Malgrat tenir el sou mitjà més alt de la història, el salari mig espanyol és gairebé 450 euros més baix que la mitjana de la Unió Europea, i continua tenint una de les taxes més altes de precarietat laboral d’Europa.

La inflació s’ha menjat els increments salarials i ha minvat el poder adquisitiu dels ciutadans fins a un punt no vist des de fa tretze anys. Aquest desgavell econòmic no és exclusiu de l’Estat espanyol, però es veu exacerbat pel baix nivell salarial d’Espanya, un mal endèmic que s’arrossega de fa dècades.

Tot i que la darrera pujada sense precedents de l’SMI n’ha reduït la bretxa, tant el salarial mig brut (1.126 euros) com el salari mínim interprofessional espanyol (1.751 euros) són dels més baixos de la Unió Europea, un 20,2% menys que els seus socis europeus. 

Dins del bloc occidental, amb una mitjana de salaris per sobre dels 2.500 euros mensuals, Espanya està a la cua, seguida de Portugal (1.106 euros) i Grècia (1.034 euros). S’observen àmplies diferències amb països com França (2.446 euros), Bèlgica (2.830 euros), Holanda (2.883 euros), Alemanya (3.303 euros). L’Estat espanyol només surt ben parat quan el comparem amb els països menys desenvolupats de l’Est d’Europa.

Salari mínim UE

Salari mitjà UE

Baixa productivitat i elevada desocupació

La precarietat laboral d’una gran part de la població enfront del món empresarial és un mal endèmic històric a Espanya. La inseguretat creada per la por a la desocupació fa que els treballadors acceptin sous baixos i condicions de treball que serien impensables en altres països desenvolupats.

Quan després de la pandèmia sanitària els mitjans d’informació parlaven de “La Gran Renúncia”, en referència al fet que a molts països occidentals una gran quantitat de treballadors es replantejaven les seves prioritats, renunciant a les seves feines de sempre per aconseguir-ne de millors, des d’aquí, amb més de tres milions d’aturats i sous equivalents a la Xina de l’Europa occidental, ens ho miraven com si parlessin d’un altre planeta.

L’elevada quantitat de treballadors a temps parcial i amb contractes temporals de jornada completa fa que molts empleats no rebin una formació com cal, ni mantinguin una carrera professional, la qual cosa afecta negativament la productivitat. Un fet que s’agreuja a causa del gran pes que té per l’economia espanyola el sector dels serveis, de poc valor afegit, amb baixos salaris, i propensa a l’externalització de l’activitat laboral. La composició del nostre teixit productiu ha patit una gradual deterioració de sectors que històricament comptaven amb millors remuneracions.

I aquí s’hi afegeix una altra tendència prevalent a Catalunya i a l’Estat, però que no s’observa al bloc europeu desenvolupat, l’enorme bretxa salarial entre els treballadors més joves i els més veterans. Els baixos salaris percebuts pels empleats més joves, que hauran de sustentar l’economia el dia de demà, fan perillar la sustentació econòmica del país i un sistema de pensions solidari.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.