El nou "Pla Marshall" europeu de Mario Draghi

L’informe encarregat per la Comissió Europea a l’expresident del BCE proposa una inversió de 800.000 milions d’euros i una rebaixa d’impostos per a millorar la competitivitat de la Unió Europea amb els Estats Units i la Xina. És un pla factible?

En el seu esperat informe encarregat per la Comissió Europea sobre com millorar la competitivitat europea, l’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, detalla un pla estratègic per fer front a la creixent competència global. Tot i que l’informe identifica els principals reptes als quals s’enfronta Europa, inclou algunes recomanacions qüestionables i de difícil aplicació.

Draghi presenta una proposta ambiciosa que toca sectors estratègics com l’energia, les telecomunicacions, la defensa i l’automoció a través d’una reforma estructural de les economies europees. Amb l’objectiu de reduir la bretxa amb la Xina i els Estats Units, Draghi avisa que la UE s’enfronta a un “repte existencial” i sota l’amenaça de “perdre la seva raó de ser” si no augmenta considerablement la inversió i reforma la seva política industrial.

L’exbanquer apunta que Europa s’ha quedat enrere en la carrera de la productivitat i la innovació respecte als EUA i la Xina, i argumenta que el continent europeu necessita inversions que doblen el pla Marshall i molta més innovació. En aquest context, el document reclama l’execució de grans inversions finançades amb deute públic de fins a 800.000 milions l’any en matèries clau com la transició ecològica, la transformació digital i la reindustrialització en general.

Objectius principals del pla Draghi

El document de més de 300 pàgines se centra en quatre pilars bàsics: descarbonització,  innovació, competitivitat i seguretat, alertant que Europa no aprofita la seva extensió i escala a causa de la fragmentació i la falta de coordinació. En aquest sentit, presenta diverses propostes per a reduir la regulació i millorar la presa de decisions, així com per a augmentar exponencialment una cooperació entre governs nacionals que fins ara ha resultat difícil d’acordar per als estats membres.

Quant al sector energètic, proposa abaixar i igualar els impostos que suporta l’energia als diferents països de la UE, establint un límit màxim comú als recàrrecs en l’electricitat i el gas, així com concedir crèdits fiscals a la indústria vinculats a l’ús de solucions energètiques netes per tal de descarbonitzar el sector.

Això implica augmentar massivament les inversions en infraestructures i energia verda, al mateix temps que es redueix la regulació, per a tornar a un creixement sòlid i constant. De la mateixa manera, el document insta a diversificar els acords pel subministrament del gas natural i a desenvolupar noves infraestructures estratègiques pel seu subministrament, al mateix temps que es coordina el seu emmagatzematge entre els estats membres.

Encara que l’informe dona suport a la reducció d’emissions de CO₂, qüestiona l’establiment d’ambiciosos objectius de descarbonització sense ser acompanyats d’una estratègia de transformació de la cadena de subministrament, com ha sigut el cas de la indústria automobilística, i critica que Brussel·les no l’hagi acompanyat d’una estratègia per impulsar la fabricació de bateries i de punts de recàrrega en suficient mesura. : «El sector de l’automòbil és un exemple clau de la falta de planificació de la UE, que aplica una política climàtica sense una política industrial”.

Per altra banda, l’estudi promou la creació d’infraestructures digitals robustes, així com la inversió en intel·ligència artificial i tecnologies emergents, ja que la competitivitat de l’economia europea dependrà cada vegada més de la digitalització i del desenvolupament de noves tecnologies.

En aquest sentit, alerta de l’actual dependència en la importació d’aquestes tecnologies i de la manca de companyies europees amb capacitat per competir amb els seus rivals dels EUA i del continent asiàtic. Argumenta que un canvi de paradigma en aquest sector passarà necessàriament per un suport institucional cap a les empreses tecnològiques emergents i fusions entre companyies de telecomunicacions per evitar la fragmentació i impulsar l’autonomia de la UE.

De la mateixa manera, segons l’informe, els països de la Unió Europea compren massa material de defensa a l’estranger, gairebé dos terços als Estats Units, i no inverteixen prou en projectes militars conjunts. Per tant, a fi de reduir la dependència de tercers països, serà imprescindible desenvolupar una política industrial de defensa de la UE que en millori el finançament i la implantació de mecanismes d’incentius per impulsar les solucions industrials europees.

Reptes i crítiques a la seva implementació

Les divisions entre alguns països respecte a la viabilitat del pla del tecnòcrata italià no s’han fet esperar. Alemanya i els Països Baixos han expressat la seva preocupació sobre l’impacte d’algunes de les reformes proposades, com a primer avís que algunes de les recomanacions poden no ser políticament viables.

