Encara que el dòlar estatunidenc està lluny de perdre el seu estatus com a moneda de reserva mundial, la creixent tendència a la desdolarització està erosionant gradualment el seu lloc en la cúspide de la piràmide financera global. Quines serien les conseqüències de la fi de la supremacia del dòlar com a divisa comercial?

Des del final de la Segona Guerra Mundial, el dòlar estatunidenc ha mantingut el privilegi de ser la principal moneda de reserva del món. Tanmateix, durant els darrers anys diversos països han redoblat els seus esforços per a allunyar-se dels lligams que comporta dependre per a tota mena d’intercanvi comercial i financer del bitllet verd.

Segons dades de l’FMI, en les últimes dues dècades el dòlar ha passat de representar més del 70% de les reserves oficials globals al  58% actual. Aquest declivi s’ha accelerat dramàticament al llarg del darrer any a causa de la creixent tendència a la desdolarització com a mecanisme de defensa en contra de l’abús de les sancions econòmiques per part dels Estats Units.

Això s’ha traduït en el fet que altres actors globals estan fomentant l’ús de les seves divises en el comerç bilateral i incrementant de manera exponencial les seves reserves d’or. En aquest context, el grup de països emergents que formen part del bloc econòmic dels BRICS no només han impulsat les seves pròpies institucions financeres amb l’objectiu de convertir-se en una alternativa a les occidentals, sinó que estan treballant en la creació d’una nova moneda única com a contrapartida al dòlar per a efectuar transaccions internacionals.

La importància del petrodòlar

L’estatus del dòlar com a moneda de reserva mundial precedeix la creació de la petrodivisa coneguda com el petrodòlar, bàsicament, els ingressos per exportacions de petroli denominats en dòlars estatunidencs. 

Aquest patró de divisa neix el 1973 mitjançant un acord, inicialment entre els Estats Units i l’Aràbia Saudita, que més tard s’ampliaria a altres països de l’OPEP, segons el qual els països productors de petroli es comprometien a vendre el seu petroli en dòlars a canvi de rebre protecció del soci americà i de reinvertir el superàvit de les exportacions de petroli en comprar armament i deute dels Estats Units a través de Bons del Tresor. El que es coneix com a reciclatge de petrodòlars.

Dit d’altra manera, després d’una crisi petroliera que va posar en qüestió el futur del dòlar com a moneda de reserva, l’exèrcit dels Estats Units es va convertir en una força militar mercenària dels règims teocràtics del Golf Pèrsic a canvi d’assegurar que el dòlar esdevingués la moneda preferida per a les compres de petroli a tot el món, perpetuant la seva demanda i el seu valor. 

El cost de trencar del càrtel monetari

El president Richard Nixon i el secretari d’estat Henry Kissinger havien enginyat un pla perfecte per a mantenir els Estats Units com a l’únic poder hegemònic mundial, però aquest acord depenia de la lleialtat dels països productors a vendre el seu petroli exclusivament en dòlars i a la voluntat dels Estats Units d’eliminar els enemics d’aquests països a la regió.

Això explica molts dels conflictes i guerres que han tingut lloc a l’Orient Mitjà els últims 50 anys. Qualsevol líder de la demarcació que s’oposi a vendre el seu petroli en la divisa americana —com van fer Saddam Hussein i Muammar al-Ghadafi— suposa una amenaça directa al petrodòlar, és a dir, a l’hegemonia dels Estats Units i, per tant, aquests països han de ser “alliberats o democratitzats” amb una intervenció militar. 

La mateixa política exterior intervencionista que anys enrere tant els serveis secrets del Regne Unit com dels Estats Units havien fet servir contra l’Iran. Amb el cop d’estat del 1953 van enderrocar el govern presidit pel primer ministre Mohammad Mosaddegh quan el parlament iranià va votar a favor de nacionalitzar l’explotació de petroli, després que l’Anglo-Persian Oil Company (APOC) —ara British Petroleum (BP)— es negués a participar en una auditoria per a verificar qui pagava els cànons contractats, i d’aquesta manera limitar el seu control sobre les reserves de petroli iranià.

L’Aràbia Saudita dona l’esquena al dòlar

Després de gairebé cinc dècades d’una relació exclusiva amb el dòlar, el ministre de Finances de l’Aràbia Saudita, Mohammed Al-Jadaan, anunciava al Fòrum de Davos de 2023 que el regne està obert a acceptar monedes locals per al comerç de petroli i reafirmava la seva decisió en la visita a l’Índia el passat mes de setembre.

El fet que el principal aliat del petrodòlar s’uneixi a països dels BRICS que ja estan comerciant petroli amb monedes locals, en un moment en què les importacions estatunidenques de petroli saudita estan en mínims històrics i les compres xineses del mateix cru continuen creixent, apunta que el regne saudita podria estar preparant-se per a un canvi de paradigma en l’ordre internacional.

Perquè quedi clar, encara que els països productors de petroli acceptin altres monedes de canvi, el dòlar no perdrà la seva rellevància i atractiu internacional d’un dia per l’altre, però si el domini de la divisa americana es dilueix cap a la multipolaritat, l’ordre geopolític i econòmic actual podria canviar considerablement. Especialment, quan tenim en compte que Rússia, l’Iran i Veneçuela, països que estan sotmesos a estrictes sancions dels EUA, posseeixen el 40% de les reserves provades de petroli dels membres de l’OPEP+. 

Perdre la targeta de crèdit il·limitada

Tenir la moneda de reserva mundial ha permès als Estats Units incórrer en grans dèficits, tant en el comerç internacional com en la despesa pública, sense conseqüències. Perdre l’hegemonia del dòlar significaria majors costos de finançament, un menor accés al capital, la desvaloració de les borses del país i una devaluació de la moneda, causada per una disminució de la demanda de bons del Tresor. En altres paraules, Estats Units, per primera vegada en moltes dècades s’hauria d’estrènyer el cinturó per evitar una fallida d’una economia altament endeutada. 

Per altra banda, l’impacte d’una devaluació del dòlar possiblement augmentaria les exportacions i disminuiria les importacions, per tant, reduint el dèficit comercial dels Estats Units. A més, és probable que altres divises i actius d’inversió segurs com l’or augmentessin el seu valor de manera substancial en un context en el qual el capital global deixés a correcuita el bitllet verd.

Aquesta desdolarització podria ajudar a reequilibrar l’ordre mundial i les economies no-alineades a Occident. No obstant això, davant l’amenaça d’una possible defunció del dòlar com a moneda de reserva mundial, és més que probable que els Estats Units i els seus estats clientelars continuïn utilitzant el seu poder militar per evitar, o si més no allargar, l’inevitable col·lapse de l’imperi.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.