France: the housing crisis worsens

The real estate sector is experiencing a sharp drop in sales caused by high-interest rates and difficulty in obtaining credit. François Villeroy de Galhau, governor of the Bank of France, urges commercial banks to make it easier for consumers to borrow.

The rise in interest rates that began more than two years ago across the European Union has had an effect on the real economy, causing European residential real estate investment to fall by 54% in the first nine months of 2023 compared to the previous period, 55% lower than the average of the last five years.

This implosion of the real estate sector has been particularly evident in Europe’s richest countries. In France, the year began with construction of new housing falling to levels not seen since 2010. As wages stagnated, prospective buyers were faced with soaring inflation and increasingly unaffordable mortgages. This translated into a sharp drop in real estate transactions in the first half of 2023, particularly significant (-30%) in the Paris metropolitan area.

The French government and the ECB indicate that, for the time being, there will be no further interest rate hikes. Even so, according to the barometer of the Odoxa Demoscopic Institute, the rise in interest rates, the difficulty in obtaining credit, and concerns about the current international economic situation have caused 38% of French consumers who were considering a real estate project to cancel or postpone it.

This crisis is having a significant impact on the whole real estate sector, which represents 13.3% of France’s GDP. Real estate agencies, construction businesses, developers and, especially, credit intermediaries have experienced an increase in the number of insolvencies that had not been seen for years.

According to data from Altarès, an agency specialising in business information, during the first four months of the year, non-payments by developers have increased by 53.8%, those of construction companies by 55.6% while those of real estate agencies have almost doubled, with an increase of 84% compared to the same period in 2022.

Facilitating access to credit

With interest rates rising from an average of 1.03% in October 2021 to more than 4% in May 2023, and strict regulations on the granting of mortgages, obtaining a loan has become increasingly difficult for consumers looking to buy a home.

The governor of the Bank of France, François Villeroy de Galhau, has taken a stand against investors who expect interest rate cuts in the first half of next year, stating that the ECB is likely to keep them at 4% “at least for the next few meetings and the next few quarters”.

Even so, he urged commercial banks to “play the game”, facilitating lending to consumers, “It is desirable that the supply of bank loans now gradually recovers, but without running the risk of over-indebting households”. Bear in mind that the granting of real estate loans by commercial banks is at historic lows that have not been seen since 2015.

In this context, there has been an average year-on-year fall of 3% in house prices and this trend is expected to continue over the next six months, especially in large urban centres. Eric Allouche, CEO of ERA Immobilier, noted that property price falls are moderate compared to the collapse in sales, but that it is possible that by the end of the year house prices will fall by up to 6%.

Protect yourself from economic crises with the ultimate safe-haven asset: gold. If you want your savings to keep or increase their value, Gold Patrimony.

Les reclamacions per operacions fraudulentes que els clients de la banca van presentar al Banc d’Espanya durant el 2022 duplicaven les de l’any anterior. Una gran part d’aquestes demandes es corresponen a operacions de pagament efectuades amb targeta o per transferència via internet. T’expliquem com protegir-te del frau bancari i quins passos has de seguir per fer una reclamació.

L’últim informe publicat pel Banc d’Espanya en què detalla el nombre de reclamacions i consultes ateses durant el 2022 deixa una imatge preocupant de la gestió tecnològica de la banca espanyola. Les reclamacions per operacions fraudulentes van augmentar un 109,1%, duplicant les de l’exercici anterior. Concretament, es van tramitar 34.146 reclamacions en el Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya i gairebé una de cada tres reclamacions (10.361, el 30,3% del total) estava relacionada amb operacions de pagament efectuades amb targeta (86,1%) o per transferència via internet (13,9%).

Per entitats, CaixaBank, BBVA i Banc Santander són les que més reclamacions reben, principalment pel seu gran volum de negoci, tot i que CaixaBank i BBVA reben més reclamacions de les que els correspondria per quota de mercat. En tot cas, és un problema generalitzat que afecta pràcticament la totalitat de la banca espanyola i que no desapareixerà, atesa la creixent popularitat de les compres per internet.

