La reducció de la jornada laboral no avança

S’estanquen les negociacions entre el Ministeri de Treball, els sindicats i la patronal, sobre la implementació de la reducció de la jornada laboral setmanal a 37,5 hores. El seu potencial impacte en els diversos sectors econòmics perpetua un estira-i-arronsa infructuós entre aquests tres actors.

La proposta del Govern, amb el vistiplau dels sindicats, té com a objectiu reduir el límit legal de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals en dues fases: a 38,5 hores en el que queda de 2024 i a 37,5 hores setmanals màximes de jornada laboral al llarg del 2025. Aquesta reducció de jornada laboral no hauria de comportar una disminució salarial.

Si finalment s’implementa la proposta sobre la nova jornada laboral, afectarà, en teoria, al voltant del 70% de la població activa de l’Estat espanyol que treballa per compte d’altri, equivalent a uns 16,1 milions de treballadors, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents al primer trimestre de 2024. 

A la pràctica, però, encara que el límit legal actual és de 40 hores, la jornada laboral efectiva mitjana a Espanya ja és de 37,7 hores per a treballs a temps complet. Per tant, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), aquesta mesura afectaria uns 8 milions de treballadors que actualment treballen més de 37,5 hores setmanals.

Té el suport generalitzat de la població

Segons les enquestes, el 80% de la població activa a Espanya està a favor que es redueixi la jornada laboral si no suposa una reducció de salari. Mentre que un 70% hi continuaria estant a favor encara que suposés una reducció salarial.

Per altra banda, gairebé dos de cada tres pimes i autònoms, un 58,8%, creu que no serà beneficiosa. Entre les raons que articulen per defensar aquesta posició, un 40% afirma que no s’ajusta al perfil de l’empresa, un 17,1% creu que la productivitat baixarà i un 10,1% creu que provocarà problemes econòmics.

Es repeteix un conegut patró de negociacions

Tal com va passar quan va entrar en vigor la reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals el 1983, la nova proposta s’ha topat amb la negativa de la patronal. Representada per la CEOE i la Cepyme, ve a repetir, tot i que en termes més políticament correctes, el que ja va dir fa més de quaranta anys: si la gent vol treballar menys, haurà de cobrar menys. Argumentant que la reducció d’hores laborals augmentaria els costos de personal i afectaria la competitivitat de les empreses.

Per part seva, els sindicats CCOO i UGT mostren el seu suport a la mesura, tanmateix, davant la frustració per la falta de resultats en els avanços cap a un acord satisfactori, la secretària d’Acció Sindical de CCOO, Mª Cruz Vicente ha avisat que “Si la negociació no avança, convocarem mobilitzacions”.

En aquest context, el Ministeri de Treball es mostra disposat a facilitar una implementació gradual i adaptada a les necessitats de diferents sectors econòmics, mentre el Govern insisteix que la reducció de la jornada laboral s’implementarà, encara que està disposat a negociar els detalls i terminis.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La pujada generalitzada de preus està complicant les finances de moltes llars. Cada vegada és més difícil quadrar els comptes per a arribar a final de mes i encara més dedicar una part dels nostres ingressos a l’estalvi. Davant aquesta situació, recollim onze consells per a millorar l’economia familiar.

