Vols saber quant val la teva casa?

Valorar de manera correcta un pis o una casa és imprescindible per a determinar quin és el preu de la propietat, però abans que res hem de tenir clar quin és l’objectiu de la valoració, ja que el valor de l’habitatge pot diferir molt entre el valor de mercat, el valor cadastral i el valor de reconstrucció. T’expliquem les diferències.

Determinar el valor d’un immoble, ja sigui un habitatge, una finca, o un local, pot ser necessari per a diversos motius. Tant si volem finançar la compra d’una casa, contractar una assegurança, o saber quins impostos haurem de pagar a Hisenda o a l’Ajuntament, ens caldrà certificar el valor de la propietat. Tanmateix, en cada un d’aquests casos la valoració de l’immoble serà específica a l’ús que es faci de la valoració.

A continuació t’expliquem els tipus de valoracions que hi ha, i els factors a tenir en compte a l’hora de valorar -o taxar- un immoble:

Vendre o comprar un habitatge

Si t’estàs plantejant vendre o comprar un immoble, és fonamental que participis activament en la taxació, i no ho deixis tot en mans de la immobiliària. Per altra banda, l’heterogeneïtat del mercat immobiliari impedeix obtenir un registre unificat que reflecteixi de manera clara la compravenda, especialment si ens referim al mercat de segona mà, per tant, no hi ha dades fiables que es puguin utilitzar a nivell generalitzat.

Una taxació feta per un professional homologat garanteix, tant al comprador com al venedor, que el que s’està demanant per aquest habitatge està dins del preu de mercat en el moment de la taxació. Això és important perquè el valor de la propietat pot variar significativament en pocs mesos i no ajustar-se al preu que es demanava per l’immoble quan es va posar a la venda.

Així mateix, si som compradors i requerim finançament a través d’una hipoteca, l’entitat financera s’ha d’assegurar, mitjançant una taxació immobiliària feta per un taxador homologat, del valor real l’immoble en el mercat per poder garantir-se que, en cas d’impagament, podrà cobrir el deute. El cost de la taxació l’assumeix el client, independentment que es formalitzi el préstec, i, també servirà per a establir el percentatge màxim que el banc podrà finançar.

El valor cadastral de l’immoble

El valor cadastral és un valor administratiu que es dona a cada bé immoble a partir de les dades que figuren en el cadastre immobiliari, depenent dels criteris de valoració escollits per cada ajuntament. Es tracta d’una quantitat fixa, però que s’actualitza d’acord amb els coeficients anuals aprovats per la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

Sobre la base del valor cadastral s’estableix la quantia de diferents impostos municipals, com l’IRPF, l’IBI, impostos sobre el Patrimoni i Transmissions Patrimonials, etc. Incideix de manera directa a l’hora de calcular la quantitat que hem de pagar per l’impost de la plusvàlua municipal, que mesura l’increment de valor d’un immoble, si volem vendre l’immoble. I en vendre la nostra propietat, hem de tenir en compte que, per norma general, el preu de venda mai podrà ser inferior al preu reflectit en el cadastre.

Si vols saber el valor cadastral d’un immoble, pots sol·licitar aquesta informació a la seu electrònica del Cadastre, a la Gerència del Cadastre, o trucant per telèfon a la teva oficina del Cadastre. No obstant això, l’abast de les dades que podrem consultar dependrà de si som titulars de l’immoble.

Valorar el cost de reconstrucció

Fer una estimació del valor del nostre habitatge és un requisit imprescindible si volem contractar una pòlissa d’assegurança de la llar, però en aquest cas el valor de l’immoble no equival al seu preu de mercat. Les companyies asseguradores calculen el preu de la pòlissa en funció de la quantitat de diners necessària per reconstruir la propietat, en cas de sinistre o destrucció total.

Cal tenir en compte que l’Estimació del Valor de Reconstrucció (ECR) inclou únicament el relacionat amb l’estructura física de l’edifici, però no contempla el referent al terreny, ni al contingut, com poden ser mobles o electrodomèstics. Així i tot, és important que t’asseguris que l’import de la cobertura de l’habitatge és igual a l’estimació del cost de reconstrucció, per evitar haver d’afegir la diferència de la teva butxaca en cas de sinistre.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Amb una inflació rampant i una crisi que sembla que vol aixecar el cap, és fonamental saber moure els diners que tenim estalviats per treure’n el màxim profit. Però com fer-ho? Quin és el truc per invertir amb seny? Una de les claus és la diversificació.

