La inflació ha vingut per quedar-se?

L’esperada baixada dels tipus anunciada pel BCE que probablement es produirà el 6 de juny no assegura que comenci un procés regressiu de retallades i podria tenir una durada limitada, ja que la inflació continua superant els objectius establerts pel banc i s’espera que persisteixi al voltant del 3%.

L’elevada inflació i les polítiques monetàries del Banc Central Europeu (BCE) han tingut un impacte significatiu sobre els hipotecats a Europa. Els alts tipus d’interès han fet pujar les quotes mensuals dels préstecs hipotecaris de tipus variable, posant en dificultats a moltes famílies que esperen amb candeletes la retallada del 6 de juny anunciada pel BCE.

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), ha reconegut aquest dimarts que la baixada de tipus que tothom espera en la trobada del 6 de juny és gairebé cosa feta: “Si les dades que rebem reforcen el nivell de confiança que tenim ara, hi ha una gran probabilitat que es produeixi la retallada de tipus en la trobada del 6 de juny”, apuntava Lagarde en declaracions a Bloomberg.

Tanmateix, aquesta primera retallada de tipus des del 2019 pot ser merament simbòlica i amb una data de caducitat que poc ajudarà a les famílies amb dificultats per pagar les hipoteques, les quals s’hauran de preparar per fer front a un euríbor elevat per més temps de l’esperat.

Tot i haver rebaixat de manera contundent les seves previsions d’inflació, els tipus d’interès del BCE es troben en uns nivells elevats i inèdits des del 2001: la taxa de dipòsit està en el 4%, la taxa de refinançament en el 4,5% i la facilitat marginal de crèdit en el 4,75%. El 2019, aquests tipus estaven al voltant del 0% i alguns experts esperaven un retorn a aquests nivells, però ara es preveu una inflació persistent que es mantingui a prop del 3% a l’eurozona. Aquesta xifra queda lluny del 2% que la institució europea voldria mantenir en el mitjà termini.

Més factors netament inflacionaris

Encara que alguns economistes creuen que la inflació continuarà caient fins al 2% en 2025, un informe elaborat pels analistes de Commerzbank vaticina que la taxa d’inflació s’acostarà al 3%, limitant les baixades de tipus del BCE. Creuen que, tirant llarg, cap a la primavera de 2025 és probable que el banc central s’adoni que la inflació no ha baixat tant com havia previst i que haurà de posar fi al cicle de retallades dels tipus d’interès.

“Sens dubte, els efectes sobre la inflació podrien ser encara majors”, asseguren des del banc alemany. Tot i que s’ha parlat molt de la inflació 3D: descarbonització, desglobalització i canvi demogràfic com a factors contribuents a l’escenari inflacionari dels últims anys, l’anàlisi de Commerzbank ho amplia a la inflació 5D, afegint les inversions en defensa i el dèficit públic. 

Es preveu que la transició energètica i la desglobalització mantinguin la pressió inflacionària i que l’envelliment de la població elevi els costos laborals, mentre que les inversions en defensa i la despesa pública desviaran recursos, augmentant els costos de producció i estimulant la demanda, la qual cosa eleva els preus.

Majors costos salarials i una baixa productivitat

La considerable pujada dels costos salarials torna a dominar l’evolució dels preus i és probable que continuï, un fet que es fa especialment evident en els serveis que requereixen mà d’obra. Així mateix, segons el BCE, els salaris pactats col·lectivament podrien augmentar més d’un 4,5% en el que queda d’any.

A més, és probable que l’any que ve els salaris augmentin molt més que en els anys anteriors a la pandèmia. Un gran nombre d’empreses es queixen de l’escassetat de gent qualificada, per tant, la posició negociadora dels treballadors continua sent bona.

Es preveu que durant els pròxims deu anys l’envelliment de la població contribuirà cada vegada més a la reducció de l’oferta de treballadors. Tanmateix, també augmentarà significativament la demanda de serveis com la cura d’ancians i l’assistència sanitària.

Per altra banda, Commerzbank apunta que l’augment de l’1,2% en la productivitat laboral que assumeix el BCE és massa optimista. Argumenta que tot i que és cert que la productivitat té tendència a augmentar amb més força al principi d’una fase alcista —ja que les empreses poden utilitzar millor els seus empleats— les queixes sobre l’escassetat de mà d’obra suggereixen que els empleats que tenen ja estan sent ben utilitzats en l’actualitat. Per tant, és probable que el marge per a augmentar la productivitat sigui limitat i que no pugui frenar significativament l’augment dels costos laborals unitaris. 