“L’endeutament conjunt de la UE no resoldrà els problemes estructurals: a les empreses no els falten subvencions”, va escriure a X el ministre alemany d’Economia, Christian Lindner, líder del partit liberal FDP. “Estan lligades per la burocràcia i una economia planificada. I tenen dificultats per a accedir al capital privat. Hem de treballar en això”.

“Més diners no sempre és la solució”, va dir el ministre holandès de Finances, Eelco Heinen, membre del conservador Partit Popular per la Llibertat, citat per l’agència de notícies holandesa ANP. El ministre d’Economia, Dirk Beljaarts, de l’ultradretà Partit per la Llibertat (PVV), feia una valoració similar: “Les inversions públiques addicionals no són una fi en si mateixes, només són necessàries en cas de competència deslleial o fracàs del mercat”.

Altres veus crítiques argumenten que l’informe manca d’una justificació econòmica fonamental del paper de l’estat com a inversor actiu, especialment pel que fa a la transferència d’elevats riscos empresarials als contribuents. D’altra banda, les mesures proteccionistes que faciliten que les empreses europees puguin créixer a resguard dels seus competidors extracomunitaris és probable que entrin en conflicte amb altres objectius i castrin la innovació.

Implementar aquestes reformes en un marc institucional tan complex com el de la UE pot ser difícil i lent, i és evident que alguns estats membres estan més ben posicionats per aprofitar les oportunitats detallades en l’informe que altres amb menys infraestructura, indústria o dependència de sectors més tradicionals, altres, que es podrien veure relegats. 

Tenint en compte la inversió massiva que es requereix, no serà fàcil aconseguir el finançament necessari. Especialment per part de les economies més endeutades, que poden tenir dificultats a justificar aquesta nova depesa sense uns objectius de país clars i dels beneficis directes que representen per als seus contribuents.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Segons l’enquesta anual realitzada per l’OCU, el curs escolar d’enguany a Catalunya costarà uns 2.700 euros de mitjana per alumne, gairebé 400 euros més que el curs passat. Només les despeses en material escolar poden suposar més de 500 euros per alumne de cost mitjà.

El dilluns 9 de setembre de la setmana vinent s’inicia el curs escolar a Catalunya i, tot i la recent caiguda de l’IPC, la tornada a l’escola d’enguany serà la més cara des que hi ha registres. La despesa per alumne serà d’un 13% més elevada que l’any passat, ja de rècord.

L’informe elaborat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que les famílies catalanes es gastaran 2.708 euros de mitjana per alumne en el curs escolar. Aquesta xifra situa a Catalunya com la tercera comunitat autònoma més cara, per darrere de València (2.725 euros) i de Madrid (3.422 euros).

El nivell d’estudis a cursar influeix en la despesa, però un dels factors més determinants és el centre escollit. El cost anual mitjà en un centre públic és de 1.200 euros per alumne, mentre que a un centre concertat puja a 3.396 euros i a un privat es pot elevar fins a 7.961 euros.

Evitar els números vermells al compte familiar

Només el cost de l’uniforme, els llibres de text o altre material escolar, pot suposar més de 500 euros despesa mitjana per alumne. Una despesa per la qual la Generalitat proporciona un val de 60 euros com a ajuda pels alumnes de primària i secundària, pensat per les famílies que no puguin fer front al desemborsament.

L’OCU recomana que, abans de començar a comprar, fem una llista amb tot el material escolar que ja es té a casa i que es pot reutilitzar sense necessitat de comprar-ne de nou. És a dir, comprar el que faci falta i res més. A més, apunta que no cal comprar-ho tot al principi de curs, ja que hi ha material escolar que els alumnes no necessiten fins més endavant.

Així mateix, quant a llibres per a les lectures recomanades, sempre tenim l’opció de fer ús d’una biblioteca. Per als llibres de text, podem consultar els programes de llibres gratuïts disponibles en les comunitats autònomes a través de les escoles o, fins i tot, considerar la compra de llibres de segona mà.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

ACCIÓ ha reconegut amb el distintiu ‘Catalonia Exponential Leaders’ les 10 empreses més innovadores d’enguany. Estan especialitzades en tecnologies com ara la intel·ligència artificial, la robòtica o el ‘blockchain’, i centrades a revolucionar àmbits de la salut, la mobilitat, l’energia o l’alimentació. 

A fi de donar visibilitat a les startups i empreses consolidades que desafien les normes establertes i es reconfiguren a través de la innovació, l’agència per a la competitivitat de l’empresa (ACCIÓ) organitza cada any el ‘Catalonia Exponential Leaders’.

En l’edició d’enguany s’hi han presentat un total de 213 projectes, dels quals un 74% són empreses emergents o start-ups i la resta, empreses ja consolidades. Les 10 empreses escollides s’especialitzen en sectors i àmbits com la salut i les ciències de la vida; la mobilitat, l’energia o l’alimentació. 

