Com ha evolucionat el model turístic?

La crisi sanitària va afectar durament al sector turístic. Però la fi de les restriccions i el reinici del període vacacional ha fet tornar la confiança entre els viatgers. En aquest episodi de La Plaça de Territori 17, Gemma Vallet, directora d’11Onze District, analitza com la Covid ha canviat el model turístic.

 

La preocupació del sector turístic per la recuperació de l’activitat econòmica ha esperonat una evolució de l’oferta turística més adaptada a les sensibilitats dels clients postpandèmia, que donen més importància a aspectes com la seguretat. Com explica Vallet, “busquem seguretat i comoditat per sobre del bon preu”, i segueix, “s’imposa el Carpe Diem i viatjar d’una manera conscient”.

Però els efectes de la pandèmia també han canviat les nostres prioritats a l’hora d’escollir amb qui anem de viatge o a qui visitem, “la pandèmia ens va separar i hi ha moltes ganes de tornar a fer viatges amb la família, o amb amics que són quasi família”, apunta Vallet.

Viatges curts i planificats amb menys antelació

La incertesa per les restriccions sanitàries imposades a diversos països i el desgavell geopolític del conflicte a Ucraïna han propiciat que a l’hora de planificar les vacances “anem més a curt termini, però a l’hora escollint unes vacances de més qualitat”, explica la directora d’11Onze District.

Al contrari que els nostres socis europeus, el turista català té preferència pels viatges curts, o escapades de quatre dies, i amb tendència a quedar-se al territori. Un fenomen que no és únic del nostre país, sinó que, com afirma Vallet, “és una conducta molt identificada amb el turista espanyol i amb el turista de Grècia”, gràcies a la riquesa paisatgística i cultural d’ambdós països.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Turisme sostenible

4min lectura

El turisme és una de les indústries que mou més capital arreu del món.

Cultura

L’enoturisme resisteix a la pandèmia

5min lectura

En aquests temps tan convulsos i difícils per al sector turístic

Sostenibilitat

Civisme a la natura

5min lectura

És a l’estiu quan més persones ens apropem al mar i a la muntanya, i inconscientment ens



La crisi energètica, una inflació desbocada, un deute públic de rècord i l’avís del Fons Monetari Internacional que les perspectives de l’economia global empitjoren davant la imminent recessió, fan caure l’índex del clima econòmic mundial al nivell més baix en 20 anys.

 

No té cap mèrit anunciar que l’economia mundial està en crisi, quan no és cap novetat per a una població que està patint en el seu dia a dia els efectes de les creixents turbulències econòmiques que ens acompanyen des de fa tres anys. Un panorama desolador que pot deixar en números vermells el nostre compte corrent, però també el nostre benestar emocional.

El que tothom es pregunta és: quan sortirem de la crisi? Però ara per ara, cap dels organismes de recerca econòmica o directius d’institucions financeres sembla saber-ho. Els analistes i polítics que feien previsions d’una inflació fluixa i puntual que duraria uns pocs mesos, però que s’ha disparat i sembla interminable, tiren pilotes fora o continuen movent les dates de la recuperació fins a igualar les dels pronòstics més pessimistes i considerats inversemblants només un any enrere.

Davant d’un augment de preus sense fre que continua reduint el poder adquisitiu de la població, controlar la inflació hauria de ser la primera prioritat dels responsables polítics. L’enduriment de la política monetària vindrà acompanyada, inevitablement, de costos econòmics i socials reals, però el seu retard no farà sinó agreujar-los, com ja ha passat anteriorment.

 

A la vora de l’abisme

Les principals economies europees no només han de fer front a una inflació superior a l’esperada, sinó que s’enfronten a una possible interrupció total de les importacions de gas rus, bé per la pressió de Washington a Europa o per represàlia russa a les sancions econòmiques, que tindria com a conseqüència que les mesures per reduir la pujada de preus esdevinguessin del tot insuficients.

Per altra banda, els Estats Units han registrat un creixement negatiu durant dos trimestres consecutius i estan tècnicament en recessió, malgrat la fortalesa del mercat laboral i una inflació que ha baixat lleugerament gràcies a la reducció del preu de la gasolina. Tanmateix, l’anèmic creixement a principis d’any, junt amb la reducció del poder adquisitiu de les llars i l’enduriment de la política monetària, continuen impulsant revisions a la baixa sobre el futur de l’economia estatunidenca.

Les previsions de creixement del bloc asiàtic, especialment per part de l’Índia i la Xina, són més optimistes. Tot i això, la crisi del sector immobiliari xinès, junt amb la política de covid zero que paralitza el consum i perpetua l’alentiment de les cadenes de producció i logística, amenacen el creixement del gegant asiàtic.

Un context econòmic que fa preveure que el món pot estar aviat a la vora d’una recessió global, que augmentaria el risc de fragmentació geoeconòmica en perjudici dels països més pobres, que no es poden permetre donar un suport fiscal específic per ajudar a esmorteir l’impacte de la crisi en les seves poblacions.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Episodi 12 | L’any de la gran crisi

1min lectura

Tots els indicadors assenyalen que el 2022 hi pot haver una

Economia

Estem a la vora d’una crisi sense precedents?