En conclusió, sembla evident que, tret que es produeixi un esdeveniment inesperat, la inflació no tornarà a nivells prepandèmia en un futur pròxim i els tipus d’interès es mantindran elevats. Per tant, les famílies amb hipoteques variables han de preparar-se per a un entorn econòmic desfavorable i a un euríbor que no baixarà tant com s’esperava.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

Alts comandaments de l’OTAN avisen que els governs i la població europea s’han de preparar per a una guerra amb Rússia. La UE podria disposar de només tres anys abans que el president rus, Vladímir Putin, comenci a bombardejar les principals ciutats europees.

Enmig de la desastrosa contraofensiva ucraïnesa, el fracàs de l’acord del govern dels Estats Units per a continuar finançant la guerra i la creixent popularitat de la candidatura de Donald Trump, algunes nacions europees i l’OTAN intensifiquen la retòrica alarmista contra Rússia en el que sembla un intent desesperat d’allargar el conflicte i assegurar el flux constant de diners cap al complex militar-industrial occidental. 

El tinent almirall holandès Rob Bauer, president del Comitè Militar de l’OTAN, va afirmar el mes passat que els països de l’Aliança s’estan preparant per a la possibilitat d’una guerra total amb Rússia en els pròxims 20 anys. Aquestes declaracions semblaven estar coordinades amb l’entrevista publicada pel diari The Times el 28 de gener, on el tinent general Alexander Sollfrank, comandant del centre de logística militar de l’OTAN a Alemanya, avisava que l’aliança militar ha d’estar preparada per possibles atacs russos amb míssils a Europa en cas d’una guerra total amb Rússia.

Sollfrank i altres generals de l’OTAN redoblaven la retòrica alarmista alertant que una confrontació militar directa amb Rússia podria produir-se tan aviat com en els pròxims tres anys. En la mateixa línia, Bauer va dir que la gent hauria de preparar-se per al servei militar obligatori en les pròximes dues dècades, “És tota la societat la que s’involucrarà, ens agradi o no”, mentre elogiava el comandant en cap de l’exèrcit suec, el general Micael Bydén, per declarar que tots els suecs han de preparar-se mentalment per a la possibilitat d’una guerra a mesura que el país avança cap al seu ingrés en l’OTAN.

La mateixa setmana, el general retirat, Sir Richard Sherrif, ex comandant de l’OTAN, declarava en una entrevista a Sky News que ha arribat el moment de “pensar l’impensable” i considerar la possibilitat d’introduir el servei militar obligatori per a preparar al país per a una possible guerra terrestre. Afegint que, encara que Rússia sigui derrotada en la guerra contra Ucraïna, continuarà decidida a reconstruir un altre imperi rus.

Aprenem de la història que no aprenem de la història

Aquest artifici dels fans de les guerres de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord no és gens original, Benjamin Netanyahu fa mesos que intenta justificar el continuat genocidi a Gaza comparant la resistència Palestina amb els terroristes de l’Estat Islàmic (ISIL) i alertant que suposen una amenaça per al món occidental. 

La mateixa propaganda que es fa servir regularment per espantar-nos amb l’Iran i el seu suposat programa de bombes nuclears, que alhora lliga amb les mentides sobre unes inexistents armes de destrucció massiva amb les que ens van vendre la invasió de l’Iraq.

Encara més, ara estem descobrint que les campanyes de la por sobre l’amenaça comunista per justificar incomptables cops d’estat i intervencions militars no van acabar de passar de moda amb el final de la guerra freda.

I sí, no és descartable que l’actual política occidental de confrontació amb Rússia acabi arrossegant el continent a una guerra en gran part del territori de la Unió Europea. Tanmateix, la solució passa necessàriament per evitar, no promoure, els conflictes bèl·lics, i en facilitar un acord de pau a Ucraïna, en comptes de castrar les negociacions per perpetuar una guerra immensament rendible per segons quins actors i lobbies.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El preu de l’or ha assolit un altre màxim històric, situant-se en 2.259 euros per unça. La incertesa econòmica, les tensions geopolítiques i la probable baixada dels tipus d’interès per part de la Fed impulsen a l’alça el metall daurat, que s’ha revalorat un 17% des de principi d’any.

