La reducció de la jornada laboral no avança

S’estanquen les negociacions entre el Ministeri de Treball, els sindicats i la patronal, sobre la implementació de la reducció de la jornada laboral setmanal a 37,5 hores. El seu potencial impacte en els diversos sectors econòmics perpetua un estira-i-arronsa infructuós entre aquests tres actors.

 

La proposta del Govern, amb el vistiplau dels sindicats, té com a objectiu reduir el límit legal de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals en dues fases: a 38,5 hores en el que queda de 2024 i a 37,5 hores setmanals màximes de jornada laboral al llarg del 2025. Aquesta reducció de jornada laboral no hauria de comportar una disminució salarial.

Si finalment s’implementa la proposta sobre la nova jornada laboral, afectarà, en teoria, al voltant del 70% de la població activa de l’Estat espanyol que treballa per compte d’altri, equivalent a uns 16,1 milions de treballadors, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents al primer trimestre de 2024. 

A la pràctica, però, encara que el límit legal actual és de 40 hores, la jornada laboral efectiva mitjana a Espanya ja és de 37,7 hores per a treballs a temps complet. Per tant, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), aquesta mesura afectaria uns 8 milions de treballadors que actualment treballen més de 37,5 hores setmanals.

Té el suport generalitzat de la població

Segons les enquestes, el 80% de la població activa a Espanya està a favor que es redueixi la jornada laboral si no suposa una reducció de salari. Mentre que un 70% hi continuaria estant a favor encara que suposés una reducció salarial.

Per altra banda, gairebé dos de cada tres pimes i autònoms, un 58,8%, creu que no serà beneficiosa. Entre les raons que articulen per defensar aquesta posició, un 40% afirma que no s’ajusta al perfil de l’empresa, un 17,1% creu que la productivitat baixarà i un 10,1% creu que provocarà problemes econòmics.

Es repeteix un conegut patró de negociacions

Tal com va passar quan va entrar en vigor la reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals el 1983, la nova proposta s’ha topat amb la negativa de la patronal. Representada per la CEOE i la Cepyme, ve a repetir, tot i que en termes més políticament correctes, el que ja va dir fa més de quaranta anys: si la gent vol treballar menys, haurà de cobrar menys. Argumentant que la reducció d’hores laborals augmentaria els costos de personal i afectaria la competitivitat de les empreses.

Per part seva, els sindicats CCOO i UGT mostren el seu suport a la mesura, tanmateix, davant la frustració per la falta de resultats en els avanços cap a un acord satisfactori, la secretària d’Acció Sindical de CCOO, Mª Cruz Vicente ha avisat que “Si la negociació no avança, convocarem mobilitzacions”.

En aquest context, el Ministeri de Treball es mostra disposat a facilitar una implementació gradual i adaptada a les necessitats de diferents sectors econòmics, mentre el Govern insisteix que la reducció de la jornada laboral s’implementarà, encara que està disposat a negociar els detalls i terminis.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Per què Espanya té els sous tan baixos?

3min lectura

Malgrat tenir el sou mitjà més alt de la història, el salari...

Economia

La jornada de quatre dies és més productiva?

3min lectura

Diverses empreses de l’Estat espanyol s’obren camí...

Economia

Per què l’1 de maig és el Dia dels Treballadors?

3min lectura

El primer de maig s’associava històricament amb...



La pujada generalitzada de preus està complicant les finances de moltes llars. Cada vegada és més difícil quadrar els comptes per a arribar a final de mes i encara més dedicar una part dels nostres ingressos a l’estalvi. Davant aquesta situació, recollim onze consells per a millorar l’economia familiar.

