Com DeepSeek desafia l'hegemonia dels Estats Units
La inesperada aparició en escena del model d’IA xinès de codi obert de DeepSeek està sacsejant Silicon Valley i els mercats mundials. Llançat el 20 de gener, ofereix un rendiment comparable al pal de paller d’OpenAI per una fracció del seu cost i utilitzant uns microxips menys avançats.
El llançament del nou model de DeepSeek just quan Donald Trump jurava el seu càrrec com a president dels EUA el 20 de gener no va ser casualitat. La Xina enviava el missatge que, tot i les restriccions de Washington en l’exportació de microxips d’última generació per frenar el desenvolupament tecnològic i la competitivitat de les empreses xineses, Pequín pot ser el líder mundial en IA.
Un dia després, Masayoshi Son, conseller delegat de SoftBank, Sam Altman, conseller delegat d’OpenAI, i Larry Ellison, president d’Oracle acompanyaven a la nova administració Trump mentre anunciava una inversió del sector privat de fins a 500.000 milions de dòlars per a finançar infraestructures per a la intel·ligència artificial, amb l’objectiu de deixar enrere a les nacions rivals en aquesta tecnologia crítica per a les empreses.
Impacte en les borses mundials
L’anunci de la Casa Blanca no va evitar el desplom en els mercats borsaris d’empreses com Nvidia, un dels pilars de la revolució tecnològica generada per la IA i principal fabricant de microxips en el subministrament de maquinari per a la IA, que va veure com les seves accions queien més d’un 15%, perdent 589.000 milions de dòlars en un sol dia.
Es tracta de la pèrdua més gran de valor per part d’una acció en la història de la Borsa i relegava a Nvidia al tercer lloc del rànquing, per darrere d’Apple i Microsoft.
La caiguda de Nvidia va arrossegar altres gegants tecnològics i diverses empreses lligades als xips i semiconductors: Advanced Micro Devices (AMD -10.38%), Marvell (-19,11%), Broadcom (-17,40%) i Grail (-9,16%), Microsoft (-2,17). Aquest desgavell també va afectar les borses europees, amb baixades significatives en empreses com ASML (-8%), Schneider Electric (-10%) i Siemens (-5%).
Als inversors els preocupava que l’enfocament innovador de DeepSeek provoqués un col·lapse de la demanda de processadors gràfics i altres components dels centres de dades, que són essencials per al desenvolupament de la IA.
Un model de negoci disruptor
Una de les claus de l’èxit del model d’IA xinès és la demostració que la indústria és capaç de desenvolupar intel·ligència artificial eficient i pràctica sense la necessitat de dependre dels avançats i costosos microxips de Nvidia. Gràcies a les restriccions de Washington, l’empresa es va veure forçada a utilitzar microxips del model H800, una versió menys potent dels disponibles per a les empreses estatunidenques.
A més, DeepSeek afirma que amb les seves noves tecnologies és capaç de reduir els costos d’entrenament d’algorismes en un 75%, apuntant que només ha invertit 7 milions de dòlars en desenvolupar el seu model, enfront dels 50 milions que s’ha gastat OpenAI amb el ChatGPT. D’aquesta manera, pot oferir accés a la seva interfície per només 0,14 dòlars per milió de tokens d’entrada, una xifra molt inferior als 15 dòlars que cobra OpenAI pel mateix servei.
L’altre pilar de l’èxit de DeepSeek és el seu enfocament de codi obert, que permet a qualsevol desenvolupador modificar i adaptar el programari segons les seves necessitats. Un model de negoci que contrasta amb els usos més restrictius que imposen les empreses occidentals en les seves aplicacions d’IA. Per això no és d’estranyar que, el dimecres al matí, DeepSeek es convertís en l’aplicació més popular, no només d’IA, sinó en el còmput general, a les botigues d’aplicacions d’Apple i Google.
