En les pròximes tres dècades el deute públic dels Estats Units i altres grans economies es dispararà. La necessitat d’imprimir diners amb què pagar-la i una molt limitada millora de la capacitat productiva faran difícil mantenir la inflació sota control.

El dèficit dels Estats Units l’any 2022 va ser molt de menor que el registrat en 2020 i 2021 a causa de l’augment dels ingressos i la reducció dels ingents estímuls destinats a contrarestar els efectes de la pandèmia.

No obstant això, aquesta dada és enganyosa. Segons les previsions de l’Oficina Pressupostària del Congrés dels Estats Units, el dèficit federal anual durant el període 2022-2052 se situarà en una mitjana del 7,3% del PIB, més del doble de la mitjana de l’últim mig segle, i tendirà a augmentar any rere any, fins a l’11,1% del PIB en 2052.

Això significa que el deute federal dels Estats Units passarà de suposar menys del 40% del PIB l’any 2000 a més del 185% en 2052. S’espera que la ràtio del deute respecte a la producció del país comenci a disparar-se en 2024 i superi el seu màxim històric en 2031, quan arribarà al 107%.

Aquest enorme increment de l’endeutament es deu en gran manera a l’augment dels costos per interessos, ja que es multiplicaran per més de quatre al llarg del període i assoliran el 7,2% del PIB en 2052, segons les estimacions. Quant al dèficit primari, en el qual s’exclouen els desemborsaments nets per interessos, gairebé es doblarà en els pròxims 30 anys, amb la qual cosa fregarà el 4% en 2052.

Conseqüències indesitjades

Aquest escenari podria alentir el creixement econòmic de la primera potència mundial, augmentar el risc d’una crisi fiscal i limitar el marge de maniobra polític davant futures crisis.

També fa difícil que es contingui la inflació si tenim en compte que cada vegada serà més complicat incrementar la capacitat productiva: les baixes taxes de natalitat dificultaran cada vegada més el reemplaçament dels ‘baby boomers’ que s’aniran jubilant, amb la qual cosa es podria reduir la mà d’obra disponible, mentre que el creixement de la productivitat tendeix a alentir-se.

Si els bancs centrals dels Estats Units i altres potències econòmiques es veuen obligats a multiplicar la impressió de diners per fer front al deute públic i l’oferta de productes i serveis del mercat no creix en la mateixa mesura, aquest desequilibri estimularà la inflació. En augmentar més els diners en circulació que els béns i serveis disponibles, els preus tendeixen a pujar.

Qui posa el cascavell al gat?

L’única mesura factible per limitar la ràtio d’endeutament seria restringir la despesa pública, però és difícil que cap polític, sigui del signe que sigui, s’atreveixi a plantejar una mesura tan impopular. Per això, tot apunta al fet que la despesa pública i el consegüent dèficit, tant a Europa com als Estats Units, continuïn incrementant-se sense control en les pròximes dècades.

En lloc d’afrontar el problema, els polítics prefereixen amagar-lo sota la catifa. Ja se’l trobarà la pròxima generació.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.