L’FMI pronostica que deute públic mundial superarà el 93% del PIB aquest any i que creixerà un punt percentual en termes anuals a mitjà termini fins a assolir el 100% del PIB a finals de la dècada.

L’últim informe fiscal de l’FMI publicat aquest mes d’octubre, “La cruïlla climàtica: Polítiques fiscals enfront de l’escalfament mundial”, pronostica que el deute públic mundial augmentarà un punt percentual del PIB cada any a mitjà termini, i avisa que al ritme previst “el deute mundial assolirà el 100% del PIB per a finals de la dècada.”

Aquest dèficit fiscal s’ha vist esperonat pel creixement del deute de les principals economies, especialment la dels EUA, que segons l’informe arribarà al 123,3% del PIB l’any en curs i al 126,9% durant el 2024. Al seu torn, es preveu que el deute de l’economia xinesa creixi fins al 83% del PIB el 2023, un 87% al llarg del 2024 i que superi el 100% el 2027. Pel que fa a aquest any, l’FMI calcula que el deute públic mundial superarà el 93% del PIB.

Vitor Gaspar, director del Departament d’Assumptes Fiscals de l’FMI, explicava que equilibrar les finances públiques és cada vegada més difícil per a molts països a causa de la creixent despesa pública que provoca grans dèficits, l’elevat deute lligat a l’augment dels tipus d’interès i la resistència política a augmentar els impostos enfront d’una població castigada per la inflació.

Per altra banda, és important assenyalar que la reducció de la càrrega del deute crearia espais fiscals que permetrien noves inversions, la qual cosa contribuiria a fomentar el creixement econòmic en els pròxims anys. Els analistes financers de l’FMI insisteixen en la necessitat de la cooperació internacional en matèria de fiscalitat, incloent-hi els crèdits de carboni, per tal d’alleujar les pressions sobre el finançament públic.

La crisi del deute i la crisi climàtica

L’augment del dèficit, generat quan les despeses són més altes que els ingressos, significa més deute per a cada país, el qual provoca que cada nació dediqui una major proporció dels seus ingressos per cobrir aquestes obligacions, apujant els impostos o sacrificant la inversió social.

Això afecta especialment els països de renda baixa i vulnerables al canvi climàtic, amb 40 països en risc moderat o alt de sofrir problemes d’endeutament. Un informe recent de les Nacions Unides alertava de la necessitat de millorar l’accés al finançament dels països vulnerables, en condicions que garanteixin tant la sostenibilitat del deute com les necessitats de desenvolupament a llarg termini.

Aquests països necessitarien 417.000 milions d’euros de finançament addicional per al període de 2022-26 a fi de reprendre i accelerar la convergència de les seves rendes amb les de les economies més avançades. L’FMI ha estat treballant dins dels seus marcs polítics per a ajudar els seus membres a fer front als problemes del deute, però de vegades, el remei pot ser pitjor que la malaltia.

Organitzacions humanitàries internacionals com ActionAid reclamen a les institucions financeres que es cancel·li el deute dels països més vulnerables al canvi climàtic i es dugui a terme “una reforma radical” de la gestió del deute mundial per a “posar fi a aquesta doble crisi”.

En aquest context, critiquen les polítiques d’austeritat imposades per l’FMI, que soscaven la sanitat, l’educació i el desenvolupament dels països més pobres. Tanmateix, aquest cercle viciós del deute no es limita als països en vies de desenvolupament, sinó que també està afectant les economies occidentals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.