Quins actius es consideren dipòsits de valor?

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, «un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor» quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 3.600 – 3.700 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal, però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En un moment d’elevada incertesa econòmica, amb tensions geopolítiques globals, inflació persistent i una confiança minvant en les monedes fiduciàries, molts estalviadors es pregunten com protegir el seu patrimoni. I cada cop més, la resposta apunta en una direcció molt concreta: l’or.

Aquest metall preciós, amb milers d’anys d’història com a reserva de valor, torna a ocupar un lloc central en les estratègies de protecció financera. I no és casualitat. Més enllà del seu simbolisme, l’or ofereix una sèrie de característiques que el fan únic en temps d’incerteses.

L’or no és un actiu financer convencional. No depèn de cap emissor, no comporta risc de crèdit i no es pot crear arbitràriament, com sí que passa amb les divises. És un actiu tangible, escàs i universalment reconegut. Aquestes qualitats el converteixen en un refugi natural davant la inflació, la incertesa i els cicles econòmics adversos.

Quan les borses cauen, quan els bancs centrals imprimeixen diners a gran escala o quan el valor dels diners es dilueix, l’or manté —i sovint incrementa— el seu valor. I això és exactament el que està passant.

El moment actual

Durant els darrers quatre anys, el preu de l’or s’ha revalorat prop d’un 85 %, i només en el darrer any ha pujat més d’un 30 %. Es tracta d’una tendència clara i contundent, impulsada per la debilitat estructural del dòlar, la previsió de recessió als Estats Units i una inflació global que no s’ha pogut contenir del tot. Aquestes xifres no són promeses de futur: són fets que han cridat l’atenció tant d’inversors institucionals com de particulars.

Amb data d’agost de 2025, l’or cotitza prop dels 3.380 dòlars per unça, assolint màxims històrics. Paral·lelament, els bancs centrals —especialment el de la Xina— acumulen or mes rere mes, amb nou mesos consecutius de compres, en una clara estratègia per reduir la seva exposició al dòlar i blindar el seu sistema monetari.

També la demanda individual es manté elevada: a l’Índia, tot i el preu elevat, la compra de joies d’or continua sent massiva, reafirmant el metall com una reserva de valor familiar per excel·lència.

I què diuen les previsions?

Les principals entitats financeres internacionals apunten cap a una continuïtat de la tendència alcista en el valor de l’or durant els pròxims mesos i anys:

• HSBC preveu una mitjana de 3.215 $ l’unça el 2025, amb pics de fins a 3.600 $.
• Goldman Sachs va més enllà i estima que, si s’agreuja la recessió, podríem veure valors superiors als 3.800 $.
• J.P. Morgan apunta a una mitjana de 3.675 $ al quart trimestre d’aquest any, amb possibilitats reals de superar els 4.000 $ el 2026.
• D’altres informes, com el de WisdomTree, arriben a estimar un escenari extrem que podria portar l’or fins als 5.000 $ per unça si es desencadenen nous xocs inflacionaris o polítics a escala mundial.
  

Tot plegat dibuixa un escenari on l’or consolida el seu paper com a actiu estratègic per preservar valor i oferir estabilitat en carteres cada cop més exposades a riscos sistèmics.

I per als petits inversors?

Avui, invertir en or ja no és patrimoni exclusiu de grans fortunes ni de bancs centrals. Qualsevol inversor amb criteri i visió pot accedir-hi de manera segura i transparent, sense necessitat d’intermediaris opacs ni productes financers complicats.

Existeixen opcions accessibles per a tots els perfils: des de la compra directa de lingots o monedes, fins a la inversió fraccionada amb custòdia professional, o sistemes híbrids que permeten gestionar el teu or com un actiu patrimonial real, físic i assignat.

El més important no és només adquirir or, sinó com i amb qui ho fas. Els inversors més exigents busquen:

• Transparència contractual i preus clars.
• Or físic 100 % assignat, no paper ni promeses. 
• Custòdia segura i auditada, amb accés immediat al teu actiu si el necessites.
• Tracte personalitzat, amb acompanyament expert, no simples processos automàtics.

Invertir en or avui significa protegir el valor dels teus diners en un entorn on tot fluctua… menys el que és real. És una forma de diversificar amb seny, de refugiar-se sense renunciar al control, i de construir un futur sòlid sobre un actiu que ha resistit totes les crisis conegudes. L’or no canvia. Però la manera d’accedir-hi sí. I això ho canvia tot.

Un tancament amb perspectiva

Invertir en or no és cap moda passatgera ni una resposta impulsiva davant la por. És una decisió estratègica, arrelada en la història i avalada pels fets. En un món on la confiança en les institucions financeres es veu sacsejada, on les polítiques monetàries són cada cop més intervencionistes i on el valor dels diners es dilueix any rere any, l’or emergeix com una de les poques certeses tangibles que queden.

