El 99% de les rebaixes del Black Friday són falses

S’ha confirmat el que molts sospitaven: el Black Friday és en realitat una gran campanya de màrqueting per a que els comerços facin el seu agost al novembre. Els descomptes gairebé mai reflecteixen la realitat i els preus en productes d’electrònica i electrodomèstics són de mitjana un 3 % més cars que el més baix registrat en els 30 dies anteriors, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Un 85% dels consumidors tenia previst comprar alguna cosa en l’últim Black Friday, segons una enquesta de Tandem Up. I és que cada vegada més persones avancen les compres de Nadal per aprofitar les suposades rebaixes d’aquesta campanya. Però la realitat és que els descomptes anunciats que van trobar van ser gairebé sempre enganyosos, segons un estudi de l’OCU.

Aquesta recerca ha comparat l’evolució de 16.000 preus en línia al llarg de més d’un mes, sobretot de productes d’electrònica i electrodomèstics, però també d’altres àrees. La seva principal conclusió és que el 99 % de les rebaixes anunciades no són reals. De fet, el teòric descompte mitjà del 25 % que indicava l’etiquetatge del Black Friday es transforma en una pujada mitjana del 3 % respecte al preu mínim registrat en el mes anterior.

Incompliment de la normativa

En la majoria dels productes, els comerços en línia no prenen com a referència el preu més baix dels últims 30 dies per fer la comparativa d’estalvi, sinó qualsevol altre preu registrat durant aquest període o fins i tot el preu de venda recomanat, la qual cosa suposa un incompliment de la normativa vigent.

Cal tenir en compte que la Llei 7/1996 d’Ordenació del Comerç Minorista, recentment modificada per adaptar-la a les directives europees sobre consum, estableix en l’article 20.1 que sempre que s’ofereixin articles amb reducció de preu “haurà de figurar amb claredat el preu anterior al costat del preu reduït” i que “s’entendrà per preu anterior el menor que hagués estat aplicat en els trenta dies precedents”.

Si has realitzat alguna compra i consideres que s’han vulnerat els teus drets, pots presentar una reclamació en l’Agència Catalana del Consum, en una Oficina Municipal d’Informació al Consumidor o en alguna de les Juntes Arbitrals de Consum.

Catalunya no és una excepció

Les males pràctiques del comerç durant el Black Friday semblen generalitzades si tenim en compte una recerca sobre l’anterior campanya del Black Friday al Regne Unit. Les seves conclusions són molt similars a les de l’OCU.

Després de comprovar 214 ofertes en set dels principals comerços de productes per a la llar i tecnologia al Regne Unit (Amazon, AO, Argos, Curris, John Lewis, Richer Sounds i Very) durant la campanya del Black Friday de 2021, es va descobrir que el 86 % d’aquests articles s’havien ofert més barats o al mateix preu en algun moment durant els sis mesos anteriors al Black Friday.

Queda clar que no ens podem fiar de l’etiquetatge de descomptes del Black Friday, per la qual cosa l’única alternativa si busques gangues és fer un seguiment de l’evolució dels preus dels productes que t’interessin. Només així t’asseguraràs que els adquireixes en el moment adequat.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

La ‘lletra petita’ de qualsevol relació contractual sovint passa desapercebuda per al consumidor a l’hora de contractar un servei o adquirir un producte. Un fet que algunes empreses aprofiten per introduir clàusules amb pactes abusius. La llei diu que els contractes han d’estar escrits de manera clara i comprensible, però, així i tot, les trampes de la ‘lletra petita’ es repeteixen. Per què? Jordi Coll, agent d’11Onze, ens en fa cinc cèntims.

Si parlem de mides, la ‘lletra petita’ ja no existeix, almenys en referència a la contractació de serveis. Des de l’1 juny d’aquest any la llei obliga a bancs, asseguradores i a qualsevol altra empresa de serveis, a redactar els contractes que ofereixen als consumidors amb caràcters d’una mida mínima de 2,5 mil·límetres.

La nova normativa pretén evitar els perjudicis causats a clients a conseqüència de la il·legibilitat dels contractes, impossibles o més difícils de llegir a causa de la lletra petita. L’escàndol de les participacions preferents i les obligacions subordinades que van afectar especialment a part de la població més vulnerable, com la gent gran, va posar de manifest la urgent necessitat de reformar la normativa.