1. Aplicar la fòrmula del 50/30/20. Es tracta d’intentar distribuir els nostres ingressos de forma que el 50 % es dediqui a les despeses (llum, aigua, lloguer, hipoteca, telèfon, menjar, estudis…), el 30 % al nostre oci (les nostres sortides en esmorzars o dinars fora de casa, vacances, regals…) i el 20% restant a l’estalvi.
2. Retallar subscripcions innecessàries. A quantes plataformes digitals estem subscrits? Les fem servir totes? Cal que les continuem pagant? I aquella subscripció a aquella revista que mai acabem llegint? Totes les subscripcions automàtiques s’han de revisar per valorar si són necessàries. Avui en dia existeixen diferents plataformes amb contingut en línia que són legals i gratuïtes, només cal fer una ullada per Internet per trobar-les. I recordem que les biblioteques també són una gran font de llibres i contingut audiovisual.
3. Revisar els nostres contractes de llum, gas i telèfon. Cal revisar amb molta cura els contractes que tenim amb les diferents companyies de serveis. És una de les partides on més diners se’ns en van sense adonar-nos al cap de l’any. No podem prescindir d’aquestes despeses, però sí reduir-les.
4. Fer més àpats a casa. Reduir les vegades que sortim a menjar fora de casa o que comprem menjar per emportar-nos pot arribar a ser una molt bona font d’estalvi. No cal deixar d’anar als restaurants, però sí reduir la quantitat d’àpats que fem fora de casa, i més si som una casa de família nombrosa.
5. Reutilitzar. Quan una cosa se’ns faci malbé, mirem si podem reparar-la i allargar-ne la vida abans de llençar-la a les escombraries. També és una bona eina d’estalvi comprar roba de segona mà, llibres, mobles i fins i tot electrodomèstics.
6. No comprar impulsivament. Una de les raons principals per les quals no fem un bon ús dels nostres diners són les compres compulsives. A partir d’ara, quan vulguem una cosa, donem-nos un marge de temps per saber si de veritat la necessitem. Ens sorprendrà comprovar que podem prescindir de gran part de les coses que volem comprar a cop de targeta.
7. Comparar preus. Quantes vegades ens ha passat que comprem un telèfon mòbil, per dir un exemple, i l’endemà veiem una oferta del mateix producte en una altra botiga? Això ens passa per no comparar. Hem d’aprendre a comparar tot el que comprem, fins i tot el menjar.
8. Fer servir menys el cotxe. Tot i que molta gent no pot prescindir del transport privat, sí que en podem reduir l’ús. Mirem d’utilitzar el transport públic o compartir cotxe si és possible. I fem ús també de la bicicleta, i sobretot, de les nostres cames, que caminar és sa i gratuït.
9. Escollir una bona entitat financera. Són necessàries totes les nostres targetes de crèdit? Quines comissions ens cobra la nostra entitat financera? Revisem si aquesta entitat financera ens ajuda a tenir una bona economia personal, o si, per contra, cal que fem un canvi. Actualment, hi ha moltes entitats financeres amb eines que ajuden a controlar les teves despeses i que alhora et donen un cop de mà per estalviar: escollim una bona entitat financera pel nostre futur.
10. Adaptar-nos a la nostra butxaca. Si ingressem una certa quantitat de diners, no fem més del que la nostra economia es pot permetre. No cal “estirar més el braç que la màniga”, com diem els catalans. Fem un ús responsable dels nostres diners segons els nostres guanys.
11. Ser previsors. Hem d’analitzar l’evolució de les nostres despeses en els últims mesos per comprovar en què se’ns va els diners i on podem retallar. Davant l’actual situació inflacionària, en alguns casos serà necessari aplicar una “economia de guerra” segons com estimem que evolucionaran els nostres ingressos i despeses.
12. Ja fa dies que sabem que els diners no fan la felicita. Però podem aportar estabilitat a la nostra economia personal per evitar-nos disgustos. A més, en aquests temps d’incerteses econòmiques, val la pena recordar la frase que ens va deixar el filòsof Sèneca: “No és pobre qui té poc, sinó qui molt desitja”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

ACCIÓ ha reconegut amb el distintiu ‘Catalonia Exponential Leaders’ les 10 empreses més innovadores d’enguany. Estan especialitzades en tecnologies com ara la intel·ligència artificial, la robòtica o el ‘blockchain’, i centrades a revolucionar àmbits de la salut, la mobilitat, l’energia o l’alimentació. 

A fi de donar visibilitat a les startups i empreses consolidades que desafien les normes establertes i es reconfiguren a través de la innovació, l’agència per a la competitivitat de l’empresa (ACCIÓ) organitza cada any el ‘Catalonia Exponential Leaders’.

En l’edició d’enguany s’hi han presentat un total de 213 projectes, dels quals un 74% són empreses emergents o start-ups i la resta, empreses ja consolidades. Les 10 empreses escollides s’especialitzen en sectors i àmbits com la salut i les ciències de la vida; la mobilitat, l’energia o l’alimentació. 

