Riscos geopolítics i la cotització de l'or

Els precedents històrics ens han ensenyat que l’or té tendència a pujar de preu enfront de les tensions geopolítiques. Tanmateix, la cotització de l’or és multifacètica i rarament respon a un sol detonant, si no que es regeix per diversos factors. Quins riscos geopolítics cal tenir en compte en el context actual?

 

Tot i que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de l’any, el preu de l’or va pujar un 15% el 2023 fins a assolir el seu màxim històric de 2.130,20 dòlars l’unça. La crisi bancària estatunidenca, les tensions geopolítiques, els conflictes bèl·lics i la postura de la Reserva Federal dels Estats Units de mantenir els tipus d’interès van ser alguns dels principals factors que van contribuir al fet que l’or continués sent un valor refugi per als inversors.

Aquest any, a banda dels conflictes bèl·lics i geopolítics, la falta de claredat entorn del calendari del cicle de relaxació de la política monetària de la Reserva Federal estatunidenca i la creixent popularitat de la candidatura de Donald Trump, poden tenir un impacte substancial en les eleccions de 2024, el panorama geopolític i la revaloració de l’or. Però centrem-nos en la geopolítica.

 

Desdolarització i diversificació de reserves

Quant a les sancions econòmiques contra Rússia arran de la guerra a Ucraïna, aquestes van disparar els preus dels hidrocarburs i altres matèries primeres, al mateix temps que soscavaven la credibilitat del sistema financer global en militaritzar el dòlar i en confiscar les reserves russes, provocant un increment de la demanda d’or per part dels bancs centrals.

Una enquesta feta per Invesco, empresa global de gestió d’actius, a 85 fons sobirans i 57 bancs centrals, mostrava que gairebé el 60% de les entitats consultades estan preocupades pel precedent de les sancions contra Rússia i consideren que aquests fets han provocat que l’or sigui un actiu més atractiu, mentre que el 68% manté les reserves a les seves arques en comparació amb el 50% del 2020.

En aquest context, la creixent tendència a la desdolarització no dona senyals d’aturar-se. Segons l’FMI, la quota de mercat del dòlar estatunidenc com a moneda de reserva mundial ha caigut del 66% del 2003 al 58,4% a la fi del quart trimestre del 2023. Un fet que sembla confirmar que el sistema financer internacional es troba davant d’un procés de transformació imparable, encoratjat per les grans economies emergents que formen part del grup dels BRICS.

 

Augment de les tensions a l’Orient Mitjà

El conflicte bèl·lic desencadenat entre Israel i Palestina el passat 7 d’octubre feia pujar el preu de l’or més d’un 10%, assolint un màxim per sobre dels 1.900 euros l’unça. Aquesta pujada del preu de l’or venia donada no tant pel conflicte armat entre aquests dos actors, com per les possibles ramificacions que podia tenir si s’hi involucraven altres països de la regió i de l’esfera occidental. 

Mentre que l’estira-i-arronsa bèl·lic entre Hezbollah i Israel a conseqüència de la massacre a Gaza corria perill de descontrolar-se, Ansar Al·lah, la resistència islamista més coneguda com a moviment Houthi i que opera al Iemen, també se solidaritzava amb Palestina atacant els vaixells que transiten pel mar Roig amb destinació a Israel i a altres països que encara alimenten el genocidi.

Això va disparar exponencialment els costos del transport marítim i el risc de revifar la flama de la guerra al Iemen després de l’últim alto el foc, esperonant a l’alça el preu de l’or. La resposta dels Estats Units i alguns dels seus estats clientelars no es va fer esperar i els bombardejos al Iemen continuen el dia d’avui. 

Pel que fa a l’ocupació il·legal de Síria per part de l’exèrcit dels Estats Units, aquesta continua provocant una resposta a càrrec de grups de resistència armada. L’atac a una de les bases militars estatunidenques ha estat seguit per un increment dels bombardejos dels EUA a Síria i a l’Iraq, contra objectius militars que Washington lliga al govern iranià.

En aquest context, les amenaces dels EUA contra l’Iran, acusant-lo de donar suport a Síria, Iemen i Palestina, són un clar intent d’ampliar el conflicte actual. La qual cosa també tindria ramificacions per l’economia global, els mercats financers i el valor de l’or com a actiu refugi per als inversors.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Finances

L’or al centre del Sistema Financer Quàntic

3min lectura

El Sistema Financer Quàntic (QFS) introduirà un nou...

Estalvis

L’or de Preciosos 11Onze supera de nou la inflació

3min lectura

Tot i que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de...

Economia

Els bancs centrals es preparen per un nou patró or

4min lectura

Les compres rècord d’or per part dels bancs centrals,...



El preu de l’or està a punt de marcar la seva major caiguda setmanal des del 8 de desembre gràcies a la desescalada de les tensions geopolítiques i a les poques perspectives d’una retallada immediata dels tipus d’interès de la Fed. Es tracta tan sols d’una correcció temporal després d’un llarg període de màxims històrics?

