ETF, la nova tendència d’inversió

Us apropem un nou concepte financer: els ETF o fons cotitzats. Un producte complex que esdevé una eina d’inversió molt utilitzada tant per a particulars com per a professionals. Us n’expliquem els conceptes clau.

 

Les sigles ETF, de l’anglès exchange-traded fund, signifiquen fons cotitzat de borsa. És, per tant, un producte que funciona com un fons d’inversió, amb el qual pots invertir en diferents empreses, sectors, i fins i tot en diversos països, amb la qual cosa aporta al titular més diversificació i flexibilitat per accedir a mercats. 

Per altra banda, el fet de cotitzar a borsa comporta que les participacions en ETF es compren i venen a través de la borsa, amb el mateix mecanisme en què es compren les accions. Això pot aportar més liquiditat al titular, ja que a diferència dels fons d’inversió tradicionals, les operacions de compra i venda es poden realitzar a qualsevol moment del dia, durant l’horari de mercat.

La següent formació amplia l’explicació per descobrir-nos, més a fons, com funciona aquest producte:

Tendències d’inversió 2021: ETF i ETF ESG

Tal com descriu l’informe de Fundspeople, els ETF s’han posicionat en els últims anys com un dels vehicles d’inversió més apreciats pels inversors, que en destaquen especialment la liquiditat, la capacitat de diversificació i els costos, que solen ser més baixos que en altres fons d’inversió convencionals. De fet, la consultora TrackInsight confirmava en els seus estudis que el 57% de titulars de fons d’inversió han canviat a productes ETF per fer les seves inversions de renda variable.

Dins d’aquesta tendència creixent, entra en joc la inversió sostenible. Són els anomenats ETF ESG, que es regeixen per criteris mediambientals, socials i de govern corporatiu. L’any 2020 van captar 45.500 milions d’euros, suposant un 51% de les entrades totals de fons i, per tant, superant els ETF tradicionals, en unes xifres que doblaven les del 2019. 

Tot i que a escala global l’impacte dels ETF sostenibles segueix sent baix, la tendència d’inversió segueix creixent, i no es descarta que, igual com ha passat amb els bons governamentals “verds”, l’augment de la demanda comporti un augment de l’oferta d’ETF ESG en els pròxims anys.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Invertir o no, aquesta és la qüestió

5min lectura

Quan se’ns parla dels diners es comenta que són covards, que

Finances

Reps l’assessorament financer adequat?

5min lectura

Només un 13% dels clients reben assessorament financer de

Economia

Les fintech, el futur de la banca és ara

4min lectura

Cada vegada són més les empreses que fusionen



Tothom es trobarà o s’ha trobat en algun moment de la seva vida amb la necessitat d’adquirir un immoble, però què ens convé més, comprar o llogar? Quina opció ens beneficia més? 

 

Comprar o llogar és l’etern dilema del sector immobiliari. Hi ha els perpetus defensors, tant d’una opció com de l’altra, amb interminables discussions sobre quina ens resulta més avantatjosa. Al final, però, la resposta és ben simple: depèn. Depèn de la nostra situació i de les nostres necessitats. El que sembla ideal per algú de quaranta anys, amb un treball estable, pot acabar sent absolutament el contrari per a un jove de vint i escaig amb ganes de veure món. Una decisió personal, però que requereix una planificació important. Analitzem la situació actual i les tendències predominants.

 

Ser propietari, una qüestió cultural?

Aquesta disjuntiva es pot considerar també un tema cultural: el 74% dels catalans viuen en habitatges de la seva propietat, i la resta en habitatges de lloguer. Passa el mateix en molts països del sud, mentre que al nord d’Europa aquests números canvien radicalment: països com Alemanya o Suïssa amb prou feines superen el 40% de propietaris. La tendència d’adquirir una propietat segueix a la baixa, especialment entre el públic jove, que viuen unes perspectives econòmiques que dificulten aquesta decisió.

La compra: inversió a futur

En comprar un pis, sigui en un sol pagament o a través d’una hipoteca, estem invertint en el nostre futur, destinant-hi una part important dels nostres estalvis. Tenir un habitatge de propietat és una inversió a futur, que et permet vendre i recuperar part dels diners en qualsevol moment. De fet, la situació econòmica actual anima a considerar l’opció d’hipotecar-se, ja que el baix nivell en què es troba l’euríbor pot reduir significativament els interessos que pagaríem en cas de contractar una hipoteca. A més, els preus dels pisos, tot i no ser baixos, es pot considerar que han moderat relativament el seu preu després de l’any de pandèmia. 

Adquirir un habitatge equival a ser propietari d’una cosa fixa, material i que sempre estarà allà, i que per tant ens resultarà beneficiós si el nostre pla de futur implica tenir estabilitat: mantenir-nos al mateix lloc durant anys, tenir una feina estable que no ens exigeixi canviar de localitat o que l’espai sigui l’adequat pels plans familiar que tinguem.

 

El lloguer: llibertat… a quin preu?

El lloguer és l’opció oposada a la compra, i el podem resumir amb les paraules llibertat i flexibilitat: ens permet no estar lligats a cap dels habitatges que escollim, i si en un any volem marxar perquè anem a treballar a l’estranger, venen uns veïns que no ens agraden, o simplement per canviar d’aires, no hi ha cap problema, tret de les condicions particulars que hàgim signat al contracte. Una gestió que també esdevé significativament més econòmica que en el cas de la hipoteca, ja que no necessitarem notari ni gestions legals rellevants. Aquest és un punt clau per als joves o les famílies amb menys recursos que no disposen d’estalvis suficients per realitzar els tràmits d’una hipoteca.

