Diccionari del nou ordre econòmic mundial

Alguns conceptes són bàsics per a entendre per què estem a la vora d’una recessió, cap a on s’encamina el nou ordre econòmic mundial i quins seran els seus protagonistes.

El “Gran Reinici” és el nom d’una iniciativa del Fòrum Econòmic Mundial que pretenia repensar el model econòmic capitalista una vegada superats els estralls provocats per la pandèmia. La realitat és que a la crisi sanitària s’han sumat una crisi de deute i una crisi inflacionària que ens han situat a la vora de la recessió.

En el context actual, el “gran reinici del capitalisme” que reclamava aquest organisme internacional es fa més necessari que mai. Repassem alguns conceptes clau per entendre com hem arribat a una situació pròxima al col·lapse i quins factors condicionaran el futur pròxim de l’economia.

Àsia

L’eix de l’economia global s’està desplaçant d’Europa i els Estats Units cap a Àsia. Segons un estudi de la consultora McKinsey, l’any 2040 el continent asiàtic suposarà més de la meitat del producte interior brut mundial i un 40 % del consum. La pèrdua de protagonisme d’Europa és evident i l’FMI preveu que almenys la meitat dels països de l’eurozona entraran en recessió en els pròxims mesos.

Canvi climàtic

L’escalfament global ha obligat a deixar enrere la idea d’un creixement il·limitat a costa d’esgotar els recursos naturals i ha donat pas a la idea de l’economia circular, amb oportunitats en el camp de l’economia “verda”. Com ha posat de manifest la COP27, ara falta definir fins a quin punt els països industrialitzats assumiran el cost econòmic del canvi climàtic que han generat i quines mesures estan disposats a adoptar per alentir l’escalfament en un context de crisi econòmica.

Descentralització

Les noves tecnologies estan permetent l’aparició de productes i serveis que escapen al control dels Estats i les grans corporacions. Com apuntava James Sène, president d’11Onze, en una sessió de Fintech Talks, ens trobem davant una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”. La descentralització de la creació monetària, per exemple, ha estat un dels grans pilars de les criptomonedes.

Desigualtat

Les dades de l’informe “World Inequality Report 2022” mostren que el 10 % de la població més rica del planeta ha acumulat des de mitjan anys noranta el 76 % de la riquesa generada al món. De fet, el 38 % es va concentrar a les mans de l’1 % de la població mundial. I la meitat de la població més pobra s’ha hagut de conformar amb les engrunes: el 2% de la riquesa generada durant aquestes últimes dècades. Per desgràcia, aquesta escletxa entre els superrics i el comú dels mortals no ha fet més que eixamplar-se durant la pandèmia. I els experts coincideixen que aquesta creixent desigualtat suposa un fre per al desenvolupament econòmic mundial.

Deute públic

El deute públic en el món s’ha disparat en els últims anys i limita el creixement econòmic. Tot i que el límit que estableix el Tractat de Maastricht per als Estats de la Unió Europea és del 60 % del seu PIB, el conjunt de països de la zona euro ja porta més d’un any per sobre del 100 %, segons dades d’Eurostat. La situació fora d’Europa no és millor, ja que el Fons Monetari Internacional estima que, a la fi de 2021, el deute públic global també representava el 100 % del PIB mundial. A més, els nivells de deute podrien empitjorar si la crisi s’accentua.

Estagflació

Des de març de 2021, els preus han pujat amb força i de forma gairebé ininterrompuda. La inflació a Catalunya, que va arribar a superar a l’estiu el 10 % interanual, es va situar a l’octubre prop del 7 %. La situació més enllà de les nostres fronteres no és millor, ja que la inflació d’aquest mateix mes en el conjunt de la zona euro va arribar al 10,7 %. S’espera que les successives pujades dels tipus d’interès contribueixin a controlar uns nivells d’inflació desconeguts des dels anys vuitanta del segle passat. El preu a pagar serà un major estancament de l’economia, que portarà a la recessió de les grans economies.

Impressió de moneda fiat

S’estima que el total de diners en circulació en el món, incloent-hi bitllets, monedes, xecs i pagarés, supera els 60 bilions d’euros. El problema és que una part considerable d’aquests bitllets s’han posat en circulació en els últims anys. Per exemple, només l’any 2020 l’oferta monetària dels Estats Units va augmentar un 24 %. La majoria dels bancs centrals s’han dedicat a imprimir moneda per fer front a un deute públic galopant. I aquest augment de moneda fiat ha estat el principal responsable de l’actual inflació.

Monedes digitals

Davant l’avanç de les criptodivises, que plantegen un model monetari totalment descentralitzat, els Estats treballen a contrarellotge en el desenvolupament de monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) per mantenir un sistema financer centralitzat. A la Xina, més de 260 milions de persones ja han utilitzat el iuan digital (e-CNY). A Europa, la Comissió Europea preveu que la regulació sobre l’euro digital estigui llesta a principis de 2023 i que aquesta moneda digital entri en funcionament l’any 2025. L’objectiu en un primer moment és que l’euro digital, gestionat i supervisat pel Banc Central Europeu, no substitueixi els diners en efectiu, sinó que els complementi.

