Los fundamentos del sistema extractivo

El mapa polític de l’Europa de finals del segle XV es configura després d’infinitat d’esdeveniments socials, polítics i econòmics de caràcter conflictiu ocorreguts durant el segle anterior i amb una població reduïda a menys del 50% a causa de la Pesta Negra. La nova geografia política sorgida d’aquest procés mostrarà una gran varietat de formes institucionals del poder. Al costat de les dues herències del Baix Imperi cristià —el Sacre Imperi i el Papat—, les monarquies feudals sortiran àmpliament reforçades de tot aquest atzucac estructural, la qual cosa les legitimarà per a governar d’una manera diferent i les portarà a construir un nou concepte d’Estat.

Per a sustentar tota aquesta nova concepció de l’Estat, les monarquies europees buscaran els mecanismes bàsics que els permeti consolidar noves estructures estatals amb un caràcter marcadament centralitzador i unipersonal. Per aquest motiu, primer combatran enèrgicament contra totes aquelles famílies poderoses —els Armagnac, els Lancaster, els Bragança, els Mèdici o els Colom— que tinguin la capacitat de disputar les seves decisions. El combat no sempre serà per mitjà de l’ús de la violència, sinó que es començaran a crear complots per deslegitimar-los o se’ls aplicarà una mil·limètrica política matrimonial d’antropofàgia territorial a fi d’ampliar les propietats estatals de forma permanent, sense la necessitat d’un vessament de sang.

La nova concepció política durà a terme un clar arraconament dels òrgans més representatius de la ciutadania —com ara les Corts, els Estats Generals o les Dietes— els quals seran substituïts per un potent consell del rei, molt més especialitzat. D’aquesta manera, l’Estat multiplicarà la seva presència en el territori a través de la creació d’una potent xarxa administrativa vinculada a les diferents activitats del nou sistema de gestió. En poc temps, apareixerà el funcionariat, que esdevindrà vitalici en finalitzar el segle i que permetrà a un segment de la població enriquir-se il·limitadament pel sol fet de treballar a prop del poder. 

Fins aquest moment, les monarquies s’havien finançat amb els seus propis recursos a través de rendes ordinàries vinculades als drets senyorials o els beneficis produïts per les seves possessions, ja fos per l’explotació dels boscos, l’encunyació de monedes o el tràfic d’esclaus. Però ara això ja no seria suficient.

Un canvi de paradigma econòmic

Les monarquies europees calmaran la seva ambició a través de la imposició d’una triple estratègia: primer, convertiran aquells subministraments del sistema feudal en regulars i en abundants, la qual cosa farà aparèixer infinitat de fons de finançament extraordinaris sobre les persones i els béns, com ara les taxes sobre els intercanvis, la famosa gabella sobre la sal o els impostos sobre els habitatges, els focs, entre d’altres; segon, crearan la necessitat de consum, com per exemple nous hàbits alimentaris o la introducció de la moda en la necessitat de vestir; i tercer, forçaran alliberar-se de la necessitat habitual d’haver de demanar consentiment als seus súbdits, els quals —encara representats en òrgans institucionals— toparan amb l’argument que “en temps de pau aquesta petició és del tot innecessària”. Però l’element clau i fonamental que permetrà que tot aquest nou engranatge funcioni a la perfecció serà la creació d’un exèrcit permanent, orientat a controlar l’interior —entre amenaces i persuasions— i a projectar el poder del monarca vers l’exterior. 

L’or continuarà essent el principal problema de l’economia europea atès que encara serà del tot necessari per als intercanvis. Des de l’Antiguitat, la relació Orient-Occident havia passat per infinitud d’alts i baixos, però la seva balança comercial sempre havia estat deficitària —respecte a l’or— atès que el continent asiàtic era pobre en jaciments del preuat metall preciós. L’únic or que arribava amb certa regularitat a Europa —des del segle X— era l’or sudanès, però aquest mai arribarà a satisfer les necessitats de l’economia feudal.

L’estudi i valoració dels clàssics grecollatins

L’atmosfera d’un fort dinamisme econòmic impregnarà tot aquest període, el qual obligarà les monarquies europees a buscar nous camps d’acció i noves fonts de beneficis que permetin mantenir les noves i costosíssimes estructures d’Estat. Europa esdevindrà un espai massa petit per a satisfer la ‘grandeur’ dels naixents Estats moderns, però sobretot testimoniarà un dèficit de matèries primeres. Aleshores serà quan apareixerà el veritable desig d’acostar-se fins a l’origen de les fonts de l’or africà o les espècies orientals.