 

Encara que s’ha recuperat lleugerament aquest divendres per segon dia consecutiu fins a assolir els 2.182 euros l’unça, l’or sembla que marcarà la seva major pèrdua de valor setmanal des del 8 de desembre de 2023. Aquesta correcció a la baixa s’ha vist impulsada per una menor demanda d’actius refugi a mesura que han disminuït les tensions a l’Orient Mitjà entre Iran i Israel.

Els precedents històrics ens han ensenyat que les pujades o baixades del preu de l’or enfront de tensions geopolítiques o de l’esclat d’un conflicte armat sovint responen a la percepció de risc que tenen els mercats borsaris i governs.

Per altra banda, els inversors no preveuen una retallada dels tipus d’interès per part de la Fed durant els mesos de juny i juliol d’aquest any, la qual cosa fa pensar que no ens trobem davant d’una possible desacceleració econòmica que històricament acostuma a esperonar la demanda del metall daurat.

Així mateix, una demora en la rebaixada dels tipus d’interès del banc central dels Estats Units en comparació als bancs centrals d’altres economies del grup del G7 afavoreix el rendiment dels actius estatunidencs amb tipus d’interès baixos, com ara els bons del Tresor, en detriment d’actius que no generen rendiments fixos, com és el cas dels metalls preciosos.

Es mantenen les previsions a l’alça pel 2024

El preu de l’or ha pujat un 25% des de l’esclat de l’últim conflicte armat a Palestina i un 15% en què va d’any. Unes xifres han contribuït a la pujada meteòrica del metall daurat en els últims cinc anys, en els quals s’ha revalorat un 80%.

Les fluctuacions o correccions temporals del preu de l’or experimentades durant les últimes dues setmanes després d’aquest llarg període de màxims històrics no haurien d’afectar les previsions el seu valor es mantindrà elevat al llarg de l’any

El creixent procés de desdolarització dels països que volen blindar les seves economies de les sancions occidentals, la continuada compra d’or per part dels bancs centrals de països emergents, la volatilitat de les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà i la incertesa sobre una possible escalada de la guerra a Ucraïna han solidificat la popularitat de l’or com a actiu refugi. A més, aquest es podria veure impulsat per les diverses eleccions presidencials que tindran lloc aquest any, especialment les estatunidenques de novembre en què no es descarta una altra victòria de Donald Trump.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Assolirà l’or els 3.000 $ l’unça el 2024?

4min lectura

Alguns analistes de mercats preveuen que el preu de l’or...

Estalvis

La febre de l’or continua imparable el 2024

6min lectura

El preu i la demanda d’or han assolit màxims històrics...

Economia

Per a un futur brillant, Or Patrimoni

4min lectura

La demanda d’or creix un 176% el primer trimestre de...



La crisi energètica i la incertesa econòmica global ha disparat la compra de metalls preciosos com l’or i la plata. La campanya per presentar la declaració de la renda comença el 6 d’abril, per això és un bon moment per a recordar com són considerats des del punt de vista fiscal els metalls preciosos.

 

Els bancs centrals de diversos països estan incrementant de manera exponencial les seves reserves d’or, però també ha augmentat la demanda d’aquest valor refugi per part de la gent que vol protegir els seus estalvis davant d’un escenari econòmic inflacionari que no té fre. Tanmateix, cada vegada són més els inversors que inclouen metalls preciosos en les seves carteres de valors amb la finalitat de diversificar beneficis.

No obstant això, abans d’invertir en or o en qualsevol altre metall preciós, cal tenir en compte quins impostos s’han de pagar en comprar o vendre aquestes matèries primeres tan apreciades en temps de crisi. La tributació pot variar en funció de si es tracta d’una compra en or físic o or digital, el nivell de puresa del metall, i altres factors que hem de considerar a l’hora de valorar els possibles beneficis de les nostres inversions.

 

Lingots i monedes d’or d’inversió

En primer lloc, hem de tenir clar que no estem parlant de metalls preciosos ordinaris, com els dels sectors de la joieria o indústria, sinó de metalls preciosos d’inversió. Aquesta distinció és important perquè segons el decret 77/388/CEE de la Unió Europea, l’or d’inversió no paga IVA ni en la compra ni en la venda.

L’Agència Tributària defineix aquest règim especial de l’or d’inversió com “un règim obligatori, sense perjudici de la possibilitat de renúncia per cada operació, aplicable a les operacions amb or d’inversió on les mateixes estan generalment exemptes de l’IVA, amb limitació parcial del dret a la deducció.” És a dir, la Llei de l’IVA vigent estableix uns certs requisits perquè es pugui considerar or d’inversió.

Per tant, l’or d’inversió quedarà exempt de pagar l’IVA sempre que es tracti d’or físic, això és, lingots o monedes d’or, com el que oferim a través de Preciosos 11Onze. A més, aquest or ha de complir uns mínims requisits de puresa: 99,5% en el cas dels lingots, i d’un 80% en les monedes. Els lingots i monedes que no assoleixin aquesta puresa, hauran de pagar l’IVA del 21%, el mateix tipus que s’aplica per la compra de la resta de metalls preciosos.