  1. Aplicar la fòrmula del 50/30/20. Es tracta d’intentar distribuir els nostres ingressos de forma que el 50 % es dediqui a les despeses (llum, aigua, lloguer, hipoteca, telèfon, menjar, estudis…), el 30 % al nostre oci (les nostres sortides en esmorzars o dinars fora de casa, vacances, regals…) i el 20% restant a l’estalvi.
  2. Retallar subscripcions innecessàries. A quantes plataformes digitals estem subscrits? Les fem servir totes? Cal que les continuem pagant? I aquella subscripció a aquella revista que mai acabem llegint? Totes les subscripcions automàtiques s’han de revisar per valorar si són necessàries. Avui en dia existeixen diferents plataformes amb contingut en línia que són legals i gratuïtes, només cal fer una ullada per Internet per trobar-les. I recordem que les biblioteques també són una gran font de llibres i contingut audiovisual.
  3. Revisar els nostres contractes de llum, gas i telèfon. Cal revisar amb molta cura els contractes que tenim amb les diferents companyies de serveis. És una de les partides on més diners se’ns en van sense adonar-nos al cap de l’any. No podem prescindir d’aquestes despeses, però sí reduir-les.
  4. Fer més àpats a casa. Reduir les vegades que sortim a menjar fora de casa o que comprem menjar per emportar-nos pot arribar a ser una molt bona font d’estalvi. No cal deixar d’anar als restaurants, però sí reduir la quantitat d’àpats que fem fora de casa, i més si som una casa de família nombrosa.
  5. Reutilitzar. Quan una cosa se’ns faci malbé, mirem si podem reparar-la i allargar-ne la vida abans de llençar-la a les escombraries. També és una bona eina d’estalvi comprar roba de segona mà, llibres, mobles i fins i tot electrodomèstics.
  6. No comprar impulsivament. Una de les raons principals per les quals no fem un bon ús dels nostres diners són les compres compulsives. A partir d’ara, quan vulguem una cosa, donem-nos un marge de temps per saber si de veritat la necessitem. Ens sorprendrà comprovar que podem prescindir de gran part de les coses que volem comprar a cop de targeta.
  7. Comparar preus. Quantes vegades ens ha passat que comprem un telèfon mòbil, per dir un exemple, i l’endemà veiem una oferta del mateix producte en una altra botiga? Això ens passa per no comparar. Hem d’aprendre a comparar tot el que comprem, fins i tot el menjar.
  8. Fer servir menys el cotxe. Tot i que molta gent no pot prescindir del transport privat, sí que en podem reduir l’ús. Mirem d’utilitzar el transport públic o compartir cotxe si és possible. I fem ús també de la bicicleta, i sobretot, de les nostres cames, que caminar és sa i gratuït.
  9. Escollir una bona entitat financera. Són necessàries totes les nostres targetes de crèdit? Quines comissions ens cobra la nostra entitat financera? Revisem si aquesta entitat financera ens ajuda a tenir una bona economia personal, o si, per contra, cal que fem un canvi. Actualment, hi ha moltes entitats financeres amb eines que ajuden a controlar les teves despeses i que alhora et donen un cop de mà per estalviar: escollim una bona entitat financera pel nostre futur.
  10. Adaptar-nos a la nostra butxaca. Si ingressem una certa quantitat de diners, no fem més del que la nostra economia es pot permetre. No cal “estirar més el braç que la màniga”, com diem els catalans. Fem un ús responsable dels nostres diners segons els nostres guanys.
  11. Ser previsors. Hem d’analitzar l’evolució de les nostres despeses en els últims mesos per comprovar en què se’ns va els diners i on podem retallar. Davant l’actual situació inflacionària, en alguns casos serà necessari aplicar una “economia de guerra” segons com estimem que evolucionaran els nostres ingressos i despeses.
  12. Ja fa dies que sabem que els diners no fan la felicita. Però podem aportar estabilitat a la nostra economia personal per evitar-nos disgustos. A més, en aquests temps d’incerteses econòmiques, val la pena recordar la frase que ens va deixar el filòsof Sèneca: “No és pobre qui té poc, sinó qui molt desitja”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

La devaluació de l’euro

4min lectura

Quines conseqüències tindrà la devaluació de l’euro respecte al dòlar?

Estalvis

‘Microdespeses’

3min lectura

Són petites despeses quotidianes que, al cap de l’any, suposen un daltabaix important.

Estalvis

Quina mena d’estalviador ets?

4min lectura

Ets un estalviador particular o un inversor institucional?



ACCIÓ ha reconegut amb el distintiu ‘Catalonia Exponential Leaders’ les 10 empreses més innovadores d’enguany. Estan especialitzades en tecnologies com ara la intel·ligència artificial, la robòtica o el ‘blockchain’, i centrades a revolucionar àmbits de la salut, la mobilitat, l’energia o l’alimentació. 

 

A fi de donar visibilitat a les startups i empreses consolidades que desafien les normes establertes i es reconfiguren a través de la innovació, l’agència per a la competitivitat de l’empresa (ACCIÓ) organitza cada any el ‘Catalonia Exponential Leaders’.

En l’edició d’enguany s’hi han presentat un total de 213 projectes, dels quals un 74% són empreses emergents o start-ups i la resta, empreses ja consolidades. Les 10 empreses escollides s’especialitzen en sectors i àmbits com la salut i les ciències de la vida; la mobilitat, l’energia o l’alimentació. 