La cosmovisió de la societat medieval estava condicionada per la religió, les llegendes imaginàries i la desconeixença geogràfica, però això canviarà radicalment a partir del Quattrocento amb la recuperació de manuscrits grecs ignorats per l’Església —que controlava la cultura— atès que eren considerats textos pagans. Amb la introducció de les regles bàsiques sobre la correcta traducció llatina —promoguda per Petrarca i Boccaccio— s’aconseguirà transcriure correctament aquests manuscrits que cobraran un nou sentit. Les relectures de gran quantitat de textos clàssics —com ara Euclides, Pitàgores, Ptolemeu, Eratòstenes i molts d’altres— permetran construir un nou pensament crític que conduirà als savis humanistes a voler verificar quanta certesa contenen els textos antics sobre el món. 

Aquest humanisme afavorirà el trencament definitiu amb la tradició medieval i exaltarà les qualitats pròpies de la naturalesa humana. Permetrà descobrir el jo humà i li donarà un sentit racional a la seva existència. Aquest antropocentrisme deslligarà l’ésser de la meravella metafísica i el situarà davant les portes de la curiositat empírica. La divulgació d’aquest pensament innovador serà possible gràcies la invenció de la impremta de tipus mòbils. Però aquest canvi mental també facilitarà que un reduït grup de persones —instal·lades tant a Sagres com a Nuremberg— comencin a experimentar i aplicar mètodes científics moderns basats en les matemàtiques i l’astronomia, els quals alteraran la cosmovisió universal.

La conquesta i explotació colonial

Tot plegat possibilitarà que ambiciosos homes de negocis es llencin a la cerca de rutes marítimes que els condueixin a nous territoris on trobar abundants productes que els permetin satisfer la creixent demanda dels mercats europeus. I en aquest context, l’Estat afavorirà aquesta economia expansiva participant —de forma indirecta— en les aventures comercials d’aquests atrevits emprenedors que mostraran molta audàcia però poca experiència atlàntica.

L’atzar i els alisis conduïren als primers navegants a la zona més poblada del continent americà. La superfície terrestre del “Nou Món” —sumant tant el nord com el sud— suposa una àrea de 42,5 milions de km2. Abans de l’arribada dels europeus, s’estima que vivien a tot el continent uns 100 milions de persones, en contraposició als 1.000 milions que hi viuen actualment. I d’aquests, uns 80 milions de persones vivien a la franja que va entre Mèxic i el Perú. Per altra banda, en el progressiu descens vers al sud del continent africà, els europeus descobriren que el món musulmà hi havia penetrat molt més enllà del que pensaven. Més enllà de la línia de l’equador s’endinsaren per un món totalment desconegut i descobriren l’Àfrica negra. Amb una àrea de 32 milions de km2, les estimacions actuals parlen d’uns 60 milions de persones que podrien viure en tot el continent africà a finals del segle XV.

Des del principi dels viatges cap a l’oest, els primers navegants van tenir la certesa i la consciència que allí on havien arribat no eren les Índies Orientals, sinó que es tractava d’un territori completament diferent. I en adornar-se d’aquest fet, l’Estat va desplegar tota la seva moderna maquinària jurídica i administrativa per a posseir-lo legítimament. Sense encomanar-se a ningú i per dret de conquesta, les monarquies europees van començar a adjudicar-se la propietat d’aquells territoris tot ignorant la població autòctona. En aquest punt, la religió hi va jugar un paper clau per a justificar la destrucció, aniquilació i extermini de les cultures ancestrals que hi vivien harmònicament. Un camí similar seguirà el continent africà, encara que aquest procés s’iniciarà uns cent anys més tard.

A mesura que els nouvinguts —ja en nom de la Corona— van anar endinsant-se per aquests nous territoris, descobririen que els metalls preciosos no eren l’única font de riquesa. En menys de cinquanta anys, els mercats europeus seran abastits, en quantitats impensables fins aleshores, d’infinitat de productes tropicals, com ara el pebre, el sucre, el cotó o el tabac. La façana atlàntica veurà créixer una important xarxa portuària que anirà des de Cadis fins a Anvers i vertebrarà un nou espai econòmic. I aleshores, la Corona s’autodefinirà Imperi, sempre, amb un sol radiant!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les dades són clares: el moment d’actuar si volem aturar el canvi climàtic és ara, segons un informe de l’ONU. Per a aconseguir-ho, caldria reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a gairebé la meitat d’aquí a 2030 i que fossin nul·les a meitat de segle. En cas contrari, la batalla estarà perduda.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle van arribar en la dècada passada a màxims històrics. Tot i que el ritme de creixement ha disminuït, l’informe “Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change” adverteix que només serà possible limitar l’escalfament global a 1,5 °C si es produeix una reducció immediata i profunda de les emissions.

