Direcció d’empreses: empreses ètiques, una necessitat del Segle XXI

Quan un parla de justícia a les empreses, ben aviat surt el nostre alter ego legalista, i ens diem, ben convençuts que nosaltres complim totes i cadascuna de les lleis. Considerem que complint les lleis ja no cal cap més valoració moral de si les lleis estant bé o en caldria una actualització. La implementació de la justícia no es pot deixar en mans dels experts en ètica o dels advocats. No podem simplificar la valoració de què és just concretant-ho amb què és legal. Practicar l’ètica necessita educar el judici pràctic

 

Fa relativament poc un jurista important comentava que  si haguéssim d’esperar a canviar la legalitat amb el permís d’aquells que hi guanyen amb les lleis actuals, encara existiria l’esclavitud. I res més cert. De fet, a les empreses, les lleis són un mínim irrenunciable, però la justícia, i sobretot, el fet de produir resultats justos en el repartiment de recursos,  responsabilitats, recompenses i reconeixements, sembla que va més enllà d’aquests mínims legals. La tasca de dirigir empreses inclou valorar si els sistemes empresarials  que reparteixen els recursos tangibles o intangibles són els adequats. Aquesta valoració l’aparta del compliment de la legalitat, i més encara de la neutralitat. S’ha de prendre una decisió que s’escapa de consideracions merament tècniques, fent necessària la valoració de les conseqüències que resulten de la decisió, i si aquestes conseqüències són bones o no per tothom.

  • La llei no és suficient, cal anar un pas més enllà

Utilitzar una pretesa tècnica neutra (o llei positiva) porta a obviar que no ho és de neutra. Fem veure que utilitzem una ciència econòmica pretesament lliure de valoracions morals. I alimentem amb ella els continguts tècnics de molts programes de directius. Això après, s’acaba implementant a l’empresa. Pensem que la llei (tècnica) ja és suficient, i anem més enllà, deleguem els aspectes morals als experts en ètica. I ho justifiquem amb una tesi de separació que considera que els fets es poden observar sense valorar-los. Es menysprea com a poc científic qualsevol judici de valor, i es fa amb arguments del tipus, “estem parlant de coses factuals, estem parlant de ciència, de coses objectives”.  Aquesta neutralitat amb què es volen valorar les decisions és impossible. La tesi de separació convindria descartar-la, més que per inútil, per falsa. La implementació de les valoracions morals es fa necessària, essent els criteris de justícia un aspecte necessari per discriminar criteris a utilitzar en les decisions.

Les lleis econòmiques no van soles, com la llei de la gravetat, sinó que són fenòmens que actuen sobre les persones, que tenen voluntat, motivació i que aprenen per bé o mal. Utilitzar les lleis econòmiques pretenent que les persones ni es motiven, ni tenen voluntat ni aprenen, perpetua, l’statu quo, o l’empitjora. Decidir quins criteris han de prevaldre a l’hora de prendre una decisió, discernir entre opcions i ser capaços de preveure les conseqüències que les decisions tenen sobre els altres. La funció de les empreses per alguns economistes és només crear beneficis, com més millor. Però no hi ha cap llei determinista que pugui forçar aquesta funció. De fet, observant la realitat, fer que les empreses només tinguin la funció social de tenir beneficis, no ens ha portat massa lluny, i per tant sembla just proposar-ne d’altres. Fer que la seva funció sigui la de generar justícia i fer que la justícia sigui intermediària pel bé comú es fa del tot necessari. Les empreses han de trobar la seva utilitat i la seva funció social. Si acaben enfocant-se al bé comú, promocionant la justícia entre tots els grups d’interès, trobaran molts més adeptes que els actuals, i realitzaran una funció millor.

  • Empreses de persones per persones

Un altre factor important que cal tenir en compte i que sovint passa desapercebut, és que l’empresa com una comunitat de persones que participa d’una comunitat més amplia, on les persones poden desenvolupar-s’hi i trobar-hi un sentit, permet aportar una legitimació més àmplia i autèntica a l’activitat empresarial i ajuda a entendre  la mateixa existència de les empreses, el seu sentit. Veure-les com una eina perquè tres s’hi facin rics, té un sentit petit, que ara mateix comença a ser molt ridícul per molta gent. I com poden distingir unes empreses que contribueixen al bé comú de les que no? Una manera senzilla és mirar la seva missió, i sobretot la implementació: els fets. Els fets parlen molt més que les paraules. 

Veure si les empreses diuen que resolen i resolen necessitats reals amb els seus productes i serveis (contribueixen a un bé comú social), i veure de quina manera ho fan, és a dir, com utilitzen els recursos i com tracten les persones (bé comú intern), es fa del tot imprescindible si volem tenir un teixit empresarial que també ajudi a canviar consciències. La contribució al bé comú és el que fa que les empreses puguin tenir sentit i desplegar tot el seu potencial.

Equip Editorial Equip Editorial
  1. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    L’ ètica, en dic sentit de responsabilitat, és respectar el nostre entorn humà i els tres estats de la matèria : sòlid, líquid i gasós. Amb aquest punt de vista no adjectivo cap de les modalitats que triem per organitzar-nos i viure. O sóm respectuosos o no ho sóm. Una empresa és ètica si els seus objectius no impliquen perjudicar ningú. Dins de l’ empresa hi pot haver persones en tots els nivells de les diferents responsabilitats, “ètics” i no “ètics”. Un conseller delegat no “ètic” dirigirà una empresa no “ètica” . Un treballador no “ètic” pot fer la vida impossible a un company tot i formar part d’ una empresa ètica. Es feina dels alts càrrecs detectar el malestar de les persones que treballen en aquesta empresa ètica i posa-hi remei

    • David LópezDavid López says:
      David

      Exacte Mercè! Aquest és el gran problema que hem tingut tots amb els bancs tradicionals, que la paraula “ètica”, sembla que no la coneixien.

      Per sort, aquest és un gran valor 11Onze, que juntament amb la transparència i la sostenibilitat, ens ajudarà a trencar amb les males experiències bancàries que tots arrossegue’m.

      Desconstruirem, per tornar a construir.

      Fa 5 mesos
  4. Gabriel JosidGabriel Josid says:
    Gabriel

    Complint la llei, serem legals. Aplicant l’empatia serem justos.

    • Jordi CollJordi Coll Planas says:
      Jordi

      Molta raó Gabriel. Ho farem el millor possible. Segueix-nos i així ho aniràs veient.

      Fa 5 mesos
    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Molt encertat, Gabriel. Gràcies pel teu comentari.

      Fa 5 mesos

Deixa una resposta