Com es mesura la puresa de l’or?

Quan parlem d’or, parlem de valor. Però no tot l’or és igual: el que realment en determina el preu i l’ús és el grau de puresa. I aquí és on entren en joc dues maneres de mesurar-lo: els quirats (k) i les mil·lèsimes (‰).

Tot i que a les botigues de joieria sentim parlar d’or de 18 o 24 quirats, en el món de la inversió i la compravenda internacional, el sistema més habitual és el de les mil·lèsimes, una mesura molt més precisa.

Què vol dir la puresa de l’or?

La puresa de l’or indica la proporció d’or pur present en una peça respecte al total del seu pes. L’or pur —és a dir, sense barreja amb altres metalls— és químicament conegut com a Au i pertany a la família dels metalls nobles. Això vol dir que no s’oxida ni es degrada amb el temps, no reacciona fàcilment amb altres elements i té una resistència excepcional als àcids.

Aquestes propietats fan de l’or un metall especialment valuós, escàs i durador, però també massa tou per a alguns usos pràctics, com ara la fabricació de joies o monedes de circulació. Per això sovint es combina amb altres metalls com el coure, la plata o el pal·ladi, per augmentar-ne la resistència o alterar-ne el color.

Quirats: la mesura tradicional en joieria

El sistema dels quirats divideix la puresa en 24 parts. Així:

• 24 quirats (24 k): or pur (100%)
• 22 quirats (22 k): 91,6% d’or + 8,4% d’altres metalls
• 18 quirats (18 k): 75% d’or + 25% d’altres metalls
• 14 quirats (14 k): 58,5% d’or
• 9 quirats (9 k): 37,5% d’or

L’or de 18 quirats és el més habitual en joieria a Europa, ja que ofereix un bon equilibri entre qualitat, durabilitat i cost. En canvi, en països com l’Índia o els Emirats Àrabs Units, l’or de 22 quirats és més comú, especialment per peces tradicionals.

Mil·lèsimes: la mesura estàndard en la inversió en or

En l’àmbit de la inversió i la indústria, s’utilitza un sistema decimal molt més precís: les mil·lèsimes, que expressen la quantitat d’or pur per cada 1.000 parts.

• 999,9‰ (o “quatre noves”): or d’altíssima puresa, usat en lingots i monedes d’inversió. És el més proper a l’or pur real.
• 995‰: estàndard mínim per considerar un lingot com a “d’inversió” segons les directrius internacionals.
• 916‰: equival aproximadament a l’or de 22 quirats.
• 750‰: equival a 18 quirats.
• 585‰: equival a 14 quirats.

El 999,9‰ ja es considera or pur en els mercats internacionals. És el que trobem en lingots, monedes bullion i altres productes d’inversió reconeguts.

Com es presenta l’or d’inversió?

L’or d’inversió es comercialitza principalment en lingots i monedes. Els lingots poden pesar des d’1 gram fins a 1 kg o més, tot i que els formats més habituals en l’àmbit minorista són de 2,5 g, 5 g, 10 g, 20 g, 50 g i 100 g.

Les monedes bullion són emeses per bancs centrals o cases de la moneda oficials, i combinen valor de mercat amb una certa col·leccionabilitat. Exemples coneguts:

• Krugerrand (Sud-àfrica): 1 unça (31,1 g) d’or de 22 què
• Maple Leaf (Canadà): or pur 999,9‰
• Philharmoniker (Àustria): 999,9‰
• American Eagle (EUA): 22 què amb pes total d’una unça
• Britannia (Regne Unit): 999,9‰ des de 2013

Totes aquestes monedes han de dur gravades el pes i la puresa exactes, fet que garanteix la seva acceptació al mercat global.

I com s’aconsegueix l’or pur?

L’or no es troba a la natura en estat pur, sinó en forma de granets, vetes o barreges amb altres materials. Per convertir-lo en or d’inversió o d’alta qualitat, cal passar-lo per processos de refinament que poden incloure fosa a altes temperatures, processos químics amb àcids i posterior purificació.