En general, les aplicacions bancàries i els pagaments en línia són molt segurs, tanmateix, aquesta seguretat també depèn en gran manera del comportament del mateix usuari en evitar que les seves dades personals del compte bancari o de la seva targeta es vegin compromeses. Dit això, tots podem ser víctimes de cobraments sospitosos en el nostre compte o targeta, per tant, fem un repàs a les estafes bancàries més freqüents.

Phishing i Smishing

Les pràctiques del phishing i smishing destaquen com unes de les principals causes que hi ha al darrere de l’increment de les reclamacions al Banc d’Espanya. Consisteixen a enviar a la víctima un correu electrònic (phishing) o un missatge d’SMS/WhatsApp (smishing) parany, per a aconseguir dades personals, com ara contrasenyes, claus bancàries o números de compte i de targetes de crèdit. El correu o missatge dirigeix al client cap a un duplicat fals d’una pàgina web o una aplicació de mòbil molt semblant a alguna de les que utilitza normalment, com pot ser la d’una entitat bancària, de manera que hi entri i se li pugui robar la informació. Els falsos pretextos poden ser molt variats: actualització del sistema, verificació de dades, problemes tècnics. 

Per tant, desconfieu de correus electrònics o SMS que us semblin sospitosos i no els obriu. I, sobretot, no faciliteu les vostres dades privades d’accés als serveis bancaris. Les entitats bancàries mai us demanaran les vostres dades personals o contrasenyes per correu electrònic o missatge de text.

Vishing

El vishing no és res més que una variant de les estafes anteriors que, en aquest cas, s’executa per via telefònica. L’estafador es fa passar per un treballador d’una entitat bancària o una empresa real i facilita un enllaç de parany o demana les dades personals directament a la víctima.

Com en els casos anteriors, hem d’evitar facilitar les nostres dades personals. Així mateix, no et refiïs d’ofertes o promocions que semblen massa bones per a ser certes. En cas de dubte, sempre et pots posar en contacte amb l’entitat bancària o companyia a través dels seus canals oficials.

Com fer una reclamació

En cas que s’efectuïn operacions no autoritzades en el teu compte bancari. Primer, canvia les teves contrasenyes de tots els serveis en línia i fes una reclamació al Servei d’Atenció o Defensa del Client de l’entitat financera. Pots fer-ho amb el full oficial de reclamació o trucant al telèfon gratuït per a incidències i reclamacions, tot demanant el número de referència corresponent a la teva reclamació. 

Paral·lelament, pots interposar una denúncia en una comissaria dels Mossos d’Esquadra, però hi ha poques probabilitats de trobar al responsable directe del delicte, perquè sovint es tracta de grups delictius o de delinqüents que es troben fora del territori nacional.

Si en el termini de trenta dies no has obtingut resposta de l’entitat bancària, o bé la resposta no és satisfactòria, contacta amb l’oficina de consum del teu municipi. Si el banc no et reintegra l’import extret fraudulentament o la mediació no prospera, pots recórrer al Banc d’Espanya o a la via judicial. Recorda que si i l’import de la reclamació no supera els 2.000 euros, no et caldrà advocat ni procurador. Pots trobar més informació aquí.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

The energy crisis and global economic uncertainty has boosted the purchase of precious metals such as gold and silver. The tax season starts on 6 April, so it is a good time to remember how precious metals are treated for tax purposes.

The central banks of several countries are increasing their gold reserves exponentially, but there has also been an increase in demand for this safe-haven asset from people who want to protect their savings in the face of an inflationary economic scenario that has no end in sight. Even so, more and more investors are including precious metals in their portfolios in order to diversify their returns.

However, before investing in gold or any other precious metal, it is important to consider what taxes are payable when buying or selling these highly valued commodities in times of crisis. Taxation can vary depending on whether you are buying physical gold or digital gold, the purity level of the metal, and other factors to consider when assessing the potential returns on your investments.

Investment gold bullion and gold coins

Firstly, we need to be clear that we are not talking about ordinary precious metals, such as those in jewellery or industrial sectors, but about precious metals of investment value. This distinction is important because according to the European Union decree 77/388/EEC, investment gold does not pay VAT either on purchase or sale.

