Per què Espanya té els sous tan baixos?

Malgrat tenir el sou mitjà més alt de la història, el salari mig espanyol és gairebé 450 euros més baix que la mitjana de la Unió Europea, i continua tenint una de les taxes més altes de precarietat laboral d’Europa.

La inflació s’ha menjat els increments salarials i ha minvat el poder adquisitiu dels ciutadans fins a un punt no vist des de fa tretze anys. Aquest desgavell econòmic no és exclusiu de l’Estat espanyol, però es veu exacerbat pel baix nivell salarial d’Espanya, un mal endèmic que s’arrossega de fa dècades.

Tot i que la darrera pujada sense precedents de l’SMI n’ha reduït la bretxa, tant el salarial mig brut (1.126 euros) com el salari mínim interprofessional espanyol (1.751 euros) són dels més baixos de la Unió Europea, un 20,2% menys que els seus socis europeus. 

Dins del bloc occidental, amb una mitjana de salaris per sobre dels 2.500 euros mensuals, Espanya està a la cua, seguida de Portugal (1.106 euros) i Grècia (1.034 euros). S’observen àmplies diferències amb països com França (2.446 euros), Bèlgica (2.830 euros), Holanda (2.883 euros), Alemanya (3.303 euros). L’Estat espanyol només surt ben parat quan el comparem amb els països menys desenvolupats de l’Est d’Europa.

Salari mínim UE

Salari mitjà UE

Baixa productivitat i elevada desocupació

La precarietat laboral d’una gran part de la població enfront del món empresarial és un mal endèmic històric a Espanya. La inseguretat creada per la por a la desocupació fa que els treballadors acceptin sous baixos i condicions de treball que serien impensables en altres països desenvolupats.

Quan després de la pandèmia sanitària els mitjans d’informació parlaven de “La Gran Renúncia”, en referència al fet que a molts països occidentals una gran quantitat de treballadors es replantejaven les seves prioritats, renunciant a les seves feines de sempre per aconseguir-ne de millors, des d’aquí, amb més de tres milions d’aturats i sous equivalents a la Xina de l’Europa occidental, ens ho miraven com si parlessin d’un altre planeta.

L’elevada quantitat de treballadors a temps parcial i amb contractes temporals de jornada completa fa que molts empleats no rebin una formació com cal, ni mantinguin una carrera professional, la qual cosa afecta negativament la productivitat. Un fet que s’agreuja a causa del gran pes que té per l’economia espanyola el sector dels serveis, de poc valor afegit, amb baixos salaris, i propensa a l’externalització de l’activitat laboral. La composició del nostre teixit productiu ha patit una gradual deterioració de sectors que històricament comptaven amb millors remuneracions.

I aquí s’hi afegeix una altra tendència prevalent a Catalunya i a l’Estat, però que no s’observa al bloc europeu desenvolupat, l’enorme bretxa salarial entre els treballadors més joves i els més veterans. Els baixos salaris percebuts pels empleats més joves, que hauran de sustentar l’economia el dia de demà, fan perillar la sustentació econòmica del país i un sistema de pensions solidari.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Amb més de 4.000 entitats, la banca comunitària manté un pes específic en el finançament del teixit productiu dels Estats Units i continua sent un exemple de bones pràctiques. El seu arrelament en les comunitats locals on opera li continua atorgant un avantatge competitiu fonamental respecte a la gran banca.

S’estima que als Estats Units la banca comunitària és la responsable del 60 % dels préstecs a petites empreses, més del 80 % dels préstecs agrícoles i el 43 % dels concedits a través d’Internet.

Aquests bancs solen concentrar la seva activitat en una petita zona geogràfica i, a diferència de les grans entitats financeres, continuen centrant la seva activitat en les funcions bàsiques de la banca: la captació de dipòsits i la concessió d’hipoteques, préstecs i línies de crèdit a empreses.

Com són més petits, els bancs comunitaris no poden oferir la gamma de productes o les xarxes de sucursals de la gran banca. Per contra, gràcies al seu profund coneixement de la comunitat local, són capaços de concedir préstecs a empreses i particulars que a vegades no compleixen els criteris de qualificació impersonals dels grans bancs. A més, els bancs comunitaris també tendeixen a oferir millors tipus d’interès pels dipòsits que els grans bancs, com indica un estudi de DepositAccounts.

Una banca propera i àgil

És clar que l’estreta relació dels empleats dels bancs comunitaris amb els clients suposa un avantatge competitiu per a aquestes entitats. El mateix Jamie Dimon, director executiu de JPMorgan Chase, va arribar a reconèixer l’avantatge que suposa la proximitat d’aquestes petites entitats respecte a les comunitats a les quals serveixen, ja que “els seus alts càrrecs corporatius viuen en els mateixos barris que els seus clients”. Per això, segons el directiu del major banc dels Estats Units, “són capaços de forjar relacions profundes i duradores” i aportar “un profund coneixement de l’economia i la cultura locals”, la qual cosa els permet “oferir serveis bancaris especialitzats i d’alt nivell”.

