11Onze Recomana: Retorn Mensual, un 22% en 2 anys

Seguim ampliant les opcions d’estalvi per a la comunitat. Després de la bona acollida de Finança Litigis, el mateix proveïdor proposa Retorn Mensual, la manera d’aconseguir que els teus estalvis generin ingressos cada mes.

Fa uns mesos 11Onze Recomana oferia un producte d’estalvi d’un proveïdor britànic, Finança Litigis. Amb una aportació inicial de 10.000 euros, podies aconseguir uns guanys d’un 9% al final del contracte, és a dir 1 o 2 anys en funció del cas i la quantitat.

Des d’aleshores la comunitat ha demandat un producte que permetés obtenir ingressos mensuals pels estalvis i, per això, s’ha treballat en un nou producte exclusiu per a la comunitat 11Onze. Es tracta de Retorn Mensual, pensat per grans estalviadors i empreses que aportin un mínim de 100.000 euros. Els clients veuran com en la durada del contracte (24 mesos) els seus estalvis creixeran un 22,5%. Això sí, cal tenir clar que els ingressos mensuals comencen a arribar a partir del setè mes.

En paraules de Farhaan Mir, cap financer d’11Onze: “Escoltem la nostra comunitat i mirem d’aportar el que encaixi amb les seves necessitats. La gent havia demanat un retorn mensual, per tant, vam parlar amb el nostre proveïdor perquè hi treballés”. 

En aquest sentit, l’eslògan d’11Onze Recomana haurà de ser actualitzat. Fins ara dèiem Si no existeix ho creem. Si existeix, 11Onze Recomana. En aquest cas, la veritat és que 11Onze ha demanat que es creï aquest producte exclusiu per a la nostra comunitat.

D’aquesta manera, en un context en què la banca remunera molt pobrament els estalvis i on la inflació segueix depreciant els diners, Retorn Mensual es perfila com una excel·lent opció per aquells que vulguin rendibilitzar els seus estalvis. I els ingressos són altíssims, un 22,5% acumulat en 2 anys és una xifra sense parangó al mercat. Segons Mir “que jo sàpiga no existeix cap altre producte que ofereixi aquest retorn, combinant seguretat i liquiditat”. Tot plegat recordant que el capital inicial està cobert per una assegurança, per tant, es tracta d’un producte de baix risc.

Com pot ser?

Per a més informació sobre Retorn Mensual podeu entrar a la pàgina d’11Onze Recomana. Si hi esteu interessats, podeu contactar amb el proveïdor. Per tal de rebre tota la informació és necessari completar l’autocertificació d’inversor qualificat. Val a dir, però, que omplir l’autocertificació no compromet a efectuar l’operació, tal com explicàvem en aquest article.

Estalvis per a totes les butxaques

Amb aquest nou producte d’11Onze Recomana, 11Onze ofereix productes d’estalvi per a totes les butxaques. Des dels 3.000 euros es pot participar en l’Or Llavor o l’Or Patrimoni, des de 10.000 amb Finança Litigis i ara Retorn Mensual s’adreça a estalviadors i empreses amb capitals a partir de 100.000 euros. Com fa temps que des d’11Onze avisem, tot per evitar perdre poder adquisitiu en un context d’inflació que ja és estructural.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

La inflació, els baixos interessos que ofereixen els bancs i la por a la crisi bancària continuen alimentant una fuga de dipòsits cap a valors més segurs i amb més rendibilitat com l’or o les Lletres del Tresor.

Ho estem avisant des de fa mesos, la pujada dels tipus d’interès del BCE no s’ha vist reflectida en una millora significativa de la remuneració de l’estalvi. Durant els primers dos mesos de l’any, els clients de la banca espanyola van retirar 18.000 milions en dipòsits dels seus comptes d’estalvi buscant una millor rendibilitat pels seus diners.

L’encariment del cost de la vida a causa de la inflació ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu en moltes famílies que han decidit diversificar els estalvis traient els seus diners dels bancs en favor d’altres productes i inversions que ofereixin una major rendibilitat pels seus diners. Un fet que en gran part explica per què la demanda de metalls preciosos, especialment de l’or, segueix en ple auge.

El cas d’Espanya no és únic, a la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris s’hi ha afegit la por a una nova crisi causada pels col·lapses bancaris dels últims mesos, la qual cosa ha provocat una fuga de dipòsits arreu del món. A més, si això s’accelera per por a la seguretat dels dipòsits, els bancs afectats reduiran l’actiu dels seus balanços, concedint menys préstecs i restringint el crèdit a particulars i empreses.

Una fuga de dipòsits globalitzada

Els Estats Units és un dels països que ha patit una major fuga de dipòsits, sobretot cap a fons d’inversió que donen més rendiment. Després de la fallida del Silicon Valley Bank i del Signature Bank, les dades de la Reserva Federal mostraven que entre l’1 i el 15 de març es van retirar dipòsits per un valor de 146.000 milions d’euros. Una xifra que assoleix els 574.000 milions d’euros si s’analitza l’evolució de la pèrdua de dipòsits bancaris en l’últim any.

El panorama també és preocupant al Regne Unit, on les notícies del col·lapse dels bancs nord-americans i Credit Suisse van provocar que durant el mes de març els britànics retiressin 5.500 milions d’euros dels seus comptes bancaris, la qual cosa representa la fuga de dipòsits més important de la seva història.

L’economia més gran de la Unió Europea no se salva de la desbandada de dipòsits. Seguint amb dades del mes de març, Alemanya és un altre país on els bancs han experimentat una fuga significativa de dipòsits. Els alemanys van retirar 18.000 milions d’euros dels seus bancs, ja sigui per la por a la crisi bancària o per què busquen una major rendibilitat en altres entitats financeres o productes d’inversió.

Preocupació per la seguretat dels diners al banc

No és sorprenent que enmig de les turbulències del sistema bancari estatunidenc un 48% dels nord-americans es mostrin preocupats per la seguretat dels seus diners als bancs. Aquest sentiment, però, no es limita als Estats Units sinó que està generalitzat al llarg d’altres països occidentals que tenen les seves economies interconnectades al gegant americà.

La situació és tan greu que el ministre japonès de Finances, Shunichi Suzuki, ha anunciat que en la reunió d’aquesta setmana amb el conjunt de països del G7 es plantejaran mesures per a intentar aturar la fugida de dipòsits bancaris. Així mateix, les darreres fallides de bancs han posat en qüestió el grau de protecció dels dipòsits. En aquest sentit, la Comissió Europea ha adoptat una proposta d’urgència per reforçar la garantia de dipòsits existent a la UE, prestant especial atenció als bancs petits i mitjans.

Els governs i els organismes reguladors no paren de repetir que no hem de patir pels nostres diners i l’estabilitat del sector financer. Tanmateix, sembla que no hi ha marxa enrere, la manca de confiança en els bancs s’ha vist accentuada per l’efecte dòmino del col·lapse bancari, i les dades demostren que la gent ha decidit buscar altres opcions per a protegir els teus estalvis. 

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

Les famílies han tirat d’estalvis i de crèdits al consum per anar de vacances i contrarestar la inflació, al mateix temps que la banca ha encarit els préstecs a curt termini fins a nivells similars a les targetes de crèdit.

La situació econòmica de les llars ha experimentat una millora, amb una recuperació progressiva del poder adquisitiu perdut des del 2021. Tanmateix, cada vegada més famílies demanen préstecs ràpids per anar de vacances o per finançar despeses fixes del mes. L’increment del consum i la pujada de preus a causa de la inflació erosionen els estalvis acumulats per les llars durant la pandèmia.

L’informe del Banc d’Espanya (BdE) sobre les dades de tancament del passat mes de juliol mostra que el finançament a través dels crèdits al consum s’ha incrementat significativament entre el juny i juliol. Concretament, ha augmentat en 2.000 milions d’euros, assolint un màxim històric que no es veia des de l’any 2009.

En aquest context, el sector bancari preveu que la fi de l’estiu portarà moltes famílies a sol·licitar més finançament, entre altres coses, per la tornada a l’escola, els instituts i les universitats, esperonant encara més el negoci de préstecs al consum. I tot això malgrat que aquest tipus de finançament s’ha encarit de manera significativa en els últims mesos.

La banca continua encarint els crèdits al consum

La política monetària contractiva aplicada en els últims mesos pels bancs té com a objectiu reduir les tensions inflacionistes de l’economia. Això es tradueix en l’encariment de les hipoteques i del crèdit a les empreses, però també afecta el crèdit a les llars que es veuen afectades per la pujada d’interessos als crèdits al consum.

Tot i la forta caiguda en la contractació d’hipoteques – entre gener i juny de 2023 es van signar el 14% menys de crèdits per a habitatges que en el mateix període de l’any passat – la banca ha concedit crèdits per un valor de 15.289 milions d’euros en la primera meitat de l’any, convertint els crèdits al consum en la gallina d’or del negoci creditici.

L’Associació d’Usuaris Financers, Asufin, alertava que els préstecs al consum no trepitgen el fre i s’encareixen a Espanya amb un increment mitjà dels interessos que superava el 13% durant el mes de juliol. I és que aquest tipus de finançament s’ha encarit en gran manera en els últims mesos, arribant a un interès mitjà en els préstecs a curt termini del 17,42% el mes d’agost. No obstant això, la popularitat dels crèdits al consum dibuixa una tendència similar a la que s’ha traçat en el passat, deguda també a una elevada inflació.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

És probable que, més d’hora que tard, la banca tradicional acabi desapareixent. I les eines de seguretat, com la biomètrica o la criptografia, ens ajudaran a protegir-nos dels fraus.

El món de les finances està canviant molt de pressa. Les fintech estan desbancant les entitats financeres tradicionals, sobretot, perquè han apostat per combinar tecnologia i atenció al client. Tot amb l’objectiu que els nous avenços permetin operacions cada vegada més senzilles, però més segures. Ho veiem!

1. Els serveis, al núvol. Cada vegada més, les entitats financeres organitzaran els seus serveis a través d’internet. Per això, les aplicacions financeres no deixen d’innovar: busquen que cada vegada més operacions es puguin fer des del núvol. 
2. La intel·ligència artificial, una eina imprescindible. Aquesta tecnologia és molt més sofisticada i influeix de forma cabdal en la internet de les coses, en la gestió del ‘big data’, en el reconeixement facial i òptic i en el ‘blockchain’, que és l’estructura amb la qual treballaran les noves entitats financeres. 
3. Les finances al mòbil, més senzilles. El sistema de l’anomenada ‘banca mòbil’ no és nou, però serà cada vegada més fàcil de fer servir: donarà més accessibilitat i incorporarà pagaments amb un sol clic de client a client. A més, el sistema de ‘banca digital’ de client a empresa ja no dependrà de les contrasenyes. 
4. Més ‘blockchain’. Els comerciants de programari de ‘blockchain’ atrauran l’interès de les organitzacions que volen accelerar les seves prestacions. Amb el ‘blockchain’ aconseguiran operacions més rendibles.  
5. Caixers automàtics d’última generació. S’espera que, en un futur no massa llunyà, operem als caixers automàtics sense haver de fer servir cap targeta, directament amb el mòbil. Alguns caixers automàtics del món, de fet, ja incorporen l’autenticació biomètrica o el reconeixement de l’iris.
6. Seguretat, seguretat, seguretat. És una preocupació constant de les entitats financeres, que cercaran com incloure nous serveis de protecció per als seus clients. Per accedir a les dades financeres serà habitual fer servir la biomètrica. 
7. Vincles entre entitats financeres. Els experts s’han adonat que les entitats financeres poden reduir costos i facilitar els serveis als clients si s’associen entre elles. Treballar col·lectivament fa que la innovació progressi i s’estableixi una cooperació més sana.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les criptomonedes han revolucionat el sistema financer mundial, però com tota nova tecnologia genera moltes preguntes. Hem preparat un petit glossari dels termes bàsics que hauries d’entendre per a iniciar-te en el món de les criptodivises. 

Les criptomonedes, també conegudes com a criptodivises o monedes digitals, són una divisa alternativa que es pot definir com un actiu digital que fa servir un xifratge criptogràfic per garantir la seva titularitat, assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. Dit això, hi ha uns conceptes clau que cal tenir clars a l’hora d’entendre el funcionament de les criptomonedes.

Blockchain

El ‘blockchain’, o cadena de blocs en català, és una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser el llibre de comptabilitat on es guarden totes les operacions distribuïdes en ordinadors, que poden estar en qualsevol part del món, interconnectats a través d’una xarxa Peer-To Peer (P2P), d’igual a igual, i sense la necessitat d’un servidor central. Es tracta d’una tecnologia que facilita la descentralització d’aplicacions financeres i qualsevol altre registre digital. A més, es considera molt segura perquè només es pot modificar el registre de tot el que ha passat a la xarxa si totes les parts hi estan d’acord.

Mineria

Mentre que en el sistema monetari tradicional, els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, la creació monetària en l’ecosistema de les criptomonedes més populars, com per exemple el Bitcoin, està limitada. A més, les criptomonedes no s’emeten i queden disponibles per a tothom, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. D’aquí ve el concepte de la mineria de les criptomonedes, un procés computacional mitjançant el qual un conjunt d’ordinadors, els miners connectats a la xarxa, reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic, que, un cop solucionat, es recompensa amb una comissió per l’emissió d’una nova unitat de la criptomoneda, que s’afegeix a la cadena de blocs.

Moneders

Els moneders de criptomonedes o ‘wallets’ són moneders virtuals que ens permeten gestionar les nostres criptomonedes. La principal diferència amb altres moneders virtuals que podem trobar a molts bancs resideix en la seguretat que ofereix el seu programari, permetent un control absolut de les claus públiques i privades per signar transaccions i operacions executades amb criptomonedes a través de la xarxa blockchain. L’ús d’aquests moneders és indispensable a l’hora d’administrar monedes digitals basades en la criptografia, i que no existeixen en el món físic.

Staking i Hodling

El concepte de ‘staking’ consisteix en adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de donar suport a la seguretat i funcionament de la cadena de blocs. A canvi rebrem un guany, o recompensa, en forma de criptomonedes addicionals. El ‘hodl’ és un procés similar, però en aquest cas els actius no estan bloquejats i els pots utilitzar lliurement. Es tracta d’una opció que fan servir inversors que volen mantenir els seus actius durant un llarg període de temps amb l’esperança que es revalorin.

Tokens

Tot i que els conceptes de token i criptomoneda es poden considerar com a sinònims, la distinció està en el fet que les criptomonedes tenen una cadena de blocs pròpia, mentre que els tokens s’emeten en una altra cadena de blocs, com per exemple Ethereum. Un token és una unitat de valor emesa per una persona o per una empresa privada amb la qual pots representar diferents objectes dins d’una cadena de blocs. És un valor transferible dins de la xarxa de blockchain, però que no té un valor real fora d’ella, semblant al que ens passaria si tinguéssim fitxes d’un casino o punts d’una aerolínia. Per tant, un token pot tenir diferents finalitats: des de donar accés a més funcionalitats en un joc en línia, a poder ser intercanviat per objectes reals, col·leccionisme, participar en un esdeveniment …

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els pagaments en efectiu, menys controlables per l’Estat que els pagaments digitals, estan sent totalment substituïts pels pagaments amb targetes, transferències o altres mitjans electrònics.  Ens ha de preocupar? Quines opcions hi ha al mercat? En parlem amb Iu Alemany, cap d’atenció al client d’11Onze, en un nou episodi de La Plaça, el magazín radiofònic de Territori 17.

L’avanç de la tecnologia, l’auge de les compres en línia i la digitalització de les finances han propiciat la popularitat dels mitjans de pagament electrònic. Molts països ja han iniciat un procés de transició amb l’objectiu d’eliminar progressivament els pagaments en efectiu fins al punt de la seva possible desaparició total en un futur no molt llunyà. 

Per una banda, les noves generacions de nadius digitals estan més acostumades a pagar a través del telèfon mòbil o rellotge intel·ligent que en diners en efectiu. Per l’altra, els governs veuen una bona oportunitat per lluitar contra l’economia submergida i el frau fiscal, restringint els pagaments en efectiu que són més difícils de rastrejar.

Així doncs, cada vegada s’imposen més límits als pagaments en efectiu, com per exemple, la Unió Europea limitant les compres en efectiu a 10.000 euros, o l’Estat espanyol anant molt més lluny en prohibir fer transaccions en metàl·lic de més de 1.000 euros en les operacions en què alguna de les parts actua en qualitat de professional.

Una economia supeditada al sistema bancari

L’eliminació dels pagaments en efectiu facilita la bancarització de l’economia, és a dir, el control per part de l’Estat sobre les transaccions que efectuen persones i empreses a través de la informació facilitada pel sistema financer. Les criptomonedes i la tecnologia de cadena de blocs s’han posicionat com una alternativa a aquesta centralització de les finances, però els Estats també han elevat l’escrutini i limitat l’ús d’aquest tipus de transaccions.

En aquest context, diversos països d’arreu del món han començat a explorar la possibilitat d’emetre monedes digitals emeses pels bancs centrals (CBDC) – el Banc Central Europeu fa uns anys que treballa en la creació de l’euro digital – que els hi donarien un control sobre els diners de la ciutadania sense precedents.

Augmentar la dependència ciutadana del sistema bancari reduirà l’economia submergida, però també pot suposar un risc per les nostres llibertats i afectar les persones amb més risc d’exclusió social. Com apunta Iu Alemany, “darrere de tot això hi ha un afany per tenir més control sobre l’economia i la població i, si cal, en cert moment obrir o tancar l’aixeta”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Tot i que 2022 va ser un any convuls per a les criptomonedes, la tecnologia ‘blockchain’ que les recolza continua guanyant protagonisme en el sistema financer internacional. I no sols per l’adopció cada vegada més generalitzada de les criptodivises com a mitjà de pagament. A Itàlia també serà la base d’una innovadora plataforma de garanties bancàries i d’assegurances impulsada pel Banc d’Itàlia i l’autoritat italiana d’assegurances.

Malgrat la incertesa generada per l’enfonsament en la cotització de les criptomonedes durant 2022, que va enfonsar el valor de terra-lluna i va portar a la fallida de la plataforma d’intercanvi FTX, la implantació de la tecnologia ‘blockchain’ en el sistema de pagaments global segueix el seu avanç imparable.

La tendència és especialment acusada en països amb un baix nivell de bancarització o una elevada inestabilitat. Un exemple dels primers és Nigèria, on només un 40% de la població té accés a un compte bancari. La necessitat de dur a terme transaccions digitals ha fet que l’adopció de les criptomonedes en aquest país s’hagi disparat fins al 45% de la població. A Turquia, amb una moneda cada vegada més feble i una inflació de més del 64% en l’últim any, el percentatge de persones que té criptoactius ha passat del 25% al 40%.

En general, els països en desenvolupament tendeixen a ser líders en l’adopció de la tecnologia ‘blockchain’ i la utilització de criptodivises per les deficiències dels seus sistemes financers i el baix nivell de bancarització. La gent busca sobretot un sistema eficaç per fer pagaments i un recurs per a protegir el seu poder adquisitiu.

Un avanç imparable

Ni tan sols mesures com la prohibició de dur a terme transaccions amb criptomonedes, com ha succeït a Nigèria, solen ser efectives per frenar l’avanç de ‘blockchain’. De fet, aquest país africà continua sent el de major implantació de les criptomonedes, ja que gairebé la meitat de la població les utilitza. En canvi, es calcula que només un 0,5% dels nigerians fan servir la eNaira, la moneda digital impulsada pel banc central de Nigèria.

Moltes vegades les limitacions tecnològiques i la falta de coneixements tècnics no suposen un fre per a l’avanç de ‘blockchain’. Es va poder comprovar a l’Afganistan, quan els talibans van prendre el poder l’agost de 2021 i el sistema bancari va col·lapsar. Per a alguns, les criptomonedes i altres solucions basades en ‘blockchain’ es van convertir en alternatives segures per rebre i efectuar pagaments.

Davant la falta d’accés generalitzat a telèfons intel·ligents, Sanzar Kakar, fundador d’un sistema de pagament amb criptomonedes anomenat HesabPay, va recórrer a targetes amb codis QR, que es poden escanejar en els comerços per descomptar els fons corresponents del moneder virtual. Els seus propietaris poden rebre diners i fer pagaments sense necessitat de bancs tradicionals i sense entendre res de ‘blockchain’.

També en economies properes

La utilització de ‘blockchain’ també avança inexorablement en les economies més consolidades del nostre entorn. Una mostra és la creació a Itàlia d’una innovadora plataforma de garanties bancàries i d’assegurances basada en aquesta tecnologia. La impulsen el Banc d’Itàlia i la IVASS, l’autoritat italiana d’assegurances. És la primera vegada que un Estat membre de la Unió Europea permet l’ús de ‘blockchain’ en garanties bancàries i d’assegurances.

Com a conseqüència, s’espera que un percentatge significatiu de les garanties bancàries i d’assegurances del Pla Nacional de Recuperació i Resiliència d’Itàlia, que mourà centenars de milers de milions, aprofitin les tecnologies de llibre major distribuït (DLT). ‘Blockchain’ és ideal per a aquesta mena de programes econòmics perquè permet transaccions de dades ràpides, eficients, barates, escalables i a prova de fraus.

La majoria dels bancs centrals ja comencen a assumir que hauran d’aliar-se amb el seu “enemic”, les criptodivises basades en ‘blockchain’, per conservar la seva posició dominant en el sistema financer internacional.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Un dels avantatges que molts clients troben a certes fintechs és la llibertat de triar IBAN, fet que permet diversificar els riscos i decidir quin Banc Central vols que supervisi els teus comptes. En una decisió polèmica, Revolut ha anunciat als seus usuaris de l’estat espanyol que no podran seguir fent servir l’IBAN de Lituània com fins ara i que hauran de passar a l’IBAN espanyol.

Revolut és un neobanc amb seu a Anglaterra, impulsat per directius russos i que ofereix comptes amb IBAN de Lituània. Però el 9 de maig de 2023, el BOE va anunciar la inscripció de l’entitat al Registre d’Entitats de Crèdit del Banc d’Espanya. Això vol dir que poden començar a oferir comptes amb IBAN espanyol, que estaran sota la supervisió del Banc d’Espanya. Dos mesos i mig després, Revolut s’ha posat mans a l’obra.

L’entitat ha enviat un missatge als seus usuaris de l’estat espanyol avisant-los que hauran de canviar el seu compte a l’IBAN espanyol o tancar-lo. No se’ls dona, per tant, l’opció de mantenir el compte lituà. Fa uns anys una altra entitat de referència, N26, va començar a oferir també l’IBAN espanyol però, en el seu cas, permetien als usuaris que ho desitgessin conservar el seu IBAN alemany. 

Revolut no, o caixa o faixa. O acceptes l’IBAN espanyol o tanca el compte. Això pot ser un problema per a molta gent, perquè la diversitat d’IBAN és una manera de diversificar els riscos pel que fa als estalvis. La mesura no significa, de manera pràctica, cap millora tangible per als usuaris perquè Revolut ha confirmat que els fons dels dipositants estaran garantits no pel fons de garantia del Banc d’Espanya sinó del Banc Central de Lituània, que és on té la seu el banc matriu. L’únic possible punt a favor és evitar la discriminació d’IBAN, és a dir, que a Espanya no puguis domiciliar pagaments amb un IBAN d’un altre país, un fet controvertit perquè contravé la normativa SEPA i que es pot denunciar. 

Els avantatges de l’IBAN búlgar

Per aquest motiu, es preveu que alguns usuaris busquin noves opcions per traslladar els estalvis a comptes amb IBAN que no sigui espanyol. En aquest sentit, 11Onze ofereix IBAN de Bulgària, principalment per la seva solvència i perquè permet operar amb normalitat a la zona SEPA. Des d’El Canut d’11Onze es poden fer transferències instantànies, gestionar diversos comptes d’altres entitats, demanar targetes de dèbit i accedir a tots els serveis i continguts que ofereix La Plaça. Des de la compra d’or a les assegurances, passant per la informació i els continguts formatius. Tot es pot fer des d’El Canut.

El Banc d’Espanya alerta que 1,6 milions de llars no poden fer front a les despeses essencials. L’encariment dels productes bàsics, la inflació i la pujada dels tipus d’interès estan fent créixer la proporció de famílies en situació de vulnerabilitat.

Gairebé una de cada deu famílies espanyoles no va poder cobrir les despeses essencials amb la seva renda bruta durant el 2022, davant del 7% de fa dos anys. Pressionades per l’encariment dels productes bàsics, l’elevada inflació i per l’efecte que la pujada dels tipus d’interès del BCE ha tingut sobre les hipoteques. Aquesta és una de les principals dades que es desprenen de l’informe sobre la situació financera de les llars i les empreses que el Banc d’Espanya va publicar aquest dijous passat.

L’òrgan supervisor estatal constata que la inflació és la principal causa darrere de la pèrdua de poder adquisitiu acumulada del 4,5% i que l’augment dels tipus d’interès afecta de manera directa a les llars amb préstecs a tipus variable. “Les llars amb aquests tipus de deutes, independentment del nivell de renda, són més vulnerables. Això és així no només perquè dedicaven un percentatge major de la seva renda a despeses essencials sinó perquè els seus actius líquids cobreixen una menor proporció d’aquesta despesa”.

L’informe també assenyala que l’increment del cost de finançament ha provocat una reducció en la demanda de crèdits a les llars en els darrers mesos, que ja es va veure a finals del 2022 i que s’ha accentuat durant els tres primers mesos d’aquest any, amb un impacte especial en els préstecs destinats a l’adquisició d’habitatges. Segons els bancs, aquesta evolució és fruit de l’augment dels tipus d’interès i una disminució de la confiança dels consumidors. Pel que fa al segon trimestre, els bancs preveuen una caiguda addicional en les sol·licituds de crèdit a les llars.

L’accés al crèdit no només s’ha deteriorat per a les llars, les empreses, especialment les PIMES, tenen més dificultats per aconseguir crèdit, i quan l’aconsegueixen és en condicions més desfavorables. El Banc d’Espanya avisa que tot i que la facturació de les empreses va seguir pujant significativament i que el seu endeutament s’ha continuat reduint, el cost mitjà del deute “estaria començant a frenar l’augment dels beneficis després d’interessos”.

Creix l’estalvi i es redueix l’endeutament de les llars

No tot són males notícies. Les dades de l’informe indiquen que la taxa d’estalvi de les llars ha repuntat, principalment per la contracció del consum, que se situa per sota de la seva mitjana històrica, i abandona la tendència descendent observada després de la pandèmia. 

D’altra banda, el Banc d’Espanya aclareix que el comportament de la taxa d’estalvi durant els últims anys és compatible amb l’acumulació d’actius líquids per part de les llars. De la mateixa manera, explica que, en termes reals, la riquesa es va recuperar a la fi de 2022, després de les caigudes dels trimestres anteriors, gràcies a la moderació de la inflació. Encara que la desacceleració del preu de l’habitatge va fer que el component immobiliari contribuís a l’augment de la riquesa nominal.

Així mateix, la proporció d’endeutament de les llars ha experimentat una disminució significativa, situant-se a principis de 2023 en nivells que no s’havien observat des de 2003. Aquesta reducció es deu principalment a l’increment dels ingressos nominals -impulsats per la creació d’ocupació i l’augment dels salaris- i vinculada, en part, al repunt de la inflació.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis. Perquè l’estiu que ve, tinguis les vacances pagades!

Ha arribat l’estiu i els catalans ens gastarem una mitjana de 1.203 euros en les vacances. I si et diguéssim que amb el Finança Litigis que 11Onze Recomana pots aconseguir suficients guanys per pagar-te unes molt bones vacances l’any vinent?

Amb l’estiu arriben les esperades vacances i segons un estudi recent els catalans no s’estaran de res a l’hora de gaudir-les. Es preveu que cada ciutadà destini una mitjana de 1.203 euros per a les seves vacances d’estiu. És a dir, estàs a punt de gastar-te els diners que tant t’ha costat estalviar.

I no et fa res, perquè després de passar-te un any treballant t’has guanyat un merescut descans. Però, per què no fer que els teus diners també treballin i et regalin unes vacances? Què et semblaria poder marxar de vacances sense tocar els teus estalvis?

Treu rendiment dels teus estalvis

Finança Litigis, que 11Onze Recomana, t’ofereix la possibilitat d’obtenir beneficis d’entre un 9 i un 11 % pels teus diners finançant les despeses judicials de bufets d’advocats que tiren endavant reclamacions de ciutadans que han patit abusos per part de la banca o de l’administració. Amb el capital 100% assegurat i amb una taxa d’èxit de més del 90 % dels litigis, no tens excusa per tenir els teus estalvis aturats!

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis. Perquè l’estiu que ve, tinguis les vacances pagades!