Els anys vuitanta a Wall Street van ser una dècada de grans personalitats, grans primes i una cultura d’excessos que va venir acompanyada d’un ascens meteòric del tràfic de drogues. La imperant necessitat de blanquejar grans quantitats de diners provinents del narcotràfic va suscitar la col·laboració entre bancs i organitzacions criminals.

Pels bancs i els càrtels de la droga, Bob Musella era un ric empresari estatunidenc vestit d’Armani que tenia una cadena de joieries i dirigia una companyia d’inversions des de Miami. El que no sabien era que en realitat es tractava de Robert Mazur, un agent infiltrat de la DEA (Administració de Control de Drogues) que acabaria fent caure a capos del narcotràfic i a bancs corruptes en una de les operacions contra el blanqueig de capitals més fructíferes de tots els temps.

“Miami és la cruïlla del comerç internacional de drogues i aquí és on vaig fer molts negocis”, apuntava Robert Mazur. Amb l’ajuda de dos informants que estaven relacionats amb una família mafiosa de Nova York i un altre amb base en Medellín, Colòmbia, Mazur va muntar l’operació encoberta més sofisticada contra el blanqueig de capitals que s’havia fet fins aquell moment.

Les proves que va recopilar amb aquesta operació, coneguda com a C-Chase, van ser claus pel Subcomitè de Relacions Exteriors del Senat estatunidenc, dirigit en aquell moment pel senador John Kerry, per a legitimar el tancament del Banc de Crèdit i Comerç Internacional (BCCI), controlat pel pakistanès, Agha Hasan Abedi, i que es dedicava a blanquejar diners pel Càrtel de Medellín, liderat per Pablo Escobar.

El BCCI i el Càrtel de Medellín

Per a blanquejar tots aquests diners provinents del narcotràfic es van crear una sèrie de societats amb l’ajuda d’algunes entitats bancàries, entre elles el BCCI. Es tractava del setè banc privat més important del món, les seves reserves superaven els 20.000 milions de dòlars i comptava amb oficines repartides per 78 països, entre ells Espanya.

Segons els documents del servei de duanes nord-americà, els gestors del BCCI a Panamà sabien que els diners provenien del narcotràfic dels capos colombians, i van contactar amb Musella el desembre de 1987 per a suggerir-li mètodes per a blanquejar-los en diverses reunions que van tenir lloc a Miami, París i Londres.

Les autoritats policials i investigadores li van posar el sobrenom de “Banc Internacional de Lladres i Criminals” per la seva afició a atendre clients que traficaven amb armes, drogues i diner negre. Inicialment, el banc va negar els càrrecs, argumentant que es tractava d’una “campanya maliciosa” contra la institució. 

No obstant això, les autoritats investigadores dels Estats Units i el Regne Unit van determinar que el BCCI s’havia “creat deliberadament per a evitar una revisió reguladora centralitzada, i operava àmpliament en jurisdiccions amb secret bancari” afegint que “els seus directius eren sofisticats banquers internacionals, l’objectiu aparent dels quals era mantenir els seus assumptes en secret, cometre fraus a gran escala i evitar ser detectats”. L’entitat va ser forçada a aturar totes les seves operacions i a clausurar el negoci.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.