de 22 què
• Maple Leaf (Canadà): or pur 999,9‰
• Philharmoniker (Àustria): 999,9‰
• American Eagle (EUA): 22 què amb pes total d’una unça
• Britannia (Regne Unit): 999,9‰ des de 2013

Totes aquestes monedes han de dur gravades el pes i la puresa exactes, fet que garanteix la seva acceptació al mercat global.

I com s’aconsegueix l’or pur?

L’or no es troba a la natura en estat pur, sinó en forma de granets, vetes o barreges amb altres materials. Per convertir-lo en or d’inversió o d’alta qualitat, cal passar-lo per processos de refinament que poden incloure fosa a altes temperatures, processos químics amb àcids i posterior purificació.

Aquest or pur és el que es fa servir per fabricar lingots i monedes d’alt valor. Però en joieria, com ja hem dit, la puresa sovint es redueix expressament per motius tècnics o estètics.

Per què és important conèixer la puresa de l’or?

Saber si estem davant d’un or de 18 k, 22 k o 999,9‰ no és només una qüestió tècnica, sinó una garantia de valor, transparència i seguretat. Tant si el comprem com a inversió, com si es tracta d’una joia o herència familiar, identificar correctament la puresa ens ajuda a prendre decisions informades.

A més, en un món on l’or torna a guanyar protagonisme com a refugi davant la incertesa econòmica, conèixer el seu valor real és més rellevant que mai.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

És segur comprar or? Per què els inversors decideixen comprar-ne? En èpoques d’inestabilitat econòmica, en què el sistema financer i l’economia mundial trontollen, la compra d’or té més sentit que cap altre actiu. Ens explica per què Sara Casals, de l’equip de producte d’11Onze.

“L’or continua sent l’aposta més segura per protegir els nostres estalvis i, fins i tot, per obtenir-ne algun guany”, afirma Sara Casals. Això explica, segons l’experta de l’equip de producte, per què l’or representa una part importantíssima de les reserves estratègiques dels bancs centrals des de fa molts anys. “Cal deixar clar que quan parlem de seguretat en la compra d’or, parlem de l’or físic, i no com a inversió en fons digitals o mitjançant fons o accions en el sector de la mineria”, aclareix Casals.

L’or físic, diu, sempre tindrà valor i sobreviurà al pas del temps. “L’or és un valor refugi, degut a la seva capacitat de preservar la riquesa”, assevera la membre de l’equip de producte. Per tant, quan es preveu una pujada de la inflació, un dels actius preferits és l’or, que, a més, té una gran liquiditat. En vols saber més? Acaba de veure el vídeo de sota!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.