The Tax Agency defines this special scheme for investment gold as “a compulsory scheme, without prejudice to the possibility of waiver for each transaction, applicable to transactions involving investment gold where such transactions are generally exempt from VAT, with partial limitation of the right to deduct”. In other words, the current VAT Law establishes certain requirements for it to be considered investment gold.

Therefore, investment gold will be exempt from paying VAT as long as it is physical gold, that is, gold bars or coins, such as the gold we offer through Preciosos 11Onze. In addition, this gold must meet minimum purity requirements: 99.5% in the case of bullion, and 80% in the case of coins. Bullion and coins that do not reach this purity will have to pay VAT at 21%, the same rate that applies to the purchase of other precious metals.

Income tax

Silver and other precious metals pay VAT like any other product, and each country applies its own tax rate, 21% in the case of Spain. Therefore, as investors, we have to bear in mind that these are different investments from gold, and often more speculative.

In terms of personal income tax (IRPF), any sale of gold, or any other precious metal by the taxpayer, has to be included in the tax return, and will be taxed according to the capital gains or losses generated by the operation, by the taxable savings base.

In this way, if a capital gain has been achieved with the operation, it will be necessary to reflect it taking into account the purchase price, including expenses, and the sale price, excluding expenses, with applicable rates depending on the amount.

If you want to discover the best option to protect your savings, enter Preciosos 11Onze. We will help you buy at the best price the safe-haven asset par excellence: physical gold.

El mapa polític de l’Europa de finals del segle XV es configura després d’infinitat d’esdeveniments socials, polítics i econòmics de caràcter conflictiu ocorreguts durant el segle anterior i amb una població reduïda a menys del 50% a causa de la Pesta Negra. La nova geografia política sorgida d’aquest procés mostrarà una gran varietat de formes institucionals del poder. Al costat de les dues herències del Baix Imperi cristià —el Sacre Imperi i el Papat—, les monarquies feudals sortiran àmpliament reforçades de tot aquest atzucac estructural, la qual cosa les legitimarà per a governar d’una manera diferent i les portarà a construir un nou concepte d’Estat.

Per a sustentar tota aquesta nova concepció de l’Estat, les monarquies europees buscaran els mecanismes bàsics que els permeti consolidar noves estructures estatals amb un caràcter marcadament centralitzador i unipersonal. Per aquest motiu, primer combatran enèrgicament contra totes aquelles famílies poderoses —els Armagnac, els Lancaster, els Bragança, els Mèdici o els Colom— que tinguin la capacitat de disputar les seves decisions. El combat no sempre serà per mitjà de l’ús de la violència, sinó que es començaran a crear complots per deslegitimar-los o se’ls aplicarà una mil·limètrica política matrimonial d’antropofàgia territorial a fi d’ampliar les propietats estatals de forma permanent, sense la necessitat d’un vessament de sang.

La nova concepció política durà a terme un clar arraconament dels òrgans més representatius de la ciutadania —com ara les Corts, els Estats Generals o les Dietes— els quals seran substituïts per un potent consell del rei, molt més especialitzat. D’aquesta manera, l’Estat multiplicarà la seva presència en el territori a través de la creació d’una potent xarxa administrativa vinculada a les diferents activitats del nou sistema de gestió. En poc temps, apareixerà el funcionariat, que esdevindrà vitalici en finalitzar el segle i que permetrà a un segment de la població enriquir-se il·limitadament pel sol fet de treballar a prop del poder. 

Fins aquest moment, les monarquies s’havien finançat amb els seus propis recursos a través de rendes ordinàries vinculades als drets senyorials o els beneficis produïts per les seves possessions, ja fos per l’explotació dels boscos, l’encunyació de monedes o el tràfic d’esclaus. Però ara això ja no seria suficient.