L’or marca un altre màxim històric amb la mirada posada en l’esperada retallada de tipus de la Reserva Federal (Fed), en un context d’incertesa econòmica i geopolítica. Aquest dilluns, l’unça d’or assolia un pic de 2.259 euros, superant el rècord anterior establert a l’abril, fins a quedar-se en els 2.235 el dia d’avui.

Des de principi d’any, l’or s’ha revalorat un 17%, seguint la tendència a l’alça del 2023 en què, encara que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de l’any, va pujar un 15% a causa de la crisi bancària estatunidenca, les tensions geopolítiques, els conflictes bèl·lics i la política monetària de la Reserva Federal dels Estats Units.

Els analistes es mostren positius de cara a l’evolució a l’alça del preu de l’or, que en els últims dies s’ha vist impulsat amb força per les últimes dades macroeconòmiques dels Estats Units. La inflació general es va elevar fins al 3,4% a l’abril, degut principalment a la pujada dels preus de l’energia sumant-se una vegada més a la inflació dels preus dels béns, però si excloem els preus de l’energia, veiem que la inflació subjacent es va alentir fins al 3,6% des del 3,8% de març, la qual cosa ha fet revivar les previsions que la Fed redueixi finalment els tipus d’interès.

Els inversors preveien dues retallades de tipus per a finals d’any que es podrien quedar en una enfront d’un creixement més lent del que s’esperava i d’una inflació persistent. L’economia dels Estats Units podria estar dirigint-se cap a un escenari d’estagflació, una situació difícil de corregir perquè les mesures monetàries i fiscals per a combatre l’estancament tendeixen a esperonar la inflació i a la inversa.

És un bon moment per comprar or?

En el context econòmic en el qual ens trobem, l’or s’ha mostrat de nou com una inversió clau per als qui busquen protegir el seu patrimoni contra la volatilitat dels mercats o obtenir beneficis pels seus estalvis, molt per sobre de la remuneració què ofereix la banca pels dipòsits bancaris als seus clients. Però, seguirà pujant el preu de l’or?

La cotització de l’or és multifacètica i rarament respon a un sol detonant, si no que es regeix per diversos factors, tanmateix, alguns factors indiquen que seguirà la tendència a l’alça. Deixant de banda la possible baixada de tipus d’interès per part de la Fed, en la conjuntura geopolítica actual, la creixent instrumentalització del sistema financer global per part de l’Administració estatunidenca per a sancionar a països que no s’alineen amb la política exterior de Washington ha creat desconfiança sistema monetari dominat per Occident.

Això ha vingut acompanyat d’una guerra freda tecnològica contra la Xina i de la por a una crisi del deute als EUA. El gegant asiàtic està minimitzant intencionadament la seva exposició al dòlar, comprant grans quantitats d’or, més de 300 tones d’or per valor de 561.000 milions de dòlars només en els últims divuit mesos, i venent més de 74.000 milions de dòlars en bons del Tresor estatunidencs en l’últim any.

Per altra banda, la meteòrica pujada de l’or també es podria veure impulsada per les eleccions presidencials estatunidenques de novembre, que Donald Trump té moltes possibilitats de guanyar i que presenten un teló de fons molt favorable perquè el preu de l’or assoleixin els 3.000 dòlars l’unça molt abans de l’esperat.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.

Enfront d’un creixement més lent del que es preveia i una inflació persistent, l’economia dels Estats Units podria estar dirigint-se cap a un escenari d’estagflació a l’estil dels anys setanta en un context en què s’estan esvaint les expectatives de diverses retallades de tipus per part de la Fed durant el 2024.

L’estagflació és un escenari econòmic que es caracteritza per un estancament de l’activitat econòmica i un nivell d’atur elevat, alhora que hi ha una inflació alta i continuada en el temps. D’aquesta manera, es pot arribar a una situació en què l’economia no creix i els ciutadans perden poder adquisitiu amb el qual fer front a la inflació. 

Es tracta d’una situació difícil de corregir perquè les mesures monetàries i fiscals per a combatre l’estancament tendeixen a esperonar la inflació i a la inversa. Es va produir, per exemple, als Estats Units quan els preus del petroli van augmentar a la dècada de 1970. 

