−96 € a la nòmina: què t’estan retenint i per què

Quan reps la nòmina i veus que et retallen gairebé cent euros cada mes, és normal preguntar-se: on van a parar aquests diners i per què augmenten sense que t’hagin apujat els impostos?

La resposta és menys visible del que sembla, la qual es diu “progressivitat en fred” i és la pujada silenciosa que l’Estat aplica quan no actualitza els trams de l’IRPF amb la inflació.

La retenció de l’IRPF és la part del teu salari que l’empresa paga directament a Hisenda en nom teu. No és un impost nou, sinó un pagament a compte de què acabaràs declarant a la renda. Això vol dir que cada mes avances diners a l’Estat que després, en funció del teu cas personal, et pot tornar o no. Aquests diners no van destinats específicament a les pensions o a cap servei concret, sinó que s’ingressen a la caixa general de l’Estat, des d’on es reparteixen per finançar totes les despeses públiques —incloses, entre moltes altres, les pensions.

Tot correcte fins aquí. El problema arriba quan el teu sou puja per compensar la inflació —per exemple, un 4 %— i, de cop, la teva retenció també s’incrementa. No és que siguis més ric: és que el sistema fiscal no està ajustat a la realitat dels preus.

IRPF: un impost progressiu… congelat en el temps

L’IRPF és progressiu, sí: com més cobres, més percentatge pagues. Però aquesta progressivitat es distorsiona quan els trams no s’actualitzen amb la inflació. Això fa que una pujada nominal del sou —sense guanyar poder adquisitiu— et faci saltar de tram i paguis més per cobrar igual o menys.

Segons la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea), no ajustar els trams de l’IRPF a la inflació costa 736 € anuals a una família mitjana. I també la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas) calcula que la meitat de l’augment recaptatori de l’IRPF entre 2019 i 2023 prové d’aquest efecte de la inflació sobre salaris que, en termes reals, no han millorat. En altres paraules: el teu sou puja un 4 %, els preus un 4 %, però tu pagues un 6 % més a Hisenda. És la trampa perfecta.

La inflació, l’aliada silenciosa d’Hisenda

Quan els preus pugen, també ho fan els ingressos fiscals. L’IVA, per exemple, s’aplica sobre preus més alts: si una compra passa de 100 € a 110 €, l’IVA del 21 % també augmenta. I això passa amb milions de transaccions cada dia. 

Segons dades de l’Agència Tributària, el 2022 la recaptació total va batre rècords amb 255.463 milions d’euros, un 14 % més que l’any anterior. Sense nous impostos, sense pujades de tipus, amb només amb la inflació.  És el que alguns economistes anomenen “impost invisible sobre la inflació”: un mecanisme que recapta més sense que ningú aprovi res al Congrés.

Sou real vs. sou nominal: la pèrdua de poder adquisitiu

Molts treballadors han vist com els seus sous s’incrementaven un 3 % o 4 %, però si la inflació és del 5 %, el resultat real és negatiu. Per tant, cobres més, però en pots comprar menys.

Segons l’INE, el poder adquisitiu mitjà a Espanya ha caigut un 6,7 % des de 2020, mentre que la recaptació per IRPF ha crescut més d’un 20 %. En altres paraules: el sou puja un 4 %, els preus un 4 %, però tu pagues un 6 % més a Hisenda.

Aquesta combinació és devastadora, perquè demostra que els espanyols tenen menys capacitat de compra, més impostos i menys estalvi familiar. Una fórmula que penalitza especialment les classes mitjanes i treballadores.

A La Plaça d’11Onze ja ho hem explicat que un salari mínim digne a l’àrea de Barcelona hauria de ser d’uns 1.322 € mensuals, molt per sobre de l’SMI estatal. Aquesta bretxa salarial explica per què la inflació colpeja més fort les llars treballadores i redueix dràsticament la seva capacitat d’estalvi.

Europa: tres models, tres resultats

A Europa hi ha tres enfocaments diferents:

• França i Àustria ajusten automàticament els trams a la inflació: els contribuents no perden poder adquisitiu fiscal.
• Portugal ho fa parcialment, revisant els mínims i deduccions cada any.
• Espanya no ho fa des del 2008, tot i tenir una inflació acumulada del 26 % en quinze anys.

El resultat, segons Eurostat, és molt clar: Espanya té una pressió fiscal del 42,2 % del PIB, la més alta de la seva història i per sobre de la mitjana europea (41,4 %). Però, paradoxalment, els serveis públics continuen sense reflectir aquest increment.

