Com aconseguir la independència econòmica?

“Independència econòmica és que no depens de ningú ni de res per poder viure”. Ras i curt. Així de clar ho té el nostre director financer, Oriol Tafanell. Resseguim, pas a pas, els seus consells, i responem com la comunitat 11Onze farà camí per arribar-hi.

Abans, però, cal que ens demanem per què és tan important que ens empoderem. “La independència econòmica et permet decidir què vols fer a la vida i això, encara que sovint separem el cor del cap, et fa estar més fort emocionalment”, resumeix Tafanell només començar. Amb independència econòmica, ens oblidem de les tensions, dels nervis, de no dormir a les nits i de l’angoixa. La independència econòmica, doncs, la construïm, primer, individualment; i, després, lluitem per assolir-la col·lectivament. Anem a veure-ho!

 

Tres consells per emancipar-se individualment

  1. Fes-te un pressupost. El nostre director financer és concís: “El més bàsic és fer-se un pressupost, saber quins ingressos obtens i quines despeses generes”, ens diu. Si els ingressos no són prou per pagar totes les despeses, el més lògic és rebaixar les darreres. I posa un exemple: “Si has fet un pressupost pensant que pagaràs un lloguer de 1.000 euros al mes, però després hi afegeixes la roba, el menjar, els subministraments, i no et dona, potser has de veure si el lloguer que tens és massa alt. Si t’encaparres o saps que no pots reduir aquesta despesa de cap manera, has de mirar com obtenir més diners”. Per a Tafanell, és importantíssim saber quants diners tenim, com ho gestionem i, per això, considera imprescindible una aplicació com la que tindran els clients d’11Onze, El Canut: “La gent tindrà la possibilitat de veure on i com estan els seus diners, aprendrà a gestionar-los, a moure’s financerament. És una eina”, resumeix.
  2. Obliga’t a estalviar. Encara que hagis aconseguit un equilibri estable entre ingressos i despeses, Tafanell recomana que els ingressos sempre siguin superiors a les despeses, per un senzill motiu: la incertesa. “Has de poder enfrontar els sotracs, i a la vida n’hi ha contínuament: perquè et quedes sense feina, perquè se t’espatlla la nevera… Qualsevol situació pot causar un daltabaix. Per això, el que realment et farà independent econòmicament és que els ingressos et permetin estalviar”, assevera. 
  3. Detalla en què has de gastar els diners. Per últim, el nostre director financer recorda que cada etapa de la vida ha de marcar unes prioritats d’estalvi. “Així, de jove, si estudies gràcies a la família, és important treballar per estalviar. Després, vius en parella, tens fills o et construeixes una trajectòria professional, i els estalvis serveixen per poder pagar el que et ve a sobre. I, al final, quan ja estem encarcarats, hem de mirar d’invertir els estalvis en un bon pla de pensions, en la jubilació”, repassa Tafanell. La clau, segons ell, és anar fent “una mica cada dia, mantenir una disciplina durant tota la vida”

 