Aquest metall no promet rendiments espectaculars a curt termini. No ven la il·lusió d’un enriquiment ràpid. El que ofereix, però, és una forma sòlida de conservar valor, de garantir independència financera i de resistir els embats que ja estan transformant el sistema econòmic global.

Mantenir una part del teu patrimoni en or no és una aposta, és una assegurança. És blindar els teus estalvis davant escenaris que escapen al teu control: inflació desbocada, caigudes borsàries, crisi de deute sobirà, pèrdua de poder adquisitiu o canvis geopolítics imprevisibles.

A més, fer-ho ara, en un moment en què els bancs centrals acumulen reserves i el mercat consolida una tendència alcista, és actuar amb anticipació. No quan tot s’enfonsa, sinó quan encara tens marge per decidir.

Per això, si estàs pensant en com protegir el que has guanyat amb esforç, si no vols deixar els teus estalvis exposats a riscos sistèmics i vols començar a construir una estratègia patrimonial amb cara i ulls, l’or mereix un espai al teu horitzó. No és una resposta per a tothom. Però potser sí que és la resposta que tu estaves buscant.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En un context econòmic cada cop més volàtil i inflacionari, les operacions a futur tornen a guanyar protagonisme. Tot i semblar un instrument modern i complex, les compres a futur són un mecanisme comercial amb milers d’anys d’història. Civilitzacions com l’egípcia o la romana ja pactaven preus per a mercaderies abans de la collita, protegint-se així de futures fluctuacions.

Avui dia, aquest sistema continua plenament vigent i sofisticat, especialment als mercats organitzats de futurs, com el Chicago Mercantile Exchange (CME) o l’Euronext. En aquests mercats, s’hi poden intercanviar tota mena d’actius: matèries primeres agrícoles (com blat, cafè, sucre o cotó), metalls preciosos (com l’or, la plata o el coure), fonts d’energia (com el petroli, el gas natural o l’electricitat), divises internacionals (dòlar, euro, ien…), així com índexs borsaris i altres productes financers derivats. 

La varietat d’actius negociables i la seva estandardització fan d’aquests mercats una eina fonamental per a empreses, inversors institucionals i governs que volen protegir-se contra riscos de preu, diversificar carteres o assegurar el subministrament de recursos estratègics.

Però, què és exactament una compra a futur?

Una compra a futur és un contracte entre dues parts que pacten, en el present, el preu d’un producte o actiu que serà lliurat o liquidat en una data futura. A diferència de la compra immediata, el lliurament físic o el pagament no es fa en el moment de la signatura, sinó més endavant, segons el calendari acordat.

Aquest tipus d’operacions es duen a terme en mercats regulats, amb normes estandarditzades que garanteixen la seguretat jurídica i financera de les dues parts. Per protegir l’acord, ambdues han de dipositar una garantia inicial (anomenada ‘marge’ o ‘margin’) que serveix com a compromís d’execució.

Posicions llargues i posicions curtes

Dins l’argot financer, els termes posició llarga i posició curta són fonamentals per entendre com funcionen les operacions a futur. Adoptar una posició llarga vol dir comprometre’s a comprar un actiu en una data futura determinada; en canvi, tenir una posició curta significa comprometre’s a vendre aquest actiu en aquell moment. Aquestes posicions no impliquen necessàriament la tinença física del producte —de fet, moltes vegades el contracte es liquida abans de la data de venciment per mitjà de compensació econòmica.

Aquest mecanisme permet que, tant els productors —que volen assegurar el preu de venda— com els compradors industrials o distribuïdors — que volen garantir un preu d’adquisició estable— puguin protegir-se davant la incertesa de mercat.

El contracte a futur ha d’incloure tota la informació essencial per ser executable:

• L’actiu o producte negociat (per exemple, 1.000 barrils de petroli brut).
• La quantitat concreta.
• El preu pactat (fixat en el moment de la signatura).
• La data de venciment o execució.
• La forma de liquidació (pot ser per lliurament físic o per diferència de preu).
• El lloc i les condicions de lliurament, en cas que hi hagi intercanvi físic de mercaderia.
  

Aquest sistema permet fixar condicions amb molta antelació, cosa especialment valuosa en sectors on els preus poden canviar radicalment en pocs dies.

Els avantatges de les compres a futur

• Estabilitat en temps d’inflació. En èpoques d’inflació o escassetat, les compres a futur són una eina de protecció contra la volatilitat dels preus. Empreses agrícoles, fabricants, distribuïdors o fins i tot inversors poden assegurar avui el preu d’un producte que necessitaran demà. 
• Planificació més fiable. Poder anticipar costos o ingressos facilita la planificació financera i logística, i redueix el risc d’imprevistos que poden afectar tota una cadena de subministrament.
• Accés àgil i cost moderat. El funcionament diari dels mercats de futurs assegura una alta liquiditat i una certa facilitat per operar o desfer posicions. A més, el cost inicial d’entrada (la garantia) sol ser relativament baix en comparació amb el valor total del contracte, cosa que permet moure grans volums amb menys capital.

