Territori 17: la teoria del cigne negre

Els últims esdeveniments que han convulsionat el sector bancari poden tenir un impacte transcendental en l’economia i les nostres vides. Es poden preveure i evitar aquestes crisis? En aquest episodi de La Plaça, Xavi Viñolas, redactor d’11Onze, analitza la predictibilitat econòmica retrospectiva a través de la teoria del cigne negre. 

És fiable el model econòmic actual? Algú podria pensar que anem de crisi en crisi en una concatenació cíclica d’esdeveniments catastròfics inevitables en els mercats financers. Però, són realment imprevisibles aquests cataclismes econòmics? Es poden millorar les anàlisis econòmiques que es fan per predir el futur?

En l’àmbit econòmic, la teoria del cigne negre és una metàfora que fa referència als esdeveniments altament improbables, que es produeixen per sorpresa i que tenen un gran impacte negatiu per les economies. Es caracteritzen per una predictibilitat retrospectiva, és a dir, hi ha factors que expliquen per què s’han produït i com es podien haver evitat.

Anticipar-se als cignes negres

Qualsevol mena d’inversió està exposada a l’impacte de possibles cignes negres que afectin negativament l’evolució del mercat. Per això és essencial tenir una cartera diversificada i estructurada amb diferents classes d’actius que puguin actuar com a contrapesos en cas d’un canvi sobtat del panorama econòmic provocat per un esdeveniment d’aquest tipus.

Dit això, i tenint en compte que els cignes negres són cada vegada més comuns, Viñolas proposa que “potser és el model econòmic en si mateix que s’hauria de qüestionar”, i segueix, “els bancs s’han acostumat a privatitzar els beneficis i a socialitzar les pèrdues. Traient l’element de risc de les inversions de risc”, per tant, tenen pocs incentius per evitar que es produeixin aquests esdeveniments, donat que les conseqüències les acaben pagant els altres, és a dir, nosaltres, els contribuents.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La generació Z ha sofert especialment les conseqüències econòmiques de la pandèmia, amb un nivell de desocupació que va arribar a fregar el 40 %. Tot i que la situació ha millorat respecte a l’any 2020, trobar una feina digna i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per a una generació que aspira a fer el salt digital.

El mercat laboral està plagat d’espines per a la generació Z, a la qual pertanyen aquells joves nascuts a cavall dels segles XX i XXI. Tot i que no hi ha consens sobre els anys exactes d’inici i finalització, se sol acceptar que inclou als qui van néixer entre mitjans dels 90 i finals de la primera dècada d’aquest segle. Són més de 2.000 milions de persones a tot el món i en pocs anys suposaran més d’un quart de la força laboral total.

Precedida dels ‘millenials’ i seguida pels alfa, es tracta d’una generació que ja ha començat a incorporar-se al mercat laboral. I en molts casos ho ha fet en el pitjor moment, quan el món patia les conseqüències econòmiques de la COVID-19.

Víctimes de la pandèmia

La pandèmia mundial va castigar especialment la generació Z, la taxa de desocupació de la qual va arribar a fregar a Espanya el 40 % l’any 2020, enfront d’un 14 % de la resta de generacions. Aquell any en gairebé tots els països de l’OCDE la taxa de desocupació d’aquest grup demogràfic era el doble o el triple que la d’altres grups de major edat.

La generació Z està sobrerepresentada en sectors com l’hostaleria, el turisme i l’oci, molt afectats per les mesures que es van prendre per frenar pandèmia, així que la destrucció d’ocupació va ser particularment dura per a ells.

El pitjor és que els seus llargs períodes de desocupació en abandonar l’institut o la universitat suposen la pèrdua d’anys d’experiència i capacitació, la qual cosa reduirà les seves opcions de progressar més endavant en l’escala professional. Un estudi assenyala que aquests períodes d’atur poden traduir-se en una reducció del 2 % dels ingressos al llarg de la vida laboral.

Major precarietat

Tot i que la situació econòmica ha millorat des de les èpoques més dures de la pandèmia, trobar un treball digne i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per als integrants de la generació Z. De fet, a Catalunya la taxa d’atur entre els joves de 16 i 24 anys en el segon trimestre d’enguany seguia per sobre del 25%, més del triple que el de la resta de franges d’edat.

Múltiples factors condicionen aquest elevat atur entre els més joves. Un dels elements que influeixen en la seva precarietat és la temporalitat. L’informe “Joves i mercat de treball”, publicat al març, assenyala que els joves presenten “uns nivells de temporalitat sensiblement més elevats, de manera que el seu accés a l’ocupació es produeix majoritàriament mitjançant modalitats de contractació temporal”.

La primera generació digital

La generació Z destaca per la seva flexibilitat i autonomia, així com pel seu domini de les eines digitals. D’aquí el seu atractiu per a moltes empreses que encara han de fer el salt de la digitalització. També tenen més aversió al risc i més consciència financera que altres generacions, ja que van viure de nens la crisi de 2007-2008.