Per a això, són necessàries grans transicions en el sector energètic, segons aquest informe, elaborat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que depèn de l’ONU. Aquestes passen per una reducció substancial de l’ús de combustibles fòssils, una electrificació generalitzada, una major eficiència energètica i l’ús de combustibles alternatius com l’hidrogen.

Cal tenir en compte que entre 2010 i 2019, per exemple, el preu de l’energia solar i les bateries de liti va baixar un 85 % i el de l’energia eòlica un 55 %, la qual cosa ha permès l’expansió d’aquestes fonts d’energia alternativa.

“Estem en una cruïlla”, afirmava Hoesung Lee, president de l’IPCC, després de la publicació de l’informe. Lee veu factible aturar el canvi climàtic si existeix la voluntat política: “Les decisions que prenguem ara poden assegurar un futur habitable. Disposem de les eines i els coneixements necessaris per a limitar l’escalfament”.

Anys crítics per davant

El problema del canvi climàtic és que ens estem quedant sense temps. Segons l’informe, per a limitar l’escalfament a uns 1,5 °C, és necessari que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle comencin a baixar a partir de 2025, en tan sols tres anys, i es redueixin a gairebé la meitat pel 2030. A més, les emissions netes de diòxid de carboni a nivell mundial haurien de baixar a zero a principis de la dècada de 2050.

“Comptar amb les polítiques, la infraestructura i la tecnologia adequades per a permetre canvis en els nostres estils de vida i comportaments pot suposar una reducció del 40-70 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2050”, explicava Priyadarshi Shukla, un dels autors de l’estudi.

A més, Shukla indicava que “si prenem les mesures necessàries per a limitar l’escalfament a 2 °C o menys, el Producte Interior Brut (PIB) mundial seria només uns pocs punts percentuals menor al 2050 que si mantenim les polítiques actuals”.

Múltiples mesures possibles

Segons l’informe, la reducció de les emissions a les zones urbanes pot aconseguir-se mitjançant un menor consum d’energia (amb ciutats més compactes i peatonals), l’electrificació del transport en combinació amb fonts d’energia de baixes emissions i una major captació de CO₂ gràcies als espais verds. Un dels líders de la recerca, Jim Skea, destacava en particular la importància de l’eficiència energètica dels edificis per a reduir les emissions urbanes.

A més, algunes solucions fins i tot poden ajudar a limitar els impactes associats al canvi climàtic. Per exemple, les xarxes de parcs, els aiguamolls i l’agricultura urbana poden reduir el risc d’inundacions i els efectes de les illes de calor.

La reducció de les emissions en la indústria, que suposen una quarta part del total, requerirà nous processos de producció, generació d’energia elèctrica de baixes o nul·les emissions, hidrogen i, quan sigui necessari, la captura i l’emmagatzematge de carboni, segons l’informe. També un ús més eficient dels materials i la reducció de residus.

En el cas de materials bàsics com l’acer, els materials de construcció i els productes químics, l’informe adverteix que ja s’estan assajant processos de producció amb emissions de gasos d’efecte hivernacle baixos o nuls.

L’informe mostra que, si bé els fluxos financers són entre tres i sis vegades inferiors als necessaris per a limitar l’escalfament per sota dels 2 °C al 2030, hi ha suficient capital i liquiditat a nivell mundial per a aconseguir la inversió requerida. Per això, reclama senyals clars a governs i institucions internacionals, així com una major coordinació.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Las propiedades físicas del oro le otorgan una gran versatilidad para ser utilizado en varias aplicaciones industriales, como por ejemplo la considerable infraestructura electrónica necesaria para impulsar el sector de la inteligencia artificial (IA) que se encuentra en rápido crecimiento.

A lo largo de la historia, el oro ha sido considerado como el depósito de valor por antonomasia, lo cual lo ha convertido en un activo esencial por las personas que quieren proteger sus ahorros y para los inversores que quieren diversificar sus carteras en momentos de incertidumbre económica.