1. BlindStairs. La plataforma que proposa BlindStairs funciona com un ‘LinkedIn anònim’. La seva innovació comença amb la seva metodologia d’anonimització, amb un sistema propi de models d’IA especialitzats per anonimitzar els perfils professionals, a un nivell fins ara inviable d’automatitzar i escalar, eliminant qualsevol mena de biaix per gènere, edat o qualsevol altre factor sociodemogràfic.
2. Cuatrecasas. El despatx d’advocats Cuatrecasas treballa en l’àmbit de la intel·ligència artificial generativa des del 2015. Agrupades sota la divisió CELIA (Cuatrecasas Experto Legal – IA), han permès a la firma millorar la qualitat, l’eficiència i l’impacte dels seus serveis jurídics. Per exemple, el projecte Harvey, un assistent legal digital capaç de respondre preguntes legals i fer comparatives i estratègies jurídiques, que ja supera els 1.000 usuaris.
3. Magnetika. Aquesta empresa ofereix una nova solució de càrrega sense cables per a vehicles elèctrics, com bicicletes elèctriques, vehicles urbans, robots mòbils o drons. Les noves solucions de càrrega sense fils provoquen canvis en el mercat, oferint una alternativa més eficient, còmoda i sostenible a la càrrega convencional amb cable o per contacte. 
4. Navozyme. Líder en la transformació de la indústria marítima amb solucions disruptives que utilitzen la tecnologia de cadena de blocs per introduir certificats electrònics pioners, garantint la integritat de les dades i la verificació en temps real de la documentació durant els processos portuaris. A més, gràcies a l’ús d’intel·ligència artificial per analitzar dades en temps real, Navozyme optimitza l’arribada dels vaixells a port, reduint els temps d’espera i minimitzant la petjada de carboni. 
5. Ocean Ecostructures. Ocean Ecostructures ha desenvolupat una solució tecnològica que permet compensar l’impacte de les estructures portuàries i offshore mitjançant la regeneració de la biodiversitat marina. Aquesta solució es basa en la instal·lació d’uns microesculls (LBU) biomimètics, multitecnològics i monitorats digitalment fent servir tecnologia robòtica i IA.
6. Oniria Therapeutics. Oniria Therapeutics es concentra en la lluita contra el càncer oferint un enfocament innovador al mercat oncològic amb el fàrmac oral ONR-001 (actualment a TRL 4/5). Aquest fàrmac aconsegueix, per primera vegada, sobreactivar el TET2, un supressor tumoral i factor dinàmic essencial que modula molts aspectes de la cèl·lula tumoral relacionats amb la persistència del càncer. Té com a objectiu és reduir la recaiguda dels pacients o la persistència i resistència als tractaments actuals, que són els causants del 90% de les morts per càncer.
7. ScentXP. Amb les tecnologies desenvolupades per ScentXp es vol reinventar la indústria olfactiva, començant per la perfumeria i la cosmètica, transformant la cadena de valor de la indústria orientant-la cap a la digitalització, la sostenibilitat, la visualització i la representació gràfica de les olors, fent-la més democràtica, transparent i accessible. 
8. Suara Cooperativa. El Social Digital Lab de Suara Cooperativa implanta nous serveis per millorar el benestar i la salut mental i física de les persones, amb realitat immersiva i virtual. Aquests serveis es materialitzen gràcies a la col·laboració en tres àmbits i entre tres actors: l’eix social, Social digital Lab, l’eix tecnològic, Broomx, i l’eix científic, Consorci Sanitari de Terrassa.
9. Time Is Brain. Per cada hora que es triga fins a rebre el tractament contra un ictus, les probabilitats de recuperació cauen un 20%. En aquest context, Time Is Brain ha desenvolupat BraiN20, un dispositiu mèdic en forma de tauleta de fàcil instal·lació que, a través de sensors, monitora en temps real la viabilitat del cervell.
10. Uobo. Tot i el creixement exponencial experimentat durant els últims anys quant a alternatives als productes d’origen animal, hi ha poca oferta de productes que puguin suplir els ous de gallines. Uobo comercialitza un ou batut líquid 100% vegetal que ofereix la mateixa versatilitat que els ous tradicionals, i permet preparar tota classe de plats sense haver de recórrer a l’explotació dels animals.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les operacions de blanqueig de capitals d’organitzacions criminals poden implicar empreses, l’administració pública i a la gran banca amb la finalitat de donar una aparença legal a uns diners que s’han aconseguit de manera il·lícita. Juan Carlos Galindo, expert en prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme,   explica els mecanismes que utilitzen els blanquejadors.

Gairebé tres quartes parts de les xarxes delictives que hi ha a la Unió Europea fan servir alguna forma de blanqueig de capitals per a finançar les seves operacions i ocultar els seus actius. Es calcula que aquestes transaccions tenen un valor total d’entre 117.000 i 210.000 milions d’euros en el conjunt de la UE.

La principal finalitat del blanqueig de capitals és legalitzar els diners obtinguts amb una activitat delictiva. Es pot tractar d’un procés relativament senzill dut a terme en l’àmbit local o nacional, o d’un procés molt sofisticat que impliqui nombrosos intermediaris de diverses jurisdiccions que utilitzin el sistema financer internacional.

En una entrevista al programa “ConPdePodcast”, Juan Carlos Galindo, expert en prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, exposa detalladament com es blanquegen els diners. Comença explicant els possibles orígens d’aquest terme: un que atribueix el concepte a Al Capone, que va comprar una cadena de bugaderies per utilitzar-les com a façana legal per reciclar els diners obtinguts amb les seves activitats delictives, i un altre que menciona un mètode colombià per falsificar bitllets americans.

Galindo explica que hi ha tres fases en el blanqueig de capitals —col·locació, transformació i integració— i en detalla alguns exemples pràctics:

1. Col·locació: Representa el primer pas per integrar el producte del delicte en el sistema financer legítim. Això pot fer-se a través de negocis pantalla, com restaurants o cafeteries, que aparenten tenir ingressos legítims.

2. Transformació: L’estratificació o transformació consisteix a convertir els diners en diversos actius financers o immobles per allunyar el seu origen il·lícit. Això inclou la compra d’accions, bons, propietats i altres actius a través de diferents empreses.

3. Integració: La tercera i última fase del procés de blanqueig té com a objectiu que els diners reentrin al mercat com a capital aparentment lícit, permetent al delinqüent gaudir-ne sense aixecar sospites.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Al contrari de la inflació, la deflació és un fenomen econòmic caracteritzat per una caiguda generalitzada i sostinguda dels preus de béns i serveis. Encara que d’entrada pot semblar una bona notícia per als consumidors perquè augmenta el seu poder adquisitiu, pot tenir conseqüències negatives per a l’economia.

