Formació, la vacuna contra la desinformació

Tots n’hem sigut víctimes i, fins i tot, hi contribuïm sense adonar-nos-en. La desinformació, entesa com aquella informació manipulada que es difon amb intenció d’enganyar, és un fenomen tan antic com la comunicació. Combatre les anomenades ‘fake news’ està a l’abast de cadascú de nosaltres.

 

“La desinformació té una part de falsedat i una part de discurs de l’odi. Per combatre-la ens cal treballar el respecte per l’opinió dels altres, l’empatia, l’ètica i la conversa”. Nereida Carrillo, periodista i impulsora de Learn to Check, adverteix de la raó principal de la desinformació: l’engany. Interessos, poder i informació es barregen en un context social i tecnològic que fa que qualsevol d’aquests continguts es viralitzi i circuli per tot el món en qüestió de segons. La veracitat de la informació traspassa els rols dels periodistes i queda en mans de l’usuari.

La desinformació ha augmentat significativament els darrers anys a causa de les noves tecnologies, que permeten una circulació de la informació més ràpida i global. Però no només les xarxes socials en són altaveus: també ho són els grans mitjans de comunicació, encara que sovint els costi d’admetre-ho. Perquè el fenomen de la desinformació és tan antic com ho és la comunicació i la voluntat del poder hegemònic d’imposar el seu relat. A més, qualsevol informació, ens explica Carrillo, sempre parteix del prisma que aporta l’autor: “La informació objectiva no existeix, sempre hi ha un relat dels fets i expliquem què passa al món a través dels nostres filtres culturals, de gènere o d’edat”, raona.

Convèncer amb arguments

El Col·legi de Periodistes de Catalunya descriu en el primer article del Codi Deontològic que cal informar de manera acurada i precisa. Deixant la recerca de la veritat per a la filosofia, tant en periodisme com en els continguts que es creen i difonen per xarxes el que es persegueix és l’honestedat i la veracitat. La informació ha de ser plural, no ha de confondre, ha d’anar orientada a informar i cal contrastar les fonts per evitar manipulacions. 

Si més no, en tot això és el que ens hauríem de fixar a l’hora de verificar la informació. Un dels objectius ambiciosos de Learn to Check és que qualsevol persona sigui capaç de contrastar la informació que li arribi. Per això només hi ha un camí: la formació en eines i en esperit crític. Gràcies als coneixements que la seva plataforma comparteix en obert, qualsevol pot verificar, sense dependre de mediadors. Una manera d’empoderar la ciutadania aconseguir, entre tots, frenar la desinformació en el que s’anomena verificació distribuïda. La doctora en comunicació també adverteix que a les xarxes ens hem acostumat a defensar la nostra posició des dels extrems: “Els algoritmes de les xarxes socials polaritzen, ens situen a tots en pols oposats i sembla que els matisos no existeixen, que no hi pugui haver intercanvi o converses”.

Veracitat: el filtre el poses tu

En entorns tancats com WhatsApp o Telegram, és molt difícil rastrejar d’on prové la informació, i sovint això ens porta a confondre fonts de confiança amb fonts fiables, ens explica Carrillo. Les fiables són aquelles que han estat contrastades i, per tant, parteixen de la veracitat; mentre que les primeres parteixen de la confiança envers la persona que ens ho envia. Aquest és el principal maldecap de la gent gran, que es deixen endur per la confiança i verifiquen la informació segons qui transmet el missatge o, fins i tot, segons quin mitjà informa d’una notícia.

Per combatre la desinformació, especialment en l’era de xarxes socials, Carrillo defensa que ens cal tornar a la conversa i aprendre a difondre informació i, sobretot, les nostres idees, de forma raonada i amb arguments. “Mentir és una forma molt fàcil i poc ètica de convèncer”, remarca, i afegeix que escoltar a les persones que no pensen com nosaltres, tot i no fer-te canviar d’opinió, et permetrà entendre l’altre. Més empatia i més veracitat per encarar l’era de la comunicació global.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

El llenguatge de la felicitat

4min lectura

Escull bé les teves paraules perquè seran determinants en...

Cultura

L’argot de la borsa estigmatitza la salut mental

5min lectura

“Psicosi a la borsa”. “Wall Street embogeix”. “El mercat entra...

Comunitat

Economia col·laborativa: compartir és viure

4min lectura

Segur que has sentit a parlar de l’economia col·laborativa...



Tot i que qualsevol moment de l’any és bo per començar a estalviar, també és veritat que fàcilment podem trobar una excusa per no fer-ho mai. La pèrdua de poder adquisitiu per la inflació desbocada, els sous baixos, les rebaixes, el Black Friday! No obstant això, hi ha mètodes d’estalvi que requereixen un mínim esforç i estan a l’abast de quasi tothom. Càrol Rafales, de l’equip de producte d’11Onze, ens en presenta un de ben senzill de seguir.

