Desdolarització: una tendència a l’alça

L’hegemonia del dòlar com a moneda de referència en el comerç global i com a instrument de liquiditat monetària ha atorgat poder i privilegis als EUA durant dècades, però els últims anys s’ha evidenciat un procés pel qual un nombre creixent de països estan desvinculant les seves economies d’aquesta dependència del dòlar. Analitzem els motius que hi ha darrere la desdolarització.

 

El passat 15 d’agost es van complir 50 anys d’ençà que el president Richard Nixon va reunir el seu equip a Camp David per anunciar que suspenia la convertibilitat del dòlar amb l’or. Va ser el principi del final dels Acords de Bretton Woods, fet efectiu l’any següent quan Nixon ho va formalitzar com a una decisió permanent. 

El dòlar va passar de ser una moneda que basava el seu valor en l’existència d’una contrapartida en or, a ser una moneda fiduciària, diners fiats, amb un valor que deriva de la relació entre l’oferta i la demanda i l’estabilitat del govern emissor. Un valor que, a diferència de la moneda garantida, està basat en la fe de la gent en la moneda, i que corre el risc de perdre aquest valor a causa de la inflació, o fins i tot esdevenir inoperant en cas d’hiperinflació.

Un nou marc monetari que va substituir el valor intrínsec atorgat per la demanda d’or, principalment del sector de la joieria, per la creació del sistema de petrodòlar, ergo establint el dòlar com a, de facto, moneda de transacció del petroli, i forçant qualsevol país que volgués comprar petroli, a convertir la seva moneda en dòlars. Un sistema que crea excedents de dòlars que han de ser reciclats, en gran part, invertint en la compra de bons i lletres del tresor del govern nord-americà, i conseqüentment creant una demanda de deute del país emissor quasi il·limitada, que permet als EUA imprimir gran quantitat de diners sense conseqüències. El que ve a ser una targeta black governamental.

Abusant d’una posició de privilegi

Aquesta demanda de dòlars atorga als EUA la capacitat d’assumir un deute perpetu gràcies al fet que els dèficits de compte corrent no són un problema, degut a la facilitat per refinançar amb la seguretat que els inversors seguiran comprant uns actius que es consideren segurs.

A més a més, el control que els EUA tenen del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM), dos organismes nascuts de l’Acord de Bretton Woods, així com de SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication), sumat a l’hegemonia del petrodòlar, els hi confereixen un poder de negociació, intimidació i càstig que és sovint utilitzat per interessos econòmics propis i a costes dels interessos d’altres països.

L’extensa aplicació de sancions econòmiques per part d’administracions americanes, especialment sota el mandat de Trump, no només contra països considerats enemics dels interessos dels EUA, sinó també a països aliats que es neguen obeir les ordres provinents de Washington, està provocant que molts estats no només qüestionin aquesta hegemonia, sinó que prenguin mesures per crear un sistema financer multilateral per tal de blindar les seves economies.

 

Rússia i la Xina es desmarquen del dòlar

Durant la passada dècada, Rússia i la Xina han iniciat programes i firmat acords de desdolarització per protegir i blindar les seves economies davant les sancions del govern dels EUA i el Fons Monetari Internacional (FMI). L’any 2020, menys de la meitat de les transaccions comercials bilaterals entre aquests dos països es van fer amb dòlars, i aquest any Rússia ha anunciat que tots els seus Fons Nacionals d’Inversió deixaran el dòlar, per denominacions en euro o or.

No és d’estranyar que altres països com Veneçuela, Turquia, Pakistan o Iran també estiguin en procés de desdolarització, però potser no era tan previsible que la Unió Europea signés acords comercials similars i promogués, com aquests països, la seva pròpia moneda digital per tal de diversificar les seves opcions i disminuir el risc davant d’un possible canvi de paradigma.

El dòlar no està en perill de perdre el seu estatus com a divisa mundial, però la seva supremacia com a divisa comercial, i com a eina de negociació, pot ser seriosament erosionada si els EUA continuen abusant de la seva posició de poder.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Desdolarització de l’economia

1min lectura

Una breu explicació sobre la desdolarització de l’economia

Economia

L’euro digital, el final dels diners físics?

4min lectura

Els diners digitals han arribat per quedar-se encara que per a

Invertir

Les criptomonedes en 5 idees clau

6min lectura

Les monedes digitals són cada cop més habituals, però encara



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Interessant article. Merci

  2. Josep RuaixJosep Ruaix says:
    Josep

    Aveure si el mes d’Octubre , deixen d’imprimir dollars……

  3. EduMC

    Adéu Dolar! Hola Criptomoneda?

  4. Lluís UrpíLluís Urpí says:
    Lluís

    Altres països ho han intentat abans. Tinc entès que Gaddafi era el major impulsor d’una Unió Africana, tal com la UE, amb una moneda única, el dinar, que havia de ser la que s’utilitzés per vendre petroli també. USA va declarar la que va ser la primera guerra televisada.
    Hussein era un sàtrapa com n’hi ha molts, però va començar a vendre petroli en euros i va esdevenir la guerra d’Irak. Els tractes de Xina i Rússia són diferents, doncs aquests tenen ambdós exèrcits els quals poden plantar-se davant els americans i el seu petrodòlar.

    • Eve Doña says:

      Tens raó, tot i que ara ha començat un nou cicle. La desdolarització s’esta posant de moda i Estats Units esta permeten aquest nou concepte a causa de que hi ha hagut un canvi de paradigma en la econmia, i Xina és ara el nou centre del món. Els Estats Units no li ha quedat un altre remei que acceptar aquest nou paradigma i avançar-se amb altres estratègies, perdent àrees d’influència com són ara l’Afganistan, l’Iraq i la banya d’Àfrica entre d’altres.

      Fa 3 anys
  5. Manel LopezManel Lopez says:
    Manel

    Gràcies per lexplicació

  6. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Els bancs privats són la realeza d’antany,mai millor ubicada la paraula USURA,el lobby de poder que com a l’edat mitjana era el rei i els nobles ara són els bancs mitjançant la compra de la classe política qui explota al poble

  7. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Economia i història basada en l´economia. La combinació perfecta. gràcies

    • Jennifer Roca Civit says:

      Bona tarda, Mercè, moltes gràcies pel teu comentari. Ens veiem per la Plaça!

      Fa 3 anys
  8. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:

Deixa una resposta

App Store Google Play