Pero más allá de su popularidad como activo refugio y de su uso en el sector de la joyería, las propiedades físicas del oro, como su alta conductividad eléctrica y resistencia a la corrosión, hacen que sea ideal para ser utilizado en varias aplicaciones industriales.

Desde el mundo de la medicina donde se utiliza en prótesis y dispositivos médicos implantables, gracias al hecho que no es reactivo ni tóxico, hasta la electrónica aplicada a las industrias automovilística y aeroespacial. Se calcula que unas 300 toneladas de oro al año se usan por componentes electrónicos y que el 7% del oro mundial se encuentra en este tipo de dispositivos.

La IA impulsa la demanda de oro

Aunque la demanda de oro utilizado en electrónica logró su máximo el 2010 con 328 toneladas, cayendo hasta las 249 toneladas el 2023, en los últimos trimestres, este sector ha experimentado una modesta recuperación y, según un informe del Consejo Mundial del Oro (WGC), las aplicaciones de la IA reforzarán esta demanda a corto plazo.

Y es que la adopción de la IA está impulsando la necesidad de dispositivos tecnológicos avanzados que utilizan oro. Las empresas tecnológicas están invirtiendo grandes cantidades de dinero en la creación de nuevos modelos y algoritmos de inteligencia artificial multimodal que pueden aprender, razonar y tomar decisiones de manera autónoma después de recopilar y analizar datos. Con la expansión de las aplicaciones de IA en campos como la salud, la seguridad y las finanzas, se espera que esta tendencia continúe al alza.

A pesar de que con la evolución de las nuevas tecnologías, algunos de los usos tradicionales del oro pueden ir desapareciendo —como se está viendo la producción de luces LED sin componentes que contengan oro— a medida que las empresas invierten en centros de datos, chips y sensores especializados. Se espera que la demanda de oro para usos industriales siga experimentando un crecimiento sostenido, consolidándolo como un activo indispensable tanto en la industria como en los mercados financieros.

Si quieres descubrir la mejor opción para proteger tus ahorros, entra en Preciosos 11Onze. Te ayudaremos a comprar al mejor precio el valor refugio por excelencia: el oro físico.

Se ha confirmado lo que muchos sospechaban: el Black Friday es en realidad una gran campaña de marketing para que los comercios hagan su agosto en noviembre. Los descuentos casi nunca reflejan la realidad y los precios en productos de electrónica y electrodomésticos son de media un 3 % más caros que el más bajo registrado en los 30 días anteriores, según la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU).

Un 85 % de los consumidores tenía previsto comprar algo en el último Black Friday, según una encuesta de Tandem Up. Y es que cada vez más personas avanzan las compras de Navidad para aprovechar las supuestas rebajas de esta campaña. Sin embargo, la realidad es que los descuentos anunciados que encontraron fueron casi siempre cuentos, según un estudio de la OCU.

Esta investigación ha comparado la evolución de 16.000 precios online a lo largo de más de un mes, sobre todo de productos de electrónica y electrodomésticos, pero también de otras áreas. Su principal conclusión es que el 99 % de las rebajas anunciadas no son reales. De hecho, el teórico descuento medio del 25 % etiquetado para el Black Friday se transforma en una subida media del 3 % respecto al precio mínimo registrado en el último mes.

Incumplimiento de la normativa

En la mayoría de los productos, los comercios en línea no toman como referencia el precio más bajo de los últimos 30 días para hacer la comparativa de ahorro, sino cualquier otro precio registrado durante ese periodo o incluso el precio de venta recomendado, lo cual supone un incumplimiento de la normativa vigente.

Hay que tener en cuenta que la Ley 7/1996 de Ordenación del Comercio Minorista, recientemente modificada para adaptarla a las directivas europeas, establece en el artículo 20.1 que siempre que se oferten artículos con reducción de precio “deberá figurar con claridad el precio anterior junto al precio reducido” y que “se entenderá por precio anterior el menor que hubiese sido aplicado en los treinta días precedentes”.

Por suerte, si consideras que se han vulnerado tus derechos, puedes presentar una reclamación en la Agencia Catalana del Consumo, en una Oficina Municipal de Información al Consumidor o en alguna de las Juntas Arbitrales de Consumo.

Cataluña no es una excepción

Las malas prácticas en el Black Friday parecen generalizadas si tenemos en cuenta una investigación sobre la anterior campaña del Black Friday en Reino Unido que llega a conclusiones muy similares a las de la OCU.