 

Són moltes les persones que tracten d’estalviar per fer front a imprevistos, preveure futures compres o planificar unes bones vacances. Tantes com les que no saben com fer-ho, o que comencen a estalviar tot animades, però ho deixen córrer al cap de poc temps. Potser la clau està en anar pas a pas i començar a estalviar petites quantitats. Com apunta Rafales, “veritat que si us dic d’estalviar un euro la primera setmana, i dos la segona, no us sembla tan difícil?”.

Doncs en això es basa el repte d’estalvi de les 52 setmanes. Un mètode per estalviar fàcilment que consisteix a posar una quantitat de diners, durant 52 setmanes, en una guardiola, pot o el que t’agradi més, equivalent al número de la setmana que toqui.

De mica en mica s’omple la pica

Estalviar un euro la primera setmana, dos la segona, i així successivament, ens pot semblar ridícul, però si tenim en compte que al cap de l’any haurem estalviat 1.387 €, estem parlant d’una xifra que no és gens menyspreable. I que en tot cas, si tens un nivell d’ingressos prou elevat, “pots començar amb una xifra més elevada de” per exemple “21 €, per aconseguir més de 2.300 € al final de l’any”, explica Rafales.

Si no ens en refiem de la nostra constància en seguir aquest mètode, sempre podem programar una transferència setmanal a un compte d’estalvi, que fins i to ens pot donar uns interessos. A més, d’aquesta manera ens assegurem que aquests diners siguin de difícil accés ràpid, evitant temptacions de trencar la guardiola.

 

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Kakebo

2min lectura

Càrol Rafales, especialista sènior de vendes d’11Onze, ens explica en què consisteix el

Estalvis

Què és el mètode d’estalvi 50/30/20?

2min lectura

En la situació econòmica actual, estalviar és un objectiu que a

Estalvis

Com estalviar bevent aigua

3min lectura

Saps quina quantitat d’aigua estàs bevent?



Des dels inicis d’11Onze hem anat informant la nostra comunitat que l’or és una gran eina per protegir els estalvis i que el seu preu continuaria pujant. El temps ens ha donat la raó. En els darrers cinc anys, ha experimentat un augment espectacular de valor, duplicant el seu preu i reafirmant-se com a l’actiu més valuós del mercat. 

 

El preu de l’or s’ha consolidat per sobre dels 2.150 euros l’unça després del tercer mes consecutiu a l’alça, tot i la lleugera davallada de preu a mitjan maig. La fortalesa de la seva cotització durant els primers cinc mesos de l’any ha estat causada per la forta demanda procedent dels bancs centrals d’economies emergents a raó de les tensions geopolítiques i la persistent inflació.

Des de principi d’any, l’or s’ha revalorat un 17%, seguint la tendència a l’alça del 2023 en què, encara que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de l’any, va pujar un 15% a causa de la crisi bancària estatunidenca, les tensions geopolítiques, els conflictes bèl·lics i la política monetària de la Reserva Federal dels Estats Units.

John Reade, estrateg de mercat en cap per a Europa i Àsia del Consell Mundial de l’Or, apuntava fa un mes que els preus de l’or han experimentat un notable repunt, duplicant-se en els últims cinc anys des de 2019. Encara més, Reade assenyalava que l’evolució del preu del metall daurat ha estat en gran manera independent de la del dòlar estatunidenc, que sol ser un dels factors que més influeixen en el preu de l’or.

Els mercats emergents marquen el camí

L’analista del WGC explicava que els mercats emergents, en particular l’Índia i la Xina, ja representen la meitat de la quota del mercat mundial de l’or després d’haver experimentat un augment de la producció i del comerç en aquest metall preciós. A més, preveu que el preu de l’or augmenti substancialment ben aviat, citant la compra constant per part dels bancs centrals com a principal factor impulsor darrere la tendència a l’alça.

Instem els inversors a incorporar l’or a les seves carteres financeres i d’inversió i a buscar la diversificació. L’or no sols diversifica, sinó que també estabilitza les carteres financeres. A més, és probable que qualsevol reducció dels tipus d’interès estatunidencs repercuteixi favorablement en els preus de l’or”, va aconsellar Reade.

Altres analistes, com els del Bank of America, esperen que continuï el repunt i creuen possible un preu de 3.000 dòlars per unça a la fi d’any. I és que, la incertesa econòmica, les polítiques monetàries expansives, la inflació i la desvaloració de monedes, continuen sent tan rellevants avui com fa uns mesos i podrien continuar impulsant el preu de l’or en un futur pròxim.

 

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Finances

L’or és l’actiu més valuós del món

4min lectura

L’actiu amb la capitalització borsària més elevada no...

Finances

Per què els bancs centrals estan comprant tant or?

