L’increïble viatge de l’or

El Consell Mundial de l’Or produeix un documental on l’actor Idris Elba recorre algun dels escenaris clau del món de l’or. Sud-àfrica, Califòrnia, Ghana, el Congo, Londres, Canadà i Nova Zelanda són alguns dels escenaris de l’increïble viatge de l’or pel planeta i per la història.

 

Quin paper tenia Nelson Mandela en la indústria minera sud-africana? Com va contribuir l’or a posar fi a l’apartheid? Quants lingots es guarden al Banc d’Anglaterra i per què? Quant de temps triga l’ascensor de la mina de La Ronde, al Canadà, a baixar els més de 3 quilòmetres que ha de caure fins a les galeries d’extracció d’or?

En aquest extraordinari documental, Idris Elba (conegut per sèries com The Wire o Luther) es posa al servei del World Gold Council per descobrir la història de l’or i la relació que hi tenim els humans. Se n’analitzen múltiples aspectes: des de la importància de l’or per al poder fins a l’ús en la bellesa o en la tecnologia actual. L’or és omnipresent en la història de la humanitat, li atribuïm valor i el fem servir per a un munt de coses en el nostre dia a dia.

Gold: a journey, es pot veure en obert i amb subtítols al canal de Youtube del World Gold Council. Hi trobarem una excel·lent fotografia i moments emocionants com quan Elba, d’origen ghanès, és rebut pel rei de Ghana enmig d’una recepció on l’or és l’absolut protagonista.

La importància de l’or

Al documental també s’aprofundeix en les aplicacions de l’or en el progrés de la humanitat. Les nanopartícules d’or són presents als tests reactius per detectar moltes malalties, entre elles la Covid. Però també són clau per als circuits de tots els aparells tecnològics que fem servir i seran essencials per als ordinadors quàntics. L’or ha estat, és i serà, doncs, un material imprescindible per a la indústria.

Però també té efectes col·laterals en el desenvolupament econòmic de la població. Levi-Strauss deu tot el seu negoci a la febre de l’or a Califòrnia que, a més, va provocar el naixement de San Francisco. I el mateix va succeir a Johannesburg, la capital de Sud-àfrica, sorgida gràcies a la mineria d’or. Actualment, en altres zones d’Àfrica, és clau per combatre la malària i per generar energia.

Gold: a journey és una molt bona manera d’obrir la mirada al voltant del metall rei. Tenir or físic no és només una manera d’enriquir-se o de protegir els estalvis com fem des de Preciosos 11Onze. És formar part d’una història que uneix tota la humanitat a través dels temps, i això no passa gaire sovint. Poques coses aconsegueixen un consens tan absolut. No hi ha cap dubte sobre el valor de l’or. No parlem només del valor financer, sinó del valor emocional, històric i industrial d’aquest metall que va venir de l’espai per canviar la vida a la Terra.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Estem tornant al patró or?

2min lectura

Països fora de l’esfera occidental estan comprant...

Invertir

Les virtuts de l’or com a actiu d’inversió

4min lectura

Com preservar el valor de les teves inversions quan tot...

Invertir

Or físic o or digital: quin escullo i per què?

3min lectura

Davant la situació excepcional en què ens trobem,...



Els cinc estats emergents que formen el grup dels BRICS representen cinc de les economies més grans del món. Una força creixent que pretén redefinir l’ordre polític i econòmic internacional, fins ara dominat per les organitzacions creades per les potències occidentals.

 

El fòrum integrat pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica, un grup de grans economies emergents conegut com els BRICS, representa més del 40% de la població i gairebé el 25% del PIB mundial. Una aliança estratègica que ha fixat les bases d’un nou ordre polític i econòmic internacional, pensat per oferir una alternativa al model occidental, fins ara sotmès al poder hegemònic dels Estats Units i del dòlar com a moneda de reserva en l’economia global. 

Molts altres països han manifestat el seu interès per adherir-se al bloc: l’Iran i l’Argentina van sol·licitar la seva adhesió durant el 2022, mentre que l’Aràbia Saudita, Turquia, Algèria i Egipte també han manifestat el seu interès. Tenint en compte que alguns d’aquests països són els principals productors de petroli, no es pot menysprear l’impacte que aquestes adhesions tindrien en reforçar l’esfera d’influència de l’aliança.  

 

Democratitzant la globalització

Amb la creació d’un nou banc de desenvolupament i un fons d’estabilitat financera, els BRICS exerciran un paper clau en la configuració del sistema financer mundial. L’objectiu és proporcionar fonts alternatives de finançament als països en desenvolupament. S’espera que aquestes iniciatives desafiïn l’statu quo de les institucions financeres tradicionals dominades per Occident, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial.

La necessitat de muntar aquesta estructura alternativa ha sorgit, en part, pel fet que l’FMI no s’ha adaptat a la nova situació econòmica d’un món multipolar. Els nous poders emergents ja no es conformen en ser tractats com el pati del darrere dels Estats Units, països on durant dècades s’han instaurat governs, amb la complicitat de l’FMI, per servir els interessos de les corporacions americanes, tal com està passant a Ucraïna.