Poder corporatiu

Les grans multinacionals tenen un poder creixent enfront de la minvant capacitat d’influència dels Estats. Moltes d’aquestes corporacions supervisen enormes cadenes de subministrament, venen els seus productes a tot el món i tenen uns ingressos superiors als de molts governs. De fet, si fos un país, Walmart seria el desè per nivell d’ingressos. La globalització ha capgirat les relacions de poder i en molts casos les grans corporacions es permeten eludir el pagament d’impostos amb total impunitat.

Subscripció

Com assenyalàvem en un article de La Plaça, està sorgint un nou model mutualista, més comunitari i basat en la compartició de béns i serveis, com a alternativa al model de compra i ús individual. En els models de negoci de subscripció cada client paga quotes que li permeten l’accés prolongat a un bé o servei en lloc de realitzar un gran pagament per endavant per posseir aquest bé o servei. Aquest model de negoci cada vegada és més freqüent en la indústria informàtica, de l’entreteniment o de l’automoció.

Tipus d’interès creixents

Després d’11 anys sense augments, el Banc Central Europeu va iniciar al juliol l’escalada dels tipus d’interès a Europa. De moment, ja han arribat al 2 % i la previsió és que continuïn incrementant-se en els propers mesos per refredar encara més l’economia i frenar la inflació. El BCE s’ha alineat amb la majoria de bancs centrals del món, que també estan incrementant les seves taxes d’interès per combatre l’escalada de preus. Aquesta mesura repercutirà directament en la butxaca de molts ciutadans, ja que les quotes de les hipoteques i dels préstecs amb interès variable resultaran cada vegada més elevades.

Virtualitat

No vivim en un món virtual, però sí virtualitzat, ja que “el que passa en el món digital té un impacte real en la nostra vida”, com advertia James Sène en una sessió sobre l’actual situació econòmica. En aquest sentit, el president d’11Onze vaticinava que el metavers, l’economia del qual depèn de l’autenticació de les propietats digitals, jugarà un paper clau a l’hora de digitalitzar les nostres identitats.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

El voltor és un ocell rapinyaire que s’alimenta principalment de carronya. Un terme que també serveix com a una declaració d’intencions a l’hora de definir un tipus de fons d’inversió que adquireix deute d’empreses o Estats a punt de fer fallida. Laura Bunyol, agent d’11Onze, ens explica l’origen dels fons voltor i de qui hi ha al seu darrere.

Els fons voltor són fons d’inversió d’alt risc que tenen com a objectiu comprar títols de deute, públics i privats, d’empreses o de països que tenen la seva solvència seriosament compromesa. A diferència de les aus carronyeres que els hi donen nom, aquests fons no exerceixen una tasca sanitària imprescindible i beneficiosa, més aviat el contrari, de fet, han estat catalogats com a usura moderna i una amenaça pels drets humans.

El seu model de negoci es basa a comprar actius al menor preu possible i, a curt o mitjà termini, vendre’ls a altres inversors per aconseguir altes rendibilitats. Fins aquí tot sembla un concepte d’inversió perfectament normal i lògic. Ara bé, a qui se li compren aquests actius tan bé de preu? I qui en paga les conseqüències?

Quan les males pràctiques són legals

Com explica Bunyol, “el 2008 l’Estat va crear el ‘banc dolent, FROB, per absorbir els actius deteriorats dels bancs”, és a dir, l’Estat va comprar els actius tòxics dels bancs amb diners públics, per després vendre’ls a preu de saldo, entre un 20% i un 30% del seu valor nominal, als anomenats fons voltor.

Per altra banda, en mig de la crisi immobiliària espanyola, els fons voltor es van focalitzar en comprar de forma massiva crèdits hipotecaris a bancs. Després de pressionar a deutors que no podien assumir el deute, aquests fons procedien a denunciar i posteriorment iniciar el procés d’execució hipotecària. 

Una pràctica que no sempre era possible perquè molts d’aquests actius immobiliaris eren pisos de protecció oficial que no es podien reconvertir. Per tant, les gestores d’aquests fons van optar per canviar els contractes de lloguer “per tal de duplicar el preu original dels lloguers”, asfixiant als arrendataris, apunta l’agent d’11Onze.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’acord de rescat arran de la compra de Credit Suisse per part d’UBS ha agafat per sorpresa als titulars dels bons AT1 i ha posat en escac un mercat de bons valorat en 275.000 milions d’euros. Aquests bons d’alt risc del banc suís, que tenien un valor nominal d’uns 16.000 milions d’euros, ara passen a valer exactament zero euros.

Els inversors en bons AT1 han entrat en pànic després que l’Autoritat de Supervisió dels Mercats Financers de Suïssa (FINMA) anunciés que la compra de Credit Suisse per part d’UBS suposarà una amortització completa del valor nominal de tot el deute d’aquest tipus de bons, també coneguts com a bons contingents convertibles o CoCos.