Qui paga més? Sempre la classe mitjana

Els grans patrimonis troben vies legals per optimitzar; les rendes més baixes reben ajuts i bonificacions. Però les rendes entre 20.000 € i 40.000 € anuals suporten el gruix de la càrrega fiscal. És el cor de la “progressivitat en fred”: un sistema que esdevé regressiu amb la inflació.

Els experts coincideixen:

• Cal indexar trams i mínims de l’IRPF a la inflació.
• Rebaixar retencions per rendes inferiors a 30.000 €.
• Revisar deduccions familiars i de dependència. 
• Fer més transparent la informació sobre la retenció real.

Aquestes mesures preservarien la progressivitat real sense reduir la recaptació estructural.

Cap govern no anuncia aquesta pujada. No surt als pressupostos ni a les rodes de premsa, però cada any que no s’ajusten els trams fiscals, l’Estat recapta més i els treballadors cobren menys. La inflació és inevitable. L’abús fiscal, no. Entendre què et retenen és el primer pas per defensar el teu sou real.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els mercats financers veuen amb preocupació el creixent dèficit fiscal dels governs dels països occidentals, que corren el risc d’entrar en un cercle viciós que dispari l’endeutament en una espiral ascendent incontrolada, posant en perill la credibilitat de les seves divises.

El senador republicà Rand Paul no podia ser més contundent quan en una entrevista a Fox News el diumenge passat afirmava que “és una despesa descontrolada, i estem amenaçant l’existència mateixa de la nostra moneda, i potser del nostre país, amb aquesta despesa boja i malversadora”. 

No és la primera ni l’única veu que avisa sobre el perill de l’excessiva despesa pública. El milionari Jeffrey Gundlach, conegut als Estats Units com el rei dels bons, “Bond-King”, avisa que “el futur del dòlar estatunidenc i la possible inflació descontrolada depenen del fet que es controlin el pressupost i la despesa”. I el que és més preocupant, adverteix que és probable que el govern federal gasti agressivament durant la pròxima recessió econòmica i s’emporti a si mateix a la vora del col·lapse financer, “La resposta a la pròxima recessió serà un complet desastre en relació amb la nostra posició fiscal, i aquesta serà el crit d’atenció amb què ens adonem que els Estats Units està en fallida, que no podem fer front als nostres passius”.

No és cap secret que enfront de crisis econòmiques arriben les grans expansions fiscals, però el consegüent augment del deute sobirà i dels tipus d’interès poden limitar la disponibilitat de préstecs per part de les empreses, disminuir la inversió i afeblir les divises nacionals. El president Joe Biden està demanant al Congrés 100.000 milions de dòlars, en nova ajuda exterior i despesa en seguretat, en un moment en què s’ha disparat el dèficit pressupostari dels Estats Units a un nivell que no es veia des de la pandèmia de la Covid-19.

Un dèficit de gairebé 1,7 bilions de dòlars l’any fiscal 2023 —un augment del 23% respecte a l’any anterior— a causa de la caiguda dels ingressos i un augment de les despeses que, un cop més, ha fet aflorar el debat sobre la sostenibilitat del deute i posa en qüestió les polítiques fiscals de l’administració vigent.

Europa a remolc dels Estats Units, però pitjor

Si bé és cert que desvincular la política monetària dels Estats Units de les polítiques monetàries d’altres bancs centrals d’Occident podria alleujar el risc de recessions mundials, a la pràctica, però, polítiques monetàries concertades entre països d’un mateix bloc geopolític segueixen sent la norma, facilitant l’efecte contagi global de les crisis econòmiques.

Dit això, la divergència entre les economies de la Unió Europea i la dels Estats Units és significativa. Després de la pandèmia, l’economia dels EUA es va recuperar molt millor que la de la UE, i aquesta dissonància s’ha ampliat encara més en els últims mesos. Mentre l’economia dels EUA s’accelera a un ritme saludable i creix un 4,9% el tercer trimestre, mitja Europa està estancada o en contracció econòmica i el PIB dels països de l’eurozona ha caigut un 0,1% en el tercer trimestre de l’any, deixant-los a tocar d’una recessió. 

En aquest sentit, els bancs de Wall Street preveuen que la pujada dels preus de l’energia i el feble creixement de l’eurozona arrosseguin a l’euro a la baixa fins al punt de paritat amb el dòlar. JPMorgan ha revisat a la baixa la seva previsió per a l’euro fins a 1 dòlar a la fi d’any, mentre que Citibank espera que arribi a la paritat “en un termini de sis mesos”, donada la seva “opinió actual que la recessió europea està molt per davant de l’estatunidenca”.