Com explica Coll, “sovint les empreses utilitzen la lletra petita amb contractes que no són negociables, i amb la finalitat que arribin a passar desapercebuts pels consumidors”, i continua, “fins i tot es far servir per introduir clàusules amb pactes abusius”.

La mida no ho és tot

Canviarà alguna cosa aquesta nova normativa? L’anterior llei ja marcava una mida mínima de la lletra petita, així com demanava claredat i transparència en els contractes. Però tot i les sentències judicials favorables als clients, condemnant a les empreses implicades, els abusos es repetien. Per què? Perquè és un bon negoci. El percentatge de clients afectats que es queixen és ínfim, per tant, atès que els beneficis són considerables, surt a compte pagar les multes, sancions i judicis sense canviar res.

Tot i que; com apunta Coll, “la normativa vigent permet que el consumidor soliciti la no aplicació d’aquestes clàusules quan no s’hagin redactat amb l’adequada claredat i transparència, o bé es declari la seva nul·litat quan són abusives”, les males pràctiques no s’han eliminat. 

L’excusa de les entitats bancàries, per justificar-se, quan se’ls demanen explicacions pels contractes abusius de targetes de crèdit o productes bancaris com les preferents, és passar la pilota al client, dient que havia d’haver llegit el contracte. Realment, la grandària de la lletra marcarà la diferència? O és la redacció de les clàusules i la integritat ètica de les entitats el que també s’hauria d’adreçar?

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Alguns conceptes són bàsics per a entendre per què estem a la vora d’una recessió, cap a on s’encamina el nou ordre econòmic mundial i quins seran els seus protagonistes.

El “Gran Reinici” és el nom d’una iniciativa del Fòrum Econòmic Mundial que pretenia repensar el model econòmic capitalista una vegada superats els estralls provocats per la pandèmia. La realitat és que a la crisi sanitària s’han sumat una crisi de deute i una crisi inflacionària que ens han situat a la vora de la recessió.

En el context actual, el “gran reinici del capitalisme” que reclamava aquest organisme internacional es fa més necessari que mai. Repassem alguns conceptes clau per entendre com hem arribat a una situació pròxima al col·lapse i quins factors condicionaran el futur pròxim de l’economia.

Àsia

L’eix de l’economia global s’està desplaçant d’Europa i els Estats Units cap a Àsia. Segons un estudi de la consultora McKinsey, l’any 2040 el continent asiàtic suposarà més de la meitat del producte interior brut mundial i un 40 % del consum. La pèrdua de protagonisme d’Europa és evident i l’FMI preveu que almenys la meitat dels països de l’eurozona entraran en recessió en els pròxims mesos.

Canvi climàtic

L’escalfament global ha obligat a deixar enrere la idea d’un creixement il·limitat a costa d’esgotar els recursos naturals i ha donat pas a la idea de l’economia circular, amb oportunitats en el camp de l’economia “verda”. Com ha posat de manifest la COP27, ara falta definir fins a quin punt els països industrialitzats assumiran el cost econòmic del canvi climàtic que han generat i quines mesures estan disposats a adoptar per alentir l’escalfament en un context de crisi econòmica.

Descentralització

Les noves tecnologies estan permetent l’aparició de productes i serveis que escapen al control dels Estats i les grans corporacions. Com apuntava James Sène, president d’11Onze, en una sessió de Fintech Talks, ens trobem davant una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”. La descentralització de la creació monetària, per exemple, ha estat un dels grans pilars de les criptomonedes.

Desigualtat

Les dades de l’informe “World Inequality Report 2022” mostren que el 10 % de la població més rica del planeta ha acumulat des de mitjan anys noranta el 76 % de la riquesa generada al món. De fet, el 38 % es va concentrar a les mans de l’1 % de la població mundial. I la meitat de la població més pobra s’ha hagut de conformar amb les engrunes: el 2% de la riquesa generada durant aquestes últimes dècades. Per desgràcia, aquesta escletxa entre els superrics i el comú dels mortals no ha fet més que eixamplar-se durant la pandèmia. I els experts coincideixen que aquesta creixent desigualtat suposa un fre per al desenvolupament econòmic mundial.

