Guanya a la banca, guanya diners i fes justícia

11Onze Recomana el Finança Litigis, un producte que permet aconseguir beneficis de les indemnitzacions que els bancs del Regne Unit han de pagar per haver comès abusos contra els seus clients. T’expliquem com funciona.

Des de fa unes setmanes, 11Onze Recomana ha presentat el Finança Litigis a la seva comunitat, en primícia. Ara, és el moment de donar a conèixer aquest sorprenent producte a tota La Plaça. De què es tracta? D’aconseguir beneficis combatent els abusos comesos per la gran banca.

El primer lloc on es donen les millors condicions per fer-ho és el Regne Unit on, durant anys, els bancs van vendre pòlisses d’assegurança personal als seus clients utilitzant tota mena de males pràctiques. Aquells abusos ja han estat condemnats pels tribunals i han obert la porta a més de 60.000 milions d’euros en reclamacions amb una taxa d’èxit superior al 90%. Unes dades esfereïdores per a la banca.

En aquest context, 11Onze Recomana treballa amb un proveïdor anglès que ofereix finançament als despatxos d’advocats que duen a terme aquests litigis, a canvi de part dels beneficis. Pensaves que sempre guanyaria la banca? Doncs ja no!

Quins beneficis es poden aconseguir?

Tota la informació sobre el Finança Litigis la trobaràs a la pàgina d’11Onze Recomana. L’objectiu és aconseguir un guany de més d’un 27% amb relació a la inflació mitjana a Espanya. És, per tant, un producte que permet que els teus diners s’apreciïn molt més que la inflació, aconseguint que guanyis poder adquisitiu. Tot plegat, en un context de baixa rendibilitat i alta volatilitat, converteix el Finança Litigis en un producte molt valuós. El capital destinat a litigis està cobert per una assegurança Standard & Poor’s A.

Tota la informació sobre el Finança Litigis la trobaràs a 11Onze Recomana.

Com preservar el valor de les teves inversions quan tot sembla enfonsar-se? L’or resulta un ingredient indispensable en qualsevol cartera d’inversió diversificada per la seva rendibilitat a llarg termini i la seva liquiditat.

L’or és el metall preciós per excel·lència. Escàs i molt apreciat, durant milers d’anys s’ha utilitzat per preservar la riquesa. I és una cosa que no ha canviat en el segle XXI, ja que s’ha revaloritzat en 16 dels últims 20 anys, com indica Statista.

Tres característiques fonamentals el converteixen en un actiu atractiu per a qualsevol cartera d’inversió: la rendibilitat a llarg termini, ja que les dades són positives si analitzem la revaloració de les últimes dècades; el seu paper per a diversificar i reduir el risc global de les nostres inversions; i la seva gran liquiditat en poder comprar-se i vendre’s amb facilitat, fins i tot quan les condicions d’altres mercats són difícils.

Un escut contra la inflació

L’or genera una rendibilitat relativament sòlida en tots els cicles econòmics. Com indica el World Gold Council, en els últims 50 anys el preu d’aquest metall ha augmentat gairebé un 11 % anual de mitjana. Es tracta d’un percentatge comparable al de la renda variable dels Estats Units i considerablement millor que el dels bons nord-americans.

L’or ofereix una bona rendibilitat en temps de bonança, quan augmenta la demanda d’aquest metall per a joieria i tecnologia. Però el seu poder d’atracció creix especialment en temps de dificultats en ser considerat com un valor refugi.

El World Gold Council destaca que l’or ha experimentat una revaloració de més del 20 % de mitjana en els períodes amb una inflació superior al 5 %. Segons dades d’aquest organisme, gairebé la meitat (47 %) de la demanda d’or l’any 2021 va ser per a inversió i més del 7 % va anar a parar a les caixes fortes dels bancs centrals.

La necessitat de diversificar

Una regla d’or, mai més ben dit, per a qualsevol inversor és no posar tots els ous en la mateixa cistella. Dit d’una altra manera, destinar tots els nostres estalvis a un únic tipus d’actiu és molt arriscat perquè ens exposa als vaivens d’un sol mercat. Per això es recomana diversificar la inversió i incloure diversos tipus d’actius en les carteres d’inversió, de manera que els guanys d’uns actius puguin compensar les pèrdues inesperades d’uns altres.

D’aquí el gran atractiu de l’or com a complement d’altres actius, especialment en moments en què la renda variable i altres inversions de major risc estan sota pressió. Les carteres que inclouen aquest metall tenen menys probabilitats d’experimentar pujades i baixades extremes.

D’altra banda, si comparem l’evolució del preu de l’or amb el dòlar nord-americà i altres monedes que s’han utilitzat com a valors refugi, comprovem que en el segle XXI les principals divises s’han depreciat més del 90 % respecte a l’or. I si ampliem la mirada, s’observa que en els últims 100 anys les principals monedes han perdut el 99 % del seu valor en comparació amb aquest metall.