Davant d’aquest panorama econòmic tan poc encoratjador i la poca fiabilitat d’aquestes dues divises, no és sorprenent que bancs centrals i inversors privats segueixin comprant or de manera massiva, si més no, per assegurar-se una alternativa a un sistema monetari occidental que sembla estar agonitzant i en caiguda lliure.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Una iniciativa conjunta entre el BIS Innovation Hub de Londres, el Banc d’Anglaterra (BoE) i Quant Network, obre les portes a utilitzar interfícies de programació d’aplicacions (API) per als sistemes de moneda digital dels bancs centrals (CBDC).

El Projecte Rosalind, dirigit pel BIS Innovation Hub i el Banc d’Anglaterra (BoE), ha estat explorant com adaptar interfícies de programació d’aplicacions (API) per als sistemes de moneda digital dels bancs centrals (CBDC). El projecte tenia com a finalitat desenvolupar prototips d’API per a investigar com es podien facilitar els pagaments en el comerç al detall, maximitzant la interoperabilitat entre el sector públic i privat, de manera que es fomenti l’adopció d’aquestes monedes digitals.

La iniciativa també ha servit per demostrar que les API jugaran un paper clau en possibilitar que els sistemes de CBDC ofereixin una sèrie d’avantatges en termes de funcionalitat i seguretat dels pagaments, així com per estudiar la millor manera d’establir les bases per a construir un ecosistema sòlid i pràctic. En aquest sentit, s’han desenvolupat 33 funcionalitats d’API i s’han posat en pràctica més de 30 casos d’ús de CBDC en el comerç al detall.

Si bé algunes d’aquestes funcionalitats ja són possibles amb els sistemes de pagament existents, com les targetes i l’efectiu, el Projecte Rosalind s’ha centrat en la possible “programabilitat” de les monedes digitals, establint característiques similars als contractes intel·ligents emmagatzemats en una cadena de blocs.

Col·laboració amb Quant Network

Quant Network és una empresa de tecnologia de cadena de blocs que busca aconseguir la interoperabilitat universal entre cadenes de blocs utilitzant el seu sistema operatiu Overledger US. És a dir, permetre que els usuaris d’Overledger interactuïn amb diferents cadenes de blocs simultàniament. 

Amb la seva participació en el Projecte Rosalind, Quant Network ha proporcionat la infraestructura subjacent, la plataforma de cadena de blocs, els contractes intel·ligents i la interoperabilitat entre els llibres de comptabilitat dels bancs centrals. En definitiva, una solució de gestió de claus a escala de banc central per a les transaccions de blockchain.

A més, el Quant Network té una criptomoneda (QNT) dins de la cadena de blocs d’Ethereum, que es fa servir per impulsar Overledger i que es pot comprar i vendre des de les principals plataformes d’intercanvi de criptomonedes, com ara Bitvavo que 11Onze Recomana.

Un pas més a prop del “Britcoin”?

Tot i la participació del Banc del Canadà, Barclays Bank, Amazon i Mastercard, el Projecte Rosalind s’ha centrat en la possible introducció d’una CBDC del banc central del Regne Unit. En aquest sentit, el projecte ha revivat la polèmica sobre les CBDC després del rebuig públic als plans del primer ministre Rishi Sunak per introduir el “Britcoin” com una alternativa virtual als diners en efectiu, i a les declaracions de Sir Jon Cunliffe, governador del Banc d’Anglaterra, afirmant que la creació d’una moneda digital del banc central del Regne Unit “és més probable que no”.

Un grup de treball governamental ha estat estudiant la possibilitat de crear una moneda digital que pugui utilitzar-se al marge de l’efectiu i les targetes per a les transaccions quotidianes, com a part dels esforços per a digitalitzar l’economia. D’aquesta manera el departament del Tresor i el Banc d’Anglaterra examinaven la viabilitat d’una «lliura digital» per a empreses i particulars per impulsar la innovació del sector financer britànic després del Brexit.

Les conclusions del Projecte Rosalind que una CBDC podria abaratir i fer més eficients els pagaments entre particulars, al mateix temps que permetria a les empreses crear nous productes financers destinats a reduir l’activitat financera fraudulenta, es podrien entendre com un pas més a favor del llançament del “Britcoin”.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

La Xina continua sent un mercat atractiu per a moltes empreses occidentals, però el primer dèficit trimestral en inversió estrangera de la seva història posa en relleu el repte que suposa per a Pequín atreure a empreses estrangeres, en un context de creixents tensions geopolítiques amb els Estats Units, baixos tipus d’interès i un debilitament de la demanda interior.

