Els secrets que amaga la Fira de Santa Llúcia

Ens hem de remuntar al 1736 per tenir constància per primer cop de l’existència de la Fira de Santa Llúcia. Ni una calamitat com la terrible epidèmia de febre groga que va patir Barcelona el 1860 ha esguerrat mai l’esdeveniment.

 

De detalls curiosos, n’hi ha una pila. Antigament, per exemple, a la Fira de Santa Llúcia se la coneixia com “la fira de les noies”, perquè hi anaven moltes fadrines i es creia que era un bon lloc per concertar un matrimoni. Les noies de la rodalia, acompanyades de les mares, hi anaven ben vestides i enjoiades a fer-se veure i aconseguir pretendents.

Tal com recorda l’historiador Joan Amades, al segle XIX el mercat s’organitzava en sols tres dies i en espais diferents del nucli històric de la ciutat: per la Puríssima i per Santa Llúcia, a la plaça de la Catedral; i per Sant Tomàs, a la plaça del Pi, a la plaça de Sant Josep Oriol i a la plaça del Born. En aquestes fires es venien figures, casetes i altres construccions pel pessebre, com fonts, pous o molins. En canvi, els elements naturals, com la molsa o el suro, es venien a l’anomenada Fira del verd, que estava situada a les escales de la Seu. La passió pel pessebre va fer que ambdues creixessin tant que s’acabessin fusionant.

La Fira de Santa Llúcia, que se celebra entre el 25 de novembre i el 23 de desembre, ha canviat molt la seva fesomia i avui dia aplega prop de 270 parades. A causa de la pandèmia, però, el nombre s’ha hagut de reduir a la meitat. Abans, les parades s’instal·laven sobre una tarima de fusta amb dues prestatgeries i un petit envelat. Ara, són totes construccions de fusta molt més equipades. Sens dubte, la Fira de Santa Llúcia és una de les tradicions més arrelades a la ciutat.

La gran afició dels pessebres a Catalunya ha donat un bon nombre d’artesans de renom, algunes obres dels quals es mostren al Museu d’Història de Barcelona i al Museu d’Olot. Altres figures les trobem en col·leccions privades o han desaparegut amb el pas del temps i de les guerres. En aquesta mena de fires, és habitual que les famílies hi comprin una figura o un element natural o de paisatge cada any i, de mica en mica, van completant el seu pessebre particular.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

L’origen protestant del calendari d’advent

2min lectura

Ja ha arribat el temps hivernal, i amb ell donem la benvinguda al

Cultura

A la recerca del tió

3min lectura

Tothom a Catalunya coneix el famós personatge de Nadal del nostre país, i no parlem pas del

Cultura

Avançar les compres nadalenques

3min lectura

El 2021, el primer any comercial després de la pandèmia, ve



El regal estrella d’aquestes festes arriba de la mà d’11Onze, i el procediment per comprar-lo és ben senzill. Ho expliquem en un vídeo-pòdcast!

 

Si vols fer un regal pel dia de demà, que no perdi valor, la millor opció és l’or. Ja no cal posar diners en un sobre, a través d’11Onze pots comprar directament monedes d’or.

En aquesta conversa amb Càrol Rafales i Coral Santacruz, responsables de producte d’11Onze, podem veure les monedes que ofereix 11Onze i conèixer millor el procediment de compra.

Si vols més informació sobre la compra de monedes d’or pel dia de demà, pots omplir aquest formulari i un agent 11Onze es posarà en contacte amb tu. “Un cop està tot fet, el pagament es pot fer directament amb targeta”, explica Rafales. El client pot escollir si vol la moneda Krugerrand (220 €) o la Britannia (525 €) i, immediatament després, es començarà a preparar l’enviament. “Són monedes molt populars, la Krugerrand té una puresa del 91,67% i la Britannia d’un 99,99%”, afegeix Coral Santacruz. Tota la informació sobre la història d’aquestes mítiques monedes la trobareu aquí. L’enviament té un cost de 9,99 €, excepte per als usuaris d’El Canut, que tenen l’enviament gratuït.

 

Què rebrem a casa?

Uns dies després rebreu a casa la postal de Nadal d’11Onze pel dia de demà, les monedes d’or i un val d’or per cada destinatari final. “El val d’or és personalitzat amb el valor de la compra, el nom de qui compra i per a qui ho fa”, apunta la directora d’art Laia Gubern. D’aquesta manera, cada fill, net o nebot, tindrà un val d’or exclusiu que confirma la compra que s’ha fet per a ell.

Pel dia de demà és una campanya exclusiva d’11Onze pensada per protegir els estalvis futurs de les properes generacions. En un context de depreciació de l’euro per la inflació i per la competència del dòlar, amb una desconfiança creixent sobre les monedes fiduciàries, calia trobar la manera de poder regalar alguna cosa amb el mateix objectiu. Si fins ara regalàvem diners pel dia de demà, el seny indica que potser ara el millor sigui regalar or.

 

Fins ara, amb Preciosos 11Onze es podien fer compres de lingots d’or. A partir d’ara, també oferim l’opció de comprar monedes d’or Krugerrand i Britannia. Pel dia de demà, regala or.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Un regal pel dia de demà

3min lectura

11Onze posa en marxa la venda de monedes d’or per regalar.

11Onze

Història de les monedes Britannia i Krugerrand

4min lectura

Les monedes d’inversió, també conegudes com a monedes

Estalvis

El valor de l’or davant la incertesa econòmica

5min lectura

Tot i que els grans organismes econòmics internacionals



En un tancar i obrir d’ulls, ens hem plantat a Nadal. Si t’agrada passejar pels carrers guarnits de pobles i ciutats, l’agent Càrol Rafales fa un resum de les principals fires de Nadal que es poden gaudir a Catalunya.

 

N’hem escollit les més emblemàtiques: la Fira de l’avet d’Espinelves, la de Santa Llúcia, la de Caldes de Montbui, el Mercat medieval de Vic i la Fira del Pessebre d’Olot. Però arreu del territori se’n celebren moltes més. Cerca-les i gaudeix-ne en família!

  1. Fira de l’avet d’Espinelves. És una de les més singulars que hi ha a Catalunya i ja fa 35 anys que se celebra. En aquest petit poble del massís del Montseny, i durant més d’una setmana, entre el 3 i l’11 de desembre, podràs comprar l’avet natural o el tió que decorarà la teva llar aquestes festes. A més, Espinelves té l’encant del poble petit, amb els seus carrers empedrats.
  2. Fira de Santa Llúcia. El més conegut de tota Catalunya, se celebra a la plaça de la Catedral de Barcelona i s’allarga prop d’un mes. Hi podem trobar tota mena d’objectes nadalencs, però sobretot pessebres, avets i articles artesanals. Compta amb 233 anys d’història des que se’n té constància i enguany se celebra entre el 25 de novembre i el 23 de desembre.
  3. Fira de Nadal i Mercat d’artesans de Caldes de Montbui. Aquesta fira celebra més de 30 anys d’història. Cada any, el municipi rep milers de visitants i prepara el seu tradicional brou de Nadal en l’olla més gran de tota Catalunya, d’un metre i mig de diàmetre i amb una capacitat de 1.600 litres de brou. També s’hi organitzen altres activitats i espectacles nadalenques al nucli històric.
  4. Mercat medieval de Vic. Durant el primer cap de setmana de desembre, entre el 8 i l’11 de desembre, el centre històric del municipi torna a l’edat mitjana. També hi ha un munt de parades amb decoracions de Nadal, menjar típic i beguda artesanal. I se celebren un munt d’espectacles.
  5. Fira del Pessebre d’Olot. Entre el 3 i el 6 de desembre, Olot organitza la seva fira particular, on un munt de casetes de fusta homenatgen aquestes festes nadalenques i recreen escenes del pessebre. També s’hi celebra el mercat d’artesania i s’hi poden trobar moltes parades amb decoració de Nadal.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

A la recerca del tió

3min lectura

Tothom a Catalunya coneix el famós personatge de Nadal del nostre país, i no parlem pas del

Cultura

Avançar les compres nadalenques

3min lectura

El 2021, el primer any comercial després de la pandèmia, ve

Economia

Com evitar les compres impulsives?

3min lectura

Ara que ve el Black Friday i el Nadal, més val que ens



La terminologia que es fa servir en els mercats financers sovint està basada en expressions angleses que poden confondre als nous inversors. T’expliquem el significat de dues paraules àmpliament utilitzades en el món financer per a marcar la tendència que segueixen els mercats.

 

Tot i que els mercats financers poden experimentar una alta volatilitat, també tenen períodes continuats de fortes baixades o pujades generalitzades. Els termes Bull/Bullish market i  Bear/Bearish market descriuen les tendències del mercat, o sectors del mercat, a l’alça o a la baixa, respectivament. Es desconeix l’etimologia exacte de les expressions, però popularment s’associa una tendència baixista a l’ós dret que s’arpa cap avall per atacar i una tendència alcista al bou que envesteix cap amunt amb les banyes.

 

Bull/Bullish market

Parlem d’un mercat Bull, del bou o toro, quan els preus dels actius pugen de manera generalitzada o s’espera que ho facin en un futur pròxim. Dit d’una altra manera, que un mercat sigui Bullish vol dir que té una tendència alcista, o que una gran quantitat d’inversors tenen posicions comprades perquè preveuen que els preus dels seus actius pugin aviat.

Es tracta d’una tendència marcada per la confiança i optimisme dels inversors, a causa de l’estabilitat política i per la recuperació econòmica després d’una crisi. Els Bull markets acostumen a ser més freqüents i prolongats que els Bear markets. Així mateix, tenen majors percentatges de guanys que les pèrdues que acompanyen als mercats baixistes.

