Is economic degrowth feasible?

Given that we live on a planet with finite resources, the current economic model based on unlimited growth seems destined to collapse. But is there a viable alternative, and are we prepared to face the consequences of a deliberate reduction in production and consumption?

 

The Industrial Revolution spurred global economic growth and boomed at the end of the Second World War with the rise of consumerism. From the 1950s onwards, a rapid process of unprecedented economic growth began which, despite recessions, has proved unstoppable.

Energy consumption per capita followed a parallel path after remaining relatively stable for decades. And the same can be said about fertiliser use, water consumption, paper production, etc. Similarly, greenhouse gas emissions and biodiversity loss increased exponentially.

This development process is linked to an increase in the use of natural resources, pollution, and climate change. A conscious and planned transformation of the economic and social structure to make it more sustainable must thus be envisaged.

To move towards this ecological transition, pacts are needed to enable a reduction of environmentally harmful businesses in favour of more sustainable ones that are part of a circular economy. Perhaps most importantly, it requires a change in the mindset of society and, even more difficult, of a political class now subservient to corporate interests.

 

Avoiding a false dichotomy

Unlike economic growth, measured by an increase in gross domestic product (GDP), economic degrowth is a social and political movement that encourages the deliberate reduction of productivity and consumption and promotes the redistribution of wealth to achieve a more sustainable and balanced life.

Debates about the attitude towards climate change or the prevailing economic growth model often boil down to a confrontation between these two extremes. On the one hand, those who want to change nothing to maintain the status quo, on the other hand, those who want to change everything to dismantle the current system and replace it with a model of degrowth.

This false dilemma divides society and does not represent the public at large. It does not have to be this way. For example, just as we can all agree that it is preferable to improve social welfare or public institutions rather than worsen them, or to prevent armed conflicts, surely we would also agree if we talked of sustainable growth or decreasing polluting industries.

On the other hand, the same solution cannot be applied at a global level. Economic growth goes hand in hand with prosperity, and it is very easy and even hypocritical to advocate for a model of economic degrowth from a position of privilege towards developing countries. This dilemma is not new and has already led to tensions over greenhouse gas reduction quotas.

Similarly, an imposed economic degrowth would require unprecedented state intervention and loss of freedoms, at least in a democratic society. Are we prepared to take on this increased government control after the farmers’ protests against such measures that have taken place across Europe? Can we take on more taxes and more restrictions on what we can or cannot do?

There is no doubt that this transition to a more sustainable model of society is necessary, whether the choice is to maintain, increase or reduce economic growth, the solution will necessarily pass through adopting a viable hybrid model capable of uniting society as a whole.

11Onze is the community fintech of Catalonia. Open an account by downloading the super app El Canut for Android or iOS and join the revolution!

If you liked this article, we recommend:

Economy

It is time to reindustrialise

3 min read

Brussels wants to secure the EU’s sovereignty by improving...

Culture

Is there an alternative to the extractive system?

7 min read

Evolutionary theory is much more complex than a reduction...

Sustainability

Extreme Weather leads in Global Risks 2024

3 min read

Extreme weather events pose the greatest risk to humanity...



Xavier Vinolas Escoda Xavier Vinolas Escoda
  1. Jaume JosaJaume Josa says:
    Jaume

    Felicitats equip d’onze per aquest excel·lent article! Hi ha molta desinformació sobre el decreixement, que sorgeix a França a la dècada de 1970. Certament, el creixement il·limitat en un planeta finit i amb recursos limitats, no té cap sentit. Aquesta és la reflexió que motiva aquest moviment social des de fa dècades. Com molt bé expliqueu, no té rés a veure amb la reducció del PIB, són temes totalment diferents. Com que Occident ha crescut, gràcies en gran part al consum de fòssils els darrers 160 anys, ara som els primers que hem de reduir consum. Decréixer en ús de materials i ús d’energia. Decréixer en emissions de diòxid de carboni, que malmeten el clima de la Terra, per a totes les persones i espècies que hi habitem, no només pels que, de manera molt egoista, continuen cremant fòssils com si rés. Tan aclaridor com necessari el vostre article. Enhorabona.

    • Xavier Vinolas EscodaXavier Vinolas Escoda says:
      Xavier

      Molt agraïts pel teu comentari i per la teva aportació d’informació addicional a l’article, Jaume. Està clar que és un tema sobre el qual se’n poden escriure diverses peces i que suscita el debat.

      2 months ago
  2. Pere AlemanyPere Alemany says:
    Pere

    Contràriament al que diu l’article , el decreixement no és “un moviment social i polític que fomenta la reducció deliberada de la productivitat i el consum “ el tren de convertir el decreixement en una alternativa, ja ha passat. Ara el decreixement és el marc en el que inevitablement s’haurà d’adaptar el sistema econòmic atès que es inviable seguir creixent de manera continuada i sostinguda. Per tant el debat no és créixer o decréixer, el debat és COM s’estableixen unes regles de joc a nivell nacional i internacional, considerant les diferencies de benestar entre països, en un entorn econòmic post-creixement.

    • Xavier Vinolas EscodaXavier Vinolas Escoda says:
      Xavier

      Potser sí que es tracta d’un fait accompli i que el debat hauria de ser aquest. Però com bé saps, la realitat és que la classe política i socioeconòmica encara està molt lluny d’emprendre aquest camí o fins i tot a estar d’acord que és el camí a seguir. Gràcies pel teu comentari, Pere!

      2 months ago
    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Totalment d’acord amb el que has dit, Pere, i moltes gràcies pel teu comentari!!!

      2 months ago
  3. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Als anys 90 l’Arcadi Oliveres defensava el decreixement econòmic sense matisos-el populisme no és cosa d’ara- en contraposició a l’excés de consumisme. Està bé explicar que el que pot ser bo per uns no necessàriament ho és per a tothom. Desgraciadament també s’oblidava de la falta de llibertat que suposaria la imposició d’un model econòmic determinat. De mica en mica ens hem anat adaptant al xim- xim de la pluja fina que no et fa córrer a aixoplugar-te però et deixa xop. Pel que fa a Catalunya seria bo tornar a la mentalitat dels anys 80, quan ningú t’havia de dir que els llums i les aixetes es tanquen quan han fet el seu servei. Es (era) de lògica, o que quan fa molt sol s’ha de passar per l’ombra. Petits exemples que expliquen fins a quin punt estem teledirigits i que per avançar en alguna millora es necessita una agenda que ningú compleix.

    • Xavier Vinolas EscodaXavier Vinolas Escoda says:
      Xavier

      Precisament, Mercè. Totalment d’acord. Has dit dues coses clau, la retallada de llibertats que això pot implicar i que som com la granota nedant a la cassola.

      2 months ago
    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      No sabem cap a on anem, però el creixement continuat és insostenible, la generació dels nostres fills serà la primera que viurà pitjor que la dels seus pares, des de fa anys que molts joves estan marxant a treballar a l’estranger davant la manca d’oportunitats que hi ha aquí, en general, la classe mitjana està malament i molt collada per pagaments, impostos i problemes econòmics, i és totalment demostrable que entre els anys vuitanta i l’any dos mil set és vivia força millor que no pas ara mateix. Moltes gràcies pel teu comentari, Mercè!!!

      2 months ago

Leave a Reply

App Store Google Play