El persistent veto nord-americà a les propostes de donar als països emergents drets de vot dins més ajustats al seu pes en l’economia mundial, junt amb la negativa a reformar les polítiques restrictives, davant de crisis econòmiques, que asseguren la misèria per la població i grans beneficis per les multinacionals, han esperonat un canvi de paradigma que reequilibrarà el repartiment del poder global.

 

Desmarcant-se del dòlar

Rússia i la Xina fa dècades que van firmar acords per iniciar programes de desdolarització per protegir i blindar les seves economies davant les sancions del govern dels EUA i el Fons Monetari Internacional (FMI). La guerra comercial contra la Xina i les sancions econòmiques sense precedents contra Rússia arran del conflicte a Ucraïna, han accelerat aquest procés de desdolarització al que cada dia s’hi van sumant més països, preocupats per l’abús de privilegi del gegant americà, a l’hora de militaritzar l’accés i ús del dòlar per servir els seus interessos econòmics i geopolítics.

En aquest context, els BRICS estan estudiant la creació de la seva pròpia divisa, una moneda comuna com proposava Lula da Silva, president del Brasil, que afebliria encara més la capacitat dels Estats Units per portar a terme la seva agressiva política exterior. El president Vladímir Putin, anunciava el juny del 2022, que la idea serà debatuda en la cimera dels BRICS que tindrà lloc a Sud-àfrica l’agost del 2023.

Així mateix, els bancs centrals de la Xina, Rússia, Turquia, Uzbekistan, Qatar i l’Índia, estan comprant i acumulant reserves d’or en quantitats rècord, que no s’havien vist des de fa 55 anys. Un fenomen que alguns analistes geopolítics veuen com un senyal inequívoc que estan diversificant les seves economies per alliberar-se de l’hegemonia del dòlar.

Per altra banda, l’ús de les sancions econòmiques per excloure bancs del protocol de comunicacions interbancàries SWIFT, ha consolidat els esforços per la creació de sistemes alternatius com el (CIPS) xinès o el (SPFS) rus, al qual ja tenen accés 52 entitats financeres de 12 països, i que ja està disponible per a la connexió de bancs dels cinc països que formen l’aliança dels BRICS.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

SWIFT

6min lectura

Analitzem com el SWIFT ha esdevingut una arma estratègica d’Occident.

Economia

Desdolarització: una tendència a l'alça

4min lectura

Analitzem els motius que hi ha darrere la desdolarització.

Cultura

L'actualitat de sistema extractiu

14min lectura

Com ja havia succeït amb la resolució de passats...



Els bancs espanyols són els que menys paguen als clients pels seus dipòsits. Actualment diversos acadèmics atribueixen la responsabilitat de la Gran Inflació dels anys setanta del segle XX al fet que els ciutadans deixessin de veure remunerats els seus estalvis, empenyent-los a gastar i a impulsar la inflació.

 

Els bancs espanyols paguen pels comptes a la vista dels seus clients un 0,04% i un 0,64% pels dipòsits. Són, de lluny, els més avars d’Europa, ja que a la UE es paga, de mitjana, un 70% més. Això succeeix al mateix temps que presenten beneficis rècord. Les dades no només parlen d’una cobdícia forassenyada per part del sistema bancari espanyol, també podria ser una amenaça per al conjunt de l’economia. I és que la reducció de la remuneració de l’estalvi sembla que va ser clau per provocar la Gran Inflació dels anys setanta als Estats Units, amb un efecte devastador a les economies d’arreu del món.

 

Menys rendiments, més despesa

Tot plegat s’explica en un article científic de l’economista Itamar Drecshler, professor de la Universitat de Pensilvània i autor del citat article en col·laboració amb dos investigadors de la Universitat de Nova York. A l’article els acadèmics proposen una relectura dels desencadenants d’una de les majors crisis financeres de la història, que es va endur els estalvis de milions de persones. Aleshores, el període inflacionari es va allargar de 1965 a 1982 i va arribar al 14%

En aquella època hi van confluir una sèrie de factors que van afectar terriblement l’economia: la grandíssima despesa pública per sufragar la guerra del Vietnam amb el conseqüent abandonament del Patró Or per la impossibilitat de recolzar aquell volum de deute; la crisi del petroli i també una espiral salaris-preus que anaven perseguint-se i empenyent-se mútuament. Tot plegat no es va poder controlar fins que el president de la Reserva Federal Paul Volcker va apujar el preu dels diners agressivament, empenyent el país a una recessió per restablir l’autoritat de la Fed.

Però hi ha un element més sobre la taula que, fins ara, no s’havia apuntat com a responsable de la inflació i que hi podria haver tingut molt a veure. L’any 1965 es va posar en marxa una legislació financera coneguda com a Regulació Q. A la pràctica imposava una limitació a la remuneració dels estalvis, fet que impedia que els ciutadans es beneficiessin de possibles pujades d’interès. Penalitzar d’aquesta manera l’estalvi va provocar que moltíssimes persones deixessin de veure cap sentit a estalviar, així és que van preferir gastar. Com a conseqüència, l’augment de demanda va provocar la pujada dels preus. La inflació, evidentment, va tenir l’efecte de reduir encara més l’estalvi, perquè calia més diners per comprar béns de consum que abans eren més barats. Aquesta espiral va danyar intensament l’economia d’Estats Units i es va escampar internacionalment.