  1. BlindStairs. La plataforma que proposa BlindStairs funciona com un ‘LinkedIn anònim’. La seva innovació comença amb la seva metodologia d’anonimització, amb un sistema propi de models d’IA especialitzats per anonimitzar els perfils professionals, a un nivell fins ara inviable d’automatitzar i escalar, eliminant qualsevol mena de biaix per gènere, edat o qualsevol altre factor sociodemogràfic.
  2. Cuatrecasas. El despatx d’advocats Cuatrecasas treballa en l’àmbit de la intel·ligència artificial generativa des del 2015. Agrupades sota la divisió CELIA (Cuatrecasas Experto Legal – IA), han permès a la firma millorar la qualitat, l’eficiència i l’impacte dels seus serveis jurídics. Per exemple, el projecte Harvey, un assistent legal digital capaç de respondre preguntes legals i fer comparatives i estratègies jurídiques, que ja supera els 1.000 usuaris.
  3. Magnetika. Aquesta empresa ofereix una nova solució de càrrega sense cables per a vehicles elèctrics, com bicicletes elèctriques, vehicles urbans, robots mòbils o drons. Les noves solucions de càrrega sense fils provoquen canvis en el mercat, oferint una alternativa més eficient, còmoda i sostenible a la càrrega convencional amb cable o per contacte. 
  4. Navozyme. Líder en la transformació de la indústria marítima amb solucions disruptives que utilitzen la tecnologia de cadena de blocs per introduir certificats electrònics pioners, garantint la integritat de les dades i la verificació en temps real de la documentació durant els processos portuaris. A més, gràcies a l’ús d’intel·ligència artificial per analitzar dades en temps real, Navozyme optimitza l’arribada dels vaixells a port, reduint els temps d’espera i minimitzant la petjada de carboni. 
  5. Ocean Ecostructures. Ocean Ecostructures ha desenvolupat una solució tecnològica que permet compensar l’impacte de les estructures portuàries i offshore mitjançant la regeneració de la biodiversitat marina. Aquesta solució es basa en la instal·lació d’uns microesculls (LBU) biomimètics, multitecnològics i monitorats digitalment fent servir tecnologia robòtica i IA.
  6. Oniria Therapeutics. Oniria Therapeutics es concentra en la lluita contra el càncer oferint un enfocament innovador al mercat oncològic amb el fàrmac oral ONR-001 (actualment a TRL 4/5). Aquest fàrmac aconsegueix, per primera vegada, sobreactivar el TET2, un supressor tumoral i factor dinàmic essencial que modula molts aspectes de la cèl·lula tumoral relacionats amb la persistència del càncer. Té com a objectiu és reduir la recaiguda dels pacients o la persistència i resistència als tractaments actuals, que són els causants del 90% de les morts per càncer.
  7. ScentXP. Amb les tecnologies desenvolupades per ScentXp es vol reinventar la indústria olfactiva, començant per la perfumeria i la cosmètica, transformant la cadena de valor de la indústria orientant-la cap a la digitalització, la sostenibilitat, la visualització i la representació gràfica de les olors, fent-la més democràtica, transparent i accessible. 
  8. Suara Cooperativa. El Social Digital Lab de Suara Cooperativa implanta nous serveis per millorar el benestar i la salut mental i física de les persones, amb realitat immersiva i virtual. Aquests serveis es materialitzen gràcies a la col·laboració en tres àmbits i entre tres actors: l’eix social, Social digital Lab, l’eix tecnològic, Broomx, i l’eix científic, Consorci Sanitari de Terrassa.
  9. Time Is Brain. Per cada hora que es triga fins a rebre el tractament contra un ictus, les probabilitats de recuperació cauen un 20%. En aquest context, Time Is Brain ha desenvolupat BraiN20, un dispositiu mèdic en forma de tauleta de fàcil instal·lació que, a través de sensors, monitora en temps real la viabilitat del cervell.
  10. Uobo. Tot i el creixement exponencial experimentat durant els últims anys quant a alternatives als productes d’origen animal, hi ha poca oferta de productes que puguin suplir els ous de gallines. Uobo comercialitza un ou batut líquid 100% vegetal que ofereix la mateixa versatilitat que els ous tradicionals, i permet preparar tota classe de plats sense haver de recórrer a l’explotació dels animals.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

És factible el decreixement econòmic?

5min lectura

Tenint en compte que vivim en un planeta amb recursos...

Economia

IA: Tecnologia per a salvar vides

5min lectura

La intel·ligència artificial genera admiració i rebuig a...

Economia

Sabies que l’economia depèn de la biodiversitat?

5min lectura

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat...



Les operacions de blanqueig de capitals d’organitzacions criminals poden implicar empreses, l’administració pública i a la gran banca amb la finalitat de donar una aparença legal a uns diners que s’han aconseguit de manera il·lícita. Juan Carlos Galindo, expert en prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme,   explica els mecanismes que utilitzen els blanquejadors.

 

Gairebé tres quartes parts de les xarxes delictives que hi ha a la Unió Europea fan servir alguna forma de blanqueig de capitals per a finançar les seves operacions i ocultar els seus actius. Es calcula que aquestes transaccions tenen un valor total d’entre 117.000 i 210.000 milions d’euros en el conjunt de la UE.

La principal finalitat del blanqueig de capitals és legalitzar els diners obtinguts amb una activitat delictiva. Es pot tractar d’un procés relativament senzill dut a terme en l’àmbit local o nacional, o d’un procés molt sofisticat que impliqui nombrosos intermediaris de diverses jurisdiccions que utilitzin el sistema financer internacional.

En una entrevista al programa “ConPdePodcast”, Juan Carlos Galindo, expert en prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, exposa detalladament com es blanquegen els diners. Comença explicant els possibles orígens d’aquest terme: un que atribueix el concepte a Al Capone, que va comprar una cadena de bugaderies per utilitzar-les com a façana legal per reciclar els diners obtinguts amb les seves activitats delictives, i un altre que menciona un mètode colombià per falsificar bitllets americans.

Galindo explica que hi ha tres fases en el blanqueig de capitals —col·locació, transformació i integració— i en detalla alguns exemples pràctics:

1. Col·locació: Representa el primer pas per integrar el producte del delicte en el sistema financer legítim. Això pot fer-se a través de negocis pantalla, com restaurants o cafeteries, que aparenten tenir ingressos legítims.

 

2. Transformació: L’estratificació o transformació consisteix a convertir els diners en diversos actius financers o immobles per allunyar el seu origen il·lícit. Això inclou la compra d’accions, bons, propietats i altres actius a través de diferents empreses.

 

3. Integració: La tercera i última fase del procés de blanqueig té com a objectiu que els diners reentrin al mercat com a capital aparentment lícit, permetent al delinqüent gaudir-ne sense aixecar sospites.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Banca i màfia: un matrimoni de conveniència

3min lectura

L’estreta relació entre el crim organitzat i el sector...

Economia

La xacra del capitalisme clientelar

3min lectura

El model econòmic occidental es caracteritza, des...

