La premsa es fa ressò del llançament de El Canut

Els mitjans internacionals, sobretot els que cobreixen la informació de fintechs i nova banca, han recollit l’anunci de llançament de El Canut, l’aplicació de l’11Onze que començarà a funcionar a partir de l’1 d’octubre i que permetrà els 5.000 primers comptes operar amb llibertat en el mercat bancari europeu.

 

La premsa explica com la primera comunitat fintech de Catalunya oferirà als clients la possibilitat de tenir tots els seus comptes bancaris agrupats en un sol lloc; i permetrà, gràcies a El Canut, que els usuaris gestionin tots els seus pagaments, transferències, estalvis i préstecs des d’una aplicació o un inici de sessió: un compte bancari únic. També expliquen que, per oferir els seus productes, 11Onze s’ha associat amb empreses tecnològiques innovadores de primer ordre, com la nord-americana Episode Six i la britànica Weavr. A sota, recollim algunes de les notícíes publicades:

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

“Independència econòmica és que no depens de ningú ni de res per poder viure”. Ras i curt. Així de clar ho té el nostre director financer, Oriol Tafanell. Resseguim, pas a pas, els seus consells, i responem com la comunitat 11Onze farà camí per arribar-hi.

Abans, però, cal que ens demanem per què és tan important que ens empoderem. “La independència econòmica et permet decidir què vols fer a la vida i això, encara que sovint separem el cor del cap, et fa estar més fort emocionalment”, resumeix Tafanell només començar. Amb independència econòmica, ens oblidem de les tensions, dels nervis, de no dormir a les nits i de l’angoixa. La independència econòmica, doncs, la construïm, primer, individualment; i, després, lluitem per assolir-la col·lectivament. Anem a veure-ho!

 

Tres consells per emancipar-se individualment

  1. Fes-te un pressupost. El nostre director financer és concís: “El més bàsic és fer-se un pressupost, saber quins ingressos obtens i quines despeses generes”, ens diu. Si els ingressos no són prou per pagar totes les despeses, el més lògic és rebaixar les darreres. I posa un exemple: “Si has fet un pressupost pensant que pagaràs un lloguer de 1.000 euros al mes, però després hi afegeixes la roba, el menjar, els subministraments, i no et dona, potser has de veure si el lloguer que tens és massa alt. Si t’encaparres o saps que no pots reduir aquesta despesa de cap manera, has de mirar com obtenir més diners”. Per a Tafanell, és importantíssim saber quants diners tenim, com ho gestionem i, per això, considera imprescindible una aplicació com la que tindran els clients d’11Onze, El Canut: “La gent tindrà la possibilitat de veure on i com estan els seus diners, aprendrà a gestionar-los, a moure’s financerament. És una eina”, resumeix.
  2. Obliga’t a estalviar. Encara que hagis aconseguit un equilibri estable entre ingressos i despeses, Tafanell recomana que els ingressos sempre siguin superiors a les despeses, per un senzill motiu: la incertesa. “Has de poder enfrontar els sotracs, i a la vida n’hi ha contínuament: perquè et quedes sense feina, perquè se t’espatlla la nevera… Qualsevol situació pot causar un daltabaix. Per això, el que realment et farà independent econòmicament és que els ingressos et permetin estalviar”, assevera. 
  3. Detalla en què has de gastar els diners. Per últim, el nostre director financer recorda que cada etapa de la vida ha de marcar unes prioritats d’estalvi. “Així, de jove, si estudies gràcies a la família, és important treballar per estalviar. Després, vius en parella, tens fills o et construeixes una trajectòria professional, i els estalvis serveixen per poder pagar el que et ve a sobre. I, al final, quan ja estem encarcarats, hem de mirar d’invertir els estalvis en un bon pla de pensions, en la jubilació”, repassa Tafanell. La clau, segons ell, és anar fent “una mica cada dia, mantenir una disciplina durant tota la vida”

 