Aquesta flexibilitat amaga, però, un hàndicap important: la duració limitada dels contractes. El lloguer que hem agafat durarà una quantitat determinada d’anys. A partir d’aleshores, és possible que el preu canviï i augmenti. Independentment del barri o població en què vivim, podem trobar-nos en la situació de no poder pagar el nou lloguer, tot i haver estat molts anys pagant regularment uns diners que al final “hem perdut”: no s’han traduït en fer-nos propietaris.

També cal recordar que la llibertat que pot proporcionar un lloguer pot ser un concepte relatiu, ja que hi ha coses sobre les quals no podem escollir, per exemple les modificacions del pis que vulguem fer, per les quals necessitarem el permís del propietari. 

 

La nostra situació i el nostre perfil són únics

Comprar o llogar poden semblar, i certament són, dos conceptes oposats, però al cap i a la fi, no deixen de ser dues cares de la mateixa moneda: la necessitat de tenir un lloc on viure.

Al final, cada persona és un món, i el que uns poden considerar bàsic, per altres no és més que un luxe innecessari, o fins i tot, un desavantatge. Hem de fer-nos una idea de quins són els nostres plans de futur i, d’acord amb la nostra situació personal i les nostres finances, escollir una opció o altra.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Què acceptar i què no en llogar un habitatge

4min lectura

En el mercat immobiliari, i concretament en el del lloguer

Sostenibilitat

Disseny d’interior per a pisos petits i sostenibles

5min lectura

Sigui per la situació laboral o per voler viure a prop de les

Comunitat

Catalunya frena el despoblament rural

5min lectura

Pobles i micropobles de Catalunya pateixen



11Onze posa a disposició dels seus usuaris les formacions que estan impartint els agents als seus companys. Des de criptomonedes i derivats a macroeconomia: aprenem en comunitat i ens formem els uns als altres.

 

Els agents 11Onze segueixen la seva formació contínua i els treballadors especialitzats en alguna temàtica comparteixen els seus coneixements en cursos a la resta de companys. Aquesta iniciativa de formació en comunitat va començar al juny i ara 11Onze l’obre als usuaris de La Plaça perquè tothom pugui accedir a aquesta formació en temes econòmics i financers.

Si l’estiu és una bona època per formar-se i aprendre coses noves, a l’apartat d’Aprendre d’11Onze hi trobareu formacions de 30 minuts sobre temes molt concrets. Comencem amb un primer capítol introductori sobre criptomonedes amb l’agent Aitor Canudas. Però també s’abordaran els ETF, el facturatge de factures, la macroeconomia dels tipus d’interès, les classes d’actius o els préstecs garantits amb actius, entres d’altres. Els cursos estan impartits pels agents: Marc Jara, Joan Benedicto, Núria Rambla, Pilar Oltra, Albert Chic, David López, Sergi Colell, Jordi Sánchez, Jordi Oller, Amadeu Vilaginés i el ja esmentat Aitor Canudas. Ara, donats els seus coneixements, assumeixen el rol de formadors dels seus companys i de la comunitat 11Onze.

Com sempre, les persones que vegin els cursos, al final podran respondre un qüestionari per valorar els coneixements adquirits. I, en funció del resultat, es guanyaran Peles. Una moneda virtual, però que aviat serà molt real per als usuaris de La Plaça.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

El Diner

3min lectura

La sèrie d’animació per aprendre economia

11Onze

Vols seguir aprenent amb 11Onze?

2min lectura

Formar-nos per prendre les decisions correctes

Sostenibilitat

Aprendre a cuinar

4min lectura

Aprendre a aprofitar



Les monedes digitals són cada cop més habituals, però encara és força desconegut què són i com funcionen. Mirem d’aclarir, de manera senzilla i en cinc punts, les seves característiques fonamentals.

 

  • Una mica d’història de les criptomonedes

Hem de recular fins a principis dels anys vuitanta del segle passat per a trobar les primeres passes en la idea d’una moneda virtual protegida per la criptografia, de la mà de David Chaum i la creació de l’eCash. L’impuls definitiu arriba el 2008, quan es publica a nom del misteriós Satoshi Nakamoto el document que desenvolupa el bitcoin.

Amb el bitcoin, les primeres unitats del qual es posaren en circulació el 3 de gener de 2009, es considera que neixen definitivament les criptomonedes. Els seus creadors el descrigueren com “un sistema d’efectiu d’igual a igual” i sense regulació ni control de governs ni institucions.

  • Com funcionen les criptomonedes

L’encriptació, per a donar-li seguretat, se sustenta en la tecnologia de cadena de blocs, blockchain, una estructura d’emmagatzematge de dades seguint algoritmes, gairebé impossible de falsificar, oberta a tots els usuaris que vulguin, i que funciona com un llibre de registre electrònic del bitcoin i altres criptomonedes.

D’aquesta manera es crea una moneda digital, sense forma física, però de la qual es pot assegurar la titularitat, la integritat en les transaccions i controlar la creació de noves unitats. Això atorga a les criptomonedes la garantia per a fer-les servir com a diners per a tothom qui ho vulgui: fer intercanvis, compres o estalviar-les.

