Els Estats Units acaben d’apujar els tipus d’interès i s’espera que el Banc Central Europeu ho faci en breu. Totes dues mesures tindran un impacte directe en la nostra economia. La més immediata és l’encariment del crèdit per a famílies, autònoms i pimes.

La inflació avança desbocada en les grans economies, com mostra la taxa del 8,5 % que els Estats Units van assolir al març, la més alta en quatre dècades. Després de diversos anys de polítiques monetàries ultralaxes per a estimular l’economia, diversos països han decidit aquesta setmana posar límit a l’alça de preus apujant els tipus d’interès dels diners que presten als bancs.

Dimarts ho va fer el banc central d’Austràlia, que va incrementar el seu tipus d’interès 25 punts bàsics, fins al 0,35 %, en la primera pujada en més d’una dècada. Dimecres ho feia el de l’Índia, la tercera economia asiàtica, que va augmentar els costos dels préstecs en 40 punts bàsics, fins al 4,40 %. Tan sols unes hores després, la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) apujava els tipus d’interès mig punt, el major increment des de l’any 2000, amb la qual cosa el tipus d’interès oficial se situa en una forqueta que va del 0,75 % a l’1 %. Dijous li tocava el torn al Banc d’Anglaterra, que el va elevar 25 punts bàsics, fins a l’1 %.

Només és qüestió de temps que el Banc Central Europeu (BCE) segueixi les seves passes. No ha apujat el preu del diner des de novembre del 2013. Al contrari. En els últims vuit anys només s’han aprovat descensos, l’últim al setembre del 2019. En total, el preu del diner a l’eurozona ha baixat durant aquest període un 1,5 %, amb la qual cosa s’ha situat en una forqueta que va del -0,25 % al 0,25 %.

La majoria de bancs centrals estan pujant o tenen intenció de pujar els tipus d’interès després de més d’una dècada en què les màquines de fer bitllets han tret fum per a evitar l’estancament econòmic. Encara que el risc de recessió segueix aquí, els enormes nivells d’inflació ja no permeten mirar cap a un altre costat. La necessitat de frenar l’alça de preus s’ha convertit en una prioritat ineludible. Com va dir el president de la Fed, Jerome H. Powell, després d’anunciar els nous tipus als Estats Units, “la inflació és massa alta”. Així de simple.

Com ens afectarà la decisió estatunidenca?

Encara que es decideix a molts quilòmetres de distància, la mesura d’apujar els tipus d’interès als Estats Units tindrà importants repercussions en la nostra economia, ja que molts països i mercats de matèries primeres depenen del dòlar. Si aquesta moneda es revaloritza, augmentarà el cost de moltes matèries primeres i s’encariran els préstecs en dòlars de les economies emergents.

D’altra banda, tindrà un efecte positiu sobre les exportacions catalanes als Estats Units en termes reals, ja que resultaran més competitives pel tipus de canvi entre el dòlar i l’euro. Fins i tot les empreses que no exporten es poden veure beneficiades si competeixen amb companyies que fabriquen als Estats Units, ja que els productes d’aquestes últimes sortiran més cars.

Qüestió de temps

I quines conseqüències tindrà per a la nostra economia el futur augment del preu del diner per part del BCE?

La més immediata serà l’encariment dels préstecs per a empreses i particulars. Per exemple, la hipoteca d’un habitatge amb interès variable donarà lloc a quotes mensuals més elevades per l’increment dels interessos, pel que acabarem pagant més pel mateix immoble. Per a compensar aquest augment, els preus en el mercat immobiliari tendiran a moderar-se. A més, cal tenir en compte que aquells que ja tinguin préstecs disposaran de menys renda per a gastar per l’increment en els interessos que paguen.

L’encariment del crèdit tendeix a refredar l’economia en general, ja que frena la despesa dels consumidors i les inversions de les empreses. En reduir-se la demanda de béns i serveis, els preus tendeixen a moderar-se.

En aquest context, les empreses poden arribar a reduir la producció i fer acomiadaments, per la qual cosa s’incrementa l’atur i baixa encara més la demanda. És el peix que es mossega la cua.

El risc d’una excessiva desacceleració econòmica, i fins i tot d’una recessió, és real. Molts experts alerten d’una possible situació d’estagflació si la pujada d’interessos frena en sec l’economia i no aconsegueix contenir la inflació. De fet, la situació actual ja és força compromesa tenint en compte que el PIB català només ha crescut un 0,1 % el primer trimestre de l’any.

Gairebé tothom surt perdent

L’alça de tipus és una mala notícia per al món empresarial en general, ja que el cost del capital necessari per a expandir-se augmenta i es redueix la rendibilitat de les seves inversions. A més, és possible que una part dels inversors redueixin els diners que tenen en Borsa i comprin deute per l’augment de la rendibilitat.

Tot i que la relació entre els tipus d’interès i el mercat borsari és bastant indirecta, tots dos tendeixen a moure’s en direccions oposades. Pràcticament, l’únic beneficiat al món corporatiu és el sector bancari, que pot guanyar més diners pels euros que presta.

D’altra banda, aquesta mesura tendeix a fomentar l’estalvi de famílies i empreses, ja que la rendibilitat dels comptes bancaris augmentarà amb la pujada dels tipus d’interès. De totes maneres, no es pot perdre de vista la variable de la inflació en l’equació. Convé tenir en compte quin és el tipus d’interès real, que és el tipus d’interès nominal menys la inflació. Si en lloc de comprar o invertir en un bé decidim posar aquests diners en un compte corrent i passat un any ens donen un interès del 2 % però el preu d’aquest bé ha augmentat un 3 %, en realitat estarem perdent diners.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.