Però també comporten riscos

Tot i els beneficis evidents, les compres a futur no són una fórmula màgica i comporten riscos significatius que cal tenir molt presents abans de fer qualsevol moviment:

• Risc de mercat: Si el preu real de l’actiu en la data de venciment resulta inferior al preu pactat, el comprador haurà de pagar més del valor actual, assumint una pèrdua. I a l’inrevés, si el preu puja i ets venedor, pots estar obligat a vendre per sota del preu de mercat. Això pot afectar de manera directa la rendibilitat de l’operació i, en casos greus, desestabilitzar el pressupost d’una empresa.
• Compromís contractual ferm: Els contractes de futurs no es poden trencar sense conseqüències. Un cop formalitzats, són vinculants, i incomplir-los pot comportar sancions econòmiques importants o pèrdues de la garantia dipositada. Per això és fonamental avaluar molt bé la capacitat de complir amb les condicions pactades abans de signar res.
• Complexitat tècnica: Els mercats de futurs són entorns molt especialitzats. Entendre com funcionen els mecanismes de liquidació, apalancament, garanties i ajustaments diaris requereix una formació prèvia sòlida. Operar-hi sense coneixement pot derivar fàcilment en decisions errònies o precipitades, especialment si es confonen amb operacions especulatives a curt termini.
• Volatilitat i apalancament: En alguns casos, els futurs es fan servir amb apalancament, és a dir, operant amb diners prestats o amb una garantia petita per un volum gran, fet que pot amplificar tant els guanys com les pèrdues. Una petita variació en el preu pot tenir un impacte molt gran sobre el resultat final de l’operació.

Un exemple senzill

Imagina’t una empresa de torradors de cafè que necessita grans quantitats de gra cada mes. Si tem una pujada de preus per culpa de fenòmens climàtics o inestabilitat geopolítica, pot optar per comprar cafè a futur. Pacta el preu ara, assegura l’estoc i evita sorpreses desagradables d’aquí a tres mesos.

Aquest mateix sistema s’utilitza arreu del món amb blat, petroli, sucre, gas, or o fins i tot energia elèctrica.

Una estratègia, no una aposta

Les compres a futur són molt més que una eina financera: són una estratègia de gestió del risc amb un gran potencial per protegir l’estabilitat econòmica d’una empresa o sector. En mans ben formades, permeten anticipar escenaris adversos, protegir els marges comercials, assegurar el subministrament i reduir la dependència dels vaivens del mercat.

Quan els preus fluctuen amb força —per causes com la inflació, tensions geopolítiques, desajustos logístics o sequeres—, aquest tipus d’operació pot marcar la diferència entre sobreviure o perdre el control dels costos. És per això que moltes grans empreses utilitzen els futurs com a element habitual dins del seu pla de previsió financera.

Tanmateix, cal recordar que no són una aposta ni un joc especulatiu per a qui no domini el terreny. Són una estratègia complexa que exigeix coneixement, rigor i disciplina. I com tota bona estratègia, no s’ha d’aplicar a cegues. Cal entendre-la, dimensionar-la i adaptar-la a les necessitats reals de cada negoci o operació.

Al capdavall, els mercats de futurs no ofereixen garanties absolutes, però sí una cosa molt valuosa: la capacitat d’anticipar, gestionar i mitigar el risc en un món cada vegada més impredictible.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’inversor més admirat del món acumula una quantitat rècord d’efectiu mentre les borses continuen marcant màxims. Com decideix si el mercat està massa car? La resposta és una fórmula tan senzilla que qualsevol la pot entendre.

Imagina que tens més de 300.000 milions de dòlars disponibles per invertir i, malgrat això, decideixes esperar. És exactament el que ha fet Warren Buffett en els últims anys mentre les borses continuaven marcant màxims històrics.

Quan gairebé tothom té pressa per comprar, ell prefereix mantenir-se al marge. No perquè hagi deixat de confiar en les empreses ni perquè pensi que s’acosta una gran crisi, sinó perquè considera que, sovint, el millor negoci és tenir paciència. 

Aquesta manera de pensar és la que ha convertit Buffett en una autèntica llegenda de les finances.

L’Oracle d’Omaha

Amb 95 anys, Warren Buffett continua sent una de les persones més influents del món de la inversió. Al capdavant de Berkshire Hathaway, ha construït una fortuna que el situa habitualment entre les persones més riques del planeta, però el seu prestigi no prové només dels diners.

Buffett és admirat perquè ha aconseguit una cosa extraordinàriament difícil: obtenir grans rendibilitats durant més de sis dècades sense deixar-se portar per les modes ni per l’eufòria dels mercats.

Potser per això és conegut arreu del món com l’Oracle d’Omaha, la ciutat nord-americana on encara viu a la mateixa casa que va comprar fa més de seixanta anys. La seva filosofia és tan simple com exigent: invertir només quan el preu té sentit.

