Bons governamentals o or: què és millor comprar?

L’or és considerat tradicionalment com el millor actiu per protegir-se de la inflació, una mesura fiable de cobertura contra el risc de perdre poder adquisitiu. Tanmateix, alguns inversors consideren els bons governamentals com una alternativa més segura on invertir els nostres diners davant la incertesa dels mercats. Analitzem els avantatges i desavantatges d’aquestes dues opcions.

Les compres d’or durant els últims tres anys han tingut un rendiment estel·lar amb màxims històrics pels inversors i han vist una pujada del 40% del seu valor. La condició d’actiu refugi, generalment atribuïda a l’or, s’ha confirmat gràcies a la incertesa causada per la pandèmia i a la subseqüent inflació, que ha penalitzat la rendibilitat d’altres actius. Un cop més, l’or ha proporcionat una valuosa cobertura enfront d’un futur incert.

Alguns economistes argumenten que l’or només augmenta en valor quan una moneda es devalua o en un context d’inflació elevada, i que no ofereix retorns adequats en altres escenaris de mercat. Mentre que és cert que l’or tendeix a augmentar de valor en èpoques d’inestabilitat financera o de devaluació de la moneda, no són els únics factors que incrementen la seva valoració per sobre de la mitjana. Per exemple, en el període des del 2013 fins al 2020, la inflació va ser molt baixa, i els efectes més nocius de la crisi i la inestabilitat econòmica ja s’havien superat a gran part del món, això no obstant, el valor de l’or va augmentar de manera constant.

Tanmateix, hem de tenir en compte que, si ens decantem per invertir en or a través d’un fons d’inversió o ETF, no tindrem possessió del metall preciós, fet pel qual perd gran part del seu valor intrínsec, i és un model que dona més versatilitat, però exigeix uns coneixements borsaris bàsics que requereixen intermediaris professionals del sector. Quan compres or físic, ets propietari del metall, mentre que invertint en or digital el que tens és un dret o una opció. A més, com que no es tracta d’un apunt comptable, no pot suspendre pagaments. A diferència d’altres actius financers, l’or sempre el podem tenir a mà.

Bons governamentals

L’atractiu més gran de comprar bons governamentals és que tenim assegurada certa rendibilitat, positiva o negativa, de la inversió. Això pot semblar contradictori, perquè de tota la vida, quan algú li presta diners a una altra persona, li cobra un interès i, per tant, a priori pot costar d’entendre que alguns bons cotitzin amb rendibilitat negativa.

Aquesta aparent incoherència és deguda al fet que alguns grans inversors busquen seguretat en valors refugi, com els bons governamentals, durant èpoques de turbulència dels mercats financers. La crisi del 2008, amb la fallida de Lehman Brothers i altres bancs, va posar de manifest que el Fons de Garantia de Dipòsits, que a Espanya cobreix 100.000 euros per client i entitat, no és res més que un premi de consolació, si parlem de dipòsits de milions d’euros.

Per tant, quan parlem de grups d’inversió amb grans quantitats de diners pot ser preferible comprar bons de països amb la màxima qualificació creditícia (AAA), fins i tot quan ofereixen una rendibilitat negativa, ja que, a diferència dels bancs, això ens garanteix la gran totalitat del nostre actiu. Tanmateix, pot haver-hi un motiu especulatiu: comprar deute amb rendibilitat negativa tot esperant que aquesta rendibilitat baixi encara més, de manera que el preu dels bons pugi.

Aquest és un escenari poc aplicable a l’inversor mitjà o petit, que tendeix a comprar títols emesos amb un valor nominal i que paga un interès determinat explícit sobre la inversió, trimestralment, semestralment o al venciment. I que, així i tot, també poden cotitzar al mercat borsari per oferir als inversors la possibilitat de vendre o comprar abans del seu termini.

Seguretat i rendibilitat

Abans d’invertir hi ha molts factors que hem de tenir en compte a l’hora de decidir quin actiu financer és el més adequat per a nosaltres. I és vital avaluar el risc que estem disposats a assumir i definir clarament els objectius d’inversió. Per norma general, com més rendibilitat té una inversió, més risc comportarà. I a la inversa: si volem una inversió molt segura, tindrem una baixa rendibilitat.