Els cinc objectius per a l’empoderament col·lectiu

  1. Reduir el deute. “Avui en dia, amb la situació econòmica en què ens trobem, si ets jove, estudia i treballa, estalvia. Ara, cal pencar. A ciutats com Barcelona, pagar un lloguer és pràcticament impossible. I això s’ha de canviar, és clar. Una renda universal? En un país com el nostre, tot i que ja ho voldríem, ens n’hem d’oblidar”, admet el nostre cap financer. I ens recorda que “Espanya és un país altament deficitari”. “Si la independència econòmica col·lectiva és mantenir les despeses i els ingressos d’un país, no ens podem endeutar. I a l’Estat l’endeutament creix i creix, tot se’n va a pagar interessos”, detalla.
  2. Solidaritat vol dir pagar impostos. Per això, és imprescindible, segons Tafanell, “ser molt solidari”. “Això significa que no treballi ningú en negre i que tothom pagui impostos”, resumeix. A gran escala, implica evitar les evasions d’impostos, els paradisos fiscals. “És insolidari, i l’únic que fa és malmetre l’economia col·lectiva del país”. De fet, com més gent pagui impostos, explica Tafanell, menys impostos haurem de pagar. 
  3. Seguir educant el món. “Hi ha massa capital que no paga diners. Això s’ha d’acabar”, etziba, i això el porta, inevitablement, a parlar de la cultura empresarial dels països mediterranis i que resumeix amb aquella malaguanyada dita: “Feta la llei, feta la trampa”. “No pot ser que el primer que busquem és com escapolir-nos, com aprofitar-nos al màxim del sistema. Tothom fa mil i una martingales”, apunta el nostre director financer amb el seu tarannà afable. La picaresca, diu, fa que la taxa d’atur hagi arribat al 25%, com ha passat durant la pandèmia, i no hi hagi una revolta. Per això, considera imprescindible la reflexió i el debat que la comunitat 11Onze proposa a La Plaça. “I a partir d’aquí, seguir educant. Nosaltres podem ajudar-hi, i tant. Per això hem fet una comunitat financera”, assevera. 
  4. Refer el teixit econòmic. Precisament, la comunitat que 11Onze teixeix amb paciència és la clau per refer un teixit econòmic català que, confessa Tafanell, “ja no existeix pràcticament”. “A Catalunya estàvem molt orgullosos de ser un país d’emprenedors, però les segones i terceres generacions de directius es van vendre totes les empreses exitoses a les multinacionals, a qui no els importa si la seu és a Catalunya o Moçambic”, es lamenta el director financer. A més, en lloc d’invertir els diners d’aquestes vendes en innovació i desenvolupament, s’han destinat al sector immobiliari, a l’especulació. 
  5. Definir la nostra col·lectivitat. El darrer objectiu per assolir la independència econòmica és, doncs, definir molt bé quina és la nostra col·lectivitat. “Si és només el territori de Catalunya, i no hem d’arrossegar el dèficit de tota Espanya, el poder que tenim per construir-nos econòmicament és impressionant”, assegura. I conclou: “La independència de Catalunya és un somni, sí, però jo crec que és ben realitzable. Hem de preparar la gent per quan sigui possible. Com fer-ho? Prou paraules. Hem de tocar el carrer”.

 

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Viure bé sense ser milionari

4min lectura

Podem viure bé sense haver d’hipotecar la nostra vida i

11Onze

“Tenir un nou banc català és fonamental.”

3min lectura

El doctor Xavier Palet es va fer empresari als 50 anys després

11Onze

“Perquè és un banc català…”, Mercè Comas

5min lectura

Entrevista a una de les 148 persones fundadores d’11Onze.



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Marc PadrósMarc Padrós says:
  2. Carles Mateu del Rio i de BatlleCarles Mateu del Rio i de Batlle says:
    Carles Mateu

    Molt bons consells.

  3. Josep RuaixJosep Ruaix says:
    Josep

    Molt be 👏👏

  4. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  5. Francesc Rossell EliasFrancesc Rossell Elias says:
    Francesc

    Un país que inverteix en trens d’alta velocitat i no en rodalies, que inverteix en aeroports fantasma. Que enlloc de perseguir el frau fiscal de les grans empreses es dedica a escanyar les petites empreses. Un país que permet abusos com els que perpetren les companyies elèctriques. No ens estranyi que en aquest país és facturi en negre i es facin mil i una trampes per pagar menys impostos.

    • Oriol Tafanell SilvestreOriol Tafanell Silvestre says:
      Oriol

      Gràcies, Francesc. Malauradament, tot i la raó que tens en els teus encertats punts, escapolir-se de pagar impostos és un mal endèmic en aquestes contrades i no ajuda gens veure la gestió que es fa de subvencions i fons europeus, tantes vegades malbaratats.

      Fa 1 mes
  6. Joaquim SafontJoaquim Safont says:
    Joaquim

    Independència!!*!!

  7. montse cabanasmontse cabanas says:
    montse

    Als països on els impostos retornen als ciutadans en forma de serveis, pagar impostos no és cap problema. És un problema quan veus que els teus impostos van a pagar els vicis dels altres.

    • Oriol Tafanell SilvestreOriol Tafanell Silvestre says:
      Oriol

      Totalment d’acord Montse. Per això la meva incidència en l’educació. Educació per a tothom: per satisfer els impostos, i educació perquè les administracions realment siguin efectives en la distribució de les recaptacions, arribant a tothom on faci falta.