De fet, una de les seves frases més conegudes resumeix perfectament aquesta manera d’entendre la inversió: «El preu és el que pagues. El valor és el que obtens”.

Una fórmula que qualsevol pot entendre

Per saber si el mercat està massa car o encara ofereix oportunitats, Buffett acostuma a mirar un indicador sorprenentment senzill.

Compara el valor total de totes les empreses que cotitzen en borsa amb el producte interior brut (PIB) del país. En altres paraules, posa en relació el que els inversors estan disposats a pagar per les empreses amb la riquesa que genera l’economia real. La idea és gairebé de sentit comú. Si el valor de totes les empreses creix molt més de pressa que l’economia que les sustenta, potser és legítim preguntar-se si els preus no s’han disparat massa.

L’exemple de la fleca

Imaginem una fleca que factura mig milió d’euros l’any. Té bons clients, un negoci estable i encara pot créixer. Però si algú ens demana cinc milions d’euros per comprar-la, probablement ens aturaríem un moment abans de dir que sí.

No perquè la fleca sigui un mal negoci. Sinó perquè voldríem saber si aquell preu està justificat. L’indicador Buffett planteja exactament aquesta mateixa pregunta, però aplicada al conjunt de la borsa.

I què diu avui?

Actualment, aquest indicador als Estats Units continua situant-se molt per sobre de la seva mitjana històrica. Això no vol dir que una correcció sigui imminent ni que la borsa hagi de caure demà mateix. Els mercats poden mantenir valoracions elevades durant molt de temps.

El que sí suggereix és que els inversors estan pagant un preu molt exigent pels beneficis futurs de les empreses i que, quan això passa, el marge d’error acostuma a reduir-se.

Com qualsevol indicador, tampoc és infal·lible. Les grans multinacionals nord-americanes obtenen bona part dels seus ingressos arreu del món i això fa que comparar-les únicament amb el PIB dels Estats Units tingui limitacions. Per això els economistes el consideren una brúixola, no una bola de vidre.

Una lliçó que va més enllà de la borsa

Potser la gran aportació de Warren Buffett no és aquest indicador, sinó la manera com entén la inversió. Mentre molts intenten endevinar què farà la borsa la setmana vinent, ell continua fent-se una pregunta molt més simple: el que estic pagant té realment sentit?

És una reflexió que serveix tant per comprar accions com per adquirir un habitatge, invertir en un negoci o prendre qualsevol decisió financera important.

Perquè, al capdavall, els mercats poden canviar d’humor d’un dia per l’altre. Però el sentit comú continua sent una de les inversions més rendibles que existeixen.

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.

Quan parlem d’or, parlem de valor. Però no tot l’or és igual: el que realment en determina el preu i l’ús és el grau de puresa. I aquí és on entren en joc dues maneres de mesurar-lo: els quirats (k) i les mil·lèsimes (‰).

Tot i que a les botigues de joieria sentim parlar d’or de 18 o 24 quirats, en el món de la inversió i la compravenda internacional, el sistema més habitual és el de les mil·lèsimes, una mesura molt més precisa.

Què vol dir la puresa de l’or?

La puresa de l’or indica la proporció d’or pur present en una peça respecte al total del seu pes. L’or pur —és a dir, sense barreja amb altres metalls— és químicament conegut com a Au i pertany a la família dels metalls nobles. Això vol dir que no s’oxida ni es degrada amb el temps, no reacciona fàcilment amb altres elements i té una resistència excepcional als àcids.

Aquestes propietats fan de l’or un metall especialment valuós, escàs i durador, però també massa tou per a alguns usos pràctics, com ara la fabricació de joies o monedes de circulació. Per això sovint es combina amb altres metalls com el coure, la plata o el pal·ladi, per augmentar-ne la resistència o alterar-ne el color.

Quirats: la mesura tradicional en joieria

El sistema dels quirats divideix la puresa en 24 parts. Així:

• 24 quirats (24 k): or pur (100%)
• 22 quirats (22 k): 91,6% d’or + 8,4% d’altres metalls
• 18 quirats (18 k): 75% d’or + 25% d’altres metalls
• 14 quirats (14 k): 58,5% d’or
• 9 quirats (9 k): 37,5% d’or

L’or de 18 quirats és el més habitual en joieria a Europa, ja que ofereix un bon equilibri entre qualitat, durabilitat i cost. En canvi, en països com l’Índia o els Emirats Àrabs Units, l’or de 22 quirats és més comú, especialment per peces tradicionals.

Mil·lèsimes: la mesura estàndard en la inversió en or

En l’àmbit de la inversió i la indústria, s’utilitza un sistema decimal molt més precís: les mil·lèsimes, que expressen la quantitat d’or pur per cada 1.000 parts.

