De la hiperinflació a les monedes digitals?

Malgrat l’elevada inflació, encara estem lluny de viure una situació d’hiperinflació. Aquest escenari multiplicaria els efectes de la crisi i podria obrir les portes a la substitució dels diners físics per monedes digitals controlades pels bancs centrals.

 

La inflació anual es va situar al setembre en el 8,9 %, després de tres mesos consecutius per sobre del 10 %, un percentatge que no s’havia registrat en gairebé quatre dècades. Amb els limitats increments salarials, es calcula que la capacitat de compra en l’últim any ha descendit un 7,5 % en l’Estat espanyol i un 6,2 % en el conjunt de la zona euro.

Tot i que la situació de cada país presenta matisos, hi ha una sèrie de factors comuns que han contribuït a l’augment de la inflació. L’energia i els combustibles són els principals culpables. I els secundaris de luxe en aquest drama serien els aliments i les matèries primeres, els preus de les quals també s’han disparat.

Un recent informe del Fòrum Econòmic Mundial reconeix que a l’elevada inflació hem de sumar que els salaris reals i la confiança dels consumidors estan en caiguda lliure, la qual cosa afegeix vents en contra al creixement i fins i tot augmenta la perspectiva de malestar social. Com deixa clar l’enquesta d’aquest organisme entre prestigiosos economistes, “s’apropen mesos dolorosos”.

A això contribuiran també l’efecte de la pujada dels tipus d’interès en les quotes de les hipoteques i que l’economia mundial encara està convalescent de la pandèmia, així que la tempesta perfecta està servida.

 

L’amenaça de la hiperinflació

Malgrat la gravetat de les taxes d’inflació experimentades fins ara, l’actual crisi no pot considerar-se més que un petit contratemps si la comparem amb la que es produiria en cas de donar-se una espiral inflacionària.

En general, es parla d’hiperinflació quan els preus s’incrementen com a mínim un 50% al mes. Això sol succeir quan els bancs centrals imprimeixen molts diners per fer front als seus deutes o per contrarestar els efectes d’una depressió, com ha succeït en els últims anys, i aquests diners addicionals no es compensen amb el corresponent creixement econòmic. En posar en circulació molts més diners, el valor real de la moneda pot caure en picat.

També pot produir-se hiperinflació quan els individus perden la confiança en la moneda utilitzada a causa de la inestabilitat política o quan la demanda de béns i serveis supera molt àmpliament a l’oferta.

 

Un cercle viciós

Com expliquem en un altre article, potser l’exemple més conegut d’hiperinflació es va produir en la dècada de 1920. Després de la Primera guerra mundial, Alemanya va arribar a patir una taxa d’inflació mensual pròxima al 30.000 %.

En aquestes situacions, el valor dels estalvis s’evapora i la gent tendeix a gastar els diners amb rapidesa perquè es deprecien a gran velocitat. Això últim obliga el banc central a posar més bitllets en circulació, amb la qual cosa s’entra en un cercle viciós que accelera encara més l’alça de preus.

L’impacte en la vida de les persones és devastador. El poder adquisitiu cau en picat i cada vegada resulta més difícil accedir a béns de primera necessitat: els preus dels productes essencials com el pa poden pujar diàriament. A més, es pot generar escassetat, ja que part de la població tendeix a acaparar béns bàsics davant el temor de nous augments de preu.

 

Un pas cap a les monedes digitals?

En el passat s’han aplicat diversos remeis per fer front a la hiperinflació, que van des de l’aplicació de dràstiques reformes fiscals i retallades de la despesa pública fins a la introducció de noves monedes.

D’aquí ve que ja hi hagi qui adverteixi que el plausible escenari d’hiperinflació podria facilitar el desplegament de les monedes digitals promogudes per diversos bancs centrals. Davant la crisi de confiança que generarien els diners fiat entre la població per la seva accelerada devaluació, la receptivitat davant una nova moneda podria ser major.

Com expliquem en un altre article, diversos bancs centrals estan treballant en el desenvolupament de monedes digitals. Un país com la Xina té el procés de proves molt avançat, amb més de 200 milions de persones que ja han utilitzat el iuan digital.

En aquest context, el Banc Central Europeu (BCE) està accelerant el desenvolupament de la seva pròpia moneda electrònica. La idea inicial és que l’euro digital no substitueixi els diners en efectiu, sinó que els complementi, tot i que el plantejament podria canviar segons les circumstàncies. La fase d’estudi hauria d’acabar a l’octubre de 2023 i la moneda podria entrar en funcionament l’any 2025.

Països com els Estats Units, Suècia i l’Uruguai també estan experimentant amb monedes digitals centralitzades. És una tendència que guanya força davant el risc que la seva moneda física perdi terreny si la hiperinflació dispara la desconfiança cap als diners fiat. Per això molts bancs centrals es plantegen emetre una moneda digital més estable que regeneri la confiança perduda entre la població.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Hiperinflació

3min lectura

Les últimes dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE)

Economia

Les monedes digitals

3min lectura

La digitalització de l’economia ha esperonat la popularitat de les criptomonedes en els

Economia

La inflació llastra el consum de les llars

4min lectura

Espanya sembla anar un pas per davant d’Europa en



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Gràcies per mantenir-nos informats en tot moment

  3. Lluís MarchLluís March says:
    Lluís

    Com sempre gràcies per l’informació i per posar-nos al corrent de l’actualitat econòmica internacional i del que pot arribar a passar. Al final l’informació a temps es poder.

    • Xavier Vinolas EscodaXavier Vinolas Escoda says:
      Xavier

      Tu ho has dit Lluís, el coneixement ens empodera. Gràcies, pel teu comentari.

      Fa 1 mes
  4. Carles MarsalCarles Marsal says:
    Carles

    👌 molt interessant

  5. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Nous conceptes, “monedes digitals” per al 2025, moltes gràcies per mantenir-nos informats!👍

    • Xavier Vinolas EscodaXavier Vinolas Escoda says:
      Xavier

      No és fàcil mantenir-se al dia en el context d’una ràpida i constant evolució de les noves tecnologies digitals de l’ecosistema macroeconòmic, però és un esforç necessari si ens volem empoderar financerament. Gràcies, Jordi.

      Fa 1 mes
  6. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    El poble és el convidat de pedra d’un àpat que s’ha cuinat en un soterrani. Menges tant si t’agrada com si no, o te’n vas a casa amb
    l’estómac buit. Conèixer qui són els cuiners, què i com cuinen és un primer pas per veure-les venir.
    Gràcies.

    • Xavier Vinolas EscodaXavier Vinolas Escoda says:
      Xavier

      Totalment d’acord. Malauradament, el poble no sempre és conscient de la força que té per canviar els cuiners i decidir què es cuina.

      Fa 1 mes

Deixa una resposta

App Store Google Play