La irrupció de DeepSeek està demostrant que l’hegemonia tecnològica dels Estats Units en IA ja no està garantida. Hi ha pocs dubtes que tard o d’hora Washington també imposarà prohibicions i restriccions a aquest nou competidor xinès sota el pretext de la seguretat nacional, tal com ha fet anteriorment amb ZTE, Huawei i TikTok, però, irònicament, la creixent agressivitat de l’administració nord-americana en el marc geopolític a fi d’evitar el col·lapse de l’imperi no fa més que accelerar el desenvolupament d’alternatives tecnològiques, comercials i financeres per part d’altres actors globals.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
Els ETF són uns productes financers que aquí es coneixen com a fons d’inversió cotitzats. Es tracta d’uns actius financers híbrids, entre els fons d’inversió tradicionals i les accions, que segueixen l’evolució d’un determinat índex de referència.
ETF (de l’anglès exchange traded funds) o fons d’inversió cotitzats, són uns fons d’inversió que cotitzen en els mercats de valors. La característica principal d’aquests productes financers és que combinen la diversificació que ofereix una cartera d’un fons d’inversió amb la flexibilitat de la compravenda d’accions.
La seva política d’inversió consisteix a replicar un índex borsari: de renda fixa, de primeres matèries, d’un sector, etc., cosa que els fa molt atractius. D’aquesta manera són un producte molt utilitzat per invertir per tendències o temàtiques perquè, un cop agrupats els actius d’una tendència en un índex, els ETF en repliquen el comportament.
Operativa dels fons cotitzats
Quant a la seva operativa, és igual que la de les accions, ja que cotitzen durant tota la sessió borsària i tenen un valor liquidatiu que es publica al tancament de la sessió. És a dir, el seu valor real no es coneix fins al final de la jornada borsària.
Poden invertir en fons cotitzats tota mena d’inversors, tant institucionals com particulars, els quals poden comprar un ETF a temps real, al preu que fixi el mercat en cada moment. La cotització podrà variar al llarg d’una sessió borsària en funció de l’oferta i la demanda, com passa amb qualsevol altre valor cotitzat, cosa que facilita una gran transparència per als inversors.
Tipus d’ETF
Encara que tots els ETF repliquen el comportament d’un índex de referència, això es pot portar a terme de diferents maneres:
- ETF de renda fixa: es comporten de la mateixa manera que els títols o bons de deute, tant públics com privats.
- ETF d’actius monetaris: representen a actius de deute a curt termini i actius monetaris negociats en el mercat interbancari.
- ETF segons capitalització: pot ser petit, mitjà o gran segons la capitalització de les empreses que el conformen.
- ETF sectorial: repliquen índexs d’inversió d’un determinat sector.
- ETF segons l’estil de gestió: fons que inverteixen en empreses amb un cert valor o amb expectatives d’un bon creixement a mitjà o llarg termini.
- ETF sobre divises: existeixen productes que repliquen l’evolució de les cotitzacions del mercat de Forex.
Els riscos que comporten els ETF
Tot i que hi ha ETF específics amb cobertura per minimitzar el risc de divisa, és important tenir en compte que els ETF no gaudeixen de cap garantia: com en el cas de qualsevol inversió en renda variable o fixa, hi ha un risc de pèrdua del capital invertit inicialment.
Invertir en ETF implica assumir un nivell de risc determinat que dependrà de la composició de l’ETF, de les fluctuacions del mercat i d’altres factors associats a la inversió en valors. Aquests actius d’inversió acostumen a ser fons de renda variable, excepte els que repliquen índexs de renda fixa, per la qual cosa, en general, presenten una volatilitat elevada.
Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners, entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.
La crisi energètica i la incertesa econòmica global ha disparat la compra de metalls preciosos com l’or i la plata. La campanya per presentar la declaració de la renda comença el 6 d’abril, per això és un bon moment per a recordar com són considerats des del punt de vista fiscal els metalls preciosos.
Els bancs centrals de diversos països estan incrementant de manera exponencial les seves reserves d’or, però també ha augmentat la demanda d’aquest valor refugi per part de la gent que vol protegir els seus estalvis davant d’un escenari econòmic inflacionari que no té fre. Tanmateix, cada vegada són més els inversors que inclouen metalls preciosos en les seves carteres de valors amb la finalitat de diversificar beneficis.