Tot i les bones dades macroeconòmiques de producció industrial i vendes al detall a la Xina presentades el mes passat, l’economia xinesa està donant símptomes d’esgotament que poden tenir ramificacions negatives per les finances públiques, atès el creixent deute governamental.

Més enllà de la crisi immobiliària, les sancions econòmiques dels Estats Units, la caiguda de les exportacions experimentada tots els mesos de 2023 respecte a l’any anterior, els baixos tipus d’interès i un debilitament de la demanda interior, les empreses estrangeres treuen diners del mercat xinès a un ritme més ràpid del que l’inverteixen.

En el període de juliol a setembre, segons dades preliminars de la balança de pagaments, les empreses estrangeres a la Xina van registrar un dèficit en inversions directes de gairebé 10.854 milions d’euros. És la primera vegada que el país registra tals dèficits des que es van iniciar els registres el 1998. 

Baixa rendibilitat de les inversions

El debilitament de la demanda interior i els baixos tipus d’interès han provocat que moltes d’aquestes empreses no estiguin obtenint dels seus negocis la rendibilitat que esperaven i optin per treure el capital del país per treure’n més rendibilitat o per reduir l’exposició al risc geopolític. Segons els analistes de Goldman Sachs, «Part de la feblesa de les entrades d’inversió directa a la Xina pot deure’s a la repatriació de beneficis per part de les empreses multinacionals».

Tot i que això no són bones notícies per a la Xina, Pequín ha restat importància a la fugida de capital estranger. Wang Wentao, Ministre de Comerç xinès, destacava que la Xina continua sent un imant per als inversors mundials i va prometre més mesures per a expandir el consum, així com per estabilitzar el comerç exterior i la inversió, en un esforç per promoure una recuperació econòmica sostinguda.

Independentment de les mesures que pugui implementar el govern xinès i, tenint en compte els grans interessos o oportunitats comercials que presenta el mercat del gegant asiàtic, seria prematur treure conclusions definitives sobre si aquest dèficit d’inversió és un esdeveniment puntual o l’inici d’una nova tendència que s’allargarà en el temps.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Rere les guerres hi ha interessos econòmics i, per molt que resulti obvi i dolorós dir-ho, els conflictes actuals no són una excepció. Més enllà de les religions o els odis viscerals sempre hi ha l’economia. En conversa amb James Sène, president d’11Onze, analitzem el context geopolític i les seves conseqüències.

La guerra d’Israel a Palestina fa dies que ha entrat en una fase d’una virulència inaudita que està estremint el món. Mentre els mitjans i les xarxes competeixen en cruesa i dolor, les derivades geopolítiques del conflicte es mantenen en un segon pla. Però el president dels Estats Units, Joe Biden, va deixar ben clara la seva visió economicista del conflicte quan es va adreçar a la nació des del despatx oval per demanar al Congrés una aportació econòmica extraordinària. 

El president nord-americà, més enllà de la retòrica èpica de l’autoatorgat paper dels Estats Units al món, va assegurar que destinar diners per donar suport a Israel i Ucraïna seria “una inversió que generarà dividends durant dècades”. Parlar d’inversió en plena crisi humanitària sembla frívol, i ho és, però les guerres són negocis i el negoci va bé.

Però, què s’hi juguen els Estats Units i l’economia mundial en aquest conflicte? Per què la primera potència mundial, en un moment d’endeutament rècord, decideix seguir-se endeutant per “invertir” en conflictes?

Per analitzar la situació geopolítica internacional i entendre’n els lligams econòmics per a tots nosaltres, Toni Mata conversa amb el president d’11Onze, James Sène.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

Els magnats americans —Bezos, Dimon, Buffett, Ellison— venen accions en un moment d’eufòria borsària. Què saben que la resta ignorem? Quan els qui tenen accés a la informació privilegiada fugen dels mercats que ells mateixos van crear, potser no parlem de conspiracions, sinó d’un senyal clar: el sistema comença a grinyolar des de dins.

A primera vista, tot va bé. L’S&P 500 marca màxims històrics, el Nasdaq s’ha refet del xoc del 2022 i les grans tecnològiques encapçalen la festa. Els mitjans parlen d’un “nou cicle d’innovació”. Però sota aquesta superfície radiant, alguna cosa es mou.

Segons dades públiques, Bezos va vendre prop de 737 milions de dòlars en accions d’Amazon a finals de juny de 2025. Jamie Dimon va vendre uns 31,5 milions de dòlars d’accions de JPMorgan aquest mateix any —la primera vegada que venia des de l’inici del seu mandat com a CEO—; Brian Chesky (CEO de Airbnb Inc.) va vendre 190.301 accions el 12 de febrer de 2025, per un import aproximat de 26,7 milions de dòlars. 