La inflació és un concepte econòmic vinculat a l’evolució de l’Índex de Preus de Consum (IPC) que pràcticament tothom sap què significa, però què en sabem de la deflació? Contràriament a la inflació, la deflació o inflació negativa és un descens generalitzat i sostingut —com a mínim dos semestres— dels preus de béns i serveis.

Una deflació sol estar associada a crisis i recessions econòmiques. Es produeix quan l’oferta de béns i serveis en una economia és superior a la demanda, provocant que les empreses es vegin obligades a reduir preus per a poder vendre la producció i evitar acumular grans quantitats d’estocs.

De bon principi, una baixada generalitzada de preus ens pot semblar una cosa positiva, ja que es produirà un ajust de preus que afavorirà als consumidors. És a dir, si es mantenen els sous, augmenta el poder adquisitiu de les persones. Però també pot generar un cercle viciós de baixada de preus, provocant una reducció de la despesa i fent que el consum i la inversió s’estanquin, la qual cosa suposaria un menor creixement econòmic i un augment de l’atur.

Efectes negatius d’una deflació en l’economia

Una deflació pot desincentivar el consum: si pensem que el preu d’un producte continuarà baixant, posposarem la nostra decisió de compra esperant un millor preu. Per tant, si aquesta creença es manté en el temps i tots els consumidors posposen les seves decisions de compra, les empreses es veuran forçades a continuar abaixant els preus dels seus productes per la manca de vendes. Aquest efecte és el que es coneix com a espiral deflacionista.

Això comportarà menys beneficis per les empreses, que hauran de reduir costos, per la qual cosa tendiran a rebaixar els salaris dels seus empleats o, acomiadar treballadors, provocant un augment de la desocupació. Així doncs, una deflació pot crear o empitjorar una recessió, desencadenant crisis econòmiques de llarga durada.

Per altra banda, els preus dels actius, com les accions i els immobles, també poden caure durant períodes de deflació, afectant negativament el patrimoni net dels individus i les empreses. Aquest efecte pot provocar que sigui més difícil fer front als deutes, en augmentar la càrrega real d’aquests, la qual cosa podria portar a famílies i empreses a no poder fer front a les seves obligacions.

És per això que els bancs centrals es marquen com a objectiu l’estabilitat de preus en la seva política monetària i amb el control de l’oferta de diners, buscant una inflació entorn del 2%. Mesures que posen en pràctica a fi de mitigar la possibilitat que es produeixi una deflació i així evitar que s’hagin d’injectar diners a l’economia per augmentar l’oferta monetària, reduint el valor dels diners, perquè apugin els preus.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat equivalen al doble del PIB mundial. 

Cap país ha aconseguit els objectius marcats en termes de diversitat fixats en el Conveni sobre la Diversitat Biològica, amb data límit de 2020. Ara, ens enfrontem a un dèficit de finançament de més de 700 mil milions de dòlars fins a l’any 2030, ha advertit el secretari general de l’ONU. 

Per això, 2021 havia de ser l’any per a la reconciliació entre la humanitat i la naturalesa. Fins ara hem estat destruint el nostre planeta, hem abusat d’ell com si en tinguéssim un de recanvi, el nostre consum de recursos actuals requereix gairebé dos planetes, però només en tenim un. Si comparem la història de la terra amb un any natural, hem usat un terç d’aquests recursos naturals en els últims 0,2 segons. 

Accions com la contaminació de l’aire, la terra i l’aigua han provocat un contraatac per part de la natura que s’evidencia en temperatures rècord, el col·lapse de la diversitat, la propagació dels deserts i en els nombrosos i cada vegada més perillosos fenòmens extrems com incendis, inundacions i huracans.

Un planeta per a la biodiversitat 

La biodiversitat o diversitat biològica és, segons el Conveni Internacional sobre la
Diversitat Biològica, el terme pel qual es fa referència a l’àmplia varietat d’éssers vius sobre la Terra i el que succeeix amb els patrons naturals que la conformen. Són el resultat de milers de milions d’anys d’evolució segons processos naturals i també de la influència creixent de les activitats de l’ésser humà. La biodiversitat comprèn igualment la varietat d’ecosistemes i les diferències genètiques dins de cada espècie, que permeten la combinació de múltiples formes de vida. Les mútues interaccions amb la resta de l’entorn fonamenten el manteniment de la vida sobre el món.

La biodiversitat és una base essencial del nostre benestar econòmic. Si bé l’activitat empresarial és actualment una de les principals causes de les pressions sobre la biodiversitat, com l’ús de la terra, la sobreexplotació o la contaminació, les empreses de tots els sectors també poden ser les principals promotores de la conservació de la biodiversitat. Ara és necessari que totes les parts interessades col·laborin per a integrar el valor de la biodiversitat en la nostra presa de decisions i desenvolupar solucions que harmonitzin la naturalesa i el creixement econòmic.

