La inflació devalua els dipòsits bancaris

L’IPC de març es va situar en el 9,8%, la taxa més gran des de 1985. Això significa que en l’últim any hem perdut gairebé un 10% de poder adquisitiu. Però també que els estalvis que tenim en dipòsits bancaris s’han devaluat en el mateix percentatge.

 

L’Índex de Preus al Consum (IPC) de març es va situar en el 9,8%, la taxa interanual més alta des de 1985. Els preus van registrar al març un increment del 3% respecte a febrer, segons l’indicador avançat de l’IPC que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta de l’augment més gran mensual des dels anys setanta.

Els principals culpables d’aquesta inflació desbocada van ser la llum, els carburants i els aliments. Cal tenir en compte que el preu de generació de l’electricitat es va situar a la fi de març en els 283 euros/MWh, mentre que un any abans era de 45 euros/MWh.

La inflació subjacent, que no té en compte els productes energètics ni els aliments frescos, es va situar en el 3,4%. Encara que aquest percentatge és bastant inferior, és el més elevat des de setembre de 2008.

L’última vegada que la inflació interanual va superar els dos dígits a Espanya va ser en 1984, també impulsada pels preus del petroli i l’energia. En aquell moment el Govern va recórrer a la devaluació de la pesseta per a frenar l’espiral inflacionista, alguna cosa que avui no és possible.

 

Pitjor de l’esperat

Les dades de l’IPC empitjoren les previsions que s’havien realitzat des de diferents organismes. Per exemple, Funcas havia calculat per a març un IPC interanual del 8,6%.

Encara que és evident la incidència de la guerra a Ucraïna en aquesta evolució negativa, l’increment és superior al d’altres països europeus que també estan sofrint les seves conseqüències. Es calcula que la inflació d’Alemanya al març, per exemple, va rondar el 7% malgrat que aquest país es veu especialment afectat per la crisi energètica.

La inflació ha experimentat una evolució molt negativa amb la recuperació del consum dels últims mesos, que ha coincidit amb alguns problemes en les cadenes de subministrament i un important encariment del transport marítim.

Devaluació dels dipòsits bancaris

L’increment de gairebé un 10% de l’IPC equival a la devaluació de facto dels dipòsits bancaris de famílies i empreses. A la fi de 2021 aquests suposaven 958.900 milions d’euros en el cas de les famílies i 322.700 milions en el de les empreses, segons el Banc d’Espanya. Això suposa una pèrdua de més de 90.000 milions per a les primeres i uns 30.000 milions per a les segones.

L’estalvi de famílies i empreses va aconseguir anivellis rècord en 2021. En el cas dels particulars, el volum total es va incrementar un 4,6% respecte a l’any anterior i en el de les empreses el creixement va fregar el 9%.

Mentre que els propietaris de dipòsits es veuen molt perjudicats per la inflació, en l’extrem oposat de l’equació es troben aquelles persones que tenen contractades hipoteques. Els primers han vist com els seus estalvis perden gairebé el 10% del seu valor, però els qui paguen hipoteca es beneficien de la revaloració dels seus actius a causa de la inflació sense que això impliqui cap augment en la quota.

 

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

La seguretat dels dipòsits en bancs espanyols

3min lectura

Tenir un dipòsit en un banc espanyol actualment no només

Invertir

La rendibilitat dels fons garantits

2min lectura

Com diu el seu nom, els fons garantits garanteixen de

Estalvis

Invertir en metalls preciosos

4min lectura

Les inversions financeres sempre comporten riscos, però



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manuel

    Com això continuï així, entrarem en col·lapse cap a finals d’any. Tant debò estigui equivocat.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Veurem, Manuel, però no pinta massa bé. Gràcies per la teva reflexió!

      Fa 3 mesos
  2. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Nivells històrics sense precedents 😱 que està passant a l’economia?😅

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Doncs jo diria que conflueixen diversos factors negatius que ho converteixen en la “tempesta perfecta”. Factors com ara la pandèmia, l’excés de diners en circulació i l’elevadíssim deute públic (i, per descomptat, la guerra a Ucraïna), convergeixen amb fenòmens com la “greenflation”, que és l’augment de preus pel fort increment en la demanda de minerals usats en les energies alternatives.
      Gràcies pel teu comentari, Jordi!

      Fa 3 mesos

Deixa una resposta

App Store Google Play