Or Llavor: a 11Onze sembrem or

Toni Mata, director de continguts, Oriol Tafanell, director financer, i Càrol Rafales, de l’equip de producte d’11Onze, et presenten l’Or Llavor. El darrer producte que 11Onze ha posat a disposició de la seva comunitat perquè generis guanys amb la compravenda del metall rei!

Com que per tenir collita, primer cal sembrar, des de Preciosos 11Onze t’oferim l’Or Llavor, un nou producte pensat per fer créixer els estalvis en moments d’incertesa. Com explica Oriol Tafanell, “davant les turbulències de la situació econòmica actual tothom s’ha espantat, les borses han baixat, però l’or segueix pujant de valor”.

Preciosos 11Onze fa més d’un any que col·labora amb un gestor especialitzat en la compravenda de metalls preciosos. La idea és ben senzilla, “consisteix a agrupar diverses persones interessades a participar en una compra col·lectiva d’or amb l’objectiu d’aconseguir una plusvàlua amb la compra i venda d’aquest or”, detalla Càrol Rafales. Durant 12 mesos el teu or s’anirà venent en els millors moments del mercat per aconseguir-ne guanys. I al final de l’any, veurem com ha anat la collita!

Consolidacions esglaonades

La inversió mínima és de 4.000 € i durant el període contractat hi haurà informes trimestrals per veure l’evolució de la inversió que has fet en aquest servei. L’objectiu de les compravendes és aconseguir consolidacions esglaonades del 2%. És a dir, “des que s’inicia el contracte, si el gestor aconsegueix una plusvàlua amb el metall adquirit, igual o superior al 2%, aquesta plusvàlua queda consolidada”, apunta Rafales.

Deixant clar que guanys passats no en garanteixen de futurs, durant els darrers anys s’ha confirmat el bon comportament de l’or en períodes d’inestabilitat. El producte en què es basa l’Or Llavor ha generat guanys molt per sobre dels que s’aconsegueixen amb fons d’inversió espanyols i ha contrarestat la inflació, solidificant a l’or, com el valor refugi per excel·lència.

Tota la informació sobre l’Or Llavor la trobaràs a Preciosos 11Onze.

L’arribada de l’euro digital significarà la desaparició dels diners en efectiu? Serà una eina de major control sobre els ciutadans? Quins són els arguments del Banc Central Europeu per estimular la seva implantació? Des d’11Onze, t’oferim la resposta a onze preguntes fonamentals sobre l’euro digital.

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), justificava recentment la necessitat d’un euro digital per la “transformació potencialment disruptiva” que està experimentant el model de pagaments a causa de l’augment de les transaccions digitals, l’aparició de nous actius digitals i l’entrada de gegants tecnològics com Google o Amazon en el mercat dels pagaments.

L’auge dels pagaments digitals queda patent en un estudi del BCE, que indica que l’any 2022 el valor dels pagaments amb targeta (46%) ja va superar al dels pagaments en efectiu (42%). I això sense comptar altres formes de pagament com les aplicacions mòbils. Davant aquesta realitat, Lagarde advertia que els diners tal com els coneixíem podrien perdre el seu paper d’àncora monetària, “amenaçant la seva funció clau per garantir la confiança en els pagaments”.

Sense aquesta “àncora pública”, l’aparició de nous tipus d’actius digitals, com les criptodivises, podria generar “inestabilitat i confusió entre els ciutadans sobre el que són diners i el que no ho són”, segons la presidenta del BCE, qui advertia sobre la volatilitat dels criptoactius i la necessitat de desenvolupar la regulació.

A més, Lagarde indicava que l’entrada dels gegants tecnològics en el mercat de pagaments “podria incrementar el risc de domini del mercat i la dependència de tecnologies de pagament estrangeres”, argumentant que “en l’actualitat més de dos terços de les operacions de pagament amb targeta a Europa són gestionades per empreses amb seu fora de la Unió Europea”.

En aquest context, està previst que al llarg d’aquest semestre la Comissió Europea faci una proposta sobre el marc legal de l’euro digital. Encara són moltes les incògnites sobre la futura moneda, encara que el Banc Central Europeu ja ha esbossat quins haurien de ser les grans línies mestres de la seva implantació. De totes maneres, no podem oblidar que el seu èxit o fracàs dependrà en última instància del grau d’adopció que assoleixi entre els ciutadans de la zona euro.

• Substituirà l’euro digital als diners en efectiu?

No. El BCE ho ha deixat clar: l’euro digital seria un complement dels diners en efectiu, no un substitut, així que els bitllets i monedes seguiran en circulació. La idea és que l’euro digital funcioni en paral·lel a l’efectiu per donar resposta a la creixent demanda dels consumidors per fer pagaments digitals de manera ràpida i segura. Però la seva funció va més enllà. Segons la presidenta del BCE, l’euro digital “garantirà que els diners continuïn denominant-se en euros” i permetrà reforçar “l’autonomia d’Europa”.

• Quin serà el seu calendari d’introducció?

El juliol de 2021 es va iniciar una fase de recerca del projecte que hauria de culminar l’octubre de 2023. En paral·lel, la Comissió Europea haurà d’elaborar una proposta de marc legal per a l’euro digital en els pròxims mesos. A la fi d’enguany, el BCE hauria de decidir si es passa a la següent fase, centrada en el desenvolupament de serveis integrats. En aquesta fase, que podria durar entre un i tres anys, es farien proves i possibles experiments reals amb l’euro digital. Amb aquests condicionants, els experts estimen que l’euro digital podria estar operatiu a partir de 2025 o 2026.