      Fa 1 mes
  8. David MateosDavid Mateos says:
    David

    Indispensable la bona formació, seny, sentit comú i resar perquè la vida nos ens doni un gir de 180 graus.

    • Oriol Tafanell SilvestreOriol Tafanell Silvestre says:
      Oriol

      Gràcies, David. Els imprevistos estan a l’ordre del dia i, malauradament, moltes vegades ens sorprenen i no ho hem pogut preveure. D’aqui el comentari d’intentar estalviar, encara que sigui una mica, per evitar que siguin una sorpresa a la qual ens costarà fer-hi front.

      Fa 1 mes
  9. Luis Miguel LopezLuis Miguel Lopez says:
    Luis Miguel

    Gracies Oriol

  10. Ricard Calvo VilanovaRicard Calvo Vilanova says:
  11. En aquest estat que s’hi em vist inclosos,, no hi han empresaris,, la majoria són oportunistes, van ha sac ha buscar el diner , sense importar l’ús gens com es sent l’empleat (En línies generals) esperem que sigui un canvi substancial, la creació d’onze,, amb tarannà català cap la independència.

    • Oriol Tafanell SilvestreOriol Tafanell Silvestre says:
      Oriol

      Hola, Miquela,
      Que l’estat hi ha tingut el seu paper, per descomptat. Això no obstant, em permeto incidir en l’educació, des de baix de tot fins al més amunt. Els empleats, assalariats, han de saber complir al 100% amb els seus drets i deures. I els empresaris també. I, part d’aquesta educació passa per fer veure als empresaris que, com a tals, també tenen una certa responsabilitat social. Repeteixo: educació, educació i educació a tots nivells.

      Fa 1 mes
  12. Laura CarlúsLaura Carlús says:
    Laura

    Gràcies Oriol per la teva tasca👍

    • Oriol Tafanell SilvestreOriol Tafanell Silvestre says:
      Oriol

      Ai, Laura. Sobretot, sobretot, gràcies als qui ens feu costat.

      Fa 1 mes
  13. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  14. Jordi FerréJordi Ferré says:
    Jordi

    Completament d’acord amb en Tafanell. S’han de pagar impostos si volem serveis públics (escoles, hospitals, mitjans de transport, etc.).

    • Oriol Tafanell SilvestreOriol Tafanell Silvestre says:
      Oriol

      Per descomptat, Jordi. És la base de tot, però ens manca educació en aquest àmbit.

      Fa 1 mes
  15. Joan GarrigaJoan Garriga says:
    Joan

    Fins que no valorem el paper de l’empresàri, el punt 4 continuarà igual. Sembla que estiguem delinquín quan busquem el benefici, unica font d’estavi e inversió.

    • Oriol Tafanell SilvestreOriol Tafanell Silvestre says:
      Oriol

      Gràcies pel comentari, Joan. Jo estic d’acord amb tu: l’empresari és qui hi posa el risc i, per tant, també és qui ha de gaudir dels beneficis. El problema arriba quan hi ha empresaris que només busquen incrementar el benefici com sigui, sense tenir en compte la bona gestió i l’impacte, al final, en la mateixa empresa (i, per tant, els seus treballadors).

      Fa 1 mes
  16. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Gràcies Oriol, ets un gran professional, i el punt 5 “Definir la nostra col·lectivitat val tot l´or del món
    Gràcies

    • Oriol Tafanell SilvestreOriol Tafanell Silvestre says:
      Oriol

      Gràcies a tu, Mercè. És molt important que tinguem definida la col·lectivitat, per no allunyar-nos d’allò que perseguim.

      Fa 1 mes
  17. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Una bona salut financera es necessària per a tenir un país independent i fort

  18. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc

    Una actitut responsable i coherent en l’estalvi i el consum són la millor eina per assolir objectius ambiciosos i solidaris com la independència del nostre país

    • Oriol Tafanell SilvestreOriol Tafanell Silvestre says:
      Oriol

      Exacte, Francesc. Estem en un acord absolut. Gràcies pel comentari.

      Fa 1 mes

Deixa una resposta