Es repeteix la història?

L’actual escenari té punts en comú amb el que es va viure als anys setanta o, si més no, s’estan repetint alguns dels errors. El principal podria ser penalitzar l’estalvi dels ciutadans en un cicle inflacionari. Perquè tant la Reserva Federal com el BCE ja han pujat decididament els tipus d’interès, però els bancs no ho han traslladat als clients. En aquest context cal recordar que el 2021 la inflació a Espanya va ser del 3,1%, el 2022 del 8,4%, i el 2023 va tornar al 3,1%. Això implica una pujada de preus mitjana del 14,5% en tres anys. Però, a més, cal tenir en compte que en alguns productes bàsics de la cistella de la compra els preus han pujat per damunt del 30%. Si hi afegim l’altíssima despesa pública per suportar els conflictes bèl·lics en marxa tenim un panorama sorprenentment familiar a l’ocorregut als anys setanta. I, no aprenent dels errors històrics, la banca continua moguda per l’avarícia en lloc de repercutir en els clients els rendiments que els alts tipus d’interès del BCE els generen.

Una de les millors opcions a nivell individual començar a frenar aquesta espiral és trobar fórmules d’estalvi que evitin un consumisme excessiu que alimenti, encara més, el remolí inflacionista. A 11Onze ens esforcem a oferir opcions perquè els nostres usuaris no vegin degradats els seus estalvis. Ho fem a través de productes com l’Or de Preciosos 11Onze, però també a través de productes com el Finança Litigis que 11Onze Recomana i que permeten aconseguir guanys de més de 9% pels diners aportats. El que, sens dubte, no ajuda a frenar la inflació és gastar els nostres estalvis en productes sobrevalorats o deixar que els diners minvin en comptes sense rendiments.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Estalvi per a totes les butxaques

3min lectura

Els baixos rendiments que ofereixen els dipòsits de la...

Estalvis

Quina és l’opció d’estalvi que més t’encaixa?

3min lectura

Els dipòsits a termini fix, les lletres del Tresor i els fons...

Estalvis

L’or, el refugi davant les crisis

5min lectura

Davant d’una inflació que continua augmentant, la...



Als anys 50 del segle XX es van crear les targetes de crèdit i amb l’arribada dels telèfons intel·ligents es van popularitzar les virtuals. Repassem la història de les targetes i les seves possibilitats.

 

Fa seixanta anys de la primera targeta de pagament i, des d’aquell dia, la nostra manera de comprar ha canviat per adaptar-se fins a arribar a l’era del comerç digital, donant també un canvi radical en la nostra forma de pagament. La forma de consumir canvia constantment, s’ha pogut comprovar amb l’increment de l’e-commerce, arran de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 d’aquest passat 2020, com es pot veure en l’estudi fet per Kantar, qui assegura que 3 de cada 4 llars espanyoles han fet compres per internet durant aquest passat any 2020, i que aquestes llars continuen comprant en línia aquest 2021. Les llars que ara compren per Internet són un 74,4%, això ha incrementat els consumidors d’e-commerce en un 8,4% des del 2017. Segons detalla Kantar en el seu estudi, el 26,6% dels consumidors restants són persones grans que es desplacen a comprar personalment elles mateixes els productes, ja que prefereixen un tracte personalitzat. I de la mateixa manera que ha canviat el model de consum, també ha canviat el model de pagament. Benvinguts a l’era de les targetes virtuals.

Què són les targetes virtuals? 

Les targetes virtuals són targetes més segures, i a diferència de les targetes de pagament convencionals, són completament virtuals. El seu pagament és exclusivament per compres virtuals, amb la possibilitat, també, de poder pagar en establiments físics si tens la targeta vinculada al wallet del teu smartphone. La targeta virtual disposa d’un número, d’una data de caducitat i també d’un número de control, com detalla Rankia. La web financera també diu que els controls de seguretat de les targetes virtuals són molt variats. Alguns bancs tenen un codi dinàmic que va canviant en cada compra, mentre d’altres permeten realitzar molt poques compres, i en cas de quedar diners a la targeta, aquests diners tornen automàticament al compte del qual va ser recarregada la targeta. Cada client és lliure de fer una nova targeta virtual quan la necessiti, així de senzill.

Com va néixer la targeta virtual?

Des de la primera targeta de pagament del món de Diners Club l’any 1950, el món de les targetes de pagament ha donat moltes voltes, passant per l’arribada de les targetes de crèdit a Espanya als anys seixanta, fins a arribar a les targetes virtuals, segons detalla la web de Finanzas. La pàgina especialitzada en finances recorda que les targetes virtuals van néixer juntament amb l’arribada de la telefonia mòbil, amb els sistemes de pagament anomenats “wallets”.