 

Impost sobre la renda

La plata i altres metalls preciosos paguen IVA com qualsevol altre producte, i cada país aplica la seva pròpia taxa impositiva, un 21% en el cas d’Espanya. Per tant, com a inversors, hem de tenir en compte que es tracta d’inversions diferents de l’or i sovint més especulatives.

Pel que fa a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), qualsevol venda d’or, o de qualsevol altre metall preciós per part del contribuent, ha de ser inclosa en la declaració de la renda, i tributarà en funció de les plusvàlues o minusvalideses generades per l’operació, com a guanys o pèrdues patrimonials segons la base imposable de l’estalvi.

D’aquesta manera, si s’ha aconseguit una plusvàlua amb l’operació, serà necessari reflectir-ho tenint en compte el preu de compra, incloent-hi les despeses, i el de venda, excloent-hi les despeses, amb tipus aplicables depenent de la quantia.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

En marxa primera compra d’or d’11Onze

3min lectura

La resposta de la comunitat ha estat massiva i ja s’està

Invertir

Or físic o or digital

3min lectura

Davant la situació excepcional en què ens trobem, cada vegada més inversors intenten

Estalvis

Invertir en metalls preciosos

4min lectura

Les inversions financeres sempre comporten riscos, però



L’estreta relació entre el crim organitzat i el sector bancari es remunta gairebé als orígens d’aquests dos conceptes, tanmateix, no vas ser fins a principis del segle XX quan la interpretació contemporània del que entenem com a banca i màfia es va consolidar i estendre al llarg del món.

 

En el transcurs de la història, el crim organitzat s’ha aprofitat de la promíscua relació entre política, negocis i el sistema financer per teixir una trama complexa de poder i corrupció no només per servir els seus propis interessos, sinó de la qual s’han beneficiat tots aquests sectors.

La màfia i la banca comparteixen el mateix gust per la riquesa, el risc i els diners fàcils, mentre ambdós tenen estretes connexions amb governs corruptes. La seva col·laboració es va fer especialment palesa ençà de l’expansió de les famílies del crim organitzat des de regió italiana de Sicília als Estats Units a principis del segle XX, i durant la política del gangsterisme a la Xina nacionalista al llarg de l’etapa final del comerç de l’opi. 

Aquestes aliances van proporcionar a la màfia l’accés a recursos financers i una aparença de legitimació en la seva expansió a nous mercats a través de negocis il·lícits, al mateix temps que la banca en treia beneficis econòmics derivats de finançar operacions il·legals, facilitar transaccions de diners i el blanqueig de capital. 

 

Els gàngsters de l’alcohol

Durant els tretze anys que va durar la Llei Seca als Estats Units, el crim organitzat i l’alcohol va inundar el mercat negre, deixant una reguera de cadàvers crivellats a trets. Les destil·leries clandestines on servien licors eren controlades per gàngsters com Meyer Lansky, Lucky Luciano, Dutch Schultz o Al Capone, que subornaven a policies, polítics i jutges.

Els marges de beneficis de la importació i venda il·legal d’alcohol eren equivalents al que anys més tard va comportar el mercat de la droga. Milions de caixes d’alcohol entraven als EUA cada setmana que s’havien de processar i repartir per tot el territori. Això requeria la col·laboració de diversos actors, incloent-hi el sector bancari.

Nova York era el punt d’entrada de la major part del contraban d’alcohol que arribava al país, però també era el lloc de convergència del capital financer i la influència política als Estats Units. El col·laboracionisme en el blanqueig de diners provinents de la venda il·legal d’alcohol va continuar fins al processament judicial d’Al Capone per evasió d’impostos i la fi del període de la prohibició.

El comptable de la màfia

La detenció d’Al Capone va inspirar a Meyer Lansky, comptable, mafiós jueu, i soci de Lucky Luciano, a no cometre el mateix error i estructurar elaborats conglomerats financers internacionals en paradisos fiscals per amagar els diners provinents dels negocis il·lícits. De fet, Lansky va arribar a comprar un banc a Suïssa que va fer servir per a blanquejar diners a través d’una xarxa de societats fictícies.

A la fi de la II Guerra Mundial, Luciano controlava, amb la col·laboració de Fulgencio Batista, president de Cuba, un gran nombre dels casinos de l’Havana. Lansky va ser instrumental en orquestrar tota l’operació i va facilitar el desembarcament dels diners de la màfia italiana a Cuba. Tanmateix, els seus negocis en casinos s’entenien a Las Vegas, les Bahames i Londres.

En esclatar la Revolució Cubana del 1959, el nou govern de Fidel Castro va expropiar tots els casinos i hotels, forçant als mafiosos a fugir en desbandada. Lansky no va acceptar les condicions de Fidel per a continuar invertint a l’illa i va sortir del país per sempre, deixant a la seva esquena bona part del seu patrimoni de milions de dòlars.

 

El banquer de Déu

Michele Sindona, conegut en com “El Tauró”, va ser una figura destacada en el món financer del segle XX, però la seva carrera va estar envoltada de controvèrsia, escàndol i crim. Nascut el 8 de maig de 1920 a Patti, a la regió de Sicília. Va estudiar dret a la Universitat de Messina i va començar la seva carrera com a advocat, però aviat va canviar de rumb cap al món de la banca.

