Entitats financeres del Regne Unit han estat sancionades en milers de milions d’euros per pràctiques abusives. Parlem amb Farhaan Mir, director financer d’11Onze, de l’escàndol de les assegurances de protecció de pagaments (PPI).

L’escàndol de la Payment Protectión Insurance (PPI), o Assegurança de Protecció de Pagaments, es referia a la venda abusiva de pòlisses d’assegurança, i es va arribar a considerar com l’escàndol de consum més costós de la Gran Bretanya. Va sorgir al Regne Unit a principis de la dècada de 2000, quan es va descobrir que els bancs i altres institucions financeres havien venut indegudament pòlisses de PPI a milions de clients, sovint sense el seu coneixement o consentiment, obrint les portes a 60.000 milions d’euros en reclamacions d’indemnització.

Les pòlisses d’assegurança estaven destinades a cobrir els pagaments de préstecs i targetes de crèdit en cas de desocupació, malaltia o defunció, però a molts clients se’ls van vendre pòlisses que probablement no podrien reclamar o que duplicaven la cobertura d’un segur existent. A més, els pagaments als clients implicaven comissions superiors al 50%, la qual cosa impedia als clients beneficiar-se realment de les cobertures de les pòlisses.

Quines van ser les principals raons per les quals es van vendre indegudament pòlisses de PPI als consumidors?

En els centres d’atenció telefònica i en els entorns de venda d’alta pressió, els agents apretaven als clients perquè contractessin pòlisses d’assegurança i així obtenir les seves comissions per endavant. Una manera de vendre promoguda pels bancs, perquè quants més préstecs venien, més beneficis obtenien. Quan vens una pòlissa d’assegurança, un producte regulat, has de seguir un procés. En aquest cas, els elevats beneficis i les comissions pagades als equips de vendes, que en alguns casos s’ingressaven amb tres anys d’antelació, eren més importants que aplicar el procés correcte.

Com s’han exigit responsabilitats a les institucions financeres pel seu paper en l’escàndol?

Va començar amb l’Autoritat de Defensa del Client Financer, quan els contractes de confidencialitat van vèncer, va haver-hi moltes queixes. Quan van arribar aquestes queixes, els bancs van haver de començar a reservar diners per a les sancions que havien de pagar. Eren conscients que no podien recórrer als tribunals. Bàsicament, van haver de rendir comptes davant els tribunals per la quantitat de PPI que van vendre indegudament, i se’ls ha fet responsables de la quantitat de diners que cal retornar.

Quines mesures s’han pres per a garantir que en el futur no es produeixin situacions similars?

En primer lloc, s’han imposat sancions als bancs. En segon lloc, quan un compra un producte regulat a una entitat financera, aquesta ha d’informar-te de si ets apte o, en altres paraules, si compleixes els requisits d’idoneïtat. Bàsicament, les parts que venen les assegurances han d’assegurar-se que t’estan venent el producte adequat, de la forma adequada, perquè en cas contrari corren el risc de ser multades. A més, l’Autoritat de Serveis Financers (FSA) va prohibir la venda d’assegurances de protecció de pagaments (PPI) de prima única juntament amb préstecs personals.

Quin és el procés de reclamació i quant sol trigar?

Pots escriure directament al banc i presentar els documents tu mateix, o pots contractar un advocat privat perquè ho faci per tu. Si creus que tens una reclamació vàlida i el banc la rebutja, pots apel·lar. I si no estàs d’acord amb la resolució, pots denunciar-lo a l’Autoritat de Defensa del Client Financer. Fins ara, aquestes reclamacions estan trigant de 6 a 8 mesos.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.