L’IPC de març es va situar en el 9,8%, la taxa més gran des de 1985. Això significa que en l’últim any hem perdut gairebé un 10% de poder adquisitiu. Però també que els estalvis que tenim en dipòsits bancaris s’han devaluat en el mateix percentatge.

L’Índex de Preus al Consum (IPC) de març es va situar en el 9,8%, la taxa interanual més alta des de 1985. Els preus van registrar al març un increment del 3% respecte a febrer, segons l’indicador avançat de l’IPC que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta de l’augment més gran mensual des dels anys setanta.

Els principals culpables d’aquesta inflació desbocada van ser la llum, els carburants i els aliments. Cal tenir en compte que el preu de generació de l’electricitat es va situar a la fi de març en els 283 euros/MWh, mentre que un any abans era de 45 euros/MWh.

La inflació subjacent, que no té en compte els productes energètics ni els aliments frescos, es va situar en el 3,4%. Encara que aquest percentatge és bastant inferior, és el més elevat des de setembre de 2008.

L’última vegada que la inflació interanual va superar els dos dígits a Espanya va ser en 1984, també impulsada pels preus del petroli i l’energia. En aquell moment el Govern va recórrer a la devaluació de la pesseta per a frenar l’espiral inflacionista, alguna cosa que avui no és possible.

Pitjor de l’esperat

Les dades de l’IPC empitjoren les previsions que s’havien realitzat des de diferents organismes. Per exemple, Funcas havia calculat per a març un IPC interanual del 8,6%.

Encara que és evident la incidència de la guerra a Ucraïna en aquesta evolució negativa, l’increment és superior al d’altres països europeus que també estan sofrint les seves conseqüències. Es calcula que la inflació d’Alemanya al març, per exemple, va rondar el 7% malgrat que aquest país es veu especialment afectat per la crisi energètica.

La inflació ha experimentat una evolució molt negativa amb la recuperació del consum dels últims mesos, que ha coincidit amb alguns problemes en les cadenes de subministrament i un important encariment del transport marítim.

Devaluació dels dipòsits bancaris

L’increment de gairebé un 10% de l’IPC equival a la devaluació de facto dels dipòsits bancaris de famílies i empreses. A la fi de 2021 aquests suposaven 958.900 milions d’euros en el cas de les famílies i 322.700 milions en el de les empreses, segons el Banc d’Espanya. Això suposa una pèrdua de més de 90.000 milions per a les primeres i uns 30.000 milions per a les segones.

L’estalvi de famílies i empreses va aconseguir anivellis rècord en 2021. En el cas dels particulars, el volum total es va incrementar un 4,6% respecte a l’any anterior i en el de les empreses el creixement va fregar el 9%.

Mentre que els propietaris de dipòsits es veuen molt perjudicats per la inflació, en l’extrem oposat de l’equació es troben aquelles persones que tenen contractades hipoteques. Els primers han vist com els seus estalvis perden gairebé el 10% del seu valor, però els qui paguen hipoteca es beneficien de la revaloració dels seus actius a causa de la inflació sense que això impliqui cap augment en la quota.

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.