No obstant això, abans d’invertir en or o en qualsevol altre metall preciós, cal tenir en compte quins impostos s’han de pagar en comprar o vendre aquestes matèries primeres tan apreciades en temps de crisi. La tributació pot variar en funció de si es tracta d’una compra en or físic o or digital, el nivell de puresa del metall, i altres factors que hem de considerar a l’hora de valorar els possibles beneficis de les nostres inversions.
Lingots i monedes d’or d’inversió
En primer lloc, hem de tenir clar que no estem parlant de metalls preciosos ordinaris, com els dels sectors de la joieria o indústria, sinó de metalls preciosos d’inversió. Aquesta distinció és important perquè segons el decret 77/388/CEE de la Unió Europea, l’or d’inversió no paga IVA ni en la compra ni en la venda.
L’Agència Tributària defineix aquest règim especial de l’or d’inversió com “un règim obligatori, sense perjudici de la possibilitat de renúncia per cada operació, aplicable a les operacions amb or d’inversió on les mateixes estan generalment exemptes de l’IVA, amb limitació parcial del dret a la deducció.” És a dir, la Llei de l’IVA vigent estableix uns certs requisits perquè es pugui considerar or d’inversió.
Per tant, l’or d’inversió quedarà exempt de pagar l’IVA sempre que es tracti d’or físic, això és, lingots o monedes d’or, com el que oferim a través de Preciosos 11Onze. A més, aquest or ha de complir uns mínims requisits de puresa: 99,5% en el cas dels lingots, i d’un 80% en les monedes. Els lingots i monedes que no assoleixin aquesta puresa, hauran de pagar l’IVA del 21%, el mateix tipus que s’aplica per la compra de la resta de metalls preciosos.
Impost sobre la renda
La plata i altres metalls preciosos paguen IVA com qualsevol altre producte, i cada país aplica la seva pròpia taxa impositiva, un 21% en el cas d’Espanya. Per tant, com a inversors, hem de tenir en compte que es tracta d’inversions diferents de l’or i sovint més especulatives.
Pel que fa a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), qualsevol venda d’or, o de qualsevol altre metall preciós per part del contribuent, ha de ser inclosa en la declaració de la renda, i tributarà en funció de les plusvàlues o minusvalideses generades per l’operació, com a guanys o pèrdues patrimonials segons la base imposable de l’estalvi.
D’aquesta manera, si s’ha aconseguit una plusvàlua amb l’operació, serà necessari reflectir-ho tenint en compte el preu de compra, incloent-hi les despeses, i el de venda, excloent-hi les despeses, amb tipus aplicables depenent de la quantia.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
Al llarg de la història, els governs i els seus bancs centrals han protegit les reserves dels països comprant or. Tanmateix, davant la incertesa econòmica provocada per la crisi sanitària i una inflació desbocada, han incrementat les compres els darrers anys.
Les dades publicades pel Fons Monetari Internacional (FMI) confirmen que la demanda d’or per part dels bancs centrals es va recuperar el 2021, amb un increment del 82% respecte al 2020. Les compres netes d’or dels bancs centrals van ascendir a 463 tones el 2021. Això suposa un important repunt de la demanda d’aquest sector després del mínim de la dècada de 255 tones el 2020, i el dotzè any consecutiu de compres netes, durant el qual els bancs centrals han comprat un total net de 5.692 tones d’or.
Encara que la demanda dels bancs centrals sovint està impulsada per la política i no per les demandes del mercat, i, per tant, pot ser menys predictible que altres fonts de demanda d’or, es confirma una tendència a l’alça. Un fenomen que no és cap novetat si parlem de països emergents o de països no-alineats amb els interessos geopolítics occidentals, però a la que el 2021 s’hi van afegir tot un seguit de compradors de bancs centrals dels mercats desenvolupats.
Per exemple, l’Autoritat Monetària de Singapur (MAS) va augmentar en una mica més de 26 tones, un augment del 20%, les seves existències d’or, el primer augment des de fa almenys 21 anys. “El canvi en les tinences d’or és el resultat dels esforços continus i en curs de la MAS per a assegurar que la cartera de les Reserves Oficials Estrangeres romangui ben diversificada i resistent a través de les condicions econòmiques i de mercat”, va dir un portaveu de la MAS.