Tras comprobar 214 ofertas en siete de los principales comercios de hogar y tecnología en Reino Unido (Amazon, AO, Argos, Currys, John Lewis, Richer Sounds y Very) durante la campaña del Black Friday de 2021, se descubrió que el 86 % de estos artículos se habían ofertado más baratos o al mismo precio en algún momento durante los seis meses anteriores al Black Friday. 

Está claro que no nos podemos fiar del etiquetado de descuentos del Black Friday, por lo que la única alternativa si buscas gangas es hacer un seguimiento de la evolución de los precios de los productos que te interesen. Solo así te asegurarás que los adquieres en el momento adecuado.

Si quieres que tu negocio dé un gran salto, utiliza 11Onze Business. Nuestra cuenta para empresas y autónomos ya está disponible. ¡Infórmate!

¿La creciente concienciación de la sociedad por la necesidad de hacer un consumo sostenible es compatible con unas rebajas que promueven las compras compulsivas? ¿O cualquier bajada de precios es bienvenida en el contexto económico actual? ¿Cómo está resolviendo el dilema de la sostenibilidad vs. competitividad la industria textil? En este episodio de La Plaça hablamos de esto y mucho más con Marco Palmero, CEO de Basi Group, y Gemma Vallet, directora de 11Onze District.

Todo tiene un coste. El consumo de alimentos orgánicos o de proximidad es más sostenible y posiblemente más saludable, pero también es cierto que muchas veces su producción es más costosa. Podríamos decir lo mismo de prácticamente cualquier otro producto de consumo, incluyendo los de la industria de la moda.

Por un lado, queremos ropa de calidad, hecha aquí, que, pensando en la conservación del medio ambiente, nos permita dejar atrás la ‘moda rápida’ y reducir la huella de carbono. Por la otra, buscamos precios bajos en concordancia a la pérdida de poder adquisitivo provocada por la crisis económica que estamos sufriendo.

Rebajas en el contexto de una economía circular

Las marcas sostenibles evitan las rebajas bajo la premisa que priorizan la sostenibilidad y la durabilidad frente al consumo masivo e indiscriminado. ¿Qué hace el resto de la industria textil? Cómo explica Palmero, si dependiera de él, “eliminaría todas las rebajas” pero reconoce que “en situaciones como la actual, donde la gente va muy justa” se tiene que ofrecer la posibilidad, aunque sea temporalmente, “de dar acceso a productos a mejor precio”.

La sostenibilidad no tiene por qué estar reñida con los descuentos puntuales, solo es necesario que las empresas actúen con responsabilidad dentro de sus posibilidades. Cómo apunta el CEO de Basi Group, “nosotros hemos trabajado la circularidad con nuestras últimas colecciones, haciendo ‘upcycling’, utilizando tejidos existentes para crear nuevas colecciones”, sin olvidar la producción local, “cortando en Igualada y cosiendo en Lleida”. Esto comporta producciones más pequeñas, pero de más calidad y con más valor añadido, que se tienen que reflejar en un justo precio.

11Onze es la fintech comunitaria de Cataluña. Abre una cuenta descargando la super app El Canut para Android o iOS. ¡Únete a la revolución!

Com és possible que contamini una cosa que no existeix físicament? El cert és que les criptomonedes requereixen gran quantitat d’energia per a les granges de minat. De fet, si el bitcoin fos un país, se situaria entre els 30 principals consumidors d’electricitat del món, com explica l’agent d’11Onze Aitor Canudas.

Tan sols uns dies després de la primera transacció de bitcoins, que es va realitzar al gener de 2009, el pioner de la criptografia Hal Finney mostrava a Twitter la seva preocupació sobre les emissions de CO₂ que generaria aquesta criptomoneda. I no anava errat.

Un estudi de la Universitat de Cambridge calcula que la xarxa bitcoin consumeix més de 121 TWh d’energia anualment, la qual cosa vol dir que, si fos un país,  se situaria “entre els 30 principals consumidors mundials d’electricitat”, segons Canudas. De fet, per a que ens fem una idea de la magnitud de les dades, l’agent d’11Onze indica que aquesta criptomoneda gairebé consumeix tanta electricitat com Suècia i genera més emissions de CO₂ que Las Vegas.

La raó és que els processos necessaris per a les operacions de les criptomonedes requereixen una gran quantitat d’equips informàtics, les “granges de minat” i, per tant, una enorme quantitat d’energia. “Aquest conjunt de processos informàtics necessaris per validar les transaccions i generar nous blocs representa un 0,2 % del consum mundial d’electricitat”, especifica Aitor Canudas.