• Es considerarà una moneda de curs legal?

Tot indica que sí. La presidenta del BCE ha dit que “seria inèdit emetre diners del banc central per als pagaments al detall sense estatus de moneda de curs legal només perquè circula electrònicament”. I afegia que “l’euro digital només pot funcionar com una àncora monetària si es converteix en un mitjà d’intercanvi digital convenient que formi part de la vida quotidiana dels europeus”. En aquest sentit, Lagarde apuntava que, per assolir els suficients efectes de xarxa, l’ús de l’euro digital hauria d’estendre’s no sols al comerç electrònic i els pagaments ‘peer to peer’, sinó també als pagaments digitals realitzats en botigues físiques, que en 2019 van suposar 40.000 milions de transaccions.

• Existirà paritat entre els euros digitals i els físics?

Sí. En paraules de Christine Lagarde, l’euro digital “salvaguardarà la confiança dels ciutadans en què un euro és un euro, permetent-los convertir els diners privats en diners digitals del banc central en paritat”.

• Quin nivell de privacitat oferirà?

Tot i que el 43% dels europeus va qualificar la privacitat com l’aspecte més rellevant de l’euro digital, la presidenta del BCE ha reconegut que “l’anonimat total que ofereix l’efectiu no sembla una opció viable” per a l’euro digital. No obstant això, el regulador bancari europeu indica que l’euro digital permetria efectuar pagaments sense compartir dades amb tercers, tret que sigui necessari per prevenir activitats il·lícites. I adverteix que, per tal que els pagaments continuïn sent una qüestió privada, caldria protegir diferents tipus de dades, inclosos la identitat de l’usuari, les dades de cada pagament (per exemple, el seu import) i metadades de l’operació com l’adreça IP del dispositiu utilitzat. En aquest sentit, és probable que existeixin diferents graus de privacitat en funció dels pagaments i que els usuaris hagin d’identificar-se la primera vegada que accedeixin als serveis de l’euro digital. Lagarde especificava que “almenys s’hauria de proporcionar un nivell de privacitat igual al de les solucions de pagament electrònic actuals” i assenyalava que s’està explorant si l’euro digital “podria replicar algunes característiques de l’efectiu i permetre una major privacitat en els pagaments de baix valor i baix risc, fins i tot en els pagaments offline”.

• Serà una moneda alternativa dins de l’Eurosistema?

No. L’euro digital només seria una forma més de pagar en euros i seria convertible en paritat amb els bitllets físics. El BCE insisteix que l’objectiu és respondre a la creixent preferència dels ciutadans i les empreses pels pagaments digitals.

• Quins avantatges tindrà respecte a les ‘stablecoins’ i els criptoactius?

L’euro digital estarà recolzat pel BCE, que recorda que una de les tasques encomanades als bancs centrals és la de “mantenir el valor dels diners, amb independència de la seva forma física o digital”. Si bé l’elevada inflació dels últims temps qüestiona la seva eficiència per complir aquest mandat, és evident que el suport del BCE garantirà una major estabilitat que l’exhibida per les ‘stablecoins’ i els criptoactius, que són molt volàtils. L’organisme europeu adverteix que “l’estabilitat i fiabilitat de les ‘stablecoins’ depenen de l’entitat que les emet i de la credibilitat i aplicabilitat del seu compromís de mantenir el seu valor al llarg del temps”. I afegeix que, quan no existeix una entitat reconeguda responsable d’un criptoactiu, els consumidors no poden reclamar els seus drets. A més, el BCE adverteix del risc que els emissors privats utilitzin les dades personals amb finalitats comercials.

• Quins incentius tindran els consumidors per emprar l’euro digital?

El BCE assegura que l’euro digital serà un mitjà de pagament digital tan segur, fàcil de fer-se servir i barat com ho és l’efectiu actualment. La idea és que no tingui costos per a les persones que l’emprin en els pagaments ordinaris i que pugui usar-se en qualsevol lloc de la zona euro. En un món en el qual els pagaments electrònics són cada vegada més freqüents, l’euro digital oferiria a individus i empreses una opció addicional per pagar fent servir diners del banc central. A més, l’euro digital podria oferir característiques avançades, com a funcions de pagament automatitzades o alguna forma d’identitat digital.

• Hi haurà límits en la conversió d’euros físics a euros digitals?

Probablement. S’estan avaluant opcions que impedeixin mantenir imports elevats d’euros digitals com a inversió lliure de risc.

• Hi haurà diferents nivells de remuneració?

També és molt possible. Segons el BCE, si la tinença d’euros digitals es remunerés, la remuneració del tram corresponent a pagaments al detall ordinaris (és a dir, de “nivell un”) seria zero o positiva i, per tant, mai inferior a la de l’efectiu. El regulador bancari europeu considera que la remuneració del “nivell dos” hauria de ser una mica inferior a la dels actius considerats segurs. L’objectiu seria evitar que l’euro digital es converteixi en una forma d’inversió.

• Es basarà en la tecnologia ‘blockchain’?

Encara no s’ha decidit. L’Eurosistema es planteja diferents enfocaments i tecnologies per crear l’euro digital. Això inclou solucions centralitzades i descentralitzades, com ‘blockchain’, però encara no s’ha adoptat cap decisió sobre aquest tema.

