Els catalans paguem més impostos que mai

Sí, l’Estat espanyol va aconseguir una recaptació rècord l’any passat gràcies a una major pressió fiscal, que pateixen especialment les classes mitjanes. A més, el repartiment geogràfic és desigual, ja que els catalans paguem fins a un 12,5% més de l’impost de la renda que els madrilenys.

 

Amb 255.463 milions d’euros, l’Estat espanyol va tornar a establir un nou rècord de recaptació l’any 2022, segons dades de l’Agència Tributària. Aquesta xifra suposa un augment del 14% respecte a l’any anterior, que ostentava el màxim històric. Dels tres grans tributs -IRPF, IVA i Societats-, només l’últim, que grava el negoci de les empreses, segueix lluny del topall estadístic malgrat el gran augment de beneficis empresarials que es va produir l’any passat.

Aquestes dades aporten arguments per justificar dos dels resultats d’un estudi realitzat fa uns mesos pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). El primer és que dos de cada cinc participants consideren que a l’Estat espanyol es paguen molts impostos. El segon és que el 80% dels enquestats lamenta que els impostos no es cobrin amb justícia i que no paguin els qui més tenen.

 

Major factura fiscal per la inflació

 

La veritat és que la inflació està incrementant la factura fiscal dels contribuents per una doble via. La primera és a través de l’IVA: si la base imposable d’un producte és major a causa de la inflació, també augmenta l’import que paguem en concepte d’IVA. I es tracta d’un impost directe, que no entén de classes socials ni poder adquisitiu.

La segona és a través de l’IRPF: a mesura que s’actualitzen els sous per afrontar l’augment del cost de la vida, els assalariats poden saltar de tram i veure’s gravats amb un major percentatge d’IRPF. Cal tenir en compte que aquest impost va per trams progressius -quant més es cobra, major percentatge es paga sobre els ingressos- i el Govern espanyol no ha modificat aquests trams per adequar-los a la pujada de l’IPC. Per tant, encara que l’augment del sou només sigui nominal, ja que no s’incrementa la nostra capacitat de compra a causa de la inflació, podem acabar pagant un major percentatge d’IRPF.

En la pràctica, els treballadors paguen cada dia més impostos i estan perdent poder adquisitiu real. Es tracta d’un augment d’impostos encobert, que no requereix una pujada dels tipus impositius i que explica part de l’augment de la recaptació de l’Estat espanyol. De fet, s’estima que cada declarant en l’Estat espanyol va pagar l’any passat 199 euros addicionals vinculats a l’augment de la inflació, mentre que a Catalunya aquesta xifra s’eleva fins als 224 euros.

 

Un increment injustificat

 

Per desgràcia, la majoria dels ciutadans considera que aquest augment de la factura fiscal no està justificat: el 62% dels enquestats pel CIS pensa que rep menys de l’Administració del que paga en impostos i cotitzacions.

Per això molts experts sol·liciten adaptar els trams de l’IRPF a l’augment de l’IPC, així com adequar els mínims personals i familiars, les reduccions i les deduccions.

Això suposa que en la declaració de la renda d’enguany s’haurien d’apujar els llindars de renda vigents un 5,7%, l’equivalent a la inflació de 2022. Només així es mantindria el mateix nivell de pressió fiscal efectiva.

 

El preu del deute

 

Un informe de l’Instituto de Informes Económicos indica que la pressió fiscal en l’Estat espanyol va superar el 42% l’any passat. Aquest percentatge suposa el seu màxim històric i la situa lleugerament per sobre del 41,7% de mitjana a la Unió Europea en 2021, últim any de què es tenen dades.

Les obligacions tributàries en l’Estat espanyol han crescut fins a nivells màxims des de la crisi financera, segons dades d’Eurostat. La pressió fiscal va tocar fons l’any 2009, amb un 29,7%. Des de llavors el percentatge no ha deixat d’augmentar a un ritme molt superior al de la resta de països de l’entorn.

Entre els principals motius, cal recordar que el deute públic espanyol va tancar l’any 2008 en el 39,7% del PIB i va arribar a superar el 120% l’any 2020. Això ha portat als successius governs a incrementar els impostos per fer front als pagaments i ajustar els seus compromisos financers a les exigències de Brussel·les.

A més, els experts consideren que existeix un desequilibri en la progressivitat dels impostos que es paguen a l’Estat espanyol. Com a conseqüència, es produeix una excessiva concentració de tributs en les rendes mitjanes, que són les que suporten el sacrifici fiscal més gran.

 

Una fiscalitat desigual

 

El gravamen sobre la renda també difereix d’una comunitat autònoma a una altra. Els madrilenys són els qui gaudeixen d’un tipus marginal màxim més baix i els valencians els qui el tenen més alt. En l’actualitat, Catalunya se situa per sobre de la mitjana i es trobaria en el ‘top 10’ dels països europeus amb el tipus marginal màxim de l’IRPF.

De fet, els catalans paguem fins a un 12,5% més de l’impost de la renda que els madrilenys. I els contribuents amb rendes baixes a Catalunya són els que paguen la quota més elevada de tot l’Estat Espanyol.

També en els impostos de patrimoni o successions sortim mal parats els catalans, ja que aquests tributs estan molt bonificats en comunitats autònomes com Madrid o Andalusia.

 

Crítiques des de la patronal

 

Una vegada aprovats els pressupostos de la Generalitat per a 2023, la patronal Foment va criticar que no s’hagi rebaixat cap impost i, en canvi, hagi apujat un 2% la pressió fiscal dels tributs a la riquesa. El seu president, Josep Sánchez Llibre, lamentava al febrer que l’impost que es paga per la compra d’un pis de segona ma a Catalunya sigui un 66% superior al que s’abona a Madrid i que existeixin 15 impostos propis més un en desenvolupament, mentre que a Madrid no n’hi ha cap.

Enfront de les veus que critiquen l’afany recaptatori de la Generalitat, alguns justifiquen aquests impostos per l’infrafinançament de Catalunya. Més enllà de polèmiques, el departament d’Economia ha aclarit que aquests tributs propis van suposar en 2021 una recaptació de només 295 milions d’euros, la qual cosa suposa poc més de l’1% dels ingressos de la Generalitat.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Finances

Què has de saber sobre la declaració de la renda?

4min lectura

Amb molta freqüència hem de fer front a...

Economia

11 deduccions per a pagar menys a Hisenda

6min lectura

Preparant la declaració de renda? Has tingut en...

Invertir

Com tributen els metalls preciosos

4min lectura

La crisi energètica i la incertesa econòmica global...



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Gràcies per aquest article💛

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      No hi ha de què, Manel, celebrem que l’hagis trobat interessant. Moltes gràcies pel teu comentari!!!

      Fa 10 mesos
  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    No hi ha volta de fulla, els Països Catalans s’han de girar com un mitjó i fer foc nou amb els mitjans i tecnologies dels segle XXI.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      I no creus que també a nivell polític? Moltes gràcies pel teu comentari, Mercè!!!

      Fa 10 mesos

Deixa una resposta

App Store Google Play