Un canvi de paradigma econòmic

Les monarquies europees calmaran la seva ambició a través de la imposició d’una triple estratègia: primer, convertiran aquells subministraments del sistema feudal en regulars i en abundants, la qual cosa farà aparèixer infinitat de fons de finançament extraordinaris sobre les persones i els béns, com ara les taxes sobre els intercanvis, la famosa gabella sobre la sal o els impostos sobre els habitatges, els focs, entre d’altres; segon, crearan la necessitat de consum, com per exemple nous hàbits alimentaris o la introducció de la moda en la necessitat de vestir; i tercer, forçaran alliberar-se de la necessitat habitual d’haver de demanar consentiment als seus súbdits, els quals —encara representats en òrgans institucionals— toparan amb l’argument que “en temps de pau aquesta petició és del tot innecessària”. Però l’element clau i fonamental que permetrà que tot aquest nou engranatge funcioni a la perfecció serà la creació d’un exèrcit permanent, orientat a controlar l’interior —entre amenaces i persuasions— i a projectar el poder del monarca vers l’exterior. 

L’or continuarà essent el principal problema de l’economia europea atès que encara serà del tot necessari per als intercanvis. Des de l’Antiguitat, la relació Orient-Occident havia passat per infinitud d’alts i baixos, però la seva balança comercial sempre havia estat deficitària —respecte a l’or— atès que el continent asiàtic era pobre en jaciments del preuat metall preciós. L’únic or que arribava amb certa regularitat a Europa —des del segle X— era l’or sudanès, però aquest mai arribarà a satisfer les necessitats de l’economia feudal.

L’estudi i valoració dels clàssics grecollatins

L’atmosfera d’un fort dinamisme econòmic impregnarà tot aquest període, el qual obligarà les monarquies europees a buscar nous camps d’acció i noves fonts de beneficis que permetin mantenir les noves i costosíssimes estructures d’Estat. Europa esdevindrà un espai massa petit per a satisfer la ‘grandeur’ dels naixents Estats moderns, però sobretot testimoniarà un dèficit de matèries primeres. Aleshores serà quan apareixerà el veritable desig d’acostar-se fins a l’origen de les fonts de l’or africà o les espècies orientals.

La cosmovisió de la societat medieval estava condicionada per la religió, les llegendes imaginàries i la desconeixença geogràfica, però això canviarà radicalment a partir del Quattrocento amb la recuperació de manuscrits grecs ignorats per l’Església —que controlava la cultura— atès que eren considerats textos pagans. Amb la introducció de les regles bàsiques sobre la correcta traducció llatina —promoguda per Petrarca i Boccaccio— s’aconseguirà transcriure correctament aquests manuscrits que cobraran un nou sentit. Les relectures de gran quantitat de textos clàssics —com ara Euclides, Pitàgores, Ptolemeu, Eratòstenes i molts d’altres— permetran construir un nou pensament crític que conduirà als savis humanistes a voler verificar quanta certesa contenen els textos antics sobre el món. 

Aquest humanisme afavorirà el trencament definitiu amb la tradició medieval i exaltarà les qualitats pròpies de la naturalesa humana. Permetrà descobrir el jo humà i li donarà un sentit racional a la seva existència. Aquest antropocentrisme deslligarà l’ésser de la meravella metafísica i el situarà davant les portes de la curiositat empírica. La divulgació d’aquest pensament innovador serà possible gràcies la invenció de la impremta de tipus mòbils. Però aquest canvi mental també facilitarà que un reduït grup de persones —instal·lades tant a Sagres com a Nuremberg— comencin a experimentar i aplicar mètodes científics moderns basats en les matemàtiques i l’astronomia, els quals alteraran la cosmovisió universal.

La conquesta i explotació colonial

Tot plegat possibilitarà que ambiciosos homes de negocis es llencin a la cerca de rutes marítimes que els condueixin a nous territoris on trobar abundants productes que els permetin satisfer la creixent demanda dels mercats europeus. I en aquest context, l’Estat afavorirà aquesta economia expansiva participant —de forma indirecta— en les aventures comercials d’aquests atrevits emprenedors que mostraran molta audàcia però poca experiència atlàntica.