Preocupació dels inversors pel pitjor dels casos

Alguns analistes alerten que l’economia estatunidenca es troba en perill d’haver de fer front a un escenari similar davant d’un creixement més lent del que es preveia i una inflació persistent, en un context en què les expectatives de diverses retallades de tipus per part de la Fed durant 2024 s’han esvaït o no es produiran fins que s’observi una desacceleració més sostinguda de la inflació.

Dit això, segons les últimes dades, la inflació general dels EUA es va elevar fins al 3,4% a l’abril, degut principalment a la pujada dels preus de l’energia sumant-se una vegada més a la inflació dels preus dels béns. Tanmateix, si excloem els preus de l’energia, veiem que la inflació subjacent es va alentir fins al 3,6% des del 3,8% de març. Ambdues dades van ser lleugerament més suaus de l’esperat i reforcen les previsions que la inflació continuarà baixant, encara que de forma bastant volàtil i imprevisible.

L’última enquesta mensual a gestors de fons del mes de maig que ha dut a terme el Bank of America reflecteix un menor optimisme pels actius de risc, un moviment que acompanya a unes expectatives de creixement econòmic poc esperançadores. Per primera vegada des de novembre de 2023 els gestors enquestats esperen un creixement econòmic més baix en els pròxims dotze mesos, tot i que la majoria d’ells descarta que es produeixi una recessió l’any vinent.

La Fed diu que no hi ha perill d’estagflació

El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va restar importància a la idea d’una possible estagflació durant una roda de premsa posterior a la reunió de política monetària del banc central del mes d’abril, apuntant que no entenia d’on venia aquesta por a una estagflació perquè ens trobem en un escenari molt diferent: “Hi havia un 10% de desocupació. La inflació era d’un sol dígit”. I avui? “Ara tenim un creixement del 3% i una inflació del 3%”, va dir Powell.

No obstant això, Tom Essaye, fundador de Sevens Report Research apuntava que tot i que “en un sentit absolut,” el creixement econòmic no està en nivells que impliquin estagflació, les dades publicades són cada vegada “més concloents que l’impuls econòmic s’està alentint” i afegia que “si bé l’estancament encara no ha arribat, les dades mostren una major probabilitat que es produeixi que en qualsevol altre moment de l’últim any i mig.”

En aquest context econòmic no és sorprenent que l’or s’hagi convertit en l’actiu financer més negociat després de les divises, superant els 150.000 milions d’euros diaris en els últims dotze mesos. Mostrant una vegada més que davant de la incertesa econòmica inversors i particulars escullen el metall daurat per protegir els seus diners.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.

La manca de pluges porta a reduir el subministrament d’aigua a molts municipis del nostre territori. Restriccions que afecten directament a l’agricultura, i en conseqüència, al bestiar. L’increment dels costos de producció i la pèrdua de collites per falta d’aigua tenen un impacte significatiu en l’augment de la inflació. Ens ho explica Sílvia Garriga, agent 11Onze.

L’escalfament del planeta provocat per l’activitat humana ha aguditzat la sequera, un mal endèmic dels països mediterranis. Un fet que queda palès en l’estat de les reserves d’aigua d’aqüífers i pantans del nostre territori. Catalunya acumula mesos de sequera i les reserves aigua han disminuït fins al 33%, gairebé a la meitat de l’any passat.

Les pluges i reserves hídriques són cabdals per a la producció agrícola, i tenen un impacte directe en els preus que paguem per productes al supermercat. Aquesta relació entre sequera i inflació no sempre és evident. Com apunta Garriga, “molts de nosaltres no hem estat conscients dels increments de costos de producció provocats per la sequera”.

A la pujada de costos de l’electricitat, combustible, fertilitzants, i pinsos, s’hi suma la pèrdua de conreus per la falta d’aigua, que deixen al sector agrícola sense marge de benefici. “Si es perden collites per la manca d’aigua, la demanda no disminueix, i s’ha d’importar producte que acabarà sortint més car per al consumidor”, explica Garriga.

Més de 500 municipis amb restriccions en el consum d’aigua

Catalunya està patint la sequera més greu des del 2008, quan les reserves d’aigua dels embasaments i conques internes van caure fins al 20%. Davant d’aquesta situació, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha vist obligada a decretar l’alerta per sequera a diverses zones del territori, aprovant limitacions en el consum d’aigua a més de 500 municipis. 