Aquest or pur és el que es fa servir per fabricar lingots i monedes d’alt valor. Però en joieria, com ja hem dit, la puresa sovint es redueix expressament per motius tècnics o estètics.

Per què és important conèixer la puresa de l’or?

Saber si estem davant d’un or de 18 k, 22 k o 999,9‰ no és només una qüestió tècnica, sinó una garantia de valor, transparència i seguretat. Tant si el comprem com a inversió, com si es tracta d’una joia o herència familiar, identificar correctament la puresa ens ajuda a prendre decisions informades.

A més, en un món on l’or torna a guanyar protagonisme com a refugi davant la incertesa econòmica, conèixer el seu valor real és més rellevant que mai.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les recompres d’accions per part de grans empreses, especialment d’entitats financeres, fa anys que estan a l’ordre del dia. Aquestes operacions poden comportar beneficis estratègics perfectament legítims, però també es poden fer servir per a maquillar els resultats comptables i per a manipular el preu de les accions.  

Durant la major part del segle XX, les recompres d’accions es van considerar il·legals perquè es creia que eren una manera de manipular el mercat borsari. No va ser fins als anys 80 quan les polítiques neoliberals van permetre que les recompres d’accions es convertissin en una de les eines d’enginyeria financera més populars.

Què és la recompra d’accions?

La recompra d’accions és una operació financera segons la qual una empresa compra accions pròpies i les amortitza o elimina. La situació financera global de l’empresa no canvia, però en reduir el nombre d’accions en circulació, augmenta la participació de cada accionista en aquesta. 

Les empreses sovint argumenten que efectuen aquesta operació per donar valor als accionistes, ja que aquesta activitat pot incrementar el preu de les accions. En alguns casos, la recompra d’accions pot servir per evitar que algun accionista o grup d’accionistes adquireixin les suficients participacions per a prendre el control de l’empresa.

Un altre dels avantatges que la recompra d’accions té per als accionistes és que, al contrari que amb la remuneració d’un dividend, en tractar-se d’una retribució indirecta als accionistes aquesta operació no té implicacions fiscals, tret que optin per vendre les accions, i en aquest cas tributarien si obtinguessin una plusvàlua. Per altra banda, mentre que el dividend constitueix un repartiment de beneficis passats, quan una recompra d’accions es materialitza, és en previsió de beneficis futurs.

Possible manipulació del mercat

El problema sorgeix quan aquestes recompres es porten a terme no per una autèntica millora de la situació financera de l’empresa, sinó per fer que les accions semblin més atractives per als inversors a curt termini o per a recompensar els directius d’aquestes empreses que tenen bonificacions lligades al rendiment de les accions. 

Aquesta pràctica s’ha generalitzat i ha superat les remuneracions dels dividends, especialment als Estats Units, on moltes corporacions han donat prioritat als beneficis a curt termini dels directius i accionistes per sobre de la inversió en el futur de l’empresa. Un dels exemples més clars de les conseqüències negatives que pot tenir aquesta estratègia de negoci és la crisi en què es troba sotmesa la companyia Boeing, on en una recent compareixença en el Senat dels EUA els seus directius van ser acusats “d’explotar” a l’empresa per a obtenir beneficis.

Les entitats financeres han estat un dels sectors que més ha utilitzat aquesta pràctica, especialment després de la crisi financera de 2008 i posteriorment que moltes d’aquestes entitats fossin rescatades amb diners públics. Les recompres d’accions de la banca s’han finançat utilitzant els beneficis acumulats o, en alguns casos, mitjançant l’augment del deute. Sovint, aquestes operacions es porten a terme en perjudici de l’accés al crèdit d’empreses i consumidors, de millorar els serveis als clients, d’augmentar els salaris als empleats o gràcies a les reduccions de plantilla.