Es va traslladar a Milà, on va treballar com a advocat fiscal per a italians rics que volien eludir el pagament d’impostos. En poc temps va guanyar reconeixement de la màfia italiana com a expert en finances i va ascendir ràpidament en el sector de la banca internacional. 

A principis dels anys cinquanta va viatjar a Nova York i va conèixer a la família Gambino, la qual el va contractar per a gestionar els seus beneficis de la venda d’heroïna. Al mateix temps, Sindona havia adquirit, a través del seu hòlding Fasco, diversos bancs italians, establint vincles estrets amb el Vaticà i guanyant-se la reputació de ser un intermediari financer de confiança per a l’Església catòlica.

El seu progrés va continuar fins a l’inici de la seva associació amb el Banc Vaticà el 1969, quant grans quantitats de diners van passar dels bancs de Sindona a través del Vaticà a bancs suïssos. Això el van fer conèixer pel sobrenom de “el banquer de Déu”.

Com a banquer del Vaticà, va jugar un paper clau en el col·lapse del Banco Ambrosiano —del qual el Banc Vaticà era el principal accionista—, en un dels esdeveniments més escandalosos del món financer de la dècada de 1970. Sindona va manipular els comptes del banc, per ocultar pèrdues massives i finançar les seves pròpies empreses.

El 1980 va ser declarat culpable i encarcerat als Estats Units per diversos càrrecs relacionats amb el frau i el blanqueig de capital. El setembre de 1984 va ser extradit a Itàlia, on va ser empresonat en Voghera. Dos anys després el van condemnar a cadena perpètua com a instigador de l’assassinat del comissari Giorgio Ambrosoli i, pocs dies després, va morir enverinat amb cianur abocat en una tassa de cafè, es creu que per ell mateix.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

La xacra del capitalisme clientelar

4min lectura

El model econòmic occidental es caracteritza, des de...

11Onze

La banca pagarà per haver enganyat als clients

4min lectura

Entitats financeres del Regne Unit han estat sancionades...

Economia

El col·lapse bancari s’anunciarà un divendres

6min lectura

Un altre banc dels Estats Units ha fet fallida, els bancs...



Els ETF són uns productes financers que aquí es coneixen com a fons d’inversió cotitzats. Es tracta d’uns actius financers híbrids, entre els fons d’inversió tradicionals i les accions, que segueixen l’evolució d’un determinat índex de referència. 

 

ETF (de l’anglès exchange traded funds) o fons d’inversió cotitzats, són uns fons d’inversió que cotitzen en els mercats de valors. La característica principal d’aquests productes financers és que combinen la diversificació que ofereix una cartera d’un fons d’inversió amb la flexibilitat de la compravenda d’accions.

La seva política d’inversió consisteix a replicar un índex borsari: de renda fixa, de primeres matèries, d’un sector, etc., cosa que els fa molt atractius. D’aquesta manera són un producte molt utilitzat per invertir per tendències o temàtiques perquè, un cop agrupats els actius d’una tendència en un índex, els ETF en repliquen el comportament.

Operativa dels fons cotitzats

Quant a la seva operativa, és igual que la de les accions, ja que cotitzen durant tota la sessió borsària i tenen un valor liquidatiu que es publica al tancament de la sessió. És a dir, el seu valor real no es coneix fins al final de la jornada borsària.

Poden invertir en fons cotitzats tota mena d’inversors, tant institucionals com particulars, els quals poden comprar un ETF a temps real, al preu que fixi el mercat en cada moment. La cotització podrà variar al llarg d’una sessió borsària en funció de l’oferta i la demanda, com passa amb qualsevol altre valor cotitzat, cosa que facilita una gran transparència per als inversors. 

Tipus d’ETF

Encara que tots els ETF repliquen el comportament d’un índex de referència, això es pot portar a terme de diferents maneres: 

  • ETF de renda fixa: es comporten de la mateixa manera que els títols o bons de deute, tant públics com privats.
  • ETF d’actius monetaris: representen a actius de deute a curt termini i actius monetaris negociats en el mercat interbancari.
  • ETF segons capitalització: pot ser petit, mitjà o gran segons la capitalització de les empreses que el conformen.
  • ETF sectorial: repliquen índexs d’inversió d’un determinat sector.
  • ETF segons l’estil de gestió: fons que inverteixen en empreses amb un cert valor o amb expectatives d’un bon creixement a mitjà o llarg termini. 
  • ETF sobre divises: existeixen productes que repliquen l’evolució de les cotitzacions del mercat de Forex.

Els riscos que comporten els ETF

Tot i que hi ha ETF específics amb cobertura per minimitzar el risc de divisa, és important tenir en compte que els ETF no gaudeixen de cap garantia: com en el cas de qualsevol inversió en renda variable o fixa, hi ha un risc de pèrdua del capital invertit inicialment.