• 999,9‰ (o “quatre noves”): or d’altíssima puresa, usat en lingots i monedes d’inversió. És el més proper a l’or pur real.
• 995‰: estàndard mínim per considerar un lingot com a “d’inversió” segons les directrius internacionals.
• 916‰: equival aproximadament a l’or de 22 quirats.
• 750‰: equival a 18 quirats.
• 585‰: equival a 14 quirats.

El 999,9‰ ja es considera or pur en els mercats internacionals. És el que trobem en lingots, monedes bullion i altres productes d’inversió reconeguts.

Com es presenta l’or d’inversió?

L’or d’inversió es comercialitza principalment en lingots i monedes. Els lingots poden pesar des d’1 gram fins a 1 kg o més, tot i que els formats més habituals en l’àmbit minorista són de 2,5 g, 5 g, 10 g, 20 g, 50 g i 100 g.

Les monedes bullion són emeses per bancs centrals o cases de la moneda oficials, i combinen valor de mercat amb una certa col·leccionabilitat. Exemples coneguts:

• Krugerrand (Sud-àfrica): 1 unça (31,1 g) d’or de 22 què
• Maple Leaf (Canadà): or pur 999,9‰
• Philharmoniker (Àustria): 999,9‰
• American Eagle (EUA): 22 què amb pes total d’una unça
• Britannia (Regne Unit): 999,9‰ des de 2013

Totes aquestes monedes han de dur gravades el pes i la puresa exactes, fet que garanteix la seva acceptació al mercat global.

I com s’aconsegueix l’or pur?

L’or no es troba a la natura en estat pur, sinó en forma de granets, vetes o barreges amb altres materials. Per convertir-lo en or d’inversió o d’alta qualitat, cal passar-lo per processos de refinament que poden incloure fosa a altes temperatures, processos químics amb àcids i posterior purificació.

Aquest or pur és el que es fa servir per fabricar lingots i monedes d’alt valor. Però en joieria, com ja hem dit, la puresa sovint es redueix expressament per motius tècnics o estètics.

Per què és important conèixer la puresa de l’or?

Saber si estem davant d’un or de 18 k, 22 k o 999,9‰ no és només una qüestió tècnica, sinó una garantia de valor, transparència i seguretat. Tant si el comprem com a inversió, com si es tracta d’una joia o herència familiar, identificar correctament la puresa ens ajuda a prendre decisions informades.

A més, en un món on l’or torna a guanyar protagonisme com a refugi davant la incertesa econòmica, conèixer el seu valor real és més rellevant que mai.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les recompres d’accions per part de grans empreses, especialment d’entitats financeres, fa anys que estan a l’ordre del dia. Aquestes operacions poden comportar beneficis estratègics perfectament legítims, però també es poden fer servir per a maquillar els resultats comptables i per a manipular el preu de les accions.  

Durant la major part del segle XX, les recompres d’accions es van considerar il·legals perquè es creia que eren una manera de manipular el mercat borsari. No va ser fins als anys 80 quan les polítiques neoliberals van permetre que les recompres d’accions es convertissin en una de les eines d’enginyeria financera més populars.

Què és la recompra d’accions?

La recompra d’accions és una operació financera segons la qual una empresa compra accions pròpies i les amortitza o elimina. La situació financera global de l’empresa no canvia, però en reduir el nombre d’accions en circulació, augmenta la participació de cada accionista en aquesta. 

Les empreses sovint argumenten que efectuen aquesta operació per donar valor als accionistes, ja que aquesta activitat pot incrementar el preu de les accions. En alguns casos, la recompra d’accions pot servir per evitar que algun accionista o grup d’accionistes adquireixin les suficients participacions per a prendre el control de l’empresa.

Un altre dels avantatges que la recompra d’accions té per als accionistes és que, al contrari que amb la remuneració d’un dividend, en tractar-se d’una retribució indirecta als accionistes aquesta operació no té implicacions fiscals, tret que optin per vendre les accions, i en aquest cas tributarien si obtinguessin una plusvàlua. Per altra banda, mentre que el dividend constitueix un repartiment de beneficis passats, quan una recompra d’accions es materialitza, és en previsió de beneficis futurs.

Possible manipulació del mercat

El problema sorgeix quan aquestes recompres es porten a terme no per una autèntica millora de la situació financera de l’empresa, sinó per fer que les accions semblin més atractives per als inversors a curt termini o per a recompensar els directius d’aquestes empreses que tenen bonificacions lligades al rendiment de les accions. 

Aquesta pràctica s’ha generalitzat i ha superat les remuneracions dels dividends, especialment als Estats Units, on moltes corporacions han donat prioritat als beneficis a curt termini dels directius i accionistes per sobre de la inversió en el futur de l’empresa. Un dels exemples més clars de les conseqüències negatives que pot tenir aquesta estratègia de negoci és la crisi en què es troba sotmesa la companyia Boeing, on en una recent compareixença en el Senat dels EUA els seus directius van ser acusats “d’explotar” a l’empresa per a obtenir beneficis.

