Xina: s’agreuja la crisi del sector immobiliari

Dos anys després del col·lapse d’Evergrande, el gegant immobiliari Country Garden intenta evitar convertir-se en l’últim promotor xinès a entrar en suspensió de pagaments. Això es produeix en un moment delicat per l’economia en què Pequín té dificultats per a mantenir el creixement econòmic davant del declivi de la inversió estrangera i de les exportacions.

 

La crisi immobiliària de la Xina està causant estralls en el sistema financer del país i exercint pressió sobre un govern central que s’enfronta a una preocupant desacceleració econòmica que pot tenir ramificacions globals. El desplom aquest dilluns en borsa de les accions del gegant immobiliari Evergrande arrossega a altres promotors com Country Garden, que l’any vinent ha de fer front a venciments de deute per un valor de 14.000 milions d’euros.

Country Garden va apostar fort pel creixement de les ciutats secundàries, però l’excés de construcció i el descens de la població han fet caure els preus dels habitatges. A tot això s’hi afegeix que, malgrat els estímuls fiscals governamentals per impulsar la venda de vivendes, els consumidors s’han mostrat reticents a comprar a causa de la preocupació pel lent creixement econòmic del país. 

Per altra banda, hi ha molts casos de construccions abandonades a mitges o en què els habitatges comprats sobre plànol ni tan sols s’han començat a construir, mentre els compradors ja van donar l’entrada i estan pagant una hipoteca per un immoble d’un promotor que es troba en dificultats o ha fet fallida. És el que va passar amb moltes promocions d’Evergrande.

Es tracta d’un panorama del sector immobiliari alarmant que He Keng, exsubdirector de l’Oficina Nacional d’Estadística, alertava que equival a tenir suficients habitatges buits per allotjar fins a 3.000 milions de persones, molt per sobre dels 1.400 milions que conformen la població xinesa, cosa que dificultarà encara més la reactivació del mercat.

En aquest context, el pas de l’èxit al fracàs d’Evergrande i Country Garden ha despertat la por entre els inversors, que temen el col·lapse d’altres promotors immobiliaris -un sector de l’economia que representa al voltant del 25% del PIB xinès- molts dels quals porten diversos anys sota pressió després que els reguladors restringissin el seu finançament bancari per intentar controlar l’especulació.

 

Una desacceleració econòmica generalitzada

 

Més enllà de la crisi immobiliària, els dos motors principals de l’economia xinesa -la inversió i l’exportació- també estan donant símptomes d’un esgotament que té ramificacions negatives pel sector financer i les finances públiques, atès el creixent deute governamental.

La inflació global, la pujada dels tipus d’interès dels bancs centrals, les sancions econòmiques i l’alentiment del creixement de les grans economies han provocat que les exportacions xineses caiguessin un 8,8% a l’agost. Es tracta d’un nou descens mensual que s’afegeix a la caiguda experimentada tots els mesos de 2023 respecte a l’any anterior. 

Cal recordar que les exportacions, tot i la seva caiguda, van jugar un paper cabdal en sostenir l’economia xinesa durant els gairebé tres anys en què el país es va tancar al món per a contenir la propagació de la Covid-19 i, posteriorment, en la seva recuperació. Per tant, s’està afeblint el principal detonant de l’especular desenvolupament econòmic del país i la capacitat de comptar un as a la màniga que fins ara, no fallava mai.

De la mateixa manera, la inversió estrangera s’ha vist afectada per les tensions geopolítiques amb els Estats Units, que segueixen intensificant-se. Al gegant americà no li tremola el pols a l’hora d’aplicar sancions econòmiques a qualsevol rival que amenaça la seva hegemonia. Aquesta política exterior podria tenir conseqüències devastadores pels seus estats clientelars a Europa, tal com s’ha vist amb el bloqueig a Rússia arran de la guerra a Ucraïna. Però no es pot negar que més enllà dels problemes econòmics interns de la Xina, s’han mostrat efectives en frenar les inversions estrangeres al país, que van caure més d’un 5% en els vuit primers mesos de l’any, malgrat el gran esforç realitzat pel govern xinès per a atreure capital estranger.

Dit això, queda per veure com evolucionarà l’economia xinesa i si les polítiques i estímuls governamentals seran suficients per evitar el risc d’una deflació provocada per la crisi immobiliària, la falta de confiança del sector privat i la guerra comercial amb Occident. En tot cas, la probabilitat que es produeixi una crisi financera sistèmica continua sent baixa en una economia que, tot i la desacceleració, segueix creixent a un ritme al qual ja els agradaria créixer a molts dels seus rivals.

 

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Economia

El banc central de la Xina segueix acumulant or

3min lectura

Les reserves d’or del gegant asiàtic augmenten...

Cultura

La Xina i els EUA, rivals davant la crisi global

7min lectura

Les dues grans potències mundials, la Xina i els Estats Units...

Economia

El futur de la Nova Ruta de la Seda

4min lectura

Una dècada després que la República Popular...



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Carles MarsalCarles Marsal says:
    Carles

    Molt interessant gràcies.👌

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Celebrem que t’hagi agradat, Carles…, i moltes gràcies a tu, per seguir-nos incondicionalment.

      Fa 9 mesos
  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Molt bon article

Deixa una resposta

App Store Google Play