ORigen: 11Onze ofereix or en grans quantitats

Preciosos 11Onze es converteix en la primera entitat de l’Estat espanyol en facilitar accés directe a diferents mines d’Àfrica per a institucions i grans empreses que vulguin comprar grans quantitats d’or. El febrer de 2022, 11Onze ja va ser pionera oferint als membres de la seva comunitat l’oportunitat de comprar or col·lectivament per protegir-se de la inflació. 

11Onze irromp amb força al mercat internacional de l’or amb ORigen: la possibilitat de comprar or físic en grans quantitats (des de quilos a tones) gràcies a haver aconseguit accés directe a diverses mines d’Àfrica. Així, Preciosos 11Onze fa un gran pas endavant amb la intenció de poder assortir directament el mercat nacional i internacional amb or físic de la millor qualitat. El públic a qui va adreçat aquest producte són les refineries d’or europees, associacions de joiers, grans empreses i inversors institucionals, per tant, no està pensat per a petits inversors.

L’evolució de la cotització de l’or en els últims anys ha constatat perquè aquest metall preciós és el valor refugi per excel·lència no només a l’hora d’assegurar els nostres estalvis, sinó per grans inversors que volen diversificar les seves carteres en moments d’incertesa econòmica i geopolítica com l’actual.

Preciosos 11Onze

Ja fa tres anys que 11Onze es va convertir en l’entitat financera pionera a oferir or físic a la seva comunitat, impulsant compres col·lectives d’or amb l’objectiu d’aconseguir una plusvàlua amb la compra i venda d’aquest metall preciós. 

Ara ha arribat el moment per 11Onze de créixer venent or físic en grans quantitats a escala internacional. Tenim els acords exclusius necessaris per garantir l’aprovisionament d’or des dels seus orígens, principalment amb mines establertes en diversos països africans com Mali, Uganda, Tanzània i Sud-àfrica. I estem treballant per estendre la nostra xarxa a Amèrica de sud.

Accés directe a mines d’Àfrica

Si vols el millor producte al millor preu, has d’anar a l’origen. Després de tres anys al sector, Preciosos 11Onze ha pogut posar en marxa ORigen. 

D’aquesta manera, Preciosos 11Onze es converteix en la primera entitat de l’Estat espanyol en poder facilitar accés directe a or d’origen. I podem oferir quantitats d’or des de 10 kg fins a diverses tones per compres puntuals o recurrents. Or de la millor qualitat i a un preu sense competència, amb descomptes que poden arribar fins al 27% del preu LBMA.

Una compra amb totes les garanties

11Onze Preciosos entén els reptes als quals s’enfronten els compradors en aquest mercat, especialment quan tracten amb comunitats mineres remotes i locals. Com a facilitadors o mandataris del comprador, aportem recursos indispensables per facilitar, amb tots els avals, aquest tipus de transaccions comercials.

El nostre paper és fonamental, ja que tenim contacte directe amb les mineries i les autoritats  locals pertinents per avalar un procés transparent i amb totes les garanties. A més, ens encarreguem de tots els contractes, documentació i verificació necessària. Aquest és un pas clau del procés, especialment quan es tracta de comprar, transportar i refinar grans quantitats d’or entre fronteres.

11Onze ha creat un procediment que garanteix que el comprador rebrà or refinat de la millor qualitat i al millor preu, complint tots els requisits legals i eliminant qualsevol possible estrès del procés de compra. Per a les institucions, associacions de joiers, refineries o grans empreses que vulguin accedir a més informació sobre ORigen, es poden posar en contacte amb un dels nostres agents aquí.

Si vols el millor or al millor preu, has d’anar a l’origen. Tingues accés directe a mines d’Àfrica amb Preciosos 11Onze.

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 1.900 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Tothom es trobarà o s’ha trobat en algun moment de la seva vida amb la necessitat d’adquirir un immoble, però què ens convé més, comprar o llogar? Quina opció ens beneficia més? 

Comprar o llogar és l’etern dilema del sector immobiliari. Hi ha els perpetus defensors, tant d’una opció com de l’altra, amb interminables discussions sobre quina ens resulta més avantatjosa. Al final, però, la resposta és ben simple: depèn. Depèn de la nostra situació i de les nostres necessitats. El que sembla ideal per algú de quaranta anys, amb un treball estable, pot acabar sent absolutament el contrari per a un jove de vint i escaig amb ganes de veure món. Una decisió personal, però que requereix una planificació important. Analitzem la situació actual i les tendències predominants.

Ser propietari, una qüestió cultural?

Aquesta disjuntiva es pot considerar també un tema cultural: el 74% dels catalans viuen en habitatges de la seva propietat, i la resta en habitatges de lloguer. Passa el mateix en molts països del sud, mentre que al nord d’Europa aquests números canvien radicalment: països com Alemanya o Suïssa amb prou feines superen el 40% de propietaris. La tendència d’adquirir una propietat segueix a la baixa, especialment entre el públic jove, que viuen unes perspectives econòmiques que dificulten aquesta decisió.

La compra: inversió a futur

En comprar un pis, sigui en un sol pagament o a través d’una hipoteca, estem invertint en el nostre futur, destinant-hi una part important dels nostres estalvis. Tenir un habitatge de propietat és una inversió a futur, que et permet vendre i recuperar part dels diners en qualsevol moment. De fet, la situació econòmica actual anima a considerar l’opció d’hipotecar-se, ja que el baix nivell en què es troba l’euríbor pot reduir significativament els interessos que pagaríem en cas de contractar una hipoteca. A més, els preus dels pisos, tot i no ser baixos, es pot considerar que han moderat relativament el seu preu després de l’any de pandèmia. 

Adquirir un habitatge equival a ser propietari d’una cosa fixa, material i que sempre estarà allà, i que per tant ens resultarà beneficiós si el nostre pla de futur implica tenir estabilitat: mantenir-nos al mateix lloc durant anys, tenir una feina estable que no ens exigeixi canviar de localitat o que l’espai sigui l’adequat pels plans familiar que tinguem.

El lloguer: llibertat… a quin preu?

El lloguer és l’opció oposada a la compra, i el podem resumir amb les paraules llibertat i flexibilitat: ens permet no estar lligats a cap dels habitatges que escollim, i si en un any volem marxar perquè anem a treballar a l’estranger, venen uns veïns que no ens agraden, o simplement per canviar d’aires, no hi ha cap problema, tret de les condicions particulars que hàgim signat al contracte. Una gestió que també esdevé significativament més econòmica que en el cas de la hipoteca, ja que no necessitarem notari ni gestions legals rellevants. Aquest és un punt clau per als joves o les famílies amb menys recursos que no disposen d’estalvis suficients per realitzar els tràmits d’una hipoteca.

Aquesta flexibilitat amaga, però, un hàndicap important: la duració limitada dels contractes. El lloguer que hem agafat durarà una quantitat determinada d’anys. A partir d’aleshores, és possible que el preu canviï i augmenti. Independentment del barri o població en què vivim, podem trobar-nos en la situació de no poder pagar el nou lloguer, tot i haver estat molts anys pagant regularment uns diners que al final “hem perdut”: no s’han traduït en fer-nos propietaris.

També cal recordar que la llibertat que pot proporcionar un lloguer pot ser un concepte relatiu, ja que hi ha coses sobre les quals no podem escollir, per exemple les modificacions del pis que vulguem fer, per les quals necessitarem el permís del propietari. 

La nostra situació i el nostre perfil són únics

Comprar o llogar poden semblar, i certament són, dos conceptes oposats, però al cap i a la fi, no deixen de ser dues cares de la mateixa moneda: la necessitat de tenir un lloc on viure.

Al final, cada persona és un món, i el que uns poden considerar bàsic, per altres no és més que un luxe innecessari, o fins i tot, un desavantatge. Hem de fer-nos una idea de quins són els nostres plans de futur i, d’acord amb la nostra situació personal i les nostres finances, escollir una opció o altra.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Són 17 metalls, de la família dels lantànids, i estan sent cabdals en la fabricació de noves tecnologies. Se’ls coneix com a terres rares. I perquè són un bé difícil d’extraure de la natura, el seu valor no ha deixat de créixer. Per això, són productes susceptibles de convertir-se en la nova tendència d’inversió. Ens ho explica l’agent 11Onze Sergi Colell.

Segons l’Agència Internacional de l’Energia, es preveu que la demanda de terres rares augmenti un 7,3% el seu volum l’any 2040. “Les terres rares no són difícils de trobar a la natura, però sí que ho és la seva extracció. Quan es troba un jaciment d’un d’aquests metalls, el material només hi és present en el 2% del conglomerat. I, per tant, costa molts diners extraure’l de la roca”, il·lustra Colell.