Invertir en ETF implica assumir un nivell de risc determinat que dependrà de la composició de l’ETF, de les fluctuacions del mercat i d’altres factors associats a la inversió en valors. Aquests actius d’inversió acostumen a ser fons de renda variable, excepte els que repliquen índexs de renda fixa, per la qual cosa, en general, presenten una volatilitat elevada. 


Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners, entra a
Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Invertir

Fons d’inversió: seguretat vs rendibilitat?

4min lectura

Els fons d’inversió són un instrument financer cada...

Finances

Fons Garantits: Què són i com funcionen

3min lectura

En un context econòmic de gran incertesa, inflació i...

Tecnologia

Bitvavo: ETF de Bitcoin i compres recurrents

2min lectura

Bitvavo ofereix l’opció de “Compra Recurrent”, que et...



Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

 

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 1.900 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

 

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

 

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

 

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

El valor de l’or

5min lectura

L’or es mostra com una opció interessant per a protegir-se de la depreciació dels diners.

Estalvis

La inflació

2min lectura

Es coneix com a una pujada generalitzada dels preus que fa perdre valor als nostres estalvis.

Invertir

Les criptomonedes

6min lectura

Si alguna cosa caracteritza el mercat de les criptomonedes és la gran volatilitat.



Com preservar el valor de les teves inversions quan tot sembla enfonsar-se? L’or resulta un ingredient indispensable en qualsevol cartera d’inversió diversificada per la seva rendibilitat a llarg termini i la seva liquiditat.

 

L’or és el metall preciós per excel·lència. Escàs i molt apreciat, durant milers d’anys s’ha utilitzat per preservar la riquesa. I és una cosa que no ha canviat en el segle XXI, ja que s’ha revaloritzat en 16 dels últims 20 anys, com indica Statista.

Tres característiques fonamentals el converteixen en un actiu atractiu per a qualsevol cartera d’inversió: la rendibilitat a llarg termini, ja que les dades són positives si analitzem la revaloració de les últimes dècades; el seu paper per a diversificar i reduir el risc global de les nostres inversions; i la seva gran liquiditat en poder comprar-se i vendre’s amb facilitat, fins i tot quan les condicions d’altres mercats són difícils.

 

Un escut contra la inflació

L’or genera una rendibilitat relativament sòlida en tots els cicles econòmics. Com indica el World Gold Council, en els últims 50 anys el preu d’aquest metall ha augmentat gairebé un 11 % anual de mitjana. Es tracta d’un percentatge comparable al de la renda variable dels Estats Units i considerablement millor que el dels bons nord-americans.

L’or ofereix una bona rendibilitat en temps de bonança, quan augmenta la demanda d’aquest metall per a joieria i tecnologia. Però el seu poder d’atracció creix especialment en temps de dificultats en ser considerat com un valor refugi.

El World Gold Council destaca que l’or ha experimentat una revaloració de més del 20 % de mitjana en els períodes amb una inflació superior al 5 %. Segons dades d’aquest organisme, gairebé la meitat (47 %) de la demanda d’or l’any 2021 va ser per a inversió i més del 7 % va anar a parar a les caixes fortes dels bancs centrals.

La necessitat de diversificar

Una regla d’or, mai més ben dit, per a qualsevol inversor és no posar tots els ous en la mateixa cistella. Dit d’una altra manera, destinar tots els nostres estalvis a un únic tipus d’actiu és molt arriscat perquè ens exposa als vaivens d’un sol mercat. Per això es recomana diversificar la inversió i incloure diversos tipus d’actius en les carteres d’inversió, de manera que els guanys d’uns actius puguin compensar les pèrdues inesperades d’uns altres.

D’aquí el gran atractiu de l’or com a complement d’altres actius, especialment en moments en què la renda variable i altres inversions de major risc estan sota pressió. Les carteres que inclouen aquest metall tenen menys probabilitats d’experimentar pujades i baixades extremes.

D’altra banda, si comparem l’evolució del preu de l’or amb el dòlar nord-americà i altres monedes que s’han utilitzat com a valors refugi, comprovem que en el segle XXI les principals divises s’han depreciat més del 90 % respecte a l’or. I si ampliem la mirada, s’observa que en els últims 100 anys les principals monedes han perdut el 99 % del seu valor en comparació amb aquest metall.

 

Sense problemes de liquiditat

Un tercer avantatge de l’or és que es tracta d’un mercat global i molt líquid. El valor dels lingots d’or està vinculat al preu del mercat mundial de metalls no refinats, que s’actualitza les 24 hores del dia i és accessible a compradors i venedors en tot moment.

Els inversors poden comprar i vendre or sempre que ho desitgin, fins i tot en períodes d’extrema tensió en els mercats financers. I, òbviament, no succeeix el mateix amb mercats com el de l’art o les antiguitats, per exemple.

Tenint en compte tots aquests factors, no sorprèn que l’anàlisi del World Gold Council hagi determinant que afegir entre un 6 % i un 10 % d’or en les carteres mitjanes dels inversors nord-americans suposi una millora tangible dels seus resultats, amb un bon rendiment a llarg termini.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L’or, factor clau en el Gran Reinici econòmic

4min lectura

En la seva reunió anual a Davos, el Fòrum Econòmic Mundial...