Economia

Banca i blanqueig de capitals: Corrupció a Miami

3min lectura

Els anys vuitanta a Wall Street van ser una dècada de...



Podem canviar el món? Quina és la nostra capacitat real d’impacte sobre l’entorn que ens envolta? Lara de Castro, HR Business Partner d’11Onze, explica què és el consum conscient i com podem contribuir a la sostenibilitat del planeta amb les nostres decisions de compra quotidianes.

 

Sovint subestimem l’impacte que els nostres actes individuals tenen sobre l’entorn que ens envolta. Però totes les accions, per petites que siguin, contribueixen a modelar el món. Lara de Castro ho deixa clar al següent vídeo amb un exemple molt evident.

Com ella mateixa adverteix, hi ha moltes persones que pensen que un acte individual sovint “és massa feble” per a tenir un impacte significatiu en l’entorn, “però no és així”. Cada acció compta i té conseqüències que es poden acumular a les de la resta de la comunitat. La realitat és que “les nostres decisions més quotidianes són rellevants, per petites que siguin”. En aquest sentit, és molt evident el paper que juguen totes les decisions de compra si som consumidors conscients.

Què és el consum conscient?

Els consumidors conscients són persones que escullen els productes i els serveis amb criteris que van “més enllà de la relació qualitat-preu”, ja que inclouen l’impacte ambiental i social com un element decisori en els seus hàbits de compra. Una conseqüència és l’aposta pel comerç de proximitat, que “és una manera de donar suport als productors locals i evitar l’impacte econòmic i ambiental del transport”, com explica Lara de Castro.

Un altre exemple de consum conscient el trobem en l’aigua. Si volem reduir la contaminació al planeta, podem substituir el consum d’aigua embotellada, “amb totes les conseqüències que sabem que té el plàstic”, per aigua de l’aixeta tractada amb filtres sostenibles.

Com indica Lara de Castro al final del vídeo, si tots som més conscients “en els petits detalls de la vida quotidiana” la realitat és que “sí que podem canviar el món”. La decisió és nostra.

 

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

La força dels consumidors

2min lectura

No som prou conscients del poder que tenim com a

Economia

Economia sostenible, què és?

6min lectura

L’economia sostenible busca augmentar el benestar social tot

Tecnologia

L’obsolescència programada

5min lectura

La vida útil dels productes s’escurça cada vegada més i



Els joves també han de tenir vocació empresarial. Si els donem les eines, potser s’engresquen a emprendre. Amb aquest objectiu es va crear el programa Escola i Empresa de la Fundació d’Empresaris de Catalunya (FemCAT). Parlem amb la seva presidenta i consellera delegada de Vertix, Elena Massot.

 

La formació que ofereix FemCat no és poca broma. En els deu anys que porten d’activitat, fins a 770 docents i 300 empresaris de primer nivell han impartit cursos en instituts, i se n’han beneficiat més de 100.000 alumnes. Precisament, explica Massot, el programa Escola i Empresa es va crear el 2009 per aconseguir “un impacte positiu i engrescador”, que ajudés a entendre la importància de l’empresa en el teixit social del país. A més, es busca reconèixer la tasca de l’empresariat. “Volem mostrar la necessitat de l’empresa en la societat, despertar l’interès per aquest món entre els joves, donar una visió de l’empresa que sigui inspiradora i, finalment, mostrar algunes de les habilitats que necessita un empresari”, resumeix la presidenta.

 

Per transmetre la rellevància de l’empresa va molt bé la primera persona, oi?

Efectivament. Per això l’activitat és en realitat un diàleg entre l’empresari, que sol ocupar un càrrec de direcció, i l’alumnat que hi participa. El ponent explica la rellevància de l’empresa en el teixit social i, més important, descriu la seva vivència. Això permet que l’alumnat faci una reflexió sobre les habilitats que calen per a fer-se càrrec d’un negoci. La conversa i la reflexió sobre les motivacions que porten a algú a impulsar una empresa, la narració del dia a dia, ajuda als estudiants a fer visibles aspectes de l’empresa des d’una perspectiva diferent. Els centres poden rebre aquestes xerrades sense cap cost i els ponents són voluntaris.

 

Així, tota l’organització va a càrrec de FemCAT

Sí, arreu del territori diverses entitats assumeixen la coordinació i el contacte amb els centres de la seva demarcació. Perquè els ponents hi participin, les entitats catalanes del món empresarial proposen voluntaris que tenen ganes d’explicar la seva experiència.

 

I en temps de pandèmia, com heu organitzat les formacions?

Des de l’inici, i encara més en pandèmia, és clar, hem constatat la importància d’una gestió de proximitat. Per això, hem intentat mantenir l’activitat al centre, i hi hem fet arribar ponents d’empreses implantades al territori i properes a aquests centres. Per a les entitats empresarials o de promoció econòmica, aquesta formació suposa una oportunitat per acostar-se a l’alumnat i al teixit empresarial local. Al capdavall, el programa també ajuda a apropar l’empresari al territori, perquè comprengui millor quin és l’entorn de què se serveix.

 

Quin és el retorn que rebeu, tant de l’alumnat com dels ponents?