L’agent explica que, si són tan importants aquests 17 metalls, és perquè s’estan fent servir per a la fabricació de noves tecnologies d’economia verda. “Per exemple, el neodimi es fa servir en la construcció d’imants per als cotxes elèctrics que estan sortint darrerament al mercat. També el tuli, que es fa servir en aerogeneradors i plaques fotovoltaiques. O l’europi, que és imprescindible per a la tecnologia led i la indústria armamentística”, relata Colell. 

La majoria d’aquests materials, concretament el 75%, es troben a la Xina, país que també controla la cadena de subministraments. Al darrere, com sempre, hi ha interessos geopolítics. Com ha acabat la Xina controlant aquests metalls tan necessaris per al desenvolupament del món tal com el coneixem? Acaba de veure el vídeo de sota i descobreix-ho de la mà de l’agent Sergi Colell!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La inesperada aparició en escena del model d’IA xinès de codi obert de DeepSeek està sacsejant Silicon Valley i els mercats mundials. Llançat el 20 de gener, ofereix un rendiment comparable al pal de paller d’OpenAI per una fracció del seu cost i utilitzant uns microxips menys avançats.

El llançament del nou model de DeepSeek just quan Donald Trump jurava el seu càrrec com a president dels EUA el 20 de gener no va ser casualitat. La Xina enviava el missatge que, tot i les restriccions de Washington en l’exportació de microxips d’última generació per frenar el desenvolupament tecnològic i la competitivitat de les empreses xineses, Pequín pot ser el líder mundial en IA.

Un dia després, Masayoshi Son, conseller delegat de SoftBank, Sam Altman, conseller delegat d’OpenAI, i Larry Ellison, president d’Oracle acompanyaven a la nova administració Trump mentre anunciava una inversió del sector privat de fins a 500.000 milions de dòlars per a finançar infraestructures per a la intel·ligència artificial, amb l’objectiu de deixar enrere a les nacions rivals en aquesta tecnologia crítica per a les empreses.

Impacte en les borses mundials

L’anunci de la Casa Blanca no va evitar el desplom en els mercats borsaris d’empreses com Nvidia, un dels pilars de la revolució tecnològica generada per la IA i principal fabricant de microxips en el subministrament de maquinari per a la IA, que va veure com les seves accions queien més d’un 15%, perdent 589.000 milions de dòlars en un sol dia. 

Es tracta de la pèrdua més gran de valor per part d’una acció en la història de la Borsa i relegava a Nvidia al tercer lloc del rànquing, per darrere d’Apple i Microsoft. 

La caiguda de Nvidia va arrossegar altres gegants tecnològics i diverses empreses lligades als xips i semiconductors: Advanced Micro Devices (AMD -10.38%), Marvell (-19,11%), Broadcom (-17,40%) i Grail (-9,16%), Microsoft (-2,17). Aquest desgavell també va afectar les borses europees, amb baixades significatives en empreses com ASML (-8%), Schneider Electric (-10%) i Siemens (-5%).

Als inversors els preocupava que l’enfocament innovador de DeepSeek provoqués un col·lapse de la demanda de processadors gràfics i altres components dels centres de dades, que són essencials per al desenvolupament de la IA.

Un model de negoci disruptor

Una de les claus de l’èxit del model d’IA xinès és la demostració que la indústria és capaç de desenvolupar intel·ligència artificial eficient i pràctica sense la necessitat de dependre dels avançats i costosos microxips de Nvidia. Gràcies a les restriccions de Washington, l’empresa es va veure forçada a utilitzar microxips del model H800, una versió menys potent dels disponibles per a les empreses estatunidenques.

A més, DeepSeek afirma que amb les seves noves tecnologies és capaç de reduir els costos d’entrenament d’algorismes en un 75%, apuntant que només ha invertit 7 milions de dòlars en desenvolupar el seu model, enfront dels 50 milions que s’ha gastat OpenAI amb el ChatGPT. D’aquesta manera, pot oferir accés a la seva interfície per només 0,14 dòlars per milió de tokens d’entrada, una xifra molt inferior als 15 dòlars que cobra OpenAI pel mateix servei.

L’altre pilar de l’èxit de DeepSeek és el seu enfocament de codi obert, que permet a qualsevol desenvolupador modificar i adaptar el programari segons les seves necessitats. Un model de negoci que contrasta amb els usos més restrictius que imposen les empreses occidentals en les seves aplicacions d’IA. Per això no és d’estranyar que, el dimecres al matí, DeepSeek es convertís en l’aplicació més popular, no només d’IA, sinó en el còmput general, a les botigues d’aplicacions d’Apple i Google. 