Així mateix, les veus crítiques assenyalen que les recompres d’accions distorsionen la realitat del mercat. Amb el pretext d’augmentar el benefici dels accionistes o atraure nous accionistes, les recompres poden utilitzar-se per a maquillar els resultats comptables de les empreses i augmentar artificialment el preu de les accions, que haurien de reflectir la seva situació econòmica real. La necessitat d’una ferma regulació i transparència per evitar les males pràctiques és evident, tanmateix, el procés d’extracció de valor del capital sembla que continuarà enfocat en l’obtenció de beneficis a curt termini i en detriment d’una inversió productiva.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

La volatilitat dels mercats l’agost de 2024 ha demostrat, una vegada més, que la realitat és tossuda i el valor refugi per excel·lència és l’or. El Bitcoin és la criptomoneda més coneguda i segura que existeix, i ha generat grans guanys els darrers anys, però quan arriba el pànic el Bitcoin sembla seguir la tendència del mercat mentre que l’or es revalora. 

Hi ha qui diu que el Bitcoin és l’or digital. És una manera de dir que Bitcoin és molt segur, i ho és. Però la veritat és que només l’or és or i, aquest mes d’agost, ha quedat ben clar. La setmana passada l’or va batre novament un altre rècord històric, arribant als 2.531 dòlars per unça, és a dir, rondant els 80 euros per gram. Actualment, l’alça s’ha corregit lleugerament, però tot indica que continuarà pujant, i ja ho ha fet gairebé un 17% en el qual portem d’any. Què està passant?

Bitcoin, l’or digital?

Entre el 4 i el 5 d’agost els mercats internacionals van patir una sacsejada que va provocar immenses pèrdues en molts actius. Bitcoin va tenir, en aquells dies, un comportament similar als valors de capital d’alt risc, és a dir, va baixar seguint el mercat. El Consell Mundial de l’Or ha analitzat l’evolució dels actius en aquells dies, comparant molt específicament l’or i el Bitcoin. I la conclusió és contundent: és molt volàtil. Per tant, d’or digital res de res perquè el Bitcoin no té (aparentment) una de les condicions essencials per ser considerat un valor refugi: ser capaç de suportar les turbulències del mercat. És un magnífic actiu per aconseguir grans guanys, ho ha demostrat llargament, però no funciona com un valor refugi.

En el mateix període, i durant tot el mes d’agost, l’or s’ha revalorat. Perquè, històricament l’or guanya valor en moments complicats. Quan tot és volàtil, l’or físic sempre hi és. És el que devia pensar el financer nord-americà Michael Burry, famós per haver predit la crisi de les hipoteques subprime de 2008. El 4 d’agost, veient com evolucionaven els mercats, Burry va fer una important compra d’or. Aquest fet va posar en alerta tot el mercat i va empènyer el preu a l’alça.

La recessió arribarà?

L’or ha continuat pujant per la possible baixada de tipus de la Reserva Federal americana, que podria posar la primera economia mundial en recessió. És una recessió llargament anunciada que no sembla acabar d’arribar mai. De moment l’or continua guanyant valor, és a dir, els grans inversors es preparen per a les corbes.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’or continua sent l’actiu refugi per excel·lència per a les persones que volen protegir els seus estalvis de la persistent inflació. Tanmateix, com en qualsevol inversió, és important conèixer i tenir en compte els pros i contres de fer una compra d’aquest metall preciós.

La capacitat de l’or per oferir una protecció contra la inflació, mantenint o incrementant el seu valor en contexts de crisis econòmiques, el converteix en una compra pràcticament obligada si volem diversificar i rendibilitzar els nostres estalvis.

Un fet que s’ha confirmat d’ençà que va començar a pujar la inflació a partir del 2021, assolint el seu nivell més alt (7,4%) en trenta anys el març de 2022, provocant que moltes llars hagin patit amb resignació una davallada del seu poder adquisitiu i la pèrdua de gran part dels seus estalvis. 

Encara que aquesta pujada desmesurada de preus s’ha frenat, la inflació a Catalunya es manté en el 3,6%, segons les últimes dades emeses per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta d’una taxa d’inflació que ni la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris ni les lletres del Tresor han pogut compensar.

En canvi, en els darrers cinc anys, l’or ha experimentat un augment espectacular de valor, duplicant el seu preu. Pel que fa al 2024, durant els primers sis mesos de l’any el seu valor ha augmentat en un 12%, seguint la tendència a l’alça de 2023, superant a la majoria dels principals tipus d’actius d’inversió i reafirmant-se com a l’actiu més valuós del mercat.