Rússia i la Xina disparen les compres d’or
Les sancions econòmiques imposades a Rússia han provocat que el banc central rus anunciés que suspendrà la compra d’or als bancs per a satisfer l’augment de la demanda del metall preciós per part de les llars, i capejar el temporal en els mercats russos. La supressió de l’impost sobre el valor afegit en aquestes operacions, juntament amb el desplom del ruble a mínims històrics, estan esperonant la compra d’or per part d’una població que vol protegir els seus estalvis.
No obstant això, tant Rússia com la Xina han estat incrementant les seves reserves d’or significativament des de fa anys. És gairebé segur que la Xina posseeix molt més or que ningú, inclosos els Estats Units. Hem vist molts exemples en les últimes dècades de com aquest últim país explotava i abusava de la condició del dòlar com a moneda de reserva mundial, per sancionar altres països contraris als seus interessos econòmics, per tant, accelerant el procés de desdolarització i la creació de sistemes monetaris alternatius substanciats per l’or.
Un procés que s’està accelerant gràcies al conflicte a Ucraïna, i a la col·laboració entre Rússia i la Xina, no només per contrarestar les sancions dels Estats Units i de la Unió Europea, sinó per assegurar que l’hegemonia del sistema monetari occidental té els dies comptats davant un món multipolar en el qual el continent asiàtic cada vegada té més pes en la balança econòmica global.
En definitiva, l’ampli ventall de compres en 2021 ha demostrat que continua havent-hi una important demanda per l’or com a actiu de valor refugi, i el rendiment a l’alça d’aquest metall durant els períodes de crisis s’ha convertit en la principal raó perquè els bancs centrals mantinguin or. Un recurs de protecció financera que no és exclusiu dels bancs centrals sinó que també està a l’abast de tothom.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
Tenir un dipòsit en un banc espanyol actualment no només significa obtenir un baix rendiment pels nostres estalvis, donats els baixos interessos, sinó estar cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits. Actualment, el FGD disposa d’uns 4.200 milions d’euros contra els 958.900 milions d’euros que els clients tenen en dipòsit.
El 2021, d’acord amb les dades ofertes pel Banc d’Espanya, el nivell acumulat en dipòsits arribava als 958.900 milions d’euros a la fi de 2021, un nou màxim històric. Tanmateix, cal ressaltar que el nivell de recursos financers acumulats pel Fons de Garantia de Dipòsits, i disponibles als sistemes de garantia de dipòsits, ascendien a 4.191 milions d’euros l’any 2020, el que representa un 0,5% dels dipòsits garantits a aquesta data.
Evidentment, per tant, el FGD no està en condicions d’afrontar fallides bancàries. La monstruosa desproporció entre diners dipositats i garantia, està empenyent molts estalviadors a buscar opcions més segures. Més encara quan el benefici que s’obté per tenir diners en un banc espanyol és ínfim, tal com vam analitzar en aquest article. Teòricament, els Fons de Garantia de Dipòsits haurien de garantir fins a 100.000 euros per persona física o jurídica, però resulta matemàticament impossible que poguessin assumir-ho perquè les reserves de diner són exactament la meitat del que haurien de ser. Per aquest motiu, donat el context d’inflació que mossega els estalvis i veient la poca rendibilitat i seguretat que ofereix la banca tradicional, es fa necessari buscar opcions més segures per als nostres diners.
Els Fons Garantits garanteixen el 100% del capital
Els fons d’inversió garantits poden ser una bona opció si volem diversificar els nostres estalvis i, alhora, assegurar certa rendibilitat. Com diu el seu nom, ens garanteixen de manera total o parcial el capital invertit, així com una rendibilitat prefixada per a un període de temps. Normalment, es tracta de fons que disposen d’una assegurança que garanteix la totalitat dels diners independentment de l’import.
Per tant, la pregunta que cal fer-se és: existeix algun fons que generi rendibilitats altes i garanteixi el 100% de la inversió i dels rendiments? Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners, entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions.
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!
Són 17 metalls, de la família dels lantànids, i estan sent cabdals en la fabricació de noves tecnologies. Se’ls coneix com a terres rares. I perquè són un bé difícil d’extraure de la natura, el seu valor no ha deixat de créixer. Per això, són productes susceptibles de convertir-se en la nova tendència d’inversió. Ens ho explica l’agent 11Onze Sergi Colell.
Segons l’Agència Internacional de l’Energia, es preveu que la demanda de terres rares augmenti un 7,3% el seu volum l’any 2040. “Les terres rares no són difícils de trobar a la natura, però sí que ho és la seva extracció. Quan es troba un jaciment d’un d’aquests metalls, el material només hi és present en el 2% del conglomerat. I, per tant, costa molts diners extraure’l de la roca”, il·lustra Colell.
L’agent explica que, si són tan importants aquests 17 metalls, és perquè s’estan fent servir per a la fabricació de noves tecnologies d’economia verda. “Per exemple, el neodimi es fa servir en la construcció d’imants per als cotxes elèctrics que estan sortint darrerament al mercat. També el tuli, que es fa servir en aerogeneradors i plaques fotovoltaiques. O l’europi, que és imprescindible per a la tecnologia led i la indústria armamentística”, relata Colell.
La majoria d’aquests materials, concretament el 75%, es troben a la Xina, país que també controla la cadena de subministraments. Al darrere, com sempre, hi ha interessos geopolítics. Com ha acabat la Xina controlant aquests metalls tan necessaris per al desenvolupament del món tal com el coneixem? Acaba de veure el vídeo de sota i descobreix-ho de la mà de l’agent Sergi Colell!
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
Com preservar el valor de les teves inversions quan tot sembla enfonsar-se? L’or resulta un ingredient indispensable en qualsevol cartera d’inversió diversificada per la seva rendibilitat a llarg termini i la seva liquiditat.
L’or és el metall preciós per excel·lència. Escàs i molt apreciat, durant milers d’anys s’ha utilitzat per preservar la riquesa. I és una cosa que no ha canviat en el segle XXI, ja que s’ha revaloritzat en 16 dels últims 20 anys, com indica Statista.
Tres característiques fonamentals el converteixen en un actiu atractiu per a qualsevol cartera d’inversió: la rendibilitat a llarg termini, ja que les dades són positives si analitzem la revaloració de les últimes dècades; el seu paper per a diversificar i reduir el risc global de les nostres inversions; i la seva gran liquiditat en poder comprar-se i vendre’s amb facilitat, fins i tot quan les condicions d’altres mercats són difícils.
Un escut contra la inflació
L’or genera una rendibilitat relativament sòlida en tots els cicles econòmics. Com indica el World Gold Council, en els últims 50 anys el preu d’aquest metall ha augmentat gairebé un 11 % anual de mitjana. Es tracta d’un percentatge comparable al de la renda variable dels Estats Units i considerablement millor que el dels bons nord-americans.
L’or ofereix una bona rendibilitat en temps de bonança, quan augmenta la demanda d’aquest metall per a joieria i tecnologia. Però el seu poder d’atracció creix especialment en temps de dificultats en ser considerat com un valor refugi.
El World Gold Council destaca que l’or ha experimentat una revaloració de més del 20 % de mitjana en els períodes amb una inflació superior al 5 %. Segons dades d’aquest organisme, gairebé la meitat (47 %) de la demanda d’or l’any 2021 va ser per a inversió i més del 7 % va anar a parar a les caixes fortes dels bancs centrals.
La necessitat de diversificar
Una regla d’or, mai més ben dit, per a qualsevol inversor és no posar tots els ous en la mateixa cistella. Dit d’una altra manera, destinar tots els nostres estalvis a un únic tipus d’actiu és molt arriscat perquè ens exposa als vaivens d’un sol mercat. Per això es recomana diversificar la inversió i incloure diversos tipus d’actius en les carteres d’inversió, de manera que els guanys d’uns actius puguin compensar les pèrdues inesperades d’uns altres.
D’aquí el gran atractiu de l’or com a complement d’altres actius, especialment en moments en què la renda variable i altres inversions de major risc estan sota pressió. Les carteres que inclouen aquest metall tenen menys probabilitats d’experimentar pujades i baixades extremes.