Aquests tipus de bons AT1 es van introduir després de la crisi financera del 2008 i estaven pensats per reduir la probabilitat que, en cas de fallida d’un banc, el rescat anés a càrrec del contribuent. Es tracta, essencialment, de bons d’alt risc que es converteixen en capital si un banc cau per sota d’un determinat límit de capitalització, compensant les pèrdues.

L’anunci per part del Banc Nacional Suís (SNB) que UBS compraria Credit Suisse per 3.010 milions d’euros, menys de la meitat del que valia el banc a l’últim tancament del mercat borsari, representava una devaluació significativa del valor de les accions. La sorpresa, però, va ser que amb l’acord de compra i rescat s’amortitzaven a zero els bons AT1, perdent el seu valor nominal d’uns 16.000 milions d’euros.

Salten les alarmes entre els inversors del mercat AT1

Com era d’esperar, el nerviosisme entre els tenedors de bons AT1 d’altres bancs s’ha fet palès davant la possibilitat de perdre les seves inversions en cas de col·lapse bancari. Un fet que posa en escac un mercat de bons AT1 valorat en 275.000 milions d’euros i que es preveu obligui els bancs a pujar la prima de risc d’aquests productes d’inversió.

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va voler tranquil·litzar els inversors que veuen incrementat el risc de sofrir grans pèrdues com a part de qualsevol rescat, afirmant que “Suïssa no estableix estàndards a Europa” pel que fa a les condicions de rescat de les entitats bancàries.

Cal tenir en compte que només a Espanya la gran banca té uns 22.000 milions d’euros en bons convertibles contingents, CoCos. Repartits principalment entre els actius del Banco Santander (7.811 milions), CaixaBanc (5.000 milions), BBVA (5.000 milions) i Banco Sabadell (1.750 milions). Queda per veure si la gran volatilitat del mercat, marcada pels problemes de liquiditat dels bancs que han acaparat els titulars dels últims dies, s’agreujarà amb les mesures de suport adoptades per minimitzar-ne les conseqüències.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Swift, el principal protocol de missatgeria interbancària per a pagaments transfronterers, ha completat amb èxit la primera fase de les proves pilot d’interoperabilitat amb les CBDC. El bon resultat de les proves aplana el camí pel desenvolupament d’una versió beta del sistema.

En l’àmbit mundial, la gran part dels bancs centrals i comercials de més de 100 països, està explorant l’ús de les monedes digitals emeses pels bancs centrals. Per treure’n el màxim de rendiment, les CBDC han de poder interactuar dins del sistema internacional de pagaments, entre si mateixes i amb les monedes fiduciàries existents.

En aquest context, l’octubre de 2022, Swift afirmava que havia desenvolupat un protocol perquè les CBDC es puguin moure per sistemes basats en la tecnologia de cadena de blocs, i interactuar amb les monedes fiat. Un avenç tecnològic que permetria facilitar i agilitzar les transaccions internacionals i els pagaments transfronterers, més enllà dels sistemes tradicionals.

El recent comunicat de premsa anunciant l’èxit de les proves d’interoperabilitat entre la cooperativa global de missatgeria interbancària i les monedes digitals és un pas important per assolir l’objectiu que els actius digitals interactuïn amb els seus homòlegs tradicionals de manera fluida, a través d’una solució de pagaments que aporti valor als clients i les entitats financeres.

Accelerar la implementació a gran escala

La primera fase de les proves pilot ha durat 12 setmanes i s’ha fet amb la participació de 18 bancs centrals i comercials, incloent-hi els bancs centrals de França, Alemanya i Singapur, així com BNP Paribas, HSBC i UBS, entre d’altres. 

Tom Zschac, Chief Innovation Officer de Swift, apuntava que “es van simular amb èxit gairebé 5.000 transaccions entre dues xarxes de blockchain diferents i amb sistemes de pagament basats en moneda fiduciària existents”, i que “molts dels bancs participants han deixat clar el seu desig d’una cooperació continua en matèria d’interoperabilitat”.

Per altra banda, en col·laboració amb un altre grup que incloïa Citi, Clearstream, Northern Trust i SETL, també es va demostrar com aquesta mateixa infraestructura es pot fer servir per interconnectar múltiples plataformes de tokenització amb diferents tipus de pagaments en efectiu, simulant transferències en el mercat secundari de bons.

El següent pas serà desenvolupar una versió beta per la segona fase de proves que permeti demostrar nous casos d’ús d’altres aplicacions pràctiques i funcionalitats, com poden ser la liquidació de valors o el finançament comercial, a través de diferents plataformes de les més d’11.500 institucions financeres que formen part de l’ecosistema Swift.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Malgrat la reducció de l’IVA, el preu dels aliments continua augmentant a un ritme mai vist en les últimes dècades. Els experts assenyalen que el sector a Europa està aprofitant per repercutir part dels augments de costos dels últims anys i altres parts de la cadena podrien estar ampliant marges.

Els aliments a Catalunya són avui un 14,5% més cars que fa un any, segons dades de l’Índex de preus de consum de febrer. Es tracta d’una pujada rècord i amb la qual s’encadenen nou mesos seguits amb increments interanuals de dos dígits.

Les dades en el conjunt de l’Estat espanyol encara són pitjors, ja que l’augment de preus dels aliments al febrer va arribar al 16,6% respecte al mateix mes de l’any anterior, el màxim registrat en la sèrie històrica iniciada l’any 1994. I si mirem a Alemanya, la locomotora europea, la pujada es va disparar fins al 21,8%. Allí s’han arribat a pagar més de tres euros per un cogombre.

Segons Eurostat, l’increment de preus interanual dels aliments en l’eurozona es va situar al febrer en el 15%. Es tracta d’un percentatge de pujada superior al de l’energia, que al febrer es va situar en el 13,7%. La realitat és que els combustibles, que van arribar a experimentar increments del 40%, tendeixen a moderar els seus preus, mentre que els aliments semblen agafar embranzida.

Ni tan sols la rebaixa al gener de l’IVA aplicat a gran part dels productes bàsics de la cistella de la compra, entre els quals es troben el pa, la llet, els ous, les fruites, les verdures o els llegums, ha servit per frenar l’espiral inflacionista. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, entre els productes que més s’han encarit en l’últim any es compten el sucre (52,6%), la mantega (39,1%), les salses i condiments (33,8%), l’oli d’oliva (33,5%) i la llet sencera (33,2%).

Menys oferta?

El Govern espanyol atribueix part d’aquesta pujada de preus a una reducció puntual de l’oferta per les “condicions climàtiques desfavorables” en nombrosos països comunitaris, que està reduint la producció. De fet, com indiquem en un altre article, Catalunya està patint la sequera més greu des de 2008. I és cert que aquest hivern s’han tancat hivernacles en diversos països europeus perquè el preu del gas els fa deficitaris.

Tot i això, aquest argument és poc sòlid a l’hora de justificar els elevats preus si tenim en compte que l’índex de la FAO acumula onze mesos seguits de descensos en els preus internacionals dels comestibles.

Segons aquest organisme de Nacions Unides, l’índex de preus dels aliments va descendir lleugerament (un 0,6%) respecte al gener i es va situar un 18,7% per sota del màxim que va assolir al març de 2022. Sorprenentment, el descens de l’índex va reflectir caigudes de les cotitzacions de productes com els olis vegetals, les mantegues i els productes lactis, que s’han encarit considerablement en els nostres supermercats.

Repercussió dels costos

Molts analistes apunten que les pujades de preus han servit per a esbandir una part de l’augment de costos de producció que ha sofert el sector agroalimentari en els últims anys. Aquests afecten partides tan importants com les llavors, els fertilitzants, els pinsos i l’energia.

Els fertilitzants van arribar a triplicar el seu preu, encara que posteriorment es van abaratir un 40% a partir de la primavera, quan van assolir el seu preu més elevat; es calcula que els pinsos s’han apujat més d’un 80% des de 2019; i, quant a l’energia, el preu del megavat-hora va arribar a superar els 300 euros i el barril de petroli Brent, els 120 euros. De fet, tot i que el preu d’aquest últim ha baixat uns 15 euros entre febrer de 2022 i febrer de 2023, el gasoil és un 1,7% més car.

De totes maneres, no és clar que l’escalada de preus dels aliments es tradueixi sempre en majors ingressos per als productors. En aquest sentit, existeix un ampli debat sobre quins actors de la cadena alimentària estan aprofitant la situació per ampliar els seus marges. La veritat és que fins i tot el president de Mercadona, Juan Roig, acaba de reconèixer que la seva cadena ha apujat els preus “una burrada”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La gestora de fons d’inversió nord-americana es consolida com a la major accionista del Banc Sabadell, Banco Santander i BBVA, mentre augmenta o manté la seva posició com a una de les principals inversores de CaixaBank, Bankinter i Unicaja. 

BlackRock, amb seu a Nova York, és la gestora d’actius més gran del món. Amb més de 9 bilions de dòlars en actius sota gestió, 70 oficines en 30 països i amb clients a més de 100, la seva capacitat d’influència s’estén molt més enllà de Wall Street, gestionant inversions per a clients que van des d’inversors particulars fins a grans empreses i governs.

La llista de corporacions amb actius sota la seva tutela és quasi interminable: des de tecnològiques com Apple, Meta i Microsoft, passant per petrolieres com ExxonMobil, Chevron i Shell, fins a bancs com Goldman Sachs, JPMorgan i Bank of America. De fet, passaríem més via en enumerar ‘les poques’ grans empreses globals que no són part de la cartera borsària de BlackRock.

A l’Estat espanyol, la presència del gegant d’inversions estatunidenc està ben consolidada. BlackRock és el principal accionista de l’Ibex-35, duplicant la seva plantilla en els últims cinc anys i controlant 42.000 milions d’euros en actius d’inversió. Iberdrola, Red Eléctrica, Repsol, Enagás, Telefónica… i, segons dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), també amo i senyor de la banca espanyola.

Més del 25% de l’accionariat amb una inversió que supera els 6.000 milions

La presència de BlackRock a l’accionariat de la banca espanyola ha anat augmentant progressivament durant els darrers anys, afermant la seva posició com a principal accionista de referència del sector bancari de l’Estat.