3min lectura

Marc Vidal, conferenciant i divulgador, adverteix que 2023

Economia

Les claus de la inevitable crisi de deute

6min lectura

Tots els índex de previsió econòmica indiquen que ens



L’acceleració de la digitalització, precipitada per la pandèmia, no ha fet més que confirmar la inevitabilitat de la transformació digital de la nostra societat. Una revolució tecnològica que ha canviat la nostra manera de treballar, comprar, estudiar i comunicar-nos, però que posa en qüestió aspectes vinculats amb les relacions personals.

 

En un món interconnectat on Internet, les xarxes socials i les eines telemàtiques han canviat radicalment la manera de comunicar-nos, ens hem acostumat a parlar davant d’una pantalla, a resoldre els assumptes més trivials del nostre dia a dia asseguts al sofà, a fer les compres des del llit i a treballar en pijama.

La comunicació electrònica ha augmentat la capacitat d’interacció entre les persones, i ens permet aconseguir una productivitat i eficiència sense precedents, tant en l’àmbit corporatiu com individual. L’auge del teletreball ha significat un canvi en positiu per molta gent, especialment pels que han experimentat una millora en la conciliació de la vida personal i laboral. Tanmateix, pels nadius digitals que s’han convertit en nòmades digitals que han fet del món la seva oficina.

La normalització de la convivència entre persones i intel·ligència artificial ens ha permès agilitzar les interaccions amb l’administració, establiments de comerç digital i entitats financeres. Ja no és necessari fer cua a una oficina física d’un banc, d’una asseguradora, o a la del SOC, podem fer pràcticament totes les gestions des del mòbil. Així mateix, han sorgit moltes noves feines basades en les tecnologies digitals, impensables només fa uns anys.

 

La importància de la interacció física

Tot i l’innegable progrés que ha suposat la transformació digital de la nostra societat, la realitat d’aquesta revolució no és tan idíl·lica com alguns volen dibuixar. L’absència física, intrínseca del món digital, presenta reptes pel que fa a l’empatia entre persones acostumades a l’anonimat dels espais virtuals, les interaccions personals entre treballadors, o la bretxa digital entre la gent més vulnerable i la resta de la societat.

La transformació digital ha propiciat que les fronteres entre el món físic i el digital siguin cada vegada més borroses. I, si ja tenim dificultats en adaptar-nos a aquest canvi de paradigma, pensem que el boom del metavers, l’Internet de les Coses, els NFT i la intel·ligència artificial encara ens acostaran més a una realitat virtual semi immersiva, que deixarà ‘fora de joc’ a una part significant de la població.

En aquest context, es fa evident la necessitat d’abordar de manera integral els canvis socio-tecnològics que estan definint i assentant les bases de la societat del futur. No només per assegurar-nos que la tecnologia segueixi sent una força positiva de progrés, sinó també, per evitar que part de la societat es quedi enrere, o que la immersió en el món digital castri l’essència del que ens defineix com a persones.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

Teletreball

6min lectura

El terme teletreball el va crear en 1973 el físic Jack Nilles i la pandèmia l’ha tornat a

Finances

La digitalització

5min lectura

L’acceleració de la digitalització ha estat un dels reptes més importants per les pimes

Tecnologia

Monitoratge

5min lectura

Els sistemes digitals que fan ús de la intel·ligència artificial s’estan implantant de mica



Ja som de ple a l’estiu i començarem a veure i a viure retencions els divendres i els diumenges, com ja és costum en aquest país nostre. Tothom creu saber quina és la millor hora per desplaçar-se, però sovint hi ha cues quilomètriques. A 11Onze ho analitzem.

 

L’estiu del 2020 va estar marcat de ple per les restriccions imposades a causa de la COVID-19. Potser és per això que aquest 2021 l’entomem amb moltes més ganes de sortir. La possibilitat d’agafar un avió per a fer un viatge, sigui intern o a l’estranger, ja és una realitat, però així i tot, l’experiència aeronàutica encara no serà igual que la d’abans de la pandèmia.

Per aquest motiu, es preveuen molts desplaçaments per carretera, altrament com molts estius, i en conseqüència, llargues cues. Ja en vam veure un aperitiu per Setmana Santa i pel pont de Sant Joan. 

 

Les previsions de mobilitat

Si fem cas a la informació facilitada pel Servei Català de Trànsit, quan es preveu una alta mobilitat, com en el cas de les operacions sortida o retorn, es posen en pràctica mesures especials de circulació, ordenació i regulació del trànsit: carrils addicionals i en sentit contrari a l’habitual; inversió de prioritats a rotondes; cancel·lació dels carrils lents o d’incorporació; o canvi en el funcionament habitual del carril BUS VAO.