Un altre avantatge de la banca comunitària és l’agilitat. Segons la Independent Community Bankers of America, aquestes entitats solen prendre decisions de préstec més ràpides que els grans bancs regionals o nacionals. No és d’estranyar si tenim en compte que les decisions en el cas dels primers es prenen localment, mentre que les entitats més grans sovint han de convocar comitès d’aprovació els membres dels quals es troben lluny i desconeixen per complet als sol·licitants.

Aquests factors redunden en una major satisfacció dels clients de la banca comunitària. Segons una enquesta, el 76 % de les petites empreses que van rebre algun préstec per part d’aquestes entitats es van declarar satisfetes amb la seva experiència general, mentre que aquest percentatge baixa al 62 % en el cas dels grans bancs.

Molt arrelats al territori

L’arrelament dels bancs comunitaris en el seu entorn fa que reinverteixin gran part dels seus beneficis en la comunitat, contribuint al creixement de les petites empreses i la creació de llocs de treball locals. En el fons, són conscients que només prosperen quan els seus clients i comunitats també ho fan.

A diferència del que succeeix en les grans entitats financeres, els directius dels bancs comunitaris no han de regir-se pels interessos de grans accionistes que es troben a milers de quilòmetres. I això suposa una diferència fonamental, ja que, com indica la Corporació Federal d’Assegurances de Dipòsits (FDIC) nord-americana, permet als bancs comunitaris “sospesar els interessos dels accionistes, els clients, els empleats i la comunitat local de forma diferent de com ho faria una institució més gran amb majors vincles amb els mercats de capitals”.

Un declivi forçat?

Els canvis normatius favorables als grans bancs i les fusions han reduït considerablement el nombre de bancs comunitaris en les últimes dècades. L’any 2021 hi havia 4.490 bancs comunitaris assegurats per la FDIC, enfront dels 7.442 de 2008 i els 14.323 de 1988.

Malgrat aquest retrocés, la banca comunitària nord-americana continua sent un exemple de bones pràctiques en el finançament de l’economia productiva. Com reconeixia fa uns anys Ben Bernanke, llavors president de la Reserva Federal d’Estats Units, “els bancs comunitaris exerceixen un paper fonamental en el manteniment de la vitalitat i el creixement de les seves economies locals”.

Cal no oblidar que la capacitat demostrada per aquestes entitats per captar dipòsits a curt termini que permetin finançar inversions a més llarg termini és fonamental en qualsevol economia. I, com apunta un article de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas), els bancs comunitaris poden continuar sent “disruptors dels bancs de major grandària, bé com a aliats d’empreses fintech, bé a través de les seves pròpies innovacions”.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Les dues grans potències mundials, la Xina i els Estats Units, saben que hauran d’afrontar una imminent crisi global de deute, però cadascuna ha decidit prendre camins oposats. Mentre que Pequín necessita continuar estimulant l’economia dels països emergents, Washington considera que cal apujar els tipus d’interès per controlar la inflació. Al darrere d’aquestes dues estratègies divergents, hi ha motius geopolítics de pes. A 11Onze en fem una radiografia.

Entre les bambolines de l’economia s’hi amaguen sempre motius polítics que sovint desconeixem. Si Xi Jinping i Joe Biden volen que les condicions econòmiques s’estabilitzin és, no només per salvaguardar l’economia dels seus països respectius, sinó perquè tots dos hauran d’encarar a la tardor del 2022 revàlides al seu lideratge polític. Per aconseguir-ho, saben que s’han de prendre decisions importants pel que fa als tipus d’interès. Tanmateix, cadascun afronta aquest repte des de perspectives i estratègies ben diferents.

Mentre que els Estats Units (EUA) —com també li passa a Anglaterra i la Unió Europea— està preocupat per una economia pressionada per l’alta inflació i les limitacions en els subministraments, que ha disparat els preus i ha fet caure en picat el poder adquisitiu de la ciutadania; a la Xina l’inquieta que una pujada dels tipus d’interès perjudiqui el deute sobirà de les economies emergents amb qui té tractes comercials —i no són poques, com veurem—, fet que podria desencadenar una crisi mundial sense precedents. Quina de les dues economies hegemòniques sortirà vencedora d’aquest pols? 

Els Estats Units: controlar la inflació per aguantar l’embat

Així és com, en una banda del planeta, el president dels Estats Units, Joe Biden, haurà d’afrontar al novembre les eleccions per renovar el Congrés. Si aquesta contesa no afavoreix als demòcrates, perdrà capacitat per gestionar la crisi inflacionista, en un context en què la seva popularitat no deixa de caure. Per això, Biden està convençut que cal acontentar l’opinió pública atacant l’increment desmesurat dels preus dels productes bàsics de consum per culpa de la inflació.

En aquest sentit, i fent cas als moviments clàssics de l’economia, considera una estratègia imprescindible pujar els tipus d’interès. I aquesta tasca, és clar, recau en la Reserva Federal dels Estats Units. De fet, els principals analistes econòmics donen per segur que la Reserva Federal vol començar a pujar els tipus d’interès al març.

