El Banc Central de Nigèria limita les retirades d’efectiu a un màxim diari de 42 euros amb l’objectiu d’impulsar les transaccions electròniques a través de l’ús de la seva moneda digital. La tendència global per imposar l’ús de les monedes digitals controlades pels bancs centrals, CBDC, posa en perill les nostres llibertats?

El 2012, el Banc Central de Nigèria introduïa una nova legislació coneguda com a “Cash-less Nigeria”, o ‘pagaments sense efectiu’. El Govern argumentava que volia disminuir la quantitat de diners físics en circulació per impulsar la modernització del sistema de pagaments, reduir el cost dels serveis bancaris, promoure la inclusió financera, millorar l’eficàcia de la política monetària i impulsar el creixement econòmic.

Des de llavors, es van posar límits diaris en la retirada d’efectiu i dipòsits, amb càrrecs sobre les quantitats que superessin els límits estipulats, que s’han mostrat d’una efectivitat, com a mínim, qüestionable. El dia d’avui, el 63% de les compres a establiments nigerians se segueixen fent en efectiu.

En aquest context, el Banc Central de Nigèria va llançar, l’octubre de 2021, la moneda digital eNaira per impulsar les transaccions digitals. Un any després, només 0,5% de la població fa servir la moneda digital estatal, mentre que, tot i que les institucions financeres tenen prohibit comerciar amb criptomonedes, un 35% dels nigerians tenen bitcoin, convertint al país en el segon mercat més gran de BTC després dels Estats Units.

Malgrat els esforços del govern nigerià per establir la seva pròpia moneda digital, sembla que la població és reticent a prescindir dels diners en efectiu, i quan ho fa, es decideix per criptomonedes fora del control de l’Estat. Les creixents crítiques dels ciutadans i dels petits comerciants argumentant que aquesta legislació estava liquidant els seus negocis no només han estat ignorades pel poder polític, sinó que el govern ha anunciat noves mesures per limitar encara més les retirades de diners en efectiu per a particulars i empreses.

Control total dels nostres diners

El que està passant a Nigèria no és un cas únic, Indonèsia va imposar una prohibició general dels pagaments amb criptomonedes a partir del 2017, i es planteja fer de la seva CBDC l’única moneda digital de curs legal. Europa ja està fent proves amb l’euro digital, seguint una tendència global que sembla imparable i a la qual si apunta país darrere país. El 65% dels bancs centrals estan desenvolupant una divisa digital, i es preveu que en els pròxims 3 anys emetin les seves CBDC.

Per una banda, els governs argumenten que les CBDC són alternatives segures a les criptomonedes, que faciliten l’estabilitat dels sistemes de pagament i dels sistemes monetaris. Per l’altra, els governs tindran un control sobre els nostres diners sense precedents, sabent exactament com els gastem i amb la capacitat de parar pagaments o confiscar-los.

Serveixi d’exemple com va actuar el govern canadenc davant les protestes dels camioners durant el “comboi de la llibertat”, bloquejant els comptes corrent de més de 200 simpatitzants de les protestes. Les criptomonedes són una alternativa a aquest control governamental centralitzat, però com hem vist anteriorment, hi ha la possibilitat real que siguin prohibides una vegada que els CBDC comencin a funcionar.

Des de diversos àmbits s’avisa que la gran potestat que les CBDC atorguen als poders públics pot afectar les nostres llibertats fonamentals. La lluita contra el blanqueig de diners, frau fiscal i terrorisme són causes prou nobles per justificar les monedes digitals dels bancs centrals, sempre que no serveixin com a excusa per a solidificar la posició privilegiada dels governs a l’hora d’exercir més control sobre la ciutadania a costa de les seves llibertats.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.