Els diners de curs legal estan sota la garantia dels estats, els seus governs i les institucions financeres, que els creen i regulen. Aquesta és la base de la confiança que fa que els ciutadans els facin servir, a més de convertir-los en imprescindibles. Les criptomonedes, en canvi, no depenen, ni estan regulades, per cap administració. D’aquesta manera, el seu valor neix de la confiança que hi posen els seus usuaris, de la llei de l’oferta i la demanda.

Tot i això, les criptomonedes busquen assolir aquesta confiança necessària amb l’usuari, per exemple, replicant les característiques essencials dels diners: que siguin fungibles o es puguin intercanviar; que es puguin dividir en unitats; que es puguin emmagatzemar i transportar; i que el seu flux de creació o subministrament estigui controlat i limitat.

El mercat que es va creant pels seus propis usuaris, doncs, és el que marca la seva acceptació i, de retruc, el seu valor. El que hem conegut fins ara és que, des d’uns inicis, quan només alguns experts o aficionats tecnològics les adquirien, l’interès per tenir criptomonedes ha experimentat un creixement molt elevat, fins a arribar a canviar un Bitcoin per 40.000 €.

  • Per a què serveixen les criptomonedes

Com hem pogut deduir, la inversió s’ha tornat una de les grans motivacions per a posseir criptomonedes. Fins i tot, s’han creat borses especialitzades que treballen les 24 hores, els 365 dies de l’any, comprant-ne i venent-ne sense parar. Els inversors es veuen atrets a aquests mercats per l’expectativa dels guanys. Però s’ha d’anar amb compte i estar disposat a acceptar el risc de l’alta volatilitat de les criptomonedes: la seva cotització puja i baixa en milers d’euros amb molta facilitat.

Les criptomonedes també es poden fer servir per a fer compres, sempre que el venedor accepti aquest mitjà de pagament. Encara no es pot dir que sigui una opció ni molt menys generalitzada, però cada cop són més les empreses que ho permeten i obren passarel·les perquè se’ls paguin serveis o productes en criptomonedes. Els pagaments ràpids, de fet, són un altre dels usos i dels avantatges de les monedes digitals, ja que les transferències, arreu del món, són immediates.

  • Comprar i guardar criptomonedes

Ja hem dit que la inversió en criptomonedes és en aquests moments altament especulativa i arriscada. Les més rendibles, com el Bitcoin o l’Ethereum, són alhora considerades les de més elevat risc. Tanmateix, qualsevol persona pot accedir a tenir-ne si les compra, les accepta en pagament o, fins i tot, creant-ne o desencriptant-ne de noves.

El més freqüent és que aquesta última opció, la creació o desencriptat, quedi en mans de grans equips informàtics dedicats a això, sovint controlats per grups econòmics, en el que es coneix com minar criptomonedes: generar-les desxifrant l’algoritme o problema matemàtic sota el qual s’amaguen.

El particular podrà accedir-hi més fàcilment a través de les plataformes de compra o els intermediaris financers, així com des de caixers automàtics que s’han creat exclusivament per a oferir i bescanviar criptomonedes, i que ja es troben en zones comercials, per exemple. També existeixen aplicacions digitals, com ara Coinbase o Binance.

Un cop comprades, se’ls assignarà una contrasenya única i personal, que convé tenir en lloc segur i no perdre, perquè és tota la garantia que tenim del fet que aquelles criptomonedes ens pertanyen. Per a fer-ho, existeixen els wallets o moneders digitals, un programari o aplicació on és possible emmagatzemar criptomonedes.

  • La regulació de les criptomonedes

El 2015, la Unió Europea (UE) va establir la mateixa validesa de l’euro per al bitcoin i altres criptomonedes similars com a mitjà de pagament, responent a l’augment de la seva presència i de les inversions relacionades. 

Ara bé, recordem que les criptomonedes neixen lliures de la regulació i el control de les administracions i que, en conseqüència, aquestes les veuen amb certa reticència i les consideren com un actiu molt especulatiu i poc adequat, si no és per a l’inversor expert. Quan decidim comprar criptomonedes, hem de saber que no hi haurà els serveis de regulació i supervisió tradicionals que ens en garanteixin la custòdia.

Per a acabar, recordem que l’Estat espanyol obliga a incloure en la declaració de la Renda qualsevol despesa o ingrés derivat d’operacions de compravenda amb criptomonedes. A més, l’octubre de 2020 es va publicar el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal, introduint l’obligació de subministrar informació sobre els saldos i els titulars de les criptomonedes i de les operacions de compra, cobraments, pagaments i transferències, entre altres transaccions.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L'euro digital

4min lectura

El final dels diners físics?

Finances

Invertir o no

5min lectura

Aquesta és la qüestió

Finances

Reps l'assessorament financer adequat?

5min lectura

Només un 13% dels clients el reben



El 84% de la població de l’estat resideix en pisos enfront del 15,2% que ho fa en cases, però això no vol dir que no puguis tenir un espai preciós. En les zones rurals predominen, com en la resta d’Europa els habitatges unifamiliars (68,1%) enfront dels apartaments (31,9%) segons idealista

 

Després d’haver sofert una pandèmia la gent busca i aprecia molt tenir una terrassa, un balcó, més gran o més petit, però tenir la possibilitat de sortir i poder respirar. 

Si vols viure a Barcelona, tens moltes comoditats, però per estadística els habitatges solen ser més petits i amb menys zones exteriors per a gaudir de casa teva. 

