Quines conseqüències tindrà la devaluació de l’euro respecte al dòlar? Com repercutirà en les nostres butxaques? La pràctica paritat entre les dues monedes agreujarà la inflació i la teòrica millora en la competitivitat de la indústria europea es pot veure molt minvada per l’increment dels costos energètics.

Un dòlar ja val pràcticament un euro. La paritat entre les dues monedes és gairebé una realitat. Molt lluny queden els 1,6 dòlars que es podien aconseguir per cada euro el juliol de 2008. De fet, la cotització del dòlar aquests dies és la més elevada respecte a l’euro des de finals de 2002, l’any en què va entrar en circulació la moneda europea.

Des de principis de febrer, abans de la invasió russa d’Ucraïna, l’euro s’ha devaluat prop d’un 13 % respecte al dòlar. I si prenem com a referència principis de 2021, la depreciació ha estat de gairebé el 18 %, és a dir que la moneda europea ha perdut pràcticament una cinquena part del seu valor respecte a l’americana en poc més d’un any i mig.

Més llenya per a la inflació

L’encariment del dòlar és una molt mala notícia per a la inflació, ja que el petroli i moltes matèries primeres es paguen amb la moneda nord-americana, així que l’apreciació del dòlar equival al seu encariment. L’import que paguem actualment pel barril de Brent està al voltant dels 105 dòlars. Amb el canvi actual, ens costa gairebé la mateixa quantitat d’euros, mentre que amb el canvi de fa uns mesos ens costaria poc més de 90 euros.

De forma indirecta, la pujada del petroli incidirà en el preu de la majoria de productes per l’augment dels costos de transport. També tindrà un paper important l’encariment del gas liquat que s’importa dels Estats Units per a la indústria europea, que ja era molt més car que el gas rus.

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va fer una crida a la unitat dels països europeus per fer front a un possible tall del subministrament de gas rus, que és vital per a la competitivitat de moltes fàbriques europees. Tot indica que ens tocarà rascar-nos la butxaca encara més.

Por a una recessió

L’evolució del canvi entre l’euro i el dòlar reflecteix el viratge en la política monetària dels Estats Units, que va apujar els tipus d’interès al març i al juny, situant-los entre l’1,5 % i l’1,75 %. Això fa més atractiu per als inversors comprar deute nordamericà, que òbviament es fa en dòlars americans. I la previsió és que aquest interés torni a apujar-se aquest mateix mes.

Per contra, el Banc Central Europeu (BCE) encara no s’ha atrevit a modificar la taxa del 0 % d’interès per la fragilitat de l’economia. I els experts vaticinen que el BCE només l’incrementarà un quart de punt a la reunió d’aquest juliol. El fet que la Reserva Federal d’Estats units ja hagi apujat aquest any entres sis i set vegades més els tipus d’interès del que s’espera que ho faci el BCE marca una gran diferència.

A més, molts analistes interpreten el debilitament de l’euro com un senyal de la por dels mercats a la recessió a Europa, que podria arribar a molts països entre finals aquest any i l’any vinent.

Beneficis per a la indústria europea?

En teoria, la devaluació de l’euro suposa un avantatge per a les exportacions europees, ja que els productes guanyen competitivitat. Un euro feble respecte al dòlar fa que un producte fabricat a la zona euro sigui més barat per als estatunidencs, mentre que un producte fabricat als Estats Units s’encareix per als europeus.

A mitjà termini, això podria beneficiar sobretot economies com l’alemanya i la francesa, que són clarament exportadores. I, en principi, s’hauria de produir una reactivació industrial i comercial. Però l’augment del cost de l’energia pot limitar en gran part aquesta teòrica millora de la competitivitat. A més, la inflació desbocada tampoc ajudaria a guanyar quota de mercat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.