Com estan regulades?

La regulació europea PSD2, la nova normativa europea de serveis de pagament electrònics, va entrar en vigor el setembre del 2018, amb la finalitat de reforçar la seguretat dels consumidors amb els sistemes de pagament del comerç electrònic. Amb aquesta regulació, que ja fa tres anys que és vigent, es pot dir que alguna cosa ha d’estar canviant en la nova manera de fer pagaments. En definitiva, podem dir que les targetes virtuals han arribat per quedar-se com un mitjà més de pagament.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Finances

Com protegir-nos de les estafes en línia?

5min lectura

Cada any hi ha milions de persones arreu del món...

Economia

Les fintech, el futur de la banca és ara

4min lectura

Cada vegada són més les empreses que fusionen...

Tecnologia

Targetes virtuals per a compres segures

4min lectura

Les targetes virtuals són el principal mètode de...



Segons l’Idescat, aquest mes de juny de 2021 hi havia 445.862 persones en situació d’atur. D’aquestes, més de la meitat (54 %), concretament 240.564 persones, pertanyen a  la franja d’edat de més de quaranta-cinc anys. 

 

Aquestes dades impactants reflecteixen que és la gent propera a l’edat dels cinquanta anys la qui ho té més difícil a l’hora de trobar feina. Què està succeint?

Cal preguntar-nos si podem avançar com a societat sense comptar amb la gent que millor pot donar un valor afegit a les feines. Com pot ser que la gent que pot aportar experiència, seriositat, rigor i talent a una empresa sigui la que ho té més difícil per a trobar feina? 

 

Tenir més de cinquanta anys: dificultat o oportunitat?

Tot apunta, bàsicament, a un problema de cultura empresarial, atès que l’experiència és un valor poc cotitzat. A banda de voler estalviar i no valorar prou l’oportunitat que implica tenir un treballador jove i un de sènior junts, un tàndem imparable, es descarten els currículums dels professionals sèniors de manera automàtica. Així doncs, fins que no hi hagi un canvi de mentalitat, difícilment es podrà donar una solució a aquest problema nefast. Un dels neguits que tenen les persones que volten l’edat dels cinquanta per a cercar feina és que són més a prop de l’edat de jubilació. Però això no ha de ser cap entrebanc, ja que són persones amb més recorregut professional i més experiència que les persones joves, i això n’és un valor afegit.

 

Ara bé, què podem fer si ens trobem en aquesta situació? Aquí tens 11 consells que et donem perquè trobar feina més enllà dels cinquanta sigui una oportunitat:

  • No perdre mai les ganes d’aprendre i, sobretot, les habilitats digitals.
  • Seguir formant-se. Aquesta actitud és de les més valorades.
  • Ser optimista i demanar ajuda per a trobar feina. Ser positiu i constant!
  • Tenir paciència i esperança, saber gestionar el «no» i treballar la resiliència.
  • Elaborar un currículum dissenyat per a cada oferta de treball.
  • Encara que es tingui una experiència laboral molt dilatada, explicar només la dels últims 15 o 20 anys.
  • Tenir clar en quin sector es vol treballar.
  • No incloure al teu CV l’estat civil, fills ni dades massa personals.
  • Aprofita els recursos públics que ofereix el teu ajuntament, Consell Comarcal… De ben segur que hi trobaràs algun recurs que t’ajudi a trobar feina.
  • Busca oportunitats en els sectors que han sortit reforçats per la crisi sanitària: tecnologia, farmàcia, educació, sanitat…
  • Activa’t a les xarxes socials. Fes un bon perfil de LinkedIn, una bona xarxa de contactes i dona’t a conèixer!

Ser positiu és una de les primeres coses que hem de tenir clares a l’hora de trobar feina, i recordar que passi el que passi, i costi el que costi trobar-la, l’oportunitat sempre hi és, perquè el sol surt cada dia.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Professions més cercades 2021

4min lectura

La nostra “nova normalitat” en convivència amb el virus ha

Comunitat

Què vols estudiar?

4min lectura

Milers de joves cada any han de decidir quina carrera escollir un cop han fet la selectivitat

Economia

Compartir responsabilitats

6min lectura

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius es



Com afecta la gestió ramadera el medi ambient? Dues associacions ramaderes del Segrià (Lleida) han convertit el problema dels purins en una solució. Han creat una planta de compostatge pionera a l’Estat. N’hem parlat en un nou episodi de Persones, amb Miquel Serra, un dels impulsors del projecte.

 

Amb no més de 10.000 habitants, Alcarràs és el municipi d’Europa amb més densitat de granges per quilòmetre quadrat. En total, aplega 45.000 caps de vedell, 35.000 mares de porcí i unes 250.000 places d’engreix. Per això, per als veïns, la gestió del nitrogen que provoquen els purins era importantíssima per complir amb els estàndards europeus. Així és com va néixer el projecte de la planta de compostatge, impulsada per les dues grans entitats ramaderes del municipi, per convertir els purins en adob. 