Biodiversitat en l’empresa 

Moltes empreses no estan disposades que el creixement de la companyia sigui a costa de les persones i del planeta. Per aquesta raó, s’està canviant la forma en què es fan els negocis. Per aquest motiu, s‘han creat plans interns, per ajudar a crear un món en el qual tots puguem viure bé dins dels límits naturals del planeta. Mitjançant l’ús de recursos per abordar problemes com la salut i la higiene, la igualtat de gènere, el canvi climàtic i les deixalles d’envasos plàstics, s’estan generant beneficis a llarg i a curt termini per la societat. 

En 2010 moltes companyies van començar a tenir consciència sostenible, l’impacte que han tingut tots aquests canvis és molt significatiu: s’han disminuït costos i també riscos, i per descomptat, un dels valors més importants ha sigut generar la confiança del consumidor. 

Danone, per exemple, actua contra el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i l’escassetat d’aigua. Així, està reduint la seva petjada de carboni amb la finalitat d’aconseguir ser zero emissions el 2050. Més enllà dels seus centres productius, treballa aquests objectius en àrees en les quals comparteix responsabilitat, especialment en l’agricultura; impulsant l’agricultura regenerativa, buscant la protecció del sòl, l’aigua i la biodiversitat, promovent el benestar animal i empoderant a una nova generació d’agricultors.

També té polítiques i eines pròpies que tenen com a objectiu el foment de la biodiversitat:

• Exemple d’això és la seva política forestal, en la qual fa una declaració d’intencions per a eliminar la desforestació de la seva cadena de subministrament i contribuir a la reforestació.
• O el fons dedicat a impulsar els seus ecosistemes locals, el Fons Danone Ecosystem, que fa costat a projectes de la companyia que tinguin, a més, una finalitat social. Aquest és el cas de Renueva, un sistema de gestió i revaloració de residus de Danone Aigües que, juntament amb altres col·laboradors, treballen per al reciclatge dels envasos de consum fora de la llar, i compten amb una planta a Barcelona Montcada i Reixac.

17 objectius per a transformar el món

Nacions Unides ha creat 17 objectius per a transformar el nostre món. Els objectius de desenvolupament sostenible són el pla mestre per aconseguir un futur sostenible per a tots. S’interrelacionen entre si i incorporen els desafiaments globals als quals ens enfrontem dia a dia, com la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, la pau i la justícia. 

Per no deixar a ningú enrere, és important que aconseguim complir amb cadascun d’aquests objectius per al 2030:

1. Fi de la pobresa,
2. Fam zero,
3. Salut i benestar,
4.  Educació de qualitat,
5. Igualtat de gènere,
6. Aigua neta i sanejament,
7. Energia assequible i no contaminant,
8. Treball decent i creixement econòmic,
9. Indústria, innovació i infraestructures,
10. Reducció de les desigualtats,
11. Ciutats i comunitats sostenibles,
12. Producció i consum responsables,
13. Acció pel clima, 
14. Vida submarina, 
15. Vida d’ecosistemes terrestres, 
16. Pau, justícia i institucions sòlides, 
17. Aliances per a obtenir els objectius.

I aquest és el nostre objectiu diari i el de les empreses. Probablement, hi haurà moltes companyies que ho posaran en pràctica de manera anònima. En altres apareixeran en la seva pàgina web els plans de desenvolupament i tots aquests canvis que han fet; alguns exemples són: Cepsa, Decathlon, Ferrovial, San Miguel Mahou, Iberdrola, Unilever i Danone, entre altres. 

La biodiversitat forma part del progrés

Hem d’assolir desmitificar la idea de biodiversitat com sinònim d’engrandir les despeses, si no tot el contrari, juntament amb l’economia van agafats de la mà. Gràcies a aquests gestos i a aquests canvis, no només aconseguirem disminuir els costos sinó que també tindrem una vida més sana, duradora i millor per les pròximes generacions. 

Un documental per no perdre’s és “David Attenborough: Una vida en el nostre planeta”, on el prestigiós naturalista reflexiona tant sobre els moments decisius de la seva vida com sobre els canvis devastadors que ha presenciat. El documental està disponible en la plataforma Netflix i aborda alguns dels reptes de la vida en el nostre planeta. Constata tot el terreny que ha perdut la natura global en menys d’un segle, testifica el canvi que ha vist en la naturalesa en els seus més de cinquanta anys de treball i constata que el món és una meravella única i espectacular. A més, Attenborough llança un missatge d’esperança a les generacions futures revelant les solucions per salvar el nostre planeta del desastre.

Podem començar per les famoses 7 R’s: Reciclar, Reutilitzar, Reduir, Redissenyar, Reparar, Renovar i Recuperar. Entre tots, podem aconseguir-ho, Vols formar part d’aquest canvi? 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Durant molt de temps el sud-est asiàtic ha observat de reüll l’expansió dels BRICS, però en els últims mesos cada vegada més països de l’ASEAN estan considerant la possibilitat d’unir-se al grup a la recerca de noves oportunitats comercials i com a cobertura enfront dels riscos geopolítics.

L’acrònim anglès BRICS, de Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica, va ser suposadament encunyat per un economista de Goldman Sachs per referir-se a les economies emergents. Inicialment com a BRIC, amb la “S” afegida més tard quan Sud-àfrica es va unir formalment al grup el 2010. 