Els cinc objectius per a l’empoderament col·lectiu

  1. Reduir el deute. “Avui en dia, amb la situació econòmica en què ens trobem, si ets jove, estudia i treballa, estalvia. Ara, cal pencar. A ciutats com Barcelona, pagar un lloguer és pràcticament impossible. I això s’ha de canviar, és clar. Una renda universal? En un país com el nostre, tot i que ja ho voldríem, ens n’hem d’oblidar”, admet el nostre cap financer. I ens recorda que “Espanya és un país altament deficitari”. “Si la independència econòmica col·lectiva és mantenir les despeses i els ingressos d’un país, no ens podem endeutar. I a l’Estat l’endeutament creix i creix, tot se’n va a pagar interessos”, detalla.
  2. Solidaritat vol dir pagar impostos. Per això, és imprescindible, segons Tafanell, “ser molt solidari”. “Això significa que no treballi ningú en negre i que tothom pagui impostos”, resumeix. A gran escala, implica evitar les evasions d’impostos, els paradisos fiscals. “És insolidari, i l’únic que fa és malmetre l’economia col·lectiva del país”. De fet, com més gent pagui impostos, explica Tafanell, menys impostos haurem de pagar. 
  3. Seguir educant el món. “Hi ha massa capital que no paga diners. Això s’ha d’acabar”, etziba, i això el porta, inevitablement, a parlar de la cultura empresarial dels països mediterranis i que resumeix amb aquella malaguanyada dita: “Feta la llei, feta la trampa”. “No pot ser que el primer que busquem és com escapolir-nos, com aprofitar-nos al màxim del sistema. Tothom fa mil i una martingales”, apunta el nostre director financer amb el seu tarannà afable. La picaresca, diu, fa que la taxa d’atur hagi arribat al 25%, com ha passat durant la pandèmia, i no hi hagi una revolta. Per això, considera imprescindible la reflexió i el debat que la comunitat 11Onze proposa a La Plaça. “I a partir d’aquí, seguir educant. Nosaltres podem ajudar-hi, i tant. Per això hem fet una comunitat financera”, assevera. 
  4. Refer el teixit econòmic. Precisament, la comunitat que 11Onze teixeix amb paciència és la clau per refer un teixit econòmic català que, confessa Tafanell, “ja no existeix pràcticament”. “A Catalunya estàvem molt orgullosos de ser un país d’emprenedors, però les segones i terceres generacions de directius es van vendre totes les empreses exitoses a les multinacionals, a qui no els importa si la seu és a Catalunya o Moçambic”, es lamenta el director financer. A més, en lloc d’invertir els diners d’aquestes vendes en innovació i desenvolupament, s’han destinat al sector immobiliari, a l’especulació. 
  5. Definir la nostra col·lectivitat. El darrer objectiu per assolir la independència econòmica és, doncs, definir molt bé quina és la nostra col·lectivitat. “Si és només el territori de Catalunya, i no hem d’arrossegar el dèficit de tota Espanya, el poder que tenim per construir-nos econòmicament és impressionant”, assegura. I conclou: “La independència de Catalunya és un somni, sí, però jo crec que és ben realitzable. Hem de preparar la gent per quan sigui possible. Com fer-ho? Prou paraules. Hem de tocar el carrer”.

 

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Viure bé sense ser milionari

4min lectura

Podem viure bé sense haver d’hipotecar la nostra vida i

11Onze

“Tenir un nou banc català és fonamental.”

3min lectura

El doctor Xavier Palet es va fer empresari als 50 anys després

11Onze

“Perquè és un banc català…”, Mercè Comas

5min lectura

Entrevista a una de les 148 persones fundadores d’11Onze.



El nou projecte de Llei de Seguretat Nacional obre la possibilitat que el govern espanyol pugui embargar diners i béns de la ciutadania en cas de crisi econòmica. Però aquesta i altres lleis estatals poden condicionar els estalvis en comptes europeus? En parlem amb Aina Ansó, del departament legal d’11Onze.

Un dels trets diferencials d’El Canut és la possibilitat d’obrir i gestionar comptes amb un IBAN europeu, no només espanyol. Una funció que atorga a la persona el control sobre els seus estalvis, i ofereix un ampli ventall de possibilitats que poden afavorir la gestió diària dels comptes, però també la seguretat i la liquiditat dels estalvis. Aina Ansó, del departament legal d’11Onze, ens dona les claus per entendre en què ens pot afectar el fet de tenir comptes corrents en països europeus.

 

Els nostres estalvis, fora de l’abast espanyol?

La primera incògnita a resoldre és si tenir un compte a l’estranger suposa que queda fora de l’abast d’Espanya. Ansó explica que, efectivament, “sí que suposa quedar fora de l’abast de l’Estat en l’àmbit fiscal, sempre que la quantia d’aquest compte no superi els 50.000 euros”. Si se supera aquesta xifra, sí que caldrà retre comptes de la fiscalitat dels diners situats fora d’Espanya.

En aquest cas, s’haurà d’informar l’Agència Tributària mitjançant la presentació del model 720. Així mateix, si les transaccions amb l’exterior excedeixen el milió d’euros, serà necessari comunicar-ho també al Banc d’Espanya, mitjançant l’Enquesta sobre Transaccions Exteriors. Això és d’aplicació tant per a persones físiques com a entitats residents a l’Estat espanyol”, detalla Ansó. Per tal de gestionar bé el nostre patrimoni i esvair dubtes, l’experta legal també ens recomana buscar assessorament. En qualsevol cas, se superin o no els 50.000 euros, la ciutadania haurà de seguir fent la declaració de la renda al país on resideix fiscalment. 

 

A la recerca de protecció europea

El debat sobre la protecció dels nostres estalvis és complex, i la clau de volta en aquesta qüestió recau en qui en té el poder. En aquest sentit, creix la preocupació de la ciutadania espanyola davant l’avantprojecte que va aprovar el Consell de Ministres el passat 22 de juny i que reforma la Llei 36/2015 del 28 de setembre de Seguretat Nacional. 