Els metalls preciosos, especialment l’or, trenquen una mica aquesta norma, amb rendibilitats molt elevades en temps de crisi econòmica, atesa la seva condició de valors refugi, i amb preus relativament estables quan hi ha menys demanda en èpoques de creixement econòmic. Però sempre mantenint una tendència a l’alça a llarg termini, que també bé acompanyada d’una gran liquiditat gràcies al seu valor intrínsec.

Per altra banda, el binomi rendibilitat-risc és evident si parlem de bons governamentals. Uns valors de renda fixa emesos per governs, i que són considerats lliures de risc sempre que estiguem parlant de països desenvolupats amb economies segures i solvents, i amb una probabilitat pràcticament inexistent que deixin de pagar els seus creditors. Tanmateix, sempre acompanyats de rendibilitats relativament baixes o inclús negatives en el cas d’Alemanya.

Aquesta baixa rendibilitat es pot veure afectada per la inflació, si tenim en compte que els cupons que paguen la renda fixa són nominals en el temps. Per tant, davant d’un augment de la inflació, baixa el seu valor real i la rendibilitat d’aquesta renda fixa també és menor. Aquest és un escenari on la compra d’or ens ofereix una millor protecció inflacionària, gràcies a una més elevada rendibilitat, tot mantenint una alta seguretat i liquiditat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La crisi energètica i la incertesa econòmica global ha disparat la compra de metalls preciosos com l’or i la plata. La campanya per presentar la declaració de la renda comença el 6 d’abril, per això és un bon moment per a recordar com són considerats des del punt de vista fiscal els metalls preciosos.

Els bancs centrals de diversos països estan incrementant de manera exponencial les seves reserves d’or, però també ha augmentat la demanda d’aquest valor refugi per part de la gent que vol protegir els seus estalvis davant d’un escenari econòmic inflacionari que no té fre. Tanmateix, cada vegada són més els inversors que inclouen metalls preciosos en les seves carteres de valors amb la finalitat de diversificar beneficis.

No obstant això, abans d’invertir en or o en qualsevol altre metall preciós, cal tenir en compte quins impostos s’han de pagar en comprar o vendre aquestes matèries primeres tan apreciades en temps de crisi. La tributació pot variar en funció de si es tracta d’una compra en or físic o or digital, el nivell de puresa del metall, i altres factors que hem de considerar a l’hora de valorar els possibles beneficis de les nostres inversions.

Lingots i monedes d’or d’inversió

En primer lloc, hem de tenir clar que no estem parlant de metalls preciosos ordinaris, com els dels sectors de la joieria o indústria, sinó de metalls preciosos d’inversió. Aquesta distinció és important perquè segons el decret 77/388/CEE de la Unió Europea, l’or d’inversió no paga IVA ni en la compra ni en la venda.

L’Agència Tributària defineix aquest règim especial de l’or d’inversió com “un règim obligatori, sense perjudici de la possibilitat de renúncia per cada operació, aplicable a les operacions amb or d’inversió on les mateixes estan generalment exemptes de l’IVA, amb limitació parcial del dret a la deducció.” És a dir, la Llei de l’IVA vigent estableix uns certs requisits perquè es pugui considerar or d’inversió.

Per tant, l’or d’inversió quedarà exempt de pagar l’IVA sempre que es tracti d’or físic, això és, lingots o monedes d’or, com el que oferim a través de Preciosos 11Onze. A més, aquest or ha de complir uns mínims requisits de puresa: 99,5% en el cas dels lingots, i d’un 80% en les monedes. Els lingots i monedes que no assoleixin aquesta puresa, hauran de pagar l’IVA del 21%, el mateix tipus que s’aplica per la compra de la resta de metalls preciosos.

Impost sobre la renda

La plata i altres metalls preciosos paguen IVA com qualsevol altre producte, i cada país aplica la seva pròpia taxa impositiva, un 21% en el cas d’Espanya. Per tant, com a inversors, hem de tenir en compte que es tracta d’inversions diferents de l’or i sovint més especulatives.

Pel que fa a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), qualsevol venda d’or, o de qualsevol altre metall preciós per part del contribuent, ha de ser inclosa en la declaració de la renda, i tributarà en funció de les plusvàlues o minusvalideses generades per l’operació, com a guanys o pèrdues patrimonials segons la base imposable de l’estalvi.