Per mantenir la qualitat del programa, sempre demanem una avaluació de les sessions, tant als ponents com al professorat. Mitjançant el Net Promoter Score, el professorat ha avaluat aquesta formació amb una nota mitjana de 85,71 sobre 100. Pel que fa als ponents, troben l’experiència molt gratificant, i la majoria recomanen a empresaris que coneixen que hi participin, perquè poden dialogar amb l’alumnat. Pel desè aniversari, per exemple, vam realitzar una enquesta a 106 escoles de tot Catalunya que havien participat en el programa i a una seixantena d’empresaris. El resultat va ser encoratjador: el 98% del professorat creu que l’opinió de l’alumnat sobre el món empresarial ha canviat després de la sessió. I destaquen que el programa és enriquidor, motivador i una finestra al món real molt útil. Per la seva banda, l’alumnat pren consciència de tot l’entramat empresarial a partir de casos reals narrats en primera persona.

 

Aquest curs teniu esperances de tornar a l’activitat anterior a la pandèmia?

Fins al curs 2018-2019, el programa arribava a vora 15.000 alumnes cada curs, amb unes 400 sessions arreu del territori. Hi ha 160 empresaris actius que hi participen. I el curs, enguany, ha començat amb un bon volum de peticions per part dels centres, així que pensem que, després de dos cursos marcats per la Covid-19, sí que podem tornar a arribar als 15.000 alumnes.

 

Més enllà dels instituts, feu altres formacions en universitats o per a empreses emergents?

Sí, perquè acostar l’empresa a la societat és un dels pilars de l’activitat de FemCAT. A banda del diàleg amb l’alumnat, també tenim el programa Periodisme i Empresa, a través del qual apropem les pimes catalanes als estudiants de Periodisme, mitjançant visites i xerrades. Alhora, també tenim un conveni signat amb el Parlament de Catalunya des del 2007, gràcies al qual organitzem visites a sectors empresarials per als diputats i diputades. També treballem amb universitats i centres de recerca per facilitar els contactes de transferència de coneixement. Moltes membres del FemCAT col·laboren amb programes de mentoria en entitats socials i noves empreses. No considerem, però, que cap d’aquestes activitats sigui una formació convencional. Més aviat plantegem un intercanvi, perquè la fortalesa principal de FemCAT és que aplega empresaris en actiu, que transmeten els reptes i potencials de l’empresa catalana a través de les seves vivències.

 

Per últim, en quin moment es troba el teixit empresarial català?

Els darrers quinze anys hem viscut dues crisis molt dures, i la pandèmia ha estat un sotrac molt fort. Ara mateix, la recuperació és molt desigual. Hi ha sectors que han accelerat de cop, i han recuperat el temps perdut, però en d’altres gairebé sembla que l’activitat d’abans de la pandèmia no tornarà mai més. Els alts i baixos i la incertesa encara preveiem que s’allarguin, i caldrà que el món empresarial mantingui la flexibilitat i la rapidesa de resposta que ens hem vist obligats a practicar aquests darrers mesos.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Com ensenyar el valor dels diners als teus fills

7min lectura

Aprendre el valor dels diners pot ser molt més que un joc per la

Economia

Empreses ètiques, una necessitat del Segle XXI

5min lectura

Quan un parla de justícia a les empreses, ben aviat surt el

Comunitat

Extraordinaria: la xarxa feminista que inspira

4min lectura

La xarxa d’emprenedoria femenina Extraordinaria ha



L’or continua sent l’actiu refugi per excel·lència per a les persones que volen protegir els seus estalvis de la persistent inflació. Tanmateix, com en qualsevol inversió, és important conèixer i tenir en compte els pros i contres de fer una compra d’aquest metall preciós.

 

La capacitat de l’or per oferir una protecció contra la inflació, mantenint o incrementant el seu valor en contexts de crisis econòmiques, el converteix en una compra pràcticament obligada si volem diversificar i rendibilitzar els nostres estalvis.

Un fet que s’ha confirmat d’ençà que va començar a pujar la inflació a partir del 2021, assolint el seu nivell més alt (7,4%) en trenta anys el març de 2022, provocant que moltes llars hagin patit amb resignació una davallada del seu poder adquisitiu i la pèrdua de gran part dels seus estalvis. 

Encara que aquesta pujada desmesurada de preus s’ha frenat, la inflació a Catalunya es manté en el 3,6%, segons les últimes dades emeses per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta d’una taxa d’inflació que ni la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris ni les lletres del Tresor han pogut compensar.

En canvi, en els darrers cinc anys, l’or ha experimentat un augment espectacular de valor, duplicant el seu preu. Pel que fa al 2024, durant els primers sis mesos de l’any el seu valor ha augmentat en un 12%, seguint la tendència a l’alça de 2023, superant a la majoria dels principals tipus d’actius d’inversió i reafirmant-se com a l’actiu més valuós del mercat.

Ara bé, tot i que comprar or pot ser una molt bona opció per protegir els nostres estalvis i ens pot ajudar a obtenir liquiditat en cas de necessitat, és crucial avaluar els avantatges i desavantatges de fer aquest tipus d’inversió abans de tirar-s’hi de cap.