Ara bé, tot i que comprar or pot ser una molt bona opció per protegir els nostres estalvis i ens pot ajudar a obtenir liquiditat en cas de necessitat, és crucial avaluar els avantatges i desavantatges de fer aquest tipus d’inversió abans de tirar-s’hi de cap.

Les bones notícies

• Manté el seu valor: L’or continua sent l’actiu refugi per excel·lència i un dipòsit de valor sense parangó que té tendència a revalorar-se quan hi ha incertesa en els mercats.
• Protecció contra la inflació: Com hem explicat més amunt, l’or ha demostrat ser una bona cobertura contra la inflació i la devaluació dels nostres estalvis.
• Alta liquiditat: Gràcies al seu valor intrínsec, és un actiu altament líquid que es pot vendre fàcilment, la qual cosa facilita la seva conversió en efectiu en cas de necessitat. 
• Diversificació d’inversions: La cotització de l’or sovint es mou de manera inversa als mercats borsaris i monetaris, actuant com una protecció en períodes de volatilitat i ajudant-nos a diversificar la nostra cartera d’inversió.

Les no tan bones

• Barreres d’entrada: Invertir en or físic pot requerir una despesa inicial significativa. Tot i que hi ha alternatives com els fons d’inversió, no tothom té fàcil accés a aquestes opcions. Des d’11Onze Preciosos fem compres col·lectives, de manera que podem obtenir les millors ofertes per a tots els membres de la nostra comunitat.
• No genera ingressos passius: A diferència d’altres inversions com les accions o els bons, l’or és un actiu que no genera dividends ni interessos. Això vol dir que, per norma general, els inversors no reben ingressos regulars pel fet de posseir or. Tanmateix, existeixen productes com l’Or Llavor, que pot generar ingressos passius i regulars amb la compra d’or. 
• Costos d’emmagatzematge: L’or físic necessita un emmagatzematge segur com caixes fortes o serveis d’emmagatzematge professional. Un servei de custòdia t’assegures que el teu or estarà protegit i assegurat, però això té un cost. A canvi, des d’11Onze Preciosos, quan arriba el moment, ens encarreguem de vendre al preu més beneficiós possible l’or dels nostres clients que han contractat un servei de custòdia amb nosaltres.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència.

La inesperada aparició en escena del model d’IA xinès de codi obert de DeepSeek està sacsejant Silicon Valley i els mercats mundials. Llançat el 20 de gener, ofereix un rendiment comparable al pal de paller d’OpenAI per una fracció del seu cost i utilitzant uns microxips menys avançats.

El llançament del nou model de DeepSeek just quan Donald Trump jurava el seu càrrec com a president dels EUA el 20 de gener no va ser casualitat. La Xina enviava el missatge que, tot i les restriccions de Washington en l’exportació de microxips d’última generació per frenar el desenvolupament tecnològic i la competitivitat de les empreses xineses, Pequín pot ser el líder mundial en IA.

Un dia després, Masayoshi Son, conseller delegat de SoftBank, Sam Altman, conseller delegat d’OpenAI, i Larry Ellison, president d’Oracle acompanyaven a la nova administració Trump mentre anunciava una inversió del sector privat de fins a 500.000 milions de dòlars per a finançar infraestructures per a la intel·ligència artificial, amb l’objectiu de deixar enrere a les nacions rivals en aquesta tecnologia crítica per a les empreses.

Impacte en les borses mundials

L’anunci de la Casa Blanca no va evitar el desplom en els mercats borsaris d’empreses com Nvidia, un dels pilars de la revolució tecnològica generada per la IA i principal fabricant de microxips en el subministrament de maquinari per a la IA, que va veure com les seves accions queien més d’un 15%, perdent 589.000 milions de dòlars en un sol dia. 

Es tracta de la pèrdua més gran de valor per part d’una acció en la història de la Borsa i relegava a Nvidia al tercer lloc del rànquing, per darrere d’Apple i Microsoft. 

