La demanda d'or assoleix màxims històrics

Les compres d’or dels bancs centrals es disparen fins a una xifra rècord de quasi 400 tones en el tercer trimestre de 2022. Una tendència a l’alça reflectida pel sector de la joieria i la demanda de lingots i monedes d’or per part dels consumidors. 

Segons informa el Consell Mundial de l’Or (WGC, per les seves sigles en anglès) en un estudi publicat l’1 de novembre, el tercer trimestre de l’any els bancs centrals van comprar un total de 400 tones d’or. Aquesta xifra gairebé dobla l’anterior rècord aconseguit el 2018, quan es registrava un volum de compres de 241 tones.

L’entitat també assenyala que això suposa el vuitè trimestre consecutiu de compres netes d’or per part dels bancs centrals, elevant el total interanual des de que va començar el 2022 fins a 673 tones, quatre vegades més que les dades reflectides en el mateix període del 2021, i el volum més alt des de 1967.

Els bancs centrals de països com Turquia, Uzbekistan, Qatar i la India, són alguns dels que més or van comprar en el tercer trimestre de 2022, segons l’informe del WGC, però s’ha de tenir en compte que grans compradors d’or, com la Xina o Rússia, no publiquen dades de les seves reserves i compres de metalls preciosos.

De la mateixa manera, l’elevada inflació va esperonar la demanda de lingots i monedes d’or per part d’inversors detallistes, fins a uns màxims que no s’havien vist en sis trimestres. En aquest sentit, destaca la Xina, on la compra de lingots i monedes gairebé es va duplicar fins a les 70 tones respecte al trimestre anterior.

Però el preu segueix baix. Per què?

Des de principi d’any, el preu de l’or ha caigut al voltant d’un 6%, assolint mínims no gaire distants dels que es van veure al començament de la crisi sanitària el 2020, abans que es disparés el seu valor a finals d’aquell mateix any. De fet, el preu de l’or no s’ha recuperat gaire després de perdre un 20% del seu valor des del pic assolit el mes de març passat, tot i que la setmana passada va pujar un 6,25%, un 5,85% respecte al mes anterior.

Aquesta aparent incongruència, donat l’increment de demanda, té vàries possibles explicacions. Per una banda, la pujada dels tipus d’interès als Estats Units i Europa, així com la fortalesa del dòlar, i dels bons governamentals, que generen un major rendiment per als inversors i també són considerats un valor refugi, expliquen part de la caiguda del preu de l’or.

Per altra banda, molts inversors financers van vendre accions en ETF recoltzades per or, a mesura que pujaven les taxes d’interessos. La subseqüent venda de lingots d’or per part dels ETF va provocar una caiguda del preu de l’or físic de fins al 8% en el tercer trimestre, a la vegada que estimulava la demanda de l’or de joieria. 

Tot i això, la majoria d’analistes financers coincideixen en pronosticar que el preu de l’or tornarà a pujar significativament el 2023, després de la possible caiguda del valor del dòlar i dels rendiments dels bons del tresor, continuant la tèndencia prevalent en els últims cinc anys, en els que l’or ha vist augmentat el seu valor en un 37%.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En l’últim any s’acumulen les notícies negatives en el mercat dels criptoactius. Després de la fallida de la plataforma de criptomonedes FTX i la pèrdua de gairebé tres quarts del valor del bitcoin en un any, el futur de les criptomonedes sembla més qüestionat que mai.

La Super Bowl és l’aparador publicitari més car del món. En la seva última edició, celebrada al febrer, es van arribar a pagar prop de 7 milions de dòlars per un anunci de 30 segons, una cosa a l’abast de molt poques empreses. Una d’elles va ser FTX, la tercera plataforma de criptoactius més important del món en aquell moment. El seu anunci comparava les criptomonedes amb alguns dels grans invents de la humanitat, presentava a la companyia com “una forma segura i fàcil” d’accedir a aquest mercat i ridiculitzava als escèptics.

Tan sols uns mesos després, FTX s’ha declarat en fallida i amenaça amb deixar més d’un milió de damnificats a tot el món. L’imperi de Sam Bankman-Fried, el seu fundador, s’ha ensorrat en tot just una setmana.

Després de la sobtada caiguda en el preu del token de FTX en els primers dies de novembre, Bankman-Fried va demanar un rescat a Binance, la major plataforma d’intercanvi d’actius digitals del món. Tot i que en un primer moment Binance va accedir a ajudar-lo, unes hores després es va tirar enrere al·legant una mala gestió de fons i altres irregularitats. L’11 de novembre a FTX no li quedava més remei que anunciar la sol·licitud del procés de fallida i la dimissió de Sam Bankman-Fried com a director general.