 

Bear/Bearish market

El terme Bear market, mercat de l’ós, és tot el contrari al Bull market, perquè es refereix a un mercat amb tendència baixista. En aquest context, el conjunt de les accions perden més del 20% del seu valor en borsa en un període prolongat, generalment de més de dos mesos, respecte al seu preu màxim més recent, i les expectatives de futur també són negatives. Això passa perquè els inversors venen més actius dels que compren, per tant, reduint la capitalització de les empreses del mercat borsari.

En aquest cas, una crisi econòmica, un conflicte geopolític, el col·lapse d’una bombolla financera o la inestabilitat governamental caracteritzen les posicions curtes dels inversos i una percepció a la baixa del mercat futur. Davant d’aquesta conjuntura, les inversions s’han de fer amb molta prudència o buscar rendibilitat amb valors refugi com l’or, ja que del contrari, és probable que s’incorri en pèrdues.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

El valor de l’or davant la incertesa econòmica

5min lectura

Tot i que els grans organismes econòmics internacionals

11Onze

Un regal pel dia de demà

3min lectura

11Onze posa en marxa la venda de monedes d’or per regalar.

Cultura

La borsa estigmatitza la salut mental

5min lectura

“Psicosi a la borsa”. “Wall Street embogeix”. “El mercat entra en



Des de fa temps, la història ens retorna a un vell debat encara no resolt: què és ben bé Espanya? Una pregunta difícil que han hagut d’afrontar un grapat de generacions. Pel camí hi ha hagut tota meva de debats, promeses, triomfs i derrotes. I, malgrat tot, encara estem lluny de trobar una resposta. Ho analitzem amb l’historiador i agent 11Onze Oriol Garcia.

 

Després de la llarga nit franquista, a Espanya se li van plantejar nous reptes a partir de 1975. L’Estat havia de trobar l’equilibri entre la reforma que proposava el govern franquista i la ruptura que demanava part de l’oposició. La solució pactada va ser la de transitar plegats cap a un nou règim fonamentat en una nova Carta Magna. La Constitució Espanyola de 1978 es va dividir en deu títols i 169 articles. Al text, el terme “nació” apareix tan sols en dues ocasions, mentre que el terme “Estat” conté 90 entrades.

La primera i més important menció a la “nació” és la que obre el Preàmbul. “La nació espanyola, desitjant establir la justícia, la llibertat i la seguretat i promoure el bé de tots els que la integren, fent ús de la seva sobirania…”, comença el text fundacional, tal com si la mateixa nació redactés el que s’hi llegirà. Més endavant, aquesta “nació” autoproclamada expressa la voluntat de “constituir-se en un Estat social i democràtic de dret”, el qual desplegarà tots els seus òrgans i funcions. 

 

La “nació”, objecte de litigi

Segons sembla, l’al·lusió a “els que la integren” es refereix als individus. En efecte, l’article 2 fonamenta la Constitució en “la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, la qual “reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles”. Justament aquest article és objecte de continu litigi. 

Aquest famós article 2, en realitat, sembla que ens està dient que no són els individus els qui decideixen o desitgen una cosa, sinó que és la nació. Perquè la nació és qui ostenta la sobirania, no el poble. I qui anuncia aquesta proclamació de la sobirania tampoc és el poble, sinó que està personificada en la figura del Rei d’Espanya. Per tant, tot allò que integra la nació resulta confús.

El regne de les “nacionalitats”

Certament, l’al·lusió a les nacionalitats i a les regions apunta a la vella idea de la divisió territorial del regne. Aquesta paraula —“regne”— no s’esmenta enlloc a la Constitució. Cosa estranya, atès que Espanya es configura, en la seva forma, com a regne. Regne d’Espanya, en singular. Però aleshores, què són les nacionalitats? Què amaga el terme per referir-se a aquestes entitats orgàniques etnoculturals?

Sembla evident que es tracta d’un expedient púdic per al·ludir, sense anomenar-los, als antics regnes d’Hispània, a part de Castella, formats per: Catalunya, València, Mallorca, Aragó, Navarra, Galícia, el País Basc, Andalusia (i Portugal). Per tant, quin és el sentit i quina és la funció de les nacionalitats i de les regions? Impossible saber-ho, ja que aquests conceptes no tornen a aparèixer en tot el redactat de la Constitució.

 

Tot gira entorn de la “reconquesta”

Contra el discurs repetit com un mantra dins del sistema escolar franquista, l’aprenentatge d’Espanya es va articular en funció del concepte de “reconquesta”. Es tracta d’un terme historiogràfic —emprat encara en els currículums de secundària de Castella— que descriu el procés de recuperació del món feudal per sobre del món musulmà i jueu, perquè s’entén que els musulmans no eren els legítims propietaris de la geografia hispànica…

Aquest procés va arrencar poc després de l’arribada dels àrabs a la península Ibèrica al segle VIII i va finalitzar amb els Reis Catòlics al segle XV, els quals acabarien unificant “Espanya” com un Estat integral. Aquesta Reconquesta acabaria forjant “l’esperit espanyol”. O sigui, arguments històrics per justificar el nacionalcatolicisme imposat després de la Guerra Civil.