Als 301 que ja es trobaven en fase d’alerta, aquest dimarts s’hi van sumar els més de 100 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, que subministra la conca del Ter-Llobregat, i també als afectats per l’àmbit d’influència de l’embassament Darnius-Boadella.

Encara que no es preveu que la situació s’agreugi tant com per arribar a l’escenari d’excepcionalitat, moment en el qual les reserves baixen del 25%, tot dependrà de les pluges que puguin entrar durant el que queda de tardor. Els mapes de previsió meteorològica a llarg termini fan pensar que, de novembre a gener, hi haurà més pluja de la normal al litoral i a les comarques de Girona, però menys precipitacions de les habituals al Pirineu occidental.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Segons un informe de l’Ajuntament de Barcelona, el PIB barceloní ha superat per primera vegada els 100.000 milions d’euros. L’economia de la ciutat ha crescut més que la catalana i l’espanyola i ja suposa més d’una tercera part del PIB de Catalunya.

El producte interior brut de Barcelona va superar per primera vegada els 100.000 milions d’euros l’any 2023. Concretament, el PIB es va situar en 103.589 milions, amb un augment nominal del 9,6% respecte de 2022, quan va ser de 94.521 milions. 

La xifra representa més d’una tercera part (35,4%) del PIB català i un augment del 2,8% en relació amb l’any anterior, superant el creixement de Catalunya (2,6%) i el d’Espanya (2,5%), segons es desprèn de l’últim informe anual sobre el Producte Interior Brut publicat pel Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona.

El pes del sector dels serveis

Aquesta superior recuperació del PIB de Barcelona s’explica pel pes que té el sector dels serveis en l’estructura sectorial de l’economia de la ciutat, molt per sobre que en el global del país, al contrari que la indústria. 

Es tracta d’una activitat econòmica que suposa més del 90% del seu Valor Agregat Brut (VAB), 15 punts percentuals més que el pes del sector a l’economia catalana (75,9%). El conjunt dels serveis de la capital catalana representen el 42,3% del sector a Catalunya i en destaquen les activitats d’Informació i Comunicacions (73,7%), Financeres (57,6%), Artístiques i recreatives (51%) i Professionals (50,7%), amb més del 50% de pes sobre els totals del Principat.

Les activitats de serveis amb més volum de VAB a Barcelona són el comerç, transport i hostaleria (23,6%), l’Administració pública, educació, sanitat i serveis socials (18,1%) i les activitats professionals, científiques i administratives (15,2%). Aquestes tres activitats sumen quasi el 60% del total del sector serveis.

Salaris un 15% més alts a Barcelona

Les activitats amb uns valors més elevats d’especialització són Telecomunicacions, serveis informàtics i d’informació (pes a Barcelona 2,2 vegades més que a Catalunya), Publicitat, activitats professionals i tècniques (1,9), Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment (1,6), Activitats jurídiques i comptables (1,6) i Activitats financeres (1,6) i Activitats de Recerca i desenvolupament (1,6).

Quant a la distribució del VAB entre els treballadors assalariats i l’excedent d’explotació (rendes professionals i empresarials) a Barcelona la Remuneració d’Assalariats suposa el 59% del VAB, mentre que a Catalunya aquesta xifra és del 54%. Aquest diferencial és conseqüència tant d’una superior taxa de salarització de l’economia com, sobretot, pels salaris de Barcelona, que són un 15% més alts a Barcelona que a Catalunya.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els anys vuitanta a Wall Street van ser una dècada de grans personalitats, grans primes i una cultura d’excessos que va venir acompanyada d’un ascens meteòric del tràfic de drogues. La imperant necessitat de blanquejar grans quantitats de diners provinents del narcotràfic va suscitar la col·laboració entre bancs i organitzacions criminals.

Pels bancs i els càrtels de la droga, Bob Musella era un ric empresari estatunidenc vestit d’Armani que tenia una cadena de joieries i dirigia una companyia d’inversions des de Miami. El que no sabien era que en realitat es tractava de Robert Mazur, un agent infiltrat de la DEA (Administració de Control de Drogues) que acabaria fent caure a capos del narcotràfic i a bancs corruptes en una de les operacions contra el blanqueig de capitals més fructíferes de tots els temps.

“Miami és la cruïlla del comerç internacional de drogues i aquí és on vaig fer molts negocis”, apuntava Robert Mazur. Amb l’ajuda de dos informants que estaven relacionats amb una família mafiosa de Nova York i un altre amb base en Medellín, Colòmbia, Mazur va muntar l’operació encoberta més sofisticada contra el blanqueig de capitals que s’havia fet fins aquell moment.