L’atzar i els alisis conduïren als primers navegants a la zona més poblada del continent americà. La superfície terrestre del “Nou Món” —sumant tant el nord com el sud— suposa una àrea de 42,5 milions de km2. Abans de l’arribada dels europeus, s’estima que vivien a tot el continent uns 100 milions de persones, en contraposició als 1.000 milions que hi viuen actualment. I d’aquests, uns 80 milions de persones vivien a la franja que va entre Mèxic i el Perú. Per altra banda, en el progressiu descens vers al sud del continent africà, els europeus descobriren que el món musulmà hi havia penetrat molt més enllà del que pensaven. Més enllà de la línia de l’equador s’endinsaren per un món totalment desconegut i descobriren l’Àfrica negra. Amb una àrea de 32 milions de km2, les estimacions actuals parlen d’uns 60 milions de persones que podrien viure en tot el continent africà a finals del segle XV.

Des del principi dels viatges cap a l’oest, els primers navegants van tenir la certesa i la consciència que allí on havien arribat no eren les Índies Orientals, sinó que es tractava d’un territori completament diferent. I en adornar-se d’aquest fet, l’Estat va desplegar tota la seva moderna maquinària jurídica i administrativa per a posseir-lo legítimament. Sense encomanar-se a ningú i per dret de conquesta, les monarquies europees van començar a adjudicar-se la propietat d’aquells territoris tot ignorant la població autòctona. En aquest punt, la religió hi va jugar un paper clau per a justificar la destrucció, aniquilació i extermini de les cultures ancestrals que hi vivien harmònicament. Un camí similar seguirà el continent africà, encara que aquest procés s’iniciarà uns cent anys més tard.

A mesura que els nouvinguts —ja en nom de la Corona— van anar endinsant-se per aquests nous territoris, descobririen que els metalls preciosos no eren l’única font de riquesa. En menys de cinquanta anys, els mercats europeus seran abastits, en quantitats impensables fins aleshores, d’infinitat de productes tropicals, com ara el pebre, el sucre, el cotó o el tabac. La façana atlàntica veurà créixer una important xarxa portuària que anirà des de Cadis fins a Anvers i vertebrarà un nou espai econòmic. I aleshores, la Corona s’autodefinirà Imperi, sempre, amb un sol radiant!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les dades són clares: el moment d’actuar si volem aturar el canvi climàtic és ara, segons un informe de l’ONU. Per a aconseguir-ho, caldria reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a gairebé la meitat d’aquí a 2030 i que fossin nul·les a meitat de segle. En cas contrari, la batalla estarà perduda.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle van arribar en la dècada passada a màxims històrics. Tot i que el ritme de creixement ha disminuït, l’informe “Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change” adverteix que només serà possible limitar l’escalfament global a 1,5 °C si es produeix una reducció immediata i profunda de les emissions.

Per a això, són necessàries grans transicions en el sector energètic, segons aquest informe, elaborat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que depèn de l’ONU. Aquestes passen per una reducció substancial de l’ús de combustibles fòssils, una electrificació generalitzada, una major eficiència energètica i l’ús de combustibles alternatius com l’hidrogen.

Cal tenir en compte que entre 2010 i 2019, per exemple, el preu de l’energia solar i les bateries de liti va baixar un 85 % i el de l’energia eòlica un 55 %, la qual cosa ha permès l’expansió d’aquestes fonts d’energia alternativa.

“Estem en una cruïlla”, afirmava Hoesung Lee, president de l’IPCC, després de la publicació de l’informe. Lee veu factible aturar el canvi climàtic si existeix la voluntat política: “Les decisions que prenguem ara poden assegurar un futur habitable. Disposem de les eines i els coneixements necessaris per a limitar l’escalfament”.

Anys crítics per davant

El problema del canvi climàtic és que ens estem quedant sense temps. Segons l’informe, per a limitar l’escalfament a uns 1,5 °C, és necessari que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle comencin a baixar a partir de 2025, en tan sols tres anys, i es redueixin a gairebé la meitat pel 2030. A més, les emissions netes de diòxid de carboni a nivell mundial haurien de baixar a zero a principis de la dècada de 2050.