Tanmateix, no sembla que hagi existit mai ‘de facto’ una “nació espanyola”, és a dir, integradora de nacionalitats i regions, com ens vol fer creure la Constitució actual. Ni tan sols és segur que s’hagi consolidat mai com a Estat-nació, en el sentit modern. Ho veiem a continuació!

“No sembla que hagi existit mai ‘de facto’ una ‘nació espanyola’, és a dir, integradora de nacionalitats i regions, com ens vol fer creure la Constitució actual”

De la confederació a l’absolutisme

L’Estat dinàstic, iniciat pels Reis Catòlics, com hem dit, va acabar esdevenint un Estat absolutista. Abans de ser-ho, havia hagut de restringir el poder de la noblesa, forçar l’adscripció a la religió catòlica i cohesionar tot el poder en una devoció lleial al Rei. En contra del que pensen alguns, la llengua va restar al marge d’aquest esquema de poder. Per tant, no va ser mai un element unificador fins a principis del XVIII, encara que el franquisme intentés falsejar la història una vegada més.

El poder es va anar organitzant al voltant de cinc Consells d’Estat: Castella, Aragó, Itàlia, els Països Baixos, Portugal (1580-1640) i les Índies Occidentals. Per tant, els diferents territoris que configuraven la geografia de la Corona d’Hispaniae —plural d’Hispània— mantenien l’administració, la moneda i les lleis pròpies. En aquest sentit, es tractaria d’una mena confederació de nacionalitats, les quals conservaven les seves peculiaritats, furs i tradicions.

El predomini de Castella (que aglutinava Galícia, Astúries i Lleó) sobre els altres regnes existents de la península Ibèrica cada vegada va ser més evident, per extensió i població i, sobretot, després d’incorporar les Índies Occidentals al regne castellà, que ho va fer a títol de “descobriment”, amb tot el que va significar. D’aquesta manera, la progressiva translació de l’economia del mediterrani cap a l’atlàntic va comportar un canvi de paradigma en les relacions entre els diferents territoris que configuraven la Corona Hispànica.

Aquesta pluralitat, no sense sobresalts, va anar derivant cap a una major centralització del poder. Però el salt definitiu va ser després de la guerra de Successió i la subsegüent entronització de la dinastia borbònica al tron castellà. Entre 1707 i 1716, el nou rei Felip V va anar promulgant els coneguts Decrets de Nova Planta pels diferents territoris de la corona d’Aragó com a càstig per la seva rebel·lió i com a dret de conquesta. En canvi, aquesta pèrdua d’autonomia no va afectar mai ni Navarra ni les Províncies Basques, atès que aquests territoris havien estat fidels a la causa borbònica.

Va ser llavors quan Castella es va transformar en l’Espanya borbònica: una monarquia absoluta i fortament centralitzada. Prova d’aquest procés, Felip V escrivia el 1717: “He jutjat per convenient […] reduir tots els meus Regnes d’Espanya a la uniformitat d’unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se tots igualment per les lleis de Castella”. Així, com a resultat d’una repressió i per dret de conquesta, una Espanya castellanitzada per força es comença a configurar com un modern Estat (d’importació francesa) nacional (d’exportació castellana). Naturalment, la il·lusió va durar ben poc.

“De les nou constitucions espanyoles contemporànies, totes tenen en comú una mateixa afirmació: són una constitució de la monarquia i de confessió catòlica”

La il·lusió fallida de la “república federativa”

L’il·lustrat i escriptor José Marchena (1769-1821), exiliat a Baiona per escapar de la Inquisició, va escriure el 1792 un revelador informe per Jacques Pierre Brissot, un girondí i ministre d’assumptes exteriors de la República Francesa, sobre les dificultats d’implantar a Espanya una constitució semblant a la francesa del 1791. Les seves paraules són força reveladores: “França ha adoptat ara una constitució que fa d’aquesta vasta nació una república unida i indivisible. Però a Espanya, les diverses províncies de les quals tenen costums i usos molt diferents i a la qual s’hi ha d’unir Portugal, només hauria de poder-se formar una república federativa”.

En un sentit similar, el 1808, a Cadis, el cèlebre polític gironí, Antoni de Campmany va escriure, tot just començada la Guerra del Francès, en la famosa publicació ‘El Sentinella’: “… A França, doncs, no hi ha províncies ni nacions; no hi ha Provença ni provençals; ni Normandia ni normands. Tots s’esborraren del mapa dels seus territoris i fins i tot els seus noms […]. Tots es diuen francesos”. I més endavant detalla: “Llavors, què seria ja dels espanyols si no hi hagués hagut Aragonesos, Valencians, Murcians, Andalusos, Asturians, Gallecs, Extremenys, Catalans, Castellans? Cadascun d’aquests noms inflama l’orgull d’aquestes petites nacions, les quals configuren la gran nació”.