Les proves que va recopilar amb aquesta operació, coneguda com a C-Chase, van ser claus pel Subcomitè de Relacions Exteriors del Senat estatunidenc, dirigit en aquell moment pel senador John Kerry, per a legitimar el tancament del Banc de Crèdit i Comerç Internacional (BCCI), controlat pel pakistanès, Agha Hasan Abedi, i que es dedicava a blanquejar diners pel Càrtel de Medellín, liderat per Pablo Escobar.

El BCCI i el Càrtel de Medellín

Per a blanquejar tots aquests diners provinents del narcotràfic es van crear una sèrie de societats amb l’ajuda d’algunes entitats bancàries, entre elles el BCCI. Es tractava del setè banc privat més important del món, les seves reserves superaven els 20.000 milions de dòlars i comptava amb oficines repartides per 78 països, entre ells Espanya.

Segons els documents del servei de duanes nord-americà, els gestors del BCCI a Panamà sabien que els diners provenien del narcotràfic dels capos colombians, i van contactar amb Musella el desembre de 1987 per a suggerir-li mètodes per a blanquejar-los en diverses reunions que van tenir lloc a Miami, París i Londres.

Les autoritats policials i investigadores li van posar el sobrenom de “Banc Internacional de Lladres i Criminals” per la seva afició a atendre clients que traficaven amb armes, drogues i diner negre. Inicialment, el banc va negar els càrrecs, argumentant que es tractava d’una “campanya maliciosa” contra la institució. 

No obstant això, les autoritats investigadores dels Estats Units i el Regne Unit van determinar que el BCCI s’havia “creat deliberadament per a evitar una revisió reguladora centralitzada, i operava àmpliament en jurisdiccions amb secret bancari” afegint que “els seus directius eren sofisticats banquers internacionals, l’objectiu aparent dels quals era mantenir els seus assumptes en secret, cometre fraus a gran escala i evitar ser detectats”. L’entitat va ser forçada a aturar totes les seves operacions i a clausurar el negoci.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

El Fons Monetari Internacional millora les previsions de creixement de l’economia espanyola per aquest any i la situa molt per sobre de la mitjana de l’euro zona. Tanmateix, estima que la taxa d’atur quedarà en l’11,6%, tres dècimes més del que va pronosticar a l’octubre.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat aquest dimarts que retalla la seva previsió de creixement de totes les grans economies de l’euro zona d’enguany i el pròxim any, amb l’excepció d’Espanya, que pronostica que creixerà més del doble de la mitjana de zona euro.

Concretament, ha ajustat a l’alça l’estimació de creixement del PIB espanyol, alineant-se amb l’1,9% que preveu el Banc d’Espanya per aquest any, mentre que per a 2025 manté la seva previsió del 2,1%, més optimista que l’1,9% pronosticat pel Banc d’Espanya.

Quant a la resta de l’euro zona, rebaixa l’avanç del producte interior brut (PIB) fins al 0,8% el 2024, i fins a l’1,5% el 2025, una i dues dècimes menys respectivament que en l’actualització publicada al gener. 

Així mateix, estima que el creixement del PIB alemany es reduirà en tres dècimes en tots dos exercicis i només creixerà un 0,2% i un 1,3% respectivament. Per part de França, preveu que el seu PIB també caigui en tres dècimes, fins al 0,7% aquest any i a l’1,4% el 2025. Per a Itàlia, l’organisme manté la seva previsió de creixement en el 0,7% per a 2024 i revisa a la baixa, en quatre dècimes, la de 2025 fins al 0,7%.

Pel que fa al PIB mundial avançarà una mica més de l’esperat, amb una variació del 3,2% el 2024, una dècima més que en l’informe anterior, i del 3,1% el 2025. Aquesta millora es deu en part al creixement dels Estats Units, que creixerà fins al 2,7% enguany, abans de desaccelerar-se a l’1,9% el 2025.

Estancament del deute públic i la desocupació

L’FMI apunta que “la inflació podria reduir-se més ràpid del que es preveu si la taxa d’activitat laboral continua augmentant, la qual cosa permetria als bancs centrals avançar els seus plans de flexibilització”. 