Al capdavall, diversificar els estalvis significa no posar tots els ous al mateix cistell. Però, quins són aquests cinc cistells? On haig de posar els ous? Tot i que gran part dels nostres diners segur que els tenim ben guardats en un compte d’estalvi, és interessant que una part estigui repartida en diferents productes financers. Això ens ha de permetre diversificar la inversió i, amb paciència, obtenir un millor rendiment dels nostres estalvis. Si ets inversor principiant, pren nota!

1. Diversificació temporal. És important que invertim en diferents productes amb una durada en el temps diferent, és a dir, a curt, mitjà i llarg termini alhora. Aquesta diversificació temporal ens ha de permetre recollir beneficis en diferents moments de la vida. 
2. Diversificació entre títols. Una vegada hem establert l’horitzó temporal de les nostres inversions, hem d’analitzar bé en què invertim. Diversificar entre títols implica, doncs, invertir en diferents tipus de productes: accions, bons d’inversió, paquets ETF… En definitiva, invertir una mica en tot, perquè el risc sigui menor.
3. Diversificació geogràfica i sectorial. A més, no només hem de procurar invertir de forma variada i amb terminis diversos, sinó que hem de procurar invertir en zones geogràfiques i en sectors diferents. Intenta invertir per tot el món, perquè, si ho fas, obtindràs millors resultats. No et quedis només al teu territori!
4. Diversificació per potencial de creixement. A banda d’invertir en zones geogràfiques i sectors que ja estan consolidats, procura destinar una part de la inversió en països i sectors emergents. En aquest cas, buscarem un cert component de volatilitat, és a dir, la fluctuació del mercat, que ens pot donar un benefici inesperat a curt termini.
5. Diversificació per tipologia de producte. Si fins ara havíem parlat d’accions, bons o paquets ETF, ara hi afegim altres productes d’inversió, de menys a més risc, com són els plans d’estalvi, els plans de jubilació, els béns immobilitzats com l’habitatge, els metalls preciosos o les criptomonedes. Així completem el cicle sencer de la inversió!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Compartir compte corrent amb altres persones, ja siguin familiars, companys de pis o socis, té implicacions tant per a l’organització de les nostres finances com per a la nostra fiscalitat. Mireia Cano, cap d’agents d’11Onze, explica les diferents fòrmules per constar en un compte i les responsabilitats fiscals que comporten.

Un primer element que s’ha de considerar quan volem compartir un compte corrent és el rol de cada persona, ja que es pot constar com a titular, persona autoritzada o representant legal.

Els titulars d’un compte són responsables dels diners a parts iguals a no ser que algun document oficial acrediti el contrari. A més, els titulars “poden tenir firma indistinta, és a dir, que qualsevol pot fer operacions, o bé firma mancomundada, és a dir, que cal la firma de tots ells per operar”, com explica Mireia Cano.

Una altra opció és que algú consti en un compte com a autoritzat o firma reconeguda. En aquest cas el titular és qui té el poder sobre els diners i qui en respondrà a nivell fiscal, però autoritza una altra persona per fer determinades accions, com fer transferències o treure diners. Això sí, una persona autoritzada mai podrà crear o cancel·lar contractes de comptes corrents o de targetes vinculades. 

Un tercer rol és el de representant legal, que s’utilitza, per exemple, en els comptes de menors i de persones dependents. Els representants legals tenen la potestat sobre els diners del compte, tot i que no siguin titulars.

Quan compartim un compte corrent, s’ha de tenir molt en compte com ens pot afectar cadascuna de les nostres accions i de les altres persones que hi participen. Per tant, és molt recomanable que, abans d’obrir el compte, definim per a què l’utilitzarem i tinguem clar què implicarà per a cada persona i quines responsabilitats estem assumint en termes legals i tributaris.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Què són les compres a futur? Quins avantatges i inconvenients plantegen per a compradors i venedors en un context d’inflació? T’expliquem com funcionen les operacions dels mercats de futurs, un tipus de compravendes que ja s’utilitzaven en l’Antic Egipte. 

En el sector financer, una operació a futur no és més que “una compravenda que es farà en el futur, però de la qual pactem el preu avui”, com explica Mireia Cano, cap d’agents d’11Onze. Civilitzacions antigues com els egipcis i els romans ja utilitzaven aquest tipus d’acord per comprar matèria primera o productes agrícoles abans de la collita. En l’actualitat, als mercats de futurs es poden comprar i vendre molts tipus de productes, des de matèries primeres a divises.