La University of Melbourne ho resumeix així: “Mentre els inversors institucionals venen, els petits compren.” Els minoristes, esperonats per l’optimisme mediàtic, entren al mercat just quan els que coneixen millor els fonaments surten per la porta del darrere.

Els que veuen abans que nosaltres

No es tracta d’una conspiració, sinó d’una asimetria d’informació. Els grans capitals disposen de sistemes d’anàlisi i accés a dades que permeten detectar, amb mesos d’antelació, els símptomes d’una crisi latent. Els indicadors que observen són invisibles per al ciutadà corrent a l’hora de veure tensions en el mercat del deute, caigudes en la productivitat real o senyals d’esgotament en la política monetària expansiva de la Reserva Federal.

Quan aquestes alertes s’acumulen, el capital intel·ligent es desplaça. Els rics no venen perquè necessitin liquiditat, sinó perquè volen fugir abans que la confiança col·lectiva es trenqui. És el mateix instint que fa que els bancs centrals acumulen or mentre asseguren que la inflació és “transitòria”.

L’economista turc Nouriel Roubini és conegut per la seva capacitat d’anticipar grans crisis financeres. Professor d’economia a la Stern School of Business de la New York University, va guanyar notorietat mundial després de predir amb precisió la crisi financera del 2008, motiu pel qual molts mitjans el van batejar com el “Doctor Doom”. Per tant, en paraules seves “la confiança en el sistema financer no cau d’un dia per l’altre; es desfila com una mitja”. Els moviments dels magnats són precisament aquests primers fils que es trenquen.

La por al nou ordre financer

Hi ha un altre factor que inquieta les grans fortunes, com és el canvi estructural del sistema monetari global. D’aquesta manera, el Banc de Pagaments Internacionals (BIS) confirma que més de 130 països ja treballen en projectes de monedes digitals de bancs centrals (CBDC). A primera vista, semblen una evolució tecnològica natural dels diners. Però en la pràctica, permeten un control total de les transaccions i del patrimoni individual.

Bloomberg advertia recentment que les CBDC podrien plantejar reptes importants de privacitat i control, atès que els governs podrien tenir accés directe a dades de transacció i condicionar l’ús o les restriccions sobre aquests instruments.

Alhora, la desdolarització avança. Rússia, la Xina, l’Índia o el Brasil impulsen acords comercials bilaterals sense el dòlar, mentre que els bancs centrals acumulen or en xifres rècord. Segons el World Gold Council, el 2024 es van comprar més de 1.000 tones netes d’or —el volum més alt en mig segle—. Els grans capitals privats segueixen la mateixa direcció. No confien en el sistema que ells mateixos van dissenyar.

El divorci entre el mercat i el món real

Mentrestant, la distància entre el valor dels mercats i l’economia real s’amplia. Els beneficis empresarials no creixen al mateix ritme que les cotitzacions, i el deute públic dels Estats Units supera ja el 125% del PIB.

Els preus de les accions reflecteixen una ficció de prosperitat sostinguda per recompres massives i impressió de diners. La Reserva Federal ha injectat més liquiditat en l’última dècada que en tot el segle XX. Però els diners barats han creat una economia artificial, on la riquesa no es genera, sinó que es multiplica per reflex.

Aquest model s’assembla cada cop més a una piràmide que mostra com mentre hi hagi nous inversors disposats a comprar, el sistema es manté. Quan els de dalt comencen a vendre, el mecanisme entra en compte enrere.

El retorn als actius reals

Quan l’aire del sistema es torna massa tòxic, els rics tornen a respirar on sempre hi ha oxigen, com són els actius tangibles. L’Or, plata, terrenys agrícoles, energia i fins i tot art físic es converteixen en refugis de valor davant la inestabilitat monetària.

L’or va marcant diàriament rècords, cosa que esdevé l’exemple més clar. Mentre els mercats celebren les noves tecnologies o els ETF digitals, les elits financeres compren metall físic. El Wall Street Journal assenyala que, mentre les empreses vinculades a l’or creixen, el metall físic continua sent l’únic refugi real —un testimoni que la confiança s’ha digitalitzat, però la por continua sent d’or massís.

La lògica és senzilla, perquè un actiu que no depèn de la promesa d’un govern o del rendiment d’una empresa és l’únic que pot resistir una tempesta sistèmica.