I ho van fer de manera col·lectiva, tal com recorda Serra. El projecte els ha costat 1,5 milions d’euros. “Els fems del boví són de millor gestió. I a les granges de porcí, on tenim separadors de fems sòlids i líquids, ens interessava poder gestionar els fems sòlids. La planta de compostatge ens havia de permetre fer una gestió separada entre ambdós fems, perquè el producte de boví està catalogat com a producció ecològica; i el de porcí, no, tot i que sí que es pot fer servir per a agricultura convencional”, detalla Serra, que és membre de l’entitat impulsora a Alcarràs Bioproductors.

Un cas excepcional

I per què no hi ha més plantes de compostatge com la d’Alcarràs arreu del territori? “Fins ara, totes les plantes de compostatge les ha muntat gent que volia fer negoci. I una manera era fer gestió d’altres subproductes que són de difícil tractament i per la qual les empreses pagaven a les plantes de compostatge. Això és el que les feia viables”, explica Serra.

Per contra, a Alcarràs volien una planta de compostatge de fems i purins, sense buscar primer la rendibilitat, sinó el benefici mediambiental i la continuïtat de les seves granges, i això la converteix en un cas únic a l’Estat. “Cal pensar que el nostre negoci és el de produir carn”, argumenta l’impulsor, que explica que, això no obstant, ja hi ha tres multinacionals que s’han interessat per comprar el compostatge que produiran. “Al final estem convençuts que l’aconseguirem fer viable”, reconeix.

Sobre el finançament, encara no s’han plantejat l’ajuda dels fons europeus, perquè la iniciativa va néixer abans, però Serra explica que se senten molt acompanyats pel Departament d’Agricultura i la Diputació de Lleida. “A través del projecte BioHub Km 0, pensat per reactivar l’economia de la zona, hem pogut gestionar una petita subvenció que ens permet ser més ambiciosos”, explica Serra. De fet, la planta de compostatge és només el primer pas per a un projecte més gran d’economia circular i sostenible. Es tracta de generar una alternativa que permeti conservar i valorar el talent del territori. Convertir purins en adob pot ser la solució sostenible definitiva, però segueixen investigant més usos. Per exemple, dels fems se’n pot extreure cel·lulosa que es podria utilitzar per fer teixits. Potser el futur de la moda sostenible serà dur roba feta amb teixits de purins.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Economia sostenible, què és?

6min lectura

L’economia sostenible busca augmentar el benestar social tot

Sostenibilitat

Cooperatives agràries

4min lectura

El president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Ramon

Sostenibilitat

Els consumidors capgiren el mercat

2min lectura

No som prou conscients del poder que tenim com a



La primera societat de banca moderna a Catalunya va ser fundada l’any 1844. Fou el Banc de Barcelona i en els seus inicis va orientar-se al finançament d’empreses.

 

Aquesta banca va destacar per ser la primera banca de l’estat en fer emissió de bitllets, tal com explica el periodista Sergi Hernández, a la web de Btv. El periodista també fa èmfasi en el fet que el banc no va centrar-se només a fer circular bitllets per l’estat, atès que en aquell temps l’emissió de bitllets era deslocalitzada, sinó que també va ser el primer a ajudar al comerç i la indústria

Els primers bitllets del banc eren completament artesans. Per evitar que fossin falsificats, es feien amb moltes floritures i s’enganxaven a un talonari. Les figures també eren un punt important per la seva difícil reproducció, fent que així fos més difícil poder-los falsificar. Hernández també ens recorda que hi havia dues figures femenines, en alguns bitllets d’aquesta època: una figura femenina representava Espanya, i una altra figura femenina representava Barcelona, com a símbol de les mares del banc.

Als bitllets una figura femenina representava Espanya, i una altra Barcelona, com a símbol de les mares del banc.

El periodista ens recorda que el Banc de Barcelona, als seus inicis, va anar sobre rodes fins que va patir les primeres crisis. Concretament, el 1874 va deixar d’emetre bitllets dels bancs provincials, i això va fer que deixés de funcionar com a banc comercial. Posteriorment, sota els efectes de la crisi a Espanya després de la Primera Guerra Mundial, el Banc de Barcelona va fer fallida el 1920.

I el mateix any de la seva fallida, el 1920, va néixer a Reus el Banc de Catalunya. Aquest hòlding bancari va ser creat pels financers locals Francesc i Eduard Recasens, i Evarist Fàbregas, com escriu Marc Pons, a El Nacional. Aquestes tres persones, propietaris de diferents bancs al nostre país, com explica Pons, van agafar les restes que quedaven del Banc de Barcelona i les van afegir a la seva nova entitat bancària, anomenada Banc de Catalunya. Pons també ens recorda que el banc va començar a créixer i a obrir sucursals arreu de Catalunya i fins i tot al País Valencià, i l’any 1930 va internacionalitzar-se amb l’obertura d’una oficina del Banc de Catalunya a París. Però la història d’aquest nou banc va ser curta. Com bé diu al seu article del Diari El Nacional el periodista Marc Pons, el dia 2 de juliol de 1931, el ministre Prieto va ordenar retirar els saldos que tenien Campsa i Cepsa dins del Banc de Catalunya, i que representaven més del 50% dels dipòsits de l’entitat. Particulars i empresaris també van treure els seus dipòsits, i això va fer caure el Banc de Catalunya pocs dies després. I amb la fallida al coll i el banc d’Espanya negant-se a finançar el Banc de Catalunya, es va fer impossible atendre les obligacions compromeses que venien de l’activitat de Campsa i Cepsa. Així doncs, l’any 1931 va haver de tancar les portes.