El problema és especialment greu en el cas del bitcoin, ja que, com advertia recentment Bill Gates, aquesta criptomoneda és la que consumeix més electricitat per transacció. D’aquí que, segons estimacions del Massachusetts Institute of Technology (MIT), l’ús dels bitcoins generi una petjada de carboni cada any d’entre 22 i 22,9 megatones.

L’origen brut d’una energia neta

Si bé normalment veiem l’electricitat com una energia neta, això depèn bàsicament del seu origen. Sobretot a Àsia, i especialment a la Xina, gran part de l’electricitat generada prové de la combustió de carbó, que resulta molt contaminant. Per això, el fet que un altíssim percentatge de les granges de minat se situïn en aquesta regió per aconseguir els preus de l’electricitat més assequibles multiplica la petjada de carboni.

De cara a preservar el medi ambient, Aitor Canudas assenyala la necessitat d’augmentar el percentatge d’energies renovables en l’electricitat que s’utilitza “per crear els nous blocs i fer les transaccions del bitcoin”. Una altra alternativa que apunta l’agent d’11Onze seria recórrer a criptomonedes alternatives, com el cardano, “que en teoria contaminen menys que el bitcoin”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Uno de los objetivos fundacionales de 11Onze es ofrecer herramientas para que nuestra comunidad pueda reducir gastos, gestionando su dinero de manera más efectiva. Alguien podría pensar que esto es un simple eslogan de marketing, una frase bonita que suena muy bien y ya está. Por lo tanto, hemos contactado con algunos clientes de 11Onze Segurs para que sus testimonios hablen por sí solos.

Ofrecer un buen producto a un buen precio no es trabajo fácil. Desde 11Onze Segurs analizamos las diferentes opciones que ofrecía el mercado de los seguros de hogar durante meses, así como realizamos estudios de los costes de los seguros a través de encuestas a los miembros de nuestra comunidad que son propietarios de una vivienda.

El objetivo estaba claro: poder ofrecer a nuestros clientes el mejor seguro de hogar, comparando coberturas de varios proveedores para encontrar la mejor opción que se adaptara a las circunstancias particulares de cada cual, y a un precio más que competitivo, desde 5 € mensuales.

Pero el precio no lo es todo. Desde un buen principio teníamos claro que teníamos que reducir la cantidad de papeleo y letra pequeña que acompaña cualquier póliza de seguro. La simplicidad y transparencia en el alcance de las coberturas que estamos contratando nos dan más tranquilidad y evitan sorpresas de última hora.

El resultado de un trabajo bien hecho

El esfuerzo ha merecido la pena y creemos que lo hemos conseguido. En 11Onze Segurs puedes contratar y gestionar tu seguro del hogar desde el móvil, agilizando los trámites, abonando una cuota mensual o anual, sin permanencia, entre un 15% y un 20% más barata que con las compañías aseguradoras tradicionales, y sin olvidarnos del compromiso con la sociedad como empresa B Corp certificada.

Pero no te lo decimos nosotros, te lo dice Vincenç Aguilà, de Sabadell, que tenía claro que estaba pagando de más por su seguro del hogar. Haciendo el cambio a 11Onze Segurs se ahorra 350 € anuales. Y cuando le preguntamos que piensa hacer con el dinero ahorrado: “Reinvertirlos a 11Onze”.

Desde Roquetes, Gemma Monllau nos explica que está “muy contenta con la decisión de cambiar de seguro”, se ha ahorrado 55 € en la cuota de la póliza, que la ayudarán a cubrir “otros gastos, ¡tal como se está encareciendo todo!”. Xavier Tornos, de Terrassa, lo tenía claro, con los 100 € que se ha ahorrado al pasarse a 11Onze Segurs, se ha comprado “un altavoz de Bluetooth nuevo!”.

Si quieres conocer un seguro justo para tu hogar y para la sociedad, descubre 11Onze Segurs.

El auge de la e-commerce ha creado nuevos hábitos de consumo, pero también ha puesto en evidencia el riesgo de hacer compras  en Internet con métodos de pago tradicionales. Las tarjetas virtuales nacen de la necesidad de hacer compras en línea más seguras, y en 11Onze ya tenemos nuestra lista, a punto para las compras del Black Friday.

La principal característica es el formato de la tarjeta, donde no encontramos ni banda magnética ni chip. El formato y diseño de las tarjetas virtuales varía entre entidades, pero normalmente solo existen de forma virtual y, por lo tanto, solo se accede a los datos de la tarjeta desde la plataforma bancaria o la cartera digital.