Sense problemes de liquiditat

Un tercer avantatge de l’or és que es tracta d’un mercat global i molt líquid. El valor dels lingots d’or està vinculat al preu del mercat mundial de metalls no refinats, que s’actualitza les 24 hores del dia i és accessible a compradors i venedors en tot moment.

Els inversors poden comprar i vendre or sempre que ho desitgin, fins i tot en períodes d’extrema tensió en els mercats financers. I, òbviament, no succeeix el mateix amb mercats com el de l’art o les antiguitats, per exemple.

Tenint en compte tots aquests factors, no sorprèn que l’anàlisi del World Gold Council hagi determinant que afegir entre un 6 % i un 10 % d’or en les carteres mitjanes dels inversors nord-americans suposi una millora tangible dels seus resultats, amb un bon rendiment a llarg termini.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 1.900 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Un any més, el sorteig de la Grossa de Cap d’Any repartirà milers d’euros en premis a tota Catalunya. Et detallem quins premis pots guanyar, com cobrar-los, i quants impostos es queda l’Estat.

Des de 2013, cada 31 de desembre es fa el sorteig de la Grossa de Cap d’Any. Una rifa creada per Loteries de Catalunya amb l’objectiu d’aprofitar la popularitat del Sorteig Extraordinari de Nadal que se celebra a tot l’Estat espanyol, per tenir una rifa catalana, la primera comunitat autònoma en tenir una loteria nadalenca, que beneficiï al nostre territori.

Cada any es posen a la venda 100.000 números, del 0 al 99999, amb un total de 50 sèries, cinc de les quals en format electrònic. El preu per butlleta és de 10 euros, i es poden comprar als punts de venda habituals de Loteries de Catalunya o en alguns supermercats. El sorteig es retransmet en directe per TV3, al voltant de les 12:30 h.

Els premis 

La Grossa de 2022 manté l’habitual repartició de 5 grans premis, amb les següents retribucions per guanyadors:

• Un primer premi de 200.000 € per bitllet, 20.000 € per euro jugat.
• Un segon premi de 65.000 € per bitllet,  6.500 € per euro jugat.
• Un tercer premi de 30.000 € per bitllet, 3.000 € per euro jugat.
• Dos quarts premis de 10.000 € per bitllet, 1.000 € per euro jugat.
• Tres cinquens premis de 5.000 € per bitllet, 500 € per euro jugat.

Els premis caduquen al cap de 90 dies de la data del sorteig corresponent i estan subjectes al sedàs dels impostos habituals als guanys per premis de loteria. En aquest cas, els premis que superin els 40.000 €  s’han de tributar, quantitat a partir de la qual s’ha de pagar el 20% de l’import rebut.

Pots cobrar els premis de fins a 120 € a qualsevol establiment autoritzat a vendre aquesta loteria que disposi de terminal, encara que de manera opcional aquests punts de venda poden pagar premis de fins a 1.999,99 €. Així mateix, a partir de 50 €, pots cobrar els premis al comptat o amb una transferència bancària a les sucursals de CaixaBank o a l’Oficina D’Atenció, Informació i Pagament de Premis de Loteries de Catalunya, al carrer Enric Granados, 33 de Barcelona.

Com invertir els diners

Depenent de la quantitat del premi i de la nostra situació econòmica, els guanys poden servir per cobrir algun forat i poca cosa més, però si tenim la sort de tenir una economia personal sanejada tenim diferents opcions d’inversió.

Tenint en compte els nivells d’inflació dels últims mesos i la poca rendibilitat que ens donen els bancs pels nostres dipòsits, pot ser temptador triar opcions d’inversió que ens donin més rendibilitat. Tanmateix, cal tenir en compte que com més rendibilitat, més risc haurem d’assumir.

Actualment, els dipòsits bancaris ofereixen poca rendibilitat, però els Fons Garantits poden rendibilitzar els diners guanyats de manera fàcil i segura. Com diu el seu nom, els fons garantits garanteixen de manera total o parcial el capital invertit, així com una rendibilitat prefixada per a un període de temps.

Si et preocupa la més que possible recessió que ens espera l’any vinent, invertir en metalls preciosos pot ser la millor opció si vols evitar la devaluació dels teus diners. El valor dels metalls preciosos és molt més estable en moments de crisis com l’actual, i l’or és considerat el valor refugi per excel·lència.

Invertir en un habitatge és una de les opcions més populars, però la compra d’un immoble com a inversió requereix uns mínims coneixements del sector immobiliari. Per altra banda, és important tenir en compte les despeses de manteniment, especialment en períodes en què no puguem rendibilitzar la inversió a través d’un lloguer.

En qualsevol cas, tant si tens pensat invertir els diners guanyats, com si te’ls vols gastar en una cosa que et faci il·lusió, cal analitzar fredament el que faràs amb el premi abans precipitar-te a prendre una decisió esperonada pel moment de joia tot just acabar de destapar el cava.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Quins són els avantatges i inconvenients de les monedes bullion o d’inversió respecte als lingots d’or? Quina és la seva història? De què depèn el seu valor? Aquí tens les respostes que necessites.