Les entitats financeres han estat un dels sectors que més ha utilitzat aquesta pràctica, especialment després de la crisi financera de 2008 i posteriorment que moltes d’aquestes entitats fossin rescatades amb diners públics. Les recompres d’accions de la banca s’han finançat utilitzant els beneficis acumulats o, en alguns casos, mitjançant l’augment del deute. Sovint, aquestes operacions es porten a terme en perjudici de l’accés al crèdit d’empreses i consumidors, de millorar els serveis als clients, d’augmentar els salaris als empleats o gràcies a les reduccions de plantilla.

Així mateix, les veus crítiques assenyalen que les recompres d’accions distorsionen la realitat del mercat. Amb el pretext d’augmentar el benefici dels accionistes o atraure nous accionistes, les recompres poden utilitzar-se per a maquillar els resultats comptables de les empreses i augmentar artificialment el preu de les accions, que haurien de reflectir la seva situació econòmica real. La necessitat d’una ferma regulació i transparència per evitar les males pràctiques és evident, tanmateix, el procés d’extracció de valor del capital sembla que continuarà enfocat en l’obtenció de beneficis a curt termini i en detriment d’una inversió productiva.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

La volatilitat dels mercats l’agost de 2024 ha demostrat, una vegada més, que la realitat és tossuda i el valor refugi per excel·lència és l’or. El Bitcoin és la criptomoneda més coneguda i segura que existeix, i ha generat grans guanys els darrers anys, però quan arriba el pànic el Bitcoin sembla seguir la tendència del mercat mentre que l’or es revalora. 

Hi ha qui diu que el Bitcoin és l’or digital. És una manera de dir que Bitcoin és molt segur, i ho és. Però la veritat és que només l’or és or i, aquest mes d’agost, ha quedat ben clar. La setmana passada l’or va batre novament un altre rècord històric, arribant als 2.531 dòlars per unça, és a dir, rondant els 80 euros per gram. Actualment, l’alça s’ha corregit lleugerament, però tot indica que continuarà pujant, i ja ho ha fet gairebé un 17% en el qual portem d’any. Què està passant?

Bitcoin, l’or digital?

Entre el 4 i el 5 d’agost els mercats internacionals van patir una sacsejada que va provocar immenses pèrdues en molts actius. Bitcoin va tenir, en aquells dies, un comportament similar als valors de capital d’alt risc, és a dir, va baixar seguint el mercat. El Consell Mundial de l’Or ha analitzat l’evolució dels actius en aquells dies, comparant molt específicament l’or i el Bitcoin. I la conclusió és contundent: és molt volàtil. Per tant, d’or digital res de res perquè el Bitcoin no té (aparentment) una de les condicions essencials per ser considerat un valor refugi: ser capaç de suportar les turbulències del mercat. És un magnífic actiu per aconseguir grans guanys, ho ha demostrat llargament, però no funciona com un valor refugi.

En el mateix període, i durant tot el mes d’agost, l’or s’ha revalorat. Perquè, històricament l’or guanya valor en moments complicats. Quan tot és volàtil, l’or físic sempre hi és. És el que devia pensar el financer nord-americà Michael Burry, famós per haver predit la crisi de les hipoteques subprime de 2008. El 4 d’agost, veient com evolucionaven els mercats, Burry va fer una important compra d’or. Aquest fet va posar en alerta tot el mercat i va empènyer el preu a l’alça.

La recessió arribarà?

L’or ha continuat pujant per la possible baixada de tipus de la Reserva Federal americana, que podria posar la primera economia mundial en recessió. És una recessió llargament anunciada que no sembla acabar d’arribar mai. De moment l’or continua guanyant valor, és a dir, els grans inversors es preparen per a les corbes.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’or continua sent l’actiu refugi per excel·lència per a les persones que volen protegir els seus estalvis de la persistent inflació. Tanmateix, com en qualsevol inversió, és important conèixer i tenir en compte els pros i contres de fer una compra d’aquest metall preciós.

La capacitat de l’or per oferir una protecció contra la inflació, mantenint o incrementant el seu valor en contexts de crisis econòmiques, el converteix en una compra pràcticament obligada si volem diversificar i rendibilitzar els nostres estalvis.

Un fet que s’ha confirmat d’ençà que va començar a pujar la inflació a partir del 2021, assolint el seu nivell més alt (7,4%) en trenta anys el març de 2022, provocant que moltes llars hagin patit amb resignació una davallada del seu poder adquisitiu i la pèrdua de gran part dels seus estalvis. 

Encara que aquesta pujada desmesurada de preus s’ha frenat, la inflació a Catalunya es manté en el 3,6%, segons les últimes dades emeses per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta d’una taxa d’inflació que ni la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris ni les lletres del Tresor han pogut compensar.

En canvi, en els darrers cinc anys, l’or ha experimentat un augment espectacular de valor, duplicant el seu preu. Pel que fa al 2024, durant els primers sis mesos de l’any el seu valor ha augmentat en un 12%, seguint la tendència a l’alça de 2023, superant a la majoria dels principals tipus d’actius d’inversió i reafirmant-se com a l’actiu més valuós del mercat.

