La rebaixa de l’IVA dels aliments, en la picota
La rebaixa de l’IVA dels aliments de primera necessitat genera controvèrsia pel risc que tingui un impacte molt limitat en la butxaca dels consumidors i acabi ampliant els marges comercials de les cadenes de distribució. Davant la situació de precarietat de moltes famílies, alguns experts veuen preferible ampliar les ajudes directes.
Davant l’encariment de la cistella de la compra, una de les últimes decisions del Govern espanyol en 2022 va ser rebaixar l’IVA de gran part dels aliments de primera necessitat durant els pròxims mesos.
La mesura contempla la supressió d’aquest impost en una sèrie de productes bàsics als quals s’aplicava el tipus “superreduït” del 4%: el pa, la farina panificable, la llet, el formatge i els ous, a més de fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals. També es baixa del 10% al 5% l’IVA de la pasta i els olis d’oliva i de llavors.
En principi, aquestes rebaixes tributàries romandran en vigor fins al 30 de juny, encara que, si la taxa interanual de la inflació subjacent (la que exclou l’energia i els aliments no elaborats) de març és inferior al 5,5%, la vigència acabarà l’1 de maig.
Una mesura controvertida
Teòricament, la iniciativa hauria de servir per a alleujar l’economia de moltes famílies, especialment la d’aquelles amb baixos ingressos, però hi ha veus crítiques que qüestionen tant el seu abast com la seva efectivitat.
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) considera que aquesta rebaixa és insuficient. Segons aquesta entitat, s’hauria d’haver inclòs “altres aliments que també són necessaris, com les carns o el peix frescos”, que mantindran l’IVA del 10%. A més, l’OCU reclama que s’apliqui aquesta mesura sobretot als aliments amb “un perfil nutricional més saludable”, com el pa integral.
Per la seva banda, l’organització de consumidors Facua denunciava davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que set cadenes de distribució no havien repercutit correctament la rebaixa de l’IVA en la primera setmana d’aplicació. El percentatge d’irregularitats era especialment elevada en Dia (17%), Carrefour (10%) i Eroski (9%).
Més beneficis per a les cadenes de distribució?
Tot i que el decret llei del Govern obliga a traslladar als consumidors la reducció impositiva, un dels grans temors és que les cadenes de distribució aprofitin la rebaixa de l’IVA per a augmentar els seus marges de benefici.
Cal tenir en compte que l’IPC interanual dels aliments es va situar al novembre en el 15,3%, molt per sobre de l’IPC general. A més, desembre sol ser un mes en què el preu dels aliments sol repuntar. Per tant, la baixada natural de preus que molts aliments experimenten cada any al gener podria servir per justificar l’aplicació de la reducció de l’IVA.
Davant aquesta possibilitat, tant Facua com l’OCU han demanat més controls per evitar incompliments. En aquest sentit, Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, ha advertit que la CNMC vetllarà per l’aplicació de la rebaixa. No obstant això, la realitat és que encara no s’ha concretat de quina forma es realitzarà aquest control ni les possibles sancions.
Eficàcia poc provada
El sindicat de tècnics d’Hisenda, Gestha, considera que aquesta rebaixa de l’IVA és “ineficaç” per lluitar contra la inflació. Segons els seus càlculs, l’impacte en el preu de la cistella de la compra pràcticament no s’apreciarà: la rebaixa de l’IVA del 4% al 0% estalviarà de mitjana 3,85 euros per cada 100 euros de compra, mentre que la baixada del 10% al 5% en l’oli suposarà un estalvi d’1,36 euros per cada 25 euros de compra d’aquest producte.
Els membres del Col·legi d’Economistes de Catalunya també veuen poc eficaços aquest tipus de mesures per combatre la inflació, com a mostra l’enquesta de Situació Econòmica de tardor d’aquesta entitat. Només un 28% dels seus membres valoren positivament les mesures fiscals destinades a empreses i famílies, com la rebaixa de l’IVA dels aliments. Molt millor vists són els impostos temporals a les energètiques (60%), a les grans fortunes (59%) i als bancs (54%).
D’altra banda, alguns experts apunten que hagués estat preferible destinar els 661 milions d’euros que costarà la reducció de l’IVA dels aliments a ampliar el xec de 200 euros que el Govern espanyol atorgarà a les famílies de menys ingressos. Prop de vuit milions de persones amb rendes de fins a 27.000 euros podran beneficiar-se d’aquesta ajuda directa per compensar l’increment dels preus.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:
Diccionari de la inflació
1min lecturaDescobreix què volen dir els diferents conceptes vinculats a l’evolució de l’Índex de
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Gràcies
😉
Malauradament crec q això no repercutirà a les butxaques dels consumidors, les grans distribuïdores faran negoci amb aquesta supressió i reducció d’aquest IVA.
Totalment d’acord amb el q es comenta q tots aquests milions q l’Estat deixarà d’ingressar, s’hauria de repercutir directament amb ajuts a les persones amb situació més vulnerable.
Moltes gràcies pel teu comentari, Manel!!!
Totalment en desacord de treure aquest IVA, perqué els empresaris mantindran el preu i se’l quedaran ells i l’estat es quedarà sense ingressos, si l’estat vol ajudar vertaderament que amplie les ajudes directes. Només faltava això per a acabar amb el sector públic,eliminar els ingressos dels impostos🤦♂️
Moltes gràcies pel teu comentari, Jordi!!!
Pegats electoralistes mentre els rics es fan més rics i la població es va enporiint cada cop més
Ja és així, ja… Moltes gràcies pel teu comentari, Alícia!!!