5min lectura

Els bancs centrals de tot el món han estat comprant...

Finances

La negociació de l’or supera als majors actius

3min lectura

El volum d’operacions sobre el metall preciós per...



L’economia sostenible busca augmentar el benestar social tot promovent un consum sostenible a través d’un sistema financer basat en empreses verdes. Ja sigui a través de la transformació de les que ja existeixen o creant nous negocis. Té com a objectiu reduir la pobresa i garantir un desenvolupament de qualitat a les generacions presents i futures, sense comprometre la salut del planeta, és a dir sense consumir més del que genera la naturalesa.

 

El desenvolupament d’una economia sostenible a qualsevol territori passa per polítiques dirigides a promoure la utilització de fonts d’energia sostenibles, fomentar la competitivitat d’activitats sostenibles i invertir en la innovació i l’educació. Segons la Llei d’Economia Sostenible del 2011 entenem economia sostenible com “un patró de creixement que conciliï el desenvolupament econòmic, social i ambiental en una economia productiva i competitiva, que afavoreixi llocs de treball de qualitat, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, i què garanteix el respecte per al medi ambient i l’ús racional dels recursos naturals de manera que permet satisfer les necessitats”.

Per què és necessària una economia sostenible?

Els defensors de l’economia sostenible es basen en les previsions mediambientals per a les dècades vinents, que segons els experts no són gaire positives. En aquest sentit les dades que es tenen amb relació a la petjada ecològica de cara al futur es presenten poc encoratjadores. Els que promouen l’economia sostenible advoquen per utilitzar energies renovables com ara l’eòlica, solar, hidràulica i geotèrmica; per allargar la vida dels productes que consumim, compres de segona mà, lloguer de coses d’un sol ús, etc. Preservar els recursos del planeta, consumir només aliments de temporada, reciclar, evitar els plàstics, la contaminació, etc. D’aquesta manera es podrà garantir la supervivència de les generacions futures i a més, en ser un model productiu més tradicional, requereix més mà d’obra que crearà més llocs de treball.

Però també tenim detractors, que són aquells que se senten còmodes o bé estan acostumats a un sistema econòmic capitalista, que és per al qual ens regim actualment a occident, que consideren poc realista el plantejament de l’economia sostenible. Opinen que és un model de producció que està abocat al fracàs des del principi, per la incapacitat d’abastir totes les necessitats de la població mundial actual.

 

Característiques de l’economia sostenible

El desenvolupament d’una economia sostenible en qualsevol territori passa pel desenvolupament de polítiques dirigides a promocionar la utilització de fonts d’energia sostenibles, fomentar la competitivitat d’empreses verdes i invertir en innovació i desenvolupament.

Així doncs, aquest sistema socioeconòmic es regeix pels següents eixos fonamentals:

  • Protecció del medi ambient: preservar la biodiversitat del planeta, reduint al màxim l’impacte de la contaminació i lluitant contra el canvi climàtic
  • Utilització d’energies renovables: promoure l’ús d’energies alternatives que no contaminin i minimitzin l’impacte en l’entorn.
  • Apostar per l’eficiència: aprofitar al màxim els recursos que tenim i cuidar aquells escassos, com l’aigua, el que ens permetrà assolir un altre dels pilars de la sostenibilitat econòmica, que és l’eficiència.
  • Foment del reciclatge: establir un model d’economia circular en les quals les deixalles generades serveixin per crear nous productes, reduint així la petjada ecològica del sistema de producció actual.
  • Limitació del consum: limitar l’ús dels recursos renovables amb la finalitat que aquests no s’utilitzin a un ritme superior a la seva generació. A més, els recursos no renovables han de ser substituïts progressivament per recursos renovables. 
  • Millorar el nivell de vida social: fomentar, a través de l’educació i la innovació, la igualtat entre les persones de tots els territoris.

Entre les mesures que poden posar en marxa els organismes públics, hi podem trobar les primes i subvencions als nous sectors econòmics sostenibles com ara les energies netes, o el suport a models de negoci ecològics. A més s’ha de promoure el reciclatge de tota mena de deixalles, l’aplicació de tècniques d’eficiència i estalvi energètic en tots els àmbits de l’economia i la promoció de l’economia circular així com de nous models de ciutats més sostenibles.

La societat actual és insostenible, ja que consumeix recursos a un ritme superior al que genera la naturalesa, per això la relació entre economia i sostenibilitat és molt estreta, si l’energia necessària per a una societat bé de recursos que no són sostenibles, cada vegada seran més cars a causa de la seva escassetat i poden arribar a provocar desequilibris geopolítics i econòmics a mig i llarg terme.

A Catalunya i concretament a Manresa se celebra cada any la fira Ecoviure que mostra les novetats de l’economia sostenible.