A Catalunya hi ha un % molt elevat de gent que viu en pisos en comptes de cases.

Consells per convertir el teu balcó en una terrassa de revista: 

  • El primer consell és arreglar el terra, pots optar per posar gespa artificial, terra de fusta o si esculls un terra blanc, et donarà més amplitud. La gespa et pot fer una sensació com si estiguessis al costat d’una piscina, compte que hauràs de fer un manteniment més exhaustiu. El terra de fusta és fàcil d’instal·lar i a més dona molt de caliu. Pots combinar gespa i fusta, i fins i tot afegir en un tros pedres blanques, segur que ja t’ho estàs imaginant.  El més important és que com l’espai és reduït el cost no serà excessiu. 
  • Un cop tinguis el terra enllestit, seguirem per les baranes.  Si no hi ha res que doni privadesa, et recomanen que compris uns cistells de vímet grans i hi fiquis unes plantes, així evitaràs que et vegin des del carrer, també poden ser testos d’alumini o de fusta. Amb l’excusa de sortir a regar-les podràs gaudir de bons moments de “break”. 
  • Una altra alternativa és col·locar bambú o similar per tapar, decorar, i podràs posar unes llumetes petites per il·luminar-los de nit. 
  • Seguim per la part de la taula. En el mercat, trobaràs una infinitat de taules petites que es poden plegar, algunes que les podràs posar collades a la paret i quan no es facin servir les puguis baixar i a l’hora de sortir i prendre un cafè amb un sol gest la puguis aixecar. Rodones, quadrades, cantoneres, depenent del teu espai, trobaràs la que més s’adeqüi per a tu. 
  • El mateix et passarà amb les cadires: les trobaràs que siguin plegables, ideals per a espais petits on no hagin d’estar sempre posades. Ens aturem aquí: en aquesta part pots donar un toc molt personal. Afegeix-hi uns coixins de colors ara que ve època d’estiu i els pots anar canviant, ja que n’hi ha de molt econòmics; els llisos també són una alternativa fantàstica i, si ets més atrevit, pots escollir un color més pujat, encara que sigui llis, que donarà una atmosfera molt agradable.
  • Si decideixes que no vols taula ni cadires sinó que just on tens el teu balcó és una zona tranquil·la, afegeix un parell de butaques o inclús una hamaca penjant amb un coixí, podràs gaudir d’un matí de lectura o una tarda amb una copa de vi o cava. 

Afegim-hi una mica de color i natura

Segur que has sentit a parlar dels jardins verticals: si tens alguna paret en blanc, també hi pots posar unes baldes blanques i afegir-hi uns testos amb petites flors verdes. Hi ha molts exemples on trobaràs la teva inspiració i són molt fàcils d’instal·lar. 

Com bé sabem, els detalls marquen la diferència, un cop hagis fet els canvis més importants esmentats en els punts anteriors, afegeix espelmes, canelobres, tires de llums petites, una petita catifa, un puf… 

I per què no posar un petit hort urbà? Per molt petit que sigui, segur que pots posar un test amb algunes plantes aromàtiques com: alfàbrega, menta, julivert, romaní… l’olor quan surtis serà tan agradable i a la vegada podràs gaudir del condiment natural perfecte per les teves amanides. 

Que el sol no sigui un problema

En el cas de no tenir un tendal, que encara que duren molts anys potser no és el moment de fer aquesta despesa, pots trobar solucions com teles de tendal que se subjecten en la paret 

Si el teu pressupost és reduït, no t’amoïnis, segur que al voltant de casa teva trobaràs botigues petites amb tots aquests tipus d’objectes que hem esmentat, també pots trobar tots aquests articles a grans superfícies. 

Després d’haver llegit aquest article segur que et donen ganes de fer aquests canvis i millorar la teva terrasseta, aprofita ara que ve el bon temps i convida a un parell d’amics i gaudeix-la. 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem...

Sostenibilitat

Disseny d'interiors

5min lectura

Per a pisos petits i sostenibles

Estalvis

Estalviar per a moments especials

5min lectura

Com preparar-te amb temps per poder afrontar aquestes despeses

Cultura

Operació biquini?

2min lectura

No, gràcies!



Darrere d’11Onze hi ha 148 impulsors i impulsores que han apostat per crear una primera comunitat fintech digital que revolucioni la manera com ens relacionem amb els diners. En Carles Juanico és assessor immobiliari d’IAD i és una de les persones que ha ajudat a posar en marxa 11Onze.

Per què creus que és necessari un projecte comunitari com aquest?

Jo crec que falta molt coneixement financer en aquest país. Tenim un nivell financer molt baix pel que fa a coneixements, i estic segur que aquesta comunitat ens ajudarà a conèixer molt millor aquest món. I si a sobre és d’una forma ètica, en col·laboració i amb gent del nostre país, millor que millor. Al darrere hi ha gent amb ganes de fer les coses de forma col·laborativa, ètica i de país.

Què esperes de La Plaça, la comunitat d’11Onze?

Jo espero que se satisfacin les expectatives. Que això sigui una comunitat on puguem aprendre els uns dels altres i que se’ns escolti. Que és el que la gent vol. No només fer el que és rendible, que és el que passa actualment, sinó que tots arribem a tenir beneficis. I tinc molta esperança, perquè la competència és molt baixa, en aquest sentit. A Catalunya hi ha prou talent i ho estem demostrant dia a dia amb empreses punteres en tots els sectors. Moltes empreses estan venint al nostre país per emprendre en temes digitals, per tant estic segur que ho farem bé.