D’aquesta manera, si s’ha aconseguit una plusvàlua amb l’operació, serà necessari reflectir-ho tenint en compte el preu de compra, incloent-hi les despeses, i el de venda, excloent-hi les despeses, amb tipus aplicables depenent de la quantia.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La preocupació dels mercats davant la volatilitat que està generant l’escalada de tensions entre Rússia i els Estats Units, juntament amb la moderada cotització del dòlar, impulsa la demanda d’actius refugi i fa pujar el preu de l’or per tercer dia consecutiu. 

La decisió de l’administració de Joe Biden de permetre a Kíev atacar objectius en territori rus amb míssils estatunidencs de llarg abast ATACMS ha afegit llenya al foc de la guerra a Ucraïna i continua l’escalada bèl·lica de Washington. Aquest canvi de postura dels Estats Units augmenta la possibilitat que el conflicte armat s’estengui més enllà de la frontera entre Rússia i Ucraïna.

Donat que l’ús d’aquests míssils requereix la intervenció d’operatius militars estatunidencs, el Kremlin considera que aquesta decisió equival a una entrada directa dels Estats Units en el conflicte. La resposta del govern rus no fa més que reiterar el que ja havia anunciat fa uns mesos davant de la possibilitat que es fes servir armament de l’OTAN per atacar el seu territori. 

En aquest sentit, després de la confirmació per part de Rússia del primer atac amb aquests míssils contra una instal·lació militar en territori d’aquest país, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha afirmat que “és un senyal que Occident busca una escalada”. Mentre que, per altra banda, el president Vladímir Putin ja aprovat un decret que relaxa els requisits per l’ús d’armes nuclears.

El preu de l’or assoleix nous màxims

En aquest context, el preu de l’or es recupera després que es desplomés a un mínim de tres setmanes enfront de la decisiva victòria de Donald Trump gràcies al bon rendiment dels bons del Tresor i a la fortalesa del dòlar.

La cotització d’aquest metall preciós ha augmentat per tercer dia consecutiu diametralment oposada a la del dòlar, assolint un màxim d’una setmana i mitja, entorn dels 2.500 euros per unça. Aquesta revalorització s’ha vist emmirallada pel valor d’altres actius refugi i pel rendiment dels bons del Tresor estatunidencs a 10 anys, que el dimarts cotitzaven al voltant del 4,35%.

Tot i que els inversors continuen preocupats pel risc d’una nova escalada de les tensions geopolítiques entre Rússia i els Estats Units en els dos mesos que li queden a Biden, s’espera que la inauguració de la presidència de Donald Trump signifiqui l’inici d’una possible negociació per posar fi a la guerra indirecta entre aquestes dues potències en terra ucraïnès.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Un informe de Future Market Insights assenyala que el Fons per a Litigis creixeran un 9,6% anual fins al 2033. El sector atreu l’interès d’inversors per la combinació d’alts beneficis, menor risc i justícia social. 11Onze, a través de Finança Litigis que ofereix amb un proveïdor britànic, es va anticipar a la tendència del mercat.

Fa prop de dos anys que 11Onze va arribar a un acord amb un proveïdor britànic perquè oferís a la gent de La Plaça la possibilitat de participar en un producte que vam anomenar Finança Litigis. La visió era senzilla: hi ha milers de casos estancats perquè cal assumir unes despeses legals que la gent amb pocs recursos no pot assumir. Seria possible finançar aquests casos contra els bancs i les administracions que han abusat d’aquests ciutadans? Seria possible, a més de fer justícia, guanyar-hi diners? La resposta és que sí, que el producte funciona i que genera guanys d’entre el 9% i l’11%. I no és res que afirmi 11Onze, sinó clients que han tingut la generositat de compartir la seva experiència amb La Plaça, com el Salvador, la Dolors i la Carme. Tots ells han participat, sense saber-ho potser, en el que actualment es considera l’avantguarda en el sector de la inversió.