En un món marcat per la revolució dels mitjans de pagament i l’auge dels criptoactius, que estan erosionant el paper dels bancs centrals i les monedes fiduciàries, el BCE vol que l’euro digital es converteixi en “la millor manera de gestionar la transició a l’era digital”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les famílies redueixen l’estalvi acumulat durant la pandèmia per sostenir la despesa davant les fortes pujades de preus. La caiguda de la taxa d’estalvi es veu reflectida en la disminució de la riquesa financera de les llars.

Mentre que la pujada de preus fa mesos que escanya a les famílies, l’augment dels tipus d’interès dels bancs centrals per a intentar atallar la inflació dispara els preus de les hipoteques sumant-se a una tempesta perfecta, que força a les llars a fer servir l’estalvi acumulat durant la crisi sanitària per mantenir el mateix nivell de consum a preus molt més elevats. 

Les dades recollides pel Banc d’Espanya i per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunten que les famílies van estalviar uns 269.000 milions d’euros durant les fases de més incidència de la pandèmia. Tanmateix, la reobertura gradual de l’economia i l’encariment del cost de la vida ha fet evaporar una bona part d’aquesta bossa d’estalvi acumulada.

L’informe de l’INE mostra que en el tercer trimestre de 2022 la taxa d’estalvi de les llars es va situar en el 5,7% de la seva renda disponible, la xifra més baixa en quatre anys. Cal tenir en compte que aquesta taxa es calcula eliminant els efectes estacionals i de calendari, pel fet que l’estalvi acostuma a disminuir en el primer i tercer trimestre, augmentant en els altres dos. Si obviem aquests ajustos estacionals, les dades mostren una taxa d’estalvi negativa del -3,2% enfront del 6,4% del mateix trimestre de l’any anterior.

Menys estalvi i menys inversió

Tot i que el Banc d’Espanya ha millorat la seva previsió de creixement del PIB en tres dècimes fins a l’1,6%, la previsió del consum privat disminueix set dècimes i passa de l’1,9% a l’1,2%. Per una part, l’encariment del cost de la vida ha fet augmentar ‘artificialment’ les xifres de consum, però, per altra banda, la pujada dels tipus d’interès i la reducció de la bossa d’estalvi acumulat fan preveure una debilitat en l’augment de la despesa de les famílies. Una desacceleració del consum que podria afectar directament l’activitat econòmica en ser un component fonamental del PIB. 

Una altra conseqüència de l’augment en despesa i reducció de la capacitat d’estalvi provocada per la inflació es veu reflectida en una disminució en la taxa d’inversió de les famílies. L’estoc d’actius financers de les llars, ja sigui en la participació en capital i fons d’inversió (FI) o reducció dels dipòsits bancaris, s’ha vist reduït en 53.431 milions d’euros, o un -2%, una caiguda que no s’havia vist des de principis de 2020.

En aquest context, les últimes projeccions macroeconòmiques del Banc Central Europeu (BCE) apunten que tot i que s’espera que el consum real de les llars es recuperi gradualment a mesura que es redueixi la caiguda de la renda real de les famílies a causa de la inflació i els problemes en el subministrament d’energia, la taxa d’estalvi de les llars seguirà baixant aquest any fins a un nivell pròxim al registrat abans de la pandèmia.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les monedes digitals dels bancs centrals i la nostra identitat ‘virtual’ al metavers jugaran un paper cabdal en la proposta per a reconstruir el model econòmic global que es plantejava des del fòrum econòmic de Davos. Quines conseqüències tindrà aquest canvi de paradigma per a les nostres vides? En una nova Fintech Talks, James Sène, president i fundador d’11Onze, ens explica els canvis que venen, i ens fa reflexionar sobre com afrontar-los.

Dos lleons coronen els pilars al peu de l’escala amb baranes de pedra que condueix a l’entrada principal de la Vil·la Urània. La casa és una torre envoltada per un jardí situada en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que va ser cedida en testament a l’Ajuntament de Barcelona per l’astrònom Josep Comas i Solà. Un espai d’estil neoclàssic que s’ha reinventat combinant tradició amb modernitat, reconvertint-se en una cafeteria Japonesa, l’Oyatsu Lab, esdevé l’escenari ideal per a una Fintech Talks que analitza com serà el reinici del model econòmic actual.

És ben entrat el capvespre quan el públic assistent comença a omplir la cafeteria. A diferència d’altres convocatòries organitzades prèviament per 11Onze, aquesta xerrada està pensada per ser més distesa, en petit comitè, perquè flueixi la conversa entre audiència i ponent. Gemma Vallet, directora d’11Onze District, s’encarrega de fer les preguntes introductòries i moderar el debat.

Davant de la imminent recessió econòmica, la primera pregunta és òbvia, com hem arribat fins a aquest punt? D’entrada, Sène assenyala que 11Onze fa un parell d’anys que està explicant i avisant que la crisi del deute sobirà dels estats ens portarà a una crisi global amb importants conseqüències socioeconòmiques, “quan els bancs privats creen diners del no-res, constantment, és inevitable la inflació”.

Creixement il·limitat en un planeta de recursos finits

La interacció amb el públic assistent no es fa esperar, i la conversa deriva cap a la teoria econòmica neoclàssica, necessària per entendre el model econòmic actual. La gestió de l’escassetat com a concepte fonamental del sistema capitalista ha marcat un camí enfocat a un creixement il·limitat, que és del tot insostenible precisament pels recursos limitats del nostre planeta.