Dècada rere dècada, de les nou constitucions espanyoles redactades durant l’edat contemporània (1812-1978), totes tenen en comú —amb petits matisos—, una mateixa afirmació: són una constitució de la monarquia i de confessió catòlica, la religió del Rei i de la nació. Per tant, la unitat de la nació és la unitat de la monarquia.

Existeix, doncs, una nació de nacions?

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Desencontres històrics Catalunya-Espanya

10min lectura

L’economia ha estat una de les grans protagonistes de la

Cultura

La industrialització que vam fer en un segle

3min lectura

Dins la nostra memòria perdura intensament el 1714. Poc o molt

Cultura

La millor publicitat de la nostra història

6min lectura

Catalunya és un país amb una sòlida tradició publicitària.



El voltor és un ocell rapinyaire que s’alimenta principalment de carronya. Un terme que també serveix com a una declaració d’intencions a l’hora de definir un tipus de fons d’inversió que adquireix deute d’empreses o Estats a punt de fer fallida. Laura Bunyol, agent d’11Onze, ens explica l’origen dels fons voltor i de qui hi ha al seu darrere.

 

Els fons voltor són fons d’inversió d’alt risc que tenen com a objectiu comprar títols de deute, públics i privats, d’empreses o de països que tenen la seva solvència seriosament compromesa. A diferència de les aus carronyeres que els hi donen nom, aquests fons no exerceixen una tasca sanitària imprescindible i beneficiosa, més aviat el contrari, de fet, han estat catalogats com a usura moderna i una amenaça pels drets humans.

El seu model de negoci es basa a comprar actius al menor preu possible i, a curt o mitjà termini, vendre’ls a altres inversors per aconseguir altes rendibilitats. Fins aquí tot sembla un concepte d’inversió perfectament normal i lògic. Ara bé, a qui se li compren aquests actius tan bé de preu? I qui en paga les conseqüències?

Quan les males pràctiques són legals

Com explica Bunyol, “el 2008 l’Estat va crear el ‘banc dolent, FROB, per absorbir els actius deteriorats dels bancs”, és a dir, l’Estat va comprar els actius tòxics dels bancs amb diners públics, per després vendre’ls a preu de saldo, entre un 20% i un 30% del seu valor nominal, als anomenats fons voltor.

Per altra banda, en mig de la crisi immobiliària espanyola, els fons voltor es van focalitzar en comprar de forma massiva crèdits hipotecaris a bancs. Després de pressionar a deutors que no podien assumir el deute, aquests fons procedien a denunciar i posteriorment iniciar el procés d’execució hipotecària. 

Una pràctica que no sempre era possible perquè molts d’aquests actius immobiliaris eren pisos de protecció oficial que no es podien reconvertir. Per tant, les gestores d’aquests fons van optar per canviar els contractes de lloguer “per tal de duplicar el preu original dels lloguers”, asfixiant als arrendataris, apunta l’agent d’11Onze.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Dret de retracte

4min lectura

Si descobreixes que la teva entitat financera ha cedit la hipoteca del teu habitatge a un

Finances

Reps l’assessorament financer adequat?

5min lectura

Només un 13% dels clients reben assessorament financer de

Invertir

Lloguer o compra

5min lectura

Tothom es trobarà o s’ha trobat en algun moment de la seva vida amb la necessitat d’adquirir



Com podem transformar l’economia? Què li cal a Catalunya per capgirar el mercat a favor seu? A 11Onze recollim 11 idees que l’empresari i exsecretari de Cecot, David Garrofé, va desgranar en la conversa que vam tenir a 11Onze Podcast. 

 

Segons Garrofé, amb més de 30 anys d’experiència en pimes i en l’ecosistema econòmic català, d’aquest 2022 en endavant és de cabdal importància posar la comunitat al centre, és més necessari que mai una reforma de l’administració pública i és ja una obligació sense excuses exigir el retorn del dèficit fiscal Catalunya-Espanya. A més, l’empresari ens dona molts altres consells, que enumerem a continuació.