D’altra banda, si comparem l’evolució del preu de l’or amb el dòlar nord-americà i altres monedes que s’han utilitzat com a valors refugi, comprovem que en el segle XXI les principals divises s’han depreciat més del 90 % respecte a l’or. I si ampliem la mirada, s’observa que en els últims 100 anys les principals monedes han perdut el 99 % del seu valor en comparació amb aquest metall.
Sense problemes de liquiditat
Un tercer avantatge de l’or és que es tracta d’un mercat global i molt líquid. El valor dels lingots d’or està vinculat al preu del mercat mundial de metalls no refinats, que s’actualitza les 24 hores del dia i és accessible a compradors i venedors en tot moment.
Els inversors poden comprar i vendre or sempre que ho desitgin, fins i tot en períodes d’extrema tensió en els mercats financers. I, òbviament, no succeeix el mateix amb mercats com el de l’art o les antiguitats, per exemple.
Tenint en compte tots aquests factors, no sorprèn que l’anàlisi del World Gold Council hagi determinant que afegir entre un 6 % i un 10 % d’or en les carteres mitjanes dels inversors nord-americans suposi una millora tangible dels seus resultats, amb un bon rendiment a llarg termini.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
Els precedents històrics ens han ensenyat que l’or té tendència a pujar de preu enfront de les tensions geopolítiques. Tanmateix, la cotització de l’or és multifacètica i rarament respon a un sol detonant, si no que es regeix per diversos factors. Quins riscos geopolítics cal tenir en compte en el context actual?
Tot i que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de l’any, el preu de l’or va pujar un 15% el 2023 fins a assolir el seu màxim històric de 2.130,20 dòlars l’unça. La crisi bancària estatunidenca, les tensions geopolítiques, els conflictes bèl·lics i la postura de la Reserva Federal dels Estats Units de mantenir els tipus d’interès van ser alguns dels principals factors que van contribuir al fet que l’or continués sent un valor refugi per als inversors.
Aquest any, a banda dels conflictes bèl·lics i geopolítics, la falta de claredat entorn del calendari del cicle de relaxació de la política monetària de la Reserva Federal estatunidenca i la creixent popularitat de la candidatura de Donald Trump, poden tenir un impacte substancial en les eleccions de 2024, el panorama geopolític i la revaloració de l’or. Però centrem-nos en la geopolítica.
Desdolarització i diversificació de reserves
Quant a les sancions econòmiques contra Rússia arran de la guerra a Ucraïna, aquestes van disparar els preus dels hidrocarburs i altres matèries primeres, al mateix temps que soscavaven la credibilitat del sistema financer global en militaritzar el dòlar i en confiscar les reserves russes, provocant un increment de la demanda d’or per part dels bancs centrals.
Una enquesta feta per Invesco, empresa global de gestió d’actius, a 85 fons sobirans i 57 bancs centrals, mostrava que gairebé el 60% de les entitats consultades estan preocupades pel precedent de les sancions contra Rússia i consideren que aquests fets han provocat que l’or sigui un actiu més atractiu, mentre que el 68% manté les reserves a les seves arques en comparació amb el 50% del 2020.
En aquest context, la creixent tendència a la desdolarització no dona senyals d’aturar-se. Segons l’FMI, la quota de mercat del dòlar estatunidenc com a moneda de reserva mundial ha caigut del 66% del 2003 al 58,4% a la fi del quart trimestre del 2023. Un fet que sembla confirmar que el sistema financer internacional es troba davant d’un procés de transformació imparable, encoratjat per les grans economies emergents que formen part del grup dels BRICS.
Augment de les tensions a l’Orient Mitjà
El conflicte bèl·lic desencadenat entre Israel i Palestina el passat 7 d’octubre feia pujar el preu de l’or més d’un 10%, assolint un màxim per sobre dels 1.900 euros l’unça. Aquesta pujada del preu de l’or venia donada no tant pel conflicte armat entre aquests dos actors, com per les possibles ramificacions que podia tenir si s’hi involucraven altres països de la regió i de l’esfera occidental.