A més, EUA no està sol a l’hora d’abordar aquest increment desmesurat de la inflació. La decisió està en sintonia amb el que vol fer el Banc d’Anglaterra. I, així mateix, està per veure quina decisió prendrà finalment el Banc Central Europeu, que ha decidit, de moment, deixar els tipus d’interès al 0%. Malgrat això, cada vegada està més pressionat perquè els augmenti almenys al 0,5% per demostrar que l’eurozona també té prou determinació.

Però els equilibris de l’economia són precaris: si s’actua per baixar la inflació en un moment en què la majoria de països, sobretot dels mercats emergents, tenen un deute sobirà fora de límit, això pot provocar una crisi de deute de dimensions bíbliques. Tal com hem explicat a 11Onze, analistes com Bill Dudley a ‘Bloomberg’ alerten que, a mesura que la Reserva Federal comenci a endurir la seva política monetària, “els costos de finançament augmentaran i hi haurà menys crèdit disponible”. Això és així perquè els tipus d’interès redueixen l’incentiu dels inversors a l’hora de buscar la mena de rendibilitat que ofereixen aquests països emergents.

I tot plegat ha de succeir al mateix temps que s’acaba la moratòria del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial pactada amb els països del G-20 durant la pandèmia. Dudley proposa que l’FMI deixi l’aixeta oberta de les ajudes, perquè els països emergents puguin assumir el seu deute sobirà i no continuïn subjugats als prestadors privats i als grans prestadors com la Xina.

La Xina: els riscos de colonitzar el mercat emergent

A l’altra banda del món, Xi Jinping necessita que la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu continuïn la seva política monetària tova, que ha estimulat l’economia mundial durant tota la pandèmia. I ho necessita, primer, perquè vol arribar a l’Assemblea Popular Nacional de la tardor per la porta gran, ja que és l’esdeveniment polític que ha de refrendar el seu lideratge per a un tercer mandat de cinc anys. I, segon, perquè l’economia colonitzadora del gegant asiàtica trontolla.

“Si les principals economies frenen la seva trajectòria o donen un gir de 180 graus a les seves polítiques monetàries, es produiran greus repercussions negatives i suposaran un repte per a l’estabilitat econòmica i financera mundial. Els països emergents s’enduran la pitjor part”, assegurava el líder xinès a la passada conferència de Davos.

De fet, si el PIB de la Xina ha mostrat símptomes de recuperació després de la pandèmia, ha estat només gràcies a les exportacions, que han augmentat un 30% durant tot el 2021. En canvi, les vendes majoristes i minoristes dins el mateix país no superen l’1,7% i el 3,9% respectivament, en relació amb el 2020, any en què es va aturar de cop el creixement del líder asiàtic pels efectes de la Covid-19.

Així les coses, a la Xina li interessa molt més continuar exportant sense problemes que controlar la inflació. I té raons de pes per voler-ho. Segons un informe elaborat per la Universitat William & Mary, la Xina ha colonitzat literalment el mercat emergent els darrers anys. Tal com mostra la gràfica de dalt, prop de 70 països en vies de desenvolupament han contret deutes amb la Xina que superen el 5% del seu PIB.

Si una acció combinada de la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc Central Europeu i el Banc d’Anglaterra incrementa els tipus d’interès, això amenaça la solidesa d’aquestes economies emergents, que es veuran amb seriosos problemes per retornar el deute sobirà, tal com explica Dudley. En aquest context, qui en sortirà perdent és principalment la Xina, que ha concedit molts d’aquests deutes.

Una crisi en cadena de dimensions desconegudes

Els experts avisen que els primers efectes d’aquesta crisi de deute en cadena arrossegaran tot el sector immobiliari xinès, que ja ha donat bones mostres de tensió els darrers mesos amb la fallida del segon gran grup immobiliari del país, Evergrande, per unes polítiques financeres dubtoses que han donat ales al deute sobirà —i, ara, el posen en risc.

Segons vaticina el Banc Mundial, “els riscos i costos potencials d’un contagi pel fort descalabrament de les grans empreses, especialment en el sector immobiliari —amb passius dins i fora de les fronteres que ascendeixen a gairebé el 30% del PIB i amb forts vincles amb diverses parts de l’economia mundial—, superen amb escreix qualsevol dany potencial derivat de la fallida d’una gran empresa industrial típica”.

Sigui com sigui, i sempre que es confirmin les decisions de política monetària de l’Occident capitalista, venen mesos complicats, tant per a les economies emergents com per al gegant asiàtic —i, en conseqüència, per a tot el planeta—. Si les prediccions més pessimistes es compleixen, haurem de començar a prendre mesures per afrontar aquesta crisi de deute que ja sembla inevitable.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Ara que ve el Black Friday i el Nadal, més val que ens preparem per no caure en l’anomenada oniomania.

Quantes vegades has marxat d’una botiga amb un carro ple de coses que no necessites? Segons l’Associació Centre Català per les Addiccions Socials (ACENCAS), les compres per impuls han augmentat un 20% durant la pandèmia. Les compres per impuls són aquelles que es realitzen de forma espontània i són l’antitesi de les compres rutinàries. El disseny dels supermercats i els grans magatzems, les estratègies de màrqueting i la publicitat han excel·lit en l’art de parar-nos trampes perquè comprem, però els experts alerten que aquestes compres impulsives poden ocasionar problemes greus a l’economia domèstica.