La caiguda de Nvidia va arrossegar altres gegants tecnològics i diverses empreses lligades als xips i semiconductors: Advanced Micro Devices (AMD -10.38%), Marvell (-19,11%), Broadcom (-17,40%) i Grail (-9,16%), Microsoft (-2,17). Aquest desgavell també va afectar les borses europees, amb baixades significatives en empreses com ASML (-8%), Schneider Electric (-10%) i Siemens (-5%).

Als inversors els preocupava que l’enfocament innovador de DeepSeek provoqués un col·lapse de la demanda de processadors gràfics i altres components dels centres de dades, que són essencials per al desenvolupament de la IA.

Un model de negoci disruptor

Una de les claus de l’èxit del model d’IA xinès és la demostració que la indústria és capaç de desenvolupar intel·ligència artificial eficient i pràctica sense la necessitat de dependre dels avançats i costosos microxips de Nvidia. Gràcies a les restriccions de Washington, l’empresa es va veure forçada a utilitzar microxips del model H800, una versió menys potent dels disponibles per a les empreses estatunidenques.

A més, DeepSeek afirma que amb les seves noves tecnologies és capaç de reduir els costos d’entrenament d’algorismes en un 75%, apuntant que només ha invertit 7 milions de dòlars en desenvolupar el seu model, enfront dels 50 milions que s’ha gastat OpenAI amb el ChatGPT. D’aquesta manera, pot oferir accés a la seva interfície per només 0,14 dòlars per milió de tokens d’entrada, una xifra molt inferior als 15 dòlars que cobra OpenAI pel mateix servei.

L’altre pilar de l’èxit de DeepSeek és el seu enfocament de codi obert, que permet a qualsevol desenvolupador modificar i adaptar el programari segons les seves necessitats. Un model de negoci que contrasta amb els usos més restrictius que imposen les empreses occidentals en les seves aplicacions d’IA. Per això no és d’estranyar que, el dimecres al matí, DeepSeek es convertís en l’aplicació més popular, no només d’IA, sinó en el còmput general, a les botigues d’aplicacions d’Apple i Google. 

La irrupció de DeepSeek està demostrant que l’hegemonia tecnològica dels Estats Units en IA ja no està garantida. Hi ha pocs dubtes que tard o d’hora Washington també imposarà prohibicions i restriccions a aquest nou competidor xinès sota el pretext de la seguretat nacional, tal com ha fet anteriorment amb ZTE, Huawei i TikTok, però, irònicament, la creixent agressivitat de l’administració nord-americana en el marc geopolític a fi d’evitar el col·lapse de l’imperi no fa més que accelerar el desenvolupament d’alternatives tecnològiques, comercials i financeres per part d’altres actors globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els ETF són uns productes financers que aquí es coneixen com a fons d’inversió cotitzats. Es tracta d’uns actius financers híbrids, entre els fons d’inversió tradicionals i les accions, que segueixen l’evolució d’un determinat índex de referència. 

ETF (de l’anglès exchange traded funds) o fons d’inversió cotitzats, són uns fons d’inversió que cotitzen en els mercats de valors. La característica principal d’aquests productes financers és que combinen la diversificació que ofereix una cartera d’un fons d’inversió amb la flexibilitat de la compravenda d’accions.

La seva política d’inversió consisteix a replicar un índex borsari: de renda fixa, de primeres matèries, d’un sector, etc., cosa que els fa molt atractius. D’aquesta manera són un producte molt utilitzat per invertir per tendències o temàtiques perquè, un cop agrupats els actius d’una tendència en un índex, els ETF en repliquen el comportament.

Operativa dels fons cotitzats

Quant a la seva operativa, és igual que la de les accions, ja que cotitzen durant tota la sessió borsària i tenen un valor liquidatiu que es publica al tancament de la sessió. És a dir, el seu valor real no es coneix fins al final de la jornada borsària.

Poden invertir en fons cotitzats tota mena d’inversors, tant institucionals com particulars, els quals poden comprar un ETF a temps real, al preu que fixi el mercat en cada moment. La cotització podrà variar al llarg d’una sessió borsària en funció de l’oferta i la demanda, com passa amb qualsevol altre valor cotitzat, cosa que facilita una gran transparència per als inversors. 