No obstant això, es tracta d’una generació que no està disposada a acceptar una feina a qualsevol preu, ja que en molts casos valoren altres aspectes per sobre de l’apartat econòmic. A diferència dels seus pares, que aspiraven a una ocupació per a tota la vida, ells busquen més la realització personal. Per això en bastants casos recorren a l’autoocupació per fer realitat els seus propis projectes.

És significatiu que, segons l’informe “Randstad Workmonitor 2022”, més de la meitat dels treballadors (56%) d’entre 18 i 24 anys abandonarien una feina que els impedís gaudir de les seves vides. I és que molts dels membres de la generació Z preferirien estar aturats que ser infeliços en un treball que no els agrada, segons aquest informe.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’enorme tamany del mercat xinès ha facilitat l’enlairament del sector bancari d’aquest país. Dues de les seves entitats encapçalen des de fa anys el rànquing de les marques bancàries més valuoses del món i són líders en facturació i beneficis. Els Estats Units i sobretot Europa s’han quedat enrere.

Quatre bancs xinesos copen un any més les primeres posicions de les marques bancàries més valuoses del món, segons l’informe “Banking 500 2023”. Aquest estudi, elaborat per la consultora Brand Finance, mesura el valor de la marca i no el del negoci en si.

Es tracta de l’Industrial and Commercial Bank of China (ICBC), el China Construction Bank, l’Agricultural Bank of China i el Bank of China. Els segueixen les marques nord-americanes Bank of America, Wells Fargo, J.P. Morgan, Chase i City. El China Merchants Bank completa el ‘top 10’.

El domini de les marques xineses i nord-americanes ha estat incontestable en els últims anys. Europa, que fa una dècada tenia a HSBC, Santander i BNP Paribas en el ‘top 10’, fa ja cinc anys que s’ha quedat sense representants entre aquest selecte grup.

El ‘sorpasso’ xinès

Tot i que les quatre principals marques bancàries xineses han vist reduït lleugerament el seu valor en l’últim any, la veritat és que l’avanç dels bancs del gegant asiàtic ha estat espectacular en l’última dècada. En 2013, quatre marques estatunidenques (Wells Fargo, Chase, Bank of America i Citi) i una britànica (HSBC) encapçalaven la llista de Brand Finance, mentre que el primer banc xinès (ICBC) no apareixia fins al setè lloc.

Des de llavors, el valor de marca de l’ICBC ha passat de menys de 20.000 milions de dòlars a gairebé 70.000 milions. En l’actualitat, aquesta entitat financera fundada l’any 1984 compta amb diverses filials a tot el món i presta serveis a més de 500 milions de particulars i diversos milions d’empreses.

Curiosament, l’informe de Brand Finance assenyala que Silicon Valley Bank era la marca bancària de més ràpid creixement en el món, ja que el seu valor havia augmentat un 148% respecte a l’any anterior. Es considerava que aquesta entitat, especialitzada a prestar serveis bancaris a empreses de capital de risc per donar suport a l’ecosistema de les empreses emergents, tenia abans de la seva caiguda un valor de 2.800 milions de dòlars.

Auge dels neobancs

A més de la recuperació generalitzada del sector bancari després de la crisi provocada per la COVID-19, l’informe destaca el creixement dels neobancs o bancs digitals, els representants dels quals en la llista de Brand Finance han passat d’una valoració de 795 milions de dòlars a gairebé 1.612. Aquest tipus d’entitats financeres ha assolit l’èxit en els últims anys gràcies en gran part a la integració de la tecnologia i la sostenibilitat en un sector tan immobilista com el bancari.

L’estudi adverteix que marques de bancs digitals com Tymebank i Discovery Bank a Sud-àfrica, Nubank al Brasil o Maya Bank a Filipines estan revolucionant el sector. També destaca la irrupció en la llista de Revolut, el valor de marca del qual ha augmentat un 57% i ja supera els 194 milions de dòlars. L’estratègia de creixement d’aquest neobanc s’ha traduït en 25 milions de clients a escala internacional.

Les restriccions i confinaments dels últims anys han empès tant a les velles com a les noves entitats financeres a crear serveis bancaris basats en aplicacions mòbils fàcils d’usar, la qual cosa ha millorat la satisfacció i la captació de clients.

Amb diferents criteris, diferents classificacions

Més enllà del valor de les marques, la classificació dels bancs més importants del món varia segons els paràmetres que tinguem en compte.

Tant si ens fixem en la facturació com en els beneficis, l’ICBC i el China Construction Bank mantenen les dues primeres posicions. El primer factura 143.000 milions de dòlars i té uns beneficis de 55.000 milions, mentre que el segon factura 126.000 milions i els seus beneficis superen els 48.000 milions. Però, sobre la base d’aquests criteris, els següents llocs de la llista els ocuparien quatre entitats nord-americanes: el fusionat J.P. Morgan Chase, Bank of America, Wells Fargo i Citigroup.