  1. Posar la comunitat al centre. “Costa massa que canviï allò que és més que evident. Per això soc un enamorat de la capacitat de la societat civil per canviar les coses. Quan has estat als dos costats, t’adones que, en la mesura que la societat civil s’organitza, és capaç de grans coses”.
  2. Flexibilitzar l’administració. “S’ha perdut aquest principi que diu que el polític és un servidor públic. Un servidor el primer que fa és escoltar, després veure com resoldre el problema i, finalment, generar els consensos i les condicions per transformar”. 
  3. Fer una revolta de la funció pública. “Necessitem canviar el marc de la funció pública, perquè estigui professionalitzada i hi hagi un gran rendiment de comptes”.
  4. Reclamar rendiment de comptes. “Qui negocia els convenis col·lectius de la funció pública? Un temporer de quatre anys, el polític. El primer any l’utilitza per entendre on està, l’últim és electoral. Li queden només dos anys, i si es posa de través l’equip que vol reformar, què fa? No tocar res. L’administració no té un empresari que negociï el seu futur, que tingui un projecte a llarg termini. Els canvis també han de venir des de dins”. 
  5. No caure en el cofoisme. “El Vallès Oriental i Occidental són el motor industrial més potent del sud d’Europa, però no podem caure en el cofoisme, perquè els motors es fan malbé. Estem competint amb la Xina, amb el Vietnam, amb els Estats Units”. 
  6. Promoure la innovació. “Les grans corporacions que dominen el món es financen amb fons públics. El retorn que té cada euro invertit en R+D és espectacular. Té un efecte multiplicador”.
  7. Dotar les empreses. “És normal que Catalunya, primera potència industrial de l’Estat espanyol, tingui el pressupost de la conselleria d’Empresa més petit que el de Cultura, que no és alt precisament?”.
  8. Exigir el retorn del dèficit fiscal. “Se li han de recriminar dues coses a l’Estat espanyol. La primera, que és eterna, és que Catalunya està mal finançada. I la segona, la manca d’inversió en infraestructures. Això és gravíssim”.
  9. Fer una altra gestió dels fons Next Generation. “Madrid decidirà tot. Catalunya només tindrà el 10% de possibilitats de decidir sobre els fons Next Generation. Això no és transformador”.
  10. Avançar-se a la crisi global que ve. “Què estan fent els bancs centrals de la Xina i l’Índia? Estan comprant or sense fer soroll. Es treuen els dòlars de sobre. Perquè el valor real del dòlar no és el que ens diuen. Això és una anomalia tan gran que tindrà repercussions greus, la primera de les quals la inflació”.
  11. Protegir els estalvis. “El que està clar és que el paper moneda s’anirà devaluant cada vegada més, perquè el deute que hem generat és tan gran que no hi haurà manera de revertir-lo. I què mantindrà el valor aleshores? Els actius de tota la vida, l’or”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

“Revolució de la funció pública”

6min lectura

David Garrofé té un coneixement profund de les

Cultura

El valor de l’or

7min lectura

Al llarg de la humanitat, s’han ensorrat imperis, molts sistemes econòmics han fet fallida i

Cultura

Tendències fintech que marcaran el 2022

4min lectura

L’univers de les fintech s’eixampla cada dia que passa.



Les monedes d’inversió, també conegudes com a monedes bullion, estan encunyades en metalls preciosos, generalment or i plata. Hi ha diverses monedes d’or d’inversió disponibles en el mercat, però les Britannia i Krugerrand són de les més populars i cobdiciades del món. T’expliquem la seva història i què les fa especials.

 

Krugerrand

La Krugerrand es va encunyar per primera vegada el 3 de juliol del 1967 per a comercialitzar al llarg del món la gran quantitat d’or produït a Sud-àfrica. La Krugerrand va ser pionera en establir el nou concepte de la mida de moneda d’una unça bullion, un estàndard que ara és reconegut mundialment. A més, va ser la primera moneda d’or, de curs legal, emesa després de la Segona Guerra Mundial, en bona part, assentant les bases per la creació de les monedes d’or que posteriorment van emetre altres països.

A l’anvers de la moneda hi trobem el bust de Paul Kruger, president de la República de Sud-àfrica des del 9 de maig del 1883 fins al 31 de maig del 1902. El seu cognom, Kruger, i “rand”, la unitat monetària sud-africana, es combinen per donar nom a la moneda. Una gasela, l’animal nacional de Sud-àfrica, està gravada al revers, sota la qual hi ha trobem la llegenda: “una unça d’or fi”, en anglès i afrikaans, una llengua derivada del neerlandès parlada, sobretot, a Sud-àfrica.

Tot i que les monedes Krugerrand són d’or de 22 quirats, és a dir, tenen una puresa de 91,67%, diferint de la major part de les monedes d’una unça emeses per altres països, que solen ser d’or pur en un 99,99%, 24 quirats, les Krugerrand compensen aquesta menor llei amb més pes (1,09 unces).

Es tracta d’una moneda extremadament popular que atreu una gran quantitat d’inversors d’or. Gràcies a això, la Krugerrand sol tenir una prima menor sobre el preu de l’or que altres monedes d’1 unça o, de fet, qualsevol producte d’or de similar grandària.

 

Britannia

La Britannia d’or va néixer a Europa el 1987, i va ser la primera moneda d’or d’inversió que es va encunyar en els quatre tipus de pes (1, ½, ¼, 1/10 d’unça d’or). Rep el seu nom del llatí, quan en el segle II una figura femenina, brandant una llança en una mà i un escut en l’altra, va aparèixer en les monedes encunyades al sud de la Gran Bretanya durant l’ocupació de l’Imperi Romà.

Aquest disseny es va mantenir igual fins al 2000, amb l’anvers de la moneda mostrant la imatge de la reina Isabel II i el valor nominal en lliures esterlines, un disseny comú a totes les monedes d’or de la Commonwealth. Posteriorment, “The British Royal Mint” va introduir un nou disseny de la figura femenina per als anys senars, mantenint l’anterior per als anys parells. Més variacions amb la imatge acompanyada d’un lleó, o la Britannia asseguda, van ser encunyades en posteriors edicions.