Deute públic

El deute públic en el món s’ha disparat en els últims anys i limita el creixement econòmic. Tot i que el límit que estableix el Tractat de Maastricht per als Estats de la Unió Europea és del 60 % del seu PIB, el conjunt de països de la zona euro ja porta més d’un any per sobre del 100 %, segons dades d’Eurostat. La situació fora d’Europa no és millor, ja que el Fons Monetari Internacional estima que, a la fi de 2021, el deute públic global també representava el 100 % del PIB mundial. A més, els nivells de deute podrien empitjorar si la crisi s’accentua.

Estagflació

Des de març de 2021, els preus han pujat amb força i de forma gairebé ininterrompuda. La inflació a Catalunya, que va arribar a superar a l’estiu el 10 % interanual, es va situar a l’octubre prop del 7 %. La situació més enllà de les nostres fronteres no és millor, ja que la inflació d’aquest mateix mes en el conjunt de la zona euro va arribar al 10,7 %. S’espera que les successives pujades dels tipus d’interès contribueixin a controlar uns nivells d’inflació desconeguts des dels anys vuitanta del segle passat. El preu a pagar serà un major estancament de l’economia, que portarà a la recessió de les grans economies.

Impressió de moneda fiat

S’estima que el total de diners en circulació en el món, incloent-hi bitllets, monedes, xecs i pagarés, supera els 60 bilions d’euros. El problema és que una part considerable d’aquests bitllets s’han posat en circulació en els últims anys. Per exemple, només l’any 2020 l’oferta monetària dels Estats Units va augmentar un 24 %. La majoria dels bancs centrals s’han dedicat a imprimir moneda per fer front a un deute públic galopant. I aquest augment de moneda fiat ha estat el principal responsable de l’actual inflació.

Monedes digitals

Davant l’avanç de les criptodivises, que plantegen un model monetari totalment descentralitzat, els Estats treballen a contrarellotge en el desenvolupament de monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) per mantenir un sistema financer centralitzat. A la Xina, més de 260 milions de persones ja han utilitzat el iuan digital (e-CNY). A Europa, la Comissió Europea preveu que la regulació sobre l’euro digital estigui llesta a principis de 2023 i que aquesta moneda digital entri en funcionament l’any 2025. L’objectiu en un primer moment és que l’euro digital, gestionat i supervisat pel Banc Central Europeu, no substitueixi els diners en efectiu, sinó que els complementi.

Poder corporatiu

Les grans multinacionals tenen un poder creixent enfront de la minvant capacitat d’influència dels Estats. Moltes d’aquestes corporacions supervisen enormes cadenes de subministrament, venen els seus productes a tot el món i tenen uns ingressos superiors als de molts governs. De fet, si fos un país, Walmart seria el desè per nivell d’ingressos. La globalització ha capgirat les relacions de poder i en molts casos les grans corporacions es permeten eludir el pagament d’impostos amb total impunitat.

Subscripció

Com assenyalàvem en un article de La Plaça, està sorgint un nou model mutualista, més comunitari i basat en la compartició de béns i serveis, com a alternativa al model de compra i ús individual. En els models de negoci de subscripció cada client paga quotes que li permeten l’accés prolongat a un bé o servei en lloc de realitzar un gran pagament per endavant per posseir aquest bé o servei. Aquest model de negoci cada vegada és més freqüent en la indústria informàtica, de l’entreteniment o de l’automoció.

Tipus d’interès creixents

Després d’11 anys sense augments, el Banc Central Europeu va iniciar al juliol l’escalada dels tipus d’interès a Europa. De moment, ja han arribat al 2 % i la previsió és que continuïn incrementant-se en els propers mesos per refredar encara més l’economia i frenar la inflació. El BCE s’ha alineat amb la majoria de bancs centrals del món, que també estan incrementant les seves taxes d’interès per combatre l’escalada de preus. Aquesta mesura repercutirà directament en la butxaca de molts ciutadans, ja que les quotes de les hipoteques i dels préstecs amb interès variable resultaran cada vegada més elevades.