Les primeres monedes amb caràcter oficial van ser encunyades cap al segle VII a. C. a Lídia, situada en l’actual Turquia. Eren d’electre, un aliatge d’or i plata. A partir de llavors, pràcticament tots els grans estats de l’Antiguitat van crear monedes d’or o electre.

Durant segles, l’or i la plata es van convertir en els materials amb els quals es fabricaven les monedes de valors més elevats. A això va contribuir que es tracta de metalls sòlids, fàcils de manipular i relativament escassos, la qual cosa evita la sobreabundància.

Dels dos, l’or sempre ha estat més preuat per la seva major resistència a l’òxid i la corrosió. A més, el color daurat i la seva lluentor l’han fet molt atractiu per a la majoria de civilitzacions, que han convertit aquest metall preciós en un símbol de riquesa i estatus.

Un nou concepte de moneda d’or

En la segona meitat del segle XX va aparèixer el concepte de moneda “bullion” o d’inversió. Es tracta d’una moneda encunyada en metall preciós, la cotització del qual no es fixa pel valor nominal d’aquesta, sinó pel valor del metall contingut en ella, al qual s’afegeix una prima pel procés de fabricació de la moneda.

En aquests casos, l’important és la quantitat de metall preciós que conté i la seva puresa, més que el possible valor numismàtic que pugui tenir pel seu disseny. Per descomptat, quan puja la cotització de l’or, també augmenta el valor de la moneda.

Monedes “bullion” o lingots?

Tot i que les primes o sobrecostos al preu de l’or que contenen són inferiors en els lingots i les barres que en les monedes, molts inversors prefereixen aquestes últimes.

Una de les raons és el seu potencial col·leccionable. Les monedes d’or que es conserven en bon estat són una mica més cobejades a mesura que envelleixen, la qual cosa no succeeix amb els lingots d’or, que es valoren només per la quantitat d’or que contenen.

A més, com el seu pes per unitat en general és menor, no requereixen la inversió d’una gran quantitat de diners, la qual cosa les fa accessibles per als petits inversors.

Finalment, el procés per verificar la seva autenticitat en vendre-les és més senzill. Gràcies al seu particular disseny, pes i dimensions, cada tipus de moneda d’or és molt difícil de falsificar.

Una mica d’història

Les primeres monedes d’inversió modernes es van encunyar a Sud-àfrica l’any 1967. Es tracta de les Krugerrand, que continuen produint-se en l’actualitat. Les monedes d’inversió es van popularitzar entre finals dels anys setanta i la dècada dels vuitanta, en què van començar a encunyar-se la Fulla d’Arce al Canadà (1979), l’Àguila Americana als Estats Units (1986), la Britannia al Regne Unit (1987) o la Filharmònica a Àustria (1989).

Algunes d’aquestes monedes tenen un valor nominal. Per exemple, en el cas de la Britannia, són 100 lliures esterlines. Però, com aquest valor és inferior al de l’or que contenen, el valor real a cada moment ve determinat per la cotització de l’or i pel seu valor numismàtic. En aquest sentit, com indica la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, és important la raresa i el grau de conservació de la peça.

Algunes peces solen ser cobejades per raons que van més enllà d’una mera mentalitat d’inversió. El valor numismàtic per la qualitat artesanal, el disseny, la importància històrica, el valor commemoratiu i l’estat físic d’una peça poden disparar la demanda dels col·leccionistes. Això fa que, proporcionalment, el preu d’algunes monedes sigui bastant més alt que el dels lingots.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si alguna cosa caracteritza el mercat de les criptomonedes és la gran volatilitat. Com és un mercat relativament petit i en el qual gran part de les criptomonedes es concentren en poques mans, l’especulació dels grans inversors sol generar grans fluctuacions pel seu poder d’arrossegament i el valor poc tangible dels criptoactius.

La crisi financera de 2007-2008 va impulsar Satoshi Nakamoto a crear una criptomoneda que escapés del sistema financer tradicional: el bitcoin. En la primera transacció, que es va produir a principis de 2009, el seu valor era residual: només 0,00076 dòlars.

Des de llavors, el preu del bitcoin s’ha disparat, encara que amb una volatilitat enorme. Si analitzem la seva evolució dels dos últims anys, comprovem que va passar de menys de 10.000 euros el setembre de 2020 a més de 50.000 mig any després, per tornar a caure per sota dels 30.000 quatre mesos més tard. I, després de nous repunts, que la van portar a una valoració el novembre de 2021 de 58.358 euros, el seu màxim històric, les successives caigudes del “criptohivern” l’han situat entorn dels 20.000 en l’actualitat, pràcticament un terç del seu valor màxim.

El bitcoin no és una excepció. La volatilitat també afecta a la resta de criptomonedes. Per exemple, ether va perdre dos terços del seu valor entre abril i juny, en passar de més de 3.000 euros a menys de 1.000, per tornar a superar els 1.900 a mitjan agost i descendir per sota dels 1.400 a partir de mitjans de setembre.