1. BlindStairs. La plataforma que proposa BlindStairs funciona com un ‘LinkedIn anònim’. La seva innovació comença amb la seva metodologia d’anonimització, amb un sistema propi de models d’IA especialitzats per anonimitzar els perfils professionals, a un nivell fins ara inviable d’automatitzar i escalar, eliminant qualsevol mena de biaix per gènere, edat o qualsevol altre factor sociodemogràfic.
2. Cuatrecasas. El despatx d’advocats Cuatrecasas treballa en l’àmbit de la intel·ligència artificial generativa des del 2015. Agrupades sota la divisió CELIA (Cuatrecasas Experto Legal – IA), han permès a la firma millorar la qualitat, l’eficiència i l’impacte dels seus serveis jurídics. Per exemple, el projecte Harvey, un assistent legal digital capaç de respondre preguntes legals i fer comparatives i estratègies jurídiques, que ja supera els 1.000 usuaris.
3. Magnetika. Aquesta empresa ofereix una nova solució de càrrega sense cables per a vehicles elèctrics, com bicicletes elèctriques, vehicles urbans, robots mòbils o drons. Les noves solucions de càrrega sense fils provoquen canvis en el mercat, oferint una alternativa més eficient, còmoda i sostenible a la càrrega convencional amb cable o per contacte. 
4. Navozyme. Líder en la transformació de la indústria marítima amb solucions disruptives que utilitzen la tecnologia de cadena de blocs per introduir certificats electrònics pioners, garantint la integritat de les dades i la verificació en temps real de la documentació durant els processos portuaris. A més, gràcies a l’ús d’intel·ligència artificial per analitzar dades en temps real, Navozyme optimitza l’arribada dels vaixells a port, reduint els temps d’espera i minimitzant la petjada de carboni. 
5. Ocean Ecostructures. Ocean Ecostructures ha desenvolupat una solució tecnològica que permet compensar l’impacte de les estructures portuàries i offshore mitjançant la regeneració de la biodiversitat marina. Aquesta solució es basa en la instal·lació d’uns microesculls (LBU) biomimètics, multitecnològics i monitorats digitalment fent servir tecnologia robòtica i IA.
6. Oniria Therapeutics. Oniria Therapeutics es concentra en la lluita contra el càncer oferint un enfocament innovador al mercat oncològic amb el fàrmac oral ONR-001 (actualment a TRL 4/5). Aquest fàrmac aconsegueix, per primera vegada, sobreactivar el TET2, un supressor tumoral i factor dinàmic essencial que modula molts aspectes de la cèl·lula tumoral relacionats amb la persistència del càncer. Té com a objectiu és reduir la recaiguda dels pacients o la persistència i resistència als tractaments actuals, que són els causants del 90% de les morts per càncer.
7. ScentXP. Amb les tecnologies desenvolupades per ScentXp es vol reinventar la indústria olfactiva, començant per la perfumeria i la cosmètica, transformant la cadena de valor de la indústria orientant-la cap a la digitalització, la sostenibilitat, la visualització i la representació gràfica de les olors, fent-la més democràtica, transparent i accessible. 
8. Suara Cooperativa. El Social Digital Lab de Suara Cooperativa implanta nous serveis per millorar el benestar i la salut mental i física de les persones, amb realitat immersiva i virtual. Aquests serveis es materialitzen gràcies a la col·laboració en tres àmbits i entre tres actors: l’eix social, Social digital Lab, l’eix tecnològic, Broomx, i l’eix científic, Consorci Sanitari de Terrassa.
9. Time Is Brain. Per cada hora que es triga fins a rebre el tractament contra un ictus, les probabilitats de recuperació cauen un 20%. En aquest context, Time Is Brain ha desenvolupat BraiN20, un dispositiu mèdic en forma de tauleta de fàcil instal·lació que, a través de sensors, monitora en temps real la viabilitat del cervell.
10. Uobo. Tot i el creixement exponencial experimentat durant els últims anys quant a alternatives als productes d’origen animal, hi ha poca oferta de productes que puguin suplir els ous de gallines. Uobo comercialitza un ou batut líquid 100% vegetal que ofereix la mateixa versatilitat que els ous tradicionals, i permet preparar tota classe de plats sense haver de recórrer a l’explotació dels animals.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Tot i l’augment de la pressió fiscal, l’Agència Tributària ha recaptat un 55% menys del que tenia previst ingressar i un 34% menys que en l’exercici anterior. Què explica el resultat final i la discrepància entre les previsions?

Encara que s’han presentat un total de 24.013.000 milions de declaracions, un 4,9% més que l’any passat, l’Agència Tributària ha recaptat menys de la meitat del que tenia previst a l’inici de la Campanya de la Renda del 2023. 