Aquesta fira va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta. La fira té una durada de tres dies i s’hi donen cita comerciants, tècnics en sostenibilitat, empresaris i representants d’administracions interessats a conèixer les novetats de l’economia verda.

Si poden trobar estands de productes d’alimentació, d’energies renovables, de productes per la llar, tractaments d’aigua o productes tèxtils.

També fan una edició per a públic infantil i familiar, amb l’objectiu de difondre els valors de l’ecologia i la sostenibilitat, amb activitats per experimentar, jugar i aprendre. També s’hi troben diversos tallers i propostes per als més petits. Cal que prenguin consciència que cal anar cap a una societat més solidària, justa i respectuosa amb el medi ambient.

 

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Ecologia i economia

4min lectura

Cada cop es va establint un consens més general en la nostra societat que

Sostenibilitat

Pagaries més per un turisme sostenible?

4min lectura

El turisme sostenible o ecoturisme és el sector turístic

Sostenibilitat

L'últim detergent 100% sostenible

3min lectura

Natulim és un detergent deshidratat que es posa a la



El producte interior brut (PIB) és la mètrica principal que es far servir per mesurar el rendiment econòmic d’un país. No obstant això, aquest indicador presenta limitacions significatives i sovint no reflecteix el benestar real de les persones. Per analitzar l’economia en termes de benestar econòmic i social efectiu, diversos organismes han proposat algunes alternatives que poden ajudar a guiar les polítiques públiques cap a unes economies més sostenibles i que ofereixin una millor qualitat de vida.

 

El PIB representa el valor total de tots els béns i serveis produïts en un país durant un període de temps determinat i es va establir com el mètode principal per mesurar l’èxit econòmic d’un país a partir de la dècada del 1950. Generalment, es calcula trimestralment, però la dada que s’utilitza per mesurar la mida d’una economia i fer comparacions entre països és el PIB anual. 

Hi ha diverses maneres de calcular el PIB, però el mètode més utilitzat pels bancs centrals i instituts nacionals d’estadística mesura tres components principals: consum, inversió i despesa governamental, més la diferència entre exportacions i importacions. Això és útil per obtenir una visió general de l’activitat econòmica, però també té algunes limitacions importants.

Per una banda, no mostra com està distribuïda la riquesa dins d’un país ni té en compte el benestar social. Per tant, no reflecteix la desigualtat que pot ser causada per una riquesa concentrada en un petit percentatge de la població i no pren en consideració factors com la salut, l’educació, la seguretat o la qualitat de vida de la població.

Per l’altra, no contempla la sostenibilitat ni l’impacte negatiu en el medi ambient d’algunes activitats econòmiques. Així mateix, tampoc comptabilitza l’economia submergida ni el treball domèstic no remunerat que representen una gran part de l’activitat econòmica de molts països.

Per abordar aquestes limitacions, s’han desenvolupat diverses alternatives que van més enllà del paradigma econòmic dominant amb l’objectiu d’analitzar l’economia i presentar una imatge més real en termes del benestar econòmic i social del conjunt de la població.

 

Mesurant una economia més humana

Diversos organismes locals i internacionals defensen que és necessari adoptar una actitud reflexiva en vers les normatives que determinen els models i indicadors usats per analitzar el creixement econòmic i així millorar la fiabilitat de la informació que es fa servir en la presa de decisions. Amb aquest objectiu, han sorgit diverses propostes alternatives per a mesurar la qualitat de vida, com són:

  • Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Creat per les Nacions Unides, combina indicadors de tipus econòmic, com per exemple els ingressos per càpita ajustats per la paritat de poder adquisitiu, amb altres variables de salut com poden ser l’esperança de vida i l’educació. D’aquesta manera s’ofereix una visió més holística del desenvolupament humà que facilita l’anàlisi de les diferències en la qualitat de vida entre països.
  • Índex de Progrés Genuí (IPG). De la mateixa manera que l’IDH, té en compte factors com la distribució de la riquesa, la degradació ambiental i el treball no remunerat, però comptabilitza a la baixa els costos derivats de la degradació ambiental i la pèrdua de recursos naturals, les desigualtats de renda, el deute extern i la delinqüència.
  • Índex de Benestar Econòmic Sostenible (IBES). Similar a l’IPG, l’índex de benestar econòmic sostenible valora el treball domèstic no remunerat i té en compte la degradació ambiental, la desigualtat de renda i les despeses relacionades amb el crim i l’atur per comptabilitzar factors que no es mesuren en el PIB. 
  • Índex de Felicitat Nacional Bruta (FNB). Desenvolupat a Bhutan, l’índex FNB posa l’èmfasi en la importància del benestar emocional i social. Es basa en nou factors per mesurar la prosperitat de la població: benestar psicològic, salut, educació, ús del temps, diversitat cultural, bon govern, vitalitat comunitària, ecologia i nivell de vida. 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Economia de la longevitat i el benestar financer

7min lectura

A mesura que s’allarga l’esperança de vida de la...