“Comptar amb les polítiques, la infraestructura i la tecnologia adequades per a permetre canvis en els nostres estils de vida i comportaments pot suposar una reducció del 40-70 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2050”, explicava Priyadarshi Shukla, un dels autors de l’estudi.

A més, Shukla indicava que “si prenem les mesures necessàries per a limitar l’escalfament a 2 °C o menys, el Producte Interior Brut (PIB) mundial seria només uns pocs punts percentuals menor al 2050 que si mantenim les polítiques actuals”.

Múltiples mesures possibles

Segons l’informe, la reducció de les emissions a les zones urbanes pot aconseguir-se mitjançant un menor consum d’energia (amb ciutats més compactes i peatonals), l’electrificació del transport en combinació amb fonts d’energia de baixes emissions i una major captació de CO₂ gràcies als espais verds. Un dels líders de la recerca, Jim Skea, destacava en particular la importància de l’eficiència energètica dels edificis per a reduir les emissions urbanes.

A més, algunes solucions fins i tot poden ajudar a limitar els impactes associats al canvi climàtic. Per exemple, les xarxes de parcs, els aiguamolls i l’agricultura urbana poden reduir el risc d’inundacions i els efectes de les illes de calor.

La reducció de les emissions en la indústria, que suposen una quarta part del total, requerirà nous processos de producció, generació d’energia elèctrica de baixes o nul·les emissions, hidrogen i, quan sigui necessari, la captura i l’emmagatzematge de carboni, segons l’informe. També un ús més eficient dels materials i la reducció de residus.

En el cas de materials bàsics com l’acer, els materials de construcció i els productes químics, l’informe adverteix que ja s’estan assajant processos de producció amb emissions de gasos d’efecte hivernacle baixos o nuls.

L’informe mostra que, si bé els fluxos financers són entre tres i sis vegades inferiors als necessaris per a limitar l’escalfament per sota dels 2 °C al 2030, hi ha suficient capital i liquiditat a nivell mundial per a aconseguir la inversió requerida. Per això, reclama senyals clars a governs i institucions internacionals, així com una major coordinació.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Gold’s physical properties give it great versatility in many industrial applications, such as the substantial electronic infrastructure needed to power the fast-growing artificial intelligence (AI) sector.

Throughout history, gold has been regarded as the quintessential store of value, making it an essential asset for people who want to protect their savings and investors who want to diversify their portfolios when facing economic uncertainty.

But beyond its popularity as a safe-haven asset and its use in the jewellery sector, gold’s physical properties, such as its high electrical conductivity and resistance to corrosion, make it ideal for its use in many industrial applications.

From the medicine sector where it is used in prosthetics and implantable medical devices, thanks to the fact that it is non-reactive and non-toxic, to electronics applied to the automotive and aerospace industries, an estimated 300 tonnes of gold a year is used by electronic components and 7% of the world’s gold is found in these types of devices.

AI drives demand for gold

Although demand for gold used in electronics peaked in 2010 at 328 tonnes, falling to 249 tonnes in 2023, the sector has seen a modest recovery in recent quarters and, according to a report by the World Gold Council (WGC), AI applications will bolster demand in the near term.

The adoption of AI is increasing the need for advanced technological devices that use gold. Technology companies are investing large amounts of money in creating new multimodal artificial intelligence models and algorithms that can learn, reason and make decisions autonomously after collecting and analysing data. With the expansion of AI applications in fields such as healthcare, security and finance, this trend is expected to continue.

Although as technologies evolve, some traditional uses of gold may disappear – as we are seeing the production of LED lights without gold-containing components – as companies invest in data centres, chips and specialised sensors, the demand for gold for industrial uses is expected to continue to experience steady growth, cementing it as an indispensable asset in both industry and financial markets.

To discover the best option to protect your savings, enter Preciosos 11Onze. We will help you buy at the best price the safe-haven asset par excellence: physical gold.

What many suspected has been confirmed: Black Friday is actually a big marketing campaign. Discounts hardly ever reflect reality and prices on electronics and household appliances are on average 3% higher than the lowest price recorded in the previous 30 days, according to the Organisation of Consumers and Users (OCU).

