El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha tombat la norma que obliga a declarar a Hisenda el patrimoni a l’estranger, perquè la considera “desproporcionada”. Per això, ara, el govern espanyol haurà de modificar la llei. Però, mentrestant, què exigeix exactament el Reial decret 1065/2007? A 11Onze fem un resum de la normativa.

Efectivament, segons el Reial decret 1065/2007, ara per ara no cal declarar el patrimoni a l’estranger que no sigui superior a 50.000 euros. Així ho especifica l’article 42 bis, punt 4, quan anuncia que “no existeix l’obligació d’informar sobre cap compte quan els saldos […] no superin, conjuntament, els 50.000 euros”. Tanmateix, en cas de superar aquesta quantitat, sí que s’ha d’informar de tots els comptes a l’Agència Tributària a través del Model 720.

Aquest model 720 es va introduir el 2012 quan l’aleshores ministre d’Hisenda del Partit Popular, Cristóbal Montoro, va decidir perseguir els patrimonis a l’estranger per augmentar la recaptació de l’Estat durant els pitjors anys de crisi financera. Montoro va defensar la mesura com una “regulació fiscal necessària”.

És precisament aquest Model 720 el que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera “il·legal”, perquè imposa un sistema de sancions massa alt. La sentència del tribunal europeu és demolidora. Argumenta que l’Estat espanyol persegueix la lliure circulació de capitals reconeguda per la Unió Europea amb una “restricció desproporcionada”.

Per això, l’actual ministra d’Hisenda del PSOE, María Jesús Montero, que fins ara mirava cap a una altra banda a l’espera de la decisió del TJUE, ha afirmat que l’Estat reformarà la llei. Si no ho fes, Espanya  podria ser multada per Brussel·les. La sentència, que no és explícita en aquests termes, també obre la porta a reclamacions de totes aquelles persones que s’han vist obligades a pagar les sancions que recull la normativa.

Però què diu, exactament, el Reial decret 1065/2007? A continuació, recollim els tres dubtes més freqüents. Alhora, sobretot ara que la norma ha estat impugnada, recomanem resoldre qualsevol dubte amb l’assessorament d’un expert legal.

• Quina informació exigeix presentar a Hisenda? Ara per ara, cal informar de la raó social de l’entitat financera o de crèdit, així com del seu domicili. També s’ha d’entregar la identificació completa dels comptes, amb la data d’obertura i cancel·lació o les dades de concessió i revocació de l’autorització d’un crèdit. A més, cal presentar els saldos dels comptes a 31 de desembre i el saldo mitjà corresponent al darrer trimestre de l’any, tal com recull l’article 4 de la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
• Quan s’ha de presentar el Model 720? Segons queda recollit a l’article 42 bis, punt 5, el model s’ha de presentar entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent al qual es refereix la informació a aportar. Aquesta informació s’ha de presentar cada any si, tal com recull la normativa, “qualsevol dels saldos conjunts […] hagués experimentat un increment superior als 20.000 euros respecte dels que es van determinar en la presentació de la darrera declaració”.
• Em poden sancionar si no ho faig? Sí, i de forma “desproporcionada”, segons ha considerat el TJUE. Per això, cal demanar ajuda al teu assessor jurídic, que analitzarà si es pot incórrer en alguna sanció, segons la Llei 58/2003, de 17 de desembre.

Per tal de gestionar bé el teu patrimoni i esvair dubtes, recomanem sempre buscar assessorament legal especialitzat. En qualsevol cas, se superin o no els 50.000 euros, la ciutadania ha de continuar fent la declaració de la renda al país on resideix fiscalment.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!