Les operacions a futur es negocien en un mercat organitzat i controlat. Per minimitzar el risc de l’operació, les dues parts “aporten un dipòsit que els compromet a dur a terme l’operació, o bé a assumir-ne la penalització si no és així”, segons Cano.

En termes financers, es diu que la part venedora té una posició curta i la part compradora té una posició llarga. L’acord entre ambdues parts ha d’especificar l’actiu, és a dir, el producte o matèria que s’està negociant; la quantitat d’aquest actiu; el preu i la forma en què es liquidarà el contracte; el lloc i les condicions d’entrega, així com la data de venciment de l’operació.

Els beneficis de les operacions a futur

Òbviament, el preu de mercat del producte pactat pot pujar o baixar entre el moment en què formalitzem l’operació amb un preu tancat i la data de venciment. Segons l’evolució dels preus, pot ser el comprador o el venedor qui es beneficiï econòmicament de l’operació. “Per tant, les compres a futur són una qüestió de temps i de risc”, indica Mireia Cano.

En qualsevol cas, totes dues parts surten beneficiades en aquest tipus d’operacions en el sentit que es protegeixen contra la volatilitat del mercat i es garanteixen una compra o una venda necessària per a ells. Aquestes certituds són especialment importants en el cas de persones o empreses que comprin o venguin un gran volum de producte, ja que els preus poden canviar molt, especialment en un context tan inflacionari.

Un altre punt a favor dels compradors és que el cost d’execució, és a dir, el marge que negocien i avancen al venedor en l’etapa de negociació, acostuma a ser baix i està bastant estandarditzat, excepte quan l’actiu subjacent té una alta volatilitat. A més, el mercat de futurs té “una gran liquiditat perquè, al funcionar diàriament, hi ha moltes facilitats per a poder fer comandes cada dia i amb certa rapidesa”, explica la cap d’agents d’11Onze.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els 294 euros de quota fixa mínima en la cotització d’autònoms deixaran pas a partir de 2023 a un sistema progressiu de 13 trams en funció dels guanys, les quotes del qual aniran variant cada any fins 2025. Així ho han acordat el Govern espanyol amb les principals associacions d’autònoms LLIGA, UPTA i UATAE.

La quota d’autònoms en 2023 oscil·larà entre els 230 i els 500 euros, en funció del rendiment anual de cada autònom. La forqueta s’anirà ampliant en els dos anys següents. Els grans beneficiats per la reforma seran aquells autònoms amb menys ingressos.

L’acord contempla que els autònoms que guanyin menys de 670 euros mensuals passin a pagar 230 euros de quota al mes en 2023, la qual cosa els suposarà un estalvi de 767 euros en el conjunt de l’any; 225 euros en 2024, pel que s’estalviaran 827 euros; i 200 euros en 2025, amb el que deixaran de pagar 1.127 euros.

En l’extrem oposat de la taula es troben els autònoms amb uns guanys superiors als 6.000 euros mensuals, el tram amb una cotització més elevada. En aquest cas, la quota serà de 500 euros en 2023, 530 euros en 2024 i 590 euros en 2025.

Un càlcul senzill

Per determinar la quota, els autònoms hauran de calcular els rendiments nets anuals, restant les despeses deduïbles als ingressos nets, i posteriorment sumar la quota a la Seguretat Social i restar un 7%, que és el percentatge estimat per a les despeses impossibles de justificar (per als societaris, aquest percentatge serà del 3%). A partir d’aquí, cal dividir-ho entre els 12 mesos de l’any per comprovar el tram i la quota que s’ha de pagar a la Seguretat Social. L’import es podrà modificar fins a sis vegades l’any en funció de l’evolució dels ingressos.

La reforma de la quota d’autònoms era un dels compromisos adquirits pel Govern espanyol per rebre el següent tram dels fons Next Generation i encara ha de superar el tràmit parlamentari. Amb el nou Règim Especial de Treballadors Autònoms, aquests treballadors passaran a cotitzar pel que guanyen, igual que els assalariats.

Les associacions d’autònoms han valorat positivament el canvi d’un sistema amb una quota mínima de 294 euros, que fins ara es podia incrementar voluntàriament per millorar les prestacions, a aquest sistema progressiu, que estableix les quotes en funció dels rendiments nets. En l’actualitat, nou de cada deu autònoms paguen la quota mínima.