Possibles contagis

Com succeeix amb moltes empreses de criptomonedes, el castell de naips de FTX es basava en les expectatives de revaloració. Quan la confiança dels inversors s’enfonsa, res pot detenir una catastròfica espiral que acaba amb la companyia, que en el cas de FTX havia assolit a l’inici de l’any una valoració de 32.000 milions de dòlars.

Pel seu tamany, s’espera que les rèpliques del col·lapse de FTX siguin prolongades i devastadores. La primera víctima podria ser la plataforma Crypto.com, que en els últims mesos ja havia realitzat acomiadaments massius per la turbulenta situació del mercat de criptoactius. El seu token cronos ha arribat a perdre més de la meitat del seu valor en menys d’una setmana.

Algunes fonts indiquen que aquesta plataforma va dipositar més de 1.000 milions de dòlars en FTX, dels quals només hauria pogut recuperar uns 100 milions. No obstant això, el CEO de Crypto.com ho ha negat a Twitter, assegurant que l’exposició a FTX és inferior a 10 milions de dòlars. La veritat és que de moment el seu missatge no ha aconseguit calmar els mercats, que continuen tement la caiguda d’aquesta plataforma.

El risc d’un nou “criptohivern”

El col·lapse de FTX i la crisi de Crypto.com es produeixen en un context de dubtes sobre el futur de les criptomonedes. Després d’assolir una valoració de 58.358 euros al novembre de 2021, les successives caigudes del que es va conèixer com el “criptohivern” i la incertesa dels últims dies han situat el bitcoin per sota dels 16.000 euros en l’actualitat, amb la qual cosa ha perdut gairebé tres quarts del seu valor en un any.

Com explicàvem en l’article “Les criptomonedes, un actiu altament volàtil”, el bitcoin no és una excepció. La volatilitat també ha afectat altres criptomonedes en els últims mesos. Per exemple, ether va perdre dos terços del seu valor entre abril i juny, en passar de més de 3.000 euros a menys de 1.000, per a tornar a superar els 1.900 a mitjan agost i descendir per sota dels 1.200 en els últims dies.

Terra lluna, el cas més sonat fins al daltabaix de FTX, va passar de valer més de 80 euros a principis de maig a quedar-se pràcticament sense valor en poc més d’una setmana. I això que es tractava d’una ‘stablecoin’, és a dir, una criptodivisa el valor de la qual està vinculat al d’una altra moneda, matèria primera o instrument financer, la qual cosa hauria d’aportar més estabilitat.

Tot i que els criptoactius segueixen comptant amb molts incondicionals, cada vegada més gestors de carteres d’inversió assumeixen que l’estructura d’aquest mercat és massa arriscada i les pèrdues resulten massa grans. La noció del bitcoin com el nou or digital, un refugi segur en temps turbulents, s’ha esfumat. Com a resultat, molts inversors institucionals estan donant l’esquena als criptoactius per augmentar la seva participació en mercats teòricament més segurs, com el dels metalls preciosos.

En qualsevol cas, l’actual crisi del mercat de les criptomonedes ens recorda la importància de comptar amb una cartera diversificada per protegir-nos de caigudes abruptes en la valoració d’algun dels nostres actius.

Sessió sobre criptoeconomia

Si vols conèixer millor el mercat dels criptoactius, el proper 22 de novembre comptarem a La Plaça amb Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, que parlarà de criptoeconomia en directe en el segon capítol de la sèrie “Que no faltin!”. 

Aquesta experta en criptografia i una de les responsables de “la transformació comercial i digital de Telefónica” fa més d’una dècada, com destacava James Sène, president de 11Onze, promet una sessió provocadora i oberta al debat. Si estàs interessat a participar en directe per plantejar els teus dubtes i preguntes, pots escriure a [email protected]

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’or és considerat tradicionalment com el millor actiu per protegir-se de la inflació, una mesura fiable de cobertura contra el risc de perdre poder adquisitiu. Tanmateix, alguns inversors consideren els bons governamentals com una alternativa més segura on invertir els nostres diners davant la incertesa dels mercats. Analitzem els avantatges i desavantatges d’aquestes dues opcions.

Les compres d’or durant els últims tres anys han tingut un rendiment estel·lar amb màxims històrics pels inversors i han vist una pujada del 40% del seu valor. La condició d’actiu refugi, generalment atribuïda a l’or, s’ha confirmat gràcies a la incertesa causada per la pandèmia i a la subseqüent inflació, que ha penalitzat la rendibilitat d’altres actius. Un cop més, l’or ha proporcionat una valuosa cobertura enfront d’un futur incert.

Alguns economistes argumenten que l’or només augmenta en valor quan una moneda es devalua o en un context d’inflació elevada, i que no ofereix retorns adequats en altres escenaris de mercat. Mentre que és cert que l’or tendeix a augmentar de valor en èpoques d’inestabilitat financera o de devaluació de la moneda, no són els únics factors que incrementen la seva valoració per sobre de la mitjana. Per exemple, en el període des del 2013 fins al 2020, la inflació va ser molt baixa, i els efectes més nocius de la crisi i la inestabilitat econòmica ja s’havien superat a gran part del món, això no obstant, el valor de l’or va augmentar de manera constant.

