Escac del BCE a les economies més fràgils

Amb l’anunciada rebaixa dels fons destinats a la compra de deute i un augment dels tipus d’interès a l’horitzó, el Banc Central Europeu posa en risc la recuperació dels països més endeutats. Aquests poden ser les víctimes col·laterals de la guerra contra la inflació.

 

Creixement o estabilitat de preus? Aquest és el dilema que afronta el Banc Central Europeu (BCE) a través de les seves polítiques sobre la compra de deute i de fixació del tipus d’interès. I l’aposta avui dia és clara: la seva presidenta, Christine Lagarde, vol evitar costi el que costi una inflació desbocada malgrat la incertesa econòmica provocada per la guerra a Ucraïna.

La previsió del BCE és que la pujada de preus a la Unió Europea arribi al 5,1% de mitjana enguany, gairebé dos punts més del que preveien al desembre. Per això, Lagarde va anunciar recentment un enduriment de la política monetària per a contenir la inflació: les compres mensuals de deute del BCE passaran de 40.000 milions d’euros l’abril a 30.000 milions el maig i 20.000 milions a partir de juny.

 

Compra de bons durant la pandèmia

Fins ara, el BCE adquiria uns 80.000 milions de deute al mes, tres quartes parts d’ells sota el paraigua d’un programa especial creat per a afrontar la crisi provocada per la covid-19.

L’entitat fins i tot es planteja acabar amb la compra neta de deute si les mesures no són suficients per a limitar la inflació. Cal tenir en compte que durant la pandèmia el BCE ha comprat prop de dos bilions d’euros en deute. Des de gener de 2020 fins a mitjans 2021, el volum de deute de l’Eurozona va passar de suposar el 86% al 100% del PIB.

 

Tipus d’interès a l’alça

A més, el BCE va anunciar que es produirà una pujada de tipus “gradual” transcorregut algun temps. Els analistes estimen que aquest canvi de política podria començar en l’últim tram de 2022 o a principis de 2023. De totes maneres, l’evolució de la inflació marcarà el calendari i la intensitat.

Aquestes decisions afectaran especialment les economies espanyola, italiana, portuguesa i grega, ja que el BCE està comprant gran part del deute emès per aquests països. El deute a Espanya ja suposa el 125% del PIB, a Portugal el 140%, a Itàlia el 160% i a Grècia el 210%.

En el cas d’Espanya, la necessitat de finançament net per a 2022 s’estima en uns 75.000 milions d’euros. A la convalescència de la pandèmia que viuen les seves economies, se suma ara la incertesa econòmica i la crisi energètica provocades per la guerra d’Ucraïna.

 

Menys marge de maniobra per als més endeutats

L’anunci del BCE de reduir la compra de deute reduirà considerablement la capacitat dels països més endeutats, entre els quals es troba Espanya, per a finançar mesures de política fiscal que estimulin la recuperació, ja sigui mitjançant subvencions o una baixada de la pressió fiscal a particulars o empreses. Una altra conseqüència indesitjada podria ser que comencessin a pujar les primes de risc del deute d’aquests països.

Tot això es produeix en un entorn de gran incertesa per la situació internacional i l’evolució dels preus de l’energia, que repercuteixen directament en el preu de la majoria de productes.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Les claus de la inevitable crisi de deute

6min lectura

Tots els índex de previsió econòmica indiquen que ens

Economia

2022: l’any de la gran crisi

6min lectura

L’escenari amb què ens trobarem el 2022 pot fer por.

Cultura

La serp monetària

2min lectura

La serp monetària va fer fallida aviat, durant els anys 70 del segle XX, però va permetre a



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Daniela SimónDaniela Simón says:
  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Haurem de seguir d’aprop les mesures i la repercusio de la politica internacional en el dua a dia de cada in de nosaltres ,que hi es i molta
    Espanya va fatal iCatalunya tb

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Molt cert, veurem com anirà avançant tot plegat… Moltes gràcies pel teu comentari Alícia!!!

      Fa 3 mesos
  4. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc

    He llegit l’article que és dens però entenedor. Ajuda a desbrossar la incertesa….i a prevenir possibles ensurts.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Tal qual com tu mateix ho dius, Francesc. Moltes gràcies pel teu comentari!!!

      Fa 3 mesos
  5. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Caldrà seguir ben a prop com evoluciona la política monetària.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Del tot d’acord, Jordi. Sembla que aquesta política monetària toca que sigui restrictiva ara, i que tindrà més impacte en les operacions de mercat obert, perquè les notícies que arriben del BCE només parlen d’aquestes mesures i de variació dels tipus d’interès, però no pas de variació del coeficient de caixa.

      Fa 3 mesos
  6. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manuel

    Espanya està en default.

Deixa una resposta

App Store Google Play