Un dels pocs inconvenients del nou sistema per trams és que podria incentivar l’economia submergida, ja que alguns autònoms podrien ocultar part dels ingressos per no saltar de tram.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Digital Banking o banca digital és un terme que es refereix a la digitalització de totes les activitats i serveis tradicionals de la banca analògica, les quals en el passat eren només accessibles per als clients quan aquests es desplaçaven fins a una sucursal. Un procés de canvi que fa anys que dura, però que s’ha accelerat enormement d’ençà dels últims anys, sobretot a causa del canvi generacional que està patint el mercat.

Cada any la generació millennial està assolint cotes més altes de consum de productes financers, i actualment ja són la generació que més en consumeix. Per tant, el mercat s’ha hagut d’adaptar a poc a poc a les necessitats i preferències diferenciades dels millennials, els quals demanden agilitat, rapidesa i accessibilitat. L’assoliment d’aquest procés de digitalització està creant noves oportunitats per a les entitats financeres i, sobretot, per a la gent, permetent arribar directament a persones que viuen en tota mena de realitats i situacions diferents.

Banca digital i banca en línia: són el mateix?

Com a punt d’inici, hi ha una diferència primordial entre els termes digital banking i online banking que caldria saber distingir. La banca online es refereix a l’evolució que han fet moltes entitats financeres tradicionals envers el món online: és un procés de digitalització que se centra a oferir en línia certs serveis i productes bàsics del seu catàleg, com poden ser les transferències de diners o la gestió bàsica dels comptes corrents. Per altres qüestions, però, segueix sent necessari acudir a la sucursal.

El digital banking, per contra, es refereix a la intenció d’oferir totes les activitats i serveis de la banca tradicional, però traslladant-les a l’àmbit digital per tal de poder arribar directament al consumidor, reduint al màxim els intermediaris i agilitzant tot el procés. Així, a part de poder realitzar transferències o controlar els moviments del nostre compte, podem també sol·licitar un crèdit o demanar una hipoteca sense necessitat de desplaçar-nos a les oficines bancàries.

La transició de la banca analògica a la digital

En un principi, la banca era del tot analògica. S’oferien serveis tan bàsics com transferències, gestió de comptes corrents, xecs i pagarés, targetes de crèdit o de dèbit, retirades i ingressos d’efectiu, i oferiment de préstecs i hipoteques. Era, però, necessari desplaçar-se a la sucursal per tal de realitzar la majoria de les operacions.

Més endavant, sobretot a partir dels anys 2000, van començar a aparèixer noves formes de gestionar operacions financeres sense necessitat de ser presencialment a l’oficina bancària: havia nascut la banca en línia. Això va permetre que a poc a poc s’anés utilitzant més el comerç online, tot i que en aquella època encara era una mica rudimentari, i encara no s’havia popularitzat del tot entre la població general. És en aquesta època quan van néixer mètodes de pagament com PayPal, per tal de donar sortida a una nova necessitat dels consumidors inexistent fins aleshores: poder pagar amb seguretat a un desconegut per un producte en línia.

Sobre l’any 2010, però, l’inesperat èxit dels primers models d’iPhone i smartphones va impulsar a poc a poc la societat cap a una nova innovació: la banca mòbil. Es van començar a dissenyar les actualment tan conegudes aplicacions o apps per part dels bancs tradicionals, amb l’objectiu de poder tenir accés als serveis bancaris del nostre banc de tota la vida des del palmell de la mà. Aquesta nova revolució tecnològica va permetre també l’aparició dels pagaments contactless o sense contacte, facilitant la vida a milions de persones.

Finalment, l’ús massiu i la popularització en amplis segments de la societat, no només en millennials i en joves sinó en la gran majoria d’adults i gent de més edat, ha conduït recentment a la creació i popularització de la banca digital, amb la cara més visible essent els neobancs. Així, amb aquestes noves fintech i aplicacions que res tenen a veure amb les del passat, es pot navegar i sol·licitar qualsevol dels serveis financers tradicionals de forma ràpida i intuïtiva, reduint les barreres d’informació pels consumidors.

L’auge dels neobancs

D’ençà dels últims anys, han sigut els neobancs els que han portat la batuta pel que fa a la digitalització dels serveis financers, prenent els màxims avantatges de les seves capacitats digitals: aprofitar les plataformes online i l’anàlisi de dades per a generar interacció social, subministrar targetes digitals a l’instant, oferir informació i assistència personalitzada als clients, etc.

En un començament s’havien dirigit sobretot a un públic nadiu digital, com són la generació Z i els millennials, però a poc a poc han anat atraient molts altres segments de població més diversos i d’àmbits diferents. Això ha sigut gràcies a dos factors principals. El primer, la reducció de costos que han sigut capaços d’oferir en els seus serveis gràcies a la manca d’oficines, en contraposició amb la banca tradicional, la qual ha de pagar uns lloguers molt elevats i habitualment pateix molts sobrecostos.