 

I amb el Banc de Catalunya amb la fallida al coll, i el banc d’Espanya negant-se a finançar el Banc de Catalunya, finalment el Banc de Catalunya va fer fallida el 1931.

Avui, als Països Catalans, resten en funcionament dues caixes d’estalvis, les conegudes Caixa d’Ontinyent i Caixa d’Estalvis de Pollença. També diferents cooperatives de crèdit, com per exemple Caixa d’Enginyers o Caixa de Guissona. A part, tenim una desena de bancs, una entitat de diners electrònics, diferents agències de societats de valors, societats gestores d’institucions d’inversió col·lectiva i societats cooperatives amb serveis financers segons les dades de la llista d’entitats financeres als països catalans. 

Però estem en una època de canvis en la societat, la pandèmia ha accelerat el què ja s’hagués produit de manera més progressiva, que és la necessitat de reinventar la nostra manera de viure, de ser més ètics i més sostenibles. Això ha creat la necessitat d’una banca de futur, una banca que s’adapti a totes les generacions, amb una resposta clara, que sigui transparent i on els seus clients siguin tractats com persones, atenent les seves necessitats reals amb transparència i de manera simple. Estem deixant enrere la banca tradicional. Sense desmerèixer una història de bancs i caixes que han marcat i deixat empremta en l’economia catalana, ara toca reinventar-se, toca arremangar-se i amb uns quants cops d’aixada fer com hem fet sempre els catalans, cultivar la terra per fer néixer la nova banca que el país necessita.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Desencontres històrics Catalunya-Espanya

10min lectura

L’economia ha estat una de les grans protagonistes de la...

Economia

Tot el que cal saber sobre la nova banca

4min lectura

Encara et preguntes què és, ben bé, una fintech?

Economia

Una fincom per fer sostenible l’economia

4min lectura

Darrerament sentim expressions com “producte Km 0” i...



Un estudi de l’ACNUR sobre l’educació i la seva importància en la inclusió social posa de manifest que un dels reptes més importants que enfronten els infants refugiats és l’accés desigual a l’educació. 

 

Un denominador comú de les crisis de refugiats és que, independentment de la seva ubicació, quan les famílies es veuen obligades a abandonar les seves llars, l’estabilitat de la vida dels infants es veu inevitablement alterada. Així mateix, la pèrdua de seguretat, dignitat i l’accés a l’educació són algunes de les conseqüències més immediates que afecten les persones desplaçades.

No calia un informe per entendre la importància d’assegurar-se que els nens i joves refugiats tinguin accés al sistema educatiu, però sí que és important conèixer les xifres més enllà dels eslògans genèrics que desdibuixen el problema. Concretament, per poder oferir els recursos i eines necessàries per abordar el problema.

 

El talent és universal, l’educació no

L’estudi d’AGNUR es basa en dades de més de 40 països de tot el món i emfatitza que, fins i tot abans de la pandèmia, s’estimava que la proporció de nens de 10 anys que no saben llegir ni entendre un text senzill era del 57% als països de renda baixa i mitjana, i del 86% a l’Àfrica subsahariana, on viuen milions de refugiats: “Una educació de mala qualitat i la manca d’accés a escoles i instituts afecten centenars de milions de nens. Però no hi ha dubte que els joves refugiats ho pateixen de manera més aguda.”

Les dades indiquen com els nens refugiats s’estan quedant enrere respecte als no refugiats pel que fa a l’accés a una educació de qualitat. L’índex d’escolarització a les escoles bressol és de tan sols el 42%, mentre que a l’educació primària se situa en el 68%. Pel que fa a l’ensenyament secundari és significativament inferior, 37%, i en estudis superiors no passa del 6%, molt per sota dels nivells mundials, especialment dels països més rics. 

Promovent una visió inclusiva de l’ensenyament podem treballar cap a una realitat on tots els infants, també els refugiats, tinguin les mateixes oportunitats per créixer, aprendre i aspirar a un futur millor. Això requereix un esforç de solidaritat col·lectiva que implica la participació de tota la societat, sense que importin les fronteres.

 

11Onze s’Arremanga

Des d’11Onze hem decidit arremangar-nos i volem construir 50 Escoles Refugi per a les criatures del nord de Síria. Així podrem ajudar a 1.750 nens i nenes. Per tal de fer-ho possible, calen 100.000 euros que 11Onze s’Arremanga farà arribar a Better Shelter perquè dugui a terme l’acció sobre el terreny. Comptem amb tu?