Tipus d’ETF

Encara que tots els ETF repliquen el comportament d’un índex de referència, això es pot portar a terme de diferents maneres: 

• ETF de renda fixa: es comporten de la mateixa manera que els títols o bons de deute, tant públics com privats.
• ETF d’actius monetaris: representen a actius de deute a curt termini i actius monetaris negociats en el mercat interbancari.
• ETF segons capitalització: pot ser petit, mitjà o gran segons la capitalització de les empreses que el conformen.
• ETF sectorial: repliquen índexs d’inversió d’un determinat sector.
• ETF segons l’estil de gestió: fons que inverteixen en empreses amb un cert valor o amb expectatives d’un bon creixement a mitjà o llarg termini. 
• ETF sobre divises: existeixen productes que repliquen l’evolució de les cotitzacions del mercat de Forex.

Els riscos que comporten els ETF

Tot i que hi ha ETF específics amb cobertura per minimitzar el risc de divisa, és important tenir en compte que els ETF no gaudeixen de cap garantia: com en el cas de qualsevol inversió en renda variable o fixa, hi ha un risc de pèrdua del capital invertit inicialment.

Invertir en ETF implica assumir un nivell de risc determinat que dependrà de la composició de l’ETF, de les fluctuacions del mercat i d’altres factors associats a la inversió en valors. Aquests actius d’inversió acostumen a ser fons de renda variable, excepte els que repliquen índexs de renda fixa, per la qual cosa, en general, presenten una volatilitat elevada. 

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners, entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

La crisi energètica i la incertesa econòmica global ha disparat la compra de metalls preciosos com l’or i la plata. La campanya per presentar la declaració de la renda comença el 6 d’abril, per això és un bon moment per a recordar com són considerats des del punt de vista fiscal els metalls preciosos.

Els bancs centrals de diversos països estan incrementant de manera exponencial les seves reserves d’or, però també ha augmentat la demanda d’aquest valor refugi per part de la gent que vol protegir els seus estalvis davant d’un escenari econòmic inflacionari que no té fre. Tanmateix, cada vegada són més els inversors que inclouen metalls preciosos en les seves carteres de valors amb la finalitat de diversificar beneficis.

No obstant això, abans d’invertir en or o en qualsevol altre metall preciós, cal tenir en compte quins impostos s’han de pagar en comprar o vendre aquestes matèries primeres tan apreciades en temps de crisi. La tributació pot variar en funció de si es tracta d’una compra en or físic o or digital, el nivell de puresa del metall, i altres factors que hem de considerar a l’hora de valorar els possibles beneficis de les nostres inversions.

Lingots i monedes d’or d’inversió

En primer lloc, hem de tenir clar que no estem parlant de metalls preciosos ordinaris, com els dels sectors de la joieria o indústria, sinó de metalls preciosos d’inversió. Aquesta distinció és important perquè segons el decret 77/388/CEE de la Unió Europea, l’or d’inversió no paga IVA ni en la compra ni en la venda.

L’Agència Tributària defineix aquest règim especial de l’or d’inversió com “un règim obligatori, sense perjudici de la possibilitat de renúncia per cada operació, aplicable a les operacions amb or d’inversió on les mateixes estan generalment exemptes de l’IVA, amb limitació parcial del dret a la deducció.” És a dir, la Llei de l’IVA vigent estableix uns certs requisits perquè es pugui considerar or d’inversió.

Per tant, l’or d’inversió quedarà exempt de pagar l’IVA sempre que es tracti d’or físic, això és, lingots o monedes d’or, com el que oferim a través de Preciosos 11Onze. A més, aquest or ha de complir uns mínims requisits de puresa: 99,5% en el cas dels lingots, i d’un 80% en les monedes. Els lingots i monedes que no assoleixin aquesta puresa, hauran de pagar l’IVA del 21%, el mateix tipus que s’aplica per la compra de la resta de metalls preciosos.