Tanmateix, hem de tenir en compte que, si ens decantem per invertir en or a través d’un fons d’inversió o ETF, no tindrem possessió del metall preciós, fet pel qual perd gran part del seu valor intrínsec, i és un model que dona més versatilitat, però exigeix uns coneixements borsaris bàsics que requereixen intermediaris professionals del sector. Quan compres or físic, ets propietari del metall, mentre que invertint en or digital el que tens és un dret o una opció. A més, com que no es tracta d’un apunt comptable, no pot suspendre pagaments. A diferència d’altres actius financers, l’or sempre el podem tenir a mà.

Bons governamentals

L’atractiu més gran de comprar bons governamentals és que tenim assegurada certa rendibilitat, positiva o negativa, de la inversió. Això pot semblar contradictori, perquè de tota la vida, quan algú li presta diners a una altra persona, li cobra un interès i, per tant, a priori pot costar d’entendre que alguns bons cotitzin amb rendibilitat negativa.

Aquesta aparent incoherència és deguda al fet que alguns grans inversors busquen seguretat en valors refugi, com els bons governamentals, durant èpoques de turbulència dels mercats financers. La crisi del 2008, amb la fallida de Lehman Brothers i altres bancs, va posar de manifest que el Fons de Garantia de Dipòsits, que a Espanya cobreix 100.000 euros per client i entitat, no és res més que un premi de consolació, si parlem de dipòsits de milions d’euros.

Per tant, quan parlem de grups d’inversió amb grans quantitats de diners pot ser preferible comprar bons de països amb la màxima qualificació creditícia (AAA), fins i tot quan ofereixen una rendibilitat negativa, ja que, a diferència dels bancs, això ens garanteix la gran totalitat del nostre actiu. Tanmateix, pot haver-hi un motiu especulatiu: comprar deute amb rendibilitat negativa tot esperant que aquesta rendibilitat baixi encara més, de manera que el preu dels bons pugi.

Aquest és un escenari poc aplicable a l’inversor mitjà o petit, que tendeix a comprar títols emesos amb un valor nominal i que paga un interès determinat explícit sobre la inversió, trimestralment, semestralment o al venciment. I que, així i tot, també poden cotitzar al mercat borsari per oferir als inversors la possibilitat de vendre o comprar abans del seu termini.

Seguretat i rendibilitat

Abans d’invertir hi ha molts factors que hem de tenir en compte a l’hora de decidir quin actiu financer és el més adequat per a nosaltres. I és vital avaluar el risc que estem disposats a assumir i definir clarament els objectius d’inversió. Per norma general, com més rendibilitat té una inversió, més risc comportarà. I a la inversa: si volem una inversió molt segura, tindrem una baixa rendibilitat.

Els metalls preciosos, especialment l’or, trenquen una mica aquesta norma, amb rendibilitats molt elevades en temps de crisi econòmica, atesa la seva condició de valors refugi, i amb preus relativament estables quan hi ha menys demanda en èpoques de creixement econòmic. Però sempre mantenint una tendència a l’alça a llarg termini, que també bé acompanyada d’una gran liquiditat gràcies al seu valor intrínsec.

Per altra banda, el binomi rendibilitat-risc és evident si parlem de bons governamentals. Uns valors de renda fixa emesos per governs, i que són considerats lliures de risc sempre que estiguem parlant de països desenvolupats amb economies segures i solvents, i amb una probabilitat pràcticament inexistent que deixin de pagar els seus creditors. Tanmateix, sempre acompanyats de rendibilitats relativament baixes o inclús negatives en el cas d’Alemanya.

Aquesta baixa rendibilitat es pot veure afectada per la inflació, si tenim en compte que els cupons que paguen la renda fixa són nominals en el temps. Per tant, davant d’un augment de la inflació, baixa el seu valor real i la rendibilitat d’aquesta renda fixa també és menor. Aquest és un escenari on la compra d’or ens ofereix una millor protecció inflacionària, gràcies a una més elevada rendibilitat, tot mantenint una alta seguretat i liquiditat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Com preservar el valor de les teves inversions quan tot sembla enfonsar-se? L’or resulta un ingredient indispensable en qualsevol cartera d’inversió diversificada per la seva rendibilitat a llarg termini i la seva liquiditat.

L’or és el metall preciós per excel·lència. Escàs i molt apreciat, durant milers d’anys s’ha utilitzat per preservar la riquesa. I és una cosa que no ha canviat en el segle XXI, ja que s’ha revaloritzat en 16 dels últims 20 anys, com indica Statista.