Vull arremangar-me!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Escoles Refugi: seguretat i dignitat

4min lectura

A 11Onze Podcast parlem amb Miguel Acebrón García...

Comunitat

Final de curs: una crida a la solidaritat

3min lectura

S’acaba el curs escolar i comencen les vacances...

Cultura

Dret a l’educació: els infants refugiats el tenen?

3min lectura

El 50% de les criatures refugiades no poden fer...



La majoria hem assumit que la pensió de jubilació suposarà una reducció important de la nostra capacitat adquisitiva, si bé encara són pocs els que estan prenent mesures. T’oferim cinc consells financers per gaudir d’una jubilació digna, la qual cosa en cap cas implica contractar un pla de pensions.

 

El futur de les pensions està en dubte. L’envelliment de la població i l’esperança més gran de vida estan dinamitant el precari equilibri entre els ingressos per cotitzacions i els pagaments de pensions. Es calcula que la Seguretat Social va tancar 2022 amb un dèficit de gairebé 5.000 milions d’euros. I el forat es fa més gran cada dia.

El panorama és tan ombrívol que l’economista Javier Díaz-Giménez advertia a l’octubre que per a equilibrar el sistema seria necessari reduir a la meitat les pensions, duplicar les contribucions i retardar la jubilació als 74 anys.

 

Falta de preparació

Malgrat la incertesa sobre el futur de les pensions, una recent enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris posa de manifest que set de cada deu persones no estan preparant la seva jubilació. I això que la majoria assumeix que els seus ingressos minvaran després de la jubilació.

Dos de cada cinc no ho fan per incapacitat material: o bé no tenen suficients ingressos per a estalviar (20%) o tenen altres despeses a les quals han de donar prioritat (20%). Un 35% no es prepara pel que gairebé podria considerar-se “irresponsabilitat”, ja que creuen que la seva pensió serà suficient, es consideren massa joves o directament no els preocupa. I un 19% al·lega desconeixement, perquè no saben com preparar-se financerament.

 

Consells per conservar poder adquisitiu

Sobretot pensant en els membres d’aquest últim grup, aquí van alguns consells per millorar la nostra situació econòmica durant la jubilació:

  1. Com més aviat millor, millor. S’equivoquen aquells que es consideren massa joves per preocupar-se per la seva jubilació. L’interès compost fa que començar a estalviar abans suposi una gran diferència en la quantitat disponible per a la jubilació. Si cada any invertim una mateixa quantitat i obtenim una rendibilitat del 5%, començar als 20 anys ens permetrà retirar-nos amb gairebé el doble de capital que si comencem als 30. Cal tenir en compte que els rendiments de cada any se sumen al capital sobre el que es calculen els interessos del següent, amb la qual cosa començar abans multiplica els resultats finals.
  2. Estalvia el que puguis. La quantitat ideal depèn de les teves possibilitats i els teus objectius. Com mostra l’enquesta de l’OCU, hi ha un percentatge important de persones que gairebé no poden dedicar res a la seva jubilació. Si no és el teu cas, un bon punt de partida seria invertir entre el 10 i el 15% dels teus ingressos. Si cada any pots augmentar l’aportació, millor.
  3. Ni fons de pensions ni gairebé cap fons d’inversió. Un estudi adverteix que la rendibilitat mitjana dels fons de pensions del mercat espanyol entre 2006 i 2021 (1,83%) va ser fins i tot inferior a la dels bons de l’estat en aquest mateix període (4%). I una cosa similar va succeir amb els fons d’inversió, ja que la seva rendibilitat mitjana va ser de l’1,91%. La recerca mostra que només 64 dels 562 fons d’inversió analitzats van tenir una rendibilitat superior a la dels bons de l’estat.
  4. Diversifica. A l’hora d’invertir sempre es diu que no és bo posar tots els ous en la mateixa cistella. Per equilibrar rendibilitat i risc, convé tenir una cartera diversificada, on poden tenir cabuda accions, bons, actius immobiliaris, or i fins i tot criptoactius. La idea és no exposar-se a un únic tipus d’actiu que pugui desplomar-se i volatilitzar els nostres estalvis. I els percentatges de cada actiu dependran de la nostra edat i el risc que estem disposats a assumir.
  5. L’atractiu dels fons indexats. Dins d’aquesta cartera diversificada, val la pena que tinguin un protagonisme especial els fons indexats de les grans borses internacionals. Aquesta opció és més senzilla, segura i barata que jugar en bossa, ja que els fons indexats compren totes les accions o bons d’una categoria o mercat, amb el que les nostres pèrdues o guanys s’ajusten a la seva evolució global. Convé pensar en gran perquè la rendibilitat mitjana de l’IBEX-35 entre 2006 i 2021 va ser només de l’1,35%, mentre que la del S&P500 va ser del 10,7%.