La irrupció de DeepSeek està demostrant que l’hegemonia tecnològica dels Estats Units en IA ja no està garantida. Hi ha pocs dubtes que tard o d’hora Washington també imposarà prohibicions i restriccions a aquest nou competidor xinès sota el pretext de la seguretat nacional, tal com ha fet anteriorment amb ZTE, Huawei i TikTok, però, irònicament, la creixent agressivitat de l’administració nord-americana en el marc geopolític a fi d’evitar el col·lapse de l’imperi no fa més que accelerar el desenvolupament d’alternatives tecnològiques, comercials i financeres per part d’altres actors globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els ETF són uns productes financers que aquí es coneixen com a fons d’inversió cotitzats. Es tracta d’uns actius financers híbrids, entre els fons d’inversió tradicionals i les accions, que segueixen l’evolució d’un determinat índex de referència. 

ETF (de l’anglès exchange traded funds) o fons d’inversió cotitzats, són uns fons d’inversió que cotitzen en els mercats de valors. La característica principal d’aquests productes financers és que combinen la diversificació que ofereix una cartera d’un fons d’inversió amb la flexibilitat de la compravenda d’accions.

La seva política d’inversió consisteix a replicar un índex borsari: de renda fixa, de primeres matèries, d’un sector, etc., cosa que els fa molt atractius. D’aquesta manera són un producte molt utilitzat per invertir per tendències o temàtiques perquè, un cop agrupats els actius d’una tendència en un índex, els ETF en repliquen el comportament.

Operativa dels fons cotitzats

Quant a la seva operativa, és igual que la de les accions, ja que cotitzen durant tota la sessió borsària i tenen un valor liquidatiu que es publica al tancament de la sessió. És a dir, el seu valor real no es coneix fins al final de la jornada borsària.

Poden invertir en fons cotitzats tota mena d’inversors, tant institucionals com particulars, els quals poden comprar un ETF a temps real, al preu que fixi el mercat en cada moment. La cotització podrà variar al llarg d’una sessió borsària en funció de l’oferta i la demanda, com passa amb qualsevol altre valor cotitzat, cosa que facilita una gran transparència per als inversors. 

Tipus d’ETF

Encara que tots els ETF repliquen el comportament d’un índex de referència, això es pot portar a terme de diferents maneres: 

• ETF de renda fixa: es comporten de la mateixa manera que els títols o bons de deute, tant públics com privats.
• ETF d’actius monetaris: representen a actius de deute a curt termini i actius monetaris negociats en el mercat interbancari.
• ETF segons capitalització: pot ser petit, mitjà o gran segons la capitalització de les empreses que el conformen.
• ETF sectorial: repliquen índexs d’inversió d’un determinat sector.
• ETF segons l’estil de gestió: fons que inverteixen en empreses amb un cert valor o amb expectatives d’un bon creixement a mitjà o llarg termini. 
• ETF sobre divises: existeixen productes que repliquen l’evolució de les cotitzacions del mercat de Forex.

Els riscos que comporten els ETF

Tot i que hi ha ETF específics amb cobertura per minimitzar el risc de divisa, és important tenir en compte que els ETF no gaudeixen de cap garantia: com en el cas de qualsevol inversió en renda variable o fixa, hi ha un risc de pèrdua del capital invertit inicialment.

Invertir en ETF implica assumir un nivell de risc determinat que dependrà de la composició de l’ETF, de les fluctuacions del mercat i d’altres factors associats a la inversió en valors. Aquests actius d’inversió acostumen a ser fons de renda variable, excepte els que repliquen índexs de renda fixa, per la qual cosa, en general, presenten una volatilitat elevada. 

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners, entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Quan se’ns parla dels diners es comenta que són covards, que busquen la inversió segura, que fugen de la incertesa, que s’amaguen en aquelles inversions que donen molt rendiment. Però això es basa en uns supòsits simplificats de la realitat que hauríem d’examinar abans de creure’ns tot allò que se’ns diu. I un d’aquests supòsits és permetre que la informació que circula sobre les inversions sigui transparent i fiable

Quan es discuteix sobre “com organitzar” sempre hi ha una certa tendència derivar cap a la macroeconomia. Per exemple, quan es discuteix la viabilitat de l’Estat català, es confonen termes relacionats amb el “mercat” i l’“organització”.  Es diu que Catalunya no és viable perquè no és atractiu el seu mercat per a invertir-hi, referint-se a la mida del territori o al nombre d’habitants. D’altres comenten les dificultats organitzatives, sobretot de manca d’economies d’escala per tenir costos assumibles. Altres, mirant el mercat del deute, diuen que les emissions de deute català no tindrien sortida.