Tot i això, hi ha molts cops que no sembla que sigui efectiu aquest intent de millorar la fluïdesa del trànsit, així que com ens ho hem de fer per a evitar quedar atrapats en una immensa cua de cotxes?

 

La millor franja horària per a agafar el cotxe

Existeix una millor hora per a circular sense retencions o és una fal·làcia? El cert és que és realment complicat encertar-la, ja que sempre creiem que la decisió presa és la correcta per a no tornar a embussar-nos, però acabem fent cua al peatge, per a incorporar-nos a l’autopista o per a sortir-ne.

El RACC i el Servei Català de Trànsit tenen apartats als seus webs en els quals donen consells de mobilitat. Un dels més importants, i que molts de nosaltres no fem, és consultar l’estat del trànsit abans de sortir. Però també és interessant tenir en compte les franges horàries en les quals es preveu una major afluència de vehicles a la carretera, les quals varien segons l’operació sortida a què ens enfrontem, tot i que la variació és ínfima.

Així, la previsió habitual és la següent:

Evidentment, la sortida no és sempre en divendres, ni la tornada en diumenge, ja que molts cops coincideix amb els inicis i finals de quinzena dels mesos d’estiu, però en qualsevol cas, com a orientació és interessant tenir en compte aquestes hores.

Fins i tot podem trobar un calendari de previsió d’operacions especials de trànsit, el qual, al tancament d’aquest article, té marcats tots els caps de setmana de juliol de 2021, en els quals es preveu una alta intensitat de circulació.

 

Evitar les cues o sortir-ne

Com hem vist, evitar les cues és difícil, però no del tot impossible. Un altre tema és aconseguir sortir d’un embús, ja que ens enceguem amb seguir en aquella via embussada perquè és la més ràpida (si estem en caravana, molt ràpida no és en aquell moment), o perquè és per on anem sempre.

Seguint amb els consells de mobilitat, si hem planificat correctament el trajecte, hauríem d’haver previst una via alternativa per si ens trobem problemes, de manera que en el moment que trobem un desviament o una sortida de la carretera embussada, puguem agafar-la i accedir a la ruta que ens portarà a destí, possiblement amb més rapidesa i comoditat.

Això sí, primer consulteu l’estat del trànsit, no fos cas que us acabeu trobant en la mateixa situació.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Les vacances d’estiu dels catalans

3min lectura

La temporada d’estiu 2021 ve marcada per menys restriccions

Sostenibilitat

Distintiu ambiental

4min lectura

Les zones de baixes emissions (ZBE) s’instauraven de forma permanent a Catalunya l’any

La política de mobilitat a Barcelona

1min lectura

La Barcelona postcovid sembla que es trobi en un embussament



Amb l’evolució de la digitalització i les tecnologies com el blockchain i la intel·ligència artificial, el sector de la publicitat i el màrqueting han creat noves disciplines, productes i serveis com la publicitat programàtica.

 

Es tracta d’un tipus de publicitat en línia que es refereix a una compra automatitzada d’espais publicitaris i d’audiències a Internet. Connecta una marca amb l’usuari mitjançant un anunci afí a ell, en el moment i lloc “digital” adequat. Atès que la transformació i la digitalització dels mitjans s’està estenent a gairebé tots els mitjans de comunicació, la publicitat programàtica pot fer que una marca s’anunciï tant en diaris digitals com en televisions o emissores de ràdio digitalitzades, i fins i tot mitjans de comunicació exterior digitalitzats.

És una forma de publicitat denominada ‘display’, que permet a l’anunciant accedir a una sèrie d’espais publicitaris, denominats inventari, i ho fa a través de plataformes tecnològiques de demanda de llocs web o espais digitalitzats. La compra programàtica permet que l’anunciant connecti la seva marca amb el destinatari que vol, en el moment que vol i en el lloc geogràfic que més li interessi. És una disciplina del nostre temps, nascuda per a agilitar la visibilitat i la connexió de les marques i les seves campanyes, amb els seus clients actuals i potencials.

 

El creixement de la publicitat programàtica

En plena era digital en la qual la inversió publicitària per a la captació i adquisició d’usuaris es produeix a través de mitjans digitals, el 70% d’aquesta inversió es correspon a la compra programàtica, segons l’informe sobre Inversió en Mitjans Digitals publicat per IAB. 

La despesa en publicitat programàtica l’any 2021, segons Statista, va ser de més de 150.000 milions de dòlars, i aquesta indústria duplica la seva grandària cada 4 anys, amb previsions de creixement d’un 35% anual fins a l’any 2025. Això converteix a la publicitat programàtica en una de les indústries més actives.

 

Com funciona

Mitjançant el ‘Big Data’ i la intel·ligència artificial es realitza la selecció i la segmentació de l’audiència. Una vegada segmentada, se seleccionen els mitjans de comunicació afins a l’audiència i es procedeix a activar la campanya de publicitat que es dirigeix al públic objectiu seleccionat.

La compra programàtica és una manera de comprar espai publicitari en línia de manera automatitzada. Aquesta compra es pot realitzar en diferents suports i webs des del mateix panell de control mitjançant la cerca d’audiències i usuaris concrets per a impactar en moments exactes.