I per una altra banda, és deu també a l’efecte que la pandèmia de la covid-19 ha tingut en molts consumidors d’edat més avançada, ja que han volgut buscar la forma de poder seguir duent a terme les seves activitats financeres habituals sense necessitat de sortir de casa, i és precisament en aquest àmbit en el qual els neobancs tenen un avantatge comparatiu envers la resta d’entitats financeres, ja que es mouen com un peix a l’aigua en l’àrea digital i hi tenen molta més experiència.

La banca directa: arribar a tota la societat

La popularització d’aquests serveis digitals ha suposat l’aparició del concepte direct banking o banca directa: la possibilitat i la voluntat de poder arribar a tots els clients, siguin d’on siguin i de qualsevol segment existent. Es poden oferir nous productes i serveis a segments específics de clients sense patir per les limitacions geogràfiques. Es pot arribar a consumidors de diferents nivells educatius, de diferents rendes econòmiques, es pot donar atenció personalitzada a milions de persones que d’altra manera no tindrien a qui dirigir-se, o a qui les entitats tradicionals podrien no atendre de la manera desitjada a causa de les limitacions físiques.

És, en definitiva, en un món cada vegada més ràpid i interconnectat on la combinació de la tecnologia actual amb les noves preferències d’agilitat i accessibilitat permet als neobancs i a la banca digital poder situar els clients al centre.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els diners formen part de la nostra vida des de ben petits. Amb les primeres monedes que posem a la guardiola, els diners que ens donen els avis per l’aniversari, la primera feina d’estiu, l’ajuda dels pares per comprar-nos els primers capricis… I de sobte, arriba la majoria d’edat i, entre molts d’altres canvis, per primera vegada tenim el control sobre els nostres diners. Però realment ens han ensenyat a gestionar-los? Serem capaços d’independitzar-nos, d’arribar a final de mes? La resposta és que, sens dubte, sí, controlar tot això està a les nostres mans, i només necessitem una mica d’organització per treure’n el màxim rendiment.

Per què necessito els diners?

El primer estereotip que hem de trencar respecte als diners és comparar-nos amb els altres. Calcular el que tenim o guanyem en funció del que té la gent del nostre entorn no és ni ser objectiu ni realista. Cadascú neix i creix dins un entorn determinat, en unes condicions sobre les quals rarament ha pogut influir. Si estàs estudiant i tot just comences a encaminar el que serà la teva vida, treu-te la pressió de sobre, perquè res està escrit, i l’important no és on comences sinó on pots arribar. Així doncs, el primer que ens cal fer és analitzar la situació actual i determinar el nostre objectiu a mitjà termini. No serà el mateix viure a casa dels pares i centrar-nos en els estudis que tenir la voluntat d’independitzar-nos, encara que per aconseguir-ho hàgim d’invertir part del nostre temps en treballar. Determinar això ens portarà a la següent pregunta: quants diners necessito per viure?

En aquest punt ja hem de començar a jugar amb les nostres finances i diferenciar les despeses fixes de les variables, tal com fan les empreses. Les fixes seran totes aquelles que tenim tant sí com no cada mes, com ara el lloguer del pis, el gimnàs, el preu de la targeta de transport o una subscripció a Spotify. En el cas de les variables, seran totes aquelles en què l’import pot variar d’un mes a l’altre en funció de les nostres necessitats. Per exemple, tot i que el menjar és imprescindible, no gastarem el mateix un mes que l’altre, i justament és un dels punts on podem retallar despesa. Amb això no ens referim a deixar de menjar o comprar els productes més econòmics del mercat, independentment de la seva qualitat. Més aviat ens referim a tot el contrari: apostar per un consum més responsable.

Com puc reduir la meva despesa mensual?

Només cal mirar l’entorn actual per veure que les tendències de consum, és a dir, el tipus de compra que fa la major part de la societat, està canviant, i cada vegada són més les persones que en comptes de comprar en grans superfícies industrialitzades busquen el producte de proximitat, més qualitat i menys quantitat. Aquests petits canvis ens permetran fer una compra amb consciència, prioritzant només els productes que necessitem i cuidant al mateix temps la nostra salut i economia. Algun exemple que podem aplicar a la nostra vida diària podria ser beure aigua en envasos reutilitzables (ampolles de vidre o metàl·liques) i evitar així la compra diària d’ampolles d’aigua, tot substituint-les per garrafes que són més econòmiques i ens duraran més temps. 