Per començar, la decisió d’una empresa d’invertir a Catalunya pot valorar-se d’acord amb si troba sinergies entre el seu sistema de valors corporatius i els de la cultura catalana (aspecte organitzatiu). I això sí, haurà analitzat abans sí els mercats potencials la fan viable. Per exemple, si es tracta d’un centre comercial, quantificarà si la localitat on se situï té potencial suficient (res a veure amb els habitants de Catalunya, si no del poble o ciutat en qüestió). Una empresa de serveis mirarà si té accés a mà d’obra qualificada i si la situació geogràfica li dona accés a altres mercats.

Invertir amb consciència

Cal observar aquests dies que aquells que valoren les inversions per assessorar a on han d’invertir els diners aquells que en tenen, tampoc es posen massa d’acord. De cop i volta el bo espanyol es qualifica de bo “escombraries”, i la prima de risc s’enfila. Llavors les declaracions d’alguna autoritat competent fan que torni a baixar la prima i sembla que les aigües turbulentes es tornen més tranquil·les. En cas de tenir diners, els invertiria seguint altres consells menys volubles, però suposo que les agències de ràting les formen persones que valoren la informació que reben, i la deuen fer circular de la millor manera possible, és a dir, en realitat, no deixen de ser persones que miren les notícies i les interpreten a la seva manera. Mirem el cas de Catalunya, tots podíem llegir a certa premsa internacional que havia demanat un rescat a l’Estat Espanyol.

Això sí que fa riure. Seria com si jo ingressés el meu sou a un compte de la comunitat de veïns, i la comunitat de veïns em digués que em rescata quan li dic que em doni diners per a pagar la quota de la comunitat. 

El problema arriba quan aquesta informació que es fa circular potser no és tan confiable com caldria, i les opinions acaben essent certeses que tenen conseqüències molt greus en l’àmbit dels interessos que s’han de pagar pels diners que ens deixen.

Tornem a un exemple casolà, seria com si el rebut de la hipoteca d’un mes a l’altra passés de 800 a 1200 euros perquè el meu veí li diu al banc que no podré pagar, i ho diu perquè un botiguer li explica al meu veí que em va fiar la darrera vegada i li dec la factura de la verdura. En aquests moments m’alegro que la meva hipoteca estigui ben firmada davant d’un notari i inscrita al registre de la propietat! També m’alegro de no haver de fer una ampliació d’hipoteca en aquests moments que el veí i el banquer es troben per conversar sobre les meves minvades finances. 

Més organització o menys mercat

Potser la clau és començar a parlar més de direcció d’organitzacions que d’economia de mercats. Perquè la realitat supera la teoria dels mercats perfectes i una de les raons de ser de l’organització anomenada “Estat” és precisament veure com es poden utilitzar els mercats com un instrument per millorar la vida de les persones. Acceptar que els mercats no són espais perfectes d’intercanvi entre individus, sinó que moltes vegades falta oferta, falta demanda, o bé totes dues.

Així que més que dir que els diners són porucs, podríem dir que depèn. Depèn de qui els té, i com és aquella persona, depèn de si creu en la inversió, o senzillament es tracta de diners sense ànima buscant maximitzar beneficis a curt termini, minimitzar riscos i no comprometre’s amb cap projecte concret. 

Molts petits empresaris utilitzen els diners que guanyen per a poder tirar endavant la seva autoocupació i l’ocupació de les famílies que en depenen, arriscant el seu patrimoni, i fins i tot, invertint quan no hi ha finançament garantit per les entitats que l’haurien de garantir. Aquests diners no els veig porucs, sinó més aviat al contrari, són valents. Però anem a pams, moltes de les opinions que escoltem del món empresarial, les fan moltes vegades grans directius, que no arrisquen el seu capital, i que no són estrictament empresaris.

Suposo que els empresaris, sobretot de PIMES, es troben ocupats treballant i intentant treure forces i recursos d’on sigui per a continuar vius i amb esperança. Ja està bé de parlar dels diners porucs i covards, i comencem a centrar-nos en les persones que els tenen a la butxaca i mirem què en fan. Això portaria a un debat molt més fructífer i productiu. I més autèntic.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El paper de l’or com a actiu indispensable per diversificar i reduir el risc d’una cartera d’inversions enfront de la incertesa econòmica està més que demostrat. Tanmateix, segons una anàlisi feta pel Consell Mundial de l’Or, la seva capacitat de proporcionar rendibilitat a llarg termini és més elevada del que generalment se sol assumir.

Encara que generalment es percep com una opció conservadora per reduir el risc de les nostres inversions i que la seva funció principal és la de dipòsit de valor, un informe elaborat pel Consell Mundial de l’Or (WGC) conclou que les anàlisis tradicionals dels rendiments de l’or deixen de banda alguns factors importants que revelen una rendibilitat a llarg termini millor del que se sol pensar.

Segons el WGC, existeixen marcs per a estimar la rendibilitat de l’or a llarg termini, però manquen d’un enfocament sòlid que s’ajusti a les hipòtesis del mercat de capitals per a altres classes d’actius. Aquestes estimacions estan estretament correlacionades amb el nivell general de preus mesurat per l’índex de preus de consum (IPC). D’acord amb aquesta premissa, la rendibilitat esperada de l’or a llarg termini sol oscil·lar entre el 0% i l’1%.

No obstant això, l’anàlisi feta per l’organisme conclou que, si bé els estudis existents són rics en informació, amb freqüència es basen en dues pautes que, en la seva opinió, “caracteritzen erròniament a l’or i han portat a conclusions esbiaixades”. 

El Patró Or i la inversió financera

Per començar, gairebé tots els models utilitzen dades de períodes amb patró or. Tot i que el Consell Mundial de l’Or accepta que per norma general és millor tenir tantes dades històriques com sigui possible, en analitzar els preus de l’or, la cronologia més llarga esbiaixa les dades perquè durant la major part del segle XX el preu de l’or el fixaven els bancs centrals.

“Encara que el seu rendiment històric durant els períodes del Patró Or és una referència interessant, el més important és la seva estructura de mercat i el seu comportament després de 1971”. Per tant, a fi d’evitar aquest biaix, l’organisme utilitza dades a partir del 1971 per fer la seva anàlisi. 

L’altre factor que pot provocar que l’anàlisi del comportament a llarg termini de l’or sigui poc fiable és que els models solen assumir que la inversió financera impulsa gairebé exclusivament la demanda, ignorant altres factors importants d’aquesta. Segons l’estudi, la inversió financera representa un percentatge relativament petit de la demanda en relació amb les reserves d’or existents, mentre que altres fonts són més importants a llarg termini.

En conclusió, fent servir aquest model revisat que proposa el Consell Mundial de l’Or, la rendibilitat de l’or ha estat molt millor en els últims cinquanta anys del que suggereixen les anàlisis convencionals, amb una mitjana anual del 8%. El mateix model preveu una rendibilitat mitjana anual del 5,2% durant els pròxims quinze anys.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La crisi energètica i la incertesa econòmica global ha disparat la compra de metalls preciosos com l’or i la plata. La campanya per presentar la declaració de la renda comença el 6 d’abril, per això és un bon moment per a recordar com són considerats des del punt de vista fiscal els metalls preciosos.

Els bancs centrals de diversos països estan incrementant de manera exponencial les seves reserves d’or, però també ha augmentat la demanda d’aquest valor refugi per part de la gent que vol protegir els seus estalvis davant d’un escenari econòmic inflacionari que no té fre. Tanmateix, cada vegada són més els inversors que inclouen metalls preciosos en les seves carteres de valors amb la finalitat de diversificar beneficis.

No obstant això, abans d’invertir en or o en qualsevol altre metall preciós, cal tenir en compte quins impostos s’han de pagar en comprar o vendre aquestes matèries primeres tan apreciades en temps de crisi. La tributació pot variar en funció de si es tracta d’una compra en or físic o or digital, el nivell de puresa del metall, i altres factors que hem de considerar a l’hora de valorar els possibles beneficis de les nostres inversions.

Lingots i monedes d’or d’inversió

En primer lloc, hem de tenir clar que no estem parlant de metalls preciosos ordinaris, com els dels sectors de la joieria o indústria, sinó de metalls preciosos d’inversió. Aquesta distinció és important perquè segons el decret 77/388/CEE de la Unió Europea, l’or d’inversió no paga IVA ni en la compra ni en la venda.