Comunitat

Economia col·laborativa: compartir és viure

4min lectura

Segur que has sentit a parlar de l’economia col·laborativa, és...

Economia

És factible el decreixement econòmic?

4min lectura

Tenint en compte que vivim en un planeta amb recursos...



L’economia mundial està valorada en 94 bilions de dòlars. Al comú dels mortals la xifra ens pot provocar estupor, si és que n’acabem de copsar la magnitud. Sobretot quan ens adonem que només quatre països, els Estats Units, la Xina, el Japó i Alemanya, representen més de la meitat de la producció econòmica del món en producte interior brut. A 11Onze radiografiem com es reparteix el mapa global del poder.

 

Per comparar les diverses economies del món, els experts acostumen a fer servir el producte interior brut (PIB) de cada país, amb les estimacions que fa el Fons Monetari Internacional (FMI). Així ho hem fet nosaltres, a partir de les dades elaborades per ‘Visual Capitalist’, per analitzar el repartiment de la riquesa mundial durant el 2021.

El PIB és un indicador general que mesura tota la producció del país, és a dir, tots els béns i serveis produïts en un termini determinat, trimestral o anual. Tot i que el PIB no reflecteix el benestar de la ciutadania, els experts sí que consideren que, si el PIB d’un país augmenta, vol dir que hi ha més activitat econòmica, i que això beneficia els treballadors i les empreses en el seu conjunt. 

Malgrat que la xifra dels 94 bilions de dòlars ens pot semblar una bestiesa, cal tenir en compte que el 1970 el PIB mundial era tan sols de tres bilions. A més, s’espera que en els pròxims 30 anys la xifra es dupliqui. El 2050, segons apunten els experts, el PIB mundial podria arribar als 180 bilions de dòlars. I aquest 2022 s’espera que ja superi la xifra dels 100 bilions.

Els països que governen el planeta

Així, amb 22,9 bilions de dòlars, el PIB dels Estats Units representa el 24,4% de l’economia mundial, val a dir que el percentatge més baix de la seva història, tal com explicava el president d’11Onze, James Sène. El món de les finances i el de les assegurances són els que aporten més a la seva economia, seguits pel sector serveis i l’administració pública.

Per sota dels Estats Units, i cada vegada a menys distància, hi trobem la Xina, amb 16,9 bilions de dòlars, el que representa el 17,9% de l’economia mundial. El país aconsegueix la major part de la seva riquesa perquè és el fabricant més gran del món d’acer, de carbó, d’electrònica i de robòtica. A força distància, hi ha el Japó i Alemanya, que s’erigeix en la gran economia d’Europa, gràcies sobretot a les exportacions de vehicles de motor. En total, n’exporta prop del 20% de la seva producció. 

Així es configura un mapa del poder, els eixos del qual es reparteixen els Estats Units al continent americà, la Xina al continent asiàtic i Alemanya al continent europeu. I l’Estat espanyol, on queda, en aquesta llista, si no apareix entre els primers deu països? Doncs, amb un PIB d’1,4 bilions de dòlars, és a dir, l’1,5% de l’economia mundial, se situa en el 14è lloc, just a sota de Rússia, Brasil i Austràlia, i just per sobre de Mèxic, Indonèsia i Iran.

Les economies que més creixen

Però hi ha països que, encara que no estiguin en les millors posicions, sí que s’espera que creixin molt els pròxims anys. El que encapçala aquesta llista és Líbia, ja que l’FMI preveu que pugui créixer fins a un 123%, gràcies sobretot a l’exportació de petroli i una moneda deprimida.

En aquesta llista també destaca, a Europa, Irlanda, amb una previsió de creixement del 13%. La clau, segons els experts, és que està acollint grans empreses tecnològiques mundials, com Facebook, Tik Tok, Google, Apple o Pfizer, perquè té una taxa d’impost de societats molt baixa en comparació a la resta de països del món. Una taxa que, malauradament, haurà de pujar pels acords signats amb l’OCDE. Macao és una altra de les economies en creixement i, per això, les tensions polítiques són cada vegada més evidents. Macao es considera dins l’àrea d’influència de la Xina. 

A l’altra banda de la balança, trobem Tuvalu, que té l’economia més petita del món, amb tan sols 70 milions de dòlars. El negoci que proporciona més riquesa a aquest país situat entre Hawaii i Austràlia és ben curiós: com que a Tuvalu li pertoca el domini web .tv rep ingressos enormes d’empreses audiovisuals, com ara Twitch.tv. A la llista de països amb l’economia més minsa hi ha moltes illes petites d’Oceania, com Nauru, Palau i Kiribati, moltes d’elles dependents del turisme.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

2022: l’any de la gran crisi

6min lectura

L’escenari amb què ens trobarem el 2022 pot fer por

Tecnologia

És factible la sobirania digital d’Europa?

