Per què baixa la Borsa si puja el preu del diner

La història mostra que la Borsa normalment es ressent a curt termini quan els bancs centrals decideixen incrementar els tipus d’interès. Diverses són les causes que expliquen aquest fenomen.

 

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va pujar al març la taxa d’interès del diner un quart de punt, amb la qual cosa es va situar entre el 0,25 % i el 0,50 %. Tot i que la mesura no va sorprendre a ningú per la necessitat de controlar l’elevada inflació, va suposar un gir en la política de la Fed, que havia mantingut el preu del diner gairebé a zero des de l’inici de la pandèmia.

Aquest increment no serà l’únic al llarg de 2022. La pròpia Fed estimava al març que els tipus acabarien l’any en el 1,9 %, tot i que la previsió inicial era del 0,9 %. Però segurament aquesta nova dada es quedarà curta. El president del Banc de la Reserva Federal de Saint Louis, James Bullard, ha defensat públicament que la taxa d’interès a final d’any arribi al 3,5%. I els mercats de futurs ja anticipen que se situarà entre el 2,5 % i el 2,75 %.

Per la seva banda, el Banc Central Europeu de moment es resisteix a pujar els tipus d’interès, però ja és una opció que té a sobre de la taula si la inflació continua disparada.

És clar que els bancs centrals a un costat i a l’altre de l’Atlàntic ja han començat a retirar els enormes estímuls monetaris desplegats per a pal·liar els efectes de la covid-19 sobre l’economia. Quins poden ser les conseqüències de pujar el preu oficial dels diners?

 

Un fràgil equilibri

L’economia és un joc d’equilibris entre diferents variables. Els diners barats estimulen les transaccions econòmiques, però també donen peu a l’increment de la inflació, que pot acabar comprometent el creixement econòmic. D’altra banda, uns interessos elevats refreden l’economia i frenen la inflació, però també poden ofegar el creixement.

Quan es produeixen bombolles econòmiques o es dispara la inflació, els bancs centrals es veuen obligats a pujar els tipus d’interès per a estabilitzar el sistema. La dificultat és fer-ho sense asfixiar l’economia. Si bé en els últims anys els bancs centrals han finançat els Estats a preu de saldo i el sector privat ha comptat amb diners barats per a fer inversions, la inflació obliga a un canvi de política monetària. Les hipoteques ens sortiran més cares, així com la resta de préstecs que sol·licitin empreses i particulars.

Per desgràcia, la història ens ensenya que les conseqüències d’una política monetària restrictiva arriben en cascada. Uns crèdits més cars es tradueixen en un descens de la inversió, que alenteix l’economia i pot fer que aparegui el fantasma de l’atur.

 

Per què es ressent la Borsa?

En general, l’encariment dels diners és una mala notícia per a la rendibilitat de les empreses per diverses raons.

  1. Per a començar, l’accés al crèdit per part del consumidor és més car, així que tendeix a reduir-se la demanda, la qual cosa perjudica el compte de resultats de les empreses.
  2. Els diners també s’encareixen per a les empreses, per la qual cosa baixa la rendibilitat de les seves inversions a crèdit i es limiten els seus beneficis.
  3. En cas d’un elevat nivell d’endeutament, l’increment de tipus fins i tot pot posar a les empreses en serioses dificultats financeres si han d’afrontar uns interessos superiors als previstos.
  4. A més, l’augment de tipus d’interès es trasllada als dipòsits bancaris i al mercat de bons i obligacions. I una major rendibilitat d’aquests productes atreu a una part de la volàtil inversió en Borsa cap a la renda fixa, la qual cosa pot fer baixar el preu de les accions.

Un mal negoci a curt termini

La veritat és que en quatre de les últimes set ocasions en què la Fed va pujar els tipus d’interès (1994, 1999, 2004 i 2015), la rendibilitat de l’índex S&P 500, que inclou 500 grans empreses cotitzades als Estats Units, va ser negativa als tres mesos de la mesura. Només es va recuperar a més llarg termini.

A més, l’increment de tipus tendeix a perjudicar especialment els valors menys estables. Sectors com el de les matèries primeres o companyies consolidades, que solen oferir dividends, acostumen a sortir millor parats quan es pren aquesta mesura.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Borsa, que és?

1min lectura

En aquest vídeo parlem de la borsa, que és, quines són les principals que mouen més

Estalvis

Diversifica l’estalvi

6min lectura

El reconegut economista Robert Kiyosaki ha pronosticat “una crisi històrica”.

Invertir

Les tendències d’inversió pel 2022

2min lectura

La pandèmia que hem viscut els últims dos anys ha estat



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Bona pregunta, si puja el valor del diner deuria pujar la borsa, però jo crec que el fet d’alertar d’una futura crisi es tan atípic que els inversors atípicament s’estan preparant per a la crisi recollint beneficis de la borsa venent els seus valors provocant una baixada general de la borsa previa a l’anunciada crisi.📊

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Molt probablement és així, Jordi, i moltes gràcies pel teu comentari!!!

      Fa 2 anys

Deixa una resposta

App Store Google Play