Segons l’anàlisi feta de les dades oficials per elEconomista, un total de 16,2 milions de declaracions han donat un resultat a retornar de 13.576 milions d’euros, enfront dels 11.650 milions que s’havia previst. Per tant, tenint en compte la menor recaptació i l’increment de la quantitat a retornar, la recaptació neta serà de 3.216 milions d’euros, un 55% menys dels 7.258 milions que es preveien ingressar enguany i un 34% inferior als 4.900 milions ingressats en la Renda de 2022.

Es tracta d’unes dades que poden semblar contradictòries quan tenim en compte l’increment de la pressió fiscal i que l’economia espanyola va créixer un 2,5% durant el 2023, cinc vegades per sobre de la mitjana de l’eurozona. Concretament, la demanda nacional va equivaldre a 1,7 punts del creixement el 2023, mentre que l’externa va correspondre al 0,8% restant. Llavors, com s’explica aquesta baixada d’ingressos enfront del creixement del PIB i la pujada d’impostos?

S’han manipulat les dades?

Marc Vidal, divulgador tecnològic i analista econòmic, ha examinat els resultats i apunta que les previsions del govern no són fiables, ja que es basen en dades que no reflecteixen la realitat: “La tendència a manipular les dades perquè semblin més favorables genera distorsions greus, i aquest n’és un exemple clar.”

Per altra banda, Vidal no descarta que l’augment d’impostos estigui asfixiant els ciutadans. “És possible que la pressió fiscal més elevada i l’increment de tributs estiguin reduint la capacitat dels espanyols per generar riquesa o invertir, cosa que alhora disminueix la recaptació final.” Un fet confirmat per l’últim informe presentat per l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), segons el qual, l’esforç fiscal a Espanya és gairebé 18% superior a la mitjana de la Unió Europea. Això situa a l’Estat espanyol entre les economies de l’OCDE amb una fiscalitat més elevada, en la posició 31 dels 38 països analitzats. 

Aquesta situació pot acabar incidint negativament en l’activitat econòmica, de manera que els ingressos i devolucions fiscals no es gasten en béns, serveis o inversió, sinó en sobreviure. Com avisa l’analista: “Un govern que no sap reduir la mida de l’administració i que creu que tot se soluciona apujant impostos, només amplificarà aquesta desconnexió entre allò que es vol rebre i allò que realment es pot donar.”

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les últimes dades de l’Agència Tributària mostren que l’Estat espanyol no havia tingut mai tants ciutadans ultrarics. La inflació, els preus dels lloguers disparats, els salaris estancats i la precarietat laboral no afecten les rendes més altes, que creixen un 25% i baten un nou rècord, superant els 15.000 contribuents.

El nombre de ciutadans amb uns ingressos anuals superiors als 601.000 euros ha augmentat un 25% fins a fregar els 15.200 individus, una xifra rècord que supera els 12.200 assolits el 2021. Aquestes són les dades que es desprenen de l’últim informe sobre de les declaracions d’IRPF corresponents a l’exercici del 2022 que ha publicat aquest mes l’Agència Tributària.

Tot i que aquestes dades només equivalen al 0.07% del total de declarants de l’IRPF des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2007, la quantitat de contribuents que han declarat ingressos superiors a 601.000 euros ha crescut un 43,5% des dels 10.580 ciutadans que tenien aquestes rendes fa més d’una dècada.

Aquesta realitat està molt allunyada de la majoria dels contribuents, la major part dels quals (el 21,27%  o 4,9 milions de persones), van declarar entre 30.000 i 60.000 euros anuals, i 4,8 milions més, rendiments d’entre 12.000 i 21.000 euros (21,02 % del total).

A l’altra cara de la moneda, hi trobem 1,4 milions de contribuents (el 6,18% del total) que es van situar al tram més baix, entre 0 i 1.500 euros per a tot l’any, mentre que un total d’1,2 milions de declaracions, el 5,61% del total, va registrar un resultat de la declaració de 0% o negatiu, i aquí s’hi inclouen els perceptors de l’Ingrés Mínim Vital (IMV).

Les grans fortunes creixen en un 5,6%

Segons l’Informe sobre la Riquesa Mundial 2024 de l’Institut de Recerca Capgemini publicat el divendres passat, el nombre de persones amb un elevat patrimoni net i el seu capital van augmentar fins a nivells sense precedents l’any passat, impulsats per una recuperació de les perspectives econòmiques globals.

Concretament, l’estudi es fixa en el nombre de persones en el món que tenen almenys un milió de dòlars en actius invertibles, sense incloure el seu habitatge principal ni objectes de col·lecció. En total, la seva riquesa s’ha vist incrementada en un 4,7% en l’àmbit global, fins a assolir els 86,8 bilions de dòlars.