El sector de moda

Així ho confirma un informe de la companyia americana Future Market Insights, que en un extens treball documenta l’evolució i les perspectives dels fons per a litigis. A l’informe expliquen que “el mercat s’està expandint a causa de la creixent necessitat de finançament de litigis dels demandants. Això es veu impulsat per l’augment dels costos legals, així com pel desig de persones i organitzacions d’utilitzar la inversió en litigis com a mètode per guanyar diners”. En aquest sentit, preveuen que a escala global el sector dels fons per a litigis creixerà a un ritme del 9,6% anual fins al 2033. Això, en volum de diners significa passar dels 17.160 milions de dòlars del 2023 als 43.048 milions deu anys després.

El creixement durant aquests anys estarà sostingut, previsiblement, per un marc regulador propici que està facilitant la creació de firmes especialitzades en el finançament de litigis. A més, les grans firmes d’advocats estan centrant-se a detectar casos que puguin significar victòries ràpides, però que, fins ara, no podien tirar endavant per manca de finançament. Actualment, en el cas de Finança Litigis que 11Onze Recomana, el percentatge de victòries està per damunt del 90% i en cap cas es perd el capital inicial, perquè està cobert per una assegurança.

Bancs i grans fons d’inversió

L’alta rendibilitat i el baix risc han atret també els grans actors del món financer i diversos grans bancs i fons d’inversió tenen previst entrar en el sector dels fons per a litigis. En aquest sentit, des d’11Onze només podem aconsellar que els inversors, en rebre una proposta, avaluïn detingudament els riscos i si la proposta encaixa amb els seus valors. Per exemple, segons apunta l’informe, hi haurà un augment significatiu de fons per a litigis “en el sector de mitjans i entreteniment, a causa d’un augment de les demandes per infracció de marques registrades i drets d’autor a tota la indústria. A més, es preveu que el nombre creixent de reclamacions per negligència mèdica augmenti la demanda de finançament de litigis al sector sanitari”. En quines demandes vol participar l’inversor i quin percentatge de victòries garanteixen és un assumpte que cal rumiar detingudament abans de participar-hi.

El Finança Litigis que 11Onze Recomana

Actualment, el producte que 11Onze Recomana a través del seu proveïdor britànic està centrat en demandes per abusos bancaris i de les administracions públiques, en aquest darrer cas molt focalitzats en assumptes d’habitatge. 

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

Tot i la pujada de preus fins a màxims històrics, els xinesos recorren a l’or per protegir els seus estalvis en un context d’incertesa econòmica i crisi del sector immobiliari. Mentre la demanda de joies d’or es desploma, es disparen les vendes de lingots i monedes.

Tres anys després del col·lapse d’Evergrande, la crisi immobiliària de la Xina encara exerceix pressió sobre un govern central que s’enfronta a una preocupant desacceleració econòmica. Alguns analistes es mostren escèptics davant l’eficàcia de les mesures proposades pel govern central per a estimular la confiança dels compradors d’habitatge i el consum en general.

Haibin Zhu, economista en cap per a la Xina de JPMorgan, afirmava a principis de setembre en declaracions a CNBC que “l’enfonsament del mercat immobiliari encara no s’ha acabat”, i afegia que el malparat mercat de l’habitatge xinès continuarà afeblint-se, ja que la sèrie de mesures governamentals d’estímul i suport no han estat “satisfactòries” per a apuntalar el sector.

En aquest context econòmic, les empreses han retallat salaris, els joves universitaris tenen dificultats per accedir al mercat laboral i els consumidors xinesos, per si mateixos propensos a estalviar molt, s’han tornat encara més frugals. Això ha generat una gran demanda d’or per part de les llars xineses, que malgrat la pujada dels preus, continuen considerant el metall daurat com el millor actiu refugi.

De les joies, als lingots i monedes d’or

Amb pujades extraordinàries del preu de l’or que duren ja gairebé dos anys —només des de principi de 2024 ja s’ha revalorat un 23%— i quan continua marcant màxims històrics, no és d’estranyar que les vendes de joieria s’hagin desplomat globalment. A la Xina, les compres de joies van caure un 35% interanual en el segon semestre.

Es tracta del segon trimestre més feble en la demanda de joies des del 2020, quan es va veure molt colpejada per la pandèmia sanitària de la Covid-19. Tanmateix, els consumidors i inversors xinesos no han parat de comprar or, sinó que han deixat de banda les joies pels lingots i monedes, les vendes dels quals, han augmentat un 46%, segons dades de l’Associació Xinesa de l’Or.