Ara bé, tot i que comprar or pot ser una molt bona opció per protegir els nostres estalvis i ens pot ajudar a obtenir liquiditat en cas de necessitat, és crucial avaluar els avantatges i desavantatges de fer aquest tipus d’inversió abans de tirar-s’hi de cap.

Les bones notícies

• Manté el seu valor: L’or continua sent l’actiu refugi per excel·lència i un dipòsit de valor sense parangó que té tendència a revalorar-se quan hi ha incertesa en els mercats.
• Protecció contra la inflació: Com hem explicat més amunt, l’or ha demostrat ser una bona cobertura contra la inflació i la devaluació dels nostres estalvis.
• Alta liquiditat: Gràcies al seu valor intrínsec, és un actiu altament líquid que es pot vendre fàcilment, la qual cosa facilita la seva conversió en efectiu en cas de necessitat. 
• Diversificació d’inversions: La cotització de l’or sovint es mou de manera inversa als mercats borsaris i monetaris, actuant com una protecció en períodes de volatilitat i ajudant-nos a diversificar la nostra cartera d’inversió.

Les no tan bones

• Barreres d’entrada: Invertir en or físic pot requerir una despesa inicial significativa. Tot i que hi ha alternatives com els fons d’inversió, no tothom té fàcil accés a aquestes opcions. Des d’11Onze Preciosos fem compres col·lectives, de manera que podem obtenir les millors ofertes per a tots els membres de la nostra comunitat.
• No genera ingressos passius: A diferència d’altres inversions com les accions o els bons, l’or és un actiu que no genera dividends ni interessos. Això vol dir que, per norma general, els inversors no reben ingressos regulars pel fet de posseir or. Tanmateix, existeixen productes com l’Or Llavor, que pot generar ingressos passius i regulars amb la compra d’or. 
• Costos d’emmagatzematge: L’or físic necessita un emmagatzematge segur com caixes fortes o serveis d’emmagatzematge professional. Un servei de custòdia t’assegures que el teu or estarà protegit i assegurat, però això té un cost. A canvi, des d’11Onze Preciosos, quan arriba el moment, ens encarreguem de vendre al preu més beneficiós possible l’or dels nostres clients que han contractat un servei de custòdia amb nosaltres.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència.

La inesperada aparició en escena del model d’IA xinès de codi obert de DeepSeek està sacsejant Silicon Valley i els mercats mundials. Llançat el 20 de gener, ofereix un rendiment comparable al pal de paller d’OpenAI per una fracció del seu cost i utilitzant uns microxips menys avançats.

El llançament del nou model de DeepSeek just quan Donald Trump jurava el seu càrrec com a president dels EUA el 20 de gener no va ser casualitat. La Xina enviava el missatge que, tot i les restriccions de Washington en l’exportació de microxips d’última generació per frenar el desenvolupament tecnològic i la competitivitat de les empreses xineses, Pequín pot ser el líder mundial en IA.

Un dia després, Masayoshi Son, conseller delegat de SoftBank, Sam Altman, conseller delegat d’OpenAI, i Larry Ellison, president d’Oracle acompanyaven a la nova administració Trump mentre anunciava una inversió del sector privat de fins a 500.000 milions de dòlars per a finançar infraestructures per a la intel·ligència artificial, amb l’objectiu de deixar enrere a les nacions rivals en aquesta tecnologia crítica per a les empreses.

Impacte en les borses mundials

L’anunci de la Casa Blanca no va evitar el desplom en els mercats borsaris d’empreses com Nvidia, un dels pilars de la revolució tecnològica generada per la IA i principal fabricant de microxips en el subministrament de maquinari per a la IA, que va veure com les seves accions queien més d’un 15%, perdent 589.000 milions de dòlars en un sol dia. 

Es tracta de la pèrdua més gran de valor per part d’una acció en la història de la Borsa i relegava a Nvidia al tercer lloc del rànquing, per darrere d’Apple i Microsoft. 

La caiguda de Nvidia va arrossegar altres gegants tecnològics i diverses empreses lligades als xips i semiconductors: Advanced Micro Devices (AMD -10.38%), Marvell (-19,11%), Broadcom (-17,40%) i Grail (-9,16%), Microsoft (-2,17). Aquest desgavell també va afectar les borses europees, amb baixades significatives en empreses com ASML (-8%), Schneider Electric (-10%) i Siemens (-5%).

Als inversors els preocupava que l’enfocament innovador de DeepSeek provoqués un col·lapse de la demanda de processadors gràfics i altres components dels centres de dades, que són essencials per al desenvolupament de la IA.