 

Resumint:

  1. Cada vegada que un usuari arriba a un lloc web relacionat amb publicitat programàtica, s’activa el procés de publicitat automatitzada perquè aquesta s’iniciï. 
  2. El propietari de la web posa la impressió de l’anunci a subhasta.
  3. A continuació, els anunciants ofereixen per a la impressió, per a la visibilitat de l’anunci. Cal assenyalar que aquest procés té lloc en temps real, raó per la qual alguns es refereixen a la publicitat programàtica com a oferta en temps real.
  4. El millor postor, l’anunciant que dona una millor oferta, és qui guanya la impressió de l’anunci.
  5. L’anunci apareix en el lloc web de l’usuari
  6. L’usuari pot fer clic per a visitar la pàgina i/o convertir.

Avantatges de la publicitat programàtica

 

Segmentació per usuaris i missatges personalitzats

Amb el ‘Big Data’ podem conèixer als usuaris d’una forma molt més àmplia quant a característiques, usos o tipus de compra en línia. Aquestes dades ens ajuden a dur a terme una major segmentació dels usuaris que ens permet aconseguir millor al nostre públic objectiu.

A més, la segmentació ens facilita una millor comunicació amb el nostre públic objectiu i augmenta la precisió en la creació d’una campanya.

D’altra banda, la geolocalització és un dels criteris més emprats, ja que presenta la possibilitat d’oferir el producte o servei idoni a l’usuari, en el moment en el qual l’està buscant, de manera personalitzada. Es poden dissenyar diversos missatges en funció del perfil de l’audiència.

 

Automatització i agilitat en els processos de compra

La publicitat programàtica es duu a terme de manera automatitzada. La compra programàtica es dirigeix a través de la combinació de tres plataformes, que juntes ofereixen un servei complet: Ad Exchange, DSP i SSP.

 

Abast

Gràcies a les plataformes de publicitat programàtica podem arribar a un usuari que es trobi en qualsevol part del món. A aquest punt es deu l’amplitud de l’oferta i la demanda en la publicitat programàtica en un mercat globalitzat. La varietat de suports publicitaris, mitjans de comunicació, en els quals es poden oferir els diferents serveis augmenta l’oferta d’aquest tipus de publicitat. L’abast és més gran.

 

Mesurar resultats i optimització

Les dades abunden en les campanyes programàtiques, i per als anunciants això aporta un gran valor. Mesurar aquestes dades ofereix la possibilitat de veure què està funcionant i què no, i poder optimitzar. 

Parlem de campanyes modificables en temps real, per la qual cosa el temps en el qual es pot reaccionar és gairebé immediat. 

 

Raons per les quals fer campanyes de publicitat programàtica: 

 

Automatització i agilitat en el procés de compra, planificació i gestió d’espais publicitaris

La publicitat programàtica permet gestionar campanyes de manera ràpida i eficaç. Aquest tipus de publicitat elimina els intermediaris del procés de compravenda d’un espai publicitari. Els anuncis es publiquen de manera automàtica segons la configuració que has gestionat per a la teva campanya de publicitat digital. Només cal decidir el temps de durada de la campanya, els mitjans de comunicació en els quals aparèixer i el pressupost.

 

Transparència i control

La programàtica és transparent i permet conèixer totes les dades de la campanya publicitària des del moment en el qual es llança l’acció fins que finalitza. 

 

Mesurament a temps real

La campanya funciona? Hi ha alguna dada que es pot modificar per a implementar el seu abast? La programàtica és mesurable i quantificable a temps real.

 

Segmentació

Saber a qui volem dirigir-nos amb una campanya de publicitat és fonamental. La programàtica ofereix un ampli ventall d’opcions de personalització: per gènere, gustos, edats, mitjans de comunicació o geolocalització, entre altres. Focalitzar els impactes de forma *geolocalizada és essencial per a arribar al teu públic objectiu.

 

Rendibilitat de la inversió publicitària

La publicitat programàtica utilitza el mètode de pagament per impressió (CPM: cost per mil impressions). I cada vegada que un usuari visita una web o app, se subhasten automàticament els seus espais publicitaris. D’aquesta manera, els anuncis apareixeran davant els teus clients potencials, en les webs que decideixis i en el rang d’hores seleccionat.

 

Posicionament i abast

Un altre dels beneficis d’aquest tipus de publicitat és el seu gran abast d’audiència. A Internet hi ha més de 4 milions de persones connectades diàriament i entre tots aquests usuaris es troben els teus clients potencials. El bo d’anunciar-se a la xarxa és la possibilitat de situar una marca, producte o servei en la ment dels consumidors. I una de les estratègies més utilitzades és el ‘retargeting’, que consisteix a impactar a aquells usuaris que ja han visitat la teva web a través de missatges i anuncis personalitzats.

 

Adaptabilitat als dispositius

La publicitat programàtica posseeix disseny ‘responsive’, de tal manera que els anuncis s’adaptaran als diferents dispositius de l’audiència de la teva campanya. 