Tres característiques fonamentals el converteixen en un actiu atractiu per a qualsevol cartera d’inversió: la rendibilitat a llarg termini, ja que les dades són positives si analitzem la revaloració de les últimes dècades; el seu paper per a diversificar i reduir el risc global de les nostres inversions; i la seva gran liquiditat en poder comprar-se i vendre’s amb facilitat, fins i tot quan les condicions d’altres mercats són difícils.

Un escut contra la inflació

L’or genera una rendibilitat relativament sòlida en tots els cicles econòmics. Com indica el World Gold Council, en els últims 50 anys el preu d’aquest metall ha augmentat gairebé un 11 % anual de mitjana. Es tracta d’un percentatge comparable al de la renda variable dels Estats Units i considerablement millor que el dels bons nord-americans.

L’or ofereix una bona rendibilitat en temps de bonança, quan augmenta la demanda d’aquest metall per a joieria i tecnologia. Però el seu poder d’atracció creix especialment en temps de dificultats en ser considerat com un valor refugi.

El World Gold Council destaca que l’or ha experimentat una revaloració de més del 20 % de mitjana en els períodes amb una inflació superior al 5 %. Segons dades d’aquest organisme, gairebé la meitat (47 %) de la demanda d’or l’any 2021 va ser per a inversió i més del 7 % va anar a parar a les caixes fortes dels bancs centrals.

La necessitat de diversificar

Una regla d’or, mai més ben dit, per a qualsevol inversor és no posar tots els ous en la mateixa cistella. Dit d’una altra manera, destinar tots els nostres estalvis a un únic tipus d’actiu és molt arriscat perquè ens exposa als vaivens d’un sol mercat. Per això es recomana diversificar la inversió i incloure diversos tipus d’actius en les carteres d’inversió, de manera que els guanys d’uns actius puguin compensar les pèrdues inesperades d’uns altres.

D’aquí el gran atractiu de l’or com a complement d’altres actius, especialment en moments en què la renda variable i altres inversions de major risc estan sota pressió. Les carteres que inclouen aquest metall tenen menys probabilitats d’experimentar pujades i baixades extremes.

D’altra banda, si comparem l’evolució del preu de l’or amb el dòlar nord-americà i altres monedes que s’han utilitzat com a valors refugi, comprovem que en el segle XXI les principals divises s’han depreciat més del 90 % respecte a l’or. I si ampliem la mirada, s’observa que en els últims 100 anys les principals monedes han perdut el 99 % del seu valor en comparació amb aquest metall.

Sense problemes de liquiditat

Un tercer avantatge de l’or és que es tracta d’un mercat global i molt líquid. El valor dels lingots d’or està vinculat al preu del mercat mundial de metalls no refinats, que s’actualitza les 24 hores del dia i és accessible a compradors i venedors en tot moment.

Els inversors poden comprar i vendre or sempre que ho desitgin, fins i tot en períodes d’extrema tensió en els mercats financers. I, òbviament, no succeeix el mateix amb mercats com el de l’art o les antiguitats, per exemple.

Tenint en compte tots aquests factors, no sorprèn que l’anàlisi del World Gold Council hagi determinant que afegir entre un 6 % i un 10 % d’or en les carteres mitjanes dels inversors nord-americans suposi una millora tangible dels seus resultats, amb un bon rendiment a llarg termini.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les monedes digitals són cada cop més habituals, però encara és força desconegut què són i com funcionen. Mirem d’aclarir, de manera senzilla i en cinc punts, les seves característiques fonamentals.

Una mica d’història de les criptomonedes

Hem de recular fins a principis dels anys vuitanta del segle passat per a trobar les primeres passes en la idea d’una moneda virtual protegida per la criptografia, de la mà de David Chaum i la creació de l’eCash. L’impuls definitiu arriba el 2008, quan es publica a nom del misteriós Satoshi Nakamoto el document que desenvolupa el bitcoin.

Amb el bitcoin, les primeres unitats del qual es posaren en circulació el 3 de gener de 2009, es considera que neixen definitivament les criptomonedes. Els seus creadors el descrigueren com “un sistema d’efectiu d’igual a igual” i sense regulació ni control de governs ni institucions.

Com funcionen les criptomonedes

L’encriptació, per a donar-li seguretat, se sustenta en la tecnologia de cadena de blocs, blockchain, una estructura d’emmagatzematge de dades seguint algoritmes, gairebé impossible de falsificar, oberta a tots els usuaris que vulguin, i que funciona com un llibre de registre electrònic del bitcoin i altres criptomonedes.

D’aquesta manera es crea una moneda digital, sense forma física, però de la qual es pot assegurar la titularitat, la integritat en les transaccions i controlar la creació de noves unitats. Això atorga a les criptomonedes la garantia per a fer-les servir com a diners per a tothom qui ho vulgui: fer intercanvis, compres o estalviar-les.