According to a survey by Tandem Up, 85% of consumers planned to buy something on Black Friday. And the fact is that more and more people are bringing their Christmas shopping forward to take advantage of the supposed sales of this campaign. However, the reality is that the advertised discounts that they found were almost always false, according to a study by the OCU.

This research has compared the evolution of 16,000 online prices over more than a month, mainly for electronics and household appliances, but also in other areas. Its main conclusion is that 99% of the advertised discounts are not real. In fact, the theoretical average discount of 25% labelled for Black Friday turns into an average increase of 3% on the minimum price recorded during the last month.

Non-compliance with regulations

For most products, online retailers do not use the lowest price of the last 30 days as a reference for comparative savings, but any other price recorded during that period or even the recommended retail price, which breaches current legislation.

It should be borne in mind that Law 7/1996 on the Regulation of Retail Trade, recently amended to adapt it to European directives, establishes in article 20.1 that whenever articles are offered with a price reduction “the previous price must be clearly shown together with the reduced price” and that “the previous price shall be understood to be the lowest price that had been applied in the previous 30 days”.

Fortunately, if you think that your rights have been violated, you can file a complaint with the Catalan Consumer Agency, a Municipal Consumer Information Office or one of the Consumer Arbitration Boards.

Catalonia is no exception

Bad practices on Black Friday seem to be widespread if we take into account research on the previous Black Friday campaign in the UK that reaches very similar conclusions to those of the OCU.

After checking 214 offers at seven of the UK’s leading home and technology retailers (Amazon, AO, Argos, Currys, John Lewis, Richer Sounds and Very) during the 2021 Black Friday campaign, it found that 86% of these items had been offered cheaper or at the same price at some point in the six months prior to Black Friday. 

It’s clear that Black Friday discount labelling can’t be trusted, so the only alternative, if you’re looking for bargains, is to keep track of price trends for the products you’re interested in. This is the only way to make sure you get them at the right time.

If you want your business to make a giant leap, use 11Onze Business. Our business and freelancer account is now available. Find out more!

Is society’s growing awareness of the need for sustainable consumption compatible with sales that promote compulsive shopping? Or is any price cut welcome in the current economic context? How is the textile industry resolving the dilemma of sustainability vs. competitiveness? In this episode of La Plaça, we talk about this and much more with Marco Palmero, CEO of Basi Group, and Gemma Vallet, Director of 11Onze District.

Everything has a cost. The consumption of organic or local food is more sustainable and possibly healthier, but it is also true that it is often more expensive to produce. We could say the same for almost any other consumer product, including those in the fashion industry.

On the one hand, we want quality clothes, locally made, that, with environmental conservation in mind, allow us to leave fast fashion behind and reduce our carbon footprint. On the other hand, we are looking for low prices in accordance with the loss of purchasing power caused by the economic crisis we are suffering.

Sales in the context of a circular economy

Sustainable brands avoid sales on the premise that they prioritise sustainability and durability over indiscriminate mass consumption. What does the rest of the textile industry do? As Palmero explains, if it were up to him, “he would eliminate all sales” but he recognises that “in situations like the current one, where people are struggling” he has to offer the possibility, albeit temporarily, “to give access to products at a better price”.

Sustainability does not have to be at odds with occasional discounts, it is only necessary for companies to act responsibly within their means. As the CEO of Basi Group points out, “we have worked on circularity with our latest collections, ‘upcycling’, using existing fabrics to create new collections”, without forgetting local production, “cutting fabrics in Igualada and sewing in Lleida”. This means smaller productions, but of higher quality and with more added value, which must be reflected in a fair price.

11Onze is the community fintech of Catalonia. Open an account by downloading the super app El Canut for Android or iOS and join the revolution!

Com és possible que contamini una cosa que no existeix físicament? El cert és que les criptomonedes requereixen gran quantitat d’energia per a les granges de minat. De fet, si el bitcoin fos un país, se situaria entre els 30 principals consumidors d’electricitat del món, com explica l’agent d’11Onze Aitor Canudas.

Tan sols uns dies després de la primera transacció de bitcoins, que es va realitzar al gener de 2009, el pioner de la criptografia Hal Finney mostrava a Twitter la seva preocupació sobre les emissions de CO₂ que generaria aquesta criptomoneda. I no anava errat.