Un nou model mutualista, més comunitari, basat en les xarxes socials, on la majoria de les coses es comparteixen, s’està imposant com a contrapartida a l’statu quo existent fins fa pocs anys. Ens trobem davant d’una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”, apunta Sène.

S’arriba a la conclusió que aquest canvi de model és inevitable, però que al mateix temps, els actors que ara dominen i dirigeixen l’economia faran el possible per perpetuar un sistema on es restringeixi l’accés de la gent als béns, per tant, assegurant la rellevància de l’escassetat en el model econòmic.

Un món virtual i virtualitzat

Són temes difícils d’explicar i que costen d’assimilar, però el president d’11Onze no s’arronsa, i proposa dues ‘tips’ per entendre el que està passant: com funciona l’ecosistema i les regles del joc. Però abans, apunta que hem de tenir clar que no vivim en un món virtual, sinó en un món virtualitzat, és a dir, “el que passa en el món digital, té un impacte real en la nostra vida, estem passant a un món totalment virtualitzat”.

La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat, mentre que el metavers jugarà un paper clau en digitalitzar les nostres identitats. Les interpel·lacions del públic apunten que potser ja hem fet tard per evitar un fet consumat, mentre que Sène afirma que la informació i educació financera són els recursos essencials perquè la població pugui defensar les seves llibertats.

El debat està obert i s’allarga fins ben passada l’hora de sopar, la conversa no només ha fluït, sinó que s’ha transformat en tot un seguit d’idees que augmenten la intel·ligència col·lectiva de la nostra comunitat, i sobretot, esperonen l’aprenentatge, tan necessari per a la nostra sobirania financera. Pròximament, publicarem aquesta Fintech Talks a 11Onze TV de La Plaça.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El producte Finança Litigis, presentat per 11Onze Recomana, ja està en marxa i et permet aconseguir beneficis combatent els abusos comesos per la gran banca britànica. Farhaan Mir, director financer d’11Onze, explica per què ara és el millor moment per participar-hi.

En un any marcat per una inflació rècord, unes previsions de creixement econòmic depriments i la possibilitat d’una nova crisi bancària, l’índex de confiança dels inversors segueix en xifres negatives. Així ho recull l’Índex de Confiança de l’inversor que elabora trimestralment la gestora internacional J.P. Morgan Asset Management, registrant un sentiment negatiu (-0,99) generalitzat entre els inversors privats.

En aquest context, la diversificació dels nostres estalvis en valors segurs com els metalls preciosos o en inversions que ens ajudin a combatre la inflació és essencial si volem protegir el nostre capital. Encara que els dipòsits bancaris comencen a millorar les rendibilitats per l’alça de tipus d’interès, segueixen mostrant-se del tot insuficients per a fer front a la pèrdua de poder adquisitiu causada per l’alta inflació.

Com explica el cap financer d’11Onze, Farhaan Mir “la inflació és alta i, per a reduir-la, els bancs centrals han de refredar la demanda de diners, cosa que significa que les empreses han de reduir la seva plantilla i els consumidors gastar menys. En aquests temps d’incertesa, els bancs centrals han d’anar amb compte a l’hora de pujar els tipus d’interès per a frenar la inflació. És lògic que la inflació sigui alta en un futur previsible”.

Una de les poques alternatives viables i segures

Amb l’objectiu d’aconseguir un guany de més d’un 27% amb relació a la inflació mitjana a Espanya, el Finança Litigis “assegura el poder adquisitiu a curt termini dels nostres inversors quan no hi ha alternatives viables per a mantenir el valor dels diners”, apunta Mir. A més, aquest producte té un component de justícia social, estaràs ajudant als damnificats pels abusos bancaris a recuperar els seus diners.

Concretament, els bancs del Regne Unit s’enfronten a demandes de més de 60.000 milions d’euros que han estat reservats per cobrir les compensacions per males pràctiques, fins al dia d’avui, amb una taxa d’èxit en les reclamacions que supera el 90%. I el que és més important, amb Finança Litigis, una assegurança independent i acreditada cobreix tot el capital principal dels casos no favorables. Com explica Mir, “comptar amb una qualificació creditícia “excel·lent” d’una important agència de qualificació creditícia, com a AM Best o S&P, fa que el Finança Litigis sigui, fonamentalment millor i més segur que tenir un dipòsit bancari”.

És per això que 11Onze Recomana aquest producte, considerat una oportunitat única i sense gaires riscos, “sobretot si es té en compte que es guanya més del que et donaria d’interessos un dipòsit bancari i que el capital està protegit al 100%“, assegura Mir.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Tota la informació sobre el Finança Litigis la trobaràs a 11Onze Recomana.

L’expansió del sector de les fintech i la creixent integració de serveis financers en aplicacions mòbils i el comerç electrònic, estan revolucionant la manera en què interactuem amb els nostres diners fora de la banca tradicional. Però, què són exactament les finances enllaçades i per què estan adquirint tanta importància?

‘Embedded finance’, o finances enllaçades, és un model mitjançant el qual les empreses integren serveis i productes bancaris directament als seus canals virtuals a través d’aplicacions mòbils o plataformes de comerç electrònic. L’objectiu és permetre als clients accedir a productes i serveis financers sense haver de sortir de la plataforma o aplicació que estan utilitzant, efectuant operacions on el procés de contractació o compra és fàcil i ràpid.