És evident que les llars xineses s’han bolcat en massa a les compres d’or perquè han perdut confiança en les inversions tradicionals, com el sector immobiliari o les accions. Queda per veure com evolucionarà el mercat immobiliari i l’economia xinesa, però està clar que la demanda d’or per part de la població xinesa està molt lluny d’entrar en crisi.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les recompres d’accions per part de grans empreses, especialment d’entitats financeres, fa anys que estan a l’ordre del dia. Aquestes operacions poden comportar beneficis estratègics perfectament legítims, però també es poden fer servir per a maquillar els resultats comptables i per a manipular el preu de les accions.  

Durant la major part del segle XX, les recompres d’accions es van considerar il·legals perquè es creia que eren una manera de manipular el mercat borsari. No va ser fins als anys 80 quan les polítiques neoliberals van permetre que les recompres d’accions es convertissin en una de les eines d’enginyeria financera més populars.

Què és la recompra d’accions?

La recompra d’accions és una operació financera segons la qual una empresa compra accions pròpies i les amortitza o elimina. La situació financera global de l’empresa no canvia, però en reduir el nombre d’accions en circulació, augmenta la participació de cada accionista en aquesta. 

Les empreses sovint argumenten que efectuen aquesta operació per donar valor als accionistes, ja que aquesta activitat pot incrementar el preu de les accions. En alguns casos, la recompra d’accions pot servir per evitar que algun accionista o grup d’accionistes adquireixin les suficients participacions per a prendre el control de l’empresa.

Un altre dels avantatges que la recompra d’accions té per als accionistes és que, al contrari que amb la remuneració d’un dividend, en tractar-se d’una retribució indirecta als accionistes aquesta operació no té implicacions fiscals, tret que optin per vendre les accions, i en aquest cas tributarien si obtinguessin una plusvàlua. Per altra banda, mentre que el dividend constitueix un repartiment de beneficis passats, quan una recompra d’accions es materialitza, és en previsió de beneficis futurs.

Possible manipulació del mercat

El problema sorgeix quan aquestes recompres es porten a terme no per una autèntica millora de la situació financera de l’empresa, sinó per fer que les accions semblin més atractives per als inversors a curt termini o per a recompensar els directius d’aquestes empreses que tenen bonificacions lligades al rendiment de les accions. 

Aquesta pràctica s’ha generalitzat i ha superat les remuneracions dels dividends, especialment als Estats Units, on moltes corporacions han donat prioritat als beneficis a curt termini dels directius i accionistes per sobre de la inversió en el futur de l’empresa. Un dels exemples més clars de les conseqüències negatives que pot tenir aquesta estratègia de negoci és la crisi en què es troba sotmesa la companyia Boeing, on en una recent compareixença en el Senat dels EUA els seus directius van ser acusats “d’explotar” a l’empresa per a obtenir beneficis.

Les entitats financeres han estat un dels sectors que més ha utilitzat aquesta pràctica, especialment després de la crisi financera de 2008 i posteriorment que moltes d’aquestes entitats fossin rescatades amb diners públics. Les recompres d’accions de la banca s’han finançat utilitzant els beneficis acumulats o, en alguns casos, mitjançant l’augment del deute. Sovint, aquestes operacions es porten a terme en perjudici de l’accés al crèdit d’empreses i consumidors, de millorar els serveis als clients, d’augmentar els salaris als empleats o gràcies a les reduccions de plantilla.

Així mateix, les veus crítiques assenyalen que les recompres d’accions distorsionen la realitat del mercat. Amb el pretext d’augmentar el benefici dels accionistes o atraure nous accionistes, les recompres poden utilitzar-se per a maquillar els resultats comptables de les empreses i augmentar artificialment el preu de les accions, que haurien de reflectir la seva situació econòmica real. La necessitat d’una ferma regulació i transparència per evitar les males pràctiques és evident, tanmateix, el procés d’extracció de valor del capital sembla que continuarà enfocat en l’obtenció de beneficis a curt termini i en detriment d’una inversió productiva.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

L’or s’ha revalorat un 23% des de principi de 2024 i la seva cotització es manté en màxims històrics al voltant dels 2.260 euros. Les tensions geopolítiques, les compres dels bancs centrals i la feblesa del dòlar el reafirmen com al valor refugi per excel·lència en temps d’incertesa econòmica.