Terra lluna, el cas més sonat, va passar de valer més de 80 euros a principis de maig a quedar-se pràcticament sense valor en poc més d’una setmana. I això que es tractava d’una ‘stablecoin’, és a dir, una criptodivisa el valor de la qual està vinculat al d’una altra moneda, matèria primera o instrument financer, la qual cosa hauria d’aportar més estabilitat.

Un valor poc tangible

Les criptomonedes han guanyat molt de protagonisme en el món financer en els últims anys. Un informe del Banc d’Espanya calcula que el mercat de criptoactius va assolir una capitalització en 2021 de 2,8 bilions de dòlars, aproximadament un 1 % dels actius financers globals.

Així i tot, segueixen sense tenir l’acceptació d’actius tradicionals com la renda variable o l’or. Economistes com Paul Krugman i líders empresarials com Warren Buffett fins i tot les han qualificat de “miratge” i han arribat a augurar la seva desaparició.

És cert que els mercats de l’or o de la renda variable tampoc són aliens a l’especulació, però l’or o les empreses que cotitzen en borsa tenen un valor intrínsec més evident. L’or s’ha utilitzat com a mitjà d’intercanvi durant molt de temps i és una mercaderia raonablement estable quant a preu, demanda i oferta. I les empreses cotitzades compten amb propietats, clients, fluxs de caixa i comptes de resultats que els atorguen un valor més tangible.

Encara que ningú pot negar que ‘blockchain’ proporciona beneficis com la seguretat, la descentralització, la reducció de costos i la velocitat, encara és difícil especificar el valor real que les criptomonedes aporten als seus propietaris. I això és terreny adobat per a la volatilitat.

Un mercat poc regulat

Tampoc ajuda a l’estabilitat la manca d’un organisme de govern o control, com succeeix amb la moneda fiduciària, les accions o els bons. En aquest sentit, l’augment progressiu de la regulació podria contribuir a una major adopció, tot i que un excés regulador podria ser contraproduent.

D’aquí ve que la Unió Europea hagi publicat una proposta de normativa que afecta els emissors de criptoactius, a les plataformes d’intercanvi i a les carteres de monedes digitals. Aquesta regulació pretén facilitar la supervisió del sector i evitar la manipulació del mercat.

El poder de les “balenes”

Sense un valor real clar, les criptomonedes són actius molt especulatius, així que resulten molt més sensibles als moviments puntuals dels grans inversors, que provoquen reaccions en cadena cap amunt o cap avall.

Cal tenir en compte que el mercat de criptomonedes és encara molt petit comparat amb els d’altres actius i que una part considerable està en mans de pocs inversors, coneguts com a “balenes”. Per Wimmer, fundador de Wimmer Financial LLP, ha arribat a advertir que el mercat de les criptomonedes està dominat per deu balenes.

Aquesta afirmació potser és exagerada, però la veritat és que, segons l’Oficina Nacional de Recerca Econòmica nord-americana, a la fi de 2020 un terç de tots els bitcoins estaven en mans de només 10.000 inversors. Aquesta concentració fa que les seves decisions puguin desestabilitzar amb més facilitat el mercat, ja que el seu pes relatiu és molt major.

Maniobres especulatives

Per enriquir-se, hi ha balenes que comencen a vendre un gran volum de criptomonedes a un preu per sota del mercat. Així es desencadena el pànic i es disparen les vendes dels petits inversors. Una vegada el preu toca fons, les balenes aprofiten per tornar a comprar més criptomonedes.

Per tant, una adopció massiva de les criptomonedes que rebaixés el pes relatiu dels grans inversors ajudaria a estabilitzar el mercat. Per a això seria necessari que s’equiparessin a les monedes fiduciàries, de manera que es percebessin com un valor estable i es poguessin intercanviar per productes i serveis amb major facilitat. La utilitat és un element clau a l’hora d’establir el valor d’un actiu i el potencial de les criptodivises encara s’està explorant.

El soroll mediàtic

El valor subjectiu de les criptomonedes fa que també siguin molt sensibles al soroll mediàtic. Per exemple, quan Tesla va anunciar que les criptodivises no serien acceptades com a mètode de pagament, el valor del bitcoin es va desplomar, mentre que va bastar que Elon Musk mostrés el seu suport a dogecoin en un tuit perquè el valor d’aquesta criptodivisa es disparés.

Si les notícies entorn d’una criptodivisa són positives o algun ‘influencer’ genera un sentiment positiu cap a ella, la demanda i el preu augmenten. I passa el contrari quan les notícies o el sentiment generat són negatius.

Encara és aviat per saber si s’estabilitzaran els mercats en el futur i es podran negociar les criptomonedes igual que les monedes fiduciàries. El que és clar és que el volum de capital invertit en criptomonedes hauria de créixer molt perquè es redueixi la volatilitat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les compres d’or dels bancs centrals es disparen fins a una xifra rècord de quasi 400 tones en el tercer trimestre de 2022. Una tendència a l’alça reflectida pel sector de la joieria i la demanda de lingots i monedes d’or per part dels consumidors. 