Els diners de curs legal estan sota la garantia dels estats, els seus governs i les institucions financeres, que els creen i regulen. Aquesta és la base de la confiança que fa que els ciutadans els facin servir, a més de convertir-los en imprescindibles. Les criptomonedes, en canvi, no depenen, ni estan regulades, per cap administració. D’aquesta manera, el seu valor neix de la confiança que hi posen els seus usuaris, de la llei de l’oferta i la demanda.

Tot i això, les criptomonedes busquen assolir aquesta confiança necessària amb l’usuari, per exemple, replicant les característiques essencials dels diners: que siguin fungibles o es puguin intercanviar; que es puguin dividir en unitats; que es puguin emmagatzemar i transportar; i que el seu flux de creació o subministrament estigui controlat i limitat.

El mercat que es va creant pels seus propis usuaris, doncs, és el que marca la seva acceptació i, de retruc, el seu valor. El que hem conegut fins ara és que, des d’uns inicis, quan només alguns experts o aficionats tecnològics les adquirien, l’interès per tenir criptomonedes ha experimentat un creixement molt elevat, fins a arribar a canviar un Bitcoin per 40.000 €.

Per a què serveixen les criptomonedes

Com hem pogut deduir, la inversió s’ha tornat una de les grans motivacions per a posseir criptomonedes. Fins i tot, s’han creat borses especialitzades que treballen les 24 hores, els 365 dies de l’any, comprant-ne i venent-ne sense parar. Els inversors es veuen atrets a aquests mercats per l’expectativa dels guanys. Però s’ha d’anar amb compte i estar disposat a acceptar el risc de l’alta volatilitat de les criptomonedes: la seva cotització puja i baixa en milers d’euros amb molta facilitat.

Les criptomonedes també es poden fer servir per a fer compres, sempre que el venedor accepti aquest mitjà de pagament. Encara no es pot dir que sigui una opció ni molt menys generalitzada, però cada cop són més les empreses que ho permeten i obren passarel·les perquè se’ls paguin serveis o productes en criptomonedes. Els pagaments ràpids, de fet, són un altre dels usos i dels avantatges de les monedes digitals, ja que les transferències, arreu del món, són immediates.

Comprar i guardar criptomonedes

Ja hem dit que la inversió en criptomonedes és en aquests moments altament especulativa i arriscada. Les més rendibles, com el Bitcoin o l’Ethereum, són alhora considerades les de més elevat risc. Tanmateix, qualsevol persona pot accedir a tenir-ne si les compra, les accepta en pagament o, fins i tot, creant-ne o desencriptant-ne de noves.

El més freqüent és que aquesta última opció, la creació o desencriptat, quedi en mans de grans equips informàtics dedicats a això, sovint controlats per grups econòmics, en el que es coneix com minar criptomonedes: generar-les desxifrant l’algoritme o problema matemàtic sota el qual s’amaguen.

El particular podrà accedir-hi més fàcilment a través de les plataformes de compra o els intermediaris financers, així com des de caixers automàtics que s’han creat exclusivament per a oferir i bescanviar criptomonedes, i que ja es troben en zones comercials, per exemple. També existeixen aplicacions digitals, com ara Coinbase o Binance.

Un cop comprades, se’ls assignarà una contrasenya única i personal, que convé tenir en lloc segur i no perdre, perquè és tota la garantia que tenim del fet que aquelles criptomonedes ens pertanyen. Per a fer-ho, existeixen els wallets o moneders digitals, un programari o aplicació on és possible emmagatzemar criptomonedes.

La regulació de les criptomonedes

El 2015, la Unió Europea (UE) va establir la mateixa validesa de l’euro per al bitcoin i altres criptomonedes similars com a mitjà de pagament, responent a l’augment de la seva presència i de les inversions relacionades. 

Ara bé, recordem que les criptomonedes neixen lliures de la regulació i el control de les administracions i que, en conseqüència, aquestes les veuen amb certa reticència i les consideren com un actiu molt especulatiu i poc adequat, si no és per a l’inversor expert. Quan decidim comprar criptomonedes, hem de saber que no hi haurà els serveis de regulació i supervisió tradicionals que ens en garanteixin la custòdia.

Per a acabar, recordem que l’Estat espanyol obliga a incloure en la declaració de la Renda qualsevol despesa o ingrés derivat d’operacions de compravenda amb criptomonedes. A més, l’octubre de 2020 es va publicar el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal, introduint l’obligació de subministrar informació sobre els saldos i els titulars de les criptomonedes i de les operacions de compra, cobraments, pagaments i transferències, entre altres transaccions.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si alguna cosa caracteritza el mercat de les criptomonedes és la gran volatilitat. Com és un mercat relativament petit i en el qual gran part de les criptomonedes es concentren en poques mans, l’especulació dels grans inversors sol generar grans fluctuacions pel seu poder d’arrossegament i el valor poc tangible dels criptoactius.