Un estudi de la Universitat de Cambridge calcula que la xarxa bitcoin consumeix més de 121 TWh d’energia anualment, la qual cosa vol dir que, si fos un país,  se situaria “entre els 30 principals consumidors mundials d’electricitat”, segons Canudas. De fet, per a que ens fem una idea de la magnitud de les dades, l’agent d’11Onze indica que aquesta criptomoneda gairebé consumeix tanta electricitat com Suècia i genera més emissions de CO₂ que Las Vegas.

La raó és que els processos necessaris per a les operacions de les criptomonedes requereixen una gran quantitat d’equips informàtics, les “granges de minat” i, per tant, una enorme quantitat d’energia. “Aquest conjunt de processos informàtics necessaris per validar les transaccions i generar nous blocs representa un 0,2 % del consum mundial d’electricitat”, especifica Aitor Canudas.

El problema és especialment greu en el cas del bitcoin, ja que, com advertia recentment Bill Gates, aquesta criptomoneda és la que consumeix més electricitat per transacció. D’aquí que, segons estimacions del Massachusetts Institute of Technology (MIT), l’ús dels bitcoins generi una petjada de carboni cada any d’entre 22 i 22,9 megatones.

L’origen brut d’una energia neta

Si bé normalment veiem l’electricitat com una energia neta, això depèn bàsicament del seu origen. Sobretot a Àsia, i especialment a la Xina, gran part de l’electricitat generada prové de la combustió de carbó, que resulta molt contaminant. Per això, el fet que un altíssim percentatge de les granges de minat se situïn en aquesta regió per aconseguir els preus de l’electricitat més assequibles multiplica la petjada de carboni.

De cara a preservar el medi ambient, Aitor Canudas assenyala la necessitat d’augmentar el percentatge d’energies renovables en l’electricitat que s’utilitza “per crear els nous blocs i fer les transaccions del bitcoin”. Una altra alternativa que apunta l’agent d’11Onze seria recórrer a criptomonedes alternatives, com el cardano, “que en teoria contaminen menys que el bitcoin”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

One of the founding objectives of 11Onze is to offer tools so that our community can reduce costs by managing their money more effectively. Some might think that this is just a marketing slogan, a nice phrase that sounds good and that’s it. Therefore, we have contacted some of our 11Onze Segurs customers to let their testimonials speak for themselves.

Offering a good product at a reasonable price is not an easy job. At 11Onze Segurs we analysed the different options provided by the home insurance market for months, as well as carrying out studies of insurance costs through surveys of members of our community who are homeowners.

The objective was clear: to be able to offer our clients the best home insurance, comparing coverage from various providers to find the best option that adapted to the particular circumstances of each one, and at a more than competitive price, from €5 per month.

But the price is not everything. From the outset, it was clear to us that we had to reduce the amount of paperwork and small print that accompanies any insurance policy. Simplicity and transparency in the scope of the cover we are taking out give us more peace of mind and avoid last-minute surprises.

The result of a job well done

The effort has been worth it, and we believe we have succeeded. At 11Onze Segurs you can take out and manage your home insurance from your mobile phone, streamlining procedures, paying a monthly or annual fee, with no permanence, between 15% and 20% cheaper than with traditional insurance companies, and without forgetting our commitment to society as a certified B Corp company.

But it is not just us telling you, Vincenç Aguilà, from Sabadell, explains that he was clearly overpaying for his home insurance. By switching to 11Onze Segurs he saves €350 a year. And when we asked him what he intended to do with the money he saved: “Reinvest it in 11Onze!

From Roquetes, Gemma Monllau explains that she is “delighted with the decision to change insurance”, she has saved €55 in the policy fee, which will help her to cover “other expenses, as everything is getting more expensive!“. Xavier Tornos, from Terrassa, had no doubts, with the €100 he has saved by switching to 11Onze Segurs, he has bought “a new Bluetooth speaker!

If you want to discover fair insurance for your home and for society, check 11Onze Segurs.