En aquest context, vaticina que Espanya serà l’última gran economia de l’euro a superar l’episodi inflacionista. Concretament, preveu que la inflació a Espanya baixi fins al 2,7% el 2024, enfront del 3,9% de la seva anterior estimació.

Tot i l’optimisme pel que fa al creixement del PIB espanyol, l’organisme no espera una reducció substancial dels nivells d’atur i deute fins al final de la present dècada, i apunta que el dèficit seguirà per sobre del 3% fins al 2029.

Així mateix, el deute públic, que enguany se situarà per sobre del 106% del PIB, només baixarà lleugerament durant el 2025, situant-se per sota del 105%, i es mantindrà així fins que al període del 2028 i 2029, quan baixarà al 104,6% i al 104,2%, respectivament.

Per altra banda, l’FMI espera que aquest any l’atur a Espanya baixi fins a l’11,6% i a l’11,3% l’any vinent, enfront del 6,5% i el 6,4% estimat respectivament per a l’eurozona, mantenint-se al voltant de l’11% durant els següents exercicis.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Un altre banc dels Estats Units ha fet fallida, els bancs centrals ofereixen línies de crèdit d’urgència i cauen les accions de les entitats financeres. Els governs i les agències reguladores ens asseguren que no hem de patir pels nostres diners i l’estabilitat del sector bancari. Però ens en podem refiar? Què diuen a porta tancada?

La Federal Deposit Insurance Corporation (FDIC) és una agència federal dels Estats Units que es va crear el 1933 a conseqüència de la Gran Depressió amb l’objectiu de protegir els dipòsits bancaris i evitar la fallida en massa dels bancs. Actualment, la FDIC assegura fins a 250.000 dòlars per compte per titular en cas que el banc on estan dipositats els diners faci fallida.

Dins d’aquesta agència federal hi trobem el Systemic Resolution Advisory Committee (SRAC), un comitè assessor establert el 2011 per la FDIC, com a part de la Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act, una llei que va ser aprovada com a resposta a la crisi financera del 2008 i que va introduir una sèrie de mesures per regular el sector financer i prevenir futurs col·lapses del sistema.

El SRAC ajuda en la gestió de possibles fallides dels bancs més grans del país i està format per experts del sector financer que assessoren la FDIC a l’hora de desenvolupar plans d’actuació en cas que hi hagi un col·lapse bancari a gran escala. El comitè està format per membres de diferents sectors de l’economia, incloent-hi representants dels reguladors financers, els bancs, les assegurances, els fons d’inversió i altres entitats del sector financer.

Els interessos de la banca tenen prioritat

Els integrants del SRAC es reuneixen periòdicament per parlamentar i fer recomanacions a la FDIC sobre com abordar els problemes que pugui estar patint una entitat financera. D’aquesta manera ofereixen assessorament en temes com la planificació de la resolució, la identificació dels actius i passius de l’entitat, la comunicació amb els creditors i altres aspectes relacionats que contribueixin a assegurar l’estabilitat de l’entitat i de l’ecosistema bancari. Així mateix, estableixen un pla d’acció davant d’una possible crisi bancària, acordant quina informació se li ha de donar a la població per tal d’evitar un col·lapse del sistema.

Algunes d’aquestes reunions estan obertes al públic a través d’un ‘webcast’ i d’altres es fan en privat, a porta tancada. Un dels objectius de l’última reunió oberta que va tenir lloc el passat mes de novembre sembla ser evitar que, davant d’una crisi bancària, el pànic generalitzat porti a la retirada massiva de dipòsits per part de la ciutadania preocupada pels seus diners. Cal tenir en compte que els diners que tenim al banc estan regits per un sistema de reserva fraccionària, segons el qual només una petita part dels dipòsits, un 1% en el cas de l’eurozona, han d’estar disponibles per a la seva retirada.

En aquest context, hem de recordar que per evitar un col·lapse del sistema financer davant d’una crisi bancària, la primera opció és rescatar a certes entitats mitjançant els diners dels contribuents, és a dir, un rescat extern. Però també hi ha una segona opció que es coneix com un rescat intern, segons el qual els accionistes, els titulars de bons i els clients amb dipòsits no assegurats – quantitats superiors a 100.000 euros en el cas de la UE – es fan càrrec del rescat. Com apunta el comitè, avui en dia el deute bancari no està sistemàticament protegit, i si se’ns en va de les mans, tot el sistema es col·lapsa.