Encara més rellevància obtenen els bancs dels Estats Units si ens guiem per les xifres de capitalització borsària. Dos d’ells, el J.P. Morgan Chase, amb 376.000 milions de dòlars, i el Bank of America, amb 225.000 milions, lideren el rànquing. Això sí, els segueixen els quatre grans bancs xinesos, amb un valor en borsa que oscil·la entre els 154.000 milions de l’Agricultural Bank of China i els 224.000 de l’ICBC.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les famílies redueixen l’estalvi acumulat durant la pandèmia per sostenir la despesa davant les fortes pujades de preus. La caiguda de la taxa d’estalvi es veu reflectida en la disminució de la riquesa financera de les llars.

Mentre que la pujada de preus fa mesos que escanya a les famílies, l’augment dels tipus d’interès dels bancs centrals per a intentar atallar la inflació dispara els preus de les hipoteques sumant-se a una tempesta perfecta, que força a les llars a fer servir l’estalvi acumulat durant la crisi sanitària per mantenir el mateix nivell de consum a preus molt més elevats. 

Les dades recollides pel Banc d’Espanya i per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunten que les famílies van estalviar uns 269.000 milions d’euros durant les fases de més incidència de la pandèmia. Tanmateix, la reobertura gradual de l’economia i l’encariment del cost de la vida ha fet evaporar una bona part d’aquesta bossa d’estalvi acumulada.

L’informe de l’INE mostra que en el tercer trimestre de 2022 la taxa d’estalvi de les llars es va situar en el 5,7% de la seva renda disponible, la xifra més baixa en quatre anys. Cal tenir en compte que aquesta taxa es calcula eliminant els efectes estacionals i de calendari, pel fet que l’estalvi acostuma a disminuir en el primer i tercer trimestre, augmentant en els altres dos. Si obviem aquests ajustos estacionals, les dades mostren una taxa d’estalvi negativa del -3,2% enfront del 6,4% del mateix trimestre de l’any anterior.

Menys estalvi i menys inversió

Tot i que el Banc d’Espanya ha millorat la seva previsió de creixement del PIB en tres dècimes fins a l’1,6%, la previsió del consum privat disminueix set dècimes i passa de l’1,9% a l’1,2%. Per una part, l’encariment del cost de la vida ha fet augmentar ‘artificialment’ les xifres de consum, però, per altra banda, la pujada dels tipus d’interès i la reducció de la bossa d’estalvi acumulat fan preveure una debilitat en l’augment de la despesa de les famílies. Una desacceleració del consum que podria afectar directament l’activitat econòmica en ser un component fonamental del PIB. 

Una altra conseqüència de l’augment en despesa i reducció de la capacitat d’estalvi provocada per la inflació es veu reflectida en una disminució en la taxa d’inversió de les famílies. L’estoc d’actius financers de les llars, ja sigui en la participació en capital i fons d’inversió (FI) o reducció dels dipòsits bancaris, s’ha vist reduït en 53.431 milions d’euros, o un -2%, una caiguda que no s’havia vist des de principis de 2020.

En aquest context, les últimes projeccions macroeconòmiques del Banc Central Europeu (BCE) apunten que tot i que s’espera que el consum real de les llars es recuperi gradualment a mesura que es redueixi la caiguda de la renda real de les famílies a causa de la inflació i els problemes en el subministrament d’energia, la taxa d’estalvi de les llars seguirà baixant aquest any fins a un nivell pròxim al registrat abans de la pandèmia.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

A vegades no és gens fàcil trobar aquestes els termes “ètica” i “empresa” junts. Popularment es creu que l’essència d’un elimina a l’altre i, en aquesta raó, justifiquem la manca d’un teixit d’empreses que realment apostin per unes condicions garantistes, però la societat ha canviat i necessita que l’entorn laboral també ho faci. Un canvi de paradigma en les dinàmiques d’empresa que posin en marxa estructures més justes per tothom, per exemple, podria ser una de les maneres.

Quan parlem d’ètica a les empreses, ens concentrem bàsicament en la “tria” ètica entre possibles opcions per a un problema concret i definit. Ens agrada pensar que davant d’un problema, existeixen varies opcions, i podem ordenar-les de molt a poc ètiques. Per tant, tot es redueix en utilitzar uns criteris ètics, de classificació de les opcions, i optar per la més ètica d’entre les possibles. Pensar que això és possible i mirar d’afrontar l’ètica empresarial d’aquesta manera ens aporta tranquil·litat, però es tracta d’una falsa seguretat. Porta implícita la conclusió de que tots els problemes tenen solucions ètiques i no ètiques, i que pel simple fet d’escollir criteris de decisió correctes ja ens portarà de manera unívoca a escollir opcions del grup de les solucions ètiques. 