El mateix podem fer a l’hora de la compra, portant la nostra bossa per evitar comprar bosses de plàstic. Un altre truc útil pot ser organitzar el nostre menú setmanal, per saber què menjarem cada dia i, per tant, què ens cal comprar. Ni més ni menys. Pel que fa a productes d’higiene, podem optar per paquets familiars, on hi ha més quantitat per menys preu, o bé alternatives com les pastilles de sabó o les copes menstruals que, més enllà de ser econòmiques, no generen residus. També existeixen botigues a granel on pots comprar només la quantitat que necessites, sigui de productes alimentaris o de neteja de la llar. Investiga la teva zona i busca l’opció que més s’adapti a la teva butxaca, recordant sempre que allò que s’ha fet sempre, o allò que fa la majoria, no sempre és la millor opció per tu. 

Pel que fa al transport, també cal buscar aquest equilibri i valorar alternatives al transport privat, que suposa un cost més elevat si sumem gasolina, impostos, assegurança i reparacions. El transport públic o la bicicleta són dues opcions econòmiques que ens poden ajudar a controlar les nostres despeses al mateix temps que cuidem el medi ambient. Fins i tot en el moment de sortir de festa podem retallar despeses si actuem amb consciència. Reservar amb antelació, aprofitar ofertes i descomptes o marcar-nos la quantitat que volem gastar abans de començar la nit ens ajudarà a mantenir un cert control. Si aquesta última part és la més difícil, un truc pot ser portar en efectiu l’import que volem gastar. D’aquesta manera, no hi haurà marge de passar-nos de pressupost i això ens permetrà gestionar millor les sortides, sense gastar ni un euro més del que toca. 

Controla la teva situació econòmica des del mòbil

Aquestes són algunes de les recomanacions que ens ajudaran a mantenir el control dels nostres estalvis, però la tasca important és analitzar la nostra situació particular i fer-nos les següents preguntes: de quins ingressos disposo? Quina quantitat he de destinar a despeses fixes? Què em queda per destinar a l’oci? Necessito estalviar de cara al futur?

Si una cosa tenim a favor, és que actualment existeixen aplicacions per gairebé tot. Controlar les nostres finances mai ha sigut tan fàcil. La majoria d’entitats financeres s’estan posant les piles des de fa anys perquè l’experiència del nou client digital sigui intuïtiva i àgil, de manera que en un sol clic tinguem a la nostra disposició tota la informació que desitgem, des del saldo total del compte (els diners de què disposem), fins a les despeses que hem realitzat amb la targeta, veient de manera gràfica on estem destinant la major part dels nostres diners. Això ens permetrà fer-nos una idea de la nostra situació actual i cap a on hem de dirigir els esforços futurs. 

Treballar i estalviar, els dos grans aliats per tenir diners

Una eina clau per gestionar els nostres estalvis són les guardioles digitals, un espai del compte on posarem els diners que volem destinar a una activitat concreta. El funcionament n’és senzill: ens hem de proposar un objectiu, sigui un viatge o alguna cosa que volem comprar, i a partir d’aquí calculem quin import hauríem d’ingressar cada mes per aconseguir-lo. Cal buscar l’equilibri entre allò que desitgem i els nostres recursos actuals. Si volem més diners, haurem de treballar més. Si no podem treballar més, els haurem de gestionar de forma més eficient. Però, sigui quina sigui la nostra situació, prendre el control de les nostres finances i saber en tot moment què està passant al nostre compte corrent és indispensable.

L’últim consell és no perdre de vista que mai caminem sols. Tenim pares, familiars i molta gent al voltant que ens pot ajudar a entendre què significa tot allò que té a veure amb els diners, que, en definitiva, és entendre com funciona el món actual. Tenir el seu suport i seguir els seus consells serà un pilar indispensable perquè aquest primer contacte amb el món de les finances sigui clar i comprensible. Quan prenem el control dels nostres diners, estem prenent el control de la nostra vida.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Buscar finançament ja no és sinònim d’anar al banc. Actualment, existeixen altres opcions i ben diverses que poden ser una alternativa i que cal conèixer.

Perquè el desconeixement sobre l’existència de proveïdors de crèdit diferents dels bancs encara és el principal obstacle: només una de cada tres empreses coneix l’existència de Fintech o de plataformes digitals de finançament, i només un 20% manifesten haver-ne recorregut. Són dades que s’extreuen del baròmetre empresarial de fintech i finançament alternatiu, creat per l’Institut d’Estudis Financers (IEF) amb col·laboració amb Altria Corpo i presentat el passat 2 de febrer.