Virtualitat

No vivim en un món virtual, però sí virtualitzat, ja que “el que passa en el món digital té un impacte real en la nostra vida”, com advertia James Sène en una sessió sobre l’actual situació econòmica. En aquest sentit, el president d’11Onze vaticinava que el metavers, l’economia del qual depèn de l’autenticació de les propietats digitals, jugarà un paper clau a l’hora de digitalitzar les nostres identitats.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

A 11Onze no estem creant només una fintech. Estem forjant una comunitat que serà clau per assolir la sobirania financera, individual i col·lectiva. “Si ens ajuntem, tindrem més força”, defensa el president d’11Onze, James Sène. Repassem amb ell què entenem per fincom i com és clau per empoderar-nos.

Ens hem inventat un nou terme perquè estem fent una cosa nova, que no existia fins ara: una comunitat financera. “La paraula fincom neix de la contracció de fintech i comunitat. Estem inaugurant un nou model, però no ho estem fent sols”, comença Sène. La idea, segueix explicant-nos, s’inspira en un tipus de bancs que neixen al voltant d’una comunitat, sobretot als Estats Units, on són habituals per aplegar una certa col·lectivitat com l’afroamericana.

Inspirada per aquestes iniciatives financeres, tanmateix, la comunitat d’11Onze ha anat més enllà. La diferència, detalla Sène, es troba en la propietat de l’entitat financera. “Cap d’aquests projectes comunitaris no estan impulsats per la mateixa comunitat. En canvi, a 11Onze expandim fins al màxim la propietat de l’entitat. Tenim més de 150 inversors i estem lluitant perquè arribi al màxim de gent. Tots ells en seran els propietaris. I això és molt important. A Catalunya compartim una llengua, una vida, una cultura i, ara, volem ajudar a fer que aquesta comunitat construeixi la seva sobirania financera”, resumeix.

Una col·lectivitat que aprèn a aprendre

El model és pioner i necessari. En un món globalitzat, que està experimentant canvis que en els pròxims anys capgiraran els pols d’influència mundials, la ciutadania ha d’aprendre a construir un teixit social i cultural fort, també econòmic. “Fins ara, hi havia hagut un lideratge molt clar dels Estats Units, però tot això comença a trontollar amb la competència de la Xina i tot de països asiàtics. Europa està quedant entremig. No hi ha països independents els uns dels altres. Ens necessitem per poder protegir les nostres comunitats. Per això la gran pregunta que ens fem a 11Onze: de qui volem dependre i com en volem dependre?”.

Si Catalunya vol respondre aquesta pregunta, afirma Sène, primer cal que exerceixi la llibertat, el dret, a escollir “què volem ser i com ho volem ser”. I això, en conseqüència, té a veure amb com gestionar els nostres diners, amb com assolim la nostra sobirania financera. Per això, si 11Onze vol ser una eina útil, ha de bastir una comunitat que s’esperoni a aprendre com funciona el mercat i a moure’s financerament. És en aquest sentit que hem creat La Plaça, que hi ha un equip d’agents 11Onze que atendran els usuaris les 24 hores del dia i que hem creat l’aplicació El Canut. Tot serveix al mateix objectiu.

Sène ho resumeix sense embuts: “Nosaltres tenim un pla al servei d’una visió que ha de servir per atendre les necessitats d’ara, però també per donar resposta al que esperem que passi al món d’aquí a cinc anys. Per això, pensem en la comunitat, l’aplicació financera i en un marketplace, un lloc on la gent no només intercanviï idees, sinó que, al final, també pugui intercanviar productes”. En definitiva, sentencia Sène, “si tenim un nexe financer, això ens farà més competitius, individualment i col·lectiva”.

Revolucionar la banca de baix a dalt

Així, afirma el president d’11Onze, “quan tinguem beneficis, una part d’aquests beneficis tornaran a la comunitat i l’altra part anirà als inversors o membres d’aquesta comunitat”. Per fer-ho possible, és imprescindible, diu Sène, “tenir el control absolut de les nostres finances, és a dir, dels diners, però també dels actius, siguin accions, metalls preciosos o criptomonedes”. És per això que El Canut és una nova tecnologia creada per revolucionar la banca tradicional. “Ara, tothom té tots aquests actius disgregats en diferents comptes. I nosaltres hem creat un moneder de moneders que permetrà gestionar totes les finances en un sol espai. S’ha de gestionar de forma àgil, fàcil i segura”, apunta Sène.