L’ètica com a assignatura aïllada

El pitjor arriba quan volem realitzar formació en ètica empresarial pensant d’aquesta manera, llavors sí que l’embolic pot ser monumental, i també la frustració posterior. I si mirem la majoria de formació empresarial, l’ètica és una senzilla “pastilleta” que es dona al marge de les assignatures troncals, com si el directiu pogués separar les decisions que necessiten “ètica” de les que no. En decisions molt tècniques, potser sigui possible, però en la majoria de decisions és indestriable la part ètica de la que no ho és.

Però en la formació per directius, es tendeix a una curiosa especialització. Els cursos d’ètica es fan apart, i molts directius es pensen que allà rebran les receptes bàsiques que els permetran escollir amb ètica entre una rècula d’opcions possibles.  El mateix plantejament de fer un curs de “business ethics” permet tendir al pensament simple de que existeix una pàtina de pintura ètica que de manera automàtica transforma les solucions en solucions ètiques. El directiu pot pensar que en aquesta formació especialitzada aprendrà a pintar de color de rosa qualsevol decisió.  Però la realitat indica que és en el mateix plantejament del problema i en la justificació de si les opcions són exhaustives, on rau la verdadera ètica. 

Treballar l’empatia també amb els treballadors

Així doncs, l’ètica no només es troba en la tria entre opcions, sinó en la mateixa definició del problema empresarial existent. I també en quines opcions ens plantegem com a possibles per tal de solucionar el problema concret. Per exemple, imaginem que hem considerat que tenim dues opcions: acomiadar i no acomiadar un treballador. El què hauríem de fer, és anar un pas enrere i veure perquè el volem acomiadar. Definim el problema i veiem que el què passa és que tenim un treballador que sempre arriba tard. Però cal anar un pas més enllà i conèixer  perquè arriba tard, i si fa o no alguna cosa per compensar la seva tardança. També les implicacions que té el fet que arribi tard. En surt perjudicat algú? Afecta el bon funcionament de l’empresa? I un cop definit el problema, hauríem de veure les opcions possibles per a solucionar-lo (no simplement acomiadar o no). No sembla que acomiadar sigui la única opció. També podria plantejar-se un canvi de jornada, amonestar-lo, avisar-lo que arribar tard afecta la productivitat, i un llarg etcètera d’opcions. 

Sembla bastant clar que el component ètic de l’acció directiva és transversal en tot el procés: com definim el problema, quines solucions plantegem com a possibles, i com triem la més adequada. L’ètica no pot ser reduccionista i anar directament a la tria. Però a més, també ha de ser transversal i impregnar totes les disciplines de direcció d’empreses. Reduir l’ètica a la mera tria ètica, despulla la tasca del directiu. Fa que el directiu sigui menys complet, i la seva tasca no es mostri en tota la seva importància. Empetiteix al directiu i també fa empetitir el resultat de la bona direcció d’empreses: el bé comú en majúscules.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Alguns conceptes són bàsics per a entendre per què estem a la vora d’una recessió, cap a on s’encamina el nou ordre econòmic mundial i quins seran els seus protagonistes.

El “Gran Reinici” és el nom d’una iniciativa del Fòrum Econòmic Mundial que pretenia repensar el model econòmic capitalista una vegada superats els estralls provocats per la pandèmia. La realitat és que a la crisi sanitària s’han sumat una crisi de deute i una crisi inflacionària que ens han situat a la vora de la recessió.

En el context actual, el “gran reinici del capitalisme” que reclamava aquest organisme internacional es fa més necessari que mai. Repassem alguns conceptes clau per entendre com hem arribat a una situació pròxima al col·lapse i quins factors condicionaran el futur pròxim de l’economia.

Àsia

L’eix de l’economia global s’està desplaçant d’Europa i els Estats Units cap a Àsia. Segons un estudi de la consultora McKinsey, l’any 2040 el continent asiàtic suposarà més de la meitat del producte interior brut mundial i un 40 % del consum. La pèrdua de protagonisme d’Europa és evident i l’FMI preveu que almenys la meitat dels països de l’eurozona entraran en recessió en els pròxims mesos.

Canvi climàtic

L’escalfament global ha obligat a deixar enrere la idea d’un creixement il·limitat a costa d’esgotar els recursos naturals i ha donat pas a la idea de l’economia circular, amb oportunitats en el camp de l’economia “verda”. Com ha posat de manifest la COP27, ara falta definir fins a quin punt els països industrialitzats assumiran el cost econòmic del canvi climàtic que han generat i quines mesures estan disposats a adoptar per alentir l’escalfament en un context de crisi econòmica.

Descentralització

Les noves tecnologies estan permetent l’aparició de productes i serveis que escapen al control dels Estats i les grans corporacions. Com apuntava James Sène, president d’11Onze, en una sessió de Fintech Talks, ens trobem davant una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”. La descentralització de la creació monetària, per exemple, ha estat un dels grans pilars de les criptomonedes.