Segons l’enquesta de l’OCU, avui dia només un de cada deu jubilats compta amb altres fonts d’ingressos diferents de la pensió pública, sobretot el lloguer de propietats immobiliàries i els plans de pensions. Per això, no és d’estranyar que un bon percentatge dels pensionistes es penedeixin de no haver estalviat alguna cosa més pensant en el futur. Val la pena que el seu lament ens serveixi d’advertiment.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

El forat de la Gran Jubilació

4min lectura

La jubilació prevista del 50% del funcionariat l’any 2023.

Comunitat

Una vellesa digna

3min lectura

Planificar una vellesa a mida, amb autonomia i qualitat de vida.

Comunitat

La veritat sobre el sistema de pensions

4min lectura

És sostenible el sistema de pensions?



Les reivindicacions dels pagesos i agricultors, que s’emmarquen en un malestar a escala europea, posen el país davant d’un repte colossal. El de decidir si Catalunya ha de ser sobirana alimentàriament o ha de renegar de la seva pròpia terra. A 11Onze ho tenim clar: amb el menjar no s’hi juga.

 

Que el sector primari és essencial ho sap tothom, però sembla que de vegades ens n’oblidem. Per això els agricultors catalans, igual que els europeus, estan en peu de guerra. Les demandes són ben simples i es podrien resumir en una: tenir una mica de respecte per un sector que posa el plat a taula per a la Catalunya dels 8 milions

L’excés de burocràcia, l’asfíxia econòmica i la pressió reguladora són els cavalls de batalla d’uns pagesos que veuen que les males condicions del seu sector desincentiven el possible relleu generacional. Actualment, el pagès és un romàntic amb tractor. Gent que estima la terra i la treballa tot i que no s’hi guanya la vida. Les queixes d’haver de vendre per sota del cost de producció són endèmiques, i des de fa temps s’hi afegeixen la desprotecció dels agricultors davant dels intermediaris, les grans cadenes i la importació de productes d’altres països, que molt sovint no compleixen l’exigentíssima normativa que es demana als agricultors i ramaders europeus.

 

La grisor europea

La sobirania alimentària catalana està en qüestió, en part, per la xacra reguladora europea. La UE, governada des de la gris Brussel·les, empeny la seva enrevessada normativa cap a baix. El laberint burocràtic es llança cap al graó immediatament inferior de la cadena i va baixant per les administracions fins que cau de morros davant d’uns pagesos incapaços de gestionar l’absurda tirallonga d’ets i uts. Es demana a les persones més sàvies del món, les que saben crear menjar, que a més siguin oficinistes i recopilin dades i omplin formularis sens fi perquè pugin de nou la cadena i satisfacin la set de paperassa d’un buròcrata de Brussel·les.

El desembre de 2022 l’agricultor i diputat de Junts, Salvador Vergés, llegia al Parlament una llista de les gestions que s’exigeixen als pagesos. La tirallonga s’ha tornat a fer viral aquests dies arran de les protestes i, si no fos que tracta un tema tan seriós, faria riure.

La sequera i les prioritats

A tots els problemes habituals de la pagesia, enguany a més s’hi afegeix el de la sequera que viu tot el país. Els agricultors, per decisió del govern català, van ser dels primers a rebre les estocades de les retallades en el consum d’aigua. Mentrestant devien assistir, astorats, a una campanya turística d’estiu sense limitacions. I deuen continuar ben sorpresos, encara, veient la verdor dels camps de golf, observant les ingents fuites d’aigua declarades per l’ACA i adonant-se que les empreses envasadores d’aigua continuen extraient aigua dels rius. Els supermercats segueixen ben plens d’ampolles de plàstic plenes d’aigua tot i que produir ampolles de plàstic contamina i obliga a un consum extra d’aigua. Tot per comercialitzar un bé essencial que a d’altres els és negat. És ben normal, doncs, que els pagesos es preguntin fins quan ha de durar la broma?

 

Sobirania desoladora

Tot plegat deixa un panorama desencoratjador: el d’un país incapaç d’establir i gestionar les seves prioritats bàsiques. Si no som capaços de garantir la producció alimentària i l’aigua, què aspirem a ser? Per aquest motiu els agricultors redoblen la seva pressió, tot i que ja els rebés el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El president tot sovint penja a les seves xarxes vídeos on se’l veu fent receptes de cuina. És una manera distesa de mostrar-se davant del públic, però d’on són els ous que el Molt Honorable fa servir per fer el pa de pessic? D’on venen la farina, la mantega, la llet, la carn, les pomes o les carxofes? La resposta d’un polític urbanita seria ben simple: del supermercat. 

En una època en què sembla que Europa hagi donat l’esquena al sector primari per obsedir-se en l’economia de guerra, tot mirant a Rússia, des d’11Onze volem posar-nos al costat de la pagesia recordant, una vegada més, el risc de crisi alimentària al que ens enfrontem.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Benestar

Canviar el sistema agroalimentari actual?

4min lectura

La producció d’aliments genera un terç de les emissions...

Economia

El retorn de l’home del sac comunista

4min lectura

Alts comandaments de l’OTAN avisen que els governs...

Cultura

Sobirania alimentària de Catalunya?

6min lectura

El canvi climàtic, la guerra a Ucraïna i l’embut logístic...



App Store Google Play