Segons informa el Consell Mundial de l’Or (WGC, per les seves sigles en anglès) en un estudi publicat l’1 de novembre, el tercer trimestre de l’any els bancs centrals van comprar un total de 400 tones d’or. Aquesta xifra gairebé dobla l’anterior rècord aconseguit el 2018, quan es registrava un volum de compres de 241 tones.

L’entitat també assenyala que això suposa el vuitè trimestre consecutiu de compres netes d’or per part dels bancs centrals, elevant el total interanual des de que va començar el 2022 fins a 673 tones, quatre vegades més que les dades reflectides en el mateix període del 2021, i el volum més alt des de 1967.

Els bancs centrals de països com Turquia, Uzbekistan, Qatar i la India, són alguns dels que més or van comprar en el tercer trimestre de 2022, segons l’informe del WGC, però s’ha de tenir en compte que grans compradors d’or, com la Xina o Rússia, no publiquen dades de les seves reserves i compres de metalls preciosos.

De la mateixa manera, l’elevada inflació va esperonar la demanda de lingots i monedes d’or per part d’inversors detallistes, fins a uns màxims que no s’havien vist en sis trimestres. En aquest sentit, destaca la Xina, on la compra de lingots i monedes gairebé es va duplicar fins a les 70 tones respecte al trimestre anterior.

Però el preu segueix baix. Per què?

Des de principi d’any, el preu de l’or ha caigut al voltant d’un 6%, assolint mínims no gaire distants dels que es van veure al començament de la crisi sanitària el 2020, abans que es disparés el seu valor a finals d’aquell mateix any. De fet, el preu de l’or no s’ha recuperat gaire després de perdre un 20% del seu valor des del pic assolit el mes de març passat, tot i que la setmana passada va pujar un 6,25%, un 5,85% respecte al mes anterior.

Aquesta aparent incongruència, donat l’increment de demanda, té vàries possibles explicacions. Per una banda, la pujada dels tipus d’interès als Estats Units i Europa, així com la fortalesa del dòlar, i dels bons governamentals, que generen un major rendiment per als inversors i també són considerats un valor refugi, expliquen part de la caiguda del preu de l’or.

Per altra banda, molts inversors financers van vendre accions en ETF recoltzades per or, a mesura que pujaven les taxes d’interessos. La subseqüent venda de lingots d’or per part dels ETF va provocar una caiguda del preu de l’or físic de fins al 8% en el tercer trimestre, a la vegada que estimulava la demanda de l’or de joieria. 

Tot i això, la majoria d’analistes financers coincideixen en pronosticar que el preu de l’or tornarà a pujar significativament el 2023, després de la possible caiguda del valor del dòlar i dels rendiments dels bons del tresor, continuant la tèndencia prevalent en els últims cinc anys, en els que l’or ha vist augmentat el seu valor en un 37%.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En l’últim any s’acumulen les notícies negatives en el mercat dels criptoactius. Després de la fallida de la plataforma de criptomonedes FTX i la pèrdua de gairebé tres quarts del valor del bitcoin en un any, el futur de les criptomonedes sembla més qüestionat que mai.

La Super Bowl és l’aparador publicitari més car del món. En la seva última edició, celebrada al febrer, es van arribar a pagar prop de 7 milions de dòlars per un anunci de 30 segons, una cosa a l’abast de molt poques empreses. Una d’elles va ser FTX, la tercera plataforma de criptoactius més important del món en aquell moment. El seu anunci comparava les criptomonedes amb alguns dels grans invents de la humanitat, presentava a la companyia com “una forma segura i fàcil” d’accedir a aquest mercat i ridiculitzava als escèptics.

Tan sols uns mesos després, FTX s’ha declarat en fallida i amenaça amb deixar més d’un milió de damnificats a tot el món. L’imperi de Sam Bankman-Fried, el seu fundador, s’ha ensorrat en tot just una setmana.

Després de la sobtada caiguda en el preu del token de FTX en els primers dies de novembre, Bankman-Fried va demanar un rescat a Binance, la major plataforma d’intercanvi d’actius digitals del món. Tot i que en un primer moment Binance va accedir a ajudar-lo, unes hores després es va tirar enrere al·legant una mala gestió de fons i altres irregularitats. L’11 de novembre a FTX no li quedava més remei que anunciar la sol·licitud del procés de fallida i la dimissió de Sam Bankman-Fried com a director general.

Possibles contagis

Com succeeix amb moltes empreses de criptomonedes, el castell de naips de FTX es basava en les expectatives de revaloració. Quan la confiança dels inversors s’enfonsa, res pot detenir una catastròfica espiral que acaba amb la companyia, que en el cas de FTX havia assolit a l’inici de l’any una valoració de 32.000 milions de dòlars.

