És factible la sobirania digital d’Europa?
En l’àmbit de les tecnologies i la revolució digital, Europa està subordinada a les dues grans superpotències, els Estats Units i la Xina. L’última constatació ha estat la crisi dels microxips i dels semiconductors. A 11Onze analitzem com es distribueix el poder tecnològic al món i com la Unió Europea lluita per construir la seva sobirania digital. Ho aconseguirà?
Europa va surfejar tan superficialment la primera onada tecnològica que no va aconseguir contrarestar l’hegemonia dels Estats Units a internet, però ha d’aprofitar la següent. La Comissió Europea reconeix que la transformació digital d’Europa i la sobirania són una qüestió d’importància cabdal, i ha establert un pla estratègic per desenvolupar les seves pròpies capacitats i tecnologies digitals.
La nova guerra freda i les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina són un incentiu addicional perquè Europa assoleixi una independència tecnològica si vol evitar el risc de convertir-se en un camp de batalla en la lluita per la supremacia tecnològica i industrial entre aquests dos països. La implantació de les xarxes 5G i les sancions econòmiques dels Estats Units contra la Xina, amb l’excusa de l’espionatge, en són un perfecte exemple.
La decisió unilateral de l’administració del president Trump de treure als Estats Units de l’acord nuclear amb l’Iran i implementar noves sancions econòmiques va posar de manifest la incapacitat de la Unió Europea a l’hora de mantenir una mínima sobirania geopolítica. Els tímids intents, per part dels Estats europeus, de crear un sistema de transaccions bancàries alternatiu al SWIFT, per tal d’eludir les amenaces de Washington i preservar l’acord amb l’Iran, van quedar en paper mullat.
Tanmateix, si alguna cosa hem après de la pandèmia de la Covid-19, és que la infraestructura digital ha esdevingut fonamental per al benestar social i pel funcionament de l’economia. La connectivitat digital ens ha permès mantenir una certa normalitat en l’accés de la població als serveis dels centres educatius i mèdics durant el confinament, que difícilment hauria sigut possible sense aquesta metamorfosi tecnològica.
Mantenir la competitivitat d’Europa
El mercat únic és el nucli per a fer de l’economia digital europea un líder mundial, i en aquest sentit la Comissió Europea va proposar un pla estratègic per adaptar el mateix concepte a l’àmbit digital. Un ambiciós projecte que s’ha anat ampliant al llarg dels anys i que pretén reforçar l’economia digital de la Unió Europea mitjançant la millora dels requisits de responsabilitat i seguretat de plataformes i proveïdors de serveis digitals.
En aquest sentit, aquest passat desembre, es va anunciar una inversió de 1.000 milions d’euros per donar suport al programa Connecting Europe Facility (CEF), o Mecanisme per Connectar Europa, que defineix l’àmbit d’aplicació de les mesures a les quals dona suport la Unió Europea, necessàries per a la creació d’infraestructures i projectes de connectivitat d’interès comú dels estats membres.
Les noves normes, anunciades recentment, per a la distribució de programari de codi obert són una altra mesura pensada per a fer accessible al públic el codi font dels seus programes informàtics en benefici dels serveis públics, les empreses i la ciutadania, i així esperonar la innovació.
Totes aquestes propostes i mesures busquen assegurar que la Unió Europea no només sigui líder en l’àmbit regulador, sinó que també pugui competir o mantenir un mínim de sobirania en un sector geoestratègic que cada vegada esdevé més essencial.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Sí, històricament Europa sempre s’ha caracteritzat per la cautela, i si amb alguna cosa es experta Europa es en no precipitar-se. Però com en totes les coses, ser cautelós té el seu inconvenient que és la poca ràpidesa en pendre decisions. La veritat, jo preferisc aquesta Europa sense lideratges que encara que es lenta no s’arrisca amb guerres absurdes ni arrastra a ningú amb decisions precipitades. Tot i que els temps canvien i cada cop més tot va més ràpid, i aixó requereix pendre decisions ràpides, la característica lentitud d’Europa ens pot passar factura sí. Però estic convençut que aquest món cada cop més veloç tard o d’hora començarà a frenar-se i tot tornarà al seu lloc de mica en mica i la lentitud Europea tornarà a posar-se de moda amb la seua elegància. 😌
Totalment d’acord amb tu, Jordi! De nou l’evolució i les decisions ens empenyen i hem de saber trobar l’equilibri per sortir-ne benparats. Gràcies de nou pels teus comentaris.😉
👏
👍
Doncs ja ens aniria be, i de passada una bona empenta per nosaltres els Catalans 👏👏💪💪
Doncs sí, Jesús, tota la raó del món… Moltes gràcies pel teu comentari!!!
A veure si espavilem.
Doncs sí, ens anirà bé. Moltes gràcies pel teu comentari, Joaquim!!!
Ok 👍
Gràcies, Josep!!!
El problema es aquest elefant burocràtic que es el parlament europeu i per suposat que l’Unió europea ho és sobre el paper
Malauradament, hi ha massa burocràcia al món… Moltes gràcies pel teu comentari, Alícia!!!
La sensació és que la UE és, de sempre, lenta en les decisions i poc àgil en portar-les a terme.
Reglament rera reglament al qual cada país ha d’adaptar les seves pròpies lleis. Veurem què passa.
Tens raó, Mercè. Com tu dius, veurem que passa…
👌
Gràcies, Joan!!!