L’Agència Tributària defineix aquest règim especial de l’or d’inversió com “un règim obligatori, sense perjudici de la possibilitat de renúncia per cada operació, aplicable a les operacions amb or d’inversió on les mateixes estan generalment exemptes de l’IVA, amb limitació parcial del dret a la deducció.” És a dir, la Llei de l’IVA vigent estableix uns certs requisits perquè es pugui considerar or d’inversió.

Per tant, l’or d’inversió quedarà exempt de pagar l’IVA sempre que es tracti d’or físic, això és, lingots o monedes d’or, com el que oferim a través de Preciosos 11Onze. A més, aquest or ha de complir uns mínims requisits de puresa: 99,5% en el cas dels lingots, i d’un 80% en les monedes. Els lingots i monedes que no assoleixin aquesta puresa, hauran de pagar l’IVA del 21%, el mateix tipus que s’aplica per la compra de la resta de metalls preciosos.

Impost sobre la renda

La plata i altres metalls preciosos paguen IVA com qualsevol altre producte, i cada país aplica la seva pròpia taxa impositiva, un 21% en el cas d’Espanya. Per tant, com a inversors, hem de tenir en compte que es tracta d’inversions diferents de l’or i sovint més especulatives.

Pel que fa a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), qualsevol venda d’or, o de qualsevol altre metall preciós per part del contribuent, ha de ser inclosa en la declaració de la renda, i tributarà en funció de les plusvàlues o minusvalideses generades per l’operació, com a guanys o pèrdues patrimonials segons la base imposable de l’estalvi.

D’aquesta manera, si s’ha aconseguit una plusvàlua amb l’operació, serà necessari reflectir-ho tenint en compte el preu de compra, incloent-hi les despeses, i el de venda, excloent-hi les despeses, amb tipus aplicables depenent de la quantia.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La preocupació dels mercats davant la volatilitat que està generant l’escalada de tensions entre Rússia i els Estats Units, juntament amb la moderada cotització del dòlar, impulsa la demanda d’actius refugi i fa pujar el preu de l’or per tercer dia consecutiu. 

La decisió de l’administració de Joe Biden de permetre a Kíev atacar objectius en territori rus amb míssils estatunidencs de llarg abast ATACMS ha afegit llenya al foc de la guerra a Ucraïna i continua l’escalada bèl·lica de Washington. Aquest canvi de postura dels Estats Units augmenta la possibilitat que el conflicte armat s’estengui més enllà de la frontera entre Rússia i Ucraïna.

Donat que l’ús d’aquests míssils requereix la intervenció d’operatius militars estatunidencs, el Kremlin considera que aquesta decisió equival a una entrada directa dels Estats Units en el conflicte. La resposta del govern rus no fa més que reiterar el que ja havia anunciat fa uns mesos davant de la possibilitat que es fes servir armament de l’OTAN per atacar el seu territori. 

En aquest sentit, després de la confirmació per part de Rússia del primer atac amb aquests míssils contra una instal·lació militar en territori d’aquest país, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha afirmat que “és un senyal que Occident busca una escalada”. Mentre que, per altra banda, el president Vladímir Putin ja aprovat un decret que relaxa els requisits per l’ús d’armes nuclears.

El preu de l’or assoleix nous màxims

En aquest context, el preu de l’or es recupera després que es desplomés a un mínim de tres setmanes enfront de la decisiva victòria de Donald Trump gràcies al bon rendiment dels bons del Tresor i a la fortalesa del dòlar.

La cotització d’aquest metall preciós ha augmentat per tercer dia consecutiu diametralment oposada a la del dòlar, assolint un màxim d’una setmana i mitja, entorn dels 2.500 euros per unça. Aquesta revalorització s’ha vist emmirallada pel valor d’altres actius refugi i pel rendiment dels bons del Tresor estatunidencs a 10 anys, que el dimarts cotitzaven al voltant del 4,35%.

Tot i que els inversors continuen preocupats pel risc d’una nova escalada de les tensions geopolítiques entre Rússia i els Estats Units en els dos mesos que li queden a Biden, s’espera que la inauguració de la presidència de Donald Trump signifiqui l’inici d’una possible negociació per posar fi a la guerra indirecta entre aquestes dues potències en terra ucraïnès.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.