Impost sobre la renda

La plata i altres metalls preciosos paguen IVA com qualsevol altre producte, i cada país aplica la seva pròpia taxa impositiva, un 21% en el cas d’Espanya. Per tant, com a inversors, hem de tenir en compte que es tracta d’inversions diferents de l’or i sovint més especulatives.

Pel que fa a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), qualsevol venda d’or, o de qualsevol altre metall preciós per part del contribuent, ha de ser inclosa en la declaració de la renda, i tributarà en funció de les plusvàlues o minusvalideses generades per l’operació, com a guanys o pèrdues patrimonials segons la base imposable de l’estalvi.

D’aquesta manera, si s’ha aconseguit una plusvàlua amb l’operació, serà necessari reflectir-ho tenint en compte el preu de compra, incloent-hi les despeses, i el de venda, excloent-hi les despeses, amb tipus aplicables depenent de la quantia.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Al llarg de la història, els governs i els seus bancs centrals han protegit les reserves dels països comprant or. Tanmateix, davant la incertesa econòmica provocada per la crisi sanitària i una inflació desbocada, han incrementat les compres els darrers anys. 

Les dades publicades pel Fons Monetari Internacional (FMI) confirmen que la demanda d’or per part dels bancs centrals es va recuperar el 2021, amb un increment del 82% respecte al 2020. Les compres netes d’or dels bancs centrals van ascendir a 463 tones el 2021. Això suposa un important repunt de la demanda d’aquest sector després del mínim de la dècada de 255 tones el 2020, i el dotzè any consecutiu de compres netes, durant el qual els bancs centrals han comprat un total net de 5.692 tones d’or.

Encara que la demanda dels bancs centrals sovint està impulsada per la política i no per les demandes del mercat, i, per tant, pot ser menys predictible que altres fonts de demanda d’or, es confirma una tendència a l’alça. Un fenomen que no és cap novetat si parlem de països emergents o de països no-alineats amb els interessos geopolítics occidentals, però a la que el 2021 s’hi van afegir tot un seguit de compradors de bancs centrals dels mercats desenvolupats.

Per exemple, l’Autoritat Monetària de Singapur (MAS) va augmentar en una mica més de 26 tones, un augment del 20%, les seves existències d’or, el primer augment des de fa almenys 21 anys. «El canvi en les tinences d’or és el resultat dels esforços continus i en curs de la MAS per a assegurar que la cartera de les Reserves Oficials Estrangeres romangui ben diversificada i resistent a través de les condicions econòmiques i de mercat», va dir un portaveu de la MAS.

Rússia i la Xina disparen les compres d’or

Les sancions econòmiques imposades a Rússia han provocat que el banc central rus anunciés que suspendrà la compra d’or als bancs per a satisfer l’augment de la demanda del metall preciós per part de les llars, i capejar el temporal en els mercats russos. La supressió de l’impost sobre el valor afegit en aquestes operacions, juntament amb el desplom del ruble a mínims històrics, estan esperonant la compra d’or per part d’una població que vol protegir els seus estalvis.

No obstant això, tant Rússia com la Xina han estat incrementant les seves reserves d’or significativament des de fa anys. És gairebé segur que la Xina posseeix molt més or que ningú, inclosos els Estats Units. Hem vist molts exemples en les últimes dècades de com aquest últim país explotava i abusava de la condició del dòlar com a moneda de reserva mundial, per sancionar altres països contraris als seus interessos econòmics, per tant, accelerant el procés de desdolarització i la creació de sistemes monetaris alternatius substanciats per l’or.

Un procés que s’està accelerant gràcies al conflicte a Ucraïna, i a la col·laboració entre Rússia i la Xina, no només per contrarestar les sancions dels Estats Units i de la Unió Europea, sinó per assegurar que l’hegemonia del sistema monetari occidental té els dies comptats davant un món multipolar en el qual el continent asiàtic cada vegada té més pes en la balança econòmica global.