 

Les bones notícies

  • Manté el seu valor: L’or continua sent l’actiu refugi per excel·lència i un dipòsit de valor sense parangó que té tendència a revalorar-se quan hi ha incertesa en els mercats.
  • Protecció contra la inflació: Com hem explicat més amunt, l’or ha demostrat ser una bona cobertura contra la inflació i la devaluació dels nostres estalvis.
  • Alta liquiditat: Gràcies al seu valor intrínsec, és un actiu altament líquid que es pot vendre fàcilment, la qual cosa facilita la seva conversió en efectiu en cas de necessitat. 
  • Diversificació d’inversions: La cotització de l’or sovint es mou de manera inversa als mercats borsaris i monetaris, actuant com una protecció en períodes de volatilitat i ajudant-nos a diversificar la nostra cartera d’inversió.

Les no tan bones

  • Barreres d’entrada: Invertir en or físic pot requerir una despesa inicial significativa. Tot i que hi ha alternatives com els fons d’inversió, no tothom té fàcil accés a aquestes opcions. Des d’11Onze Preciosos fem compres col·lectives, de manera que podem obtenir les millors ofertes per a tots els membres de la nostra comunitat.
  • No genera ingressos passius: A diferència d’altres inversions com les accions o els bons, l’or és un actiu que no genera dividends ni interessos. Això vol dir que, per norma general, els inversors no reben ingressos regulars pel fet de posseir or. Tanmateix, existeixen productes com l’Or Llavor, que pot generar ingressos passius i regulars amb la compra d’or. 
  • Costos d’emmagatzematge: L’or físic necessita un emmagatzematge segur com caixes fortes o serveis d’emmagatzematge professional. Un servei de custòdia t’assegures que el teu or estarà protegit i assegurat, però això té un cost. A canvi, des d’11Onze Preciosos, quan arriba el moment, ens encarreguem de vendre al preu més beneficiós possible l’or dels nostres clients que han contractat un servei de custòdia amb nosaltres.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència.

Si t'ha agradat aquest l'article, et recomanem:

Invertir

Ni lletres ni dipòsits compensen la inflació

4min lectura

La poca rendibilitat que encara ofereixen els dipòsits...

Invertir

L’or duplica el seu valor en els últims cinc anys

4min lectura

Des dels inicis d’11Onze hem anat informant la nostra...

Invertir

La demanda mundial d’or augmenta

4min lectura

Impulsada per la incertesa geopolítica i econòmica, la...



Les criptomonedes han revolucionat el sistema financer mundial, però com tota nova tecnologia genera moltes preguntes. Hem preparat un petit glossari dels termes bàsics que hauries d’entendre per a iniciar-te en el món de les criptodivises. 

 

Les criptomonedes, també conegudes com a criptodivises o monedes digitals, són una divisa alternativa que es pot definir com un actiu digital que fa servir un xifratge criptogràfic per garantir la seva titularitat, assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. Dit això, hi ha uns conceptes clau que cal tenir clars a l’hora d’entendre el funcionament de les criptomonedes.

 

Blockchain

El ‘blockchain’, o cadena de blocs en català, és una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser el llibre de comptabilitat on es guarden totes les operacions distribuïdes en ordinadors, que poden estar en qualsevol part del món, interconnectats a través d’una xarxa Peer-To Peer (P2P), d’igual a igual, i sense la necessitat d’un servidor central. Es tracta d’una tecnologia que facilita la descentralització d’aplicacions financeres i qualsevol altre registre digital. A més, es considera molt segura perquè només es pot modificar el registre de tot el que ha passat a la xarxa si totes les parts hi estan d’acord.

 

Mineria

Mentre que en el sistema monetari tradicional, els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, la creació monetària en l’ecosistema de les criptomonedes més populars, com per exemple el Bitcoin, està limitada. A més, les criptomonedes no s’emeten i queden disponibles per a tothom, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. D’aquí ve el concepte de la mineria de les criptomonedes, un procés computacional mitjançant el qual un conjunt d’ordinadors, els miners connectats a la xarxa, reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic, que, un cop solucionat, es recompensa amb una comissió per l’emissió d’una nova unitat de la criptomoneda, que s’afegeix a la cadena de blocs.

Fintech Talks – Criptomoneda

Moneders

Els moneders de criptomonedes o ‘wallets’ són moneders virtuals que ens permeten gestionar les nostres criptomonedes. La principal diferència amb altres moneders virtuals que podem trobar a molts bancs resideix en la seguretat que ofereix el seu programari, permetent un control absolut de les claus públiques i privades per signar transaccions i operacions executades amb criptomonedes a través de la xarxa blockchain. L’ús d’aquests moneders és indispensable a l’hora d’administrar monedes digitals basades en la criptografia, i que no existeixen en el món físic.

 

Staking i Hodling

El concepte de ‘staking’ consisteix en adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de donar suport a la seguretat i funcionament de la cadena de blocs. A canvi rebrem un guany, o recompensa, en forma de criptomonedes addicionals. El ‘hodl’ és un procés similar, però en aquest cas els actius no estan bloquejats i els pots utilitzar lliurement. Es tracta d’una opció que fan servir inversors que volen mantenir els seus actius durant un llarg període de temps amb l’esperança que es revalorin.