Segons la mateixa enquesta, el 40% de les empreses consideren que l’accés al crèdit bancari s’ha endurit en els últims 12 mesos i, tanmateix, el 50% creu que necessitaran tenir-ne accés en els propers 12. Es fa evident per què el finançament alternatiu va en augment. Un dels seus motors i atractius és, doncs, l’accessibilitat més senzilla que en el cas dels bancs. Els seus costos són igualment realistes: els interessos amb els quals ens trobarem solen estar ajustats al mercat, per poder ser competitius, alhora que permeten no témer sorpreses o grans alces inesperades.

Ara bé; quines són aquestes “altres formes de finançament”? 

Les empreses que ja les estan fent servir opten principalment pel facturatge, el rènting i el leasing (representen el 25% del total). Altres opcions com el crowdlending o el micromecenatge són més comunes en el món de les start-ups. Però coneguem que hi ha darrere d’aquests anglicismes:

• El facturatge (o factoring) serveix a les empreses per avançar els cobraments: tan simple com que el proveïdor d’aquest servei ens pagarà en efectiu la factura que tenim pendent amb un client (a crèdit) i s’encarregarà de la gestió posterior. Estarem subjectes a un interès i, possiblement, a comissió per les despeses. Existeixen diverses modalitats, segons l’assumpció del risc d’impagament. També cal parlar del confirming, l’opció inversa, on el proveïdor ens assumirà el pagament de factures i ens les convertirà en crèdit.
• El rènting permet el lloguer de béns mobles, com vehicles, equipaments ofimàtics o informàtics, per períodes superiors a l’any. S’establiran unes quotes fixes com a pagament, que sovint inclouen el manteniment, assegurances, etc. Gaudirem d’un bé nou i en perfecte estat, sense haver de fer una despesa inicial important. La diferència primordial amb el leasing és que, en aquest cas, incorpora una opció de compra quan s’acaba el contracte.
• El crowdlending és una modalitat de préstec per part d’inversors, amb un retorn sota interessos, sense la necessitat d’anar al banc. Podem trobar proveïdors com Ecrowd!, dedicada especialment a projectes tecnològics, que ofereixen aquesta opció de finançament.
• El micromecenatge (crowdfunding), àmpliament estès en les start-ups, es fonamenta en obtenir l’interès d’altres persones en el nostre projecte i captar-ne fons, a canvi d’oferir un avantatge o privilegi posterior; molt orientat al llançament de productes, la preferència o el descompte en la compra podria ser un exemple de contraprestació. Ens serà força senzill trobar moltes plataformes de micromecenatge per començar.
• Inversions de caràcter més professional són conegudes com a crowdinvesting o business angels, on el finançament es rep d’empreses o actors del sector i que normalment demanaran a canvi un percentatge dels beneficis futurs.

Com hem vist, l’orientació del finançament alternatiu als bancs sol ser cap a la inversió en projectes de negoci més que per particulars, tot i que opcions com el rènting o el leasing poden ser útils en aquest últim cas, si pensem per exemple en el cas d’un comercial que vol gaudir d’un vehicle sense els alts costos del desgast i la compra d’un de nou cada cert període. En ambdós casos, no hem d’oblidar ni descartar el finançament públic per mitjà de subvencions o ajudes, com les que ofereixen la Generalitat, els ajuntaments, com el de Barcelona, o les Cambres. Moltes d’aquestes ajudes s’han creat o augmentat específicament per pal·liar els efectes negatius de la pandèmia i només cal estar atents a les diferents convocatòries.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El Govern espanyol finalment ha aprovat la reforma de la Llei de Seguretat Nacional, però la gran potestat que s’atorga als poders públics per a afrontar situacions de crisi molt poc definides genera una gran inquietud per com pot afectar els nostres drets fonamentals. Miriam Frias, assistenta financera d’11Onze, analitza la notícia.

Oficialment, la Llei de Seguretat Nacional del 2015 pretén garantir que l’Estat pugui disposar dels recursos estratègics necessaris per a fer front a situacions de crisi, riscos i amenaces que afectin la seguretat nacional. El nou text no afecta el contingut essencial de la llei, tanmateix, centralitza més competències i concreta algunes actuacions a realitzar en situacions de crisi per garantir que en tals escenaris el país comptarà amb els recursos bàsics.