Com creus que se senten els clients de les entitats financeres?

Molt desatesos, cada dia ens tracten pitjor. Només ens intenten col·locar alarmes, telèfons i coses. Per aconseguir cita has de trucar, canvien el personal contínuament, no coneixes al teu gestor… l’únic bo és que tecnològicament alguns d’ells sí que han evolucionat molt. Però el que és el servei personal, un desastre. Jo espero tenir un banc que em recolzi. Que quan demani una hipoteca estigui allà per ajudar-me, que no em mati a comissions i que em faciliti el dia a dia. Que jo pugui fer les meves transferències, pugui mirar els meus saldos i pugui fer el meu dia a dia d’una forma ràpida, àgil i que quan necessiti parlar amb algú que tingui algú al darrere, que em pugui respondre i que m’atengui com una persona, no com un número. I que no m’intenti col·locar allò que al banc li interessa.

Com creus que canviarà el sector immobiliari després de la Covid?

Veient altres països com França, el tema digital s’imposarà. El factor humà sempre hi serà, però el contacte, la forma d’arribar serà totalment digital. Això farà que les agències tradicionals perdin pes. La gent ja no va a la botiga igual que ja no va al colmado. I amb el sector immobiliari passarà el mateix. Jo pertanyo a una organització, IAD immobiliària, que és una proptech. Hi crec molt en el món digital, en la col·laboració. Avui en dia totes les compres les fem per internet, ens comuniquem per internet. El món s’ha fet global i les comunicacions ens permeten estar més a prop que mai.

Quin és el teu punt fort com a empresari?

Sempre m’ha agradat emprendre, tenir iniciativa, buscar amb la creativitat… jo soc publicista de formació i la creativitat sempre ha estat el meu objectiu. Soc d’una generació que no som digitals. Vam aprendre amb el llapis i el paper i ens hem hagut de posar les piles. I jo ho he fet amb molt de gust, perquè hi crec molt, veig que és la tendència, que les noves generacions, són digitals, treballen a gran velocitat i aprenen molt ràpidament. Jo des del primer dia he intentat seguir el ritme, que no sempre és fàcil!

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

 

Veure l'entrevista

Si t'interessa aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Tenir un nou banc és fonamental

3min lectura

Xavier Palet, un dels 148 impulsors fundadors d'11Onze

Economia

Les fintech

4min lectura

El futur de la banca és ara

Economia

La revolució bancària

5min lectura

Tornant a l’essència de ser al costat dels clients



Aplega un 22% del total del conjunt empresarial més innovador i segueix creixent

 

“Me gustan los catalanes porqué hacen cosas” va dir M.Rajoy. Jo no sabria dir-vos si els catalans fem més coses que els canadencs o els swatzilandesos o si més no fem coses quan la resta del món, presumiblement, no fa res. O donat el cas, per què nosaltres fem coses quan ningú més en fa? Què ens motiva a fer el que no està fet? I el que és més important, té algun sentit fer el que està per fer simplement perquè som catalans i hem de fer coses per fer-nos mereixedors de les lloances d’aquest senyor?

Preguntes profundament filosòfiques però sense una resposta obvia. En tot cas nombrosos informes i estudis d’entitats com el Mobile World Congress, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) o la Fundación de Estudios de Economia Aplicada (Fedea) no només confirmen que efectivament els catalans fem alguna cosa, sinó que la fem força bé. I així doncs any rere any Catalunya ocupa les millors posicions en rànquings d’innovació.

  • Capdavantera en innovació de producte i procés de negoci

L’Anàlisi d’ACCIÓ és concloent; “Catalunya lidera en nombre d’empreses innovadores a l’Estat, amb el 22% del total. Catalunya lidera tant en empreses innovadores en producte com en procés de negoci”.

Unes xifres que no son producte de la casualitat si no d’una aposta conscient i proactiva tant del teixit empresarial com de l’administració pública i que es constata en un creixement d’un 10,7% més que en el trienni anterior a l’estudi.

Innovació que sempre va lligada a la despesa en R+D, un punt clau perquè no s’entén una sense l’altre, i aquí les dades també mostren un creixement del 2,4% el 2019 respecte a l’any anterior, tercer any de creixement consecutiu i la xifra més alta de la sèrie històrica però per sota de l’Estat espanyol (4,2%) i de la Unió Europea (4,5%).

No hi ha cap dubte de què els catalans tenim el talent, la ciència, el teixit industrial i l’esperit emprenedor, però potser ens manca una estratègia de país que sàpiga coordinar acadèmia amb indústria. Hem de poder transformar tota aquesta ciència en projectes concrets i amb aplicacions comercials reals. I que el talent humà que tant ens ha costat formar no marxi a l’estranger on sí que és valorat. És evident que un MIT català queda lluny però no per manca de talent sinó de finançament.

  • Inversió estrangera i finançament

Tot i que sembla que els catalans tenim un esperit innovador que s’apropa al que caracteritza al poble americà, el mateix no és cert si parlem de la nostra aversió al risc, sobretot quan es tracta d’inversions de capital en projectes de pimes que veuen la innovació i la incertesa no com a guarnició sinó com a entrant, primer plat, segon plat i postres, altrament conegudes com a startups.

Llavors, com es complementa aquesta mancança del nostre tarannà?

