La democràcia representativa és el sistema més estès als països capitalistes de lliure mercat. Com encaixa amb el concepte clàssic de democràcia? Com hauria de funcionar la democràcia directa?

Els partits polítics celebren congressos que la major part de la ciutadania, que no n’és militant, mira amb estranyesa. Allà es decideixen les línies i objectius d’aquell partit polític. A partir d’aleshores, aquells polítics intentaran servir els objectius que s’han marcat, sempre adaptant-se a la situació del moment i intentant, per damunt de tot, salvaguardar el partit.

Això passa amb tots els partits, siguin del color que siguin, i la bunquerització partidista sovint acaba diluint el mandat representatiu inicial d’aquells polítics. Perquè, la idea original de la democràcia actual era aquesta: una democràcia representativa en la qual els electors escullen uns polítics que han de representar els seus ideals (els dels electors). Sobre el paper té sentit, però la realitat és més complexa. Els representants formen en realitat part d’un engranatge ple d’interessos de lobbies i del mateix partit, fet que fa que l’ideal representatiu quedi cada vegada més lluny.

Històricament hi ha hagut altres formes de democràcia. La democràcia directa que s’aplicava a l’antiga Grècia i durant quatre segles a la República de Roma n’és la més coneguda, i permetia a la ciutadania proposar o revocar lleis. Actualment, el més similar a aquest model són els casos de Suïssa, Liechtenstein o alguns estats dels Estats Units com Califòrnia.

És possible, per tant, gestionar la cosa pública d’una altra manera? Es pot millorar o, com deia Churchill, ens hem de conformar amb el menys dolent dels sistemes possibles? Al capítol 9 d’El Diner, repassem el concepte clàssic de democràcia i les principals formes de govern, així com l’evolució històrica del model democràtic. Et convidem a recuperar-lo.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!