El doctor Xavier Palet es va fer empresari als 50 anys després de tota una vida destinada a la gestió sanitària. Dirigeix ICPA (International Care Patient Assistance), que assisteix als pacients estrangers que necessiten fer ús del sistema sanitari català. Va dirigir l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i va ser el gerent de l’Hospital General de Catalunya. Ara, ha decidit ser un dels 148 impulsors d’11Onze.

Per què creus que cal un nou banc català?

Els bancs catalans, entre cometes, ens han traït. Ja no són bancs catalans, ja no podem considerar-los. Tenir un nou banc català és fonamental. Jo penso que tard o d’hora hi ha d’haver un banc públic català, 100%. Però mentre això no sigui possible, creem-ne un de privat. Necessitem que sigui un banc fora de les urpes del deep-state espanyol. I 11Onze ho és. És fonamental que anem creant estructures d’estat.

A qui creus que s’ha d’adreçar 11Onze?

Tenint en compte que més del 90% del PIB de Catalunya està en mans d’autònoms i petites i mitjanes empreses han de ser un client preferent per a 11Onze. Però també vaig més enllà: per què no tenir de client la Generalitat de Catalunya? O la Diputació? O els ajuntaments?

Què creus que atraurà més del projecte?

Que volem que sigui un banc al servei dels clients. Un banc lleial, un banc fidel, un banc social, un banc ètic. Que l’única finalitat no sigui guanyar diners. Que tots plegats puguem construir un país molt millor i molt més ple cap a la independència. Crec que també sorprendrà l’aplicatiu, l’eina que podrà utilitzar el client per comunicar-se amb 11Onze i per poder-hi treballar. Jo crec que marcarà diferències importants amb la resta d’entitats.

Quina creus que és la teva fortalesa com a empresari?

Jo tinc seixanta-sis anys. Als cinquanta vaig decidir que ja m’havia cansat de treballar pels altres i que potser era hora de fer el salt, de risc, per començar a treballar per compte propi. I així va ser com vaig muntar la primera consultoria molt especialitzada en el món de la gestió sanitària, amb els aspectes més econòmics i sobretot amb la gestió econòmica dels hospitals pel malalt estranger. I jo penso que aquesta ha estat la meva fortalesa, conèixer molt bé un sector molt específic en un mercat molt poc desenvolupat.