D’aquests cinc membres originals, l’organització intergovernamental s’ha anat ampliant fins a conformar deu membres, afegint Egipte, Etiòpia, l’Iran, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs al grup que ara es coneix com a BRICS+. Els diferents països membres exerceixen la presidència de manera rotativa durant un any, sent també el país que presideix l’encarregat de dirigir el cim anual.

La popularitat d’aquesta força multipolar que pretén redefinir l’ordre polític i econòmic internacional, fins ara dominat per les organitzacions creades per les potències occidentals que sovint han vetllat pels seus propis interessos i han descuidat les necessitats de les economies en vies de desenvolupament, s’ha vist reflectida en els més de 40 països que han manifestat el seu interès per unir-se a l’agrupació.

Durant molts anys, els països del Sud-est Asiàtic, una regió vital del Sud Global, han estat els grans absents dels BRICS. Una conjuntura que està a punt de canviar després d’observar d’aprop com l’associació s’ha convertit en el bloc de producte interior brut (PIB) més gran del món, contribuint amb un 31.5% al ​​PIB mundial. 

Diversificació i noves oportunitats de comerç

Més enllà del PIB, els BRICS+ representen el 45% de la població mundial, el 25% del comerç mundial i una gran oportunitat per a les economies en vies de desenvolupament que volen diversificar les seves aliances econòmiques i polítiques en un món cada cop més multipolar.

Malàisia i Tailàndia són les últimes nacions del sud-est asiàtic que han presentat una sol·licitud d’adhesió al grup ampliat dels BRICS, mentre altres nacions com Myanmar, Laos, Cambodja, Vietnam i Indonèsia també han manifestat el seu interès per unir-se a aquesta associació d’economies emergents.

La Xina és el major soci comercial de Malàisia i Tailàndia des de fa més d’una dècada, per tant, que aquestes nacions formin part dels BRICS és una progressió natural de les seves bones relacions amb el gegant asiàtic. Segons James Chin, professor d’Estudis Asiàtics de la Universitat de Tasmània, “tant Tailàndia com Malàisia són vistes com a potències mitjanes. És millor que s’uneixin a grups com el dels BRICS per a tenir més veu en l’escena internacional. Però el benefici més gran serà el comerç.”

Per altra banda, el creixent antagonisme de Washington amb l’ús de sancions econòmiques contra la Xina, Rússia o qualsevol altre país que desafiï la seva hegemonia econòmica i geopolítica, està provocant que l’opinió pública es giri en contra dels Estats Units. Segons l’última enquesta sobre l’Estat del Sud-est Asiàtic 2024 de l’Institut Yusof Ishak (SSEA), la majoria dels enquestats conclou que, si es veiessin obligats a triar, preferirien que l’ASEAN s’alineés amb la Xina abans que amb els Estats Units. 

Això suposa una inversió de les tendències d’anys anteriors, en els quals es va observar un major suport regional a l’alineació amb els Estats Units. Si més no, és un clar exemple que els BRICS no són només un grup purament econòmic, com afirmen algunes de les parts, sinó que s’han convertit en un actor important del joc d’escacs geopolític global, on la Xina i Rússia cada vegada hi tenen més influència en detriment dels poders establerts occidentals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La poca rendibilitat que encara ofereixen els dipòsits bancaris i els baixos interessos que s’han pagat en l’última subhasta de lletres del Tresor no són suficients per contrarestar una inflació que a Catalunya s’ha mantingut en el 3,6% durant el mes de juny. Quines altres opcions existeixen per compensar la pujada de preus i protegir els nostres estalvis?

Després d’experimentar una tercera pujada consecutiva de preus, la inflació a Catalunya s’estanca al juny i es manté en el 3,6%, segons les dades publicades el divendres passat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta de la mateixa variació interanual que es va registrar el mes de maig i dues dècimes per sobre de la mitjana de l’Estat.

En aquest context, l’entusiasme per comprar lletres del Tresor experimentat des del desembre de 2023 per part dels inversors minoristes que buscaven contrarestar la inflació i rendibilitzar els seus estalvis per sobre de la baixa remuneració que ofereix la gran banca pels dipòsits no s’està veient compensat com s’esperava.

En l’última subhasta de lletres del Tresor, que va tenir lloc a principis de mes, el Tresor Públic ha pagat un tipus d’interès mitjà del 3,4% per les Lletres a un any, i del 3,3% per la referència a sis mesos. A més, hi ha consens entre els experts que la rendibilitat de les lletres baixarà encara més en els pròxims mesos, segons es vagi reduint el preu oficial dels diners.

Per altra banda, la banca espanyola continua sense oferir dipòsits amb uns interessos que compensin la pujada de preus. Per trobar els pocs bancs europeus que igualen o superin la inflació hem de mirar més enllà de l’Estat espanyol. És el cas del banc Lituà, Mano Bank (3,66%), o BluOr Bank de Letònia (3,65%).