Quan aquest impuls es converteix en obsessió, aleshores parlem d’oniomania o compra compulsiva, un terme que va ser emprat per primera vegada pel psiquiatre alemany Emil Kraepelin, i que descriu el desig irrefrenable de comprar. La compra compulsiva genera, tal com assenyalen els psiquiatres, una satisfacció immediata que ens omple de sentit i amb la qual aconseguim esborrar els problemes temporalment. Per això, les persones que compren de forma compulsiva fins al punt de considerar que tenen un trastorn, sovint amaguen els objectes que han comprat avergonyits i es mostren irascibles o deprimits. Aquest sentiment de culpa el compensen amb una nova compra. És un peix que es mossega la cua.

1. No aneu mai a comprar amb la panxa buida. Ja ho hem apuntat unes línies més amunt: els supermercats i els grans magatzems estan organitzats amb una cura mil·limètrica per despertar tots els instints més baixos. Classifiquen els productes, estableixen relacions entre les marques, deixen l’espai necessari perquè observis les prestatgeries, il·luminen l’espai perquè centris la mirada en una direcció concreta, col·loquen els productes poc buscats prop de les caixes o deixen ben exposades les ofertes, entre molts altres trucs. Per això, un bon consell quan anem a comprar és fer-ho amb la panxa buida. Quan un té gana, és més fàcil que caigui en la temptació de comprar un desig.
2. Porta la llista de la compra de casa. Una altra manera d’evitar les temptacions d’última hora és fer una llista a casa d’allò que necessites. Amb la llista a la mà, pots estar segur que no compres de més i, si ho fas, en seràs ben conscient.
3. Evita les ofertes 2×1. Cal evitar tant com sigui possible totes aquelles ofertes que només ens fan anar a casa amb productes de més. Per què necessites tres raspalls de dents si vius sol? Si necessites una camisa, per què n’has de comprar dues? És important no deixar-se endur per la sensació que comprant ofertes estem estalviant, perquè no és veritat.
4. Si les compres impulsives es tornen compulsives, consulta el metge. Si les compres et produeixen malestar, baixa autoestima, buit emocional o por, però no les pots evitar, potser és hora que parlis amb un metge. La psicoteràpia és necessària per superar aquest trastorn, sense la qual la compra compulsiva pot persistir tota una vida i, fins i tot, provocar la ruïna financera de la persona afectada i el seu entorn més pròxim.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La manca de pluges porta a reduir el subministrament d’aigua a molts municipis del nostre territori. Restriccions que afecten directament a l’agricultura, i en conseqüència, al bestiar. L’increment dels costos de producció i la pèrdua de collites per falta d’aigua tenen un impacte significatiu en l’augment de la inflació. Ens ho explica Sílvia Garriga, agent 11Onze.

L’escalfament del planeta provocat per l’activitat humana ha aguditzat la sequera, un mal endèmic dels països mediterranis. Un fet que queda palès en l’estat de les reserves d’aigua d’aqüífers i pantans del nostre territori. Catalunya acumula mesos de sequera i les reserves aigua han disminuït fins al 33%, gairebé a la meitat de l’any passat.

Les pluges i reserves hídriques són cabdals per a la producció agrícola, i tenen un impacte directe en els preus que paguem per productes al supermercat. Aquesta relació entre sequera i inflació no sempre és evident. Com apunta Garriga, “molts de nosaltres no hem estat conscients dels increments de costos de producció provocats per la sequera”.

A la pujada de costos de l’electricitat, combustible, fertilitzants, i pinsos, s’hi suma la pèrdua de conreus per la falta d’aigua, que deixen al sector agrícola sense marge de benefici. “Si es perden collites per la manca d’aigua, la demanda no disminueix, i s’ha d’importar producte que acabarà sortint més car per al consumidor”, explica Garriga.

Més de 500 municipis amb restriccions en el consum d’aigua

Catalunya està patint la sequera més greu des del 2008, quan les reserves d’aigua dels embasaments i conques internes van caure fins al 20%. Davant d’aquesta situació, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha vist obligada a decretar l’alerta per sequera a diverses zones del territori, aprovant limitacions en el consum d’aigua a més de 500 municipis. 

Als 301 que ja es trobaven en fase d’alerta, aquest dimarts s’hi van sumar els més de 100 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, que subministra la conca del Ter-Llobregat, i també als afectats per l’àmbit d’influència de l’embassament Darnius-Boadella.

Encara que no es preveu que la situació s’agreugi tant com per arribar a l’escenari d’excepcionalitat, moment en el qual les reserves baixen del 25%, tot dependrà de les pluges que puguin entrar durant el que queda de tardor. Els mapes de previsió meteorològica a llarg termini fan pensar que, de novembre a gener, hi haurà més pluja de la normal al litoral i a les comarques de Girona, però menys precipitacions de les habituals al Pirineu occidental.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Alguns conceptes són bàsics per a entendre per què estem a la vora d’una recessió, cap a on s’encamina el nou ordre econòmic mundial i quins seran els seus protagonistes.