Economia

Estem tornant al patró or?

2min lectura

Països fora de l’esfera occidental estan comprant...

Estalvis

El valor de l’or davant la incertesa econòmica

5min lectura

Tot i que els grans organismes econòmics internacionals...



Hong Kong es desmarca de les restriccions que el govern de la Xina manté sobre el sector de les criptomonedes i fomenta l’adopció de la tecnologia blockchain amb l’objectiu de convertir-se en el centre mundial de la indústria i comerç de criptoactius.

 

Hong Kong, oficialment Regió Administrativa Especial d’Hong Kong de la República Popular de la Xina, té una economia de lliure mercat molt dependent del comerç i les finances internacionals. Coneguda per la innovació i promoció de les noves tecnologies, en els últims mesos ha introduït noves regulacions per a promoure i facilitar l’adopció de les criptomonedes.

El passat 1 juny entrava en vigor un nou règim de llicències per a les plataformes de canvi de criptomonedes que obriran l’accés dels inversors minoristes al comerç amb criptomonedes, que fins ara tenien prohibit. Això permetrà que aquestes plataformes prestin serveis de manera regulada en el seu territori.

Més de 80 empreses que es dediquen a l’intercanvi de criptomonedes i al desenvolupament d’aquest ecosistema de blockchain ja han fet sol·licituds a Hong Kong per a tenir presència en el seu territori.  Moltes d’aquestes empreses ja tenen negocis a la part continental de la Xina, però altres provenen de Singapur, de la Unió Europea, els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i altres regions del món.

A més, els bancs centrals de Hong Kong i dels Emirats Àrabs Units han anunciat que coordinaran la seva normativa sobre criptoactius per facilitar la liquidació d’operacions transfrontereres, obrin la possibilitat de fer servir les seves monedes digitals (CBDC). Això passa poc temps després que l’autoritat monetària de la regió administrativa donés a conèixer el llançament d’una versió digital del dòlar de Hong Kong. 

 

Canviarà la Xina la seva postura en contra de les cripto?

En el context de les dures restriccions que el govern xinès històricament ha imposat al comerç amb criptoactius —fins al punt de declarar il·lícites totes les activitats relacionades amb les criptomonedes— la nova política reguladora que Hong Kong en el sector de les criptodivises fa pensar en un possible canvi de paradigma en la postura de la Xina sobre les criptomonedes.

Especialment, si tenim en compte que Pequín recentment publicava un llibre blanc mostrant el camí a seguir per liderar la innovació i desenvolupament de la Web 3.0 i que podria establir les bases per al renaixement de la indústria dels criptoactius a la Xina. 

Mentrestant, el govern dels Estats Units, escarmentat per la fallida de FTX —la tercera plataforma de criptoactius més important del món en aquell moment— excloïa a Binance del sector bancari després d’una demanda del regulador, mentre considera l’aplicació de polítiques més restrictives en el sector de les criptomonedes. Uns esdeveniments que contrasten amb la posició del govern de Hong Kong, que està pressionant als grans bancs perquè acceptessin plataformes de criptomonedes com a clients.

La possibilitat que es faci efectiu aquest nou enfocament normatiu incitava a Brian Armstrong, executiu en cap de Coinbase, a avisar que l’aplicació de polítiques més restrictives al sector dels criptoactius als Estats Units beneficia a la Xina: “Tenint en compte aquests moviments i l’estratègia de la Xina d’aprofitar la tecnologia financera per a protegir els seus propis interessos nacionals, no hauria de sorprendre que Hong Kong s’estigui posicionant com un centre mundial de criptomonedes”.

 

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Invertir

Juliol cripto: noves promocions de Bitvavo

3min lectura

A més dels 20 € de benvinguda per registrar-te des d’11Onze...

Tecnologia

Què es pot fer amb les criptomonedes?

3min lectura

Les criptomonedes, també conegudes com a...

Finances

11Onze Recomana: criptomonedes amb Bitvavo

4min lectura

Les criptomonedes arriben a La Plaça de la mà de la...



Si alguna cosa caracteritza el mercat de les criptomonedes és la gran volatilitat. Com és un mercat relativament petit i en el qual gran part de les criptomonedes es concentren en poques mans, l’especulació dels grans inversors sol generar grans fluctuacions pel seu poder d’arrossegament i el valor poc tangible dels criptoactius.

 

La crisi financera de 2007-2008 va impulsar Satoshi Nakamoto a crear una criptomoneda que escapés del sistema financer tradicional: el bitcoin. En la primera transacció, que es va produir a principis de 2009, el seu valor era residual: només 0,00076 dòlars.

Des de llavors, el preu del bitcoin s’ha disparat, encara que amb una volatilitat enorme. Si analitzem la seva evolució dels dos últims anys, comprovem que va passar de menys de 10.000 euros el setembre de 2020 a més de 50.000 mig any després, per tornar a caure per sota dels 30.000 quatre mesos més tard. I, després de nous repunts, que la van portar a una valoració el novembre de 2021 de 58.358 euros, el seu màxim històric, les successives caigudes del “criptohivern” l’han situat entorn dels 20.000 en l’actualitat, pràcticament un terç del seu valor màxim.