Grans rendiments mantenint un baix risc

Per norma general, les inversions que ofereixen grans rendiments venen acompanyades d’un alt risc, mentre que les inversions de baix risc ofereixen rendiments més estables, encara que potencialment més baixos. Ara bé, des d’11Onze hem demostrat que no ha de ser sempre així.

L’estalvi amb 11Onze sempre parteix d’una màxima: cal que siguin propostes segures. Per això hem apostat decididament per l’or, pel seu històric paper com a reserva de valor. Aquest metall preciós no només representa una via útil i efectiva per diversificar els nostres estalvis i inversions, sinó que ens pot ajudar a obtenir liquiditat en cas de necessitat.

Des de Preciosos 11Onze t’oferim lingots d’or en dos formats: Or Patrimoni i Or Llavor. Tenint en compte que l’or ha duplicat el seu valor en els últims cinc anys i que el seu preu va pujar un 15% durant el 2023, s’ha consolidat com a una opció excel·lent per fer front a la inflació.

Guanyar diners a càrrec dels bancs

La justícia social no té per què estar renyida amb generar beneficis pels teus estalvis. Gràcies a Finança Litigis pots ajudar a altres persones que han patit abusos per part de la banca o de l’Administració, mentre aconsegueixes rendiments d’entre el 9% i l’11% pels teus diners.

Es tracta d’un producte que ha estat estructurat exclusivament per als membres de la comunitat 11Onze, oferint dues maneres de participar-hi: una opció que et retorna el capital i possibles beneficis al cap d’un any, o una altra opció en què el teu capital treballa durant uns anys i que et proporciona un retorn mensual al cap de sis mesos.

Gairebé el 100% dels clients de Finança Litigis han reinvertit els seus diners en el mateix producte. Tenint en compte que el capital està assegurat al 100% i que ha tingut una taxa d’èxit del 100% dels litigis des de la seva posada en marxa fa poc més d’un any, no tens excusa per tenir els teus estalvis aturats!

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de la inflació amb el valor refugi per excel·lència: Or físic!

Tot i l’augment de la pressió fiscal, l’Agència Tributària ha recaptat un 55% menys del que tenia previst ingressar i un 34% menys que en l’exercici anterior. Què explica el resultat final i la discrepància entre les previsions?

Encara que s’han presentat un total de 24.013.000 milions de declaracions, un 4,9% més que l’any passat, l’Agència Tributària ha recaptat menys de la meitat del que tenia previst a l’inici de la Campanya de la Renda del 2023. 

Segons l’anàlisi feta de les dades oficials per elEconomista, un total de 16,2 milions de declaracions han donat un resultat a retornar de 13.576 milions d’euros, enfront dels 11.650 milions que s’havia previst. Per tant, tenint en compte la menor recaptació i l’increment de la quantitat a retornar, la recaptació neta serà de 3.216 milions d’euros, un 55% menys dels 7.258 milions que es preveien ingressar enguany i un 34% inferior als 4.900 milions ingressats en la Renda de 2022.

Es tracta d’unes dades que poden semblar contradictòries quan tenim en compte l’increment de la pressió fiscal i que l’economia espanyola va créixer un 2,5% durant el 2023, cinc vegades per sobre de la mitjana de l’eurozona. Concretament, la demanda nacional va equivaldre a 1,7 punts del creixement el 2023, mentre que l’externa va correspondre al 0,8% restant. Llavors, com s’explica aquesta baixada d’ingressos enfront del creixement del PIB i la pujada d’impostos?

S’han manipulat les dades?

Marc Vidal, divulgador tecnològic i analista econòmic, ha examinat els resultats i apunta que les previsions del govern no són fiables, ja que es basen en dades que no reflecteixen la realitat: “La tendència a manipular les dades perquè semblin més favorables genera distorsions greus, i aquest n’és un exemple clar.”

Per altra banda, Vidal no descarta que l’augment d’impostos estigui asfixiant els ciutadans. “És possible que la pressió fiscal més elevada i l’increment de tributs estiguin reduint la capacitat dels espanyols per generar riquesa o invertir, cosa que alhora disminueix la recaptació final.” Un fet confirmat per l’últim informe presentat per l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), segons el qual, l’esforç fiscal a Espanya és gairebé 18% superior a la mitjana de la Unió Europea. Això situa a l’Estat espanyol entre les economies de l’OCDE amb una fiscalitat més elevada, en la posició 31 dels 38 països analitzats. 

Aquesta situació pot acabar incidint negativament en l’activitat econòmica, de manera que els ingressos i devolucions fiscals no es gasten en béns, serveis o inversió, sinó en sobreviure. Com avisa l’analista: “Un govern que no sap reduir la mida de l’administració i que creu que tot se soluciona apujant impostos, només amplificarà aquesta desconnexió entre allò que es vol rebre i allò que realment es pot donar.”