Això és possible gràcies a l’ús de tecnologies com les API (Application Programming Interfaces), un conjunt de definicions i protocols que permeten la comunicació entre dues aplicacions de programari i que faciliten la interconnexió entre les plataformes de serveis financers i altres sectors a través dels telèfons mòbils de manera immediata i intuïtiva.
D’aquesta manera s’estalvia temps i diners a l’hora de muntar un negoci, sense la necessitat de crear una aplicació i tots els seus serveis des de zero.

Un cas típic de l’ús d’aquesta tecnologia és el pagament en línia, que s’ha convertit en una eina imprescindible per als consumidors. Per exemple, una fintech que ofereix serveis de pagament podria utilitzar una API per connectar-se amb una plataforma de banca en línia perquè els seus clients puguin transferir diners directament des del seu compte bancari.

Així mateix, les empreses de comerç electrònic ofereixen pagaments integrats en les seves plataformes, de manera que els clients no necessiten sortir del lloc web per fer una transacció. Això no només és convenient per als clients, sinó que també ofereix als comerciants la possibilitat de personalitzar els seus serveis i de millorar la seva eficiència.

La revolució fintech

Aquesta tecnologia és especialment útil per a les fintech que no tenen els recursos necessaris per desenvolupar els seus propis productes bancaris o que volen oferir serveis financers més accessibles i personalitzats als seus clients, proporcionant una alternativa al model de la banca tradicional. Abans, els clients havien de visitar una oficina bancària o un caixer automàtic per accedir als serveis financers, però ara hi tenen accés a través des de les plataformes i aplicacions que ja utilitzen, reduint la necessitat de desplaçaments, paperassa i esperes.

A més, les finances enllaçades també han permès la creació de nous models de negoci. Per exemple, les plataformes de comerç electrònic poden oferir finançament als seus clients per a les seves compres, eliminant la necessitat de recórrer a una entitat financera tradicional. Això pot ajudar a les empreses a millorar la fidelització dels clients i augmentar les vendes.

‘Embedded finance’ també poden ajudar a millorar la inclusió financera. Moltes persones no tenen un compte bancari o no poden accedir a serveis financers per diferents motius, com ara la pobresa o la falta d’accés al sistema bancari. A través de les finances enllaçades, aquestes persones poden accedir a serveis financers bàsics des d’un simple dispositiu mòbil.

En definitiva, la simbiosi entre bancs, proveïdors de tecnologia i distribuïdors de productes financers, ha creat un ecosistema que està transformant el sector, ampliant l’oferta de serveis, fomentant la competitivitat i millorant l’experiència de client amb més accessibilitat, comoditat i flexibilitat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La intel·ligència artificial facilita el compliment del 79% dels objectius de desenvolupament sostenible marcats mundialment a l’Agenda 2030. Analitzem l’estudi de Nature Communications per desgranar el perquè d’aquesta xifra i des de quins àmbits s’assolirà.

Què s’entén per intel·ligència artificial (IA)?

Tot i que no existeix una sola manera de descriure-ho, una forma acurada és la que descriu Britannica, entenent la IA com la capacitat d’un ordinador digital o robot per desenvolupar tasques que requereixen intel·ligència humana. És a dir, aprofitar les eines tecnològiques per optimitzar tasques humanes i, al mateix temps, assolir reptes que fins ara semblaven impossibles. El desenvolupament social i econòmic no s’entén sense aquests mecanismes d’IA que, avui dia, ja marquen la nostra vida quotidiana. Reconeixement facial, dactilar, per veu, predicció meteorològica, comunicació interactiva amb màquines, extracció automàtica de coneixement o raonament lògic són alguns dels assoliments que, sens dubte, marcaran el segle. El focus, i el repte, està a crear i utilitzar aquesta tecnologia per contribuir a un desenvolupament sostenible a escala global.

Els tres pilars del desenvolupament sostenible

Societat, economia i medi ambient conformen la base per entendre el món actual i, per tant, són els punts clau per desenvolupar accions estratègiques. Des d’aquests tres grans blocs s’han creat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 17 objectius i 169 metes conformen els reptes presents i futurs a escala mundial per mantenir a ratlla els avenços tecnològics i assegurar que cada pas contribueix positivament al progrés social.

A través de les 169 metes es tracten tots els àmbits, com ara la pobresa, l’educació de qualitat, l’accés a l’alimentació, salut i aigua per la població, l’energia neta i assequible o la creació de ciutats sostenibles. L’estudi de Nature Communications, basat en més de seixanta fonts, determina que un correcte desenvolupament de la IA pot tenir un impacte positiu en 134 d’aquestes metes, el 79%. Els usos de la IA són múltiples i els trobem representats en aquelles accions més quotidianes.

IA per a reduir les desigualtats socials

La tecnologia s’obre pas per arribar a totes les butxaques, també des del punt de vista econòmic. Actualment, utilitzar IA a través dels nostres smartphones forma part de la nostra rutina. Reconeixement de veu, tàctil i d’empremta, localització de dispositiu, connectivitat… les eines IA s’incorporen a tota velocitat per simplificar l’experiència dels usuaris i aconseguir que tothom tingui accés a la tecnologia. L’objectiu és reduir, així, la bretxa digital.

Però la IA va més enllà i busca crear mecanismes d’inclusió per a certs col·lectius. Un exemple són les eines com Google Lookout o Microsoft Seeing AI que faciliten la percepció de l’entorn per a les persones cegues gràcies a la identificació d’objectes, persones o text.