Segons dades del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo y la Empresa Nacional de Innovación (ENISA) el 36% de les petites i mitjanes empreses catalanes han rebut préstecs participatius de l’estat, molt per sobre de la mitjana espanyola i al capdavant amb diferència.

I aquí cal destacar que per àmbit d’activitat les pimes del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) apleguen la majoria d’aquest finançament. Un teixit empresarial que sembla ser immune a la pandèmia i segueix creixent amb xifres d’ocupació que són l’enveja del sector. Així ho confirma un estudi realitzat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra  de Comerç de Barcelona i el Laboratori de Transferència d’Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona (AQR-LAb) que ens mostra que el sector de les TIC va ocupar a 128.700 persones el tercer trimestre del 2020, un 19,1% més comparat amb el mateix període del 2019 i un màxim històric. Així doncs estem parlant d’un camp digital plenament consolidat i un dels més dinàmics de l’economia catalana, confirmant-se així com a clau i estratègic en un moment en què la reactivació econòmica i social a Catalunya és una necessitat imperiosa.

Per altra banda tenim la inversió estrangera on la Cambra de Comerç de Barcelona ens ratifica que Catalunya també lidera la inversió productiva per valor dels actius. Unes dades especialment significatives perquè, a diferència de les que surten d’altres informes i que sovint només serveixen per titulars sensacionalistes, no estan basades en dades trimestrals o anuals propenses a la volatilitat si no en la inversió neta acumulada en períodes de més de deu anys i que per tant permeten identificar tendències.

En definitiva, tots aquests informes, estudis i anàlisis confirmen el que aquell senyor ens va dir, els catalans fem coses, però també ens ha quedat clar que quan parlem d’innovació no n’hi ha prou en fer coses si aquestes coses no estan acompanyades d’una visió de país recolzada amb els recursos pecuniaris que es mereix.

Quan se’ns parla dels diners es comenta que són covards, que busquen la inversió segura, que fugen de la incertesa, que s’amaguen en aquelles inversions que donen molt rendiment. Però això es basa en uns supòsits simplificats de la realitat que hauríem d’examinar abans de creure’ns tot allò que se’ns diu. I un d’aquests supòsits és permetre que la informació que circula sobre les inversions sigui transparent i fiable

 

Quan es discuteix sobre “com organitzar” sempre hi ha una certa tendència derivar cap a la macroeconomia. Per exemple, quan es discuteix la viabilitat de l’Estat català, es confonen termes relacionats amb el “mercat” i la “organització”.  Es diu que Catalunya no és viable perquè no és atractiu el seu mercat per a invertir-hi, referint-se a la mida del territori o al nombre d’habitants. D’altres comenten les dificultats organitzatives, sobretot de manca d’economies d’escala per tenir costos assumibles. Altres, mirant el mercat del deute, diuen que les emissions de deute català no tindrien sortida. Anem a pams. Per començar, la decisió d’una empresa d’invertir a Catalunya pot valorar-se en base a si troba sinergies entre el seu sistema de valors corporatius i els de la cultura catalana (aspecte organitzatiu). I això si, haurà analitzat abans si els mercats potencials la fan viable. Per exemple, si es tracta d’un centre comercial, quantificarà  si la localitat on es situï té potencial suficient (res a veure amb els habitants de Catalunya, sinó del poble o ciutat en qüestió) . Una empresa de serveis mirarà si té accés a mà d’obra qualificada i si la situació geogràfica li dóna accés a altres mercats.

  • Invertir amb consciència

Cal observar aquests dies que aquells que valoren les inversions per assessorar a on han d’invertir els diners aquells que en tenen, tampoc es posen massa d’acord. De cop i volta el bo espanyol es qualifica com a bo “escombraria”, i la prima de risc s’enfila. Llavors les declaracions d’alguna autoritat competent fan que torni a baixar la prima i sembla que les aigües turbulentes es tornen més tranquil·les. En cas de tenir diners, els invertiria seguint altres consells menys volubles, però suposo que les agències de ràting les formen persones que valoren la informació que reben, i la deuen fer circular de la millor manera possible, és a dir, en realitat, no deixen de ser persones que miren les notícies i les interpreten a la seva manera. Mirem el cas de Catalunya, tots podíem llegir a certa premsa internacional que havia demanat un rescat a l’Estat Espanyol. Això sí que fa riure. Seria com si jo ingressés el meu sou a un compte de la comunitat de veïns, i la comunitat de veïns em digués que em rescata quan li dic que em doni diners per a pagar la quota de la comunitat. 

El problema arriba quan aquesta informació que es fa circular potser no és tan confiable com caldria, i les opinions acaben essent certeses que tenen conseqüències molt greus a nivell dels interessos que s’han de pagar pels diners que ens deixen. Tornem a un exemple casolà, seria com si el rebut de la hipoteca d’un més a l’altra passés de 800 a 1200 euros perquè el meu veí li diu al banc que no podré pagar, i ho diu perquè un botiguer li explica al meu veí que em va fiar la darrera vegada i li dec la factura de la verdura. En aquests moments m’alegro que la meva hipoteca estigui ben firmada davant d’un notari i inscrita al registre de la propietat! També m’alegro de no haver de fer una ampliació d’hipoteca en aquests moments que el veí i el banquer es troben per conversar sobre les meves minvades finances. 