En el cas de l’Estat espanyol, 250.600 persones gaudeixen d’un elevat patrimoni net, un 5,6% més que el 2022, situant a Espanya en el lloc 15 de 25 del rànquing de països per població milionària. Estadístiques que confirmen que tot i el desgavell econòmic, cada cop hi ha més rics i continua augmentant la diferenciació entre classes socials.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

El deute públic acumulat de la zona euro, primer pel rescat bancari i després a conseqüència d’estimular unes economies colpejades per la pandèmia sanitària, segueix a un nivell insostenible. Espanya es manté entre els països més endeutats d’Europa, amb una ràtio de deute sobre el PIB que es va veure incrementada en 1,2 punts respecte a l’exercici anterior en el primer trimestre de l’any.

El deute públic és el volum de diners que un Estat ha manllevat de forma directa o a través dels mercats financers o, dit d’altra manera, totes les obligacions de pagament no resoltes. És una eina de govern per a diferir les seves despeses en el temps i així poder complir les funcions en què s’ha compromès. 

Per si mateix, el deute sobirà no és necessàriament una cosa dolenta, pot servir com a lubricant per a estimular el bon funcionament d’una economia estancada o en recessió. Sovint s’utilitza en un primer nivell per a frenar una desacceleració en situacions excepcionals a través d’ajudes i estímuls fiscals que evitin la destrucció de teixit productiu. 

És el que va passar durant la crisi sanitària, quan governs de tot el món es van veure obligats a injectar grans quantitats de diners a les seves economies, incrementant de manera exponencial el seu deute sobirà per evitar un col·lapse total del teixit productiu.

Ara bé, per norma general, aquesta inversió ha de venir acompanyada d’unes reformes estructurals que busquin millorar l’eficiència i competitivitat de l’economia. D’altra manera, el dèficit públic es pot descontrolar, perpetuant un deute sobirà que pot acabar sent insostenible.

Dit això, no és el mateix endeutar-se per fer una inversió que generarà valor a l’economia, que demanar finançament per cobrir una despesa descontrolada. Així mateix, cal tenir en compte que hi ha alguns països que són capaços d’afrontar nivells alts de deute perquè els mercats financers confien en la seva capacitat de pagament, gràcies a l’estabilitat de les seves economies o de la seva moneda nacional. 

El pes del deute sobre el PIB

Encara que es tenen en compte altres variables, la ràtio de deute públic sobre el PIB és una mètrica fonamental en l’anàlisi de la sostenibilitat del deute d’un país. En aquest sentit, els països de l’eurozona a dures penes van sanejar els seus comptes públics el 2023. 

Segons una anàlisi del Banc d’Espanya que consolida les operacions que guarden entre si les diferents capes del sector públic, l’Estat espanyol ha passat de tenir un deute públic de 384.662 milions d’euros el 2007 als més d’1.668.440 milions d’enguany. Es tracta d’una xifra equivalent al 114,1% del PIB, que supera en gairebé 7 punts la dada oficial donada pel Govern (107,7% del PIB, un increment d’1,2 punts respecte a l’exercici anterior) i sobrepassa de llarg la mitjana observada a la UE per a aquest mateix indicador (95,9% del PIB).

En pitjor situació es troben països com Grècia, Itàlia i França, en part gràcies al bon comportament de l’economia espanyola, que va créixer un 2,5% el 2023 i superant amb escreix la mitjana de la zona euro. Això va contribuir al fet que la ràtio de deute públic sobre PIB es reduís en 3,9 punts percentuals al llarg de 2023.

Uns desequilibris fiscals massa elevats

En seu últim informe presentat el dimecres passat, el Consell Fiscal Europeu equivalent a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) alerta que en els últims anys, la despesa pública s’ha accelerat significativament en molts països de l’eurozona, molt més enllà de les mesures temporals adoptades en resposta a la crisi de la Covid-19 i la posterior pujada dels preus de l’energia.

En aquest sentit, preveu que els dèficits fiscals durant el 2024 resultin superiors al que s’havia previst i recomanat anteriorment. I afegeix que és probable que la zona de l’euro hagi d’entrar el 2025 amb un nivell de suport pressupostari superior a les previsions anteriors.

A més, l’organisme avisa que Espanya es manté entre els països més endeutats d’Europa i que més han augmentat el seu deute arran de la crisi sanitària. Per tant, haurà de fer ajustos de 7.000 milions a l’any a partir de 2025, i reclama al Govern espanyol un “esforç extra” d’ajust abans d’arribar a aquest escenari.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els éssers humans posseeixen valors morals intrínsecs que regeixen part del seu raonament i comportament. L’evolució dels nostres hàbits de consum segueix aquesta naturalesa humana o ens deixem portar pel context econòmic i corrents socials del moment? Mireia Cano, cap d’agents d’11Onze, ens fa reflexionar sobre la relació entre la teoria de la llei natural i el consum responsable.

Els principis sobre els quals es basa la distinció entre un comportament correcte i incorrecte, el bo i el dolent, són característiques de conducta en part regides per la condició humana. Les normes culturals del moment defineixen les pautes morals acceptables per la societat. Dit això, hi ha valors morals i ètics, coneguts com la llei natural, que han perdurat al llarg del procés d’evolució de l’ésser humà gràcies a la necessitat més elemental de sobreviure i conviure en societat, i en harmonia amb l’entorn natural que ens envolta.