“L’objectiu inicial, tal com s’havia de fer des del 2016, era especificar quins recursos pot utilitzar el govern espanyol davant d’una situació d’interès per a la seguretat nacional. És a dir, quina intervenció específica pot dur a terme l’Estat en cas de crisi, entesa com una situació que compromet la seguretat del país”. Una intervenció que, tal com remarca Ansó, encara no es pot concretar en ferm: “Per poder conèixer si finalment es podrà embargar un compte europeu o no, caldrà esperar a tenir el text definitiu, tot i que, observant els antecedents, el redactat definitiu podria ser tan ambigu que no ens permeti conèixer-ne l’abast real”.

En declaracions a 11Onze, l’advocat Arcadi Sala-Planell sí que s’atreveix a predir, però, que “aquesta llei no seria d’aplicació, si el client té els diners en un banc estranger, perquè Espanya no té competències fora del seu territori, i aquesta és una llei estatal. Per tant, per intervenir el banc central [d’un altre país] hauria de ser una llei europea”. “Seria escandalós”, rebla.

El control dels nostres estalvis

Tenint en compte l’avantprojecte, és clar que tenir els diners fora d’Espanya pot assegurar-nos més protecció per als nostres estalvis. Però per què ens protegeix més? Què diferencia Espanya d’altres països europeus? Ansó assenyala que “si tenim en compte el funcionament de la resta de països de la Unió Europea amb relació a qüestions de seguretat nacional, és cert que gran part d’aquests països reclamen un rigorós control Parlamentari i, en canvi, en el cas d’Espanya serà tan sols el Consell de Seguretat nacional qui decidirà”. 

Per cert, un Consell de Seguretat format pel president del Govern, el vicepresident, alguns ministres i altres autoritats, com el cap d’Estat Major de la Defensa, el secretari d’Estat de Seguretat, el director del Centre Nacional d’Intel·ligència, el director del Gabinet de la Presidència del Govern i el secretari d’Estat d’Exteriors, segons l’avantprojecte de Llei al qual va tenir accés El País.

 

Emparats per la legislació europea

El sistema de protecció dels diners en les fintech es regeix per la Directiva de 2015/2366, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2015, sobre serveis de pagament en el mercat interior. Aquesta normativa, desgrana Ansó, “obliga que els fons dels clients estiguin separats de l’empresa de diners electrònics i es dipositin en un compte separat d’una entitat de crèdit”. 

Ara bé, tal com assenyala l’experta legal, “aquests diners també es podrien fer servir per invertir en actius segurs, líquids i de baix risc”. “Al mateix temps, també cal tenir en compte que l’empresa de diners electrònics té l’obligació de contractar una assegurança, o una altra garantia que s’hi pugui comparar, per cobrir l’import equivalent als fons, per si l’empresa de diners electrònics fes fallida”, afegeix. 

Aquesta directiva europea, de fet, està en sintonia amb la legislació que han de complir les entitats de crèdit per assegurar fins a 100.000 euros per dipòsit, que busca garanties legals per als clients amb relació als seus estalvis.

 

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Saps què és El Canut?

3min lectura

Què era un canut? Per què brindem dient “salut i força al canut”? Què serà El Canut a

Finances

Perillen els nostres béns i llibertats?

4min lectura

L’avantprojecte per la reforma de llei de seguretat nacional

Finances

Per què els bancs no volen dipòsits?

4min lectura

Ara mateix tenir diners al compte corrent s’ha convertit en



La super app d’11Onze permetrà als usuaris obrir comptes a altres països europeus, una operació ràpida i funcional que aporta múltiples beneficis. Per què és important escollir en quin país tenim els diners?

 

Fa anys que Europa ha mirat de construir un mercat únic també pel que fa als pagaments en euros. Ho ha aconseguit, finalment, gràcies a la SEPA, l’àrea única de pagaments en euro, i l’IBAN, el número de compte internacional. Aquests dos sistemes fan possible que la ciutadania pugui fer pagaments, transferències i domiciliacions des de qualsevol país de la Unió Europea (UE), sense que importi el país d’origen del teu compte corrent. És per això que a 11Onze volem que la nostra comunitat pugui escollir on obre els seus comptes.

Un altre motiu pel qual creiem que és important que els nostres usuaris puguin triar l’IBAN té a veure, sens dubte, amb la seguretat dels estalvis. En concret, a l’Estat espanyol, el Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit protegeix fins a 100.000 euros per client. Però cal anar més enllà per comprovar si, en cas de necessitar-ho, realment tots els clients podríem recuperar aquests diners.

Com es mesura la solvència d’un país a l’hora de protegir els dipòsits dels clients és difícil d’explicar. Per això, ho simplifiquem a partir d’una idea clau: qui assegura els nostres diners és el banc central del país on tinguem l’IBAN. Així, per exemple, si els nostres diners estan a l’Estat espanyol, el Banc d’Espanya hauria de tenir prou reserves, en cas d’urgència, per cobrir tots els comptes corrents del país. 