A casa nostra, aplicacions com el Localitzador de la Fundació Arrels utilitzen la tecnologia com a mecanisme d’atenció a col·lectius en risc, en aquest cas enfocat a donar suport a persones sense llar. Un altre exemple és Refugee Aid App que posa a l’abast de persones migrants la localització d’ONG, centres socials i d’ajuda humanitària on poden ser atesos.

Aquest és un dels punts clau de la IA, afavorir la interconnexió entre usuaris d’arreu del món i facilitar la creació d’espais de trobada des d’on afrontar, de forma col·lectiva, un desenvolupament social igualitari i inclusiu. La tecnologia posa la plataforma, però són els ciutadans els qui han de passar a l’acció.

IA per a una economia circular

En clau de desenvolupament sostenible, apareix el concepte d’economia circular en què la producció va alineada amb el cicle de vida dels productes i s’allunya del sistema tradicional basat en comprar, utilitzar i llençar. La IA incentiva aquest sistema a partir de les accions quotidianes més senzilles. Més enllà de connectar marques i consumidors, les plataformes digitals incentiven l’intercanvi de productes de segona mà i s’ha creat, des de l’entorn digital, una tendència basada en reutilitzar productes i promocionar el DIY.

La indústria també s’apunta a la producció basada en les 7R, i ho fa de formes molt diverses. Les màquines es posen al servei del medi ambient per dur a terme una producció basada en materials reciclats, des de pneumàtics per fer carreteres fins a peces de roba. La tecnologia també arriba als mètodes de transport, que cada vegada són més sostenibles i fomenten la cooperació per sobre de la propietat privada.

En l’àmbit de generació de riquesa la IA també és clau en el sector empresarial en termes d’eficiència i optimització de processos, així com en el procés de selecció. Des d’unir empreses i cercadors de feina fins a crear processos automatitzats de selecció de talent. En la mateixa línia, empreses d’inversió com Circularity Capital connecten, a partir d’aplicacions, inversió i projectes sostenibles. El teixit empresarial s’adapta a les necessitats mediambientals amb la tecnologia com a principal aliat.

IA en el medi ambient: tecnologia per entendre el món

Amb voluntat de preservació mediambiental, s’han creat plataformes que utilitzen l’anàlisi de dades per identificar espècies en risc d’extinció, evitar la desertificació en zones de risc o afavorir el manteniment dels boscos. Per un ús més quotidià, apareixen aplicacions que incentiven el consum d’aliments de temporada, promouen el comerç de proximitat o incentiven el consum de peix de forma sostenible, sense oblidar la predicció meteorològica que esdevé clau en l’àmbit marítim o de muntanya.

Al mateix temps, des del nostre mòbil i gràcies a la IA, podem calcular la qualitat de l’aire a temps real, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o la petjada de carboni que generem diàriament. Tot de facilitats que demostren que portar un estil de vida sostenible està només a un clic.

La tecnologia ens permet entendre i saber què està passant arreu del planeta, i inclús en altres planetes. Les aplicacions creades a través d’IA s’estenen en tots els àmbits i la lectura global és positiva: s’està aconseguint crear un tipus de tecnologia que facilita la vida als humans i, sobretot, que procura pel seu desenvolupament sostenible, pensant en clau comunitària. L’autèntic repte en aquesta qüestió, i en el que fa èmfasi l’estudi, és aconseguir que la creació i el manteniment d’aquesta tecnologia no generi un impacte negatiu al planeta. La IA pot afavorir el desenvolupament sostenible, però només s’aconseguirà si el procés fins a assolir-ho també és respectuós amb el medi ambient.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’aprenentatge automàtic és una branca de la intel·ligència artificial en què es basen aplicacions com el ChatGPT. Ariadna Font, referent internacional en l’aprenentatge automàtic i l’ètica, ens parla de les possibles aplicacions d’aquestes noves tecnologies i dels reptes ètics que ens plantegen.

L’eclosió de la intel·ligència artificial a través d’aplicacions com el ChatGPT, desenvolupada per OpenAI, està canviant les nostres vides i revolucionant moltes feines. L’evolució de l’aprenentatge automàtic, o ‘machine learning’, té com a objectiu desenvolupar algoritmes i sistemes que puguin aprendre i fer prediccions a partir de dades o de la interacció amb els usuaris. “Permet als sistemes informàtics millorar automàticament el seu rendiment en una tasca específica a través de l’experiència”, apunta Font.

Aquesta tecnologia està sent utilitzada en diversos àmbits com ara la salut, la seguretat, el comerç, la robòtica o la indústria, per automatitzar processos, fer operacions financeres, detecció de frau o pel diagnòstic de malalties. Això no obstant, el seu ús també planteja una sèrie de reptes ètics que són importants de considerar.

Conseqüències no desitjades

Si els algoritmes estan entrenats amb dades que reflecteixen els prejudicis i les desigualtats de la societat, els resultats poden ser injustos per a certes persones o grups, i poden conduir a la discriminació. Això és especialment preocupant en contextos com el de la selecció de personal, l’aplicació de la llei i la concessió de préstecs, on la discriminació pot tenir un impacte significatiu. Com explica Font, “els models de ‘machine learning’ poden prendre decisions importants que afecten les nostres vides, per tant, és molt important considerar quins efectes aquestes decisions tenen sobre nosaltres”.

Per altra banda, l’aprenentatge automàtic pot posar en risc la privacitat i la seguretat de les persones. Per exemple, les dades que s’utilitzen per entrenar els algoritmes poden contenir informació mèdica personal i sensible, i si no són protegides adequadament, poden ser robades o utilitzades indegudament. 