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius es troben per damunt del què seria raonable i just. Que, de fet, les diferències entre el que cobra més en una empresa i el que cobra menys no poden ser infinites. I de fet haurien de ser molt finites i acotades. No és raonable pensar que en una empresa hi hagi d’haver algú que tingui una responsabilitat infinitament més alta que la de la resta dels treballadors. Però si mirem la realitat veurem que acceptem que sigui al contrari. I això és bo?

Si mirem les empreses que han fet fallida sobretot per les accions irresponsables d’uns pocs, veurem que en general no se’ls pot fer tornar allò que han pres, o reparar allò que han espatllat. En alguns casos es poden perseguir certes responsabilitats de manera penal, però són els mínims, donat que el lucre o l’avarícia excessius no sembla que estiguin contemplats com a delicte en el Codi Penal. De fet, ser avariciós (però dient-li ambiciós), és una conducta que s’anima de manera bastant general a les empreses. 

Però no sempre el directiu negligent es mou per avarícia quan pren conductes que poden portar al desastre. I moltes vegades aquestes conductes i decisions de persones que es troben al càrrec de situacions de molt risc, no poden ser detectades a temps, per evitar les conseqüències indesitjables. Podríem trobar casos recents, com ho serien per exemple aquells on perilla el futur econòmic de persones que hi tenen estalvis per a la jubilació (casos de fallida d’entitats financeres) o encara més importants, aquells casos en què es poden perdre vides humanes.

Més control, menys problemes?

Ens preguntem com pot ser que es deixi en mans, de vegades, d’una sola persona qüestions tan importants, i que pugui ser la negligència d’una sola persona (per un excés d’avarícia o per una possible deixadesa), l’única causa d’una desgràcia que no s’ha pogut evitar. Aquests casos ens fan pensar en com es podria resoldre la situació per a poder evitar tan nefastes conseqüències. Es poden posar controls que fessin possible evitar aquestes conseqüències? I quins controls haurien de ser aquests? Però encara més rellevant, té sentit que determinades decisions, accions i conductes es troben en mans de pocs directius? És aquesta la manera més eficaç d’exercir el control per tal d’evitar allò que no es vulgui de cap manera?

Sembla clar que en un sistema on el que té responsabilitat se’l premia de manera massa generosa, i se’l fa responsable i infal·lible, no és bo per a ningú. A llarg termini, ni pel directiu mateix, encara que a curt pugui semblar que sí. Crea una falsa motivació amb aspiracions, del tipus piràmide, on tothom vol arribar a dalt. Però quan hi arriba ha de ser infal·lible: zero defectes i cap possibilitat de fallar. En cas que no tingui mala fe pot acabar molt malament, si les conseqüències de la seva acció o omissió són desastroses.

I tot i actuar de mala fe, si mesura bé les conseqüències de l’acció, i no són punibles, pot acabar amb el benestar de molta gent i resultar impune. I incorporar controls formals no resulta factible donat que crear controls que puguin preveure-ho tot no és possible. Com ho podem fer doncs? Sembla que una manera seria fomentar la cultura de la corresponsabilitat. Tots podem ser avariciosos, però si entre tots hem d’arribar a un objectiu, i ens hem de donar suport els uns amb els altres, les temptacions són menors. De la mateixa manera, els errors humans es compensen perquè que una persona pugui ser negligent o tenir un excés de confiança és possible, però que tots el tinguem alhora, ja sembla més complicat. La pressió disminueix, el control dels uns als altres ens fa més cautelosos, i a més, i molt important, hem de compartir el mèrit quan les coses van bé. Això ens ajuda a ser realistes de què un de sol arriba molt menys lluny que un equip ben avingut.

Compartir per explotar el potencial de les persones

Les organitzacions funcionen millor quan les persones donen el màxim d’elles mateixes i ho fan motivades més enllà del sou percebut o de l’estatus que obtenen a la feina. I fan la seva feina sense seguir la lletra gran i petita del seu contracte laboral, i per tant tenen una implicació que va més enllà de les seves obligacions contractuals.  

En moments de dificultat, les empreses poden tirar endavant si els treballadors tenen motivacions internes que fan que vagin més enllà de les seves obligacions, aportant aquella qualitat que no es pot mesurar, però que és clau per crear un clima laboral favorable a la col·laboració i on treballar pot aportar satisfacció a tothom. Sembla utòpic dir això, però molts empresaris tenen clar que les seves empreses funcionen quan les persones es troben valorades al lloc de treball i poden fer-s’hi professionalment. I, per tant, fomenten de manera activa aquest ambient de confiança on els treballadors tinguin ganes d’aportar aquest plus que no es troba ni remunerat econòmicament ni especificat en un contracte laboral.

La solidaritat té una naturalesa espontània i voluntària. Fomentar-la s’ha de fer des del reconeixement que el treballador ho fa perquè vol, i que té mèrit, precisament, perquè ho fa així. El què és espontani per part del treballador pot ser reconegut. Però ho ha de ser reconeixent la seva naturalesa espontània, mai a través d’un incentiu associat al compliment d’un objectiu. Cal tenir-ho present per a no perdre aquella qualitat tan especial que requereix un reconeixement autèntic, sense forçar que hi sigui.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!