4min lectura

En l’àmbit de les tecnologies i la revolució digital, Europa està

Finances

La bombolla del carboni farà caure els bancs?

4min lectura

El canvi climàtic ve acompanyat d’una pujada d’impostos i dels



Les reivindicacions dels pagesos i agricultors, que s’emmarquen en un malestar a escala europea, posen el país davant d’un repte colossal. El de decidir si Catalunya ha de ser sobirana alimentàriament o ha de renegar de la seva pròpia terra. A 11Onze ho tenim clar: amb el menjar no s’hi juga.

 

Que el sector primari és essencial ho sap tothom, però sembla que de vegades ens n’oblidem. Per això els agricultors catalans, igual que els europeus, estan en peu de guerra. Les demandes són ben simples i es podrien resumir en una: tenir una mica de respecte per un sector que posa el plat a taula per a la Catalunya dels 8 milions

L’excés de burocràcia, l’asfíxia econòmica i la pressió reguladora són els cavalls de batalla d’uns pagesos que veuen que les males condicions del seu sector desincentiven el possible relleu generacional. Actualment, el pagès és un romàntic amb tractor. Gent que estima la terra i la treballa tot i que no s’hi guanya la vida. Les queixes d’haver de vendre per sota del cost de producció són endèmiques, i des de fa temps s’hi afegeixen la desprotecció dels agricultors davant dels intermediaris, les grans cadenes i la importació de productes d’altres països, que molt sovint no compleixen l’exigentíssima normativa que es demana als agricultors i ramaders europeus.

 

La grisor europea

La sobirania alimentària catalana està en qüestió, en part, per la xacra reguladora europea. La UE, governada des de la gris Brussel·les, empeny la seva enrevessada normativa cap a baix. El laberint burocràtic es llança cap al graó immediatament inferior de la cadena i va baixant per les administracions fins que cau de morros davant d’uns pagesos incapaços de gestionar l’absurda tirallonga d’ets i uts. Es demana a les persones més sàvies del món, les que saben crear menjar, que a més siguin oficinistes i recopilin dades i omplin formularis sens fi perquè pugin de nou la cadena i satisfacin la set de paperassa d’un buròcrata de Brussel·les.

El desembre de 2022 l’agricultor i diputat de Junts, Salvador Vergés, llegia al Parlament una llista de les gestions que s’exigeixen als pagesos. La tirallonga s’ha tornat a fer viral aquests dies arran de les protestes i, si no fos que tracta un tema tan seriós, faria riure.

La sequera i les prioritats

A tots els problemes habituals de la pagesia, enguany a més s’hi afegeix el de la sequera que viu tot el país. Els agricultors, per decisió del govern català, van ser dels primers a rebre les estocades de les retallades en el consum d’aigua. Mentrestant devien assistir, astorats, a una campanya turística d’estiu sense limitacions. I deuen continuar ben sorpresos, encara, veient la verdor dels camps de golf, observant les ingents fuites d’aigua declarades per l’ACA i adonant-se que les empreses envasadores d’aigua continuen extraient aigua dels rius. Els supermercats segueixen ben plens d’ampolles de plàstic plenes d’aigua tot i que produir ampolles de plàstic contamina i obliga a un consum extra d’aigua. Tot per comercialitzar un bé essencial que a d’altres els és negat. És ben normal, doncs, que els pagesos es preguntin fins quan ha de durar la broma?

 

Sobirania desoladora

Tot plegat deixa un panorama desencoratjador: el d’un país incapaç d’establir i gestionar les seves prioritats bàsiques. Si no som capaços de garantir la producció alimentària i l’aigua, què aspirem a ser? Per aquest motiu els agricultors redoblen la seva pressió, tot i que ja els rebés el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El president tot sovint penja a les seves xarxes vídeos on se’l veu fent receptes de cuina. És una manera distesa de mostrar-se davant del públic, però d’on són els ous que el Molt Honorable fa servir per fer el pa de pessic? D’on venen la farina, la mantega, la llet, la carn, les pomes o les carxofes? La resposta d’un polític urbanita seria ben simple: del supermercat. 

En una època en què sembla que Europa hagi donat l’esquena al sector primari per obsedir-se en l’economia de guerra, tot mirant a Rússia, des d’11Onze volem posar-nos al costat de la pagesia recordant, una vegada més, el risc de crisi alimentària al que ens enfrontem.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Benestar

Canviar el sistema agroalimentari actual?

4min lectura

La producció d’aliments genera un terç de les emissions...

Economia

El retorn de l’home del sac comunista

4min lectura

Alts comandaments de l’OTAN avisen que els governs...

Cultura

Sobirania alimentària de Catalunya?

6min lectura

El canvi climàtic, la guerra a Ucraïna i l’embut logístic...