La crisi financera de 2007-2008 va impulsar Satoshi Nakamoto a crear una criptomoneda que escapés del sistema financer tradicional: el bitcoin. En la primera transacció, que es va produir a principis de 2009, el seu valor era residual: només 0,00076 dòlars.

Des de llavors, el preu del bitcoin s’ha disparat, encara que amb una volatilitat enorme. Si analitzem la seva evolució dels dos últims anys, comprovem que va passar de menys de 10.000 euros el setembre de 2020 a més de 50.000 mig any després, per tornar a caure per sota dels 30.000 quatre mesos més tard. I, després de nous repunts, que la van portar a una valoració el novembre de 2021 de 58.358 euros, el seu màxim històric, les successives caigudes del “criptohivern” l’han situat entorn dels 20.000 en l’actualitat, pràcticament un terç del seu valor màxim.

El bitcoin no és una excepció. La volatilitat també afecta a la resta de criptomonedes. Per exemple, ether va perdre dos terços del seu valor entre abril i juny, en passar de més de 3.000 euros a menys de 1.000, per tornar a superar els 1.900 a mitjan agost i descendir per sota dels 1.400 a partir de mitjans de setembre.

Terra lluna, el cas més sonat, va passar de valer més de 80 euros a principis de maig a quedar-se pràcticament sense valor en poc més d’una setmana. I això que es tractava d’una ‘stablecoin’, és a dir, una criptodivisa el valor de la qual està vinculat al d’una altra moneda, matèria primera o instrument financer, la qual cosa hauria d’aportar més estabilitat.

Un valor poc tangible

Les criptomonedes han guanyat molt de protagonisme en el món financer en els últims anys. Un informe del Banc d’Espanya calcula que el mercat de criptoactius va assolir una capitalització en 2021 de 2,8 bilions de dòlars, aproximadament un 1 % dels actius financers globals.

Així i tot, segueixen sense tenir l’acceptació d’actius tradicionals com la renda variable o l’or. Economistes com Paul Krugman i líders empresarials com Warren Buffett fins i tot les han qualificat de “miratge” i han arribat a augurar la seva desaparició.

És cert que els mercats de l’or o de la renda variable tampoc són aliens a l’especulació, però l’or o les empreses que cotitzen en borsa tenen un valor intrínsec més evident. L’or s’ha utilitzat com a mitjà d’intercanvi durant molt de temps i és una mercaderia raonablement estable quant a preu, demanda i oferta. I les empreses cotitzades compten amb propietats, clients, fluxs de caixa i comptes de resultats que els atorguen un valor més tangible.

Encara que ningú pot negar que ‘blockchain’ proporciona beneficis com la seguretat, la descentralització, la reducció de costos i la velocitat, encara és difícil especificar el valor real que les criptomonedes aporten als seus propietaris. I això és terreny adobat per a la volatilitat.

Un mercat poc regulat

Tampoc ajuda a l’estabilitat la manca d’un organisme de govern o control, com succeeix amb la moneda fiduciària, les accions o els bons. En aquest sentit, l’augment progressiu de la regulació podria contribuir a una major adopció, tot i que un excés regulador podria ser contraproduent.

D’aquí ve que la Unió Europea hagi publicat una proposta de normativa que afecta els emissors de criptoactius, a les plataformes d’intercanvi i a les carteres de monedes digitals. Aquesta regulació pretén facilitar la supervisió del sector i evitar la manipulació del mercat.

El poder de les “balenes”

Sense un valor real clar, les criptomonedes són actius molt especulatius, així que resulten molt més sensibles als moviments puntuals dels grans inversors, que provoquen reaccions en cadena cap amunt o cap avall.

Cal tenir en compte que el mercat de criptomonedes és encara molt petit comparat amb els d’altres actius i que una part considerable està en mans de pocs inversors, coneguts com a “balenes”. Per Wimmer, fundador de Wimmer Financial LLP, ha arribat a advertir que el mercat de les criptomonedes està dominat per deu balenes.

Aquesta afirmació potser és exagerada, però la veritat és que, segons l’Oficina Nacional de Recerca Econòmica nord-americana, a la fi de 2020 un terç de tots els bitcoins estaven en mans de només 10.000 inversors. Aquesta concentració fa que les seves decisions puguin desestabilitzar amb més facilitat el mercat, ja que el seu pes relatiu és molt major.

Maniobres especulatives

Per enriquir-se, hi ha balenes que comencen a vendre un gran volum de criptomonedes a un preu per sota del mercat. Així es desencadena el pànic i es disparen les vendes dels petits inversors. Una vegada el preu toca fons, les balenes aprofiten per tornar a comprar més criptomonedes.

Per tant, una adopció massiva de les criptomonedes que rebaixés el pes relatiu dels grans inversors ajudaria a estabilitzar el mercat. Per a això seria necessari que s’equiparessin a les monedes fiduciàries, de manera que es percebessin com un valor estable i es poguessin intercanviar per productes i serveis amb major facilitat. La utilitat és un element clau a l’hora d’establir el valor d’un actiu i el potencial de les criptodivises encara s’està explorant.