En el cas del BBVA, el Banco Santander i el Banc Sabadell, BlackRock es posiciona com el seu accionista més gran amb una participació del 7,4%, 6,2% i 4.46% respectivament. Per altra banda, passa a ser el tercer accionista més important de CaixaBank, el cinquè de Bankinter, i manté una petita participació a Unicaja. 

Una tendència a l’alça que implica una major influència en la gestió i direcció d’aquestes entitats bancàries, però que no està exempta de polèmica a causa del possible conflicte d’interessos que podria suposar. Com avisava, Gerald Davis, BlackRock és un gegant silenciós, però tremendament poderós.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La caiguda del Silicon Valley Bank i la por a la fallida de Credit Suisse provoca un daltabaix borsari de la banca espanyola. Banco Sabadell tornava a liderar les fortes caigudes de l’Ibex-35 en baixar un 10,49% al tancament de la sessió borsària de dimecres.

Les accions de Credit Suisse han pujat un 40% en l’obertura d’avui dijous 16 de març, un màxim històric després que el Banc Nacional Suís (BNS) prometés un finançament de fins a 57. 000 milions d’euros per a reforçar la seva liquiditat enmig de la crisi bancària. El director executiu de Credit Suisse, Ulrich Koerner, defensa la salut del banc i afirma que la base de liquiditat del seu banc és molt forta.

La reacció de la Borsa espanyola no s’ha fet esperar i ha obert amb guanys de l’1,92%, en una jornada que es mantindrà pendent del que passi amb Credit Suisse i de la reunió del Banc Central Europeu (BCE), en la qual es preveu que apugi els tipus d’interès en 50 punts bàsics.

Una jornada netament negativa de l’Ibex-35

Ahir, però, el sector bancari esperonava els números vermells de l’Ibex-35 provocats pel col·lapse del Silicon Valley Bank i Signature Bank, i la por a la fallida de Credit Suisse. L’entitat financera helvètica registrava descensos de més del 20% després de la negativa del Saudi National Bank, el seu principal accionista, a aportar-hi més capital.

El Banco Sabadell tornava a liderar el desplom borsari amb una caiguda d’un 10.49%, més de 500 milions d’euros de la seva capitalització. Recordem que l’entitat dirigida per César González-Bueno, també va ser el banc amb més pèrdues després d’enfonsar-se un 11.41% davant l’anunci de la desfeta del banc californià.

Una jornada marcada per unes caigudes que es replicaven en la resta d’entitats financeres: BBVA (-7,38%) se situava per darrere del Banco Sabadell, seguit per Bankinter (-6.94%), Banco Santander (-6,89%), CaixaBank (-6,72%) i Unicaja Banc (-5,33%). Santander i BBVA sent les entitats que compten amb menys calaix de liquiditat tant en el curt com en el llarg termini.

Garantir els dipòsits de la ciutadania

El BCE ha iniciat consultes amb els principals bancs europeus per conèixer la seva exposició amb Credit Suisse. L’objectiu és frenar una fallida sistèmica. En el cas dels bancs espanyols, els ciutadans hi tenen dipositats gairebé un bilió d’euros, mentre que el Fons de Garantia en prou feines podria arribar a cobrir un 1% d’aquesta quantitat.

Per aquest motiu, molts dels estalviadors del Silicon Valley Bank es van dedicar a transferir els seus diners a entitats financeres amb llicència operativa d’EMI (Electronic Money Institution), que no poden utilitzar els diners dels seus dipositants per a cobrir les despeses de l’entitat i estan regulades pel banc central de cada país.

A més, aquestes entitats no poden oferir ni promoure inversions de risc, per la qual cosa, poden arribar a ser més segures que els bancs, especialment els bancs d’inversió. Simplement, perquè no es dediquen a demanar préstecs ni a apostar en els mercats borsaris i crediticis, un negoci que, com hem vist repetidament, pot ser extremadament arriscat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Cau una gran entitat bancària, els mercats financers entren en pànic, els bancs centrals es mobilitzen mentre l’administració nord-americana crida a la calma i estableix una sèrie de mesures d’urgència per a reforçar la confiança en el sistema bancari. La sensació de déjà-vu no és casual.

El Silicon Valley Bank (SVB) era un banc californià especialitzat en donar préstecs a empreses tecnològiques emergents. Una bona part del seu model de negoci es basava en invertir els diners dels seus clients en dipòsits de renda fixa a llarg termini. Després de dècades de tipus d’interès molt baixos, o inclús negatius, era un negoci rodó. A finals del 2022, aquesta institució comptava amb un total de 160.000 milions de dòlars en dipòsits, dels quals la meitat estaven destinats a inversions en bons del Tresor dels Estats Units i en valors amb suport hipotecari.

Evidentment, l’entitat financera tenia l’opció de fer servir aquests dipòsits dels seus clients com a garantia per donar crèdits en comptes d’invertir-los per treure’n un marge més gran, però en el context d’un sistema financer acostumat a privatitzar els beneficis i a socialitzar les pèrdues, gràcies als rescats públics que han esdevingut la norma, no és d’estranyar que els bancs tinguin poc interès en adoptar polítiques de risc més conservadores.

