Les entitats financeres tenen un llarg historial de comportaments poc ètics i il·legals. Unes pràctiques abusives que s’han traduït en copioses multes i sancions per als bancs, així com danys a la seva reputació. Tot i que governs i autoritats reguladores afirmen que han reforçat la supervisió i la regulació del sector financer, l’aplicació d’aquestes mesures s’ha mostrat insuficient per garantir la protecció dels consumidors.

L’escàndol de les assegurances de protecció de pagaments, (PPI, Payment Protectión Insurance), que va sorgir al Regne Unit a principis de la dècada de 2000, es referia a la venda abusiva de pòlisses d’assegurança per part de bancs i altres entitats financeres. Aquestes pòlisses es venien amb la intenció que els consumidors protegissin els pagaments dels seus préstecs o targetes de crèdit en cas de malaltia, desocupació o altres circumstàncies imprevistes.

No obstant això, moltes d’aquestes pòlisses es van vendre a persones que no les necessitaven o que no complien els requisits per a sol·licitar-les. A més, els pagaments als clients comportaven comissions superiors al 50%, per tant, impedien que els clients es beneficiessin realment de les cobertures de les pòlisses.

A conseqüència d’aquesta comercialització inadequada, l’Autoritat de Conducta Financera (FCA, Financial Conduct Authority)) va exigir als bancs el pagament de milers de milions d’euros en indemnitzacions als consumidors afectats, que s’han vist obligats a aprovisionar gairebé 60.000 milions d’euros. Sancions i multes que no es van limitar als bancs britànics, el Banco Santander va haver de constituir un fons de 2.000 milions d’euros per a cobrir eventuals reclamacions.

Tot i les indemnitzacions pagades pels bancs, l’escàndol PPI està lluny d’acabar. Després d’una recent vista en el Tribunal Suprem del Regne Unit, es decidirà si s’amplia a sis anys l’abast del termini per reclamar, prèviament amb data límit del 29 d’agost del 2019, per a permetre que milers de reclamacions pendents es puguin fer efectives.

Es disparen les reclamacions al Banc d’Espanya

Els processos judicials contra les pràctiques abusives de la banca augmenten any rere any. El 2021, les reclamacions dels clients davant el Banc d’Espanya van augmentar un 61%, CaixaBank, Santander i BBVA sent les entitats financeres que més queixes van acumular.

La mala praxi bancària de les entitats financeres espanyoles d’ençà de la crisi financera de l’any 2008 és digna d’estudi. Comissions abusives, fons voltor, clàusules hipotecàries, targetes revolving, el frau de les preferents… són només algunes de les pràctiques abusives de la banca, negligents i contràries als interessos de la seva clientela.

La gran part de les queixes dels clients es concentren en les hipoteques, les targetes i els comptes i dipòsits. Vuit de cada deu reclamacions es dirigeixen contra els bancs (83%), seguits de les cooperatives de crèdit (4,7%).

Com reclamar en el sector bancari

El sistema de reclamacions del sector bancari depèn del Banc d’Espanya, però, abans de presentar qualsevol reclamació a un organisme oficial, cal reclamar directament a l’entitat. Acudint a una sucursal bancària pots demanar un formulari de reclamació, o enviar un escrit per burofax o correu certificat dirigit a atenció al client.

L’entitat t’ha de respondre en un termini de 15 dies hàbils, en el cas de reclamacions relacionades amb serveis de pagaments, i de fins a dos mesos en cas d’altres reclamacions. El següent pas és esperar resposta de l’entitat, però si no et respon en aquests terminis o no estàs d’acord amb la resolució, pots adreçar-te al Banc d’Espanya.

Pots fer la reclamació per escrit o de forma telemàtica en l’Oficina Virtual del Banc d’Espanya, sempre que tinguis un certificat digital. Es tracta d’un servei gratuït, independent i imparcial, que no pren part ni pels consumidors ni per les entitats bancàries, i que decidirà si la queixa del client està justificada o no.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!