En aquest sentit, el Banc Central Europeu recull les dades sobre els països que tenen els bancs centrals més solvents, és a dir, els que ofereixen més protecció en cas de fallida d’un o més bancs. Si l’entitat bancària on tens dipositats els estalvis fa fallida, qui respon és el banc central d’aquell país, però certament, molts no tenen prou solvència per afrontar una situació així. Per aquest motiu la llei obliga les entitats a tenir assegurances complementàries.

L’índex que fa servir el Banc Central Europeu per construir aquesta classificació, que és similar a l’anomenat coeficient de caixa, és una fórmula que posa en relació les reserves líquides amb els dipòsits i s’expressa amb un percentatge. Si observem les dades de la gràfica de sota, que mostra la ràtio d’equitat comuna de les institucions de crèdit, Espanya es troba molt per sota del rànquing que encapçalen països com la República Txeca, Luxemburg o Bulgària, entre d’altres.

Buscar millores en els serveis financers

Si no en teníem prou amb el fet que hi ha països molt més solvents que Espanya per obrir un compte corrent, cal tenir present que, tot i que l’Estat espanyol és un dels països que va firmar els acords de la SEPA —el 2007, va aprovar les normes PSD; el 2012, la creació de la SEPA; i el 2014, els acords que donaven el tret de sortida a l’ús de l’IBAN, a la pràctica, a part d’incomplir els acords que firma, les seves entitats bancàries tampoc no han millorat els serveis financers que ofereixen als clients. Per tot això, buscar alternatives és una bona solució.

A més, la realitat és que, des del mateix 2014, empreses i institucions espanyoles han practicat el que es coneix com la discriminació per l’IBAN i que consisteix a no acceptar pagaments o domiciliacions a comptes que no incloguin dins la seva numeració les lletres ES, és a dir, que no es corresponguin amb un banc espanyol. D’aquesta manera, contravenen la normativa europea. Aquesta pràctica no és legal i beneficia sobretot la banca tradicional espanyola.

 

Com denunciar la discriminació de l’IBAN?

Poc després que es detectés aquesta pràctica discriminatòria —especialment estesa a Espanya, però també a França—, es van presentar les primeres denúncies per part de clients. Però, sobretot, qui va encapçalar aquesta lluita judicial va ser la nova banca emergent a Europa, liderada per neobancs i fintechs que han aparegut com a alternativa a la banca tradicional. Empreses com Revolut, N26, Finextra, Monito o Wise en són exemples. 

Alguns d’aquests nous bancs, amb seu a diversos països d’Europa i, per tant, amb un IBAN estranger, posen a l’abast dels clients les eines per a denunciar-ho, en primera instància a l’entitat causant i, si no rectifica, al Banc d’Espanya. En darrer terme, es pot escalar a instàncies europees. La majoria d’aquests judicis acaben donant la raó a les persones afectades. La Comissió Europea n’és molt conscient, com ho demostren els seus pronunciaments i informes i, per això, té un estudi de mesures punitives sobre la taula. Fins i tot alguns diputats han denunciat i presentat preguntes formals al Parlament Europeu. 

Clients, nous bancs i institucions europees vetllen per la resolució d’aquesta discriminació i tornen a posar el focus en els múltiples avantatges que la lliure elecció de l’IBAN suposa, especialment per als clients. Amb tot, es treballa perquè en un futur pròxim la discriminació de l’IBAN acabi sent història.

 

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Discriminació de l’IBAN, què has de saber?

1min lectura

Aquest vídeo repassa què és l’IBAN, l’International Bank

Esquemes de pagament a Europa

1min lectura

Què és la zona SEPA? Què són els PSD? On s’utilitza l’IBAN?

Finances

És segur pagar en línia?

5min lectura

Està clar que les compres en línia estan cada cop més esteses entre tots nosaltres



Encara et preguntes què és, ben bé, una fintech? Què la diferencia de la banca tradicional? Què hi guanya el client? Recopilem tota la informació clau per entendre com funciona la banca del futur.

 

En els últims mesos, a 11Onze Magazine hem publicat diversos articles sobre les fintech i les noves tendències bancàries. L’univers al voltant d’aquests conceptes és complex, però La Plaça ha aconseguit apropar-nos a termes econòmics que ni tan sols sabíem que existien. Recopilem els conceptes clau del món fintech per recordar sobre quines bases es construeix l’anomenada banca del futur.

  • Fintech

El terme està compost per dos conceptes clau: finances i tecnologia. El resultat d’aquesta unió es materialitza en entitats financeres que, a través d’aplicacions mòbil o operativa en línia, permeten gestionar les finances particulars amb un sol clic. El ventall de productes que pot oferir una fintech és igual o superior al dels bancs tradicionals, des de comptes corrents, targetes o transferències fins a productes d’inversió o operacions de crèdit. 

  • Tecnologia al servei de les persones

En general, la digitalització busca facilitar l’experiència del client i, fer servir intel·ligència artificial ens ajuda a predir i organitzar les finances personals. En el cas d’11Onze, a aquest factor se’n suma un altre igual d’important: empoderar l’usuari per oferir-li el control de les seves finances, tot aportant-li tot el coneixement necessari per ajudar-lo a prendre la decisió que més s’adapti a les seves necessitats. 