El soroll mediàtic

El valor subjectiu de les criptomonedes fa que també siguin molt sensibles al soroll mediàtic. Per exemple, quan Tesla va anunciar que les criptodivises no serien acceptades com a mètode de pagament, el valor del bitcoin es va desplomar, mentre que va bastar que Elon Musk mostrés el seu suport a dogecoin en un tuit perquè el valor d’aquesta criptodivisa es disparés.

Si les notícies entorn d’una criptodivisa són positives o algun ‘influencer’ genera un sentiment positiu cap a ella, la demanda i el preu augmenten. I passa el contrari quan les notícies o el sentiment generat són negatius.

Encara és aviat per saber si s’estabilitzaran els mercats en el futur i es podran negociar les criptomonedes igual que les monedes fiduciàries. El que és clar és que el volum de capital invertit en criptomonedes hauria de créixer molt perquè es redueixi la volatilitat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Davant la situació excepcional en què ens trobem, cada vegada més inversors intenten llançar-se a la compra d’or per protegir els seus estalvis de la inestabilitat i la inflació. Però això implica que acabem tenint lingots d’or guardats a casa? Hi ha alternatives a l’or físic? Ens en fa cinc cèntims l’agent 11Onze Amadeu Vilaginés.

Històricament, l’or ha jugat un paper molt important en les economies de moltes nacions. Tot i que ja no és una forma primària de moneda, la compra d’or i altres metalls preciosos continua sent una inversió sòlida a llarg termini. Segur que has sentit a parlar de persones que compren lingots d’or i els amaguen sota el llit o en una caixa forta. Però, més enllà d’aquesta imatge tan cinematogràfica, val la pena guardar l’or a casa?

“Aquestes pors no ens hauria de suposar cap impediment, ja que en l’actualitat hi ha moltes empreses que s’encarreguen d’emmagatzemar i custodiar l’or dels particulars”, detalla Vilaginés. Les seves cambres cuirassades, molt més modernes i segures que les caixes fortes que puguem tenir a casa, ens asseguren una millor protecció. “També podem comprar monedes d’or, en lloc de lingots, que són més fàcils d’amagar. I sobretot, és important no deixar tot l’or en un sol indret”, defensa l’agent 11Onze.

Similituds i diferències

Si no ens veiem amb cor de comprar or físic, hi ha alternatives. “L’or físic és tangible, mentre que l’or digital no deixa de ser un actiu financer que reflecteix la cotització del preu de l’or”, resumeix Vilaginés. Normalment, diu, es tracta d’un ETF, és a dir, un fons cotitzat: si el preu de l’or puja, aleshores el valor de l’ETF puja, i a la inversa.

“En essència, ve a ser el mateix l’or físic que el digital. És a dir, jo puc comprar un lingot d’or el 2020 i, si el 2022 ha pujat de preu, el puc vendre i aconseguir la plusvàlua. També hauria pogut, per contra, comprar una participació el 2020 en un ETF lligat al preu de l’or i el 2022 vendre’l i obtenir els beneficis”, argumenta.

Així doncs, quines són les diferències entre l’or físic i el digital? “Per començar, la propietat. Quan compres or físic, ets propietari del metall, mentre que invertint en un ETF el que tens és un dret o una opció”, desgrana l’agent. A més, el valor de l’or és intrínsec i no pot suspendre pagaments, mentre que els actius financers sí que poden. 

Hi ha també el problema de l’emmagatzematge i la liquiditat. “L’or digital no necessita cap mena d’emmagatzematge i, un cop decidim vendre’l, és tan senzill com pitjar un botó. L’inconvenient de l’or físic és que pot presentar més dificultats de liquiditat que l’actiu financer, ja que has de trobar un comprador per al teu lingot i, a més, haurem de tenir en compte els costos d’emmagatzematge”, detalla Vilaginés. Acaba de veure el vídeo de sota per saber-ho tot sobre l’or físic i el digital!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El Forex o mercat de divises és un mercat global i descentralitzat en el qual es negocien divises. Núria Rambla, CEO Executive Assistant d’11Onze, ens explica el funcionament del mercat que mou el volum més gran d’inversions.

Forex, de la unió de les paraules Foreign i  Exchange, també és conegut com a FX o mercat de divises, i és el mercat financer més gran del món. És un mercat global per al comerç de divises on es poden negociar les principals divises mundials les 24 hores del dia, de dilluns a divendres. Però com apunta Rambla, “no hem de confondre el mercat de divises amb el mercat de la borsa, són diferents”.