A finals d’abril de 2022 11Onze va començar a enviar l’or als clients de Preciosos 11Onze. T’expliquem tot el procés des que l’or arriba a la refineria fins que està llest per enviar-lo al client final.

 

La primera remesa d’or de la comunitat 11Onze es va entregar a finals d’abril de 2022. La situació internacional havia provocat un pic de demanda de l’or i 11Onze va retardar la compra col·lectiva, esperant el moment propici. A continuació, l’entitat va fiscalitzar tots els passos del procés: des de la compra de l’or en brut, al lingotatge i el marcatge del serial de cada peça. Des de l’aleshores, Preciosos 11Onze no ha parat mai de gestionar compres d’or.

L’or que reben els membres de la comunitat és or bullion 11Onze. Això vol dir que no es tracta d’or d’una altra entitat comercialitzat per la nostra empresa, sinó d’or d’11Onze. Les peces són de 50, 100, 500 grams o d’1 quilo i els clients les reben o les deixen en custòdia segons hagin escollit.

La producció de l’or a la refineria

Des que l’or de la comunitat 11Onze arriba a la refineria fins que està llest per enviar-lo al client final hi ha una sèrie de processos que cal dur a terme. Us els expliquem.

  • Pesatge: l’or arriba en làmines. Es comprova que sigui el pes correcte i es preparen les làmines que caldrà fondre per a cada client.
  • Laminatge: si la làmina és massa gruixuda, no es pot tallar. Per això se’n fan làmines més fines amb una premsa.
  • Fundició: l’or es torna líquid a partir de 1.000°. Per a peces de cert tamany es fon al forn, quan són peces més petites (de 25 o 50 grams) es fa manualment, amb un bufador.
  • Solidificació: un cop és ben líquid, l’or s’aboca en un motlle per donar forma al lingot. Es fa servir un bufador per refredar-lo progressivament i que s’endureixi.
  • Neteja: un cop solidificat, l’or es submergeix en una solució a base d’àcid nítric per netejar-lo.
  • Control de qualitat i verificació de pes: l’or es torna a pesar per assegurar-se que no s’ha perdut res. En qualsevol cas, les peces normalment pesen una mica més per compensar qualsevol possible minva. 
  • Marcatge: un cop comprovat que tot és correcte, el lingot es marca amb el número de sèrie i ja està llest per entregar al client.

L’or de Preciosos 11Onze garanteix la màxima puresa (999,99 sobre 1.000), es compra al millor preu gràcies a les comandes col·lectives i ajuda a la comunitat a protegir els seus estalvis de la inflació.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

“L’or ens resguarda del cicle econòmic advers”

3min lectura

Per què és un bon moment per comprar or?

11Onze

“Mantenir el patrimoni comprant or”

3min lectura

La vaga dels transportistes s’ajunta a una inflació en...

Finances

L’impacte de Basilea III en l’or paper

4min lectura

L’entrada en vigor de la normativa Basilea III va...



Si ets un inversor, és essencial que entenguis què són els índexs borsaris i per a què serveixen. Un índex borsari és un indicador estadístic que reflecteix la variació de la cotització de les principals accions que cotitzen en una borsa determinada i que es pot utilitzar com una eina d’inversió.

 

Els índexs borsaris són instruments de referència característics del món de les finances i essencials per als inversors. Són eines que permeten mesurar el rendiment d’un grup específic d’actius del mercat borsari, proporcionant una visió clara de la cotització d’un conjunt d’accions o valors que estan relacionats. 

Existeixen múltiples índexs a tot el món que, com apunta Joan Benedicto, agent 11Onze “ens indicaran si les accions d’un sector econòmic concret pugen o baixen de preu i el rendiment que tindran en conjunt”. Per tant, poden ser clau a l’hora de conèixer el mercat borsari i escometre inversions.

Quins són els principals índexs borsaris?

Els índexs borsaris poden incloure des d’unes poques fins a centenars d’empreses. Els exemples internacionals més coneguts són:

  • Dow Jones Industrial Average (DJIA), creat per Charles Henry Dow, editor del diari The Wall Street Journal, i que mesura les cotitzacions de les 30 majors empreses que cotitzen a la Borsa de Nova York.
  • S&P 500, que inclou les 500 empreses més importants dels Estats Units i és considerat el més representatiu de la situació real del mercat.
  • NASDAQ, que engloba les empreses tecnològiques de major capitalització borsària del mercat i altres empreses de sectors en expansió.
  • FTSE 100, pronunciat com “Footsie one hundred”, és un índex borsari publicat pel Financial Times i el componen els 100 principals valors de la Borsa de Londres.
  • NIKKEI 225, el principal indicador de la Borsa de Tòquio i mesura els resultats de les 225 empreses públiques japoneses de més alta capitalització i liquiditat pertanyents a diversos sectors industrials.
  • En el cas d’Espanya hi trobem l’IBEX 35. Per tant, quan per exemple sentim a dir que la borsa espanyola ha caigut un 0,10%, s’està informant que els valors de mercat de les trenta-cinc empreses del principal índex borsari del mercat espanyol han baixat un 0.10%.