El “Gran Reinici” és el nom d’una iniciativa del Fòrum Econòmic Mundial que pretenia repensar el model econòmic capitalista una vegada superats els estralls provocats per la pandèmia. La realitat és que a la crisi sanitària s’han sumat una crisi de deute i una crisi inflacionària que ens han situat a la vora de la recessió.

En el context actual, el “gran reinici del capitalisme” que reclamava aquest organisme internacional es fa més necessari que mai. Repassem alguns conceptes clau per entendre com hem arribat a una situació pròxima al col·lapse i quins factors condicionaran el futur pròxim de l’economia.

Àsia

L’eix de l’economia global s’està desplaçant d’Europa i els Estats Units cap a Àsia. Segons un estudi de la consultora McKinsey, l’any 2040 el continent asiàtic suposarà més de la meitat del producte interior brut mundial i un 40 % del consum. La pèrdua de protagonisme d’Europa és evident i l’FMI preveu que almenys la meitat dels països de l’eurozona entraran en recessió en els pròxims mesos.

Canvi climàtic

L’escalfament global ha obligat a deixar enrere la idea d’un creixement il·limitat a costa d’esgotar els recursos naturals i ha donat pas a la idea de l’economia circular, amb oportunitats en el camp de l’economia “verda”. Com ha posat de manifest la COP27, ara falta definir fins a quin punt els països industrialitzats assumiran el cost econòmic del canvi climàtic que han generat i quines mesures estan disposats a adoptar per alentir l’escalfament en un context de crisi econòmica.

Descentralització

Les noves tecnologies estan permetent l’aparició de productes i serveis que escapen al control dels Estats i les grans corporacions. Com apuntava James Sène, president d’11Onze, en una sessió de Fintech Talks, ens trobem davant una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”. La descentralització de la creació monetària, per exemple, ha estat un dels grans pilars de les criptomonedes.

Desigualtat

Les dades de l’informe “World Inequality Report 2022” mostren que el 10 % de la població més rica del planeta ha acumulat des de mitjan anys noranta el 76 % de la riquesa generada al món. De fet, el 38 % es va concentrar a les mans de l’1 % de la població mundial. I la meitat de la població més pobra s’ha hagut de conformar amb les engrunes: el 2% de la riquesa generada durant aquestes últimes dècades. Per desgràcia, aquesta escletxa entre els superrics i el comú dels mortals no ha fet més que eixamplar-se durant la pandèmia. I els experts coincideixen que aquesta creixent desigualtat suposa un fre per al desenvolupament econòmic mundial.

Deute públic

El deute públic en el món s’ha disparat en els últims anys i limita el creixement econòmic. Tot i que el límit que estableix el Tractat de Maastricht per als Estats de la Unió Europea és del 60 % del seu PIB, el conjunt de països de la zona euro ja porta més d’un any per sobre del 100 %, segons dades d’Eurostat. La situació fora d’Europa no és millor, ja que el Fons Monetari Internacional estima que, a la fi de 2021, el deute públic global també representava el 100 % del PIB mundial. A més, els nivells de deute podrien empitjorar si la crisi s’accentua.

Estagflació

Des de març de 2021, els preus han pujat amb força i de forma gairebé ininterrompuda. La inflació a Catalunya, que va arribar a superar a l’estiu el 10 % interanual, es va situar a l’octubre prop del 7 %. La situació més enllà de les nostres fronteres no és millor, ja que la inflació d’aquest mateix mes en el conjunt de la zona euro va arribar al 10,7 %. S’espera que les successives pujades dels tipus d’interès contribueixin a controlar uns nivells d’inflació desconeguts des dels anys vuitanta del segle passat. El preu a pagar serà un major estancament de l’economia, que portarà a la recessió de les grans economies.

Impressió de moneda fiat

S’estima que el total de diners en circulació en el món, incloent-hi bitllets, monedes, xecs i pagarés, supera els 60 bilions d’euros. El problema és que una part considerable d’aquests bitllets s’han posat en circulació en els últims anys. Per exemple, només l’any 2020 l’oferta monetària dels Estats Units va augmentar un 24 %. La majoria dels bancs centrals s’han dedicat a imprimir moneda per fer front a un deute públic galopant. I aquest augment de moneda fiat ha estat el principal responsable de l’actual inflació.

Monedes digitals

Davant l’avanç de les criptodivises, que plantegen un model monetari totalment descentralitzat, els Estats treballen a contrarellotge en el desenvolupament de monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) per mantenir un sistema financer centralitzat. A la Xina, més de 260 milions de persones ja han utilitzat el iuan digital (e-CNY). A Europa, la Comissió Europea preveu que la regulació sobre l’euro digital estigui llesta a principis de 2023 i que aquesta moneda digital entri en funcionament l’any 2025. L’objectiu en un primer moment és que l’euro digital, gestionat i supervisat pel Banc Central Europeu, no substitueixi els diners en efectiu, sinó que els complementi.

Poder corporatiu

Les grans multinacionals tenen un poder creixent enfront de la minvant capacitat d’influència dels Estats. Moltes d’aquestes corporacions supervisen enormes cadenes de subministrament, venen els seus productes a tot el món i tenen uns ingressos superiors als de molts governs. De fet, si fos un país, Walmart seria el desè per nivell d’ingressos. La globalització ha capgirat les relacions de poder i en molts casos les grans corporacions es permeten eludir el pagament d’impostos amb total impunitat.