Mentre que l’estira-i-arronsa bèl·lic entre Hezbollah i Israel a conseqüència de la massacre a Gaza corria perill de descontrolar-se, Ansar Al·lah, la resistència islamista més coneguda com a moviment Houthi i que opera al Iemen, també se solidaritzava amb Palestina atacant els vaixells que transiten pel mar Roig amb destinació a Israel i a altres països que encara alimenten el genocidi.
Això va disparar exponencialment els costos del transport marítim i el risc de revifar la flama de la guerra al Iemen després de l’últim alto el foc, esperonant a l’alça el preu de l’or. La resposta dels Estats Units i alguns dels seus estats clientelars no es va fer esperar i els bombardejos al Iemen continuen el dia d’avui.
Pel que fa a l’ocupació il·legal de Síria per part de l’exèrcit dels Estats Units, aquesta continua provocant una resposta a càrrec de grups de resistència armada. L’atac a una de les bases militars estatunidenques ha estat seguit per un increment dels bombardejos dels EUA a Síria i a l’Iraq, contra objectius militars que Washington lliga al govern iranià.
En aquest context, les amenaces dels EUA contra l’Iran, acusant-lo de donar suport a Síria, Iemen i Palestina, són un clar intent d’ampliar el conflicte actual. La qual cosa també tindria ramificacions per l’economia global, els mercats financers i el valor de l’or com a actiu refugi per als inversors.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
En temps d’incertesa, els estalviadors busquen refugi. Tradicionalment, els bons sobirans s’han considerat un actiu segur, garantia dels estats. Però avui, amb guerres que amenacen l’estabilitat global, inflació persistent i nivells de deute públic molt elevats, molts es pregunten: continuen sent els bons de l’Estat la millor opció?
Durant dècades, els bons de l’Estat han estat sinònim de seguretat. Quan un govern emetia deute, el missatge implícit era clar: “nosaltres sempre pagarem”. Aquesta percepció els convertia en el refugi natural dels estalviadors en temps d’incertesa. Però el món ha canviat. Amb deutes públics disparats, inflació persistent i tensions geopolítiques creixents, molts es pregunten si els bons continuen sent aquella aposta segura que semblaven.
Els números parlen per si sols. Segons Eurostat, Espanya acumula un deute públic proper al 102% del PIB, França ja supera el 110% i Itàlia voreja el 137%. Als Estats Units, el deute federal ha sobrepassat els 34 bilions de dòlars. Aquestes xifres obliguen els governs a refinançar constantment el seu passiu, depenent dels mercats financers per mantenir la seva solvència.
El problema és que el cost d’aquest deute ha augmentat notablement. Després de la pujada de tipus d’interès entre 2022 i 2023, mantenir-lo s’ha convertit en una càrrega pressupostària enorme. Tot i que el BCE i la Fed han començat a moderar la política monetària, els tipus reals continuen sent elevats i la pressió fiscal sobre els ciutadans no afluixa. En aquest context, els bons ja no són un refugi absolut, sinó un actiu exposat a tensions pressupostàries i a exigències d’austeritat, com les que actualment pateix França sota la supervisió de Brussel·les.
Quan el bo no protegeix l’estalvi
La seguretat dels bons és també relativa si tenim en compte la inflació. Un bo pot oferir un 3% d’interès anual, però si la inflació és del 2,5%, el guany real és gairebé nul. I si la inflació puja per sobre del cupó, l’inversor perd poder adquisitiu.
Aquest escenari no és teòric: el 2022 i el 2023 ho vam viure en directe. Amb inflacions disparades a causa de la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica i els colls d’ampolla en les cadenes de subministrament, els bons van generar pèrdues reals importants. Avui la inflació s’ha moderat —a la zona euro voreja el 2,4% i als Estats Units el 2,8%—, però continua sent una amenaça latent.
A més, els governs tenen un incentiu pervers: quan els preus pugen, el valor real del deute es redueix. La inflació actua com un alleujament per a les arques públiques, però erosiona l’estalvi dels ciutadans.
L’or: mil·lennis d’estabilitat
En aquest escenari, l’or es reafirma com el refugi per excel·lència. A diferència dels bons, no depèn de cap govern ni de cap banc central. Ningú pot imprimir més or, i aquesta escassetat natural el converteix en un actiu tangible, universal i de confiança.