Ara bé, com a consumidors, les decisions que prenem en el nostre dia a dia estan en concordança amb aquesta llei natural? Mireia Cano ens planteja aquesta pregunta: “Comprem de forma conscient per naturalesa o ens deixem endur per les lleis socials?”, i ens insta a fer una reflexió sobre en quin món desitgem viure “des d’un punt de vista mediambiental, econòmic i pensant en la distribució de la riquesa”.

Consum conscient i responsable

Consumir d’acord amb els nostres valors no sempre és fàcil o convenient, i sovint entrem en contradiccions. La cap d’agents explica que “són coses que tots sabem, però sovint ens refugiem en el discurs que les nostres accions, com ara reciclar, són tan petites que no valen la pena”. Això és un error perquè, com puntualitza Cano, “es tracta de totes les decisions de consum que prenem, des del menjar, els subministraments o la roba”.

És comprensible que en èpoques de crisi la preocupació per l’economia familiar pesi més que l’ètica. La inflació desbocada i la crisi energètica han disparat el preu de molts productes i castrat el poder adquisitiu de molts consumidors. Però Cano assenyala que potser la clau està a replantejar el sistema en què vivim, “nosaltres, com a consumidors, tenim el poder de decidir per quines empreses apostem i, per tant, quines volem que siguin les empreses del futur”.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

L’economia mundial està valorada en 94 bilions de dòlars. Al comú dels mortals la xifra ens pot provocar estupor, si és que n’acabem de copsar la magnitud. Sobretot quan ens adonem que només quatre països, els Estats Units, la Xina, el Japó i Alemanya, representen més de la meitat de la producció econòmica del món en producte interior brut. A 11Onze radiografiem com es reparteix el mapa global del poder.

Per comparar les diverses economies del món, els experts acostumen a fer servir el producte interior brut (PIB) de cada país, amb les estimacions que fa el Fons Monetari Internacional (FMI). Així ho hem fet nosaltres, a partir de les dades elaborades per ‘Visual Capitalist’, per analitzar el repartiment de la riquesa mundial durant el 2021.

El PIB és un indicador general que mesura tota la producció del país, és a dir, tots els béns i serveis produïts en un termini determinat, trimestral o anual. Tot i que el PIB no reflecteix el benestar de la ciutadania, els experts sí que consideren que, si el PIB d’un país augmenta, vol dir que hi ha més activitat econòmica, i que això beneficia els treballadors i les empreses en el seu conjunt. 

Malgrat que la xifra dels 94 bilions de dòlars ens pot semblar una bestiesa, cal tenir en compte que el 1970 el PIB mundial era tan sols de tres bilions. A més, s’espera que en els pròxims 30 anys la xifra es dupliqui. El 2050, segons apunten els experts, el PIB mundial podria arribar als 180 bilions de dòlars. I aquest 2022 s’espera que ja superi la xifra dels 100 bilions.

Els països que governen el planeta

Així, amb 22,9 bilions de dòlars, el PIB dels Estats Units representa el 24,4% de l’economia mundial, val a dir que el percentatge més baix de la seva història, tal com explicava el president d’11Onze, James Sène. El món de les finances i el de les assegurances són els que aporten més a la seva economia, seguits pel sector serveis i l’administració pública.

Per sota dels Estats Units, i cada vegada a menys distància, hi trobem la Xina, amb 16,9 bilions de dòlars, el que representa el 17,9% de l’economia mundial. El país aconsegueix la major part de la seva riquesa perquè és el fabricant més gran del món d’acer, de carbó, d’electrònica i de robòtica. A força distància, hi ha el Japó i Alemanya, que s’erigeix en la gran economia d’Europa, gràcies sobretot a les exportacions de vehicles de motor. En total, n’exporta prop del 20% de la seva producció. 

Així es configura un mapa del poder, els eixos del qual es reparteixen els Estats Units al continent americà, la Xina al continent asiàtic i Alemanya al continent europeu. I l’Estat espanyol, on queda, en aquesta llista, si no apareix entre els primers deu països? Doncs, amb un PIB d’1,4 bilions de dòlars, és a dir, l’1,5% de l’economia mundial, se situa en el 14è lloc, just a sota de Rússia, Brasil i Austràlia, i just per sobre de Mèxic, Indonèsia i Iran.

Les economies que més creixen

Però hi ha països que, encara que no estiguin en les millors posicions, sí que s’espera que creixin molt els pròxims anys. El que encapçala aquesta llista és Líbia, ja que l’FMI preveu que pugui créixer fins a un 123%, gràcies sobretot a l’exportació de petroli i una moneda deprimida.

