Què passarà si els EUA no poden afrontar el deute?

Una vegada més, l’habitual estira-i-arronsa polític al Congrés dels Estats Units provocat per la necessitat cíclica d’incrementar el sostre de deute ve acompanyat de la histèria mediàtica sobre un possible ‘default’. Però hi ha una possibilitat real que el país incorri en una suspensió de pagaments? Quines conseqüències tindria per l’economia global?

A diferència d’altres països, on es posa un límit a la despesa governamental, als Estats Units, el Congrés estableix un límit màxim de deute federal – actualment fixat en 31,381 bilions de dòlars – que el govern pot adquirir per a finançar les seves despeses i obligacions. El sostre de deute no limita la capacitat del govern per a incórrer en despeses, sinó que restringeix l’emissió de bons del Tresor, és a dir, nou deute que fa servir per atendre les seves obligacions financeres. La teoria és que en limitar la quantitat de deute que es pot acumular, es restringirà la despesa.

El sostre de deute es va establir per primera vegada el 1917 per a finançar l’entrada dels Estats Units en la Primera Guerra Mundial. Des de llavors, s’ha incrementat en 102 ocasions pel poder legislatiu. Aquest límit s’ha tornat especialment rellevant en els últims anys a causa de l’alt nivell de dèficit pressupostari, pràcticament crònic, que registra el país. Les polítiques enfocades a la despesa militar i a programes socials, la menor recaptació tributària per la reducció d’impostos i l’impacte de la crisi sanitària, són alguns dels factors que han contribuït al dèficit públic.

A la pràctica, però, limitar el sostre de deute s’ha mostrat del tot insuficient a l’hora de controlar el deute. El Govern segueix gastant diners amb dèficit i el deute continua creixent, i el que és pitjor, es fa servir com a excusa per alimentar el xantatge polític entre els dos partits dominants, que sovint posen en perill la salut de l’economia del país per interessos propis. Com va declarar recentment la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, “Entenc la política, però arriba un moment en què han de prevaler els interessos primordials de la nació”.

La importància del sostre de deute es va posar de manifest en 2011, quan el Congrés va estar a punt de no augmentar el límit, la qual cosa hauria portat a un impagament del govern estatunidenc. L’expresident Barack Obama es va veure forçat a retallar despeses en programes socials per arribar a un acord polític que permetés augmentar el sostre de deute i evitar l’impagament. Un estira-i-arronsa polític que va provocar l’única rebaixa de la qualificació creditícia en la història del país.

Posada en marxa de mesures extraordinàries

El 19 de gener l’administració del president Joe Biden va assolir el sostre de deute de 31,381 bilions de dòlars, per tant, el país no pot emetre més bons per a finançar-se. Això implica que si no s’arriba a un acord amb l’oposició aquest estiu, el país entraria en fallida tècnica. Tot i que la primera reunió per avançar negociacions entre el president de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, i el president del Govern va tenir lloc l’1 de febrer, la Casa Blanca i els líders republicans de Washington estan lluny d’arribar a un acord per a evitar el desastre.

El Departament del Tresor pot fer servir tota una sèrie de maniobres comptables per pagar les factures del govern, però aquestes mesures extraordinàries temporals només poden evitar l’impagament fins al 5 de juny. Un cop esgotades aquestes mesures i els diners en efectiu disponibles, les repercussions podrien ser devastadores per l’economia del país.

En aquest context, la secretaria del Tresor, Janet Yellen, va anunciar als congressistes que preveia redimir les inversions existents i suspendre noves inversions del fons de jubilació i discapacitat del Servei Civil i el Fons Postal. Així com la suspensió de la reinversió en bons de valors governamentals del pla d’estalvi i jubilació dels treballadors federals. 

Conseqüències d’una suspensió de pagaments

Tot i la baixa probabilitat d’una suspensió de pagaments – aproximadament un 2%, segons un model del centre d’anàlisi MSCI compartit en exclusiva amb CNN – si finalment no s’arriba a un acord, el país es quedaria sense liquiditat suficient per a afrontar tots els seus pagaments. En primera instància, s’entraria en el que es coneix com un ‘default’ tècnic, que ve a ser un període prolongat d’impagament d’algunes o totes les responsabilitats financeres del país. Això doblaria la taxa d’atur i possiblement provocaria una recessió econòmica, incrementant la pressió inflacionària. A més, la qualificació creditícia dels EUA es rebaixaria, tal com va passar el 2011.

Encara més greu seria un segon escenari de ‘default’ real, en el qual el govern es quedaria sense diners per pagar les seves obligacions, provocant una catàstrofe econòmica. Les conseqüències són pràcticament imprevisibles, ja que no existeix cap precedent contemporani, però alguns economistes vaticinen que l’atur es dispararia per sobre del 12% i hi hauria una contracció de l’economia de més d’un 10%, desencadenant una profunda recessió que dispararia la inflació.

Així mateix, podrien cessar els pagaments de la Seguretat Social i les pensions federals, uns fets que vindrien acompanyats d’acomiadaments massius d’empleats de l’administració pública, afectant els cossos de seguretat, departament de transport i l’administració aeroportuària, que aturarien la seva activitat sense la implantació de mesures d’emergència per part del Govern.

Tenint en compte la globalització del sistema monetari i que al voltant del 75% del deute del govern dels Estats Units està en mans d’inversors nacionals i estrangers – incloent-hi governs d’altres països que representen aproximadament un terç d’aquest deute públic – una fallida d’aquesta índole probablement provocaria una caiguda en picat de l’economia no només dels Estats Units sinó mundial.

Per altra banda, molts països que tenen llaços econòmics amb els Estats Units depenen de l’estabilitat de la seva economia i, com a contrapartida, del dòlar. Una suspensió de pagaments elevaria els costos dels préstecs per al govern i empreses nord-americanes, però també d’altres països, frenant la inversió, castrant el creixement econòmic global i disparant el preu de l’or, com a valor refugi davant del col·lapse de les economies. A més, aquesta crisi acceleraria encara més un desacoblament del sistema monetari establert, dominat pels Estats Units, per part de les grans economies emergents que fa anys que treballen per assentar les bases d’un món multipolar amb un sistema monetari alternatiu.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.