El poder creixent dels BRICS

Els cinc estats emergents que formen el grup dels BRICS representen cinc de les economies més grans del món. Una força creixent que pretén redefinir l’ordre polític i econòmic internacional, fins ara dominat per les organitzacions creades per les potències occidentals.

 

El fòrum integrat pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica, un grup de grans economies emergents conegut com els BRICS, representa més del 40% de la població i gairebé el 25% del PIB mundial. Una aliança estratègica que ha fixat les bases d’un nou ordre polític i econòmic internacional, pensat per oferir una alternativa al model occidental, fins ara sotmès al poder hegemònic dels Estats Units i del dòlar com a moneda de reserva en l’economia global. 

Molts altres països han manifestat el seu interès per adherir-se al bloc: l’Iran i l’Argentina van sol·licitar la seva adhesió durant el 2022, mentre que l’Aràbia Saudita, Turquia, Algèria i Egipte també han manifestat el seu interès. Tenint en compte que alguns d’aquests països són els principals productors de petroli, no es pot menysprear l’impacte que aquestes adhesions tindrien en reforçar l’esfera d’influència de l’aliança.  

 

Democratitzant la globalització

Amb la creació d’un nou banc de desenvolupament i un fons d’estabilitat financera, els BRICS exerciran un paper clau en la configuració del sistema financer mundial. L’objectiu és proporcionar fonts alternatives de finançament als països en desenvolupament. S’espera que aquestes iniciatives desafiïn l’statu quo de les institucions financeres tradicionals dominades per Occident, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial.

La necessitat de muntar aquesta estructura alternativa ha sorgit, en part, pel fet que l’FMI no s’ha adaptat a la nova situació econòmica d’un món multipolar. Els nous poders emergents ja no es conformen en ser tractats com el pati del darrere dels Estats Units, països on durant dècades s’han instaurat governs, amb la complicitat de l’FMI, per servir els interessos de les corporacions americanes, tal com està passant a Ucraïna.

El persistent veto nord-americà a les propostes de donar als països emergents drets de vot dins més ajustats al seu pes en l’economia mundial, junt amb la negativa a reformar les polítiques restrictives, davant de crisis econòmiques, que asseguren la misèria per la població i grans beneficis per les multinacionals, han esperonat un canvi de paradigma que reequilibrarà el repartiment del poder global.

 

Desmarcant-se del dòlar

Rússia i la Xina fa dècades que van firmar acords per iniciar programes de desdolarització per protegir i blindar les seves economies davant les sancions del govern dels EUA i el Fons Monetari Internacional (FMI). La guerra comercial contra la Xina i les sancions econòmiques sense precedents contra Rússia arran del conflicte a Ucraïna, han accelerat aquest procés de desdolarització al que cada dia s’hi van sumant més països, preocupats per l’abús de privilegi del gegant americà, a l’hora de militaritzar l’accés i ús del dòlar per servir els seus interessos econòmics i geopolítics.

En aquest context, els BRICS estan estudiant la creació de la seva pròpia divisa, una moneda comuna com proposava Lula da Silva, president del Brasil, que afebliria encara més la capacitat dels Estats Units per portar a terme la seva agressiva política exterior. El president Vladímir Putin, anunciava el juny del 2022, que la idea serà debatuda en la cimera dels BRICS que tindrà lloc a Sud-àfrica l’agost del 2023.

Així mateix, els bancs centrals de la Xina, Rússia, Turquia, Uzbekistan, Qatar i l’Índia, estan comprant i acumulant reserves d’or en quantitats rècord, que no s’havien vist des de fa 55 anys. Un fenomen que alguns analistes geopolítics veuen com un senyal inequívoc que estan diversificant les seves economies per alliberar-se de l’hegemonia del dòlar.

Per altra banda, l’ús de les sancions econòmiques per excloure bancs del protocol de comunicacions interbancàries SWIFT, ha consolidat els esforços per la creació de sistemes alternatius com el (CIPS) xinès o el (SPFS) rus, al qual ja tenen accés 52 entitats financeres de 12 països, i que ja està disponible per a la connexió de bancs dels cinc països que formen l’aliança dels BRICS.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

SWIFT

6min lectura

Analitzem com el SWIFT ha esdevingut una arma estratègica d’Occident.

Economia

Desdolarització: una tendència a l'alça

4min lectura

Analitzem els motius que hi ha darrere la desdolarització.

Cultura

L'actualitat de sistema extractiu

14min lectura

Com ja havia succeït amb la resolució de passats...



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc de Borja

    Crear una alternativa a l’FMI pot obrir unes possibilitats molt noves als països en vies de desenvolupament lluny. del neo-colonialisme made in USA

  3. Jesus Manuel Nuňez TizadoJesus Manuel Nuňez Tizado says:
    Jesus Manuel

    Estarem atents 💪💪

  4. Pere Maria EstremPere Maria Estrem says:
    Pere Maria

    A veure com evoluciona el BRICS…

  5. Guillem Maura RayoGuillem Maura Rayo says:
    Guillem

    Bon articles fent 4 cèntims sobre els Brics

  6. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Molt bon article!!!!

  7. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Okee felicito als BRICS I per suposat us felicito per l’article

  8. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Impressionant article 👏👏👏👌veurem a l’agost com va 📊

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Sí, Jordi; caldrà anar-ho seguint de prop. Gràcies per la teva bona valoració!

      Fa 1 any

Deixa una resposta

App Store Google Play