Pel seu tamany, s’espera que les rèpliques del col·lapse de FTX siguin prolongades i devastadores. La primera víctima podria ser la plataforma Crypto.com, que en els últims mesos ja havia realitzat acomiadaments massius per la turbulenta situació del mercat de criptoactius. El seu token cronos ha arribat a perdre més de la meitat del seu valor en menys d’una setmana.

Algunes fonts indiquen que aquesta plataforma va dipositar més de 1.000 milions de dòlars en FTX, dels quals només hauria pogut recuperar uns 100 milions. No obstant això, el CEO de Crypto.com ho ha negat a Twitter, assegurant que l’exposició a FTX és inferior a 10 milions de dòlars. La veritat és que de moment el seu missatge no ha aconseguit calmar els mercats, que continuen tement la caiguda d’aquesta plataforma.

El risc d’un nou “criptohivern”

El col·lapse de FTX i la crisi de Crypto.com es produeixen en un context de dubtes sobre el futur de les criptomonedes. Després d’assolir una valoració de 58.358 euros al novembre de 2021, les successives caigudes del que es va conèixer com el “criptohivern” i la incertesa dels últims dies han situat el bitcoin per sota dels 16.000 euros en l’actualitat, amb la qual cosa ha perdut gairebé tres quarts del seu valor en un any.

Com explicàvem en l’article “Les criptomonedes, un actiu altament volàtil”, el bitcoin no és una excepció. La volatilitat també ha afectat altres criptomonedes en els últims mesos. Per exemple, ether va perdre dos terços del seu valor entre abril i juny, en passar de més de 3.000 euros a menys de 1.000, per a tornar a superar els 1.900 a mitjan agost i descendir per sota dels 1.200 en els últims dies.

Terra lluna, el cas més sonat fins al daltabaix de FTX, va passar de valer més de 80 euros a principis de maig a quedar-se pràcticament sense valor en poc més d’una setmana. I això que es tractava d’una ‘stablecoin’, és a dir, una criptodivisa el valor de la qual està vinculat al d’una altra moneda, matèria primera o instrument financer, la qual cosa hauria d’aportar més estabilitat.

Tot i que els criptoactius segueixen comptant amb molts incondicionals, cada vegada més gestors de carteres d’inversió assumeixen que l’estructura d’aquest mercat és massa arriscada i les pèrdues resulten massa grans. La noció del bitcoin com el nou or digital, un refugi segur en temps turbulents, s’ha esfumat. Com a resultat, molts inversors institucionals estan donant l’esquena als criptoactius per augmentar la seva participació en mercats teòricament més segurs, com el dels metalls preciosos.

En qualsevol cas, l’actual crisi del mercat de les criptomonedes ens recorda la importància de comptar amb una cartera diversificada per protegir-nos de caigudes abruptes en la valoració d’algun dels nostres actius.

Sessió sobre criptoeconomia

Si vols conèixer millor el mercat dels criptoactius, el proper 22 de novembre comptarem a La Plaça amb Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, que parlarà de criptoeconomia en directe en el segon capítol de la sèrie “Que no faltin!”. 

Aquesta experta en criptografia i una de les responsables de “la transformació comercial i digital de Telefónica” fa més d’una dècada, com destacava James Sène, president de 11Onze, promet una sessió provocadora i oberta al debat. Si estàs interessat a participar en directe per plantejar els teus dubtes i preguntes, pots escriure a [email protected]

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’or és considerat tradicionalment com el millor actiu per protegir-se de la inflació, una mesura fiable de cobertura contra el risc de perdre poder adquisitiu. Tanmateix, alguns inversors consideren els bons governamentals com una alternativa més segura on invertir els nostres diners davant la incertesa dels mercats. Analitzem els avantatges i desavantatges d’aquestes dues opcions.

Les compres d’or durant els últims tres anys han tingut un rendiment estel·lar amb màxims històrics pels inversors i han vist una pujada del 40% del seu valor. La condició d’actiu refugi, generalment atribuïda a l’or, s’ha confirmat gràcies a la incertesa causada per la pandèmia i a la subseqüent inflació, que ha penalitzat la rendibilitat d’altres actius. Un cop més, l’or ha proporcionat una valuosa cobertura enfront d’un futur incert.

Alguns economistes argumenten que l’or només augmenta en valor quan una moneda es devalua o en un context d’inflació elevada, i que no ofereix retorns adequats en altres escenaris de mercat. Mentre que és cert que l’or tendeix a augmentar de valor en èpoques d’inestabilitat financera o de devaluació de la moneda, no són els únics factors que incrementen la seva valoració per sobre de la mitjana. Per exemple, en el període des del 2013 fins al 2020, la inflació va ser molt baixa, i els efectes més nocius de la crisi i la inestabilitat econòmica ja s’havien superat a gran part del món, això no obstant, el valor de l’or va augmentar de manera constant.