Sabies que 11onze.cat ha guanyat recentment un guardó a la millor web ‘responsive’? Un Laus.

 

Des del juny de 2022, 11Onze District, l’agència de publicitat i màrqueting d’11Onze, pot realitzar campanyes de publicitat programàtica per a marques ‘partners’, amigues d’11Onze. Vols anunciar-te en qualsevol part del món o en qualsevol ciutat o localitat?

Contacta amb nosaltres: [email protected]

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

La millor publicitat de la nostra història

6min lectura

Catalunya és un país amb una sòlida tradició publicitària.

11Onze

11Onze District

5min lectura

11Onze District és l’agència publicitària interna d’11Onze, pensada per servir a altres

Finances

La digitalització

5min lectura

L’acceleració de la digitalització ha estat un dels reptes més importants per les pimes



Aquest setembre farà un any que em vaig incorporar a 11Onze com a Chief Technology Officer. Un any, ben mirat, tampoc és gaire temps, però en una empresa jove i tan dinàmica com 11Onze, la sensació és d’haver-hi estat força més temps.

 

Raul Arribas, Chief Technology Officer (CTO) d’11Onze

 

Com a Chief Technology Officer d’11Onze la meva tasca és supervisar la totalitat de la funció tecnològica de la companyia. Avui en dia, ho vulguin reconèixer o no, gairebé la totalitat de les empreses són empreses de tecnologia. De diferents sectors, però de tecnologia. Qualsevol empresa de qualsevol sector, al s. XXI, necessita la tecnologia per a operar eficientment i ser, no només competitiva, sinó fins i tot viable. I les empreses financeres no en són pas una excepció.

A 11Onze, emprem la tecnologia en tots els àmbits de la companyia. L’utilitzem, com és obvi, per crear el nostre producte i arribar als nostres clients (amb La Plaça i El Canut). Però la tecnologia és bàsica també en la resta dels nostres processos. Sense ella, no seria possible atendre a les persones de la manera que ho fem, sigui per xat o amb 11Onze a Casa, per exemple. Ni podríem treballar col·laborativament com ho fem entre tots els departaments interns, i també amb els proveïdors externs.

Per tant, la paraula tecnologia engloba aspectes i funcions molt diverses dins d’una empresa com 11Onze, de vegades visibles i de vegades invisibles pels nostres clients. És per això que és vital mantenir l’ordre i traçar les línies mestres del nostre present i futur pel que fa a la tecnologia, i aprofitar el millor que ens pot oferir el mercat per millorar constantment els productes i serveis que podem oferir a la nostra comunitat.

 

La força del treball en equip

Per aconseguir tot això es necessita, per començar, un equip amb talent i amb coneixements diversos per estar a sobre de cadascun d’aquests aspectes tecnològics, sovint molt dispars entre ells. I és precisament la constitució i evolució d’aquest equip, una de les tasques principals del cap de tecnologia. A 11Onze estem construint el nostre equip, i, mentre ho fem, també col·laborem amb proveïdors externs que ens donen un cop de mà allà on no arribem nosaltres.

Una de les altres responsabilitats d’un càrrec com aquest és definir quines tecnologies farem servir, de quina manera, i per què. La tecnologia ha de ser sempre un mitjà per arribar a un objectiu, i no l’objectiu en si mateixa. Per tant, analitzar les diferents alternatives del mercat i escollir la més adequada a les nostres necessitats en cada cas és clau per construir l’11Onze que tots volem.

I, per no allargar-me massa, una tercera responsabilitat clau del Chief Technology Officer és la de sortir a fora a explicar el nostre projecte, al fet que se’ns vegi, i així aconseguir, al mateix temps, els contactes necessaris per establir les relacions i associacions que ens permetin avançar millor i més ràpid cap al nostre objectiu final: ser l’entitat financera que tots ens mereixem. El camí és difícil, i llarg, però el destí està clar, i la forma d’arribar-hi, també.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Raul Arribas, nou CTO d’11Onze

5min lectura

En el món globalitzat, on el cibercrim i l’espionatge

Tecnologia

11Onze, un referent de fintech comunitària

4min lectura

Raul Arribas, cap tecnològic d’11Onze, destaca en una

Finances

“El ‘blockchain’ és més segur que la banca”

2min lectura

La tecnologia ho està canviant tot.



L’or físic és considerat un valor refugi no perquè ho diguem a 11Onze, sinó per com s’ha comportat històricament en les principals crisis econòmiques. L’equip de producte d’11Onze ofereix, a l’espai d’Aprendre, un curs que analitza l’evolució de l’or durant les grans crisis.

 

El crac del 29, la crisi del petroli dels anys 70, el dilluns negre del 1987, la recessió dels anys 90, la bombolla de les puntcoms, la crisi financera del 2008… La història és plena de grans crisis econòmiques que han provocat molt de dolor als estalviadors. Aquestes grans caigudes dels mercats financers sempre han acabat afectant la ciutadania corrent, participi o no d’aquests mercats financers com a inversor.