La comercialització d’aquesta moneda d’or de 24 quirats és tan popular al Regne Unit com a la resta del món. Gran part de les edicions de les monedes Britannia són fàcils d’aconseguir, però la compra d’una Britannia d’un any específic pot tenir un preu bastant elevat a causa de la seva escassetat. Per tant, comprar una edició actual esperant veure com augmenta el valor més enllà de la possible fluctuació a l’alça de l’or, és un factor gens descartable.

 

Fins ara, amb Preciosos 11Onze es podien fer compres de lingots d’or. A partir d’ara, també oferim l’opció de comprar monedes d’or Krugerrand i Britannia. Pel dia de demà, regala or.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Un regal pel dia de demà

3min lectura

11Onze posa en marxa la venda de monedes d’or per regalar.

Estalvis

El valor de l’or davant la incertesa econòmica

5min lectura

Tot i que els grans organismes econòmics internacionals

Invertir

Hauries d’invertir en or?

2min lectura

La incertesa econòmica persistent i una inflació que no afluixa han creat un escenari on



La conscienciació de la societat en la importància de cuidar el medi ambient està canviant les nostres prioritats en molts aspectes, també a la indústria del turisme, que s’està transformant per oferir experiències de viatge més sostenibles. Detallem alguns dels millors llocs per fer ecoturisme a Europa, més enllà de les nostres fronteres.

 

Països Baixos

Amb 11 “punts verds” als Països Baixos, aquest país és una excel·lent destinació per als viatgers amb consciència ecològica. Amsterdam va ser votada com la cinquena ciutat més respectuosa amb el medi ambient d’Europa pel European Green City Index. La millor manera de moure’s per aquesta capital holandesa és amb bicicleta, i pots trobar lloguer de bicicletes per tot el país.

Amb més de 15.000 km de carrils bici, Holanda és un paradís per als amants de la bicicleta. A més, moltes ciutats holandeses també són fàcils de recórrer a peu, com Utrecht, Delft i Rotterdam. I si vols recórrer distàncies més llargues, el sistema ferroviari holandès està lliure de CO₂. Tant si decideixes caminar, muntar amb bicicleta o prendre el tren, pots desplaçar-te de manera sostenible pels Països Baixos. A més, assegura’t de gaudir de les nombroses atraccions d’aquest país, com els seus molins de vent, o d’un passeig pels idíl·lics canals de moltes de les seves boniques vies, o d’explorar les seves pintoresques platges.

Hotels amb certificació ecològica recomanats: Dutch Design Hotel – Amsterdam, Bilderberg Parkhotel – Rotterdam.

 

Suècia

Suècia ha facilitat gaudir dels viatges sostenibles amb la seva etiqueta “Nature’s Best” per a operadors turístics. La primera etiqueta ecològica d’Europa garanteix la qualitat de centenars de viatges realitzats per operadors turístics amb certificació ecològica en tot el país. El turisme sostenible suec ofereix una gran varietat d’excursions sostenibles, com una experiència de safari en el ‘Outback’ d’Estocolm, la construcció d’una bassa de troncs per a una aventura de rafting en Varmland, i la festa en el Festival Cultural de Göteborg, un dels majors festivals sostenibles de Suècia. Göteborg ha estat nomenat el destí més sostenible del món durant els últims quatre anys en l’Índex Global de Destins Sostenibles.

Hotels amb certificació ecològica recomanats: Hotel Freys – Estocolm, Hotel Birger Jarl – Estocolm

 

Dinamarca

Dinamarca és una nació marítima d’illes, ponts i transbordadors. Les energies renovables i la vida sostenible ocupen un lloc destacat en l’agenda pública, la qual cosa converteix a Dinamarca en una gran opció per a unes vacances sostenibles. Dinamarca és líder en energia eòlica, ja que al voltant de la meitat de l’energia del país procedeix de turbines eòliques.

El país és un lloc de vacances ideal per als amants de la mar i els ciclistes. Les ciutats daneses estan repletes d’una innovadora arquitectura sostenible que es pot gaudir amb bicicleta o fent un tranquil passeig. Copenhaguen és la ciutat verda més gran del món, que planeja ser completament neutra en carboni per a 2025. Aventura’t fora de la Dinamarca urbana i trobaràs una xarxa ben elaborada de rutes amb bicicleta, tren i ferri que condueixen a un interior esquitxat de restes vikingues, casetes medievals, magnífics castells, granges ecològiques i platges meravellosament salvatges.

Hotels amb certificació ecològica recomanats: Adina Apartment Hotel – Copenhaguen, Hotel Christian IV – Copenhaguen

 

Finlàndia

Més del 70% de Finlàndia són zones boscoses, la majoria de les quals estan protegides per a evitar la desforestació i l’alteració de la vida silvestre. Alberga 40 parcs nacionals, té una població de gairebé 200.000 rens, més de 1.000 espècies de plantes amb flor, i està classificat com el país més boscós d’Europa. La ciutat de la badia d’Oulu és la porta d’entrada a la campanya verge i a les petites illes.