En aquesta llista també destaca, a Europa, Irlanda, amb una previsió de creixement del 13%. La clau, segons els experts, és que està acollint grans empreses tecnològiques mundials, com Facebook, Tik Tok, Google, Apple o Pfizer, perquè té una taxa d’impost de societats molt baixa en comparació a la resta de països del món. Una taxa que, malauradament, haurà de pujar pels acords signats amb l’OCDE. Macao és una altra de les economies en creixement i, per això, les tensions polítiques són cada vegada més evidents. Macao es considera dins l’àrea d’influència de la Xina. 

A l’altra banda de la balança, trobem Tuvalu, que té l’economia més petita del món, amb tan sols 70 milions de dòlars. El negoci que proporciona més riquesa a aquest país situat entre Hawaii i Austràlia és ben curiós: com que a Tuvalu li pertoca el domini web .tv rep ingressos enormes d’empreses audiovisuals, com ara Twitch.tv. A la llista de països amb l’economia més minsa hi ha moltes illes petites d’Oceania, com Nauru, Palau i Kiribati, moltes d’elles dependents del turisme.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) es mostra immune a l’escalada de la inflació augmentant la seva xifra de negoci fins a un nou rècord de gairebé 10.000 d’euros en vendes. Què se’n fa de tots aquests diners?

Segons dades de la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i del Consell Empresarial del Joc (CeJuego), el 84% de la població espanyola d’entre 18 i 75 anys —gairebé 23 milions de persones— gasta de mitjana 67 euros per persona només en la Loteria de Nadal i uns 42.000 milions d’euros en total al llarg d’un any en tota mena de jocs d’atzar.

L’escalada de la inflació dels últims dos anys ha canviat els hàbits de molts ciutadans que treballen més, redueixen l’estalvi i demanen més crèdits per esmorteir l’impacte de l’increment de preus. Tanmateix, els resultats de SELAE de 2023 constaten que les loteries continuen sent ineludibles per a milions de ciutadans.

Creada el 2011 i hereva de Loteries i Apostes de l’Estat (LAE), SELAE va facturar 9.957 milions d’euros el 2023, obtenint un benefici net de 2.188,7 milions d’euros que equival a un increment del 9,8% respecte als 1.993,6 milions de 2022. Es tracta del millor registre des de la seva constitució. A més, les seves projeccions per l’exercici d’aquest any apunten a l’alça. 

La Loteria de Nadal representa gairebé el 30% del total dels ingressos i va contribuir amb unes vendes de 3.319 milions, un 4,36% més que l’any anterior. Així mateix, el sorteig del Nen va millorar en un 6,89%, el sorteig del dijous en un 5,15% i el del Joker en un 11,72%. Aquestes xifres equivalen al 60,7% del negoci, la resta del qual queda repartit entre la Primitiva, els Euromilions i el Bonoloto, entre d’altres. 

Amb aquests ingressos, l’entitat estatal que administra les loteries es posiciona com l’empresa pública espanyola amb majors beneficis, per davant d’AENA, Paradores i, no cal dir-ho, Correus. 

La distribució dels ingressos i beneficis

Quan es parla dels diners que es gasten en loteria, és essencial entendre com es distribueixen aquests ingressos. Els diners recaptats per l’operador públic de loteries es reparteixen principalment en cinc àrees: premis, costos operatius, comissions per a les administracions de loteria, impostos i aportacions a causes socials i culturals.

Aproximadament el 70% dels diners recaptats es retorna als jugadors en forma de premis. Aquesta xifra pot variar lleugerament depenent del tipus de joc i la loteria específica, però en general, la major part dels ingressos es reinverteixen directament en els premis. Això sí, Hisenda es queda els diners dels dècims premiats de la Loteria de Nadal que no s’han venut.

L’Estat s’emporta un 20% en impostos per a premis superiors a 40.000 euros i copa el 35% de tot aquest mercat. Només pel sorteig extraordinari de Nadal s’embutxaca entorn de 160 milions d’euros. La segona major empresa del sector és l’ONCE, amb una quota de gairebé el 15%. 

Quant a com es reinverteixen aquests diners, l’entitat apunta que “SELAE retorna una gran part important dels beneficis obtinguts, bé directament a la societat, la cultura i l’esport, en forma de convenis i patrocinis dins del seu programa de responsabilitat social corporativa (…) i de manera indirecta abonant dividends al seu accionista, l’Estat, qui al seu torn els utilitza per a fins públics que té encomanats.”

Això contrasta amb Loteries de Catalunya, que destina el 100 % dels beneficis al Fons per a la Prosperitat i Cohesió Social de la Generalitat de Catalunya, el qual s’encarrega desenvolupar accions i programes socials per als col·lectius més desfavorits de la societat catalana. En el 2022, l’últim exercici publicat, aquesta quantitat va ser per un valor de 6,5 milions d’euros.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

L’esperada baixada dels tipus anunciada pel BCE que probablement es produirà el 6 de juny no assegura que comenci un procés regressiu de retallades i podria tenir una durada limitada, ja que la inflació continua superant els objectius establerts pel banc i s’espera que persisteixi al voltant del 3%.