El preu de l’or va experimentar una notable pujada aquest dimarts davant l’optimisme que la Reserva Federal retallarà els tipus d’interès aquest mes i es manté al voltant dels 2.260 euros per unça, mentre l’atenció dels inversors se centra ara en l’informe dels càlculs sobre les nòmines dels Estats Units que es presentarà el divendres.

Així mateix, la persistent demanda d’or per part dels bancs centrals —només l’any passat van adquirir més de 1.000 tones d’or, marcant un nou rècord— la feblesa del dòlar i les tensions geopolítiques globals són els principals factors que han mantingut el valor d’aquest metall preciós en màxims històrics.

Això s’ha vist reflectit en el significatiu augment de preu, un 23%, que ha experimentat des de principi d’any, superant el rendiment d’índexs borsaris com ara el del S&P 500, que registra un increment entorn del 17%, i duplicant el seu valor en els últims cinc anys.

Previsions per als pròxims mesos

La narrativa dels mercats financers continua sense canvis i en destaca l’optimisme tot i les puntuals fluctuacions que ha experimentat el preu de l’or. La feblesa del dòlar, la possible retallada de tipus i el baix rendiment dels bons del Tresor dels EUA —els rendiments dels bons a deu anys han caigut 25 punts bàsics en l’últim mes— creen un entorn favorable per la continuada demanda d’or.

Goldman Sachs afirmava en el seu últim informe d’aquest dimarts que l’or té el potencial més gran de pujada de preus a curt termini, donat el seu paper com a cobertura favorita contra el risc. Per contra, la feble demanda de la Xina ha donat lloc a una perspectiva “més selectiva i menys optimista” sobre altres matèries primeres.

“Les imminents retallades de tipus de la Fed estan a punt de fer que el capital occidental torni al mercat de l’or, un component en gran manera absent del fort repunt de l’or observat en els dos últims anys”, apuntava el banc de Wall Street en la seva nota titulada “Go for Gold”. Dit això, va ajustar la seva previsió del preu de l’or de 2.700 dòlars (2.444 euros) a principis de 2025, enfront de la previsió anterior de finals de 2024, citant un mercat xinès sensible als preus.

Per altra banda, la demanda sostinguda dels bancs centrals de tot el món que van comprar una xifra rècord de 483 tones d’or en el primer semestre de 2024, portant a aquest actiu a un màxim històric, suggereix que el metall preciós mantindrà el seu atractiu com a refugi segur en els pròxims mesos.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si ja operes amb criptomonedes a través de la plataforma Bitvavo que 11Onze Recomana, t’oferim 6 trucs per augmentar la seguretat del teu compte. Aprofita els consells i les promocions de Bitvavo i aprèn com funciona el món de les criptomonedes.

Durant aquest mes de juliol Bitvavo està oferint dues promocions per aquells usuaris que es donin d’alta a la plataforma. Però no només això, també ens dona idees per millorar la seguretat del nostre compte. T’ho expliquem a continuació:

1. Habilitar l’autenticació de dos factors. El primer pas per protegir el compte de Bitvavo és activar l’autenticació de dos factors (2FA). Així s’afegeix una capa extra de seguretat d’una manera ben senzilla: requerint un codi únic generat per una aplicació d’autenticació. Això dificulta notablement l’accés no autoritzat, per tant, és una magnífica barrera contra els hackers.
   Una altra cosa, si utilitzes una aplicació d’autenticació, d’aquelles que et reconeix a tots els dispositius, no sincronitzis els codis de Bitvavo amb el teu compte personal. Guarda’ls només al dispositiu.
2. Utilitza una contrasenya segura. Com pots crear una contrasenya forta? Doncs no és complicat, evita fer servir paraules comunes, frases o informació personal que pugui ser fàcilment endevinada. Sempre es recomana fer una combinació de lletres majúscules i minúscules, números i caràcters especials. Però, fes el favor, apunta-la en algun lloc, no te n’oblidis!
3. Mantingues la privadesa de la informació del teu compte. És una obvietat, però val la pena recordar-la i que mai comparteixis els detalls del teu compte Bitvavo amb ningú. Això inclou la teva contrasenya, la pregunta de seguretat i les claus API. A més, ves amb compte amb les estafes de phishing i els correus electrònics falsos que poden intentar robar la teva informació personal. Recorda, ni Bitvavo ni 11Onze et demanaran mai informació del teu compte a través de correu electrònic o d’una trucada telefònica.
4. Assegura el teu correu electrònic. El teu correu està vinculat a Bitvavo, per tant, seria bona idea que també en milloressis la seguretat. Per això pots activar l’autenticació de dos factors i comprovar regularment si hi ha filtracions de comptes. Hi ha eines per comprovar-ho com haveibeenpwned.com. També, una altra opció, és crear un correu electrònic només per a les teves gestions amb Bitvavo.
5. Utilitza el codi anti-phishing. Si actives el codi anti-phishing, s’inclourà a tots els correus electrònics generats automàticament enviats per Bitvavo. Amb aquest codi, pots comprovar si el correu electrònic procedeix realment de Bitvavo. Podeu canviar el vostre codi anti-phishing seguint les instruccions aquí. O mirant el vídeo que us enllacem aquí sota. 
6. Mira de mantenir-te informat. Consulta regularment els teus comptes, els blogs oficials i La Plaça. Això t’ajudarà a mantenir-te informat sobre qualsevol problema de seguretat o actualització a la plataforma.
7. EXTRA: Bloquejant la retirada de fons. Bitvavo també permet bloquejar absolutament les retirades de diners. D’aquesta manera només es pot operar en criptomonedes, però mai es poden treure els diners en euros. Això evita la possibilitat que algú pugui suplantar l’usuari i descarregar els diners. La plataforma neerlandesa explica en aquest article com bloquejar la retirada de dipòsits i com tornar-la a activar quan sigui necessari. 

Com utilitzar el codi anti-phising

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

La volatilitat dels mercats l’agost de 2024 ha demostrat, una vegada més, que la realitat és tossuda i el valor refugi per excel·lència és l’or. El Bitcoin és la criptomoneda més coneguda i segura que existeix, i ha generat grans guanys els darrers anys, però quan arriba el pànic el Bitcoin sembla seguir la tendència del mercat mentre que l’or es revalora. 

Hi ha qui diu que el Bitcoin és l’or digital. És una manera de dir que Bitcoin és molt segur, i ho és. Però la veritat és que només l’or és or i, aquest mes d’agost, ha quedat ben clar. La setmana passada l’or va batre novament un altre rècord històric, arribant als 2.531 dòlars per unça, és a dir, rondant els 80 euros per gram. Actualment, l’alça s’ha corregit lleugerament, però tot indica que continuarà pujant, i ja ho ha fet gairebé un 17% en el qual portem d’any. Què està passant?

Bitcoin, l’or digital?

Entre el 4 i el 5 d’agost els mercats internacionals van patir una sacsejada que va provocar immenses pèrdues en molts actius. Bitcoin va tenir, en aquells dies, un comportament similar als valors de capital d’alt risc, és a dir, va baixar seguint el mercat. El Consell Mundial de l’Or ha analitzat l’evolució dels actius en aquells dies, comparant molt específicament l’or i el Bitcoin. I la conclusió és contundent: és molt volàtil. Per tant, d’or digital res de res perquè el Bitcoin no té (aparentment) una de les condicions essencials per ser considerat un valor refugi: ser capaç de suportar les turbulències del mercat. És un magnífic actiu per aconseguir grans guanys, ho ha demostrat llargament, però no funciona com un valor refugi.

En el mateix període, i durant tot el mes d’agost, l’or s’ha revalorat. Perquè, històricament l’or guanya valor en moments complicats. Quan tot és volàtil, l’or físic sempre hi és. És el que devia pensar el financer nord-americà Michael Burry, famós per haver predit la crisi de les hipoteques subprime de 2008. El 4 d’agost, veient com evolucionaven els mercats, Burry va fer una important compra d’or. Aquest fet va posar en alerta tot el mercat i va empènyer el preu a l’alça.

La recessió arribarà?

L’or ha continuat pujant per la possible baixada de tipus de la Reserva Federal americana, que podria posar la primera economia mundial en recessió. És una recessió llargament anunciada que no sembla acabar d’arribar mai. De moment l’or continua guanyant valor, és a dir, els grans inversors es preparen per a les corbes.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 1.900 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.