Per abordar aquests reptes ètics, és important que els dissenyadors i desenvolupadors d’aquesta tecnologia adoptin una perspectiva ètica i pensin en les implicacions que pot tenir per a les persones i la societat en general. L’adopció de pràctiques de protecció de la privadesa, la consideració de la justícia i la igualtat en la selecció de dades o l’adopció de pràctiques de transparència seran essencials per assegurar que la part ètica i humana no es perdi amb la implantació de la intel·ligència artificial.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Plogui, nevi o faci sol, el subministrament de l’aigua que consumeixen més del 80% dels catalans segueix en mans d’empreses totalment o parcialment privades. Malgrat els esforços per recuperar la gestió pública d’aquest servei, les multinacionals del sector es resisteixen a perdre un negoci milionari.

A través de l’empresa pública ONAIGUA, el consell comarcal d’Osona va assumir l’abril de l’any passat la gestió del subministrament d’aigua en aquesta comarca, pel que dona servei a 11.400 punts de consum i arriba a més de 25.000 habitants. Es va convertir en el primer consell comarcal a prendre una mesura d’aquest calat.

Podríem dir que es tracta d’una anomalia del mercat, ja que el subministrament de l’aigua a Catalunya està majoritàriament en mans privades. Un reduït nombre d’empreses privades administren i es lucren d’aquest bé preuat al nostre país gràcies a concessions moltes vegades qüestionades. I això que en el món la gestió pública assorteix al 90% de la població i Nacions Unides reconeix l’aigua com un dret humà.

Segons les dades de la plataforma Aigua és vida, més del 80% dels catalans obtenen l’aigua a través d’un servei totalment o parcialment privatitzat, mentre que el que el servei públic no arriba ni al 20% de la població. Aquest desequilibri s’explica pel domini del model privat en els municipis amb un major volum de població, que són els més rendibles.

Pressió per a municipalitzar un servei bàsic

Davant aquesta realitat, existeix una creixent pressió per recuperar la gestió pública d’aquest servei. L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) ja compta amb 68 membres i representa al 47% de la població de Catalunya. Recentment, publicava un informe amb propostes de reformes legislatives per canviar aquesta situació.

Sis municipis, l’Associació de micropobles de Catalunya i una nova empresa pública es van sumar a aquesta entitat l’any 2022. Dels nous municipis, només Mieres (la Garrotxa), Collbató (Baix Llobregat) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà) gestionen directament l’aigua. Castelló d’Empúries està en procés de municipalitzar el servei, mentre que Manlleu i Sitges encara estan lligades a concessions per més d’una dècada amb Sorea i Agbar. Quant a l’Associació de micropobles de Catalunya, cal tenir en compte que el 70% dels municipis de menys de mil habitants, que són els menys rendibles, ja gestionen directament el subministrament d’aigua.

Gairebé un monopoli

Tot i que les empreses privades que gestionen l’aigua a Catalunya es presenten amb diferents noms segons el municipi, la majoria pertanyen al grup Agbar, que està valorat en uns 3.000 milions d’euros.

Aquest grup controla totalment l’empresa Sorea i posseeix gairebé el 80% de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), el 68% d’Aigües de Rigat (Igualada) i el 49% de l’Empresa Municipal Aigües de Tarragona (Ematsa). A més, té al voltant del 35% de Mina Pública de Terrassa i el 31% de Girona SA.

Els seus beneficis no sols provenen de la venda d’aigua, que l’any passat pretenia encarir un 7,4% a Barcelona. També de la subcontractació de serveis a les seves filials. Això permet que a la Ciutat Comtal, per exemple, el cost dels comptadors d’aigua per a l’usuari final acabi més que triplicant el cost original. Això suposa uns 17 milions d’euros de benefici addicional a l’any.

Estratègia de judicialització

Davant un negoci d’aquesta grandària no resulta estrany que Agbar porti als tribunals qualsevol iniciativa encaminada a recuperar la gestió pública del subministrament d’aigua, com detalla el portal ctxt. Només a Barcelona, aquesta multinacional i les seves entitats afins han presentat una quarantena d’accions judicials.

La seva estratègia d’empantanar judicialment aquests processos per dilatar-los o diluir-los ha fet que fins i tot posés un contenciós contra un simple conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana per a l’intercanvi d’informació entre institucions.

Un dels casos més sonats té a veure amb la consulta que l’Ajuntament de Barcelona volia impulsar per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre una eventual gestió pública de l’aigua. Diverses entitats, entre les quals es troba Agbar, van interposar recursos. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre el reglament de participació ciutadana en la part relativa a les consultes i va impedir que la iniciativa tirés endavant.

El cas que afecta un major nombre de municipis és el que Agbar va impulsar contra diversos consistoris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Inicialment, una sentència del TSJC en 2016 va anul·lar la concessió a Aigües de Barcelona del subministrament d’aigua en diversos municipis del cinturó metropolità, amb la qual l’empresa s’assegurava el servei a gairebé tres milions d’habitants durant 35 anys i uns ingressos de 3.500 milions d’euros. El tribunal veia “motius d’anul·lació per vicis en el procés de contractació” quan es va constituir l’empresa mixta en la qual participava Agbar. Tot i això, el Tribunal Suprem va revocar aquesta sentència l’any 2019 en considerar que el procediment emprat per l’Administració per adjudicar el servei sense concurs públic estava avalat per la Llei de contractes del sector públic.