Desigualtat

Les dades de l’informe “World Inequality Report 2022” mostren que el 10 % de la població més rica del planeta ha acumulat des de mitjan anys noranta el 76 % de la riquesa generada al món. De fet, el 38 % es va concentrar a les mans de l’1 % de la població mundial. I la meitat de la població més pobra s’ha hagut de conformar amb les engrunes: el 2% de la riquesa generada durant aquestes últimes dècades. Per desgràcia, aquesta escletxa entre els superrics i el comú dels mortals no ha fet més que eixamplar-se durant la pandèmia. I els experts coincideixen que aquesta creixent desigualtat suposa un fre per al desenvolupament econòmic mundial.

Deute públic

El deute públic en el món s’ha disparat en els últims anys i limita el creixement econòmic. Tot i que el límit que estableix el Tractat de Maastricht per als Estats de la Unió Europea és del 60 % del seu PIB, el conjunt de països de la zona euro ja porta més d’un any per sobre del 100 %, segons dades d’Eurostat. La situació fora d’Europa no és millor, ja que el Fons Monetari Internacional estima que, a la fi de 2021, el deute públic global també representava el 100 % del PIB mundial. A més, els nivells de deute podrien empitjorar si la crisi s’accentua.

Estagflació

Des de març de 2021, els preus han pujat amb força i de forma gairebé ininterrompuda. La inflació a Catalunya, que va arribar a superar a l’estiu el 10 % interanual, es va situar a l’octubre prop del 7 %. La situació més enllà de les nostres fronteres no és millor, ja que la inflació d’aquest mateix mes en el conjunt de la zona euro va arribar al 10,7 %. S’espera que les successives pujades dels tipus d’interès contribueixin a controlar uns nivells d’inflació desconeguts des dels anys vuitanta del segle passat. El preu a pagar serà un major estancament de l’economia, que portarà a la recessió de les grans economies.

Impressió de moneda fiat

S’estima que el total de diners en circulació en el món, incloent-hi bitllets, monedes, xecs i pagarés, supera els 60 bilions d’euros. El problema és que una part considerable d’aquests bitllets s’han posat en circulació en els últims anys. Per exemple, només l’any 2020 l’oferta monetària dels Estats Units va augmentar un 24 %. La majoria dels bancs centrals s’han dedicat a imprimir moneda per fer front a un deute públic galopant. I aquest augment de moneda fiat ha estat el principal responsable de l’actual inflació.

Monedes digitals

Davant l’avanç de les criptodivises, que plantegen un model monetari totalment descentralitzat, els Estats treballen a contrarellotge en el desenvolupament de monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) per mantenir un sistema financer centralitzat. A la Xina, més de 260 milions de persones ja han utilitzat el iuan digital (e-CNY). A Europa, la Comissió Europea preveu que la regulació sobre l’euro digital estigui llesta a principis de 2023 i que aquesta moneda digital entri en funcionament l’any 2025. L’objectiu en un primer moment és que l’euro digital, gestionat i supervisat pel Banc Central Europeu, no substitueixi els diners en efectiu, sinó que els complementi.

Poder corporatiu

Les grans multinacionals tenen un poder creixent enfront de la minvant capacitat d’influència dels Estats. Moltes d’aquestes corporacions supervisen enormes cadenes de subministrament, venen els seus productes a tot el món i tenen uns ingressos superiors als de molts governs. De fet, si fos un país, Walmart seria el desè per nivell d’ingressos. La globalització ha capgirat les relacions de poder i en molts casos les grans corporacions es permeten eludir el pagament d’impostos amb total impunitat.

Subscripció

Com assenyalàvem en un article de La Plaça, està sorgint un nou model mutualista, més comunitari i basat en la compartició de béns i serveis, com a alternativa al model de compra i ús individual. En els models de negoci de subscripció cada client paga quotes que li permeten l’accés prolongat a un bé o servei en lloc de realitzar un gran pagament per endavant per posseir aquest bé o servei. Aquest model de negoci cada vegada és més freqüent en la indústria informàtica, de l’entreteniment o de l’automoció.

Tipus d’interès creixents

Després d’11 anys sense augments, el Banc Central Europeu va iniciar al juliol l’escalada dels tipus d’interès a Europa. De moment, ja han arribat al 2 % i la previsió és que continuïn incrementant-se en els propers mesos per refredar encara més l’economia i frenar la inflació. El BCE s’ha alineat amb la majoria de bancs centrals del món, que també estan incrementant les seves taxes d’interès per combatre l’escalada de preus. Aquesta mesura repercutirà directament en la butxaca de molts ciutadans, ja que les quotes de les hipoteques i dels préstecs amb interès variable resultaran cada vegada més elevades.

