Geopolítica: de l’hegemonia a la multipolaritat

L’estira-i-arronsa geopolític dels últims anys entre Orient i Occident ha posat de manifest un canvi de paradigma que és cada dia més evident. Hem tornat a un món multipolar on l’hegemonia dels Estats Units va perdent força any rere any. Analitzem les causes i conseqüències d’aquest reequilibri i repartiment del poder global.

 

El món està més interconnectat que mai, però el poder està més repartit. La distribució del poder en la geopolítica mundial ha variat històricament entre els Estats. Del sistema bipolar establert durant el període de la Guerra Freda, en què dues grans potències compartien el poder, es va passar a un món unipolar després del col·lapse de l’URSS i el bloc comunista. Aquest canvi de l’ordre mundial va establir una hegemonia nord-americana substantivament basada en dues columnes: el poder militar i l’econòmic.

Tanmateix, l’abast i la preeminència de la influència geopolítica estatunidenca era única i anava molt més enllà de la definició d’una superpotència tradicional. D. Hubert Vedrine, ministre d’Afers Exteriors francès, va encunyar un nou terme, hiperpotència, per descriure un domini de poder que no només dictava l’àmbit econòmic, tecnològic o militar global, sinó que també incloïa l’imperialisme cultural que detallaven sarcàsticament els membres del grup de música alemany Rammstein en la coneguda cançó Amerika.

Dit això, la comunitat internacional no va trigar a plantar les llavors per desafiar aquest nou statu quo. Economies emergents, com el bloc format pels BRICS, van començar a situar-se de manera organitzada en l’escena internacional, donant sentit al concepte de món multipolar que definia les bases d’un nou ordre polític i econòmic.

 

L’ascens d’Àsia i el declivi d’Occident

El 1988, el líder xinès Deng Xiaoping va dir al llavors primer ministre indi Rajiv Gandhi

que l’arribada del ‘segle asiàtic’ estava lluny de ser un fet fins que la Xina, l’Índia i els països veïns es desenvolupessin. Tres dècades després, pocs dubten que estem vivint una nova època daurada del continent asiàtic. Àsia és la regió de major creixement del món i el contribuent més gran al PIB global, amb la Xina com la segona economia mundial.

Els cicles econòmics i els mercats financers se centren cada vegada menys en els Estats Units. L’ús i abús de les sancions econòmiques en vers qualsevol corporació o país, fins i tot països aliats, que no se sotmet als interessos del gegant americà, no fa més que consolidar els esforços per part de la Xina, Rússia i altres països no alineats al bloc geopolític occidental a crear sistemes econòmics alternatius.

Beijing, amb el seu enfocament en aconseguir la independència tecnològica i vinculació d’altres països a la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda (del seu nom en anglès Belt and Road Initiative), inverteix el seu capital, ajudant a aixecar les economies regionals de parts del món oblidades per Occident, o a les que els antics poders colonials exigeixen molt més, sovint amb l’ús de la força, per rebre molt poc a canvi. Tot un conjunt de múltiples aliances que divideixen i distribueixen encara més els centres de poder i influència.

Encara que ens trobem davant d’un reequilibri necessari i inevitable de l’ordre mundial, en última instància, que els Estats puguin fer un bon ús de la ressurgència d’aquesta nova tendència cap a la multipolaritat dependrà de la seva ubicació geoestratègica, demografia, recursos energètics i, sobretot, del seu poder econòmic, que demarcarà els límits de la seva autonomia relativa a les superpotències establertes.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

SWIFT

6min lectura

El conflicte a Ucraïna és l’últim exemple que ha posat de manifest la creixent

Cultura

Com ens afecta el conflicte a Ucraïna?

8min lectura

L’aventurisme geopolític entre els Estats Units i Rússia a

Tecnologia

És factible la sobirania digital d’Europa?

4min lectura

En l’àmbit de les tecnologies i la revolució digital, Europa està



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  2. Pere SorianoPere Soriano says:
  3. Laura León AmatLaura León Amat says:
    Laura

    El món en constant moviment… va canviant el poder i geoestratègia cada vegada amb més acceleració

    • Pilar Oltra ViguerasPilar Oltra Vigueras says:
      Pilar

      Això ens fa estar en constant aprenentatge, i més pel que sembla que es veu venir. Gràcies, Laura.

      Fa 5 mesos
  4. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Moltes gràcies per aquesta lliçó d’historia👍

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Gràcies a tu per ser-hi i per haver-t’hi interessat… Moltes gràcies pel teu comentari, Jordi!!!

      Fa 6 mesos
  5. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
  6. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Des que el món és món hi ha hagut imperis. Neixen, s’expandeixen i després ve el declivi. El poder és una droga. A veure quin gegant asiàtic ens vindrà al damunt.
    No seran tan barruers com els EEUU perquè la tecnologia els permetrà ser més sibil·lins, més manipuladors. Com a país petit, haurem d’estar amatents a que no ens xuclin l’ economia i la identitat ( Amb el veí que tenim tot i no ser un imperi, ja li vé de poc.)

  7. Toni MataToni Mata says:
    Toni

    👏👏👏

Deixa una resposta

App Store Google Play