Espanya, a la corda fluixa tot i l’ajuda del BCE

La intervenció del Banc Central Europeu ha retornat una certa estabilitat al mercat després que la prima de risc que paguen Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal pel seu deute s’enfilés en la primera quinzena de juny. Però els interessos que paguen aquests països pel seu deute continuen pujant i la situació es fa cada cop més insostenible.

 

El 14 de juny la prima de risc de Grècia s’acostava perillosament als 300 punts bàsics, la d’Itàlia va arribar a fregar els 250, la d’Espanya va assolir els 140 i la portuguesa tancava la sessió en 138. Els interessos que havien de pagar els països del sud d’Europa pel seu deute s’havien disparat en els últims dies respecte als d’Alemanya.

Perquè això és el que mesura la prima de risc: cada punt bàsic de la prima de risc equival a un 0,01 % més d’interès respecte a la rendibilitat del bo alemany a deu anys. Per tant, 100 punts bàsics signifiquen pagar un 1 % més d’interès que Alemanya i 200 punts equivalen a un 2 % més.

El mercat havia anat mostrant en la primera meitat de juny la creixent desconfiança respecte al pagament del deute dels PIGS, un acrònim pejoratiu per a referir-se a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya per les seves inicials en anglès. Així que el diferencial de l’interès que es veien obligats a pagar aquests països per a col·locar els seus bons de deute respecte a Alemanya havia anat pujant.

 

Molt de soroll per a molt poc

El Banc Central Europeu (BCE) va decidir intervenir i, després d’una reunió d’urgència, va anunciar el 15 de juny que reinvertirà part de la cartera del programa de compres d’emergència per la pandèmia (PEPP) per evitar que les primes de risc d’aquests països es disparin. Tothom ho ha interpretat, de manera ineludible, com un nou rescat per a aquests països, tal i com ja va passar en la darrera crisi. Espanya, doncs, sembla que serà rescatada de la fallida novament pel BCE.

Des de llavors, la situació s’ha calmat. La prima de risc del deute grec ha baixat en una setmana 70 punts bàsics, la italiana ja torna a estar per sota dels 200 punts i l’espanyola i la portuguesa no arriben als 110 punts.

En realitat, l’anunci del BCE no suposa una gran novetat. Com expliquem en l’article “Escac del BCE a les economies més fràgils”, en els últims anys el regulador bancari ha comprat prop de dos bilions d’euros en deute i va anunciar al març que les adquisicions es reduirien dràsticament a partir de juny. Però aquest organisme també va advertir que reinvertiria el principal retornat (és a dir, el capital, no els interessos) dels valors adquirits en el marc dels programes de compra de deute “durant el temps que sigui necessari per a mantenir unes condicions de liquiditat favorables”. Ara només va una mica més enllà, ja que afegeix la possibilitat de reinvertir també els interessos retornats.

 

Una bona notícia?

El fet que la prima de risc dels PIGS hagi baixat en els últims dies és una bona notícia en el sentit que el seu finançament no s’ha disparat respecte al d’Alemanya. Però això no significa que els interessos del seu deute costin el mateix que abans perquè l’interès que paga Alemanya pels seus bons a deu anys ha pujat 1,78 punts percentuals en tot just quatre mesos.

El rendiment dels bons alemanys, que estava en nivells negatius a principis de març, no ha deixat d’incrementar-se des de llavors, ni tan sols després de la reunió d’urgència del BCE, i s’ha situat en el 1,69%. En definitiva, tant Alemanya com els PIGS paguen bastant més avui pel seu deute que a principis de març.

 

Més núvols que clars en l’horitzó

S’apropen temps complicats per a tots, encara que, òbviament, el matalàs dels PIGS és molt més fi que el de països com Alemanya. La futura pujada de tipus del BCE per intentar controlar la inflació hauria de traduir-se en un augment generalitzat del cost del deute. I, a més, quan passin els efectes del recent anunci del regulador bancari sobre la compra de deute, no pot descartar-se que torni a incrementar-se el diferencial dels països del sud d’Europa respecte a Alemanya.

El BCE s’està quedant sense eines per a mantenir l’estabilitat d’una economia agafada amb pinces perquè es troba entre l’espasa de l’estancament i la paret de la inflació. I, amb un deute desbocat, els PIGS serien els principals perjudicats per les possibles mesures o retallades que Europa exigeixi en el futur.

Hi ha qui adverteix que, si arriba la recessió, la solidaritat dels socis europeus podria esquerdar-se, com ja va estar a punt de succeir fa una dècada. A partir d’aquí, el futur de l’eurozona és tota una incògnita, igual que el de les pensions i la sanitat pública.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L’interès del deute, en màxims des del 2015

5min lectura

El deute públic a Europa està en màxims històrics i els interessos

Economia

Escac del BCE a les economies més fràgils

3min lectura

Amb l’anunciada rebaixa dels fons destinats a la compra de

Economia

Les claus de la inevitable crisi de deute

6min lectura

Tots els índex de previsió econòmica indiquen que ens



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Gràcies per la informació👍

  2. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc de Borja

    Tocarà apretar-nos el cenydor

  3. Jesus Manuel Nuňez TizadoJesus Manuel Nuňez Tizado says:
    Jesus Manuel

    D’aquí a poc els paisos frugals diran la seva, perquè sinó els hi costará més la salsa que el peix.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Haurem de veure que passarà aquests anys vinents, i tots sabem que té una difícil solució… Veurem amb quina ens sortiran els que manen i esperem que no ens afecti més del compte el que decideixin… Moltes gràcies pel teu comentari, Jesús!!!

      Fa 3 mesos
  4. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Quin resultat va tenir el rescat de Grècia per part de la UE? No se’n sent a parlar ni en la vessant política ni en l’econòmica. Va ser notícia l’allau de refugiats sirians arribant a les seves costes i després altra vegada silenci. Potser va ser una solució poc reeixida, que més val no tornar a aplicar. Vejam què farà ara la UE.

    • Mònica Cornudella says:

      Haurem d’anar veient, Mercè, no ens queda altra opció🤨

      Fa 3 mesos
  5. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Venen temps molt convulsos, ja ens podem anant preparant.

    • Càrol RafalesCàrol Rafales says:
      Càrol

      Per desgràcia, Manuel, tot apunta a que serà així 😞

      Fa 3 mesos

Deixa una resposta

App Store Google Play