Virtualitat

No vivim en un món virtual, però sí virtualitzat, ja que “el que passa en el món digital té un impacte real en la nostra vida”, com advertia James Sène en una sessió sobre l’actual situació econòmica. En aquest sentit, el president d’11Onze vaticinava que el metavers, l’economia del qual depèn de l’autenticació de les propietats digitals, jugarà un paper clau a l’hora de digitalitzar les nostres identitats.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

El Banc Central Europeu ja ha començat a reduir la seva cartera de deute públic. Sense les compres massives d’aquest organisme, els tipus d’interès que paguen els països europeus pel deute estan condemnats a disparar-se. Per quadrar els seus comptes, els Estats hauran de retallar despeses.

Tal com va anunciar al desembre, el BCE ha començat a reduir aquest mes de març la seva cartera de deute públic adquirit en el marc del programa APP. Aquest programa es va posar en marxa l’any 2014 per a mitigar els costos de finançament dels Estats de l’eurozona i ha fet que ja posseeixi més de dos bilions d’euros en deute sobirà.

La compra massiva de deute públic per part del regulador bancari europeu durant els últims anys ha provocat que els tipus d’interès d’aquest deute s’hagin contingut de manera notable a causa de la forta demanda. Això ha permès als Governs europeus finançar amb un cost reduït l’augment de despesa per estimular l’economia.

Ara aquestes compres disminuiran “a un ritme moderat i predictible”, segons el BCE. S’estima que aquesta reducció serà de 15.000 milions d’euros al mes de mitjana fins al final del segon trimestre de 2023 i encara està per determinar el ritme de reducció posterior.

Canvi de política monetària

Es tracta d’un nou pas del regulador bancari europeu en la seva estratègia d’enduriment de la política monetària. El BCE ja havia interromput les compres netes d’actius al juliol de 2022, tot i que fins ara continuava reinvertint íntegrament els pagaments corresponents al principal dels valors adquirits en el marc del programa APP que anaven vencent.

En el cas de l’Estat espanyol, aquesta mesura podria suposar que el Banc Central Europeu deixi de comprar aquest any més de 14.000 milions d’euros en bons de l’Estat. Les xifres que es calculen per a 2024 i 2025 oscil·len entre els 17.000 i els 28.000 milions d’euros per any.

Aquesta mesura farà que s’encareixi el cost de finançament dels Estats i, com aquest serveix de referència per al del sector privat, també succeirà el mateix per a particulars i empreses. De moment, en les dues subhastes de deute espanyol a deu anys realitzades al març es va superar el 3% d’interès, una cosa que no succeïa en dues subhastes consecutives des de 2017.

Milers de milions en interessos

Els pressupostos del Govern espanyol per a 2022 preveien que el cost en interessos del deute públic fos de 30.175 milions d’euros, mentre que el previst per a 2023 ja és de 31.275 milions d’euros, la qual cosa suposa un 3,6% més.

De fet, aquesta partida supera a la dedicada als serveis públics bàsics, als quals enguany es destinaran 27.753 milions. I la bretxa continuarà eixamplant-se amb l’augment dels costos de finançament. Alguns experts adverteixen que, si persisteixen les pujades de tipus per part dels bancs centrals, enguany l’Estat espanyol podria acabar pagant fins a 33.675 milions en interessos, 2.400 milions més del pressupostat.

Els inversors privats hauran de prendre el relleu del BCE com a grans compradors de deute públic europeu en el curt i mitjà termini. I només es deixaran seduir pel deute públic si els interessos que ofereix són suculents. Segons Goldman Sachs, això podria suposar un augment de 15 punts bàsics en la rendibilitat dels bons alemanys a la fi d’enguany i d’entre 30 i 35 punts bàsics en els dels països perifèrics.

Una decisió necessària i dolorosa?

Entre altres raons, el regulador bancari europeu ha justificat la decisió de reduir la seva tinença de deute públic per la necessitat de “recuperar un valuós marge de maniobra en un entorn en el qual el gran volum actual d’excés de liquiditat no és necessari per controlar els tipus d’interès de mercat a curt termini”.

El BCE necessita aquest marge de maniobra per fer front a possibles turbulències en el sistema financer. A més, les seves compres massives de deute públic han dopat artificialment les economies de la zona euro en els últims anys, quelcom que no es pot mantenir de manera indefinida.

Tot i això, és improbable que es pugui prescindir d’aquest “excés de liquiditat” si es volen controlar els tipus d’interès que es paguen pel deute públic. Aquesta decisió serà dolorosa per a molts països europeus, sobretot els de la perifèria. En un context d’increment de tipus d’interès per part dels bancs centrals, la qual cosa incrementa la rendibilitat de molts productes financers, no és clar fins a on haurà d’apujar-se la rendibilitat del deute públic per aconseguir atreure els inversors privats.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Swift, el principal protocol de missatgeria interbancària per a pagaments transfronterers, ha completat amb èxit la primera fase de les proves pilot d’interoperabilitat amb les CBDC. El bon resultat de les proves aplana el camí pel desenvolupament d’una versió beta del sistema.