Un model de negoci disruptor

Una de les claus de l’èxit del model d’IA xinès és la demostració que la indústria és capaç de desenvolupar intel·ligència artificial eficient i pràctica sense la necessitat de dependre dels avançats i costosos microxips de Nvidia. Gràcies a les restriccions de Washington, l’empresa es va veure forçada a utilitzar microxips del model H800, una versió menys potent dels disponibles per a les empreses estatunidenques.

A més, DeepSeek afirma que amb les seves noves tecnologies és capaç de reduir els costos d’entrenament d’algorismes en un 75%, apuntant que només ha invertit 7 milions de dòlars en desenvolupar el seu model, enfront dels 50 milions que s’ha gastat OpenAI amb el ChatGPT. D’aquesta manera, pot oferir accés a la seva interfície per només 0,14 dòlars per milió de tokens d’entrada, una xifra molt inferior als 15 dòlars que cobra OpenAI pel mateix servei.

L’altre pilar de l’èxit de DeepSeek és el seu enfocament de codi obert, que permet a qualsevol desenvolupador modificar i adaptar el programari segons les seves necessitats. Un model de negoci que contrasta amb els usos més restrictius que imposen les empreses occidentals en les seves aplicacions d’IA. Per això no és d’estranyar que, el dimecres al matí, DeepSeek es convertís en l’aplicació més popular, no només d’IA, sinó en el còmput general, a les botigues d’aplicacions d’Apple i Google. 

La irrupció de DeepSeek està demostrant que l’hegemonia tecnològica dels Estats Units en IA ja no està garantida. Hi ha pocs dubtes que tard o d’hora Washington també imposarà prohibicions i restriccions a aquest nou competidor xinès sota el pretext de la seguretat nacional, tal com ha fet anteriorment amb ZTE, Huawei i TikTok, però, irònicament, la creixent agressivitat de l’administració nord-americana en el marc geopolític a fi d’evitar el col·lapse de l’imperi no fa més que accelerar el desenvolupament d’alternatives tecnològiques, comercials i financeres per part d’altres actors globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els ETF són uns productes financers que aquí es coneixen com a fons d’inversió cotitzats. Es tracta d’uns actius financers híbrids, entre els fons d’inversió tradicionals i les accions, que segueixen l’evolució d’un determinat índex de referència. 

ETF (de l’anglès exchange traded funds) o fons d’inversió cotitzats, són uns fons d’inversió que cotitzen en els mercats de valors. La característica principal d’aquests productes financers és que combinen la diversificació que ofereix una cartera d’un fons d’inversió amb la flexibilitat de la compravenda d’accions.

La seva política d’inversió consisteix a replicar un índex borsari: de renda fixa, de primeres matèries, d’un sector, etc., cosa que els fa molt atractius. D’aquesta manera són un producte molt utilitzat per invertir per tendències o temàtiques perquè, un cop agrupats els actius d’una tendència en un índex, els ETF en repliquen el comportament.

Operativa dels fons cotitzats

Quant a la seva operativa, és igual que la de les accions, ja que cotitzen durant tota la sessió borsària i tenen un valor liquidatiu que es publica al tancament de la sessió. És a dir, el seu valor real no es coneix fins al final de la jornada borsària.

Poden invertir en fons cotitzats tota mena d’inversors, tant institucionals com particulars, els quals poden comprar un ETF a temps real, al preu que fixi el mercat en cada moment. La cotització podrà variar al llarg d’una sessió borsària en funció de l’oferta i la demanda, com passa amb qualsevol altre valor cotitzat, cosa que facilita una gran transparència per als inversors. 

Tipus d’ETF

Encara que tots els ETF repliquen el comportament d’un índex de referència, això es pot portar a terme de diferents maneres: 

• ETF de renda fixa: es comporten de la mateixa manera que els títols o bons de deute, tant públics com privats.
• ETF d’actius monetaris: representen a actius de deute a curt termini i actius monetaris negociats en el mercat interbancari.
• ETF segons capitalització: pot ser petit, mitjà o gran segons la capitalització de les empreses que el conformen.
• ETF sectorial: repliquen índexs d’inversió d’un determinat sector.
• ETF segons l’estil de gestió: fons que inverteixen en empreses amb un cert valor o amb expectatives d’un bon creixement a mitjà o llarg termini. 
• ETF sobre divises: existeixen productes que repliquen l’evolució de les cotitzacions del mercat de Forex.

Els riscos que comporten els ETF

Tot i que hi ha ETF específics amb cobertura per minimitzar el risc de divisa, és important tenir en compte que els ETF no gaudeixen de cap garantia: com en el cas de qualsevol inversió en renda variable o fixa, hi ha un risc de pèrdua del capital invertit inicialment.

Invertir en ETF implica assumir un nivell de risc determinat que dependrà de la composició de l’ETF, de les fluctuacions del mercat i d’altres factors associats a la inversió en valors. Aquests actius d’inversió acostumen a ser fons de renda variable, excepte els que repliquen índexs de renda fixa, per la qual cosa, en general, presenten una volatilitat elevada. 

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners, entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.