Proteger nuestra cuenta

Las tarjetas virtuales, lejos de pensar que dejarán nuestra cuenta al descubierto, hacen justamente lo contrario: aportan más protección que las tarjetas convencionales.

La tarjeta virtual de 11Onze, con un precio único de dos euros, nos permite poner un límite de pago diario. Una tarjeta que no tiene acceso directo a la cuenta y que se puede activar y desactivar cuando el cliente lo desee; por lo tanto, la protección está asegurada.

¿Compras virtuales, tarjeta física?

Cada vez son más populares las compras digitales. Tiendas en línea, plataformas de video como Netflix o Filmen, u otras suscripciones como Spotify se han popularizado de forma que es habitual tener guardada una tarjeta para estos servicios. Por seguridad y por control de gasto, es recomendable tener una tarjeta específica para estas suscripciones y que no tenga acceso ilimitado a la cuenta. Por eso, la tarjeta virtual puede ser muy útil para el  Black Friday del 25 de noviembre y el Cyber Monday del día 28. Son fechas en que se aumentan las compras en línea y en que, por lo tanto, introducimos los datos de nuestra tarjeta en varios comercios.

Como obtener la tarjeta virtual de 11Onze

Si todavía no lo has hecho, tienes que descargar El Canut, la super app de 11Onze que viene a revolucionar la banca tradicional, un monedero de monederos de nueva generación.

Una vez registrado puedes pedir una tarjeta física, así como una tarjeta virtual que se activará automáticamente y ya podrás utilizar para hacer compras en línea.

El reto de los próximos años será acercar este método de protección y agilidad que aportan las tarjetas virtuales a los pagos del resto de sectores, como por ejemplo el comercio físico o la retirada de efectivo.

11Onze es la fintech comunitaria de Cataluña. Abre una cuenta descargando la super app El Canut para Android o iOS. ¡Únete a la revolución!

Les targetes virtuals són el principal mètode de pagament en línia. En un mercat on cada vegada es realitzen més transaccions virtuals, aquestes targetes ofereixen més protecció i agilitat en les compres.

Estan dissenyades específicament per a ser utilitzades com a mitjà de pagament virtual. L’objectiu és aportar seguretat al consumidor en les seves compres en línia, i protegir tant les transaccions com el compte corrent vinculat. 

Disseny personalitzat per a compres digitals

La principal característica és el format de la targeta, on no trobem ni banda magnètica ni xip. El format i disseny de les targetes virtuals varia entre entitats, però és força comú trobar-nos que només existeixen de forma virtual i que, per tant, només s’accedeix a les dades de la targeta des de la plataforma bancària o la cartera digital. 

La informació que tindrem d’aquesta targeta és la que ens demanaran en qualsevol transacció virtual: número de la targeta de setze xifres, codi de seguretat de tres xifres i data de caducitat. Aquesta és la informació més sensible de la targeta, i justament per això s’evita tenir-la en format físic, per a reduir les possibilitats de duplicar-la o suplantar la informació. 

Protecció per als teus comptes

Les compres en línia han augmentat significativament, fins al punt que moltes empreses ja es creen sols en format digital. A Catalunya, la facturació dels comerços electrònics ja ha superat l’1,5 % del PIB. Però, tot i això, encara són molts els consumidors que es resisteixen a fer aquest canvi, la majoria motivats per la por que terceres persones tinguin accés als seus diners. I si bé és cert que aquesta és una problemàtica real, les entitats bancàries creen productes cada vegada més sofisticats per a evitar aquesta desprotecció.

Les targetes virtuals, lluny de pensar que deixaran el nostre compte al descobert, fan justament el contrari: aporten més protecció que les targetes convencionals. Podem trobar-nos amb targetes virtuals de prepagament, és a dir, que l’usuari les carrega amb l’import que necessita. Aquestes targetes no tenen accés directe al compte; per tant, la protecció està assegurada. 

Altres targetes virtuals es poden activar i desactivar; per tant, només estarà operativa quan el client ho desitgi. Gràcies a peculiaritats com aquestes, disminueix encara més el risc d’operacions fraudulentes. Tot de mesures constantment en evolució que lluiten per acabar amb la ciberdelinqüència.