Per aquest motiu, 11Onze va posar en marxa Preciosos 11Onze, per donar a la gent corrent una eina de protecció dels estalvis que normalment no tindria a l’abast. Però posem-hi dades, mirem la història i confirmem si realment l’or físic és o no un valor refugi interessant per als nostres estalvis en moments com els que ens ha tocat viure. 

Amb aquest objectiu, l’equip de producte d’11Onze, amb Jordi Sánchez, Sara Casals i Amadeu Vilaginés, ha preparat un curs sobre l’evolució de l’or en les principals crisis de la història. Si no saps respondre les preguntes que fa Casals en aquest vídeo, et cal veure el curs sencer!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Història de les crisis: esquerdar les pors (2/2)

18min lectura

A mesura que el segle XXI ha deixat enrere el bel·ligerant

Estalvis

L’or, el refugi davant les crisis

5min lectura

Davant d’una inflació que continua augmentant, la

Finances

“L’or ens resguarda del cicle econòmic advers”

3min lectura

Per què és un bon moment per comprar or? De quina manera



El 21 de juny de 2020 el Consell Europeu va aprovar un paquet d’estímul econòmic conegut com el fons europeu de recuperació o Next Generation EU (NGEU), amb l’objectiu de reactivar l’economia dels estats membres afectats per la pandèmia de Covid-19. Els bancs denuncien el fet que no jugaran el mateix paper que van tenir amb l’ICO durant la pandèmia, però estan prou fonamentades les seves queixes? Contrastem la informació.

 

Fa sis mesos que el govern espanyol i els bancs van iniciar contactes formals per explorar les vies de col·laboració i concretar el paper que tindran les institucions financeres en el repartiment del fons europeu. Les negociacions segueixen el seu curs, tanmateix d’uns dies ençà s’està evidenciant que el rol dels bancs en la canalització d’aquest fons serà diferent de la que van desenvolupar amb els crèdits ICO durant la pandèmia, ja que en aquest cas l’Estat disposa dels diners. L’ICO és un banc públic amb la funció de distribuir crèdits per estimular l’economia i depèn dels fons que li aporti el govern espanyol. Durant la pandèmia no tenia liquiditat i la banca privada va ser la que va aportar els diners dels crèdits ICO, convertint-se en conseqüència, en un negoci per al sector. Ara, sembla que el govern espanyol no necessita la banca privada perquè disposa dels 140.000 milions que venen directament d’Europa.

El crit al cel dels bancs no s’ha fet esperar, i sembla que s’han posat tots d’acord per difondre i donar a conèixer els seus greuges. Una extensa ofensiva mediàtica que avui analitzem fixant-nos en un article publicat per Economía Digital, “Enfado de la gran banca por su exclusión de los fondos europeos”, però que serveix d’exemple de com molts mitjans han abordat el tema. Està esbiaixada aquesta informació? Sí, segons el Mètode del Biaix d’11Onze Check, té un biaix del 70%. Ho analitzem.

FONTS

Només sentim la veu de la banca. Per contraposar-ho només hi ha una font no identificada del govern espanyol. De totes les dades que es donen no hi ha cap referència. No es pot traçar d’on surten aquestes dades.

 

ENDOGÀMIA  

No hi ha cap representant de l’ICO, ni del ministeri d’economia, ni cap veu alternativa a la visió de la banca tradicional. Només llegim l’opinió dels representants dels bancs. A més, es donen per bones afirmacions de la banca sense contrastar. Per exemple: “La presidenta del Banco Santander, Ana Botín, recordaba esta semana que los bancos han tenido un papel importante en la pandemia protegiendo a las empresas y ahora necesitan reforzar la colaboración público-privada para hacer lo mismo con los fondos de recuperación”. Si sabem que, segons l’INE, en nou mesos de pandèmia van tancar 207.000 empreses… estem segurs que com diu Botín els bancs han protegit les empreses? 

 

BOIRA

La informació és boirosa perquè els banquers semblen enfadats, però, al mateix temps, asseguren que l’arribada dels fons provocarà una pujada de la facturació del 10%. Tampoc queden clars els mecanismes que està proposant la banca per participar del Fons Next Generation i, pel que sembla, estan centrades a acompanyar el client. En realitat, això no obstant, podria ser una maniobra per fer que els fons públics vagin a parar a comptes dels seus clients (i no d’altres entitats) per tal de poder comptar amb aquests fons.

 

INTENCIÓ 

No estem parlant d’una notícia en solitari sinó d’un recull d’articles en el mateix mitjà, alguns enllaçats, que recullen una mateixa retòrica clarament dirigida a desacreditar la gestió del Govern, i a difondre la visió de la banca: 1, 2, 3. Per tant, podem deduir que hi ha una intenció d’establir el relat segons el qual la banca ha de participar sí o sí dels fons públics.

