L’interès del deute, en màxims des del 2015

El deute públic a Europa està en màxims històrics i els interessos que han de pagar els Estats per a finançar-se han assolit en alguns casos nivells que no es veien des de fa anys. Tot apunta al fet que els tipus d’interès acabaran per pujar en el futur pròxim, amb la qual cosa el crèdit per a famílies i empreses s’encarirà.

 

L’interès dels bons alemanys a deu anys va arribar a superar l’1 % aquesta setmana i el dels espanyols va assolir el 2 %. Cap de les dues coses succeïa des del 2015. La rendibilitat del bo espanyol de referència va tancar 2021 en el 0,595 %, després d’haver arribat a marcar al desembre de 2020 nivells negatius. Quant a l’alemany, l’increment ha estat considerable en els dos últims mesos, ja que a principis de març era negatiu. A l’altra banda de l’Atlàntic, l’interès que paga Estats Units pels bons a deu anys superava també aquesta setmana el 3 %, un nivell que no assolia des de finals de 2018.

L’interès del deute d’altres països europeus com França, Portugal, Itàlia o Grècia ha experimentat al març i abril una evolució similar a l’alemanya, amb increments que en la majoria dels casos se situen al voltant d’un punt percentual. Així, l’interès dels bons francesos a deu anys ja frega l’1,5 %; els portuguesos estan al voltant del  2 %; els italians han assolit el 2,8 %, i els grecs superen el 3 %.

Cal tenir en compte que el Banc Central Europeu (BCE), el major client de deute públic de l’eurozona, va anunciar al març que les seves compres de deute es reduirien dràsticament enguany. La seva previsió és passar dels 80.000 euros mensuals que adquiria fins fa poc als 20.000 milions a partir de juny.

 

Es busquen nous inversors

Aquest gran descens en l’adquisició de deute fa que oferta i demanda hagin de reajustar-se i la manera d’atreure nous inversors és incrementar la rendibilitat. Com a conseqüència, els Estats hauran de pagar més pel seu deute i es reduirà la seva capacitat d’inversió, un detall que té un evident efecte negatiu en l’economia.

A més, l’increment dels interessos del deute públic augmentarà el seu atractiu a ulls dels inversors, amb la qual cosa part dels diners que fins ara es dedicaven a finançar l’economia productiva es destinaran a la compra de deute públic.

 

La fi d’una època

La realitat és que l’època d’interessos negatius per al deute europeu gràcies a la política monetària ultralaxa del BCE ha quedat enrere. I ho estan patint especialment les economies europees més fràgils pel risc de recessió. Aquestes veuen com s’està incrementant la prima de risc, que és el sobrecost que paguen respecte al bo alemany a deu anys.

La prima de risc exigida al bo espanyol, per exemple, es manté lleugerament per sobre dels 100 punts bàsics, amb pics al final de les sessions diàries que no s’assollien en els dos últims anys. Igual que la italiana i la portuguesa, l’espanyola s’ha incrementat al voltant d’un 40 % des del gener. I la grega ja supera els 230 punts bàsics, després d’augmentar més del 65 % des de principis d’any.

Cada punt bàsic de la prima de risc equival a un 0,01 % més d’interès respecte a la rendibilitat del bo alemany a deu anys. Per tant, 100 punts bàsics signifiquen pagar un 1 % més d’interès que Alemanya i 200 punts equivalen a un 2 % més.

L’alça dels interessos també està afectant el deute a curt termini. En el cas d’Espanya, només els bons amb venciment inferior a l’any cotitzen amb interessos negatius, ja que en els últims dies les lletres a dotze mesos van tornar a registrar interessos positius. I la tendència és similar en altres països de l’eurozona.

 

Un deute fora de control

Aquest augment del cost de finançament afectarà especialment les economies més endeutades de l’eurozona. Cal tenir en compte que el deute públic de molts països s’ha incrementat dràsticament en els últims anys. Per exemple, en el cas d’Espanya, el seu deute al febrer va assolir un màxim històric de 1,442 bilions d’euros, segons el Banc d’Espanya. Això suposa el 119 % del PIB, mentre que al 2008, abans de l’inici de la crisi econòmica, el percentatge no arribava al 40 %.

A aquest increment del deute i els interessos que els països paguen per ell se suma el canvi en la política monetària dels grans actors internacionals, que han pujat o es plantegen pujar el preu del diner per a combatre la inflació. Un exemple és Estats Units, que acaba de pujar el tipus d’interès 50 punts bàsics, i totes les previsions apunten al fet que el BCE també acabarà pujant els tipus en el futur pròxim per a contenir la inflació. En definitiva, tot fa presagiar que s’encarirà el crèdit per a pimes, autònoms i famílies.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Invertir

Bons governamentals o or

6min lectura

L’or és considerat tradicionalment com el millor

Què són els bons?

1min lectura

Al món financer hi ha molts tipus d’actius. Uns són els anomenats bons.

Què és l’interès negatiu?

1min lectura

En aquest vídeo expliquem què és el tipus d’interès negatiu i els avantatges i els



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Bona explicació👌

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Celebrem que t’hagi agradat, Jordi, i moltes gràcies pel teu comentari!

      Fa 5 mesos
  2. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    El problema de tot plegat és que l’economia va fent el seu curs, els cicles es repeteixen i l’únic que podem fer és estar a l’aguait, ser previsors i racionals per a no caure en paranys. Gràcies per la informació i per l’avís: van mal dades pels petits.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Si, Mercè, és tal com tu dius, però tot i ser previsors i racionals, estem vius i solem fer coses, com demanar préstecs i crèdits, o fer determinades inversions…, i pot passar que s’hagi contractat algun d’aquests productes, i just llavors hi hagi un catacrac econòmic que ens faci trontollar econòmicament… Moltes gràcies pel teu comentari!!!

      Fa 5 mesos
  3. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Molt bon article!!!!

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Agraïm l’afalagament, Manel, i moltes gràcies pel teu comentari.

      Fa 5 mesos

Deixa una resposta

App Store Google Play