  • Flexibilitat i agilitat

Aquests són dos dels requisits indispensables per als clients de banca. I aquests són dos pilars bàsics en l’experiència del client per a les fintech. La tecnologia facilita part d’aquesta feina gràcies a una metodologia a partir de la qual operar esdevé d’allò més senzill.

  • L’atenció personalitzada

Però què passa si no me’n surto amb les noves tecnologies? O si necessito assessorament personalitzat? En aquest punt no existeix una resposta uniforme del sector, i caldrà investigar què ofereix cada entitat quant a experiència d’usuari. En el cas d’11Onze, la fintech traspassa la pantalla per arribar a l’usuari de la forma més personalitzada i propera possible. Des del xat fins a l’atenció telefònica, l’atenció al client serà de tu a tu. A l’11Onze marcarem un precedent poc comú en el sector fintech. 

  • Un món de possibilitats

Les fintech trenquen amb les fronteres territorials per oferir una plataforma financera d’abast pràcticament mundial. En el cas d’Europa, apareixen diversos sistemes generalitzats, com la SEPA (la zona única de pagaments en euros), que permet fer transferències, domiciliacions i pagaments amb targeta a qualsevol país membre de forma ràpida i senzilla. Actualment, tenir comptes corrents en altres països membres no afecta la ciutadania a l’hora de fer les seves gestions diàries o contractacions, ja que les fintech permeten fer-ho de forma segura i amb un sol clic.

  • Valors i compromís social

És una tendència a gairebé tots els sectors econòmics: creix l’interès dels clients per les empreses amb valors. Contribuir al desenvolupament social, prendre consciència i actuar per frenar l’impacte mediambiental o aportar transparència sobre on van a parar els ingressos que genera una empresa són alguns dels aspectes que valoren els usuaris. La nova banca, entenent-la com aquella que evoluciona a partir del sistema bancari tradicional, haurà de tenir en compte aquest compromís que exigeixen els usuaris si vol esdevenir l’alternativa i no limitar-se a continuar el llegat dels bancs tradicionals.

 

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Primer “round”

3min lectura

La revolució Fintech, esperonada per la crisi del 2008 i la pandèmia global de la

Fintech vs Banca Tradicional

1min lectura

En aquest vídeo expliquem què són les Fintech i com es

Economia

Les fintech, el futur de la banca és ara

4min lectura

Cada vegada són més les empreses que fusionen



Amb una comunitat forta, una estructura compartida i una tecnologia capdavantera, operar arreu del món amb un sol compte corrent pot ser una realitat. El cap de productes d’11Onze, Jordi Sànchez, ens explica en què ens hem inspirat per canviar el món de la banca.

 

T’imagines que amb un sol gest poguéssim fer transaccions, sol·licitar préstecs o moure els estalvis arreu del planeta? Els experts de la nova banca digital fa mesos que es fan la mateixa pregunta, una vegada i una altra, i han trobat resposta al voltant d’un concepte que ha fet fortuna: l’universal bank account (compte bancari universal). Asseguren que, si cadascú tingués un sol compte universal, el sector de la banca seria més eficient, i faria la vida més fàcil als clients

“Hi ha moltes coses a 11Onze que ja s’assemblen a aquest ideal de compte bancari universal”, ens revela Sánchez. Actualment, Espanya és un exemple paradigmàtic de com el sector de la banca tendeix a la concentració, facilitant que uns pocs controlin tot el mercat i, per tant, ofereixin productes al preu que volen. En canvi, inspirades en aquest universal bank account, les noves entitats bancàries, mitjançant la tecnologia blockchain, poden compartir informació, serveis i estructura. 

La comunitat d’11Onze s’inspira en aquesta utopia, i n’ha fet tota una filosofia de treball. “D’una banda, des del punt de vista del sector, rebaixa els costos i fa més competitiu el mercat. De l’altra, des del punt de vista del client, permet que tothom pugui tenir un compte corrent bàsic per poder operar de forma més lliure”, resumeix el nostre cap de producte. En definitiva, 11Onze està construint una experiència bancària única al món.

Una sola targeta per fer múltiples transaccions

Així, d’entrada, si en la utopia del compte bancari universal s’assignaria un número virtual a cada client, una mena d’identificació amb la qual podríem operar des de qualsevol punta del planeta, a 11Onze també assignem a cada persona un codi que li permetrà, a través del Fem Cua, descarregar la nostra aplicació de primer nivell, El Canut, i començar a operar. A més, els clients disposaran d’una sola targeta per gestionar tota mena de transaccions diferents, un moneder digital que compleix fil per randa la normativa PSD2 (Payment Services Directive).

A l’hora, a 11Onze tindrem cura de tota la nostra comunitat mitjançant una central KYC (Know Your Costumer [Coneix el teu client]). Aquests processos asseguren que l’entitat financera compleix de forma estricta un seguit de criteris per conèixer, reconèixer i resseguir tots els comptes corrents de què es fa càrrec. A La Plaça ja us hem explicat com l’aplicació d’11Onze protegirà tots els clients gràcies a l’última tecnologia en reconeixement biomètric. 