Fugida sobtada de dipòsits

En un escenari de crisi i subseqüent pujada de tipus d’interès per part de la Reserva Federal per combatre la inflació, que ha fet encarir el preu dels diners, moltes d’aquestes startups pateixen una manca de finançament o volen treure més rendiment dels seus dipòsits. Això ha propiciat que moltes d’elles retiressin més fons del que el banc tenia previst, per tant, forçant a l’entitat financera a vendre gran part d’aquestes inversions en deute públic abans del termini i a preu de saldo per retornar els dipòsits.

La por que l’entitat bancària no tingués prou efectiu per tornar els diners als clients que els sol·licitessin va provocar el pànic i la retirada de 41.000 milions de dòlars en només una setmana. El banc va vendre una cartera de bons valorats en 21.000 milions, només per a cobrir la seva liquiditat, amb unes pèrdues de 1.800 milions. Un ràpid deteriorament del balanç de l’entitat que la va portar al col·lapse.

Ens trobem davant de la fallida bancària més important des del col·lapse de Lehman Brothers el 2008, la qual també està tenint una gran repercussió internacional amb caigudes dels valors borsaris de la banca i que corre el risc de provocar un efecte dominó que desencadeni una inestabilitat econòmica global.

Protegir els dipòsits per evitar el contagi

A diferència dels clients d’entitats financeres com 11Onze, amb llicències EMI (Electronic Money Institution), que tenen garantits el 100% dels seus dipòsits en cas de fallida, els clients de bancs tradicionals com el SVB, només compten amb un Fons de Garantia de Dipòsits a càrrec del banc central de cada país per recuperar part dels seus diners. En el cas de la Unió Europea el FDG garanteix 100.000 euros per client, i als Estats Units, el FDIC, un màxim de 250.000 dòlars.

Unes quantitats del tot insuficients en casos com el del Silicon Valley Bank, on la majoria de clients tenen comptes d’empresa amb dipòsits de quantitats molt superiors al màxim garantit pel banc central. Davant d’aquest escenari, els òrgans reguladors dels EUA van llançar un pla per a protegir al 100% els dipòsits del Silicon Valley Bank, i així aturar un pànic generalitzat en el sector financer que ja havia provocat la caiguda d’un altre banc, el Signature Bank novaiorquès.

Tot i que no s’anticipa una repetició de la crisi financera del 2008, els efectes de la pèrdua de confiança en un ecosistema bancari que, una vegada més, mostra tan poca credibilitat, integritat i solidesa, es fan difícil de preveure.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La confiança és l’ingredient fonamental de l’economia moderna. Sense ella, els mercats tendeixen a desplomar-se com un castell de naips. Des d’11Onze, repassem 11 moments de la història en què la histèria s’ha apoderat dels inversors i l’economia ha pagat les conseqüències.

Ja en l’Edat Antiga es poden trobar els primers capítols de pànic financer. Tot i això, ha estat amb el desenvolupament del capitalisme i els sistemes financers moderns quan s’han multiplicat els episodis d’histèria col·lectiva, ja que la confiança ha guanyat pes com la pedra angular de tot l’entramat econòmic.

La realitat de l’economia productiva no canvia radicalment d’un dia per a un altre. No es poden construir ni destruir moltes fàbriques en un breu espai de temps, però un succés puntual pot alterar completament la percepció dels inversors i desencadenar una crisi de grans proporcions.

Mentre tothom vol comprar, els preus no deixen de pujar i l’economia sembla gaudir d’una salut de ferro, però quan, per alguna raó, s’imposa la febre venedora, l’efecte bola de neu pot arrasar qualsevol estructura econòmica. Aquí tens alguns dels moments més paradigmàtics de pànic financer dels últims segles.

Febre de les tulipes

Les tulipes es van fer molt populars als Països Baixos entre finals del segle XVI i principis del XVII. Com són flors de temporada, es va crear un mercat de futurs i l’especulació va fer que els preus es disparessin entre 1636 i 1637, en la considerada com a primera bombolla econòmica de la història capitalista. Al final la bombolla va esclatar, va provocar la ruïna de molts inversors i gairebé va provocar el col·lapse de l’economia holandesa. En el segle següent el fenomen de les bombolles es va reproduir al Regne Unit amb la Companyia de les Mars del Sud i a França amb la Companyia del Mississipí.

Crisi de crèdit de 1772

L’optimisme per la marxa de l’Imperi Britànic va provocar una ràpida expansió del crèdit al Regne Unit. L’eufòria va arribar a un abrupte final el 8 de juny de 1772, quan un banc es va enfonsar a causa de les pèrdues en les seves inversions i un dels seus socis va fugir a França. La notícia es va difondre ràpidament i va desencadenar el pànic bancari a Anglaterra, amb llargues cues als bancs per exigir la retirada dels seus diners. La crisi es va estendre ràpidament a altres parts d’Europa i les colònies britàniques d’Amèrica. Les posteriors dificultats per les quals va travessar la Companyia de les Índies Orientals a causa de l’escassetat d’efectiu va portar al govern britànic a aprovar l’any següent una llei que li concedia el monopoli de la venda de te a Amèrica del Nord. Les protestes acabarien per provocar la independència dels Estats Units.

Pànic de 1873

Va ser el causant de la primera “Gran Depressió”, una denominació que després es va associar a la crisi dels anys trenta del segle XX als Estats Units. A Europa, al col·lapse de la Borsa de Viena li van seguir les fallides de diversos bancs a Àustria i Alemanya. Als Estats Units, l’enfonsament de diverses entitats bancàries va provocar que la Borsa de Nova York interrompés les seves operacions per primera vegada en la seva història. Diversos països a un costat i un altre de l’Atlàntic van patir un prolongat estancament econòmic. La desmonetizació de la plata a Alemanya i als Estats Units, l’augment de les inversions especulatives, la inflació i la Guerra Franco-Prussiana van ser algunes de les causes del desastre.

Recessió de 1914

A mesura que la Primera Guerra Mundial semblava cada vegada més inevitable, l’afany venedor en els mercats globals va anar augmentant. Al final, es va desencadenar el pànic entre els inversors, que tractaven de desfer-se d’accions i bons per acumular or. El mercat borsari dels Estats Units i la Borsa de Londres van haver de tancar el 31 de juliol i no van reobrir fins a diversos mesos després. La crisi es va contagiar a desenes de països i la majoria de borses del món també van haver de tancar en els següents dies i setmanes.

Crac de 1929

Els bojos anys vint van portar al crac de Wall Street l’any 1929 i la Gran Depressió que va venir a continuació. La bonança econòmica havia estimulat l’especulació en la borsa, moltes vegades gràcies a préstecs que es concedien alegrement. Només en les primeres setmanes d’octubre d’aquest any les cotitzacions borsàries van arribar a pujar un 300%. Però el 24 d’octubre, en el que es coneix com el Dijous Negre, la Borsa de Nova York va patir la pitjor devallada de la seva història. Milers d’inversors ho van perdre tot de la nit al dia i el pànic es va generalitzar. Al final, la crisi va travessar fronteres i va provocar una depressió econòmica mundial. Només als Estats Units uns 15 milions de persones es van quedar sense feina en els anys següents.

Crisi del petroli de 1973

L’enviament d’armes a Israel durant la Quarta Guerra Àrab-Israeliana va provocar l’embargament de petroli als Estats Units i els seus aliats per part de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), integrada majoritàriament per països àrabs. Això va donar lloc a un període d’estagflació en les economies occidentals, caracteritzat per una elevada inflació a causa del repunt dels preus del petroli i l’estancament econòmic. Al Regne Unit es va arribar a racionar el subministrament elèctric.

Dilluns Negre de 1987

Després de cinc anys de febre alcista en les Borses, el 19 d’octubre de 1987 els mercats de valors de tot el món es van enfonsar en un breu espai de temps. La devallada es va iniciar a Hong Kong i la histèria financera es va propagar cap a l’oest a mesura que les Borses europees i nord-americanes anaven obrint. L’índex Dow Jones va perdre més d’un 22% en aquesta jornada. Les turbulències dels següents dies van fer que els descensos en molts mercats borsaris superessin el 20% i a Nova Zelanda es va arribar al 60%.

Crisi asiàtica de 1997

La crisi es va iniciar a Tailàndia i es va estendre ràpidament a altres països com Indonèsia, Malàisia, Singapur, Hong Kong i Corea del Sud. Els fluxos de capital especulatiu davant l’elevat creixement dels anomenats “tigres asiàtics” havia generat un excés de deute en les economies d’aquests països. El fet que el govern tailandès es veiés obligat a abandonar el tipus de canvi fix enfront del dòlar nord-americà al juliol de 1997 va desencadenar una onada de pànic en els mercats financers asiàtics i el retorn de milers de milions de dòlars d’inversió estrangera. El Fons Monetari Internacional va haver de sortir al rescat de les economies més afectades per evitar impagaments.

Bombolla de les ‘puntcom’

Algú es recorda de Terra? Va sortir a Borsa el 17 de novembre de 1999 i el primer dia es va revaloritzar un 184%. Després de revaloritzar-se més d’un 1.000% en un trimestre a principis de l’any 2000, el valor de les accions es va desplomar en la Setmana Santa d’aquell any. Tres anys després, Telefónica va acabar recomprant les accions a menys de la meitat del preu al qual van sortir inicialment. Va ser una de les nombroses empreses ‘puntcom’ que, amb l’eclosió d’Internet a finals dels noranta, van veure com se sobredimensionava el seu valor. Es calcula que només en l’Estat espanyol entre 1999 i 2000 es van llançar més de mil empreses el model de negoci de les quals girava entorn d’Internet. Després de l’esclat de la bombolla l’any 2000, molt poques ‘puntcom’ van acabar sobrevivint.