 

CONTEXT 

La informació està simplificada i hi manquen elements clau. Per exemple, no s’explica que la funció de l’ICO és, específicament, donar crèdits per estimular l’economia. Sembla que no pugui funcionar sense la banca privada i no és cert. Tampoc se’ns detalla com s’han canalitzat aquestes ajudes en altres països. I per últim, hi ha una part de context que s’omet i que és crucial: la banca ja ha recuperat els nivells de benefici prepandèmia gràcies al tancament d’oficines i els acomiadaments massius. 9.000 milions nets des de l’inici de la pandèmia. Això, sumat al fet que el preu del diner es troba en mínims històrics elimina qualsevol trava per als bancs a l’hora de concedir crèdits i estimular l’economia. Què els ho impedeix? Per a què necessiten els Fons Next Generation?

 

MOTIU COMERCIAL

L’article parla del bon rol que va tenir la banca en la canalització dels fons ICO i del paper que pot jugar en el fons Next Generation, però no fa menció dels beneficis obtinguts pel sector financer amb la gestió de l’ICO, ni de les pràctiques abusives que es van destapar durant la seva gestió. Així com tampoc es mencionen els interessos comercials que hi ha darrere aquest afany de jugar un paper clau en el repartiment d’aquests nous recursos. La idea de fons és jugar un paper d’intermediari. Arriben els diners d’Europa (per tant no els ha de mobilitzar la banca) així i tot, els canalitza la banca privada. Per què hauria de ser així? Quin sentit té?

 

VOLUNTAT DE SERVEI

L’interès públic no està gens representat. Mentre que es parla extensivament de com la banca i els fons d’inversió privats són claus en l’assessorament a empreses i distribució d’aquest fons, no es donen alternatives públiques, que hi són, a l’hora de canalitzar aquestes ajudes. L’article no té en cap cas en compte el punt de vista del consumidor. Li interessa al ciutadà normal que els crèdits ICO els gestioni gran banca privada espanyola?

Per això, concloem que aquesta informació està esbiaixada en un 70% i mostra una visió parcial de la gestió dels Fons Next Generation. Si voleu conèixer el Mètode del Biaix, que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected]

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Bancs tradicionals: felicitats!

3min lectura

El 4 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Bancs

Cultura

Formació, la vacuna contra la desinformació

4min lectura

Tots n’hem sigut víctimes i, fins i tot, hi contribuïm sense adonar

11Check

11Onze Check

4min lectura

Una de les nostres funcions principals és donar als nostres membres les eines per conèixer



La compra col·lectiva d’or a través d’11Onze Preciosos continua sent tot un èxit, però alguns clients es pregunten si és millor rebre les peces d’or físic a casa o deixar-les en custòdia. Càrol Rafales, especialista sènior de vendes d’11Onze, ens explica els avantatges i inconvenients de cada opció.

 

Una de les preguntes més recurrents entre els clients que inverteixen en la compra d’or físic és, on i com han d’emmagatzemar els lingots o monedes un cop feta la compra. Guardo l’or a casa en una caixa forta? A sota el matalàs? O el deixo sota custòdia en una cambra cuirassada d’una empresa especialitzada? Cada opció té els seus avantatges i els seus inconvenients.

 

Emmagatzematge a casa

Si decideixes guardar l’or a casa, hi tindràs fàcil accés i això et permetrà admirar la teva col·lecció de lingots i monedes sense dependre de cap tercer per la seva custòdia. No obstant això, abans de decidir-nos a emmagatzemar l’or a casa, hi ha alguns factors a considerar.

En primer lloc, ens hem d’assegurar que les peces d’or estiguin en un entorn adequat per conservar-se en perfectes condicions al llarg del temps, és a dir, que no es deteriorin a causa de la humitat o altres corrosius, ja que això faria minvar el seu valor i en dificultarà la venda quan vulguem recuperar la nostra inversió.

Per altra banda, potser hauràs de prendre mesures de seguretat addicionals per a assegurar-te que el teu or està ben amagat i protegit. Així com de contractar una assegurança específica, si no tens una assegurança de la llar que cobreixi aquests objectes de valor. Per descomptat, has de tenir cura de no revelar massa informació de la teva compra. Com explica Rafales, “tenir l’or a casa és una cosa que hem de portar en secret, i requereix unes mesures de seguretat addicionals”.

Sota custòdia d’una empresa especialitzada

Els experts en metalls preciosos recomanen que la custòdia es dugui a terme en instal·lacions de companyies especialitzades en la custòdia de valors, gràcies a l’alta seguretat que ofereixen aquestes empreses. Com apunta Rafales, “tenir el nostre or físic en custòdia en una empresa especialitzada ens suposa tranquil·litat, i l’or està 100% assegurat”.

Potser tant o més important que la seguretat que ofereixen les empreses especialitzades a emmagatzemar metalls preciosos, és la facilitat de revenda. Podràs vendre fàcilment el teu or, sense haver de preocupar-te de trobar un comprador o un establiment del qual te’n puguis refiar.