“Tot i que una operació bancària, com pot ser una transferència o sol·licitar un préstec, sí que ha de tenir una contrasenya per validar l’operació, un KYC uniforme estalvia la duplicitat de processos quan el client es registra o ha de fer tràmits burocràtics, perquè totes les entitats financeres compartiran una base de dades i tindran un procediment comú”, amplia Sánchez.

 

El hub financer: molta oferta per a una fintech

Per últim, i més important: tot aquest sistema de nova generació que ve a capgirar la banca tradicional ha de permetre, a través del codi d’accés a 11Onze, que el client esculli on vol obrir el seu compte bancari universal. “A 11Onze concentrem molta oferta d’IBAN en una sola fintech. Això vol dir que podràs escollir entre diverses entitats bancàries europees on obrir els teus comptes corrents. Volem ser un hub financer i que el client pugui operar amb diversitat i seguretat”, es referma el nostre cap de producte.

Com a fintech líder, 11Onze ha creat una xarxa compartida amb altres financeres que millora l’eficiència, comparteix estratègies, tecnologia i serveis, i redueix costos estructurals. Alhora, fa possible que el client pugui prescindir de comptes múltiples deslligats entre ells, que entorpeixen actuar amb llibertat en el mercat global. Ja som la primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, prepareu-vos per ser la punta de llança de totes les fintech del món. El món canvia. Els diners, també. Evoluciona amb 11Onze.

 

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

11Onze

Saps què és El Canut?

3min lectura

Què era un canut? Per què brindem dient “salut i força al canut”? Què serà El Canut a

Economia

Préstecs entre particulars

3min lectura

Quan tenim necessitat de trobar finançament, el primer que

Economia

Tot el que cal saber sobre la nova banca

4min lectura

Encara et preguntes què és, ben bé, una fintech?



És possible que un cotxe no només no contamini, sinó que purifiqui l’ambient? Els vehicles elèctrics dominen la transició cap al transport sostenible, però on han quedat els cotxes d’hidrogen? Analitzem quins avantatges suposa aquest “combustible verd”.

 

Marques capdavanteres a escala mundial com Toyota o Hyundai estan apostant decididament pels cotxes d’hidrogen. Actualment encara són massa cars, però prometen revolucionar la mobilitat mundial. Es tracta de vehicles alimentats amb hidrogen (l’element més abundant a la Terra), que s’extrau de l’aigua marina mitjançant un procés d’electròlisi. Així doncs, per circular, el vehicle s’alimenta d’hidrogen i d’aire, un aire, però, que ha de ser pur, motiu pel qual el motor duu un exigent sistema de filtratge de partícules. D’aquesta manera és com el motor reté les partícules contaminants i el que acaba sortint pel tub d’escapament és vapor d’aigua, amb un oxigen més pur que el que havia entrat al cotxe. És una quimera? O és la tecnologia del futur?

La tecnologia del cotxe d’hidrogen és innovadora en molts sentits i suposa un repte per a l’enginyeria. Generalment diferenciem dos tipus de motors d’hidrogen: el de combustió i el de conversió. Així, mentre que els motors de combustió cremen l’hidrogen del motor d’una manera semblant a com ho fan els motors de benzina, amb l’única diferència que allò que expulsen pel tub d’escapament és vapor d’aigua, en lloc de fum contaminant, els motors de conversió converteixen aquest hidrogen en electricitat mitjançant una pila de combustible, per a moure el motor elèctric del cotxe.

Una pila de combustible (fuel cell) és, per tant, un dispositiu basat en l’electroquímica, és a dir, que genera energia elèctrica a partir d’energia química. Ho fa sempre amb el suport d’un combustible i un oxidant. En aquest cas, en un dels pols de la bateria, l’ànode, hi ha l’hidrogen i, en l’altre, el càtode, l’oxigen. L’avantatge d’aquest tipus de piles és que no s’han de recarregar i funcionen contínuament, per tant, els usuaris disposem d’un flux i consum de reactius constant, fet que el diferencia de les bateries convencionals.

 

Cotxes elèctrics vs. cotxes d’hidrogen

Justament aquesta autonomia en la recàrrega és l’avantatge que podria fer que el cotxe d’hidrogen acabés abanderant la transició ecològica, desbancant fins i tot el cotxe elèctric. De fet, segons el Departament de Materials Avançats per l’Energia de l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), el cotxe elèctric és considerat un mitjà de transport net perquè no crema combustibles fòssils. Tanmateix, l’inconvenient és que la bateria necessita ser recarregada amb electricitat de la xarxa, i molta gent sap de primera mà el que això suposa quant a despesa, a més del temps que demana. Tot i ser considerat un mètode de transport no contaminant, perquè sigui veritablement verd cal que la manera en què es produeix l’electricitat que requereix també ho sigui. Inconvenient, que, de moment, també presenta la pila de combustible del motor d’hidrogen, atès que per obtenir-lo, l’hidrogen, a través de l’electròlisi de l’aigua, cal, encara, molta energia.