Subscripció

Com assenyalàvem en un article de La Plaça, està sorgint un nou model mutualista, més comunitari i basat en la compartició de béns i serveis, com a alternativa al model de compra i ús individual. En els models de negoci de subscripció cada client paga quotes que li permeten l’accés prolongat a un bé o servei en lloc de realitzar un gran pagament per endavant per posseir aquest bé o servei. Aquest model de negoci cada vegada és més freqüent en la indústria informàtica, de l’entreteniment o de l’automoció.

Tipus d’interès creixents

Després d’11 anys sense augments, el Banc Central Europeu va iniciar al juliol l’escalada dels tipus d’interès a Europa. De moment, ja han arribat al 2 % i la previsió és que continuïn incrementant-se en els propers mesos per refredar encara més l’economia i frenar la inflació. El BCE s’ha alineat amb la majoria de bancs centrals del món, que també estan incrementant les seves taxes d’interès per combatre l’escalada de preus. Aquesta mesura repercutirà directament en la butxaca de molts ciutadans, ja que les quotes de les hipoteques i dels préstecs amb interès variable resultaran cada vegada més elevades.

Virtualitat

No vivim en un món virtual, però sí virtualitzat, ja que “el que passa en el món digital té un impacte real en la nostra vida”, com advertia James Sène en una sessió sobre l’actual situació econòmica. En aquest sentit, el president d’11Onze vaticinava que el metavers, l’economia del qual depèn de l’autenticació de les propietats digitals, jugarà un paper clau a l’hora de digitalitzar les nostres identitats.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

El mes de setembre passat el Ple del Congrés dels Diputats aprovava de manera definitiva la nova normativa dins del Pla de Recuperació que pretén impulsar la creació d’empreses, eliminar els obstacles reguladors i lluitar contra la morositat.

No és cap secret que un excés de burocràcia, impostos elevats i morositat frenen l’emprenedoria i el creixement empresarial. Encara que en els últims anys el procés de constituir una empresa s’ha simplificat i abaratit significativament, reduir els costos i temps requerits pels tràmits, autoritzacions i llicències, així com retallar la taxa de morositat, segueix sent una assignatura pendent.

Un informe del Banc Mundial del 2020, que feia un rànquing sobre el cost d’obrir un negoci a diferents països del món, situava a Espanya a un terme mitjà a Europa, però duplicant els costos de França o Polònia, i triplicant els de Portugal. Pel que fa a la facilitat per fer negocis, ubicava a Espanya en el lloc 30 de 190 estats analitzats, molt per darrere del pes que té la seva economia al món.

En aquest context, i en un moment en el qual emprendre és més complicat que mai degut a la situació econòmica actual, la nova Llei de Creació i Creixement d’empreses, més coneguda com a Llei “Crea i Creix”, que va ser aprovada el passat 15 de setembre de forma definitiva al Congrés dels Diputats, vol adreçar i fer desaparèixer alguns d’aquests problemes facilitant el procés de creació d’empreses, reduint costos i lluitant contra la morositat.

Noves mesures per reduir la morositat

La norma, que ha comptat amb un ampli suport al Congrés dels Diputats, inclou mesures proposades per PIMEC, la patronal que representa les micro, petites i mitjanes empreses i autònoms de Catalunya, i la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), per evitar la morositat en les operacions comercials, que és una de les causes que més incidència té en la liquiditat i rendibilitat de les empreses.

En aquest sentit, s’estén l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques en tota mena de relacions comercials entre empreses i autònoms. Per altra banda, es vol garantir un major control dels pagaments i evitar els llargs terminis, obligant els contractistes a especificar en les seves certificacions d’obra que els pagaments efectuats als seus subcontractistes s’ajusten als terminis de pagament legals.

Així mateix, es crea un Observatori Estatal de la Morositat Privada per fer un seguiment de les dades dels terminis de pagament i publicar anualment un llistat d’empreses moroses. Tot i que  la nova normativa deixa fora de l’accés a subvencions públiques aquelles empreses que no compleixin amb la Llei de Morositat, no inclourà un règim sancionador per a les empreses que incompleixin els terminis legals de pagament, com s’havia demanat des d’alguns grups polítics.

Eliminar burocràcia i facilitar el finançament

Amb l’objectiu de reduir els costos econòmics, simplificar els tràmits de constitució d’una empresa i afavorir l’emprenedoria, es contempla la possibilitat de crear una Societat de Responsabilitat Limitada amb un capital social de només un euro, en comptes dels 3.000 euros que calien fins ara.

Pel que fa als tràmits, es redueixen els costos notarials i els terminis per a la constitució telemàtica d’una empresa, a través de la finestreta única del Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’Empreses (CIRCE). Tanmateix, es modifica la llei de mesures de liberalització del comerç, ampliant el nombre d’activitats econòmiques exemptes de llicència.