Això és el que va passar a Xipre durant la crisi financera de 2008, quan el Govern, seguint les instruccions de la Troika (Unió Europea, BCE i FMI), va confiscar els dipòsits no assegurats de la ciutadania per liquidar i reestructurar bancs, causant el ‘corralito’ xipriota. D’aquí ve la importància que el SRAC dona a limitar la comunicació amb el públic general, no fos cas que la gent volgués retirar els seus diners d’aquestes entitats bancàries abans que desapareguin per complet. Una informació privilegiada, que segons el comitè, s’ha de reservar per a una minoria selecta, presumiblement ells mateixos o gent afí, que sí que ha d’estar al corrent de la magnitud de la tragèdia.

Les males notícies es donen un divendres al vespre

L’internet i la cobertura de notícies les 24 hores no ha fet desaparèixer la pràctica habitual en relacions públiques de llançar els comunicats amb informació negativa els divendres per evitar una gran cobertura mediàtica. Almenys això pensa el panell del comitè quan apunta que en preparar un comunicat detallant les dures mesures que s’aplicarien enfront d’una crisi bancària és preferible donar la informació “un divendres, o millor encara, un divendres al vespre, de manera que la gent tingui temps de rebre, entendre i de concloure que sí, que poden funcionar”.

Potser el més sorprenent, o no, són les declaracions de Gary Cohn, expresident i exdirector d’operacions de Goldman Sachs, quan explica que “cal pensar en les conseqüències no desitjades de dir segons què a un públic que té més fe i confiança en el sistema bancari que la gent que estem en aquesta sala (rialles dels membres assistents) i que volem que segueixin tenint plena fe i confiança en el sistema bancari”.

Algú podria pensar que els bancs i les agències reguladores estan admetent que s’acosta un col·lapse, però que tenen poc interès en què la ciutadania ho sàpiga perquè volen utilitzar els dipòsits de la gent per a rescatar aquests bancs. Potser ens hauria de servir d’avís el que va passar durant la crisi del 2008, o amb la fallida del Silicon Valley Bank el març d’aquest any, quan només una minoria selecta que estava informada de la gravetat de la situació va poder treure els seus diners a temps, però com va dir Hegel, “L’única cosa que aprenem de la història és que no aprenem de la història”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Tot i que la pràctica de reduir el pes dels productes envasats per emmascarar una pujada de preus no és nova, la persistent inflació ha provocat que moltes marques facin servir aquest mètode per encarit els seus productes de manera subtil. En aquest episodi de La Plaça, Gemma Vallet, directora d’11Onze District, i Carolina Rafales, product manager, parlen de la situació econòmica actual i expliquen què és el ‘downsizing’.

De la fusió de dues paraules en anglès, ‘down’, baixar i ‘sizing’, mida, en surt el terme ‘downsizing’. Aplicat als productes que es venen als supermercats fa referència a oferir menys quantitat de producte pel mateix preu, reduint subtilment la quantitat de producte per despistar els consumidors. Aquesta pràctica també es coneix com a reduflació, un mot sorgit de la combinació de les paraules reducció i inflació.

Com explica Gemma Vallet, “davant d’una situació en què l’IPC o la inflació s’estan desbordant’ les marques ‘fan servir estratègies perquè paguis més pels productes’. Encara que, en aquest cas, no es tracta d’una pràctica de màrqueting il·legal, les organitzacions de consumidors alerten que és qüestionable i poc ètica perquè es fa amb la intenció d’apujar els preus sense que el consumidor se n’adoni.

Una baixada de la inflació que no es nota en el preu dels aliments

Luis Planas, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de l’Estat, afirma que està “absolutament convençut” que els preus dels aliments baixaran, però demana “paciència” als consumidors, ja que la reducció de la inflació encara trigarà a veure’s reflectida en els preus dels productes dels supermercats.

I és que, davant l’encariment de la cistella de la compra, les mesures per limitar l’impacte de la inflació a les butxaques dels consumidors s’han mostrat del tot insuficients. La rebaixa tributària de l’IVA als aliments sembla que ha servit més per ampliar els marges comercials de les cadenes de distribució que no pas per alleujar la precarietat de moltes famílies. “La situació és preocupant, però tot i les mesures que s’han pres, el mercat és el mercat, i es fa difícil preveure el seu impacte a curt termini”, apunta Carolina Rafales.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!