Per últim, has de tenir present que guardar l’or a casa o en custòdia té un cost que pot variar depenent de les circumstàncies de cadascú. Tanmateix, Càrol Rafales analitza els pros i contres de cadascuna d’aquestes opcions i t’ajuda a decidir quina opció et convé més.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

L’or, el refugi davant les crisis

5min lectura

Davant d’una inflació que continua augmentant, la

11Onze

Com es fa l’or de Preciosos 11Onze

3min lectura

A finals d’abril de 2022 11Onze va començar a enviar l’or als

11Onze

“Mantenir el patrimoni comprant or”

3min lectura

La vaga dels transportistes s’ajunta a una inflació en



Us presentem un recull dels 11 millors perfils de TikTok fets en català. Aquests joves s’han guanyat la popularitat a la xarxa social de moda fent vídeos en llengua catalana.

 

Quan sentim la paraula TikTok, l’aplicació de moda nascuda a la Xina el setembre del 2016 que ens permet fer vídeos musicals curts de fins a 1 minut de durada, molts pensem que aquesta plataforma només està dedicada als balls, la moda, el maquillatge i la diversió. Però, com a catalans, ens aporta alguna cosa més. El seu ús, en mans d’alguns joves, joves influenciadors, ha esdevingut una gran eina de difusió i promoció del català. Avui us volem donar a conèixer els que podem considerar els onze millors tiktokers que promouen el català. Comencem!

  1. ferranxidk: en Ferran, que viu entre Girona i Barcelona, és un noi que fa vídeos graciosos, té més de 70.000 seguidors i acumula més de 9 milions de m’agrada a TikTok.
  2. long_lixue: aquest altre conegut youtuber català, que viu a terres gironines i que té nacionalitat xinesa, també triomfa a TikTok. Molt conegut per col·laborar a iCat, també és famós per lluitar contra el racisme amb milions de m’agrada al seu perfil de TikTok. 
  3. sanyesmag: aquest  jove de la Garrotxa és famós pels seus vídeos de màgia. Té més de 27.000 seguidors i mig milió de m’agrada  a TikTok. És un fort impulsor del català per mitjà d’aquesta xarxa social.
  4. walter_capdevila: amb gairebé 200.000 seguidors i 5 milions de m’agrada a la xarxa, podríem proclamar aquest barceloní el rei de l’humor absurd. Amb el seu perfil de TikTok, el riure està garantit.
  5. misstagless: aquí tenim la Sílvia, amb 10.000 seguidors, i més de 150.000 m’agrada a TikTok. Aquesta valenciana lluita per l’ús i la defensa del valencià, tot jugant amb l’humor casolà i amb molta personalitat. 
  6. filologa_de_guardia: aquesta estudiant de filologia catalana es diu Aida. El seu perfil de TikTok té més de 5.000 seguidors i gairebé 50.000 m’agrada. Seran les vostres noves classes de català a la xarxa!
  7. apitxat: aquí tenim en Xavier, amb gairebé 50.000 seguidors i un milió de m’agrada. És un altre reivindicador de les terres valencianes. Bromes i humor en valencià no us en faltaran.
  8. Can Putades: aquestes noies són de la Garrotxa i viuen a Barcelona. Tenen 40.000 seguidors i gairebé 1 milió de m’agrada. Els seus vídeos fan alçar paraules desconegudes en català del parlar de la garrotxa, entre altres vídeos divertits de bromes del seu dia a dia, sense deixar de tenir el català com a base del seu perfil de TikTok.
  9. Aroagr8: aquí tenim l’Aroa i la Paula, amb 15.000 seguidors i més de 130.000 m’agrada. Famoses des del confinament, aquestes dues noies juguen amb les paraules segons la seva regió, una de Girona i l’altra d’Amposta. Escoltar el català mai havia estat tan curiós.
  10. Bertaarocach: si preferiu un perfil català que enganxa per la seva energia i les seves actuacions típiques d’adolescents que voldràs veure una vegada rere l’altra, aquí tenim la Berta. Un perfil amb més de 100.000 seguidors i 4 milions de m’agrada
  11. Julen_gs: i, com que estem a l’estiu, i amb el sol ens entren moltes ganes de ballar, ens acomiadem amb el perfil d’en Julen. Fa unes versions boníssimes de cançons conegudes, tot jugant amb la música de Txarango, o fent una mescla de Plats Bruts amb música de la sèrie Friends. Té uns 10.000 seguidors i gairebé 90.000 m’agrada a TikTok.

Els anteriors perfils de TikTok que us hem presentat tenen milers de seguidors a la xarxa social de moda, i el millor de tot és que s’han guanyat la popularitat mostrant-se al món en català.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Les teves subscripcions mensuals

6min lectura

Si estàs subscrit a més de cinc plataformes per veure sèries i

Cultura

Refranys catalans sobre els diners

5min lectura

La llengua catalana està plena de refranys on la saviesa

Cultura

Coneixes l’origen de la revetlla de Sant Joan?

5min lectura

El 23 de juny celebrem la revetlla de Sant Joan.



App Store Google Play