 

Tokens

Tot i que els conceptes de token i criptomoneda es poden considerar com a sinònims, la distinció està en el fet que les criptomonedes tenen una cadena de blocs pròpia, mentre que els tokens s’emeten en una altra cadena de blocs, com per exemple Ethereum. Un token és una unitat de valor emesa per una persona o per una empresa privada amb la qual pots representar diferents objectes dins d’una cadena de blocs. És un valor transferible dins de la xarxa de blockchain, però que no té un valor real fora d’ella, semblant al que ens passaria si tinguéssim fitxes d’un casino o punts d’una aerolínia. Per tant, un token pot tenir diferents finalitats: des de donar accés a més funcionalitats en un joc en línia, a poder ser intercanviat per objectes reals, col·leccionisme, participar en un esdeveniment …

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Granges Bitcoin

4min lectura

L’elevat augment que experimenta el preu i la rendibilitat de les

11Onze

“Amb les criptomonedes els diners són teus”

3min lectura

Si has sentit a parlar del ‘blockchain’, segur que saps

Tecnologia

“Ja es pot comprar el pa amb criptomonedes”

2min lectura

Poc a poc, les criptomonedes van guanyant espai en el nostre



Al contrari de la inflació, la deflació és un fenomen econòmic caracteritzat per una caiguda generalitzada i sostinguda dels preus de béns i serveis. Encara que d’entrada pot semblar una bona notícia per als consumidors perquè augmenta el seu poder adquisitiu, pot tenir conseqüències negatives per a l’economia.

 

La inflació és un concepte econòmic vinculat a l’evolució de l’Índex de Preus de Consum (IPC) que pràcticament tothom sap què significa, però què en sabem de la deflació? Contràriament a la inflació, la deflació o inflació negativa és un descens generalitzat i sostingut —com a mínim dos semestres— dels preus de béns i serveis.

Una deflació sol estar associada a crisis i recessions econòmiques. Es produeix quan l’oferta de béns i serveis en una economia és superior a la demanda, provocant que les empreses es vegin obligades a reduir preus per a poder vendre la producció i evitar acumular grans quantitats d’estocs.

De bon principi, una baixada generalitzada de preus ens pot semblar una cosa positiva, ja que es produirà un ajust de preus que afavorirà als consumidors. És a dir, si es mantenen els sous, augmenta el poder adquisitiu de les persones. Però també pot generar un cercle viciós de baixada de preus, provocant una reducció de la despesa i fent que el consum i la inversió s’estanquin, la qual cosa suposaria un menor creixement econòmic i un augment de l’atur.

 

Efectes negatius d’una deflació en l’economia

Una deflació pot desincentivar el consum: si pensem que el preu d’un producte continuarà baixant, posposarem la nostra decisió de compra esperant un millor preu. Per tant, si aquesta creença es manté en el temps i tots els consumidors posposen les seves decisions de compra, les empreses es veuran forçades a continuar abaixant els preus dels seus productes per la manca de vendes. Aquest efecte és el que es coneix com a espiral deflacionista.

Això comportarà menys beneficis per les empreses, que hauran de reduir costos, per la qual cosa tendiran a rebaixar els salaris dels seus empleats o, acomiadar treballadors, provocant un augment de la desocupació. Així doncs, una deflació pot crear o empitjorar una recessió, desencadenant crisis econòmiques de llarga durada.

Per altra banda, els preus dels actius, com les accions i els immobles, també poden caure durant períodes de deflació, afectant negativament el patrimoni net dels individus i les empreses. Aquest efecte pot provocar que sigui més difícil fer front als deutes, en augmentar la càrrega real d’aquests, la qual cosa podria portar a famílies i empreses a no poder fer front a les seves obligacions.

És per això que els bancs centrals es marquen com a objectiu l’estabilitat de preus en la seva política monetària i amb el control de l’oferta de diners, buscant una inflació entorn del 2%. Mesures que posen en pràctica a fi de mitigar la possibilitat que es produeixi una deflació i així evitar que s’hagin d’injectar diners a l’economia per augmentar l’oferta monetària, reduint el valor dels diners, perquè apugin els preus.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Ni lletres ni dipòsits compensen la inflació

3min lectura

La poca rendibilitat que encara ofereixen els dipòsits...

Economia

El deute públic, gran estímul de la inflació

3min lectura

En les pròximes tres dècades el deute públic dels Estats...

Economia

“Diverflació”: el nou “carpe diem”?

3min lectura

El confinament arran de la pandèmia sanitària i dos...



L’anglicisme “single” fa referència a totes aquelles persones solteres, separades, divorciades, o vídues, independentment de si tenen fills o no, que viuen soles i que no tenen parella. En català potser en podríem dir “vacances monoparentals”.

 

Aquest article no pretén ser exhaustiu; tot just volem donar a conèixer diferents opcions, tradicionals o innovadores, que puguin fer servei a totes aquelles persones que hagin de decidir les seves vacances singles d’enguany.  

 

Vacances amb mainada

D’oferta de vacances per a singles amb criatures n’hi ha per triar i remenar: càmping, colònies, viatges -més o menys organitzades, més o menys convencionals, més properes o més exòtiques-, estades sense organitzar en allotjaments rurals, càmpings, hotels… La llista és inacabable.

Atès que amb la quitxalla és molt fàcil que qui acabi gaudint les vacances siguin només ells i elles, les solucions de tipus colònies sempre solen ser un bon recurs i a casa nostra en sabem un niu d’això. 