En l’àmbit mundial, la gran part dels bancs centrals i comercials de més de 100 països, està explorant l’ús de les monedes digitals emeses pels bancs centrals. Per treure’n el màxim de rendiment, les CBDC han de poder interactuar dins del sistema internacional de pagaments, entre si mateixes i amb les monedes fiduciàries existents.

En aquest context, l’octubre de 2022, Swift afirmava que havia desenvolupat un protocol perquè les CBDC es puguin moure per sistemes basats en la tecnologia de cadena de blocs, i interactuar amb les monedes fiat. Un avenç tecnològic que permetria facilitar i agilitzar les transaccions internacionals i els pagaments transfronterers, més enllà dels sistemes tradicionals.

El recent comunicat de premsa anunciant l’èxit de les proves d’interoperabilitat entre la cooperativa global de missatgeria interbancària i les monedes digitals és un pas important per assolir l’objectiu que els actius digitals interactuïn amb els seus homòlegs tradicionals de manera fluida, a través d’una solució de pagaments que aporti valor als clients i les entitats financeres.

Accelerar la implementació a gran escala

La primera fase de les proves pilot ha durat 12 setmanes i s’ha fet amb la participació de 18 bancs centrals i comercials, incloent-hi els bancs centrals de França, Alemanya i Singapur, així com BNP Paribas, HSBC i UBS, entre d’altres. 

Tom Zschac, Chief Innovation Officer de Swift, apuntava que “es van simular amb èxit gairebé 5.000 transaccions entre dues xarxes de blockchain diferents i amb sistemes de pagament basats en moneda fiduciària existents”, i que “molts dels bancs participants han deixat clar el seu desig d’una cooperació continua en matèria d’interoperabilitat”.

Per altra banda, en col·laboració amb un altre grup que incloïa Citi, Clearstream, Northern Trust i SETL, també es va demostrar com aquesta mateixa infraestructura es pot fer servir per interconnectar múltiples plataformes de tokenització amb diferents tipus de pagaments en efectiu, simulant transferències en el mercat secundari de bons.

El següent pas serà desenvolupar una versió beta per la segona fase de proves que permeti demostrar nous casos d’ús d’altres aplicacions pràctiques i funcionalitats, com poden ser la liquidació de valors o el finançament comercial, a través de diferents plataformes de les més d’11.500 institucions financeres que formen part de l’ecosistema Swift.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’elevat augment que experimenta el preu i la rendibilitat de les criptomonedes, amb el Bitcoin al capdavant, ha originat una autèntica febre de l’or. Però, en aquest cas, les mines són de moneda digital.

A diferència del sistema monetari tradicional, on els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, si ens centrem en el Bitcoin, la creació monetària està limitada. Cada deu minuts es posen en circulació bitcoins i, aproximadament cada quatre anys, el software disminueix a la meitat els blocs de moneda emesa, en un procés conegut com a halving. Es preveu que cap a 2140 s’hauran posat en circulació el total de 21 milions de Bitcoin.

Com funcionen les mines de Bitcoin

Els bitcoins no s’emeten i queden disponibles per a qui vulgui o arribi primer a agafar-ne. No, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. I aquí és on entra el concepte de la mineria de les criptomonedes: amb cada emissió, cada deu minuts, els miners connectats a la xarxa reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic que, un cop solucionat, els dona la recompensa de nous bitcoins o de comissions per a la transacció; els miners validen el bloc i l’afegeixen a la cadena de blockchain.

La competència cada cop més forta per a fer aquesta feina ha portat a la creació de les Granges Bitcoin arreu del món, on es diu que es cultiven les criptomonedes. Aquestes granges responen a la necessitat de construir autèntics superordinadors afegint en xarxa uns ordinadors a uns altres, perquè siguin capaços de desxifrar els algoritmes cada cop més complicats el més ràpid possible, per a fer-ho abans que els incomptables competidors.

Aquestes estructures generen un consum d’electricitat tan elevat que el més freqüent és que s’instal·lin en països on aquesta energia és més econòmica i amb climatologies fredes, que permetin evitar el sobreescalfament d’ordinadors i equips. Tanmateix, també han portat a la demanda intensiva de components informàtics imprescindibles per a crear aquestes xarxes, com les targetes gràfiques, fins al punt que algunes cadenes de venda en línia les han tret del seu catàleg obert per a evitar que s’esgotin.

A Catalunya, un problema de consum elèctric

Les Granges Bitcoin i l’afany pels presumibles guanys també han arribat a Catalunya. A casa nostra la implantació de Granges Bitcoin no és il·legal, però topa principalment amb l’elevat cost de l’energia que patim els consumidors en general, i que en el cas d’aquestes instal·lacions posa la factura elèctrica pels núvols. Això ha comportat que en alguns casos els seus propietaris optessin per punxar la llum o connectar-s’hi fraudulentament. Les consegüents denúncies han portat els Mossos a obrir investigacions, en la majoria dels casos amb la sospita errònia que es tractava de plantacions de marihuana.