Ara bé, els cotxes que es basen en piles de combustible, com els cotxes d’hidrogen, combinen l’autonomia dels cotxes convencionals (benzina) amb els beneficis recreatius i mediambientals dels cotxes elèctrics. Per tant, l’avantatge més evident és la inexistència d’emissions nocives i de gasos tòxics. A més a més, omplir el dipòsit d’hidrogen no requereix més de cinc minuts, a diferència de les llargues recàrregues dels elèctrics, que poden durar hores. I pel que fa a l’autonomia, l’hidrogen també pren avantatge, arribant a recórrer fins a 500 quilòmetres.

 

Els punts de recàrrega, el gran maldecap

El 1839, el físic gal·lès William Grove va inventar la pila de combustible, sense gaire més ressò. No va ser fins als anys seixanta que aquesta tecnologia es va popularitzar, perquè alimentava la sonda espacial Gemini de la NASA, que funcionava exclusivament amb piles de combustible. Als vehicles de rodes hi arribaria més tard, concretament el 2008 i de la mà de la marca automobilística Honda.

Avui en dia, l’oferta ha augmentat lleugerament, i el portal AutoBild estableix que els millors cotxes d’hidrogen són el Toyota-Mirai i el Hyundai-Nexo, a l’espera que surtin al mercat aquest mateix any l’esportiu Hyperion XP-1 i el SUV BMWHydrogen Next.

El 2019 els vehicles d’hidrogen venuts a escala mundial eren 7.500, mentre que els elèctrics arribaven a 2,1 milions de vendes. Vehicles de transport urbà i de mercaderies se sumen al combustible elèctric i creixen també els punts de recàrrega. En el cas de l’hidrogen, a l’Estat espanyol només existeixen tres punts que n’abasteixin. És un peix que es mossega la cua, amb pocs punts de recàrrega i baixa demanda dels clients, que situa al sector en un punt de difícil avenç i que segueix posant el focus en les empreses energètiques. A països com Alemanya ja s’han unit fabricants i productors d’hidrogen per traçar un pla que finalitzi amb 130 punts de recàrrega i 60.000 cotxes d’hidrogen en circulació el 2022. 

Així doncs, tot i que l’aposta actual de molts governs i marques s’encamina cap al vehicle híbrid, les exigències mediambientals deixen la porta oberta als vehicles d’hidrogen, que esperen la unió de fabricants, energètiques i administració per viure el seu moment d’expansió.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

El Pla MOVES III

4min lectura

Des del 10 d’abril de 2021 estan disponibles les ajudes del Pla MOVES III (o Pla Moves 2021)

Sostenibilitat

Micromobilitat

5min lectura

Desplaçar-se per la ciutat amb un vehicle des de fa temps és un mal de cap, sobretot si es va

Finances

Nova tarifa elèctrica

4min lectura

La nova factura de la llum entra en vigor a partir de l’1 de juny. S’aplicaran canvis en els



La irrupció d’11Onze el proper 1 d’octubre suposa una nova evolució en la relació que les persones tenim amb els diners.

 

A la sèrie El Diner us explicàvem com va començar a funcionar l’economia, basant-se en la relació de confiança que els pagesos establien entre ells a l’hora de prestar-se bens. A poc a poc aquestes relacions de crèdit es van anar fent cada vegada més complexes, arrencant amb la irrupció dels orfebres com a garants de metalls preciosos i creditors, l’arribada de les monedes imposada pels monarques i, finalment, l’entrada en escena de les institucions bancàries i tot l’entramat al seu voltant.

Els diners són al centre de les nostres vides i, per això, 11Onze posa a les mans dels seus clients una eina que simplifiqui la manera de gestionar-los. L’1 d’octubre podreu descarregar l’aplicació El Canut i activar-la, sempre que tingueu el codi d’activació que donem al Fem Cua als 5.000 primers clients.

El món canvia, els diners també. Evoluciona amb El Canut.

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

1 d’Octubre: 11Onze llença El Canut

2min lectura

La fintech comunitària explica a la premsa internacional que l’1

11Onze

Saps què és El Canut?

3min lectura

Què era un canut? Per què brindem dient “salut i força al canut”? Què serà El Canut a

11Onze

Fem Cua pel compte 11Onze

1min lectura

11Onze obre ben aviat els primers 5.000 comptes per a



Quan tenim necessitat de trobar finançament, el primer que pensem és en demanar diners al banc. Però hi ha altres formes d’aconseguir un préstec. Molt sovint per desconeixement no fem servir una de les eines més properes que tenim: el préstec entre particulars

 

Si l’interès que et vol cobrar el banc per un préstec et sembla excessiu, i ja has descartat les financeres perquè, tot i ser més ràpides, encara són més cares, hi ha una altra opció: els préstecs entre particulars. 