N’hi ha de lleure educatiu, com Eix Estels, amb activitats de relaxament i tonificació, com ara ioga, tirolina, bicicletes el·líptiques, strong by fitness, parc acrobàtic sobre els arbres, aquagym, via ferrada, mindfulness, zumba, tir amb arc, rocòdrom…

Si el que ens amoïna en particular és tenir cura de l’alimentació, podem optar per Fundesplai, amb menús basats en la dieta mediterrània, cuina saludable i tipologies de dietes que tenen en compte al·lèrgies i intoleràncies. També ens ofereixen activitats pels infants, com ara, curses d’orientació, olimpíades, “petits científics”, gimcana aquàtica … Activitats per mares i pares, per exemple, aquagym, naturioga, tast de vins i embotits, visites culturals … I activitats conjuntes com parc d’aventura, tir amb arc, rocòdrom, taller de cuina vegetariana, pàdel-surf, caiac …

També podem trobar-ne que fomenten l’autoconeixement, la creativitat i l’equilibri emocional, com ara, Lleuredosmil. Quant a activitats, hi podrem gaudir de les anomenades “familiars de benestar”, que serien ioga en família, banys de bosc (shinrin yoku), mindfulness en família, tallers a la natura, risoteràpia, etc.

Més enllà de l’opció de les colònies, podem trobar empreses especialitzades en viatges i activitats d’oci exclusivament per a famílies monoparentals, com Op & Kids, que, a més, operen més enllà del nostre país i que promouen i incentiven les activitats tradicionals, culturals i naturals. 

També hi ha agències de viatges especialitzades, o bé, d’altres que ja han incorporat la modalitat monoparental a la seva cartera de serveis.

Vacances “singles” sense mainada

Si som singles sense criatures, o bé, som de vacances i les criatures són amb algú altre, ens trobem en una situació molt menys restrictiva, que ofereix un ventall d’alternatives encara més gran.

Si som partidaris de no recórrer a res d’organitzat, sempre podem crear el nostre propi grup de singles i planificar activitats de tota mena, on el límit serà només la nostra imaginació. 

Aquí podríem plantejar-nos viatges amb un alt component d’aventura, on només cal establir una o més destinacions -o bé, un determinat itinerari-, dates i previsió d’equipatge i de despeses. La resta, pot deixar-se en mans de l’aventura.

Fins i tot cal no descartar l’opció valenta d’engegar un viatge en solitari, més o menys planificat, per itineraris o indrets encara inexplorats per nosaltres on, a més de descobrir llocs desconeguts, de ben segur que acabarem relacionant-nos amb més persones que no ens pensem, perquè, sovint, allò que fa la diferència sol ser una mera qüestió d’actitud. 

Si aquestes alternatives ens fan una certa mandra, a Internet podem trobar força grups de singles dedicats a tota mena d’activitats: culturals, esportives, lúdiques, etc. 

Per exemple, podem trobar viatges culturals i de natura al Centre Europeu de Barcelona, un centre cultural especialitzat en viatges per a singles i compromès amb el turisme sostenible.

Cal no oblidar les opcions organitzades més tradicionals, que ofereixen des de viatges convencionals fins a creuers, passant per tota mena de rutes. 

 

Si tant se val, llavors… Siguem originals!

En aquest apartat us proposem idees per vacances singles que admeten tant l’opció amb mainada, com sense.

L’opció de viatjar en caravana o autocaravana dona molta llibertat, autonomia i flexibilitat, i es pot escollir fer-la en companyia de qui nosaltres vulguem. Per contra, demana estar molt pendents de tots els detalls logístics i legals: abastiment, rutes, disponibilitat de temps, climatologia, facilitats i requisits d’acampada o aparcament, etc.

Fer travesses a peu o en bicicleta de muntanya també és una opció que té molta volada actualment. A banda del requisit -obligatori- d’un bon estat de forma física, aquesta alternativa passa per una acurada planificació inicial de la logística i la intendència, amb el benentès que les travesses, fins i tot les més curtes, impliquen uns quants dies a la intempèrie i, habitualment, en indrets poc o gens poblats.

Una altra opció interessant és l’anomenat xàrter nàutic, que és l’activitat de lloguer d’embarcacions d’esbarjo, amb patró o sense. Aquesta alternativa permet gaudir de paisatges marins que només són accessibles des del mar, aprendre una mica de navegació i tasques de bord, i gaudir d’una pau i un silenci que difícilment trobarem a cap altre lloc. Amb sort, també podrem albirar cetacis i banyar-nos en aigües on potser no ho ha fet ningú abans. El més recomanable és escollir una embarcació de vela; així, no contaminem l’ecosistema marí i, de retruc, estalviem contaminació sonora a les nostres oïdes. 

El sector del xàrter nàutic està en plena evolució, especialment pel que fa a la comercialització a través d’Internet. Hi ha companyies que utilitzen eines com ara, aprenentatge automàtic, enregistraments en 360° i chatbots, entre altres innovacions.

Sigui quina sigui l’opció per la qual ens decantem finalment, la nostra recomanació és que en sigui una de respectuosa amb les persones i ambientalment sostenible. I cal no oblidar eventuals restriccions i riscos COVID-19 en funció de les zones i països del nostre itinerari.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Les vacances d’estiu dels catalans

3min lectura

Encara lluny de la normalitat d’abans de la pandèmia, els

Sostenibilitat

Vacances d’estiu

4min lectura

Les possibilitats són moltes i molt variades, però, quina és la que més s’adapta a les

Consells per estalviar aquestes vacances

1min lectura

Des d’11Onze et donem uns consells claus que t’ajudaran a



App Store Google Play