L’avantprojecte per la reforma de llei de seguretat nacional espanyola preveu que, en cas d’una crisi greu, els ciutadans majors d’edat puguin ser obligats a “fer prestacions” per l’estat, que també podrà intervenir, ocupar o requisar provisionalment béns i capital que consideri necessaris. 

Així ho estableix l’esborrany de l’avantprojecte publicat pel diari El País, i que modifica la Llei 36/2015 de seguretat nacional. Unes mesures que ja estaven, en part, contemplades per la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil per casos d’emergència, però que ara s’amplien a l’àmbit de la seguretat nacional.

Embargar béns i capital

Un dels punts més polèmics i que ha generat més crítica per part de l’oposició, consternació a les xarxes socials, i debat entre experts jurídics, és el referent a la possibilitat, en condicions extremes, de què l’estat tingui potestat per embargar o requisar els nostres béns i capital. Això sí, amb el dret a ser indemnitzats per perjudicis econòmics a l’activitat empresarial, però sense compensació per qualsevol obligació de fer una prestació personal.

Cal tenir en compte que es tracta d’un esborrany que encara no ha estat aprovat i que ha de passar a tràmit per les Corts. No obstant això, l’ambigüitat i manca de concreció donen peu a diferents interpretacions jurídiques que creen desconfiança.

Com ens explica l’Arcadi Sala-Planell, cap del Departament Legal d’11Onze, l’avantprojecte de llei és poc precís. «Està fet de manera que el Gobierno pugui actuar amb tota llibertat i discrecionalitat, gràcies a la imprecisió de l’articulat, que permet una interpretació jurídica massa àmplia». 

L’ex-lletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Urías, opina que «la llei ha d’incloure mecanismes per a evitar que ningú no pugui utilitzar-la en el futur per a fins desproporcionats o il·legítims» i insisteix que la reforma «haurà de ser tan detallada com sigui possible» i hauria d’incloure des d’«un llistat de catàstrofes o emergències per les quals es podria aplicar, fins a quines autoritats estan capacitades per a garantir el seu compliment i, fins i tot, el desenvolupament d’un règim de sancions». 

Garantir recursos crítics

És evident que lliçons apreses durant la pandèmia de la Covid-19 i la subseqüent declaració de l’estat d’alarma han influenciat la redacció del text d’aquest avantprojecte de llei. L’especulació a conseqüència de l’excés de demanda i la manca de certs productes bàsics com les mascaretes o EPI, va provocar una pujada de preus extravagant i escenes dramàtiques de sanitaris treballant sense els equips de protecció adequats.

En un context de crisi extrema els governs es volen assegurar de tenir suficients eines legals per garantir recursos crítics. Un concepte que no és nou i pel qual altres països, com els EUA, ja tenen lleis similars que han utilitzat durant la pandèmia per instar a les empreses a col·laborar amb les autoritats estatals en la superació de la crisi. 

Dit això, estem parlant d’una llei ordinària, però que, com han assenyalat els juristes, pot afectar els nostres drets fonamentals, i que possiblement es tramitarà com a una llei orgànica per evitar problemes jurídics i tenir totes les garanties legals. Una tramitació que haurà d’anar acompanyada d’un articulat més precís i detallat per garantir que no pot haver-hi un abús d’autoritat pels representants del poder executiu de l’estat.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram