Abandonem la llosa del dèficit fiscal

Ho ha assegurat el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, aquest estiu. El dèficit fiscal que arrossega Catalunya amb Espanya ja està entre els 18.000 i els 20.000 milions d’euros. “No és una cantarella, és una injustícia”, es queixava Giró. A 11Onze volem aportar el nostre granet de sorra perquè Catalunya administri tots els diners que recapta.

 

Però què és el dèficit fiscal i com es calcula? Quan parlem de dèficit fiscal, la definició més acceptada és la que dona l’Enciclopèdia Catalana. El dèficit fiscal es calcula a partir de l’anomenada balança fiscal, que és la “taula comptable que quantifica les relacions econòmiques de tipus d’ingressos i despeses pressupostàries entre dues àrees”. 

En concret, a l’Estat espanyol, el terme es refereix sobretot a les diferències entre les diverses autonomies, “i permet valorar la diferència entre els fluxos monetaris que Catalunya rep, procedents de l’Estat espanyol (el sistema de Seguretat Social i els organismes administratius autònoms), i allò que Catalunya aporta en forma de pagaments d’impostos i cotitzacions”.

En definitiva i simplificant, de tots els diners que aportem al govern espanyol a través dels impostos, la balança fiscal expressa el retorn que obté Catalunya i quina és la diferència entre allò que aporta i la inversió. Si el resultat és positiu, direm que hi ha superàvit fiscal, però, si és negatiu, direm que hi ha un dèficit fiscal. A Catalunya, tal com ha explicat el conseller Giró, aquest dèficit suposa entre 2.400 i 2.600 euros per cada persona que viu a Catalunya a l’any.

Tanmateix, cal tenir present que, des de l’establiment de l’Estat de les autonomies el 1978, el Govern espanyol no va publicar dades oficials de les balances fiscals fins al 2008. Abans, i de manera extraoficial, diverses organitzacions acadèmiques i econòmiques, com la Cambra de Comerç de Barcelona, havien dut a terme estimacions. I les conclusions apuntaven el que les xifres oficials han demostrat: que, de forma reiterada, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són les comunitats més perjudicades per la redistribució dels impostos recaptats per l’Estat. El dèficit fiscal, asseguren les entitats en nombrosos estudis, compromet seriosament la competitivitat de Catalunya.

Dos mètodes per calcular el mateix greuge

Així doncs, d’on surten aquests 18.000 milions d’euros de què parla el conseller d’Economia de la Generalitat? Com es calcula el dèficit fiscal? Les dues formes habituals per calcular-lo són mitjançant dos mètodes, tal com recull el mitjà Verificat:

  • Mètode del flux monetari. Que atribueix la despesa on s’efectua, és a dir, qualsevol inversió feta només a Catalunya. Aquest és el mètode que empra més assíduament el Govern de la Generalitat en les seves arengues públiques.
  • Mètode de càrrega-benefici. Que imputa els ingressos amb un criteri més ampli, considerant els potencials beneficiaris de la mesura. Amb aquest mètode, per exemple, s’imputaria a Catalunya una part proporcional de la despesa feta en alta velocitat ferroviària a Castella-la Manxa, perquè també se’n beneficia Catalunya des del moment que hi passa l’AVE Barcelona-Madrid.

Tots dos mètodes són correctes, tot i que serveixen per expressar fenòmens econòmics diferents, segons detalla el Departament d’Economia en una monografia elaborada el 2011. Així, mentre que l’un, el del flux monetari, intenta mesurar l’impacte econòmic generat per l’activitat del sector públic central en un territori; l’altre, el de càrrega-benefici, intenta calcular l’impacte de l’actuació del sector públic central sobre el benestar de la ciutadania que resideix en un territori. 

En definitiva, són dos enfocaments complementaris que no s’han de confrontar. Si el criteri de flux monetari és més apropiat per analitzar la influència que té l’acció del sector públic sobre el creixement econòmic d’un territori, en canvi, el criteri de càrrega-benefici és més adequat per analitzar l’acció del sector públic en termes redistributius i d’equitat. L’ús de l’un o de l’altre, per tant, depèn de l’objectiu d’anàlisi que es vulgui aconseguir. A aquests càlculs se sol aplicar, a més, una fórmula de neutralització dels comptes, perquè les xifres es puguin comparar un any rere l’altre. 

En qualsevol dels càlculs, però, el resultat és negatiu per a Catalunya. A més, si s’analitzen amb perspectiva les dues gràfiques que us mostrem en l’article, el dèficit no ha deixat d’augmentar. Així ho recull el darrer informe presentat per la Generalitat, que publica les dades oficials fins al 2016. D’aleshores ençà, segons el conseller Giró, la xifra encara hauria empitjorat. En conclusió, la política econòmica del govern espanyol és perjudicial per als interessos dels catalans i impedeix que Catalunya assoleixi la seva independència econòmica. Ens hi posem ja a construir la nostra sobirania financera?

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Independència econòmica

6min lectura

“Independència econòmica és que no depens de ningú ni de

Economia

Desdolarització: una tendència a l’alça

4min lectura

L’hegemonia del dòlar com a moneda de referència en el

Economia

El govern em pot embargar els estalvis?

5min lectura

El nou projecte de Llei de Seguretat Nacional obre la



Mike Tyson deia que “tothom té un pla fins que se li dona un cop de puny a la cara”. La revolució Fintech, esperonada per la crisi del 2008 i la pandèmia global de la Covid-19, està fent tremolar els pilars de la banca tradicional, i forçant un canvi de paradigma en el món de les finances. Analitzem l’entrada d’aquests nous actors en un sector de l’economia que fins fa poc semblava immutable.

 

El naixement i popularitat de l’e-commerce, o comerç electrònic, va anar acompanyat del desenvolupament de tecnologies i plataformes de pagament fetes a mida per aquesta nova realitat. Processadors de pagaments en línia, com PayPal, globals, segurs, gratuïts, i oferint múltiples opcions de pagament, van liderar una tendència on noves empreses que combinen la tecnologia i els serveis financers generen un sector econòmic emergent, i van guanyant terreny en un àmbit dominat per la banca tradicional.

Les xifres parlen per si soles, el mercat fintech global estava valorat en 5.504,13 milions de dòlars el 2019, i s’espera un creixement d’un 23.58% en els pròxims anys.

Les noves tecnologies han entrat al sector financer amb força, i les anomenades empreses fintech, de tecnologies financeres, s’estan fent seu un mercat especialment de públic jove, ‘nadiu digital’, hiperconnectat, i que no entén la complicació, lentitud i comissions desorbitades a les quals ens té acostumats la banca tradicional.

Quines són les principals diferències?

  • Objectius: Mentre que els bancs tradicionals ofereixen més productes, i a una clientela més amplia, les fintech estan especialitzades en productes encaminats a cobrir una deficiència en el mercat.
  • Experiència de client: La premissa central d’una fintech és una bona experiència de client basada en l’agilitat i accessibilitat virtual als seus serveis, sense la necessitat d’una presència física, i els llargs tràmits sovint associats amb els bancs més orientats a processos.
  • Tecnologia: És una de les principals característiques que defineixen a les fintech, un ús extens de la IA, machine-learning, i automatització per accelerar la introducció al mercat de nous productes o processos que milloren l’eficiència, lliures d’una infraestructura heretada que limita la interacció entre múltiples plataformes i alenteix el llançament de nous productes o serveis  per part dels bancs tradicionals.

Renovar-se o morir

Per fer front al desafiament que presenten aquests nous actors, els bancs també han adoptat les noves tecnologies, agilitzant els seus procediments, o fins i tot creant les seves pròpies fintech subsidiaries. Però sense oblidar les seves fortaleses, com estar supeditats a una regulació més estricta associada a un menor risc financer, i que tanmateix possibilita una major oferta de serveis lligats a aquesta regulació. 

Aquestes mesures, juntament amb el tancament d’oficines físiques i la reducció de plantilla per apropar-se a les ràtios de client-empleat més eficients, i típics de les fintech, només són alguns dels recursos que la banca tradicional està emprant per adjudicar-se aquest segon “round”. Una lluita que va per llarg, però que ja té un guanyador, el consumidor, que ha vist augmentada la seva oferta de serveis financers, més competitius, i que li donen més poder de decisió en les seves fiances personals.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Les fintech, el futur de la banca és ara

4min lectura

Cada vegada són més les empreses que fusionen

Economia

La revolució bancària

5min lectura

Sigui per la pandèmia arran de la covid-19, o pel fet de reinventar-se quant a serveis

Economia

La Banca comunitària

5min lectura

Últimament no parem d’escoltar les paraules “productes Km 0”, “digitalització”



Els propietaris d’un habitatge, quan arriben a l’edat de la jubilació, poden considerar diverses opcions per a mantenir estable el seu nivell de renda. Expliquem l’opció de la hipoteca inversa.

 

La hipoteca inversa és, ras i curt, un crèdit que concedeix una entitat financera, que és garantit per una hipoteca que recau, normalment, sobre l’habitatge habitual del client. Si en una hipoteca ordinària es demanen els diners per a adquirir l’habitatge, i el deutor ha de tornar-los de manera periòdica, en la hipoteca inversa s’ofereix la propietat a canvi de rebre el préstec en prestacions també periòdiques, o en la quantitat acordada d’un sol cop.

Aquest producte està destinat a persones que superen els seixanta-cinc anys, a aquelles amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, o que tinguin una severa o gran dependència. La hipoteca inversa sobre l’habitatge del qual són propietaris, els aportarà una renda addicional, alhora que la devolució d’aquest préstec no els serà exigible fins al moment de la seva defunció.

Hem de considerar que, al contrari que en una hipoteca normal, el deute no es va pagant i disminueix amb el temps. Al contrari, aquest augmenta a mesura que es van rebent prestacions i fins que el titular mor o s’assoleix el percentatge màxim segons el valor de taxació acordat quan se signa la hipoteca. Arribats a aquest cas, els hereus podrien optar per fer-se’n càrrec de la devolució fins a extingir el deute, si volen mantenir la propietat.

Els avantatges d’una hipoteca inversa

Aquest producte neix als anys seixanta als Estats Units i al Regne Unit, on, amb el nom de reverse mortgage, es va expandir sota la idea de fer servir un immoble, del qual s’és propietari, per a obtenir finançament. A Espanya es va adaptar i es troba regulada per la Llei 41/2007, en la seva disposició addicional primera (DA 1a). Després va ser modificada en l’article 5 de la Llei 1/2013, que reforçava la protecció dels deutors, entre altres detalls.

Arribats a l’edat de la merescuda jubilació, per a moltes persones pot ser interessant l’alternativa de la hipoteca inversa, per a no veure reduït el nivell de vida quan es deixa de treballar. A Catalunya es donen factors com ara un índex molt elevat de propietaris dels seus habitatges, l’augment de la longevitat, i unes perspectives no massa bones per a les pensions o les prestacions públiques, que obren el mercat d’aquest producte.

Un altre avantatge és que la propietat de l’habitatge no es transmet, sinó que es conserva, de manera que el beneficiari rep la renda i pot seguir vivint a casa seva, o, fins i tot, pot llogar-la. Ara bé, seran els hereus els que, per a mantenir l’immoble, quan es produeixi la defunció del titular, hauran de decidir si fan front al deute acumulat.

 

Com es calcula la renda

El primer que s’haurà d’establir serà la quantitat de capital que s’oferirà com a préstec en la hipoteca. Per a fer-ho, l’entitat considerarà, en primer lloc i més important, el valor de l’immoble que s’ofereix com a garantia. Per això, una taxació correcta serà fonamental. També es tindran en compte l’edat del titular, la seva esperança de vida, o si l’habitatge és o no l’habitual.

Les rendes que es rebran es calcularan en funció del capital acordat del préstec i condicionades per com decideixi el titular rebre-les. En primer lloc, es pot fer en un sol ingrés total o bé de forma periòdica (normalment, un pagament mensual). En segon lloc, i si s’opta per l’opció periòdica, també es pot escollir que sigui temporal o vitalícia.

Amb l’opció temporal, els pagaments es rebran fins que s’hagi exhaurit el total del capital acordat. El client no rebrà ja més ingressos, però tampoc haurà de fer front al deute fins a la seva defunció. El deute, això sí, continuarà generant interessos. L’opció vitalícia estira el capital durant tota la vida del client i, per tant, les quantitats rebudes seran menors.

Per últim, cal apuntar que les rendes de la hipoteca inversa no tributen com a rendiment en l’impost sobre la renda de les persones físiques i presenta exempcions en els pagaments dels documents notarials i actes jurídics que calen per a formalitzar-la.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Per què els bancs no volen dipòsits?

4min lectura

Ara mateix tenir diners al compte corrent s’ha convertit en

Comunitat

Què acceptar i què no en llogar un habitatge

4min lectura

En el mercat immobiliari, i concretament en el del lloguer

Finances

Reps l’assessorament financer adequat?

5min lectura

Només un 13% dels clients reben assessorament financer de



L’avantprojecte per la reforma de llei de seguretat nacional espanyola preveu que, en cas d’una crisi greu, els ciutadans majors d’edat puguin ser obligats a “fer prestacions” per l’estat, que també podrà intervenir, ocupar o requisar provisionalment béns i capital que consideri necessaris. 

 

Així ho estableix l’esborrany de l’avantprojecte publicat pel diari El País, i que modifica la Llei 36/2015 de seguretat nacional. Unes mesures que ja estaven, en part, contemplades per la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil per casos d’emergència, però que ara s’amplien a l’àmbit de la seguretat nacional.

 

Embargar béns i capital

Un dels punts més polèmics i que ha generat més crítica per part de l’oposició, consternació a les xarxes socials, i debat entre experts jurídics, és el referent a la possibilitat, en condicions extremes, de què l’estat tingui potestat per embargar o requisar els nostres béns i capital. Això sí, amb el dret a ser indemnitzats per perjudicis econòmics a l’activitat empresarial, però sense compensació per qualsevol obligació de fer una prestació personal.

Cal tenir en compte que es tracta d’un esborrany que encara no ha estat aprovat i que ha de passar a tràmit per les Corts. No obstant això, l’ambigüitat i manca de concreció donen peu a diferents interpretacions jurídiques que creen desconfiança.

Com ens explica l’Arcadi Sala-Planell, cap del Departament Legal d’11Onze, l’avantprojecte de llei és poc precís. «Està fet de manera que el Gobierno pugui actuar amb tota llibertat i discrecionalitat, gràcies a la imprecisió de l’articulat, que permet una interpretació jurídica massa àmplia». 

L’ex-lletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Urías, opina que «la llei ha d’incloure mecanismes per a evitar que ningú no pugui utilitzar-la en el futur per a fins desproporcionats o il·legítims» i insisteix que la reforma «haurà de ser tan detallada com sigui possible» i hauria d’incloure des d’«un llistat de catàstrofes o emergències per les quals es podria aplicar, fins a quines autoritats estan capacitades per a garantir el seu compliment i, fins i tot, el desenvolupament d’un règim de sancions». 

 

Garantir recursos crítics

És evident que lliçons apreses durant la pandèmia de la Covid-19 i la subseqüent declaració de l’estat d’alarma han influenciat la redacció del text d’aquest avantprojecte de llei. L’especulació a conseqüència de l’excés de demanda i la manca de certs productes bàsics com les mascaretes o EPI, va provocar una pujada de preus extravagant i escenes dramàtiques de sanitaris treballant sense els equips de protecció adequats.

En un context de crisi extrema els governs es volen assegurar de tenir suficients eines legals per garantir recursos crítics. Un concepte que no és nou i pel qual altres països, com els EUA, ja tenen lleis similars que han utilitzat durant la pandèmia per instar a les empreses a col·laborar amb les autoritats estatals en la superació de la crisi. 

Dit això, estem parlant d’una llei ordinària, però que, com han assenyalat els juristes, pot afectar els nostres drets fonamentals, i que possiblement es tramitarà com a una llei orgànica per evitar problemes jurídics i tenir totes les garanties legals. Una tramitació que haurà d’anar acompanyada d’un articulat més precís i detallat per garantir que no pot haver-hi un abús d’autoritat pels representants del poder executiu de l’estat.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Per què els bancs no volen dipòsits?

4min lectura

Ara mateix tenir diners al compte corrent s’ha convertit en

Finances

Com trobar finançament alternatiu als bancs

4min lectura

Actualment, existeixen altres opcions i ben diverses que

Finances

L’ansietat financera existeix

4min lectura

Un problema real que condiciona la vida de les



Quins són els passos a seguir per a tramitar una herència? Quins impostos he de pagar i en quins tinc reduccions? Què passa si hereto un immoble? Resolem tots els dubtes en aquesta guia ràpida per a tramitar herències.

 

El primer que cal tenir en compte és que cada cas pot tenir particularitats concretes segons la massa hereditària, la situació familiar o la comunitat autònoma on es trobi, de manera que serà convenient buscar assessorament personalitzat. Tot i això, cal conèixer els passos per a tramitar una herència i tenir en compte la següent informació abans d’iniciar el tràmit.

 

Quina documentació necessitarem?

Comptarem amb tres documents que ens acompanyaran al llarg de tot el tràmit:

  • Certificat de defunció, on s’indiquen les dates de defunció i de registre i les dades del causant. Es pot obtenir al Registre Civil, sigui presencialment, per correu o de forma telemàtica des del Ministeri de Justícia. 
  • Certificat d’últimes voluntats. És el document que indica si el causant havia atorgat testament o no, i en cas d’haver-ho fet, a quin notari, de manera que ha de concordar amb el testament real. Es pot obtenir a les gerències territorials del Ministeri de Justícia, per correu, o des de la web del Ministeri.
  • Testament. En el cas que n’hagi fet, serà el document base des d’on es nomenaran els hereus, les parts que els corresponen i els béns a heretar. Si no existeix testament, es crea el document abintestat, en el qual s’adjudica l’herència per rang sanguini tal com dicta la llei.

Impost de successions: com calcular-lo?

En primer lloc, cal calcular el valor imposable, és a dir, el valor real de l’herència, i en cas que hi hagi béns immobles, es valorarà segons el preu actual del «mercat». També s’inclouran les assegurances de vida. Al valor imposable caldrà restar-hi deutes i càrregues deduïbles, que en el cas dels immobles a Catalunya es poden reduir fins al 95 % si es compleixen els requisits sol·licitats per l’Agència Tributària de Catalunya, amb un màxim de 500.000 euros.

La base imposable menys les reduccions oportunes donaran l’import de la base liquidable, és a dir, l’import final a pagar. A Catalunya, l’impost de successions i donacions oscil·la entre el 7 % i el 32 %, en funció de la quantitat heretada, i s’ha d’abonar en un màxim de sis mesos des de la data de defunció. 

 

Els deutes també s’hereten?

Sí, els deutes s’hereten, i també ho fan les hipoteques. En cas d’heretar un immoble amb hipoteca, al pagament de l’impost de successions caldrà sumar-hi els impostos municipals de l’immoble i les quotes mensuals corresponents al préstec. El canvi de titularitat d’hipoteca serà gratuït. Avui dia, però, la majoria d’hipoteques i préstecs personals compten amb assegurança de vida vinculada i, per tant, en cas de defunció del titular la mateixa assegurança abonarà la quantitat pendent. En cas que la hipoteca heretada tingui clàusules abusives, el nou titular les podrà reclamar perquè siguin anul·lades.

 

Qui pot reclamar la llegítima?

L’article 425-9 del Codi civil de Catalunya reconeix el dret a la llegítima, en el qual els descendents poden reclamar el 25 % de l’herència, independentment de les últimes voluntats del causant. En cas de no tenir fills, seran els ascendents, pare o mare. Encara que s’hagi especificat un hereu universal, aquest només tindrà accés al 75 % de l’herència, excepte si els legitimaris renuncien a la llegítima. 

 

Què passa si renunciem a l’herència?

En cas de no poder-ho assumir (amb préstec o sense), les persones que hereten tenen l’opció de renunciar-hi. Una renúncia pura no té cap cost, més enllà de l’impost de successions que anirà a càrrec de la nova persona que hereta. En funció del parentiu amb la persona difunta, aquest impost serà més o menys alt. Si es renuncia a favor d’una persona determinada, aleshores sí que caldrà abonar l’impost de successions, ja que cal acceptar l’herència per a després poder-ne fer la transmissió.

Per a tenir més informació concreta sobre el procés d’herència i els impostos vinculats podeu consultar la guia de l’Agència Tributària de Catalunya.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Ep. 3 | Abusos bancaris: clàusules hipotecàries

1min lectura

Hi ha més de 80 clàusules hipotecàries abusives i les

Finances

Reps l’assessorament financer adequat?

5min lectura

Només un 13% dels clients reben assessorament financer de

Finances

El pla Moves III per comprar cotxe és per a mi?

4min lectura

Des del 10 d’abril de 2021 estan



Ara mateix tenir diners al compte corrent s’ha convertit en un problema, un problema pels bancs i un problema pels usuaris dels bancs. El nivell de comissions bancàries suportades pels diners guardats als comptes corrents és desmesurat. Ens estan cobrant per tenir els diners dipositats i l’única manera d’estalviar-nos aquesta comissió és invertir en algun dels seus productes financers: un fons d’inversió, un producte per la jubilació… Això està passant a la majoria de bancs d’arreu d’Europa. Tornarem a guardar els diners sota la rajola o el matalàs?

 

Per què els bancs cobren pels dipòsits

La resposta és perquè els tipus d’interès negatius estan perjudicant el compte de resultats dels bancs. Per tant, que els clients dipositin els seus diners al banc genera un cost i cap benefici. 

Suposem que dipositem 10.000 € al nostre compte corrent al banc. Aquests diners, el banc els ha de guardar i tenir-los disponibles per quan en vulguem disposar. Si hi ha 100 persones que totes hi dipositen 10.000 €, el banc tindrà a les seves mans 1.000.000 €. Amb aquesta quantitat de diners el banc pot fer dues coses: o prestar-los, o mantenir-los en efectiu. Prestar-los comporta un risc i mantenir-los en efectiu comporta una sèrie de costos, ja sigui per la necessitat de comptar amb un emmagatzematge d’alta seguretat o per l’opció de fer un dipòsit al Banc Central Europeu.

Per què els dipòsits al BCE tenen un cost

El dipòsit al Banc Central Europeu té un cost de -0,50% per les entitats bancàries. Això vol dir que, per dipositar el milió d’euros de l’exemple, l’entitat financera hauria de pagar aproximadament uns 5.000 € de cost.

L’objectiu del Banc Central Europeu mantenint els interessos negatius és empènyer les institucions financeres a incrementar els préstecs a empreses i consumidors i, d’aquesta manera, reactivar l’economia del consum. Així mateix, el Banc Central Europeu ha optat per penalitzar l’estalvi amb l’objectiu que els diners es moguin, s’inverteixin i es gastin. La idea és dinamitzar l’economia i pal·liar les magres perspectives macroeconòmiques del continent.

Ara bé, a causa de la incidència de la COVID-19, els estalvis de les famílies han augmentat i, per tant, hi ha hagut un augment de la liquiditat, i el valor dels dipòsits ha anat en augment. Així doncs, a causa dels interessos negatius, els bancs han hagut de pagar grans quantitats de diners per dipositar tota aquesta liquiditat al Banc Central Europeu. 

Com que els bancs obtenen rendibilitats negatives per la liquiditat, ja no volen captar més diners i han deixat d’oferir dipòsits a termini fix i remuneració en els seus comptes. Lluny del nostre abast queda el record financer de l’any 2008, quan l’Euríbor estava per sobre del 5% i existien dipòsits que et bonificaven amb un 10% o un 11% TAE a un mes. O d’altres, que donaven un 7,5% TAE en tres mesos; o dipòsits al 5% o 6% al mig i llarg termini. Si algun dia tornem a tenir dipòsits d’aquest tipus, serà perquè l’Euríbor haurà tornat a pujar.

Tornen la rajola o el matalàs?

Ara bé, la solució tampoc és guardar els diners dins el matalàs o sota la rajola, ja que la pèrdua del valor dels diners, a causa de la inflació, també ens fa minvar el poder adquisitiu. Ara mateix, la solució a tot aquest garbuix és una equació bastant complicada sobre què és el que vull fer amb els diners estalviats, quant de temps els vull tenir aturats, etc. Aquestes i d’altres qüestions ens poden orientar sobre què hi podem fer. Però això ja són figues d’un altre paner.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Finançament alternatiu als bancs

4min lectura

Com trobar-lo

Economia

Les fintech

4min lectura

El futur de la banca és ara

Des del 10 d’abril de 2021 estan disponibles les ajudes del Pla MOVES III (o Pla Moves 2021), que s’estendrà fins a l’any 2023. Aquest pla d’ajuda a la compra de vehicles electrificats compta amb un pressupost inicial de 400 milions d’euros, ampliables fins a 800 milions, si la demanda ho justifica.

 

El pressupost de les ajudes es dividirà per comunitats autònomes, en funció de la seva població. Tenint això en compte, Andalusia seria la més beneficiada amb 71,35 M€; seguida de Catalunya, amb 65,79 M€; Comunitat de Madrid, amb 57,15 M€; i Comunitat Valenciana, amb 42,63 M€. Això sí; no és possible presentar sol·licituds fins que les comunitats autònomes activin els seus plans

Hi ha dos tipus d’ajuda:

  • Per a la compra de vehicles elèctrics i híbrids endollables.
  • Per a la instal·lació i desenvolupament de punts de recàrrega a tot el territori —segons la població, es pot obtenir fins al 80% del cost total de la instal·lació.

A més de turismes, també es dona suport a la compra de furgonetes, motos i quadricicles. Al contrari que amb el pla anterior, MOVES II, queden fora d’aquest pla actual camions i autobusos, cotxes de gas o bicicletes elèctriques.

Ajuts per a particulars

Per als turismes, les ajudes poden arribar fins als 7.000 €, sempre que, a canvi, es lliuri un cotxe per al desballestament amb una antiguitat superior als set anys.

Els tipus de vehicles que es poden beneficiar del Pla són: 

  • Turismes 100% elèctrics (EV o BEV) amb autonomia elèctrica superior a 90 quilòmetres. Per aquests, l’import màxim pot arribar als 7.000 €. Els requisits són:
    • Lliurar un cotxe amb més de set anys d’antiguitat per a desballestar. Altrament, l’import es redueix a 4.500 €.
    • L’import (sense IVA) de compra del nou cotxe elèctric no podrà superar els 45.000 €, o 53.000 € si és de 8 o 9 places.
    • Aquestes mateixes condicions s’apliquen a híbrids endollables (PHEV) amb més de 90 quilòmetres d’autonomia homologats (molt pocs els aconsegueixen)
  • Turismes híbrids endollables (PHEV) amb autonomia elèctrica d’entre 30 i 90 quilòmetres.
  • Turismes amb tecnologia de pila de combustible (FCV o FCHV). Els requisits són:
    • La subvenció màxima és de 5.000 €, a canvi d’un cotxe amb més de set anys d’antiguitat per a desballestar. Altrament, l’ajuda serà la meitat, 2.500 €.
    • El preu de compra no pot superar els 45.000 € (sense IVA).

 

Síntesi del Pla per a particulars, autònoms i administracions públiques

Els turismes i SUV són de la categoria M1. L’N1 inclou vehicles de mercaderies de pes inferior a 3,5 tones. Els L6e i L7e, quadricicles i els L3e, L4e i L5e són motocicletes i tricicles.

 

Síntesi del Pla per a PIMES

Síntesi del Pla per a grans empreses

Per tal d’evitar que les ciutats concentrin el gruix de les ajudes, el govern espanyol ofereix ajudes més grans a municipis amb menys de 5.000 habitants i als seus veïns. En aquests casos, és un 10% més del que s’indica a les taules superiors. Això sí, s’ha de mantenir l’empadronament en aquest mateix municipi durant alguns anys.

També s’estableix un increment del 10% de l’ajuda per a serveis de VTC, taxis i per a titulars amb discapacitat.

El govern espanyol espera que, amb aquestes ajudes, el 2023 hi hagi, almenys, 250.000 vehicles elèctrics en circulació. També un mínim de 100.000 punts de recàrrega (tant públics com privats).

En l’apartat econòmic, els càlculs governamentals preveuen que el Pla Moves III suposarà una aportació extra de 2.900 milions d’euros al PIB espanyol i que generi prop de 40.000 llocs de treball al llarg de tota la cadena de valor.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Circular sense distintiu ambiental

4min lectura

Fins quan puc?

Sostenibilitat

Micromobilitat

5min lectura

La nova mobilitat urbana

Finances

Nova tarifa elèctrica

4min lectura

Com t'afecta?



Cada any hi ha milions de persones arreu del món que pateixen els efectes de les estafes en línia. La digitalització ha accelerat aquest tipus de crim digital que cada vegada és més freqüent, però com podem prevenir i evitar els greus efectes que se’n deriven?

 

  • Estafes físiques o digitals: què les diferencia?

Les estafes han estat sempre presents en la vida diària de tots nosaltres. Qui no s’ha sentit estafat en descobrir que un producte no era el que esperava? O qui no s’ha vist amb la necessitat de vigilar bé les seves pertinences mentre mira un espectacle de carrer en llocs concorreguts com les Rambles de Barcelona? Les estafes en línia simplement són aquests esdeveniments però centrats en l’àmbit digital, que impliquen el robatori de la nostra identitat o dels nostres diners mitjançant diverses martingales, igual que en la vida real.

La raó fonamental per la qual estan en auge és que en el món presencial tenim molta més experiència en evitar-les, ho portem fent tota la vida, mentre que els fraus en línia són un esdeveniment nou per a la majoria de nosaltres i se’ns fan molt més feixucs d’evitar, especialment per a aquells que encara no estan del tot habituats a l’àmbit digital. Com ens en podem protegir?

  • La informació és poder

La paraula clau és prevenir. Ja ho diu la dita: val més prevenir que curar, frase que al món digital li va com l’anell al dit. A diferència del que passa en moltes estafes físiques, amb el frau en línia és molt difícil identificar a qui ho està duent a terme, sent per tant complicat perseguir-lo i fer que retorni allò que ha robat. Així doncs, la millor opció és prendre suficients precaucions perquè no passi.

Una de les més importants és controlar la informació que donem de nosaltres mateixos a la xarxa. I és que val la pena recordar que molts estafadors virtuals s’aprofiten de la informació que la gent hagi pogut deixar accessible al núvol per a intentar fer-los caure en un parany: per exemple, rebre un missatge d’una suposada empresa de missatgeria el dia que esperes un paquet pot ser l’escenari perfecte per fer-te clicar un missatge fals i caure a la trampa.

El millor que podem fer, doncs, és posar-los les coses difícils i no posar a internet detalls que no volem que la gent aliena a nosaltres sàpiga. Això pot suposar canviar la configuració de privacitat de les nostres xarxes socials, posant per exemple el perfil en privat, o restringint la informació que pot veure la gent que no tinguis agregada. 

A més, també hauríem de vigilar amb la informació que donem a terceres persones. Si en un correu, missatge o trucada ens demanen informació personal o una contrasenya, comprovar que realment l’emissor del missatge és qui diu ser: per exemple, comparant el remitent del correu electrònic amb el que figura a la pàgina web oficial de l’emissor.

  • Protegir el nostre compte per protegir-nos a nosaltres

L’altre aspecte que no hem de descuidar és el nivell de protecció dels nostres comptes, ja siguin els de les nostres xarxes socials, el del correu electrònic o el de l’aplicatiu del banc. És aconsellable tenir-hi una bona contrasenya, incloent-hi si pot ser números, lletres (en majúscula i minúscula) i algun caràcter especial, com ara un interrogant o unes cometes. 

És també recomanable activar l’autenticació en dos factors o passes en les pàgines en les quals puguem activar-la. És una funció de seguretat que activa dos processos d’identificació de l’usuari diferents en lloc d’un, així que una persona externa necessitaria haver robat molta més informació personal per a poder accedir al compte.

  • Protegir-nos sense obsessionar-nos

Cada vegada es produeixen més delictes en línia, però això no significa que ens hàgim d’obsessionar amb les mesures de seguretat. Tal com passa en la vida real, per molt que vigilem, a vegades és possible que t’atraquin igualment, i en l’àmbit digital passa el mateix: pots haver-te protegit a un alt nivell, però en qualsevol petit detall hi ha la possibilitat que una tercera persona ho vegi i se n’aprofiti.   

En definitiva, gaudir de les xarxes socials i navegar per internet sense perill és possible, i seguir aquests consells us servirà com a mesura de precaució. Això sí, cal recordar sempre que el risc existeix, i, per tant, no val la pena posar-nos paranoics en aquest sentit, ja que els resultats poden ser contraproduents. Tenir sentit comú, evitar totes aquelles pràctiques que creiem que no ens convenen i controlar la nostra privacitat seran claus en aquesta lluita contra el frau en línia.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Pagar en línia

5min lectura

És segur?

Economia

Euro digital

4min lectura

El final dels diners físics

Economia

Les fintech

4min lectura

El futur de la banca és ara



L’acceleració de la digitalització ha estat un dels reptes més importants per les pimes durant la pandèmia.Les dades diuen que un 70% de les empreses a Espanya s’han digitalitzat durant la pandèmia segons la consultora IPG. Això vol dir que 7 de cada 10 han obert una botiga en línia.

 

Si bé a moltes pimes ja fa anys que la digitalització els ronda pel cap i era un dels temes pendents, la pandèmia ha accelerat i ha fet que en temps rècord moltes empreses estiguin en línia i, gràcies a això, segurament no han hagut de tancar les portes.  Es considera pime una empresa de menys de 250 treballadors i la facturació de la qual no supera els 5 milions d’euros.

  • El cost de la digitalització 

Quan una pime cerca per internet la manera de digitalitzar-se, probablement li sortiran moltes ofertes i a preus molt econòmics d’empreses que es dediquen a aquest món. Fins i tot, podrà comprar un domini, cosa que li suposarà una despesa menor, ja que per 10 € a l’any se’n pot tenir un. També podrà trobar moltes pàgines que li facilitaran plantilles i, si ho acompanya amb imatges, podrà arribar a fer, tota sola, una pàgina web.

Però, com diu la dita: si ets confiter, fes confits.

Són molts els elements a tenir en compte a l’hora de fer un comerç electrònic. Depèn del negoci que es tingui, de si es disposa d’un catàleg extens, de si es treballa en l’àmbit internacional, o de si es tenen novetats constantment. El més aconsellable, a l’hora de digitalitzar el negoci,  és contractar una agència que ajudi a posar en marxa aquest gran projecte. Són moltes coses les que s’han de tenir presents, i disposar d’un bon e-commerce, que funcioni perfectament i que no tingui errors, serà la clau de l’èxit.

  • Coses a tenir en compte

Abans de posar en marxa una botiga en línia, s’ha de tenir en compte:

  1. Fer una anàlisi de la competència: navegar per internet (mirar webs i xarxes socials).
  2. Fer una anàlisi de la mateixa empresa: identificar el propi e-commerce. Decidir si es pot fer amb la gent interna de l’empresa o si es necessita ajuda externa, com és el cas d’una agència especialitzada en pàgines web. 
  3. Tenir en compte el temps estipulat necessari per a fer una pàgina web, ja que sempre pot sortir algun imprevist. Per això, cal que no es comuniqui la data de sortida del negoci a les xarxes fins que aquest no estigui assegurat al 100%.
  4. Un cop la pàgina web ja estigui en marxa, s’ha d’actualitzar constantment.
  5. S’ha de ser molt ràpid: quan un usuari pregunti sobre algun producte o servei, s’ha de contestar com més aviat millor perquè, si no, hi ha el risc que potser ho acabarà comprant en un altre lloc.

La pandèmia ha canviat els hàbits de consum, i també ha deixat clar que, si es vol mantenir el negoci, s’ha de tenir un lloc en línia perquè els possibles clients puguin trobar i veure el que s’ofereix.

Estem a l’era de l’omnicanalitat, i cal tenir la capacitat de satisfer tant un client que compra en la botiga física, com el que compra en línia, com el que ho fa a través d’una trucada o a través d’un correu electrònic, o, fins i tot, ho fa a través de les xarxes socials del negoci.

  • El passat 

Fa anys, era impensable pensar que una empresa, pel fet de tenir una pàgina web, podria aconseguir clients. Fins aleshores, la tècnica per aconseguir compradors, normalment era exclusivament mitjançant un equip comercial que, juntament amb una estratègia de màrqueting, feien el que s’anomena “porta freda”, és a dir, vendre el producte o servei des de zero. Aquesta tasca comercial, en moltes ocasions, podia durar setmanes o mesos. 

  • El present  

Avui dia, quan s’obre un negoci, encara que s’ofereixin serveis, cal tenir una pàgina web on els possibles clients puguin veure què s’ofereix, què s’ha fet, l’equip que forma l’empresa, i una cosa essencial, la filosofia d’empresa que es té (la missió i la visió). Amb només aquesta informació, el possible client pot fer-se una idea de qui s’és.

Aparentment, pot semblar molt més fàcil arribar al client a través d’una pàgina web que fent-ho amb un equip comercial, però no és ben bé així. Tot no és tenir una pàgina web. Les xarxes socials són una altra eina que s’ha de tenir molt present en la societat d’avui dia que està permanentment connectada.Durant la pandèmia, les empreses han hagut de digitalitzar els seus negocis. Aquesta ha estat l’única manera d’obtenir ingressos. Les dades ens diuen que 7 de cada 10 empreses que abans del confinament no tenien un e-commerce  han hagut de pujar al carro de la digitalització si no volien tancar el negoci. El sector de l’alimentació, la moda, l’electrònica, la bellesa i els productes de la llar són els que més s’han pogut beneficiar d’haver fet aquest pas.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Digital banking

6min lectura

com la digitalització dels serveis bancaris està canviant la societat

Economia

Catalunya líder

5min lectura

líder en empreses innovadores

Economia

Èxit empresarial

6min lectura

compartir responsabilitats



La pandèmia de Covid-19 ha fet molt mal a les empreses catalanes. Per acabar-ho d’adobar, les que més han rebut, han estat les empreses més petites. Les que no han hagut de tancar, han sofert una davallada de vendes important i, en molts casos, s’han vist obligades a incloure treballadors en un ERTO o, fins i tot, a acomiadar-ne. Aquest primer trimestre de 2021, però, s’albira una certa recuperació en l’activitat econòmica.

 

Segons l’Idescat, l’1 de gener de 2020 estaven establertes a Catalunya un total de 637.772 empreses (exclou la producció agrària, pesquera, i els serveis domèstics). 

Si considerem només el criteri de nombre d’assalariats, la suma d’autònoms (empreses sense assalariats), microempreses (menys de 10 treballadors) i petites empreses (menys de 50 treballadors) és de 629.332, més del 98% de tot el teixit empresarial català. De fet, només la suma d’autònoms i microempreses ja supera el 94% del total a Catalunya.  

  • Com més petita l’empresa, més ha “rebut”

La mida de les empreses ha resultat estar fortament relacionada amb el seu grau de vulnerabilitat davant la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia. 

A finals de febrer d’enguany, a l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre l’activitat empresarial (EBAE), es llegia que les petites empreses van ser les que van patir amb major intensitat els efectes de la crisi durant el 2020, atès que van perdre, de mitjana, el 19% de la seva facturació, quan les grans només la van reduir un 12,4%.

La caiguda de les vendes se suavitzava a mesura que creixia la mida de l’empresa. Aquesta mateixa tendència s’ha observat en l’ocupació efectiva -una vegada descomptats els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO)-. 

  • Tots els sectors n’han estat més o menys afectats

A Catalunya, el 74% del PIB correspon al sector serveis, una activitat econòmica fortament depenent del turisme. Així, el president del Gremi de Restauradors de Barcelona, Roger Pallarols -tot i que sense dades precises encara-, creu que a Catalunya la proporció de negocis que han tancat per no tornar a obrir mai més pot arribar al 25%

Altres sectors, com el comerç i la indústria, també han sofert un impacte rellevant. Segons l’estudi de PIMEC, Evolució de la pime industrial catalana el 2020 i perspectives per al 2021, el 54% de les pimes industrials catalanes han tancat l’any de la COVID-19 amb resultats per sota dels assolits el 2019. Fins a un 29% han destruït ocupació, mentre que només el 22% ha augmentat la plantilla.

Aquesta forta relació entre la “salut” de les empreses i els nivells d’ocupació, acaba tenint un impacte directe en el benestar de les persones.

  • Les perspectives: un bri d’esperança

Aquests primers mesos del 2021 comencen, però, a enviar-nos un missatge d’esperança. 

Segons dades del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya en el seu Butlletí de conjuntura laboral i sectors productius. 1r trim. 2021, el 1r trimestre de 2021 s’està produint una recuperació notable de l’activitat econòmica i això es reflecteix en l’evolució del mercat laboral. El mes de maig de 2021 mostra un descens de l’atur registrat en -3,1%. El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social ha pujat +1,1%, respecte del mes anterior, i la contractació ha crescut un 11%

Un altre motiu d’esperança es pot trobar al primer Scanner Startups Ecosystem, elaborat per Barcelona Tech City i Closa Investment Bankers, a partir de les operacions tancades el 2020. En ell s’assenyala que l’any passat les tecnològiques espanyoles van fregar els 2.100 M€ en finançament, un increment del 4,3% -malgrat que el PIB d’Espanya va retrocedir l’11% per l’impacte de la covid-19- i que en els primers quatre mesos del 2021 el sector ja ha recaptat prop de 1.800 M€, gairebé tant com en tot l’any passat. Un 41% dels enquestats manifesta que ha incrementat la plantilla en l’últim any, respecte al 31%, que l’ha retallada. L’estudi torna a confirmar que Barcelona és el focus de la inversió en empreses emergents a l’Estat. 

Una altra dada positiva és que la digitalització de les empreses -que fins a la pandèmia podia ser més o menys opcional-, s’ha tornat gairebé obligatòria. La M. Rosa Agustí, presidenta de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), ho explica així: “la pandèmia ha provocat que un 90% de les empreses gironines gestionades per dones s’hagin digitalitzat i venguin a través d’internet”.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Dones economistes

4min lectura

Que no trobaràs als llibres d'història

Economia

Repartir fons europeus

3min lectura

Com es repartiran ajudes destinades a la recuperació del nostre teixit empresarial