Pisos, soterranis o magatzems semiclandestins plens d’ordinadors connectats en xarxa cultivant criptomonedes o minant bitcoins, expressions utilitzades per definir l’extracció i l’obtenció de monedes digitals. Pot semblar difícil d’entendre, però tot això té un sentit dins del seu sistema d’emissió.

És d’aquesta manera que han anat sortint a la llum casos com el conegut de Cambrils l’any 2018, una gran mina en un hotel en remodelació d’aquesta localitat costanera, o aquesta mateixa setmana, la descoberta en un pis de Sant Adrià de Besòs a la qual abans ens referíem. De moment són casos més aviat aïllats i semiclandestins, però tot indica que poden anar creixent, alhora que creixi la rendibilitat de les criptomonedes i la febre dels seus miners per obtenir-les.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Quines conseqüències tindrà la devaluació de l’euro respecte al dòlar? Com repercutirà en les nostres butxaques? La pràctica paritat entre les dues monedes agreujarà la inflació i la teòrica millora en la competitivitat de la indústria europea es pot veure molt minvada per l’increment dels costos energètics.

Un dòlar ja val pràcticament un euro. La paritat entre les dues monedes és gairebé una realitat. Molt lluny queden els 1,6 dòlars que es podien aconseguir per cada euro el juliol de 2008. De fet, la cotització del dòlar aquests dies és la més elevada respecte a l’euro des de finals de 2002, l’any en què va entrar en circulació la moneda europea.

Des de principis de febrer, abans de la invasió russa d’Ucraïna, l’euro s’ha devaluat prop d’un 13 % respecte al dòlar. I si prenem com a referència principis de 2021, la depreciació ha estat de gairebé el 18 %, és a dir que la moneda europea ha perdut pràcticament una cinquena part del seu valor respecte a l’americana en poc més d’un any i mig.

Més llenya per a la inflació

L’encariment del dòlar és una molt mala notícia per a la inflació, ja que el petroli i moltes matèries primeres es paguen amb la moneda nord-americana, així que l’apreciació del dòlar equival al seu encariment. L’import que paguem actualment pel barril de Brent està al voltant dels 105 dòlars. Amb el canvi actual, ens costa gairebé la mateixa quantitat d’euros, mentre que amb el canvi de fa uns mesos ens costaria poc més de 90 euros.

De forma indirecta, la pujada del petroli incidirà en el preu de la majoria de productes per l’augment dels costos de transport. També tindrà un paper important l’encariment del gas liquat que s’importa dels Estats Units per a la indústria europea, que ja era molt més car que el gas rus.

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va fer una crida a la unitat dels països europeus per fer front a un possible tall del subministrament de gas rus, que és vital per a la competitivitat de moltes fàbriques europees. Tot indica que ens tocarà rascar-nos la butxaca encara més.

Por a una recessió

L’evolució del canvi entre l’euro i el dòlar reflecteix el viratge en la política monetària dels Estats Units, que va apujar els tipus d’interès al març i al juny, situant-los entre l’1,5 % i l’1,75 %. Això fa més atractiu per als inversors comprar deute nordamericà, que òbviament es fa en dòlars americans. I la previsió és que aquest interés torni a apujar-se aquest mateix mes.

Per contra, el Banc Central Europeu (BCE) encara no s’ha atrevit a modificar la taxa del 0 % d’interès per la fragilitat de l’economia. I els experts vaticinen que el BCE només l’incrementarà un quart de punt a la reunió d’aquest juliol. El fet que la Reserva Federal d’Estats units ja hagi apujat aquest any entres sis i set vegades més els tipus d’interès del que s’espera que ho faci el BCE marca una gran diferència.

A més, molts analistes interpreten el debilitament de l’euro com un senyal de la por dels mercats a la recessió a Europa, que podria arribar a molts països entre finals aquest any i l’any vinent.

Beneficis per a la indústria europea?

En teoria, la devaluació de l’euro suposa un avantatge per a les exportacions europees, ja que els productes guanyen competitivitat. Un euro feble respecte al dòlar fa que un producte fabricat a la zona euro sigui més barat per als estatunidencs, mentre que un producte fabricat als Estats Units s’encareix per als europeus.

A mitjà termini, això podria beneficiar sobretot economies com l’alemanya i la francesa, que són clarament exportadores. I, en principi, s’hauria de produir una reactivació industrial i comercial. Però l’augment del cost de l’energia pot limitar en gran part aquesta teòrica millora de la competitivitat. A més, la inflació desbocada tampoc ajudaria a guanyar quota de mercat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.