Aquests índexs funcionen per punts, els quals aniran augmentant o disminuint en funció de l’evolució del valor de les empreses que el formin, però com explica Benedicto, “hem de tenir present que per fer el càlcul d’aquests índexs, no totes les empreses que els conformen es tenen en compte de manera equitativa, mentre que algunes poden influir un 10% a l’índex, altres potser només ho fan en un 0.5%”.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Per què baixa la Borsa si puja el preu del diner

4min lectura

La història mostra que la Borsa normalment es ressent...

Finances

L’or és l’actiu més valuós del món

4min lectura

L’actiu amb la capitalització borsària més elevada no...

Cultura

L’argot de la borsa estigmatitza la salut mental

5min lectura

“Psicosi a la borsa”. “Wall Street embogeix”. “El mercat...



Amb l’actual inflació, els diners al banc no fan més que perdre valor dia rere dia. Però sempre és necessari mantenir una mica de liquiditat per si sorgeix algun imprevist. Per això els experts recomanen tenir un “matalàs” d’efectiu en els teus comptes d’estalvi que cobreixi com a mínim tres mesos de despeses.

 

La vida està plagada d’imprevistos. També en el pla econòmic. A vegades són positius, com un augment de sou, però a vegades hem d’afrontar sorpreses desagradables que fan mossa en la nostra butxaca. Pot ser des d’una despesa puntual extraordinària, com quan hem de reposar un electrodomèstic vell de casa, fins una cosa més seriosa, com patir una malaltia incapacitant o quedar-nos sense treball.

Per fer front a aquestes eventualitats, és necessari disposar d’un fons d’emergència. L’antic costum de guardar els diners en el matalàs o en qualsevol altre amagatall de la casa et permet disposar d’ells de manera immediata, però és poc recomanable pel risc de robatori i la nul·la rendibilitat.

És preferible recórrer a les entitats bancàries, tot i que has de tenir en compte el límit del Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit per a que els teus diners sempre estiguin protegits.

 

Assegura els teus estalvis

Com detalla el seu web, aquest organisme “té per objecte garantir els dipòsits en diners i en valors o altres instruments financers constituïts en les entitats de crèdit, amb el límit de 100.000 euros per als dipòsits en diners”.

Això desaconsella tenir més de 100.000 euros en comptes i dipòsits a termini d’una mateixa entitat, ja que el fons només cobrirà fins a 100.000 euros per titular en cas que el teu banc faci fallida.

Si, per exemple, tinguessis 120.000 euros en una entitat que ha fet fallida, encara que fora en diversos comptes o dipòsits, aquest organisme només et retornaria 100.000 i perdries els altres 20.000. D’aquí la conveniència de repartir els diners entre diverses entitats per a que els comptes i dipòsits no superin el límit garantit en cap d’elles.

 

De quant parlem?

Només en casos molt excepcionals el nostre fons d’emergència hauria d’assolir aquests 100.000 euros, especialment en un moment com aquest, en el qual l’elevada inflació fa que els diners dipositats al banc perdin valor mes rere mes. De totes maneres, l’import òptim dependrà en última instància de les nostres circumstàncies personals: bàsicament, quines són les nostres despeses previstes i amb quins ingressos podríem comptar en cas d’un esdeveniment negatiu.

Els experts solen recomanar que el coixí financer cobreixi com a mínim tres mesos de despeses. Cal tenir en compte que mantenir un saldo massa baix en el nostre compte ens pot fer entrar en números vermells amb facilitat, la qual cosa generaria despeses financeres pel descobert.

L’OCU, per exemple, indica que una quantitat prudent en els comptes corrents “pot ser l’equivalent a tres mesos del teu salari”. No recomana més perquè aquests comptes “no són el millor lloc per a mantenir els nostres estalvis, ja que pràcticament cap entitat les premia amb interessos”.

Quant al màxim, no sol recomanar-se més del necessari per a cobrir sis mesos de despeses. De fet, el portal ‘Finances per a tots’, una iniciativa del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, aconsella “acumular un fons equivalent a entre tres i sis mesos de despeses”. A partir d’aquí es tracta de buscar inversions que garanteixin una bona rendibilitat.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Què és el mètode d’estalvi 50/30/20?

2min lectura

En la situació econòmica actual, estalviar és un objectiu que a

Finances

Els estalvis si el banc tanca

3min lectura

Tots sabem el que costa estalviar.

Finances

La seguretat dels dipòsits en bancs

3min lectura

Tenir un dipòsit en un banc espanyol actualment no només



App Store Google Play