A més, la llei introdueix més flexibilitat en l’àmbit del finançament col·lectiu, ‘crowdfunding’, adaptant-se a la normativa europea i ampliant el tipus d’empreses en les quals poden invertir aquestes entitats, incloent-hi empreses financeres com 11Onze, amb un alt component tecnològic. 

Des d’11Onze, també volem ajudar a les empreses a reduir despeses oferint un compte que permeti automatitzar processos de manera simple i efectiva, gestionant el seu capital o canviant divises al millor preu.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

La digitalització de l’economia ha esperonat la popularitat de les criptomonedes en els últims anys. Una revolució del sistema financer que ha propiciat que els bancs centrals d’alguns governs, inicialment poc partidaris d’implantar-les, comencin a emetre les seves pròpies monedes digitals. Analitzem els motius que hi ha darrere d’aquest canvi de mentalitat.

La capitalització dels mercats financers per part de les divises digitals, especialment criptomonedes com el bitcoin, segueix augmentant any rere any. L’automatització tecnològica i la desconfiança envers les entitats bancàries tradicionals a causa dels abusos bancaris han propiciat l’aparició de criptodivises basades en tecnologia ‘blockchain’ (cadena de blocs), que les fa més segures que les monedes físiques, i que no depenen d’un banc central.

Precisament aquesta descentralització de la creació monetària, que caracteritza a les criptomonedes, ha estat la punta de llança de la seva popularitat. És a dir, democratitzen la creació de moneda mentre dilueixen el monopoli bancari, fins ara exclusiu de governs i bancs centrals. Aquest canvi de paradigma és una amenaça per aquells que han tingut sempre el poder econòmic, i un dels canvis més evidents a l’statu quo que ha facilitat l’entrada de les monedes digitals a l’economia global.

Això, evidentment, no agrada a tothom, especialment als estats i a les institucions financeres al seu servei que veuen diluït el seu poder de coerció i control de la població. Per tant, no és d’estranyar que governs, bancs centrals, i institucions financeres com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial, que mostraven la seva oposició a les criptomonedes descentralitzades, mostrin una actitud més optimista quan es tracta de divises digitals sota el seu control, les anomenades monedes digitals de bancs centrals (MDBC).

Si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi

Diversos Bancs Centrals estan treballant en el desenvolupament de monedes digitals, però alguns països, com la Xina, tenen el procés de proves molt avançat. El gegant asiàtic ja té 261 milions de persones que fan ús del iuan digital, e-CNY, amb el que es van efectuar pagaments de més de 280.000 euros diaris durant els Jocs Olímpics d’hivern de Pequín.

En aquest context, el Banc Central Europeu (BCE) no es vol quedar enrere i està desenvolupant la seva pròpia moneda electrònica. L’euro digital, gestionat i supervisat pel BCE, el podran utilitzar tan ciutadans com empreses, però no substituirà als diners en efectiu, sinó que els complementarà. La Comissió Europea preveu que la regulació estigui llesta a principis del 2023 i que la moneda entri en funcionament el 2025.

Altres països com Suècia, Uruguai i els Estats Units també estan experimentant amb monedes digitals centralitzades. Una tendència que guanya força perquè molts bancs centrals es plantegen emetre una moneda digital pròpia per evitar que la seva moneda física perdi terreny.

Tanmateix, al potencial que tenen les monedes digitals per a impulsar la innovació de nous productes, processos i serveis que es poden incorporar als models de negocis, s’hi suma el vessant econòmic i geopolític. És a dir, tot un conjunt d’interessos de diversos actors que fan fàcil de predir que l’auge de les monedes digitals ha arribat per quedar-se.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Els mitjans de pagament digitals, les criptomonedes, les divises digitals impulsades pels propis bancs centrals… Tot plegat està arraconant cada cop més els diners físics com a eina d’intercanvi de béns i serveis. T’oferim algunes claus de com està canviant el sistema monetari internacional.

La covid-19 va fer que l’any 2020 les targetes desbanquessin per primera vegada l’efectiu com a mitjà de pagament preferit pels ciutadans a molts països. Al Regne Unit, per exemple, l’ús de l’efectiu es va reduir a la meitat.

El sistema monetari està en ple procés de transformació amb la irrupció de les criptomonedes i fins i tot la creació de monedes digitals impulsades pels propis bancs centrals. En aquest context, la moneda física sembla tenir els dies comptats.

Tot i que els diners en efectiu es resisteixen a deixar de ser la principal eina per comprar i vendre, es calcula que actualment els diner físics només suposen entre un 5 % i un 8 % de tots els diners que existeixen nominalment al planeta. En pocs anys els mercats financers s’han omplert de nous productes, divises i actius de tota mena. 

De la mateixa manera que les primeres monedes encunyades pels orfebres van canviar els sistemes econòmics de les societats antigues, els diners electrònics canviaran l’economia tal i com la coneixem avui. Com explica l’agent d’11Onze Laura Bunyol, en aquesta nova etapa de la globalització, sembla que “el sistema vol fer canvis estructurals”.

Cap a les divises digitals

La popularització d’Internet i la telefonia mòbil juntament amb l’auge de les criptodivises ens empenyen cap a un món de diners digitals que suposaran “la mort del diner físic”. De fet, com explica Laura Bunyol, l’any 2019 el llavors governador del Banc d’Anglaterra “ja va plantejar la creació d’una moneda digital global, recolzada per diversos bancs centrals”, que substituís el dòlar com a moneda de referència mundial.