Davant de l’expectació que ha generat El Canut, el president d’11Onze, però, fa una crida a la calma. A 11Onze som ben conscients que la majoria de la comunitat no és experta en banca i que haurem d’anar aprenent, de mica en mica i de forma conjunta, quina és la millor manera de donar rendibilitat als diners de cadascú. Per això, El Canut anirà anunciant i ampliant els seus serveis a poc a poc. “No s’espera que l’1 d’octubre, quan obrim els primers 5.000 comptes, tothom pugui operar de cop en un mercat financer desconegut. Hem de tenir paciència”, argumenta Sène.

“Venim a assegurar el benestar financer dels Països Catalans i a promoure la cultura catalana. Venim a donar independència financera individual per assolir-ne la col·lectiva”, es referma el president d’11Onze. En definitiva, ha arribat l’hora que la gent aprengui a gestionar els seus béns de la millor manera possible. 11Onze és l’eina per fer-ho, és un dels pilars per exercir totes les llibertats.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’activitat bancària té un paper fonamental en la inflació. Quan el crèdit no es dedica a l’economia productiva, a la generació de nous productes o serveis, augmenta artificialment la capacitat de compra, la qual cosa trenca l’equilibri entre oferta i demanda i impulsa l’increment dels preus.

El negoci bancari no funciona exactament com la majoria de la gent creu. Tendim a pensar que els bancs són simples intermediaris financers que reben diners de part dels seus clients en forma de dipòsits per prestar-los a altres clients en forma de crèdits. I se suposa que els seus beneficis provenen del diferencial entre els interessos que paguen pels diners dipositats i els interessos que cobren pels diners prestats.

La realitat és molt més complexa. El que anomenem “dipòsits” no són tals perquè no es mantenen sota custòdia, sinó que hauríem de considerar-los préstecs que fem al banc. Al seu torn, els crèdits que concedeix una entitat bancària no són en realitat préstecs tal com els entenem.

Quan signem un préstec, el que fa el banc és comprar el nostre compromís de devolució de l’import nominal concedit, la qual cosa seria com un pagaré. No existeix necessàriament una transferència de diners físics del banc al nostre compte perquè el que denominem “dipòsit” no és més que l’anotació comptable d’un import que el banc deu al titular d’aquest compte.

Així és com els bancs comercials creen diners artificialment, com explica el mateix Banc d’Espanya. De fet, la immensa majoria dels dipòsits es generen a partir del no-res quan els bancs concedeixen crèdits, sense que estiguin recolzats per diners reals.

Crèdit productiu o improductiu?

Quan aquesta creació fictícia de diners serveix per finançar l’economia productiva, fent possibles inversions que generen nous béns i serveis, es manté l’equilibri entre oferta i demanda. Existeixen més diners nominals, però també més productes i serveis que es poden adquirir, amb la qual cosa no augmenta la inflació.

En canvi, si el banc genera artificialment diners per al consum i això no va acompanyat d’un augment en el volum de productes i serveis disponibles en el mercat, es trenca l’equilibri entre oferta i demanda. Com hi ha més diners disponibles per comprar el mateix volum de productes i serveis, es genera inflació. I, per desgràcia, la majoria dels préstecs no són productius, sinó que es dediquen a transaccions financeres que simplement permeten la transmissió de drets de propietat.

D’aquí la conveniència que la regulació contemplés una categorització del crèdit per evitar un excés de préstecs especulatius que disparin la inflació. Si la major part del crèdit bancari es dediqués a fins productius, tindríem un sistema financer més estable i una economia sana i sense inflació.

El marc normatiu actual fa aigües perquè es basa en la premissa que els bancs són simples intermediaris financers, quan en realitat creen diners artificialment i provoquen una espiral inflacionària, que moltes vegades acaba en l’esclat de les lògiques bombolles financeres.

Una possible solució

Alguns països han aconseguit evitar aquest problema gràcies a sistemes financers dominats pels bancs comunitaris, que no prioritzen l’especulació financera sinó el crèdit productiu. A Alemanya, per exemple, aquest tipus de bancs petits dominen el mercat i destinen la major part dels seus crèdits a les pimes.

Sens dubte, gran part de l’èxit econòmic alemany dels últims 200 anys es deu al seu sistema financer, que mai ha necessitat diners públics per rescatar a algun dels seus bancs ni ha fet perdre dipòsits als seus clients.