Pràctiques tèrboles

Com denunciava Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, les tèrboles pràctiques d’Agbar per aconseguir concessions l’han dut a ser imputat en tres macrocauses judicials (Pokémon, Púnica i Petrum), a més de ser expulsat en 2017 de la gestió de l’aigua a Girona després de demostrar-se la seva vinculació amb la trama del 3%.

Els informes d’aquesta última causa constataven que, durant més de dues dècades, els gironins van pagar més d’1 milió d’euros de sobrecost pel servei d’aigua. A més, l’Agència Tributària advertia que els directius de l’empresa havien carregat despeses personals a la societat i va concloure que Girona SA havia cobrat centenars de milers d’euros per serveis no prestats.

Com expliquem en l’article “Els serveis públics, cada vegada més privatitzats”, la privatització de serveis essencials avança de manera implacable a Europa des dels anys vuitanta. I això està tenint un preu inqüestionable per al conjunt de la ciutadania. L’agent d’11Onze Jordi Coll apunta que aquest procés ha suposat sotmetre la prestació d’aquests serveis “a la lògica de criteris de mercat i, per tant, dels beneficis privats”.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

A vegades no és gens fàcil trobar aquestes els termes “ètica” i “empresa” junts. Popularment es creu que l’essència d’un elimina a l’altre i, en aquesta raó, justifiquem la manca d’un teixit d’empreses que realment apostin per unes condicions garantistes, però la societat ha canviat i necessita que l’entorn laboral també ho faci. Un canvi de paradigma en les dinàmiques d’empresa que posin en marxa estructures més justes per tothom, per exemple, podria ser una de les maneres.

Quan parlem d’ètica a les empreses, ens concentrem bàsicament en la “tria” ètica entre possibles opcions per a un problema concret i definit. Ens agrada pensar que davant d’un problema, existeixen varies opcions, i podem ordenar-les de molt a poc ètiques. Per tant, tot es redueix en utilitzar uns criteris ètics, de classificació de les opcions, i optar per la més ètica d’entre les possibles. Pensar que això és possible i mirar d’afrontar l’ètica empresarial d’aquesta manera ens aporta tranquil·litat, però es tracta d’una falsa seguretat. Porta implícita la conclusió de que tots els problemes tenen solucions ètiques i no ètiques, i que pel simple fet d’escollir criteris de decisió correctes ja ens portarà de manera unívoca a escollir opcions del grup de les solucions ètiques. 

L’ètica com a assignatura aïllada

El pitjor arriba quan volem realitzar formació en ètica empresarial pensant d’aquesta manera, llavors sí que l’embolic pot ser monumental, i també la frustració posterior. I si mirem la majoria de formació empresarial, l’ètica és una senzilla “pastilleta” que es dona al marge de les assignatures troncals, com si el directiu pogués separar les decisions que necessiten “ètica” de les que no. En decisions molt tècniques, potser sigui possible, però en la majoria de decisions és indestriable la part ètica de la que no ho és.

Però en la formació per directius, es tendeix a una curiosa especialització. Els cursos d’ètica es fan apart, i molts directius es pensen que allà rebran les receptes bàsiques que els permetran escollir amb ètica entre una rècula d’opcions possibles.  El mateix plantejament de fer un curs de “business ethics” permet tendir al pensament simple de que existeix una pàtina de pintura ètica que de manera automàtica transforma les solucions en solucions ètiques. El directiu pot pensar que en aquesta formació especialitzada aprendrà a pintar de color de rosa qualsevol decisió.  Però la realitat indica que és en el mateix plantejament del problema i en la justificació de si les opcions són exhaustives, on rau la verdadera ètica. 

Treballar l’empatia també amb els treballadors

Així doncs, l’ètica no només es troba en la tria entre opcions, sinó en la mateixa definició del problema empresarial existent. I també en quines opcions ens plantegem com a possibles per tal de solucionar el problema concret. Per exemple, imaginem que hem considerat que tenim dues opcions: acomiadar i no acomiadar un treballador. El què hauríem de fer, és anar un pas enrere i veure perquè el volem acomiadar. Definim el problema i veiem que el què passa és que tenim un treballador que sempre arriba tard. Però cal anar un pas més enllà i conèixer  perquè arriba tard, i si fa o no alguna cosa per compensar la seva tardança. També les implicacions que té el fet que arribi tard. En surt perjudicat algú? Afecta el bon funcionament de l’empresa? I un cop definit el problema, hauríem de veure les opcions possibles per a solucionar-lo (no simplement acomiadar o no). No sembla que acomiadar sigui la única opció. També podria plantejar-se un canvi de jornada, amonestar-lo, avisar-lo que arribar tard afecta la productivitat, i un llarg etcètera d’opcions. 

Sembla bastant clar que el component ètic de l’acció directiva és transversal en tot el procés: com definim el problema, quines solucions plantegem com a possibles, i com triem la més adequada. L’ètica no pot ser reduccionista i anar directament a la tria. Però a més, també ha de ser transversal i impregnar totes les disciplines de direcció d’empreses. Reduir l’ètica a la mera tria ètica, despulla la tasca del directiu. Fa que el directiu sigui menys complet, i la seva tasca no es mostri en tota la seva importància. Empetiteix al directiu i també fa empetitir el resultat de la bona direcció d’empreses: el bé comú en majúscules.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!