Es tracta d’un mercat amb molta liquiditat on operen un gran nombre d’agents i inversors de tot el món, com ara bancs, institucions financeres i empreses que gestionen fons d’inversió. Per tant, representa una gran oportunitat per tota mena d’inversors que es veu reflectida en el volum d’inversió, “cada dia si negocien 2,9 bilions de dòlars i 1,1 bilions d’euros”, detalla Rambla.

Negociar els tipus de canvi entre dues divises

L’objectiu dels inversors és el d’obtenir beneficis amb la diferència de preus entre les diferents divises que cotitzen en el mercat. Cal tenir en compte que el valor d’una divisa pot variar depenent de nombrosos factors. La situació econòmica actual amb una inflació desbocada pot jugar un paper determinant en la demanda, però existeixen altres circumstàncies que poden fer pujar o baixar el valor d’una divisa.

Els inversors compren i venen divises basant-se en la seva previsió que un parell de divises experimentaran un moviment a l’alça o a la baixa en relació amb el seu valor inicial. En aquest sentit, Rambla apunta que el mercat de Forex “ens permet pactar preus i cobrir riscos, el que es coneix com a opcions i futurs”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Nombrosos informes i estudis d’entitats com el Mobile World Congress, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa o la Fundación de Estudios de Economía Aplicada no només confirmen que efectivament els catalans fem alguna cosa, sinó que la fem força bé. I així doncs any rere any Catalunya ocupa les millors posicions en rànquings d’innovació.

L’informe de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) és ben concloent: “Catalunya lidera en nombre d’empreses innovadores a l’Estat espanyol, amb el 22% del total. Catalunya lidera tant en producte com en procés de negoci”. Unes xifres que no són producte de la casualitat, sinó d’una aposta conscient i proactiva, tant del teixit empresarial com de l’administració pública. Una altra dada? Segons el mateix estudi, hi ha hagut un creixement del 10,7% de les empreses innovadores en el trienni anterior a l’informe.

Aquesta innovació sempre va lligada a la despesa en recerca i desenvolupament (R+D). I, en aquest punt, les dades també mostren un creixement del 2,4% el 2019 respecte a l’any anterior, tercer any de creixement consecutiu i la xifra més alta de la sèrie històrica. Tanmateix, encara est troba per sota del total de l’Estat espanyol (4,2%) i de la Unió Europea (4,5%).

No hi ha cap dubte que els catalans tenim el talent, la ciència, el teixit industrial i l’esperit emprenedor, però potser ens manca una estratègia de país que sàpiga coordinar acadèmia amb indústria. Hem de poder evitar la fuga del talent que tant ens ha costat formar. I per això ens cal més finançament.

Inversió estrangera i finançament

Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i de l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA), el 36% de les petites i mitjanes empreses catalanes han rebut préstecs participatius de l’Estat, molt per sobre de la mitjana espanyola i al capdavant amb diferència.

Cal destacar que, per àmbit d’activitat, les pimes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) apleguen la majoria d’aquest finançament. Un teixit empresarial que sembla ser immune a la pandèmia i segueix creixent amb xifres d’ocupació que són l’enveja del sector. 

Així ho confirma un estudi realitzat pel gabinet d’estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Laboratori de Transferència d’Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona (AQR-Lab), que mostra que el sector de les TIC ha donat feina a 128.700 persones el tercer trimestre del 2020, un 19,1% més comparat amb el mateix període del 2019 i un màxim històric. 

Pel que fa a la inversió estrangera, la Cambra de Comerç de Barcelona ratifica que Catalunya també lidera la inversió productiva per valor dels actius. Unes dades especialment significatives, perquè no estan basades en dades trimestrals o anuals propenses a la volatilitat, sinó en la inversió neta acumulada en períodes de més de deu anys i que, per tant, permeten identificar tendències.

En definitiva, tots aquests informes, estudis i anàlisis confirmen que quan parlem d’innovació no n’hi ha prou a fer coses, i a fer-les bé, sinó que han d’anar acompanyades d’una visió de país que en doni suport.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

La incertesa econòmica persistent i una inflació que no afluixa han creat un escenari on treure rendibilitat dels nostres estalvis no és feina fàcil. Davant d’aquest context d’incertesa els metalls preciosos es consideren una inversió de poc risc, i l’or el valor refugi per excel·lència. L’agent d’11Onze, Coral Santacruz, ens en fa cinc cèntims.

La protecció inflacionista que ofereixen els metalls preciosos està basada en el seu valor intrínsec, que no comporta risc de crèdit i no pot inflar-se. Una característica única i que els fa especialment atractius a l’hora de diversificar les nostres inversions en temps de crisi.

Tanmateix, la tendència de l’or a revaloritzar-se quan hi ha incertesa als mercats explica el continuat increment de la seva cotització durant els últims tres anys, i el confirma com el valor refugi més popular davant la possibilitat d’una nova crisi financera el 2022.

L’agent Coral Santacruz ens explica en aquest vídeo el valor dels metalls preciosos com a inversió i quins factors hem de tenir en compte.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.