Per estabilitzar i millorar l’economia catalana, seria convenient trencar amb l’actual lògica del nostre sistema financer i impulsar la creació de bancs comunitaris que prioritzin el finançament de l’economia productiva.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Estàs convençut que les teves decisions financeres sempre es guien per la raó? Sentim desil·lusionar-te. S’han identificat uns 180 biaixos que poden condicionar la nostra anàlisi de la realitat i les nostres eleccions. Des d’11Onze, et presentem onze dels més comuns.

Tot i que a tots ens agrada pensar que som racionals i que la nostra lògica és infal·lible, la veritat és que les nostres decisions estan constantment exposades a la influència dels biaixos cognitius i a algunes dreceres mentals que distorsionen l’anàlisi de la realitat. La seva influència pot condicionar les eleccions que prenem cada dia si no prenem consciència del seu paper, també en el terreny financer.

La literatura científica ja s’han identificat uns 180 paranys de la nostra ment que poden induir-nos a judicis equivocats. Alguns són bastant obvis i pot ser que els reconeguis en tu mateix. Però altres són tan subtils que resulten gairebé impossibles de detectar.

Cal tenir en compte que l’atenció és un recurs limitat, així que no podem avaluar tots els detalls i possibilitats en prendre una decisió. Per això, sovint ens deixem guiar per les emocions i opinions subjectives, o recorrem a dreceres mentals que acceleren la nostra capacitat per a emetre judicis i poden induir-nos a l’error. Des d’11Onze, et presentem onze d’aquests paranys i com evitar-los.

• Confirmació

Aquest biaix fa que tendim a parar més atenció a la informació que confirma les nostres creences que a les dades que les qüestiona. A qui no li agrada demostrar que té raó? Sobrevalorar les dades que confirmen els nostres prejudicis inhibeix la nostra capacitat crítica i ens impedeix considerar tots els fets de manera lògica i racional.

Per això, si pensem que invertir en un actiu concret pot ser una bona inversió o que canviar-nos de companyia elèctrica ens ajudarà a estalviar, no hem de limitar-nos a buscar informació que recolzi aquesta decisió. Sempre convé escoltar les veus crítiques. Només contrastant les dades a favor i en contra i ponderant-les de manera objectiva podrem prendre una decisió ben fonamentada.

• Ancoratge

Som propensos a deixar-nos influir excessivament per la informació inicial que rebem, que prenem com un punt de referència. Així, la primera xifra que apareix en una negociació de preus sol convertir-se en un punt d’ancoratge per a les negociacions posteriors. Està demostrat que fins i tot escoltar una xifra a l’atzar pot influir en les nostres estimacions sobre un tema completament aliè.

És un biaix a tenir en compte quan, per exemple, negociem el preu d’un habitatge. Si ens demanen un preu molt alt i aconseguim rebaixar-lo una mica, és possible que acabem acceptant el tracte amb la sensació d’haver negociat bé encara que l’import final segueixi per sobre del preu de mercat. Però en realitat la nostra contraoferta segurament estava molt condicionada pel primer preu sol·licitat. D’aquí la importància d’informar-se bé i evitar les presses a l’hora de prendre una decisió de compra o venda.

• Disponibilitat

Aquesta drecera mental està dissenyada per estalviar-nos temps quan intentem determinar el risc. Ens porta a estimar la probabilitat que alguna cosa passi basant-nos massa en la informació més accessible en el nostre cervell, com la quantitat d’exemples que ens venen a la ment.

Tendim a sobreestimar la probabilitat que alguna cosa succeeixi basant-nos en la facilitat amb la qual recordem que va ocórrer una cosa similar. Això fa que, per exemple, en molts casos decidim contractar o no una assegurança per a la llar en funció de si algun dels nostres coneguts va patir recentment un contratemps domèstic seriós. Per això sempre convé ampliar la nostra informació amb dades externes i més globals, que donin una imatge més realista de les probabilitats que succeeixi alguna cosa.

• Familiaritat

Aquest biaix, molt vinculat al de disponibilitat, es resumeix en el refrany “més val boig conegut que savi per conèixer”. I és que tendim a confiar en allò que coneixem i desconfiar de l’aliè.