Aquesta fórmula de finançament comunitària pot ser una bona manera que ambdues persones, tant la prestadora com la prestatària, guanyin alguna cosa. Per una banda, la prestadora obté una rendibilitat pels seus diners; i, per l’altra, la prestatària aconsegueix un tipus d’interès inferior al del mercat. 

El contracte per escrit, clau per evitar malentesos

La millor forma d’evitar malentesos és deixar constància de l’acord amb un contracte per escrit. En aquest contracte privat entre qui presta els diners i qui els rep és importantíssim que hi constin:

  • La data i el lloc de signatura del contracte. 
  • Les dades personals de les parts implicades (prestadora i prestatària).
  • L’import que es deixa.
  • El termini de devolució. 
  • Els interessos del crèdit.
  • La liquidació de les quotes (mensual, trimestral, anualment, a venciment…).

Una vegada signat el contracte entre prestadora i prestatària, cal que l’acord quedi registrat i, per això, la prestatària haurà de pagar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP) a l’oficina liquidadora de l’Agència Tributària de Catalunya, mitjançant la presentació del formulari 600 en el termini màxim d’un mes. Si el crèdit és entre un pare i un fill o entre dos amics, no s’hauran de pagar impostos, perquè els préstecs entre particulars són operacions subjectes a l’impost, però exemptes de tributació. 

Tot i que la prestadora no s’ha de fer càrrec de pagar aquest impost, la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques sí que recull que, quan s’ha acordat un préstec entre particulars, es pot obligar la prestadora a declarar els interessos. L’interès legal és del 3%. Ara bé, hi ha la possibilitat que, si ambdues parts es posen d’acord, no s’apliqui aquest tipus d’interès i, per tant, la prestadora no hagi de tributar per aquests interessos. Al final, tot queda dins la comunitat.

 

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir compte l’1 d’octubre.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Els préstecs privats

1min lectura

L’objectiu d’aquest clip és fer més coneguda una de les possibilitats d’aconseguir

Economia

La hipoteca inversa

4min lectura

Els propietaris d’un habitatge, quan arriben a l’edat de la jubilació, poden considerar

Préstecs garantits

1min lectura

En aquesta lliçó, els agents 11Onze Jordi Oller, Jordi Sánchez i Núria Rambla, ens parlaran



Catalunya ha suprimit aquest darrer agost 556 quilòmetres de peatges després de cinquanta-dos anys de funcionament, i la pregunta, ara, és obligada: com pagar-ne el manteniment? Us expliquem quants diners han recaptat les carreteres catalanes i com altres països europeus conserven la seva xarxa viària.

 

A partir d’ara, l’Estat espanyol haurà de conservar tot sol la major part de la xarxa viària catalana, que té un cost de 60.000 euros per quilòmetre, uns 33 milions anuals. Com fer-ho no té una resposta fàcil. Tot i que els peatges a Catalunya han estat un negoci extraordinari, que ha generat 537 milions l’any, i que ha beneficiat concessionàries i accionistes molt per sobre del que hi han invertit. D’altra banda, han servit per finançar 132 municipis a través de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Amb tot, Espanya està a la cua dels països europeus, tant en inversió com en recaptació. 

De fet, l’Estat espanyol no té un model clar per conservar les seves carreteres, la majoria de les quals són gratuïtes per als usuaris, fet que ha provocat un forat de 8.000 milions d’euros a les arques públiques. Per revertir aquest dèficit, el govern espanyol ha proposat peatges a les autovies i un sistema de pagament per ús per a les vies d’alta capacitat, dins del pla de recuperació postcovid amb els fons europeus.

 

Portugal, el mirall on reflectir-se

Amb aquesta proposta, l’Estat espanyol s’emmiralla en el model de Portugal, que té un sistema de cobrament addicional que inclou autovies. Al país lusità, com també passa a Polònia, els vehicles han d’estar registrats i se’ls carreguen imports mitjançant uns arcs amb càmeres que han instal·lat a les carreteres.

Un altre model de pagament és el que tenen un gran nombre de països centreeuropeus, com Àustria, Suïssa, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia o Hongria, l’anomenat sistema de vinyeta, on el conductor paga un preu tancat per circular per les carreteres. En el cas austríac, per exemple, són 80 euros anuals. Catalunya volia implantar aquest model, però finalment s’ha avingut a compartir sistema amb tota la xarxa viària espanyola.

Al seu torn, França conserva un model mixt semblant al que té l’Estat espanyol actualment i, de forma completament oposada, Itàlia té gairebé totes les carreteres gestionades per empreses privades de peatge. Per contra, a Alemanya, Bèlgica, Països Baixos o Dinamarca tota la xarxa viària és lliure i finançada pels pressupostos estatals, amb petites excepcions, com ara els vehicles pesants, que sí que han de pagar per circular.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

On viure si marxo de Barcelona?

3min lectura

Barcelona encapçala el llistat de les poblacions catalanes amb

Economia

Economia blava

4min lectura

El 70 % de la superfície del planeta està coberta per aigua, i el volum de negoci que això pot

Economia

Ecologia i economia, objectiu sostenible

4min lectura

Cada cop es va establint un consens més general en la