Lapònia és també un país de meravelles hivernals on es poden veure aurores boreals i practicar l’esquí de fons. Allotgi’s a Hèlsinki, que és un exemple d’innovació sostenible. Explora la capital finlandesa amb bicicleta o a peu, o puja a l’excel·lent sistema de transport públic que inclou vaixells a les illes i trens a altres destinacions de Finlàndia.

Hotel recomanat amb certificació ecològica: Hotel Helka – Hèlsinki

 

Portugal

Portugal compta amb una incomparable varietat de paisatges i espais naturals protegits, una gran quantitat d’activitats d’oci i un aclaparador patrimoni cultural en el qual es barregen el tradicional i el modern. La seva gastronomia, els seus bons vins i la seva gent hospitalària ho converteixen en un gran destí per al viatger responsable.

El 2019, Portugal va guanyar el Premi potser d’Europa en turisme sostenible en la ITB de Berlín, la principal fira de turisme del món. Nou destins de Portugal estan compromesos amb el turisme sostenible. Participen en els programes de Destins Verds i Costa de Qualitat. Són Águeda, Alt Minho, Açores, Cascais, Lagos, Serras do Socors e Archeira, Sintra, Torres Vedras i la Regió Oest.

Hotels amb certificació ecològica recomanats: Sé Boutique Hotel, Hotel Meira

 

Suïssa

Suïssa és un dels principals destins per als viatgers amb consciència ecològica, amb impressionants vistes de llacs enclavats als Alps, pintorescos pobles alpins i ciutats curulles d’art i cultura. Amb les seves interminables rutes de ciclisme i senderisme, tant a la ciutat com a la muntanya, la millor manera de conèixer aquest bell país és amb bicicleta o a peu.

Per als menys actius, però respectuosos amb el medi ambient, pots optar per viatjar amb tren. La xarxa ferroviària està pràcticament electrificada íntegrament, amb un nivell d’emissions gairebé nul que arriba als millors llocs d’interès del país. Suïssa també ha posat en marxa una ruta per a vehicles elèctrics, amb 300 estacions de recàrrega que recorren 1.970 km a través d’alguns dels paisatges més impactants d’Europa.

Hotel recomanat amb certificació ecològica: Tschuggen Grand Hotel

 

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

5 escapades de cap de setmana al Regne Unit

5min lectura

Els apassionats dels viatges no solen passar més d’uns mesos

Cultura

Els millors mercats de Nadal arreu d’Europa

5min lectura

Les festes s’acosten, i amb Nadal tan a la vora, és el

Cultura

4 destins europeus per als amants de l’esquí

2min lectura

Els aficionats a aquest esport de muntanya coneixem de sobres



La cimera del COP27 ha posat de manifest la importància d’una economia sostenible. En aquest episodi d’Energia, Eduard Berraondo parla amb Laura Bunyol, agent d’11Onze, sobre que s’entén per economia sostenible i una bona gestió dels recursos.

 

No és cap secret que el model socioeconòmic actual, basat en un creixement il·limitat en una societat que consumeix recursos a un ritme superior al que genera la naturalesa, és insostenible. El desenvolupament de polítiques dirigides a la transició energètica, promocionant la utilització de fonts d’energia renovables, ha passat de la retòrica a la realitat.

Tot i això, encara queda molt camí per recórrer, ja sigui facilitant la transformació del model de producció d’empreses existents, creant nous negocis a través de la promoció d’activitats sostenibles, o invertint en innovació i educació per esperonar aquest procés de canvi.

La importància de cuidar la sostenibilitat econòmica

Com afirma Bunyol, “una gestió eficient dels recursos és primordial per no malbaratar les matèries naturals del nostre planeta”, és a dir, el patró de creixement econòmic ha de fer un ús racional dels recursos naturals, conciliant els aspectes socials i ambientals amb una economia productiva.

La revolució del sistema financer basada en empreses que fan servir les noves tecnologies jugaran un paper cabdal en aquesta transformació energètica. La societat és més conscient d’aquesta necessitat de “fer un canvi de paradigma cap a un model d’economia circular”, i segueix, “des d’11Onze volem ser més sostenibles, crear comunitat i treballar amb empreses amigues que comparteixin aquest interès dels nostres usuaris per cuidar el medi ambient”.

En aquest context, Imprescindibles 11Onze és un bon exemple de com es poden oferir alternatives ecològiques i econòmiques als productes bàsics d’ús diari, apostant per un estil de vida sostenible per satisfer les necessitats de la nostra comunitat.

 

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Què és i com reduir la petjada de carboni

6min lectura

Després d’una reducció temporal provocada per la

Economia

Ecologia i economia, objectiu sostenible

4min lectura

Cada cop es va establint un consens més general en la

Estalvis

Consum conscient

2min lectura

Podem canviar el món? Quina és la nostra capacitat real d’impacte sobre l’entorn que



App Store Google Play