El bitcoin no és una excepció. La volatilitat també afecta a la resta de criptomonedes. Per exemple, ether va perdre dos terços del seu valor entre abril i juny, en passar de més de 3.000 euros a menys de 1.000, per tornar a superar els 1.900 a mitjan agost i descendir per sota dels 1.400 a partir de mitjans de setembre.

Terra lluna, el cas més sonat, va passar de valer més de 80 euros a principis de maig a quedar-se pràcticament sense valor en poc més d’una setmana. I això que es tractava d’una ‘stablecoin’, és a dir, una criptodivisa el valor de la qual està vinculat al d’una altra moneda, matèria primera o instrument financer, la qual cosa hauria d’aportar més estabilitat.

Un valor poc tangible

Les criptomonedes han guanyat molt de protagonisme en el món financer en els últims anys. Un informe del Banc d’Espanya calcula que el mercat de criptoactius va assolir una capitalització en 2021 de 2,8 bilions de dòlars, aproximadament un 1 % dels actius financers globals.

Així i tot, segueixen sense tenir l’acceptació d’actius tradicionals com la renda variable o l’or. Economistes com Paul Krugman i líders empresarials com Warren Buffett fins i tot les han qualificat de “miratge” i han arribat a augurar la seva desaparició.

És cert que els mercats de l’or o de la renda variable tampoc són aliens a l’especulació, però l’or o les empreses que cotitzen en borsa tenen un valor intrínsec més evident. L’or s’ha utilitzat com a mitjà d’intercanvi durant molt de temps i és una mercaderia raonablement estable quant a preu, demanda i oferta. I les empreses cotitzades compten amb propietats, clients, fluxs de caixa i comptes de resultats que els atorguen un valor més tangible.

Encara que ningú pot negar que ‘blockchain’ proporciona beneficis com la seguretat, la descentralització, la reducció de costos i la velocitat, encara és difícil especificar el valor real que les criptomonedes aporten als seus propietaris. I això és terreny adobat per a la volatilitat.

Un mercat poc regulat

Tampoc ajuda a l’estabilitat la manca d’un organisme de govern o control, com succeeix amb la moneda fiduciària, les accions o els bons. En aquest sentit, l’augment progressiu de la regulació podria contribuir a una major adopció, tot i que un excés regulador podria ser contraproduent.

D’aquí ve que la Unió Europea hagi publicat una proposta de normativa que afecta els emissors de criptoactius, a les plataformes d’intercanvi i a les carteres de monedes digitals. Aquesta regulació pretén facilitar la supervisió del sector i evitar la manipulació del mercat.

El poder de les “balenes”

Sense un valor real clar, les criptomonedes són actius molt especulatius, així que resulten molt més sensibles als moviments puntuals dels grans inversors, que provoquen reaccions en cadena cap amunt o cap avall.

Cal tenir en compte que el mercat de criptomonedes és encara molt petit comparat amb els d’altres actius i que una part considerable està en mans de pocs inversors, coneguts com a “balenes”. Per Wimmer, fundador de Wimmer Financial LLP, ha arribat a advertir que el mercat de les criptomonedes està dominat per deu balenes.

Aquesta afirmació potser és exagerada, però la veritat és que, segons l’Oficina Nacional de Recerca Econòmica nord-americana, a la fi de 2020 un terç de tots els bitcoins estaven en mans de només 10.000 inversors. Aquesta concentració fa que les seves decisions puguin desestabilitzar amb més facilitat el mercat, ja que el seu pes relatiu és molt major.

Maniobres especulatives

Per enriquir-se, hi ha balenes que comencen a vendre un gran volum de criptomonedes a un preu per sota del mercat. Així es desencadena el pànic i es disparen les vendes dels petits inversors. Una vegada el preu toca fons, les balenes aprofiten per tornar a comprar més criptomonedes.

Per tant, una adopció massiva de les criptomonedes que rebaixés el pes relatiu dels grans inversors ajudaria a estabilitzar el mercat. Per a això seria necessari que s’equiparessin a les monedes fiduciàries, de manera que es percebessin com un valor estable i es poguessin intercanviar per productes i serveis amb major facilitat. La utilitat és un element clau a l’hora d’establir el valor d’un actiu i el potencial de les criptodivises encara s’està explorant.

El soroll mediàtic

El valor subjectiu de les criptomonedes fa que també siguin molt sensibles al soroll mediàtic. Per exemple, quan Tesla va anunciar que les criptodivises no serien acceptades com a mètode de pagament, el valor del bitcoin es va desplomar, mentre que va bastar que Elon Musk mostrés el seu suport a dogecoin en un tuit perquè el valor d’aquesta criptodivisa es disparés.

Si les notícies entorn d’una criptodivisa són positives o algun ‘influencer’ genera un sentiment positiu cap a ella, la demanda i el preu augmenten. I passa el contrari quan les notícies o el sentiment generat són negatius.