L’elevada inflació i les polítiques monetàries del Banc Central Europeu (BCE) han tingut un impacte significatiu sobre els hipotecats a Europa. Els alts tipus d’interès han fet pujar les quotes mensuals dels préstecs hipotecaris de tipus variable, posant en dificultats a moltes famílies que esperen amb candeletes la retallada del 6 de juny anunciada pel BCE.

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), ha reconegut aquest dimarts que la baixada de tipus que tothom espera en la trobada del 6 de juny és gairebé cosa feta: “Si les dades que rebem reforcen el nivell de confiança que tenim ara, hi ha una gran probabilitat que es produeixi la retallada de tipus en la trobada del 6 de juny”, apuntava Lagarde en declaracions a Bloomberg.

Tanmateix, aquesta primera retallada de tipus des del 2019 pot ser merament simbòlica i amb una data de caducitat que poc ajudarà a les famílies amb dificultats per pagar les hipoteques, les quals s’hauran de preparar per fer front a un euríbor elevat per més temps de l’esperat.

Tot i haver rebaixat de manera contundent les seves previsions d’inflació, els tipus d’interès del BCE es troben en uns nivells elevats i inèdits des del 2001: la taxa de dipòsit està en el 4%, la taxa de refinançament en el 4,5% i la facilitat marginal de crèdit en el 4,75%. El 2019, aquests tipus estaven al voltant del 0% i alguns experts esperaven un retorn a aquests nivells, però ara es preveu una inflació persistent que es mantingui a prop del 3% a l’eurozona. Aquesta xifra queda lluny del 2% que la institució europea voldria mantenir en el mitjà termini.

Més factors netament inflacionaris

Encara que alguns economistes creuen que la inflació continuarà caient fins al 2% en 2025, un informe elaborat pels analistes de Commerzbank vaticina que la taxa d’inflació s’acostarà al 3%, limitant les baixades de tipus del BCE. Creuen que, tirant llarg, cap a la primavera de 2025 és probable que el banc central s’adoni que la inflació no ha baixat tant com havia previst i que haurà de posar fi al cicle de retallades dels tipus d’interès.

“Sens dubte, els efectes sobre la inflació podrien ser encara majors”, asseguren des del banc alemany. Tot i que s’ha parlat molt de la inflació 3D: descarbonització, desglobalització i canvi demogràfic com a factors contribuents a l’escenari inflacionari dels últims anys, l’anàlisi de Commerzbank ho amplia a la inflació 5D, afegint les inversions en defensa i el dèficit públic. 

Es preveu que la transició energètica i la desglobalització mantinguin la pressió inflacionària i que l’envelliment de la població elevi els costos laborals, mentre que les inversions en defensa i la despesa pública desviaran recursos, augmentant els costos de producció i estimulant la demanda, la qual cosa eleva els preus.

Majors costos salarials i una baixa productivitat

La considerable pujada dels costos salarials torna a dominar l’evolució dels preus i és probable que continuï, un fet que es fa especialment evident en els serveis que requereixen mà d’obra. Així mateix, segons el BCE, els salaris pactats col·lectivament podrien augmentar més d’un 4,5% en el que queda d’any.

A més, és probable que l’any que ve els salaris augmentin molt més que en els anys anteriors a la pandèmia. Un gran nombre d’empreses es queixen de l’escassetat de gent qualificada, per tant, la posició negociadora dels treballadors continua sent bona.

Es preveu que durant els pròxims deu anys l’envelliment de la població contribuirà cada vegada més a la reducció de l’oferta de treballadors. Tanmateix, també augmentarà significativament la demanda de serveis com la cura d’ancians i l’assistència sanitària.

Per altra banda, Commerzbank apunta que l’augment de l’1,2% en la productivitat laboral que assumeix el BCE és massa optimista. Argumenta que tot i que és cert que la productivitat té tendència a augmentar amb més força al principi d’una fase alcista —ja que les empreses poden utilitzar millor els seus empleats— les queixes sobre l’escassetat de mà d’obra suggereixen que els empleats que tenen ja estan sent ben utilitzats en l’actualitat. Per tant, és probable que el marge per a augmentar la productivitat sigui limitat i que no pugui frenar significativament l’augment dels costos laborals unitaris. 

En conclusió, sembla evident que, tret que es produeixi un esdeveniment inesperat, la inflació no tornarà a nivells prepandèmia en un futur pròxim i els tipus d’interès es mantindran elevats. Per tant, les famílies amb hipoteques variables han de preparar-se per a un entorn econòmic desfavorable i a un euríbor que no baixarà tant com s’esperava.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.