És una de les grans causes que moltes persones prefereixin invertir en actius nacionals en lloc d’estrangers, tot i que la rendibilitat dels segons pugui ser bastant superior.

• Optimisme exagerat

Tendim a sobreestimar les nostres capacitats i la probabilitat que ens passin coses bones, mentre que infravalorem la probabilitat que ens afectin les negatives. Aquest biaix té les seves arrels en la drecera mental de disponibilitat, ja que tendim a acumular més records de les coses negatives que els succeeixen a altres persones i de les bones que vivim nosaltres. D’aquí ve que ens sembli més probable que els esdeveniments negatius afectin als altres.

El que té de bo aquesta tendència a l’optimisme és que ens serveix de motivació per perseguir els nostres objectius, però convé ser humils i no relativitzar els riscos que assumim. Si la situació econòmica al nostre voltant empitjora, és una temeritat donar-li l’esquena a l’estalvi pensant únicament que a nosaltres no ens afectarà la crisi.

• Representativitat

Pensem que la probabilitat que dues coses ocorrin és major quan s’assemblen o són similars entre si. Els nostres prejudicis ens fan crear estereotips que serveixen de base a l’hora de jutjar. Si hem tingut bones experiències amb productes cars, és fàcil que donem per fet que un producte és de bona qualitat pel simple fet de tenir un preu elevat i no sempre és així. Mai està de més escoltar l’opinió d’altres usuaris abans d’adquirir-ho.

• Efecte “halo”

La impressió inicial que ens genera una persona influeix en el que pensem d’ella en general. Per això tendim a creure que les persones atractives són també més intel·ligents, amables i divertides. I, en el pla financer, que els productes comercialitzats per aquesta mena de persones són també més valuosos.

Un factor que pot influir en l’efecte “halo” és la nostra tendència a voler encertar. Si la nostra impressió inicial d’algú va ser positiva, tendirem a buscar proves que confirmin la primera impressió. D’aquí la importància de mantenir sempre l’esperit crític.

• Biaix retrospectiu

Aquest biaix ens porta a veure els esdeveniments, fins i tot els aleatoris, com més predictibles del que són en realitat. Sí, és l’origen del típic “ja ho sabia” pel que tantes persones diuen haver vist venir una crisi quan ja s’està immers en ella. Es produeix per una combinació de raons, entre elles la nostra capacitat de “recordar malament” prediccions anteriors i la tendència a veure els esdeveniments com a inevitables.

La veritat és que fem prediccions tot el temps, així que algunes segur que es compleixen. La nostra mala memòria sobre les prediccions errònies fa que fàcilment caiguem en un excés de confiança sobre els nostres dots predictius. I això ens pot portar a assumir riscos imprudents. Els principals antídots són la prudència i la humilitat.

• Fal·làcia del jugador

Aquesta falsa creença descriu la nostra tendència a pensar que alguna cosa succeirà perquè encara no ha succeït. Per exemple, si juguem a la ruleta i les últimes vegades la bola ha caigut en vermell, podríem suposar erròniament que la probabilitat que el següent resultat serà negre és major. Però aquests esdeveniments són independents entre si, per la qual cosa no existeix relació entre la probabilitat de tots dos resultats. És una cosa que hauríem de tenir en compte quan encadenem males inversions. Cadascuna ha d’anar acompanyada d’una anàlisi específica.

• Efecte marc

Com expliquem en un altre article, aquest biaix cognitiu fa que una mateixa informació, plantejada de diferent manera, pugui portar-nos a conclusions dispars. Per exemple, és més probable que accedeixis a una operació financera si et diuen que hi ha un 60 % de probabilitats que surti bé que si t’adverteixen que tens un 40 % que surti malament.

Es tracta d’un biaix molt rellevant a l’hora de prendre decisions que afecten les teves finances. Has de valorar molt bé la informació que et faciliten sobre qualsevol proposta que et facin, ja que segurament està plantejada per a aconseguir els objectius de l’altra part, i reformular les dades de manera que siguin el més asèptiques possible.

• Aversió a les pèrdues

La nostra por a perdre sol ser més forta que el plaer que experimentem quan guanyem. Quan perdem una quantitat de diners la nostra sensació de decepció és major que l’alegria que ens proporciona guanyar aquesta mateixa quantitat. És la raó per la qual, davant probabilitats similars d’èxit o fracàs, tendim a triar l’opció conservadora.