Quan la fuga és un avís per a tothom

Que els rics fugin no és una anècdota, sinó que és una metàfora de final de cicle. El capitalisme financer, tal com l’hem conegut, està arribant a la seva saturació, degut principalment per l’endeutament il·limitat, la concentració de riquesa, els mercats desconnectats de la realitat i per una confiança que ja no és cega, sinó forçada.

Tanmateix, aquesta fuga també pot ser una oportunitat. Si els que controlen el sistema se’n desmarquen, és el moment perquè els ciutadans recuperin poder financer real a través d’un aprenentatge de com funcionen els diners, protegir els estalvis, diversificar i invertir amb sentit comú.

Com recorda Raymond Thomas Dalio, un dels inversors i pensadors financers més influents del món i fundador de Bridgewater Associates, diu: “Quan les coses que semblen permanents deixen de ser-ho, els que entenen el canvi sobreviuen; els altres el pateixen.”

Potser no cal veure conspiracions on hi ha prudència, però tampoc podem ignorar que quan els qui més saben sobre diners abandonen el tauler, el joc està a punt de canviar. Els rics fugen del seu propi sistema perquè saben que la confiança és finita i que la pròxima crisi no serà només financera, sinó de legitimitat.

I en aquest escenari, el ciutadà comú només té una opció: entendre el sistema per deixar de ser-ne víctima. Començar a pensar com els que marxen —no per copiar-los, sinó per anticipar-se. Perquè la veritable llibertat econòmica neix del coneixement, no de la fe en un sistema que ja fa aigües.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Des del seu llançament el 2020, la introducció del iuan digital continua cobrant impuls després que aquest mes d’octubre es fes servir, per primera vegada, per a liquidar transaccions de petroli transfrontereres. Ara es prepara per a fer un altre salt endavant amb la seva integració en el comerç de matèries primeres i serveis amb Hong Kong.

Les economies emergents han estat pioneres en l’adopció de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) sota la premissa d’ampliar l’accés als serveis financers i digitalitzar les seves economies, mentre obvien esmentar que, al contrari que les criptomonedes, també augmenten la seva capacitat de rastrejar i controlar a la ciutadania. 

En el cas de la Xina, però, si afegeix la necessitat de tenir una alternativa al sistema monetari global, basat en l’hegemonia del dòlar i dominat per institucions financeres occidentals, per blindar la seva economia enfront de les sancions dels Estats Units, en aquest cas, a través de la desdolarització.

En aquest context, i a mesura que el món avança cap a l’aparentment imparable adopció de les monedes digitals, el iuan digital xinès, denominat e-CNY, s’ha situat al capdavant de les CBDC. Des del seu llançament el 2020 i després d’un començament lent, l’adopció de la divisa digital xinesa s’ha accelerat ràpidament, amb gairebé 6 milions de comerciants registrats per a utilitzar la nova moneda a més de 26 ciutats que serveixen de banc de proves per tot el país.

L’exgovernador del Banc Popular de la Xina (PBOC), Yi Gang, va declarar al juliol que les transaccions totals havien assolit un valor acumulat d’1,8 bilions de iuans (234.00 milions d’euros) a la fi de juny del 2023, amb 120 milions de moneders digitals en ple funcionament.

Utilitzat per primera vegada per liquidar una transacció de petroli

Segons va anunciar la Borsa de Petroli i Gas Natural de Shanghai (SHPGX), el iuan digital es va fer servir per primera vegada per a liquidar una transacció petroliera quan l’empresa estatal Petro China International Corporation va comprar 1 milió de barrils de cru el 19 d’octubre.

El venedor i el preu de la transacció no van ser revelats, però aquesta acció ve donada com a resposta a la petició per part del Comitè Municipal del Partit i Govern Municipal de Shanghai perquè s’apliqui la moneda digital del banc central xinès al comerç internacional, segons apuntaven oficials de la Borsa de Shanghai. La transacció es produïa l’endemà que la China National Offshore Oil Corp i la francesa Engie tanquessin una operació de gas natural liquat liquidada en iuans en el mateix SHPGX.

Aquestes transaccions suposen un gran pas en l’ús del iuan en el mercat internacional i donen una nova empenta a la tendència global cap a la desdolarització esperonada per Rússia i la Xina. China Daily, informava que en els tres primers trimestres de 2023, l’ús del iuan en les liquidacions transfrontereres va augmentar un 35% interanual, assolint els 1,3 bilions d’euros.

La notícia arriba poc després que Hong Kong anunciés que es prepara per a provar la integració del iuan digital xinès amb el seu sistema nacional de pagaments ràpids (FPS), al mateix temps que promou la seva integració per a liquidar transaccions de matèries primeres i serveis. Aquests fets deixen clar que, tot i que el projecte d’una CBDC xinesa es va centrar inicialment en l’àmbit nacional, l’e-CNY s’està establint com a la moneda digital centralitzada més avançada en el context de les transaccions internacionals. 