El concepte no és cap novetat, i tant Espanya com altres països tenen lleis pensades per garantir recursos crítics, instant a la col·laboració empresarial i estatal, durant un context de crisi extrema, com vam patir durant la pandèmia de la Covid-19. Així i tot, i com explica Miriam Frias, “s’han fet modificacions que no han arribat al públic i que no deixen de ser una incògnita”.

El balanç entre drets i deures

L’ambigüitat i manca de concreció del text permeten una interpretació jurídica massa àmplia que genera desconfiança entre la població. “És un as a la màniga que pot utilitzar el govern quan consideri necessari”, afirma Frias. Això vol dir que l’Estat “podria obligar a qualsevol persona major d’edat a realitzar prestacions personals i a complir les ordres que les autoritats impartissin”.

La reforma de la llei també ha fet saltar les alarmes entre les empreses que veuen amb preocupació com l’Estat podria requisar els seus béns, aturar la seva activitat o, fins i tot, ocupar-les de manera transitòria. Com detalla Frias, “empreses i entitats jurídiques també haurien de realitzar prestacions personals o materials. L’Estat tindria el dret de poder confiscar, requisar o expropiar tot tipus de béns”

Després de l’experiència de l’abús i abast en l’aplicació de l’article 155, és com a mínim preocupant, que una llei de seguretat nacional, que a priori ha de ser més eficaç i ràpida en la seva aplicació que aquest article de la Constitució, no garanteixi que no hi haurà un abús d’autoritat pels representants del poder executiu de l’Estat. “Esperem que aquestes situacions i aquests exemples mai s’arribin a materialitzar, però no està de més ser-ne conscients, perquè res és impossible”, conclou Frias.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El gener passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va anul·lar el Model 720, i aquesta setmana el Suprem ha obligat Hisenda a retornar una multa per béns a l’estranger, tombant definitivament els seus efectes en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

Recordem que el Model 720 es va introduir el 2012, just després d’implementar l’amnistia fiscal, quan el llavors ministre d’Hisenda del Partit Popular, Cristóbal Montoro, va voler augmentar la recaptació de l’Estat en plena crisi financera, assegurant-se que no s’escapava ni un sol euro. El temps ha demostrat que no va ser una mesura efectiva pels afins al seu partit o part de la reialesa espanyola.

La normativa exigia als ciutadans residents a Espanya informar sobre els seus béns a l’estranger que superessin els 50.000 euros. Tanmateix, establia elevades multes que podien arribar fins al 150% de l’import a declarar, si aquesta informació es presentava fora de termini davant l’Agència Tributària.

Garrotada de la justícia europea

El gener de 2022, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va tombar la normativa al complet, tant el mecanisme de fons, com les elevades multes, en considerar que les restriccions a la lliure circulació de capitals implantades pel Model 720 eren desproporcionades.

Per altra banda, la sentència anul·lava la pràctica de la no prescripció, que Hisenda venia imputant de manera sistemàtica a tots els béns declarats, sense valorar si els fets havien prescrit pel termini de prescripció en l’àmbit fiscal, actualment establert en 4 anys, de manera que es determinaven quotes a ingressar.

D’aquesta manera, la sentència conclou que els contribuents que havien declarat béns a l’estranger mitjançant el Model 720 no han d’ingressar els deutes dels exercicis prescrits, i que les sancions aplicades són il·legals. És precisament en aquest punt, en el que el Tribunal Suprem s’ha basat per a impedir a Hisenda imputar com a guany patrimonial no justificat els béns a l’estranger continguts en la declaració per no tenir termini de prescripció.

El Suprem aplica la sentència del TJUE

Així s’ha vist reflectit en una sentència del darrer 20 de juny a la sala del contenciós, que estima el recurs presentat per dos contribuents contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura que els condemnava per declarar, fora de termini, béns immobles a l’estranger. Un fet significatiu perquè anul·la, per primera vegada, una sanció del Model 720, per desproporcionada.

Per tant, la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa dona la raó als particulars, i anul·la la resolució del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, ordenant que se’ls retornin els diners, més els interessos corresponents. El tribunal pretén, així, establir la proporcionalitat entre la gravetat del fet comès i el saldo dels comptes corrents no declarats pel contribuent.

Amb aquesta sentència, s’obre la porta a tots aquells contribuents sancionats que, no estant conformes amb les desproporcionades sancions imposades per l’Agència Tributària, han recorregut de manera sistemàtica l’aplicació de les mateixes i que ara podrien veure reduït el seu import de manera significativa.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!