Suècia ja compta amb una e-corona en fase de proves, que s’utilitza per a algunes transaccions. I tant als Estats Units com a Europa s’estan realitzant estudis relacionats amb la implementació de les monedes digitals. De fet, ja existeix el projecte d’un euro digital, com expliquem a l’article “L’euro digital, el final dels diners físics?”.

Encara existeixen moltes incògnites sobre com seran les divises digitals, però sembla que, com les criptomonedes, també es basaran en la cadena de blocs o ‘blockchain’ per garantir-ne la seguretat. De tota manera, el xifratge dels seus codis no serà dissenyat per quedar fora de la vigilància dels bancs centrals. I sembla que serà un recurs útil per als governs per acabar amb l’economia submergida.

El paper dels bancs centrals

Els bancs centrals no poden obviar la progressió de les criptomonedes, així que s’han d’adaptar als nous temps o perdran els seu sentit i “a la llarga deixarien d’existir”, com apunta Laura Bunyol. Els Estats no es poden permetre el luxe de perdre el control de les polítiques monetàries.

De fet, el sistema financer tradicional s’està esforçant de valent per regular i incorporar les criptodivises a la seva lògica de funcionament. L’’establishment’ sap que, de no fer-ho, corre el risc d’acabar arraconat en el panorama econòmic mundial.

Tot apunta que, com indica Bunyol, és probable que en un futur no gaire llunyà haguem de buscar fòrmules alternatives al cara o creu o l’actual sistema de desbloqueig dels carros dels supermercats.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’elevat augment que experimenta el preu i la rendibilitat de les criptomonedes, amb el Bitcoin al capdavant, ha originat una autèntica febre de l’or. Però, en aquest cas, les mines són de moneda digital.

A diferència del sistema monetari tradicional, on els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, si ens centrem en el Bitcoin, la creació monetària està limitada. Cada deu minuts es posen en circulació bitcoins i, aproximadament cada quatre anys, el software disminueix a la meitat els blocs de moneda emesa, en un procés conegut com a halving. Es preveu que cap a 2140 s’hauran posat en circulació el total de 21 milions de Bitcoin.

Com funcionen les mines de Bitcoin

Els bitcoins no s’emeten i queden disponibles per a qui vulgui o arribi primer a agafar-ne. No, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. I aquí és on entra el concepte de la mineria de les criptomonedes: amb cada emissió, cada deu minuts, els miners connectats a la xarxa reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic que, un cop solucionat, els dona la recompensa de nous bitcoins o de comissions per a la transacció; els miners validen el bloc i l’afegeixen a la cadena de blockchain.

La competència cada cop més forta per a fer aquesta feina ha portat a la creació de les Granges Bitcoin arreu del món, on es diu que es cultiven les criptomonedes. Aquestes granges responen a la necessitat de construir autèntics superordinadors afegint en xarxa uns ordinadors a uns altres, perquè siguin capaços de desxifrar els algoritmes cada cop més complicats el més ràpid possible, per a fer-ho abans que els incomptables competidors.

Aquestes estructures generen un consum d’electricitat tan elevat que el més freqüent és que s’instal·lin en països on aquesta energia és més econòmica i amb climatologies fredes, que permetin evitar el sobreescalfament d’ordinadors i equips. Tanmateix, també han portat a la demanda intensiva de components informàtics imprescindibles per a crear aquestes xarxes, com les targetes gràfiques, fins al punt que algunes cadenes de venda en línia les han tret del seu catàleg obert per a evitar que s’esgotin.

A Catalunya, un problema de consum elèctric

Les Granges Bitcoin i l’afany pels presumibles guanys també han arribat a Catalunya. A casa nostra la implantació de Granges Bitcoin no és il·legal, però topa principalment amb l’elevat cost de l’energia que patim els consumidors en general, i que en el cas d’aquestes instal·lacions posa la factura elèctrica pels núvols. Això ha comportat que en alguns casos els seus propietaris optessin per punxar la llum o connectar-s’hi fraudulentament. Les consegüents denúncies han portat els Mossos a obrir investigacions, en la majoria dels casos amb la sospita errònia que es tractava de plantacions de marihuana.

Pisos, soterranis o magatzems semiclandestins plens d’ordinadors connectats en xarxa cultivant criptomonedes o minant bitcoins, expressions utilitzades per definir l’extracció i l’obtenció de monedes digitals. Pot semblar difícil d’entendre, però tot això té un sentit dins del seu sistema d’emissió.

És d’aquesta manera que han anat sortint a la llum casos com el conegut de Cambrils l’any 2018, una gran mina en un hotel en remodelació d’aquesta localitat costanera, o aquesta mateixa setmana, la descoberta en un pis de Sant Adrià de Besòs a la qual abans ens referíem. De moment són casos més aviat aïllats i semiclandestins, però tot indica que poden anar creixent, alhora que creixi la rendibilitat de les criptomonedes i la febre dels seus miners per obtenir-les.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!