  • Més organització o menys mercat

Potser la clau és començar a parlar més de direcció d’organitzacions que d’economia de mercats. Perquè la realitat supera la teoria dels mercats perfectes i una de les raons de ser de l’organització anomenada “Estat” és precisament veure com es poden utilitzar els mercats com un instrument per millorar la vida de les persones. Acceptar que els mercats NO són espais perfectes d’intercanvi entre individus, sinó que moltes vegades falta oferta, falta demanda, o bé totes dues.

Així que més que dir que els diners són porucs, podríem dir que depèn. Depèn de qui els té, i com és aquella persona, depèn de si creu en la inversió, o senzillament es tracta de diners sense ànima buscant maximitzar beneficis a curt termini, minimitzar riscos i no comprometre’s amb cap projecte concret. 

Molts petits empresaris utilitzen els diners que guanyen per a poder tirar endavant la seva auto-ocupació i l’ocupació de les famílies que en depenen, arriscant el seu patrimoni, i fins i tot, invertint quan no hi ha finançament garantit per les entitats que l’haurien de garantir. Aquests diners no els veig porucs, sinó més aviat al contrari, són valents. Però anem a pams, moltes de les opinions que escoltem del món empresarial, les fan moltes vegades grans directius, que no arrisquen el seu capital, i que no són estrictament empresaris. Suposo que els empresaris, sobretot de PIMES, es troben ocupats treballant i  intentant treure forces i recursos d’on sigui per a continuar vius i amb esperança. Ja està bé de parlar dels diners porucs i covards, i comencem a centrar-nos en les persones que els tenen a la butxaca i mirem què en fan. Això portaria a un debat molt més fructífer i productiu. I més autèntic.

ENTREVISTA: Xavier Tornos, part dels 148 inversors fundadors d’11Onze, i un dels propietaris d’Instaltop, una empresa de parquets i fusteria situada a Montcada i Reixac. Després de conèixer la creació d’11Onze va decidir formar part. Per ell, el més important del projecte és l’ètica i la reinversió dels diners en l’economia de país com una eina per tirar endavant projectes personals i empresarials.

  • Per què has decidit ser impulsor d’11Onze?

Va ser molt fàcil per mi. Em va trucar fa sis mesos la Natàlia Cugueró, l’actual directora del banc, perquè ens coneixem des de fa 20 anys. Em va explicar el projecte d’11Onze i de seguida vaig veure que era una entitat molt innovadora, revolucionària i necessària. Em va il·lusionar de tal manera que va ser molt fàcil per mi dir que si i participar-hi directament.

 

  • Què és el que més et va cridar l’atenció d’aquest projecte?

Bàsicament la innovació que suposa en el sector bancari l’arribada d’un banc ètic i innovador pel que fa a la seva estructura i organització. Em va il·lusionar especialment el grup de persones que hi ha darrere d’11Onze, per mi és un factor molt rellevant a tenir en compte.

També penso que és necessari que les estructures d’un país estiguin molt a prop de l’usuari final. Per això penso que 11Onze és un quelcom necessari per situar les estructures, en aquest cas financeres, a prop dels seus usuaris: pimes o clients particulars que necessitin finançament per tirar endavant els seus projectes.

 

  • Com creus que reaccionaran els usuaris i els clients a l’aparició d’una banca com aquesta?

Jo penso que han de reaccionar bé per totes les característiques que té 11Onze. Serà una banca ètica i això és molt important perquè ja sabem el tipus d’inversions que fa la banca tradicional i el que representem per ells, que bàsicament, és res. 11Onze, per tenir aquest component d’eticitat, dóna molta importància a la inversió dels seus beneficis al creixement de l’economia catalana i la de la seva comunitat. A la llarga, però, no descarto que pugui créixer i obrir-se a altres mercats en l’àmbit espanyol i europeu. Penso que ho podem fer molt bé i que la resta de persones valorin aquest aspecte.

 

  • Un dels pilars més importants del banc és el concepte “banca comunitària”, com explicaries aquest esperit d’11Onze?

Crec que quan crees un banc que està molt a prop de la gent i que dóna servei a pimes o particulars, acaba coneixent la idiosincràsia de la societat del nostre país. Per exemple, saber què volem, com ho volem i quan. Al final, la funció del banc és transferir els diners dels inversors o estalviadors als prestataris, si coneix el mercat tant d’uns com d’altres, és més fàcil que aquesta comunitat creixi i afavoreixi a l’economia de les persones que hi participen.

 

  • Per què creus que cal, en aquests moments, un banc català a casa nostra?

Perquè el necessitem. Tot país necessita unes estructures d’estat i una d’aquestes estructures és la financera, és aquí on entren els bancs. Necessitem un banc a Catalunya perquè hem de poder decidir què fem amb els nostres diners i com els invertim en la nostra pròpia economia de país. De fet, crec que els directius d’11Onze hauran de posar les condicions per tal que la gent es beneficiï dels serveis que dóna el banc, així l’economia pot fluir i tirar endavant els nostres projectes personals i professionals.

 

  • I pel que fa a l’àmbit d’inversors, tu què esperes d’11Onze?

Que es compleixin les expectatives de tot el que he vist, m’han dit i he comprovat. L’altre dia vaig tenir la sort d’anar al campus i parlar amb la primera fornada d’agents d’11Onze; em vaig quedar al·lucinat per la il·lusió que tenen, per la convivència de diferents generacions… Una il·lusió tremenda per començar a donar servei i fer les coses bé.