La seva trajectòria històrica és incontestable. Quan els sistemes econòmics trontollen, l’or recupera protagonisme. Va passar durant la crisi del deute europeu del 2012, en la crisi financera global del 2008 i també durant la pandèmia del 2020. I torna a passar ara, amb conflictes oberts a Ucraïna i l’Orient Mitjà.
Les dades del World Gold Council ho deixen clar: el preu de l’or s’ha revalorat prop d’un 85% en els darrers quatre anys i més d’un 40% en l’última dècada. El 2024 i 2025 s’han assolit màxims històrics gràcies a la compra de més de 1.000 tones anuals per part dels bancs centrals, especialment la Xina, que busca reduir la seva dependència del dòlar.
Geopolítica i desdolarització
La multipolaritat mundial també juga a favor del metall groc. La Xina, l’Índia o Rússia impulsen iniciatives per reduir l’hegemonia del dòlar i reforçar alternatives monetàries. Tot i que el dòlar continua dominant, aquest procés ha augmentat la demanda d’or com a cobertura neutral. Si fins i tot els governs utilitzen l’or per protegir-se de la volatilitat financera, té sentit que els estalviadors particulars considerin fer el mateix.
L’anàlisi comparativa és clara. En la darrera dècada, molts bons sobirans han ofert rendiments reals negatius, mentre que l’or ha mantingut una trajectòria ascendent. Els bons depenen de la solvència dels estats i de les oscil·lacions dels tipus d’interès; l’or és independent i universalment convertible en qualsevol mercat.
En inflació alta, els bons perden valor, mentre que l’or actua com a protecció. I, en termes de confiança, mentre els bons es basen en la promesa de pagament d’un estat, l’or es fonamenta en la seva escassetat i en mil·lennis de reconeixement com a reserva de valor.
I per a l’estalviador?
Per a un petit inversor, la diferència és decisiva. Els bons poden semblar segurs, però amaguen riscos de pèrdua de poder adquisitiu i pèrdues si es venen abans del venciment. Per contra, l’or no ofereix guanys espectaculars a curt termini, però sí el que molts busquen: estabilitat i seguretat.
En un món d’inflació recurrent, deutes creixents i incertesa geopolítica, confiar cegament en els bons és arriscat. L’or, en canvi, ha resistit totes les crisis conegudes i continua consolidant-se com l’actiu refugi per excel·lència.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
El Forex o mercat de divises és un mercat global i descentralitzat en el qual es negocien divises. Núria Rambla, CEO Executive Assistant d’11Onze, ens explica el funcionament del mercat que mou el volum més gran d’inversions.
Forex, de la unió de les paraules Foreign i Exchange, també és conegut com a FX o mercat de divises, i és el mercat financer més gran del món. És un mercat global per al comerç de divises on es poden negociar les principals divises mundials les 24 hores del dia, de dilluns a divendres. Però com apunta Rambla, “no hem de confondre el mercat de divises amb el mercat de la borsa, són diferents”.
Es tracta d’un mercat amb molta liquiditat on operen un gran nombre d’agents i inversors de tot el món, com ara bancs, institucions financeres i empreses que gestionen fons d’inversió. Per tant, representa una gran oportunitat per tota mena d’inversors que es veu reflectida en el volum d’inversió, “cada dia si negocien 2,9 bilions de dòlars i 1,1 bilions d’euros”, detalla Rambla.
Negociar els tipus de canvi entre dues divises
L’objectiu dels inversors és el d’obtenir beneficis amb la diferència de preus entre les diferents divises que cotitzen en el mercat. Cal tenir en compte que el valor d’una divisa pot variar depenent de nombrosos factors. La situació econòmica actual amb una inflació desbocada pot jugar un paper determinant en la demanda, però existeixen altres circumstàncies que poden fer pujar o baixar el valor d’una divisa.
Els inversors compren i venen divises basant-se en la seva previsió que un parell de divises experimentaran un moviment a l’alça o a la baixa en relació amb el seu valor inicial. En aquest sentit, Rambla apunta que el mercat de Forex “ens permet pactar preus i cobrir riscos, el que es coneix com a opcions i futurs”.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