Tanmateix, hem de tenir en compte que, si ens decantem per invertir en or a través d’un fons d’inversió o ETF, no tindrem possessió del metall preciós, fet pel qual perd gran part del seu valor intrínsec, i és un model que dona més versatilitat, però exigeix uns coneixements borsaris bàsics que requereixen intermediaris professionals del sector. Quan compres or físic, ets propietari del metall, mentre que invertint en or digital el que tens és un dret o una opció. A més, com que no es tracta d’un apunt comptable, no pot suspendre pagaments. A diferència d’altres actius financers, l’or sempre el podem tenir a mà.

Bons governamentals

L’atractiu més gran de comprar bons governamentals és que tenim assegurada certa rendibilitat, positiva o negativa, de la inversió. Això pot semblar contradictori, perquè de tota la vida, quan algú li presta diners a una altra persona, li cobra un interès i, per tant, a priori pot costar d’entendre que alguns bons cotitzin amb rendibilitat negativa.

Aquesta aparent incoherència és deguda al fet que alguns grans inversors busquen seguretat en valors refugi, com els bons governamentals, durant èpoques de turbulència dels mercats financers. La crisi del 2008, amb la fallida de Lehman Brothers i altres bancs, va posar de manifest que el Fons de Garantia de Dipòsits, que a Espanya cobreix 100.000 euros per client i entitat, no és res més que un premi de consolació, si parlem de dipòsits de milions d’euros.

Per tant, quan parlem de grups d’inversió amb grans quantitats de diners pot ser preferible comprar bons de països amb la màxima qualificació creditícia (AAA), fins i tot quan ofereixen una rendibilitat negativa, ja que, a diferència dels bancs, això ens garanteix la gran totalitat del nostre actiu. Tanmateix, pot haver-hi un motiu especulatiu: comprar deute amb rendibilitat negativa tot esperant que aquesta rendibilitat baixi encara més, de manera que el preu dels bons pugi.

Aquest és un escenari poc aplicable a l’inversor mitjà o petit, que tendeix a comprar títols emesos amb un valor nominal i que paga un interès determinat explícit sobre la inversió, trimestralment, semestralment o al venciment. I que, així i tot, també poden cotitzar al mercat borsari per oferir als inversors la possibilitat de vendre o comprar abans del seu termini.

Seguretat i rendibilitat

Abans d’invertir hi ha molts factors que hem de tenir en compte a l’hora de decidir quin actiu financer és el més adequat per a nosaltres. I és vital avaluar el risc que estem disposats a assumir i definir clarament els objectius d’inversió. Per norma general, com més rendibilitat té una inversió, més risc comportarà. I a la inversa: si volem una inversió molt segura, tindrem una baixa rendibilitat.

Els metalls preciosos, especialment l’or, trenquen una mica aquesta norma, amb rendibilitats molt elevades en temps de crisi econòmica, atesa la seva condició de valors refugi, i amb preus relativament estables quan hi ha menys demanda en èpoques de creixement econòmic. Però sempre mantenint una tendència a l’alça a llarg termini, que també bé acompanyada d’una gran liquiditat gràcies al seu valor intrínsec.

Per altra banda, el binomi rendibilitat-risc és evident si parlem de bons governamentals. Uns valors de renda fixa emesos per governs, i que són considerats lliures de risc sempre que estiguem parlant de països desenvolupats amb economies segures i solvents, i amb una probabilitat pràcticament inexistent que deixin de pagar els seus creditors. Tanmateix, sempre acompanyats de rendibilitats relativament baixes o inclús negatives en el cas d’Alemanya.

Aquesta baixa rendibilitat es pot veure afectada per la inflació, si tenim en compte que els cupons que paguen la renda fixa són nominals en el temps. Per tant, davant d’un augment de la inflació, baixa el seu valor real i la rendibilitat d’aquesta renda fixa també és menor. Aquest és un escenari on la compra d’or ens ofereix una millor protecció inflacionària, gràcies a una més elevada rendibilitat, tot mantenint una alta seguretat i liquiditat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les monedes digitals són cada cop més habituals, però encara és força desconegut què són i com funcionen. Mirem d’aclarir, de manera senzilla i en cinc punts, les seves característiques fonamentals.

Una mica d’història de les criptomonedes

Hem de recular fins a principis dels anys vuitanta del segle passat per a trobar les primeres passes en la idea d’una moneda virtual protegida per la criptografia, de la mà de David Chaum i la creació de l’eCash. L’impuls definitiu arriba el 2008, quan es publica a nom del misteriós Satoshi Nakamoto el document que desenvolupa el bitcoin.

Amb el bitcoin, les primeres unitats del qual es posaren en circulació el 3 de gener de 2009, es considera que neixen definitivament les criptomonedes. Els seus creadors el descrigueren com “un sistema d’efectiu d’igual a igual” i sense regulació ni control de governs ni institucions.

Com funcionen les criptomonedes

L’encriptació, per a donar-li seguretat, se sustenta en la tecnologia de cadena de blocs, blockchain, una estructura d’emmagatzematge de dades seguint algoritmes, gairebé impossible de falsificar, oberta a tots els usuaris que vulguin, i que funciona com un llibre de registre electrònic del bitcoin i altres criptomonedes.