Pel que fa al tema de l’ètica, i estic convençut d’això, espero que reinverteixi els diners en projectes socials que en general, ens beneficiïn a tots. Penso que ja tenim prou d’aquest capitalisme salvatge que fa que cada vegada els rics siguin més rics i els pobres cada cop més pobres. Hem d’aturar això ja i crec que ho podem aconseguir a través del banc.

 

  • Quines fortaleses destaques del Xavi Tornos empresari?

És difícil parlar de les coses bones d’un mateix. Em considero un empresari molt planificador i això crec que és molt important a l’hora de fer créixer una empresa. També crec que compto amb una gran orientació cap al client en tot el que faig. M’agrada molt saber que estan contents i també els meus empleats. Al final són ells els que donen la cara i és important que estiguin contents amb la seva feina perquè així ho transmetran als clients.

Si t’interessa aquesta notícia, et recomanem:

“Necessitem un banc català que cregui en les possibilitats del seu propi país”

“Mai hauria pensat que un banc pogués arribar a encaixar tan bé amb els meus valors” Laura Carlús és pedagoga i treballa com a consultora i gestora administrativa. Reconeix que mai ha estat interessada en els bancs per la seva implicació en conflictes bèl·lics i la manca d’empatia cap als seus clients. En 11Onze, Carlús ha trobat un projecte que encaixa amb les seves expectatives sobre els valors que ha de representar una banca en l’actualitat. És una de les 148 impulsores d’11Onze.

  • Quina és la raó que t’ha portat a formar part dels impulsors d’11Onze?

Amb 11Onze he tingut una trobada fortuïta realment, una mena d’atracció inesperada. D’alguna forma m’he sentit molt identificada pels valors ètics que contempla aquest nou banc. La veritat és que mai m’han interessat els bancs, principalment perquè defensen uns interessos amb els quals no estic d’acord. D’alguna manera, 11Onze ha aconseguit arribar a una part molt emocional de mi mateixa i m’ha recordat el tracte tan dolent que he rebut d’altres entitats bancàries. Em sobta la possibilitat de trobar un banc que encaixi amb els meus interessos i que a més a més, aposti per un país potent; és molt il·lusionant, de veritat. Mai hauria pensat que un banc pogués arribar a encaixar tan bé amb els meus valors.

  • Quins són els valors que més t’han atret del projecte d’11Onze?

Molts, però potser en destacaria treballar de manera ètica per conviccions socials i no per extreure més diners de la gent. Considero que és important que els bancs actuals es comprometin socialment amb l’entorn i portar a terme una gestió diferent que pugui arribar a les persones. A més a més, és fonamental que aquests projectes ajudin a crear una societat més equitativa, que ajudi a aquell que vol aixecar nous negocis o projectes, però també a aquells que només volen viure tranquils. També és important que tinguin cabuda iniciatives implicades en la sostenibilitat del planeta. No és cap idea utòpica crear una empresa amb valors i ànima.

 
  • Per què creus que cal un banc català amb aquestes característiques?

Simplement perquè pot fer-ho. No és que ho necessitem ara mateix, és que sempre ho hem necessitat, per tant, benvingut sigui! Amb la pandèmia i la crisi econòmica estem molt desil·lusionats; sento que la població està molt desanimada i desmotivada. Els joves no veuen clar el seu futur i això pot ser una finestra. Hagués sigut genial tenir-ho abans, però ara també és un moment ideal.

 
  • I en aquest sentit, creus que Catalunya pot tenir un banc potent i capaç de ser competitiu amb altres banques ja existents?

Evidentment. Som un país petit en un món gran. Tenim el potencial principal que és la nostra gent. L’autoestima dels catalans està molt alta malgrat que ens hagin menystingut moltes vegades.

 
  • Tenint en compte el panorama actual de bancs i com està iniciant el seu projecte, 11Onze, què creus que serà el més sorprendrà?

Suposo que la rapidesa en què tot s’ha posat en marxa. Quan es tenen les coses clares, tot és més àgil i és justament el que ha passat amb 11Onze. L’avantatge d’aquest nou projecte íntegrament català és que, a diferència d’altres entitats bancàries amb estructures molt pesades, 11Onze presenta un model més lleuger des de zero i amb uns criteris de gestió molt clars per poder tenir la facilitat d’arribar allà on vulguem. I per descomptat, el que sorprendrà molt també serà la no implicació en guerres i altres contextos que demanen certa ètica. De res serveix preocupar-me pels conflictes armats que tenen lloc al Iemen si la meva entitat bancària finança la seva continuïtat.

 
  • Convidaries a altres persones a sumar-se a la comunitat?

Ja ho estic fent des de fa temps. Quan creus que un projecte és bo per tu i pel teu país et surt natural parlar del tema amb coneguts o amics. Quan ho explico, em trobo moltes vegades amb por o desconfiança, però potser si obríssim la ment i de veritat paréssim a pensar un moment quina és la finalitat de tot allò que fem o ens motiva a seguir, trobaríem que és realment fàcil sumar-se a 11Onze. De fet, no m’està costant gens.

 
  • Quina fortalesa destacaries de la Laura Carlús pedagoga?

La meva honestedat i transparència malgrat trobar-me en situacions que t’obliguen a ser una mica més políticament correcta. Estic orgullosa de ser políticament incorrecta quan toca i de ser una apassionada del que faig. Assumeixo els canvis amb tota l’alegria que comporten.