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Cada cop més economistes adverteixen d’un col·lapse financer imminent. Però, què hi ha darrere d’aquest relat de por? Més enllà de les dades macroeconòmiques, el veritable risc podria ser la reacció humana: la desconfiança, la fugida massiva d’actius i la profecia autocomplerta. Quan el mercat creu que tot s’enfonsa, sovint és aleshores quan realment cau.

Vivim en una economia que es mou tant per dades com per emocions. Els indicadors són importants, però la confiança —o la seva absència— és el veritable motor. Quan un economista mediàtic anuncia una crisi imminent, no només informa: condiciona el comportament dels inversors, dels consumidors i fins i tot dels governs. L’economia, al capdavall, és un organisme viu que reacciona al relat dominant. Si el relat és de por, la por es converteix en política monetària, en fugida cap a refugis com l’or i, finalment, en realitat econòmica. És la profecia autocomplerta.

Aquest mecanisme és cada cop més evident en l’era digital. Els rumors d’un “col·lapse del 2026”, l’acumulació d’or per part dels bancs centrals o la por a l’enfonsament del dòlar no només reflecteixen dades, sinó que les creen. Els mercats actuals són espais de percepció col·lectiva, on l’economia es juga tant als gràfics com als titulars de les xarxes socials. En aquest escenari, la narrativa és una arma econòmica capaç de moure capitals, redibuixar expectatives i transformar la por en moviment de mercat.

La por com a estratègia de poder

La història econòmica mostra que les crisis no són només conseqüència d’excessos financers, sinó també d’estratègies de control.

Després del 1929, el pànic va permetre reestructurar Wall Street. Després del 2008, el pànic va legitimar rescats bancaris massius. I avui, davant una crisi de deute global, el pànic pot justificar noves formes de control financer, com les monedes digitals d’estat (CBDC), que prometen seguretat, però limiten llibertats individuals.

La por no és només una emoció, és una eina de governança econòmica. Els bancs centrals ho saben i la utilitzen per dirigir fluxos de capital. Quan la por es converteix en política monetària, la democràcia financera entra en recessió.

El paper de l’or i la confiança perduda

És cert que l’or, com s’ha explicat en múltiples articles de La Plaça, és un refugi històric. Però el motiu pel qual avui bat rècords no és només econòmic, sinó antropològic: representa la confiança perduda en els sistemes moderns. No obstant això, si la compra massiva d’or respon més al pànic que a l’estratègia, pot generar una nova bombolla —una “bombolla de confiança”. Com més gent fuig del sistema, més inestable esdevé el sistema.

Per això, més enllà d’acumular or per por del futur, també cal aprendre a gestionar el pànic. Invertir amb criteri, diversificar amb coneixement i entendre que la confiança és un actiu tan valuós com l’or mateix.

L’educació financera com a vacuna

A 11Onze ho hem dit sovint que sense educació financera, som vulnerables. Les prediccions de col·lapse funcionen perquè molts ciutadans no entenen com s’articulen els cicles econòmics.
Educar-nos en finances és la millor manera d’immunitzar-nos contra el pànic col·lectiu. Com més entenem els mecanismes del mercat —com es creen els deutes sobirans, com es mouen els capitals, com es fixen els tipus d’interès—, menys poder tindrà la por per condicionar les nostres decisions. Doncs, potser el veritable col·lapse no serà econòmic, sinó cognitiu quan una societat que reacciona abans d’entendre. 

Les crisis sempre arriben, però també passen. El que defineix la maduresa d’una comunitat financera és com es prepara, no com s’espanta. El pànic genera volatilitat; el coneixement genera estabilitat. I en aquest equilibri hi ha la clau per preservar la llibertat econòmica que tots necessitem.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

11Onze Recomana, a petició de la comunitat, ha aconseguit que el proveïdor segueixi millorant Finança Litigis: ara pots accedir al producte amb família o amics per aconseguir guanys més alts pels teus estalvis. Els beneficis quadrupliquen la mitjana de rendiments de la banca espanyola.

Finança Litigis és un dels productes més sol·licitats d’11Onze Recomana, fet que ens dona força per demanar millores al nostre proveïdor. En aquest sentit, alguns usuaris van fer notar que els millors rendiments s’aconsegueixen per quantitats més altes, fet que és una barrera d’entrada per a molta gent. 

