Al febrer el Govern canadenc va bloquejar temporalment els comptes d’estalvi de més de 200 simpatitzants de les protestes dels camioners a aquell país. I ho va fer acollint-se a una llei prevista per a situacions d’extrema gravetat. En aquest context, la falta de concreció de l’avantprojecte de reforma de la Llei de Seguretat Nacional espanyola aviva els temors d’inseguretat jurídica sobre els comptes d’estalvi de l’Estat espanyol.

En una decisió sense precedents, Justin Trudeau, primer ministre canadenc, anunciava el 15 de febrer la possibilitat de congelar comptes bancaris sense supervisió judicial. L’objectiu era posar fi a les mobilitzacions contra la mesura que obliga als camioners no vacunats contra la covid-19 a mantenir quarantena a la seva entrada al país. Aquestes protestes s’havien intensificat des que tres setmanes abans arribés un comboi de camions a Ottawa.

Per a aplicar aquesta mesura, el Govern canadenc va apel·lar per primera vegada en la història a la Llei d’Emergències, aprovada el 1985. Aquesta llei es va plantejar per a situacions urgents i crítiques de caràcter temporal que posessin “en greu perill la vida, la salut o la seguretat dels canadencs” o amenacessin seriosament “la capacitat del Govern del Canadà per a preservar la sobirania, la seguretat i la integritat territorial”.

Paradoxalment, Justin Trudeau havia mostrat el seu suport públic amb anterioritat als grangers indis que durant mesos van realitzar talls a les autopistes que porten a Nova Delhi.

L’ordre de bloquejar els comptes bancaris sense supervisió judicial va estar vigent durant una setmana. La policia va declarar haver-la aplicat a més de 200 comptes de persones que havien participat o havien fet donacions als manifestants. Segons els mitjans de comunicació locals, entre els afectats, es trobaven des d’una mare soltera amb ingressos mínims, que havia donat 50 dòlars canadencs, fins al titular d’un compte amb 3,8 milions.

Una reforma carregada de polèmica

El mateix dia que el primer ministre canadenc anunciava la seva intenció de bloquejar comptes bancaris, el Govern espanyol enviava al Congrés l’avantprojecte de reforma de la Llei de Seguretat Nacional. En un context global de creixents restriccions a les llibertats fonamentals, la modificació d’aquesta llei ha despertat molts recels en mitjans jurídics, econòmics i associatius pel seu abast, falta de límits en la seva aplicació i fórmula jurídica.

En el nou redactat, l’àmbit econòmic i financer es considera un dels d’especial interès per a la seguretat nacional, per la qual cosa els actius financers es podrien veure afectats per diversos apartats del nou text.

D’una banda, l’avantprojecte detalla que “les autoritats competents, seguint les directrius del Consell de Seguretat Nacional o de l’autoritat funcional, podran procedir a la requisa temporal de tota mena de béns” i a la “suspensió d’activitats”.

En un altre punt, l’avantprojecte estableix que “el Govern podrà acordar la suspensió del règim de liberalització” quan es tracti d’actes, negocis, transaccions o operacions que “afectin o puguin afectar activitats relacionades, encara que només sigui de manera ocasional, amb l’exercici de poder públic, o activitats directament relacionades amb la defensa o la seguretat nacional, o a activitats que afectin o puguin afectar l’ordre públic, seguretat pública i salut pública”.

Crítiques des d’amplis sectors

La gran potestat que s’atorga als poders públics per a afrontar situacions de crisi molt poc definides genera una gran inquietud davant una possible interpretació autoritària d’aquest nou marc jurídic. Fins i tot el Consell d’Estat va emetre un dictamen crític amb l’avantprojecte perquè, entre altres coses, no considera justificada la “exclusió del dret a indemnització en les prestacions obligatòries personals”.

No es pot obviar que la Constitució protegeix la propietat privada i estableix que “ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb allò que les lleis disposin”. D’altra banda, la Carta Magna ja contempla els estats d’Alarma, Excepció i Setge per a afrontar situacions d’emergència que requereixin limitacions a les llibertats individuals fonamentals.

Des de diversos àmbits es qüestiona que aquestes noves restriccions a llibertats fonamentals es puguin articular a través d’una llei ordinària en lloc d’una llei orgànica, com exigeixen els articles 53 i 81 de la Constitució.

En definitiva, si la reforma de la Llei de Seguretat Nacional passés el tràmit d’aprovació parlamentària sense modificacions substancials, la inseguretat jurídica podria afectar els comptes radicats a l’Estat espanyol.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!