Encara és aviat per saber si s’estabilitzaran els mercats en el futur i es podran negociar les criptomonedes igual que les monedes fiduciàries. El que és clar és que el volum de capital invertit en criptomonedes hauria de créixer molt perquè es redueixi la volatilitat.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Tecnologia

Les criptomonedes tenen els dies comptats?

3min lectura

Els ordinadors quàntics podrien acabar amb...

Tecnologia

“Ja es pot comprar el pa amb criptomonedes”

2min lectura

Poc a poc, les criptomonedes van guanyant...

Estalvis

Millor invertir en or o en criptomonedes?

4min lectura

Tant l’or com les criptomonedes han guanyat...



Un any més, el sorteig de la Grossa de Cap d’Any repartirà milers d’euros en premis a tota Catalunya. Et detallem quins premis pots guanyar, com cobrar-los, i quants impostos es queda l’Estat.

 

Des de 2013, cada 31 de desembre es fa el sorteig de la Grossa de Cap d’Any. Una rifa creada per Loteries de Catalunya amb l’objectiu d’aprofitar la popularitat del Sorteig Extraordinari de Nadal que se celebra a tot l’Estat espanyol, per tenir una rifa catalana, la primera comunitat autònoma en tenir una loteria nadalenca, que beneficiï al nostre territori.

Cada any es posen a la venda 100.000 números, del 0 al 99999, amb un total de 50 sèries, cinc de les quals en format electrònic. El preu per butlleta és de 10 euros, i es poden comprar als punts de venda habituals de Loteries de Catalunya o en alguns supermercats. El sorteig es retransmet en directe per TV3, al voltant de les 12:55 h.

Els premis 

La Grossa de 2023 manté l’habitual repartició de 5 grans premis, amb les següents retribucions per guanyadors:

  • Un primer premi de 200.000 € per bitllet, 20.000 € per euro jugat.
  • Un segon premi de 65.000 € per bitllet,  6.500 € per euro jugat.
  • Un tercer premi de 30.000 € per bitllet, 3.000 € per euro jugat.
  • Dos quarts premis de 10.000 € per bitllet, 1.000 € per euro jugat.
  • Tres cinquens premis de 5.000 € per bitllet, 500 € per euro jugat.

Els premis caduquen al cap de noranta dies de la data del sorteig corresponent i estan subjectes al sedàs dels impostos habituals als guanys per premis de loteria. En aquest cas, els premis que superin els 40.000 €  s’han de tributar, quantitat a partir de la qual s’ha de pagar el 20% de l’import rebut.

Pots cobrar els premis de fins a 120 € a qualsevol establiment autoritzat a vendre aquesta loteria que disposi de terminal, encara que de manera opcional aquests punts de venda poden pagar premis de fins a 1.999,99 €. Així mateix, a partir de 50 €, pots cobrar els premis al comptat o amb una transferència bancària a les sucursals de CaixaBank o a l’Oficina d’Atenció, Informació i Pagament de Premis de Loteries de Catalunya, al carrer Enric Granados, 33 de Barcelona.

Com invertir els diners

Depenent de la quantitat del premi i de la nostra situació econòmica, els guanys poden servir per cobrir algun forat i poca cosa més, però si tenim la sort de tenir una economia personal sanejada tenim diferents opcions d’inversió.

Tenint en compte els nivells d’inflació dels últims mesos i la poca rendibilitat que ens donen els bancs pels nostres dipòsits, pot ser temptador triar opcions d’inversió que ens donin més rendibilitat. Tanmateix, cal tenir en compte que com més rendibilitat, més risc haurem d’assumir.

Actualment, els dipòsits bancaris ofereixen poca rendibilitat, però els Fons Garantits poden rendibilitzar els diners guanyats de manera fàcil i segura. Com diu el seu nom, els fons garantits garanteixen de manera total o parcial el capital invertit, així com una rendibilitat prefixada per a un període de temps.

Si et preocupa la més que possible recessió que ens espera l’any vinent, invertir en metalls preciosos pot ser la millor opció si vols evitar la devaluació dels teus diners. El valor dels metalls preciosos és molt més estable en moments de crisis com l’actual, i l’or és considerat el valor refugi per excel·lència.

Invertir en un habitatge és una de les opcions més populars, però la compra d’un immoble com a inversió requereix uns mínims coneixements del sector immobiliari. Per altra banda, és important tenir en compte les despeses de manteniment, especialment en períodes en què no puguem rendibilitzar la inversió a través d’un lloguer.

En qualsevol cas, tant si tens pensat invertir els diners guanyats, com si te’ls vols gastar en una cosa que et faci il·lusió, cal analitzar fredament el que faràs amb el premi abans precipitar-te a prendre una decisió esperonada pel moment de joia tot just acabar de destapar el cava.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Invertir

Hauries d’invertir en or?

2min lectura

La incertesa econòmica persistent i una inflació que no afluixa han creat un escenari...

Finances

Fons Garantits

3min lectura

En un context econòmic de gran incertesa, inflació i baixos tipus d’interès, els fons...

Estalvis

La inflació, el corcó dels estalvis

2min lectura

A hores d’ara tots som conscients que la inflació es...



App Store Google Play