El mapa del poder: un món de 94 bilions de dòlars

L’economia mundial està valorada en 94 bilions de dòlars. Al comú dels mortals la xifra ens pot provocar estupor, si és que n’acabem de copsar la magnitud. Sobretot quan ens adonem que només quatre països, els Estats Units, la Xina, el Japó i Alemanya, representen més de la meitat de la producció econòmica del món en producte interior brut. A 11Onze radiografiem com es reparteix el mapa global del poder.

 

Per comparar les diverses economies del món, els experts acostumen a fer servir el producte interior brut (PIB) de cada país, amb les estimacions que fa el Fons Monetari Internacional (FMI). Així ho hem fet nosaltres, a partir de les dades elaborades per ‘Visual Capitalist’, per analitzar el repartiment de la riquesa mundial durant el 2021.

El PIB és un indicador general que mesura tota la producció del país, és a dir, tots els béns i serveis produïts en un termini determinat, trimestral o anual. Tot i que el PIB no reflecteix el benestar de la ciutadania, els experts sí que consideren que, si el PIB d’un país augmenta, vol dir que hi ha més activitat econòmica, i que això beneficia els treballadors i les empreses en el seu conjunt. 

Malgrat que la xifra dels 94 bilions de dòlars ens pot semblar una bestiesa, cal tenir en compte que el 1970 el PIB mundial era tan sols de tres bilions. A més, s’espera que en els pròxims 30 anys la xifra es dupliqui. El 2050, segons apunten els experts, el PIB mundial podria arribar als 180 bilions de dòlars. I aquest 2022 s’espera que ja superi la xifra dels 100 bilions.

Els països que governen el planeta

Així, amb 22,9 bilions de dòlars, el PIB dels Estats Units representa el 24,4% de l’economia mundial, val a dir que el percentatge més baix de la seva història, tal com explicava el president d’11Onze, James Sène. El món de les finances i el de les assegurances són els que aporten més a la seva economia, seguits pel sector serveis i l’administració pública.

Per sota dels Estats Units, i cada vegada a menys distància, hi trobem la Xina, amb 16,9 bilions de dòlars, el que representa el 17,9% de l’economia mundial. El país aconsegueix la major part de la seva riquesa perquè és el fabricant més gran del món d’acer, de carbó, d’electrònica i de robòtica. A força distància, hi ha el Japó i Alemanya, que s’erigeix en la gran economia d’Europa, gràcies sobretot a les exportacions de vehicles de motor. En total, n’exporta prop del 20% de la seva producció. 

Així es configura un mapa del poder, els eixos del qual es reparteixen els Estats Units al continent americà, la Xina al continent asiàtic i Alemanya al continent europeu. I l’Estat espanyol, on queda, en aquesta llista, si no apareix entre els primers deu països? Doncs, amb un PIB d’1,4 bilions de dòlars, és a dir, l’1,5% de l’economia mundial, se situa en el 14è lloc, just a sota de Rússia, Brasil i Austràlia, i just per sobre de Mèxic, Indonèsia i Iran.

Les economies que més creixen

Però hi ha països que, encara que no estiguin en les millors posicions, sí que s’espera que creixin molt els pròxims anys. El que encapçala aquesta llista és Líbia, ja que l’FMI preveu que pugui créixer fins a un 123%, gràcies sobretot a l’exportació de petroli i una moneda deprimida.

En aquesta llista també destaca, a Europa, Irlanda, amb una previsió de creixement del 13%. La clau, segons els experts, és que està acollint grans empreses tecnològiques mundials, com Facebook, Tik Tok, Google, Apple o Pfizer, perquè té una taxa d’impost de societats molt baixa en comparació a la resta de països del món. Una taxa que, malauradament, haurà de pujar pels acords signats amb l’OCDE. Macao és una altra de les economies en creixement i, per això, les tensions polítiques són cada vegada més evidents. Macao es considera dins l’àrea d’influència de la Xina. 

A l’altra banda de la balança, trobem Tuvalu, que té l’economia més petita del món, amb tan sols 70 milions de dòlars. El negoci que proporciona més riquesa a aquest país situat entre Hawaii i Austràlia és ben curiós: com que a Tuvalu li pertoca el domini web .tv rep ingressos enormes d’empreses audiovisuals, com ara Twitch.tv. A la llista de països amb l’economia més minsa hi ha moltes illes petites d’Oceania, com Nauru, Palau i Kiribati, moltes d’elles dependents del turisme.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

2022: l’any de la gran crisi

6min lectura

L’escenari amb què ens trobarem el 2022 pot fer por

Tecnologia

És factible la sobirania digital d’Europa?

4min lectura

En l’àmbit de les tecnologies i la revolució digital, Europa està

Finances

La bombolla del carboni farà caure els bancs?

4min lectura

El canvi climàtic ve acompanyat d’una pujada d’impostos i dels



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Pere SorianoPere Soriano says:
    Pere

    Molt interessant. Gràcies.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Celebrem que ho hagis trobat tant interessant. Moltes gràcies pel teu comentari, Pere!!!

      Fa 8 mesos
  2. Jaume JosaJaume Josa says:
    Jaume

    Molt interessant l’article, gràcies. El PIB de Xina encara no supera el dels EUA comparant en dòllars. En algun lloc he llegit que si la comparació es fa en paritat de poder adquisitiu, el Purchasing Power Parity, l’economia de Xina ja ha superat la dels EUA. D’altra banda, desconeixia que Tuvalu rebés una part important d’ingressos a causa del domini .tv, espero que els puguin mantenir els ingressos quan, degut al canvi climàtic, els seus 10 mil i escaig d’habitants hagin de deixar-les pel nivell creixent de les aigües.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Ben interessant, Jaume. Si uséssim, doncs, el Purchasing Power Parity, fora bo veure com quedarien tota la resta de països també.
      Els imports per dominis d’Internet es cobren de cop; és a dir, és una compra d’un actiu, i, després, se sol pagar anualment una renovació. De manera que, probablement, a la gent de Tuvalu els interessarà vendre tants nous dominis .tv com sigui possible, abans no desaparegui el seu país. Gràcies per la reflexió, Jaume!

      Fa 8 mesos
  3. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
  4. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc de Borja

    M’ha cridat molt l’atenció de Tuvalu per veure com un país petit ha trobat un detall que el fa gran dins l’actual context d’Internet. Article, tot ell, molt interessant

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      La necessitat sembla que estimula solucions imaginatives.
      Gràcies pel teu comentari, Francesc.

      Fa 8 mesos
  5. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  6. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
  7. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Es interessant veure la diferència entre els béns i serveis que conformen el PIB d’ Estats Units i el de la Xina. EE.UU. el basa en el monetarisme (finances i assegurances ) i la Xina fabrica. Potser hi té a veure l’abundància de mà d’obra barata en aquest gegant asiàtic.
    Crida l’atenció que un dels causants del creixement del PIB xinès sigui el carbó, i també que el PIB de Líbia pugui créixer fins un 123% degut a l’exportació de petroli. No lliga gaire amb el discurs de la lluita contra el canvi climàtic i la disminució de la petjada de carbó.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Molt interessant la teva reflexió, Mercè.
      Tot plegat, sembla mostrar que som massa lluny encara de les emissions zero i de la petjada de carboni neutra, que és el que hauríem de cercar, i exigir. Gràcies per comentar-ho!

      Fa 8 mesos
  8. Daniela SimónDaniela Simón says:
  9. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:

Deixa una resposta

App Store Google Play