Tal com explica el cap financer d’11Onze, Farhaan Mir: “Per accedir al 9% anual cal aportar 25.000 euros i molta gent no disposa d’aquestes quantitats, però també mereixen poder estalviar. Així és que vam pensar, què podem fer? No podem demanar que es redueixi la quantitat, però sí que pugui ser aportada entre diverses persones”. D’aquesta manera poden estalviar, per exemple, diverses persones de la mateixa família. O un grup d’amics. Cadascun amb la seva pròpia documentació, fent la transferència de la seva quantitat i rebent els guanys que li corresponen al seu compte. L’únic requisit és que l’import agregat correspongui a les quantitats establertes pel proveïdor.

Quadruplicant els rendiments oferts per la banca

Aquest moviment d’11Onze Recomana permet a la seva comunitat accedir a un producte d’estalvi inaudit al país. L’octubre de 2023, la banca espanyola va augmentar els interessos que pagava als seus clients, però segueix sent la banca que ofereix menys rendiments d’Europa, oferint un rendiment mitjà del 2,3%. Finança Litigis, per tant, gairebé quadruplica el que ofereixen els bancs espanyols i, a més, ho fa amb un extra de seguretat, ja que els fons compten amb una assegurança que cobreix el capital principal.

Estalvi en comunitat

D’aquesta manera, 11Onze reforça la seva visió comunitària oferint ara l’estalvi en comunitat. “Ja no cal que estalviïs sol i et perdis les millors propostes perquè no tens prou diners. Això és injust. Tothom ha de poder estalviar”, rebla Farhaan Mir. El producte ofert pel nostre proveïdor britànic s’ha convertit en un dels productes estrella d’estalvi. Per poder conèixer en profunditat el producte cal ser usuari d’11Onze i entrar a la pàgina de Finança Litigis.

Si ja ets membre de La Plaça pots demanar més informació al nostre proveïdor.

En l’última licitació de l’any, els inversors minoristes s’han bolcat a comprar deute de l’Estat. Les llars busquen rendibilitzar els seus estalvis per sobre de la baixa remuneració que ofereix la gran banca pels dipòsits i augmenten les tinences d’aquests actius fins a màxims històrics. Però, hi ha altres opcions que donin més rendibilitat?

L’última subhasta de l’any de lletres del Tresor deixa el 30% del deute de l’Estat en mans de particulars que busquen una millor remuneració pels seus estalvis de la que ofereixen els bancs pels dipòsits. Tot i que la persistent inflació i la pujada dels tipus d’interès han fet evaporar una bona part de la bossa d’estalvi acumulada per les famílies durant la crisi sanitària, l’alta rendibilitat del deute públic estatal a curt termini ha esperonat la compra d’aquests actius.

Mentre que durant els dos primers trimestres de l’any la banca espanyola patia la major fuga de dipòsits d’Europa, la ciutadania incrementava la seva inversió en el Tresor Públic fins a superar els 28.000 milions d’euros aquest 2023, un rècord sense precedents. Així, les famílies espanyoles s’han convertit per primera vegada en les grans propietàries de les lletres del Tresor, les quals acaparen gairebé un de cada tres euros invertits.

L’alta rendibilitat que ofereix el deute públic a curt termini ha arribat a fregar el 4% (3,7% en l’última subhasta) enfront del 2,45% de mitjana que donen els bancs tradicionals pels dipòsits. En el cas de l’emissió de deute a deu anys, la seva rendibilitat va arribar a superar el 4 % davant de la previsió que els bancs centrals mantindrien els tipus d’interès alts durant més temps del previst.

Més rendibilitat pels teus estalvis

L’auge en la compra de deute públic es deu al fet que, d’una banda, respon a les necessitats dels consumidors en un moment en el qual els bancs tradicionals no estan oferint una remuneració de l’estalvi prou atractiva i, per l’altra, a una aparent manca d’alternatives fàcilment a l’abast de la ciutadania.

Això, però, no és ben bé així. Un producte com el Finança Litigis, que 11Onze Recomana, ofereix un rendiment anual fix més elevat que els dipòsits bancaris i que les lletres del Tresor. A curt termini, 1 o 2 anys en funció de la quantitat, genera uns guanys d’entre el 9% i l’11% amb la tranquil·litat que una asseguradora cobreix el capital dels nostres clients.

En aquest context, no ens podem oblidar del valor refugi per excel·lència, l’or. El 4 de desembre va assolir el seu preu màxim històric, arribant als 2.100 dòlars per unça, i en els últims 12 mesos s’ha revalorat gairebé un 11%, confirmant-se com una de les millors opcions per protegir els nostres estalvis. Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.