Més control per a tu, menys plàstic per al planeta

En termes pràctics, tot aquest sistema de protecció, que inclou la protecció de les dades de la targeta i la vinculació mínima amb el compte corrent, dificulten l’accés dels hackers als comptes personals. En cas de patir operacions fraudulentes, de fer reclamacions o de realitzar compres en altres països, les targetes virtuals faciliten significativament la resolució d’aquestes operacions i, el més important, permeten que qualsevol incidència que pugui sorgir afecti tan sols a aquesta targeta, sense implicar la resta de targetes o de comptes.

A més, no tenir format físic suposa una forma de pagament més sostenible que, en molts casos, implica menys costos de manteniment per al client.

Les targetes físiques, en procés de digitalització

Cada vegada és més comú tenir les targetes físiques, de dèbit o de crèdit, també en format virtual per pagar a través del mòbil. Solen estar lligades a les targetes físiques i al nostre compte corrent. A més de permetre fer pagaments sense necessitat de portar la targeta física, faciliten l’opció de bloquejar la targeta en cas d’incidència i ens permeten controlar les despeses en tot moment.

El repte dels pròxims anys serà apropar aquest mètode de protecció i agilitat que aporten les targetes virtuals en els pagaments de la resta d’àrees com ara el comerç físic o la retirada d’efectiu.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

En los años 50 del siglo XX se crearon las tarjetas de crédito y con la llegada de los teléfonos inteligentes se popularizaron las virtuales. Repasamos la historia de las tarjetas y sus posibilidades.

Hace sesenta años de la primera tarjeta de pago y, desde aquel día, nuestra manera de comprar ha cambiado para adaptarse hasta llegar a la era del comercio digital, dando también un cambio radical en nuestra forma de pago. La forma de consumir cambia constantemente, se ha podido comprobar con el incremento del e-commerce, a raíz del inicio de la pandemia de la Covid-19 de este pasado 2020, como se puede ver en el estudio hecho por Kantar, quien asegura que 3 de cada 4 hogares españoles han hecho compras por internet durante este pasado año 2020, y que estos hogares siguen comprando en línea este 2021. Los hogares que ahora compran por Internet son un 74,4%, esto ha incrementado los consumidores de e-commerce en un 8,4% desde el 2017. Según detalla Kantar en su estudio, el 26,6% de los consumidores restantes son personas mayores que se desplazan a comprar personalmente ellas mismas los productos, puesto que prefieren un trato personalizado. Y del mismo modo que ha cambiado el modelo de consumo, también ha cambiado el modelo de pago. Bienvenidos a la era de las tarjetas virtuales.

¿Qué son las tarjetas virtuales? 

Las tarjetas virtuales son tarjetas más seguras, y a diferencia de las tarjetas de pago convencionales, son completamente virtuales. Su pago es exclusivamente para compras virtuales, con la posibilidad, también, de poder pagar en establecimientos físicos si tienes la tarjeta vinculada al wallet de tu smartphone. La tarjeta virtual dispone de un número, de una fecha de caducidad y también de un número de control, como detalla Rankia. La web financiera también dice que los controles de seguridad de las tarjetas virtuales son muy variados. Algunos bancos tienen un código dinámico que va cambiando en cada compra, mientras otros permiten realizar muy pocas compras, y en caso de quedar dinero en la tarjeta, este dinero vuelve automáticamente a la cuenta de la cual fue recargada la tarjeta. Cada cliente es libre de hacer una nueva tarjeta virtual cuando la necesite, así de sencillo.

¿Cómo nació la tarjeta virtual?

Desde la primera tarjeta de pago del mundo de Diners Club en 1950, el mundo de las tarjetas de pago ha dado muchas vueltas, pasando por la llegada de las tarjetas de crédito en España en los años sesenta, hasta llegar a las tarjetas virtuales, según detalla la web de Finanzas. La página especializada en finanzas recuerda que las tarjetas virtuales nacieron junto con la llegada de la telefonía móvil, con los sistemas de pago llamados “wallets”.

¿Cómo están reguladas?

La regulación europea PSD2, la nueva normativa europea de servicios de pago electrónicos, entró en vigor en septiembre del 2018, con el fin de reforzar la seguridad para los consumidores con los sistemas de pago del comercio electrónico. Con esta regulación, que ya hace tres años que está vigente, se puede decir que algo tiene que estar cambiando en la nueva manera de hacer pagos. En definitiva, podemos decir que las tarjetas virtuales han llegado para quedarse como un medio más de pago.

11Onze es la fintech comunitaria de Cataluña. Abre una cuenta descargando la app El Canut para Android o iOS. ¡Únete a la revolución!