En definitiva, l’ampli ventall de compres en 2021 ha demostrat que continua havent-hi una important demanda per l’or com a actiu de valor refugi, i el rendiment a l’alça d’aquest metall durant els períodes de crisis s’ha convertit en la principal raó perquè els bancs centrals mantinguin or. Un recurs de protecció financera que no és exclusiu dels bancs centrals sinó que també està a l’abast de tothom. 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Tenir un dipòsit en un banc espanyol actualment no només significa obtenir un baix rendiment pels nostres estalvis, donats els baixos interessos, sinó estar cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits. Actualment, el FGD disposa d’uns 4.200 milions d’euros contra els 958.900 milions d’euros que els clients tenen en dipòsit.

El 2021, d’acord amb les dades ofertes pel Banc d’Espanya, el nivell acumulat en dipòsits arribava als 958.900 milions d’euros a la fi de 2021, un nou màxim històric. Tanmateix, cal ressaltar que el nivell de recursos financers acumulats pel Fons de Garantia de Dipòsits, i disponibles als sistemes de garantia de dipòsits, ascendien a 4.191 milions d’euros l’any 2020, el que representa un 0,5% dels dipòsits garantits a aquesta data.

Evidentment, per tant, el FGD no està en condicions d’afrontar fallides bancàries. La monstruosa desproporció entre diners dipositats i garantia, està empenyent molts estalviadors a buscar opcions més segures. Més encara quan el benefici que s’obté per tenir diners en un banc espanyol és ínfim, tal com vam analitzar en aquest article. Teòricament, els Fons de Garantia de Dipòsits haurien de garantir fins a 100.000 euros per persona física o jurídica, però resulta matemàticament impossible que poguessin assumir-ho perquè les reserves de diner són exactament la meitat del que haurien de ser. Per aquest motiu, donat el context d’inflació que mossega els estalvis i veient la poca rendibilitat i seguretat que ofereix la banca tradicional, es fa necessari buscar opcions més segures per als nostres diners.

Els Fons Garantits garanteixen el 100% del capital

Els fons d’inversió garantits poden ser una bona opció si volem diversificar els nostres estalvis i, alhora, assegurar certa rendibilitat. Com diu el seu nom, ens garanteixen de manera total o parcial el capital invertit, així com una rendibilitat prefixada per a un període de temps. Normalment, es tracta de fons que disposen d’una assegurança que garanteix la totalitat dels diners independentment de l’import.

Per tant, la pregunta que cal fer-se és: existeix algun fons que generi rendibilitats altes i garanteixi el 100% de la inversió i dels rendiments? Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners, entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Són 17 metalls, de la família dels lantànids, i estan sent cabdals en la fabricació de noves tecnologies. Se’ls coneix com a terres rares. I perquè són un bé difícil d’extraure de la natura, el seu valor no ha deixat de créixer. Per això, són productes susceptibles de convertir-se en la nova tendència d’inversió. Ens ho explica l’agent 11Onze Sergi Colell.

Segons l’Agència Internacional de l’Energia, es preveu que la demanda de terres rares augmenti un 7,3% el seu volum l’any 2040. “Les terres rares no són difícils de trobar a la natura, però sí que ho és la seva extracció. Quan es troba un jaciment d’un d’aquests metalls, el material només hi és present en el 2% del conglomerat. I, per tant, costa molts diners extraure’l de la roca”, il·lustra Colell.

L’agent explica que, si són tan importants aquests 17 metalls, és perquè s’estan fent servir per a la fabricació de noves tecnologies d’economia verda. “Per exemple, el neodimi es fa servir en la construcció d’imants per als cotxes elèctrics que estan sortint darrerament al mercat. També el tuli, que es fa servir en aerogeneradors i plaques fotovoltaiques. O l’europi, que és imprescindible per a la tecnologia led i la indústria armamentística”, relata Colell. 

La majoria d’aquests materials, concretament el 75%, es troben a la Xina, país que també controla la cadena de subministraments. Al darrere, com sempre, hi ha interessos geopolítics. Com ha acabat la Xina controlant aquests metalls tan necessaris per al desenvolupament del món tal com el coneixem? Acaba de veure el vídeo de sota i descobreix-ho de la mà de l’agent Sergi Colell!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.