Crisi financera de 2008-2009

El 15 de setembre de 2008 Lehman Brothers, el quart banc d’inversió més gran del món, es va declarar en fallida. Va ser la constatació d’una situació insostenible que va fer que els mercats immobiliari i financer es desplomessin, també al nostre país. Fins llavors, els bancs d’Estats Units havien estat concedint préstecs a clients de dubtosa solvència i els havien reempaquetat com a productes financers “segurs” que es venien a institucions financeres de tot el món. Mentrestant, aquí vivíem la nostra particular bombolla immobiliària, que semblava no tenir sostre. La festa va acabar amb la crisi financera més greu des de la Gran Depressió i una factura milionària per als contribuents, que van haver de salvar al sector bancari.

Pandèmia de COVID-19

L’aparició de la COVID-19 va inocular la por en els mercats de tot el món en els primers mesos de 2020. El que inicialment semblava ser un problema estrictament xinès, es va convertir en poques setmanes en un malson global, que incloïa dues crisis interdependents: una sanitària i una altra econòmica. En menys d’un any van morir milions de persones i el PIB mundial va caure gairebé un 6%, segons les dades del Banc Mundial.

Tots aquests exemples ens mostren com l’eufòria o el pànic poden condicionar la visió de la realitat econòmica. La història està plena de bombolles i cants de sirena que s’han d’evitar.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Tot i que 2022 va ser un any convuls per a les criptomonedes, la tecnologia ‘blockchain’ que les recolza continua guanyant protagonisme en el sistema financer internacional. I no sols per l’adopció cada vegada més generalitzada de les criptodivises com a mitjà de pagament. A Itàlia també serà la base d’una innovadora plataforma de garanties bancàries i d’assegurances impulsada pel Banc d’Itàlia i l’autoritat italiana d’assegurances.

Malgrat la incertesa generada per l’enfonsament en la cotització de les criptomonedes durant 2022, que va enfonsar el valor de terra-lluna i va portar a la fallida de la plataforma d’intercanvi FTX, la implantació de la tecnologia ‘blockchain’ en el sistema de pagaments global segueix el seu avanç imparable.

La tendència és especialment acusada en països amb un baix nivell de bancarització o una elevada inestabilitat. Un exemple dels primers és Nigèria, on només un 40% de la població té accés a un compte bancari. La necessitat de dur a terme transaccions digitals ha fet que l’adopció de les criptomonedes en aquest país s’hagi disparat fins al 45% de la població. A Turquia, amb una moneda cada vegada més feble i una inflació de més del 64% en l’últim any, el percentatge de persones que té criptoactius ha passat del 25% al 40%.

En general, els països en desenvolupament tendeixen a ser líders en l’adopció de la tecnologia ‘blockchain’ i la utilització de criptodivises per les deficiències dels seus sistemes financers i el baix nivell de bancarització. La gent busca sobretot un sistema eficaç per fer pagaments i un recurs per a protegir el seu poder adquisitiu.

Un avanç imparable

Ni tan sols mesures com la prohibició de dur a terme transaccions amb criptomonedes, com ha succeït a Nigèria, solen ser efectives per frenar l’avanç de ‘blockchain’. De fet, aquest país africà continua sent el de major implantació de les criptomonedes, ja que gairebé la meitat de la població les utilitza. En canvi, es calcula que només un 0,5% dels nigerians fan servir la eNaira, la moneda digital impulsada pel banc central de Nigèria.

Moltes vegades les limitacions tecnològiques i la falta de coneixements tècnics no suposen un fre per a l’avanç de ‘blockchain’. Es va poder comprovar a l’Afganistan, quan els talibans van prendre el poder l’agost de 2021 i el sistema bancari va col·lapsar. Per a alguns, les criptomonedes i altres solucions basades en ‘blockchain’ es van convertir en alternatives segures per rebre i efectuar pagaments.

Davant la falta d’accés generalitzat a telèfons intel·ligents, Sanzar Kakar, fundador d’un sistema de pagament amb criptomonedes anomenat HesabPay, va recórrer a targetes amb codis QR, que es poden escanejar en els comerços per descomptar els fons corresponents del moneder virtual. Els seus propietaris poden rebre diners i fer pagaments sense necessitat de bancs tradicionals i sense entendre res de ‘blockchain’.

També en economies properes

La utilització de ‘blockchain’ també avança inexorablement en les economies més consolidades del nostre entorn. Una mostra és la creació a Itàlia d’una innovadora plataforma de garanties bancàries i d’assegurances basada en aquesta tecnologia. La impulsen el Banc d’Itàlia i la IVASS, l’autoritat italiana d’assegurances. És la primera vegada que un Estat membre de la Unió Europea permet l’ús de ‘blockchain’ en garanties bancàries i d’assegurances.

Com a conseqüència, s’espera que un percentatge significatiu de les garanties bancàries i d’assegurances del Pla Nacional de Recuperació i Resiliència d’Itàlia, que mourà centenars de milers de milions, aprofitin les tecnologies de llibre major distribuït (DLT). ‘Blockchain’ és ideal per a aquesta mena de programes econòmics perquè permet transaccions de dades ràpides, eficients, barates, escalables i a prova de fraus.

La majoria dels bancs centrals ja comencen a assumir que hauran d’aliar-se amb el seu “enemic”, les criptodivises basades en ‘blockchain’, per conservar la seva posició dominant en el sistema financer internacional.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!