D’aquesta manera es crea una moneda digital, sense forma física, però de la qual es pot assegurar la titularitat, la integritat en les transaccions i controlar la creació de noves unitats. Això atorga a les criptomonedes la garantia per a fer-les servir com a diners per a tothom qui ho vulgui: fer intercanvis, compres o estalviar-les.

Els diners de curs legal estan sota la garantia dels estats, els seus governs i les institucions financeres, que els creen i regulen. Aquesta és la base de la confiança que fa que els ciutadans els facin servir, a més de convertir-los en imprescindibles. Les criptomonedes, en canvi, no depenen, ni estan regulades, per cap administració. D’aquesta manera, el seu valor neix de la confiança que hi posen els seus usuaris, de la llei de l’oferta i la demanda.

Tot i això, les criptomonedes busquen assolir aquesta confiança necessària amb l’usuari, per exemple, replicant les característiques essencials dels diners: que siguin fungibles o es puguin intercanviar; que es puguin dividir en unitats; que es puguin emmagatzemar i transportar; i que el seu flux de creació o subministrament estigui controlat i limitat.

El mercat que es va creant pels seus propis usuaris, doncs, és el que marca la seva acceptació i, de retruc, el seu valor. El que hem conegut fins ara és que, des d’uns inicis, quan només alguns experts o aficionats tecnològics les adquirien, l’interès per tenir criptomonedes ha experimentat un creixement molt elevat, fins a arribar a canviar un Bitcoin per 40.000 €.

Per a què serveixen les criptomonedes

Com hem pogut deduir, la inversió s’ha tornat una de les grans motivacions per a posseir criptomonedes. Fins i tot, s’han creat borses especialitzades que treballen les 24 hores, els 365 dies de l’any, comprant-ne i venent-ne sense parar. Els inversors es veuen atrets a aquests mercats per l’expectativa dels guanys. Però s’ha d’anar amb compte i estar disposat a acceptar el risc de l’alta volatilitat de les criptomonedes: la seva cotització puja i baixa en milers d’euros amb molta facilitat.

Les criptomonedes també es poden fer servir per a fer compres, sempre que el venedor accepti aquest mitjà de pagament. Encara no es pot dir que sigui una opció ni molt menys generalitzada, però cada cop són més les empreses que ho permeten i obren passarel·les perquè se’ls paguin serveis o productes en criptomonedes. Els pagaments ràpids, de fet, són un altre dels usos i dels avantatges de les monedes digitals, ja que les transferències, arreu del món, són immediates.

Comprar i guardar criptomonedes

Ja hem dit que la inversió en criptomonedes és en aquests moments altament especulativa i arriscada. Les més rendibles, com el Bitcoin o l’Ethereum, són alhora considerades les de més elevat risc. Tanmateix, qualsevol persona pot accedir a tenir-ne si les compra, les accepta en pagament o, fins i tot, creant-ne o desencriptant-ne de noves.

El més freqüent és que aquesta última opció, la creació o desencriptat, quedi en mans de grans equips informàtics dedicats a això, sovint controlats per grups econòmics, en el que es coneix com minar criptomonedes: generar-les desxifrant l’algoritme o problema matemàtic sota el qual s’amaguen.

El particular podrà accedir-hi més fàcilment a través de les plataformes de compra o els intermediaris financers, així com des de caixers automàtics que s’han creat exclusivament per a oferir i bescanviar criptomonedes, i que ja es troben en zones comercials, per exemple. També existeixen aplicacions digitals, com ara Coinbase o Binance.

Un cop comprades, se’ls assignarà una contrasenya única i personal, que convé tenir en lloc segur i no perdre, perquè és tota la garantia que tenim del fet que aquelles criptomonedes ens pertanyen. Per a fer-ho, existeixen els wallets o moneders digitals, un programari o aplicació on és possible emmagatzemar criptomonedes.

La regulació de les criptomonedes

El 2015, la Unió Europea (UE) va establir la mateixa validesa de l’euro per al bitcoin i altres criptomonedes similars com a mitjà de pagament, responent a l’augment de la seva presència i de les inversions relacionades. 

Ara bé, recordem que les criptomonedes neixen lliures de la regulació i el control de les administracions i que, en conseqüència, aquestes les veuen amb certa reticència i les consideren com un actiu molt especulatiu i poc adequat, si no és per a l’inversor expert. Quan decidim comprar criptomonedes, hem de saber que no hi haurà els serveis de regulació i supervisió tradicionals que ens en garanteixin la custòdia.

Per a acabar, recordem que l’Estat espanyol obliga a incloure en la declaració de la Renda qualsevol despesa o ingrés derivat d’operacions de compravenda amb criptomonedes. A més, l’octubre de 2020 es va publicar el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal, introduint l’obligació de subministrar informació sobre els saldos i els titulars de les criptomonedes i de les operacions de compra, cobraments, pagaments i transferències, entre altres transaccions.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!