Regles bàsiques enfront dels biaixos

Com la llista de biaixos cognitius és molt llarga, convé aplicar quatre regles bàsiques que t’ajudaran a evitar la majoria d’ells:

Reflexiona sobre decisions passades. Si ja has passat per una situació similar, reflexiona sobre els resultats de les decisions preses per evitar repetir biaixos. Per exemple, com tendim a subestimar la quantitat de diners que necessitem, pots fer un seguiment de les teves despeses durant els últims mesos per saber quants diners has de pressupostar.

Qüestiona el teu punt de vista. Intenta veure els punts febles de la teva lògica, per intranscendents que et semblin, un objectiu per al qual és útil fer llistes de pros i contres. Podràs estar més convençut de la teva decisió si suporta un escrutini seriós i crític.

No prenguis decisions sota pressió. Les presses no són bones companyes. Tot i que no ho sembli, molt pocs casos exigeixen decisions immediates.

Inclou punts de vista externs. Una segona opinió mai va malament, així que convé consultar amb algú que sigui objectiu i no tingui interessos en la decisió. Et podrà aportar punts de vista diferents, qüestionar les teves opinions i detectar els teus biaixos cognitius.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Hem realitzat un estudi dels costos de les assegurances de la llar a través d’una enquesta als membres de la nostra comunitat que són propietaris d’un habitatge, amb l’objectiu d’analitzar la competitivitat del producte que oferim des d’11Onze Segurs.

L’enquesta ha estat realitzada per 11Onze des del nostre canal de Telegram amb la participació de 279 usuaris que responien a la pregunta: “Quant et costa anualment la teva assegurança de la llar?”. Es donava opció a triar entre un ventall de preus que anaven des de 60 €  anuals, fins a més de 400 €.

Les dades finals recullen que el 56% dels usuaris paguen entre 200 i 400 € anuals per la seva assegurança de la llar, mentre que el 22 % tenen una despesa entre 100 i 200 € per any. A més, un 18% paguen més de 400 € l’any. Uns resultats que concorden amb el preu mitjà anual de les assegurances de la llar a l’Estat, que es troba al voltant dels 301 euros anuals.

Quant et costa l’assegurança de la llar?

Una alternativa més competitiva

Des d’11Onze Segurs pensem que es pot reduir el cost de l’assegurança de la llar optimitzant els processos i personalitzant les cobertures. És per això que tenim una plataforma totalment digitalitzada, on prescindim dels contractes en paper, les gestories físiques, les despeses de gestió, de cancel·lació i de canvi de contracte, la qual cosa ja et suposa un estalvi considerable, però a més, et permetem modificar i adaptar les cobertures a les teves necessitats en qualsevol moment, abans i després de signar el contracte.

D’aquesta manera et podem oferir una assegurança de la llar des de 5 € al mes. La nostra pòlissa està pensada perquè que no paguis de més per la teva assegurança, oferint una quota mensual o anual, sense permanència, entre un 15%-20% més barata que amb les asseguradores tradicionals. Quin és el cost mensual de la teva assegurança de la llar actual? Vols saber quan et podries estalviar? Prova el nostre simulador de preus introduint algunes dades bàsiques, i tindràs el teu pressupost sense compromís al moment.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Les criptomonedes han revolucionat el sistema financer mundial, però com tota nova tecnologia genera moltes preguntes. Hem preparat un petit glossari dels termes bàsics que hauries d’entendre per a iniciar-te en el món de les criptodivises. 

Les criptomonedes, també conegudes com a criptodivises o monedes digitals, són una divisa alternativa que es pot definir com un actiu digital que fa servir un xifratge criptogràfic per garantir la seva titularitat, assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. Dit això, hi ha uns conceptes clau que cal tenir clars a l’hora d’entendre el funcionament de les criptomonedes.

Blockchain

El ‘blockchain’, o cadena de blocs en català, és una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser el llibre de comptabilitat on es guarden totes les operacions distribuïdes en ordinadors, que poden estar en qualsevol part del món, interconnectats a través d’una xarxa Peer-To Peer (P2P), d’igual a igual, i sense la necessitat d’un servidor central. Es tracta d’una tecnologia que facilita la descentralització d’aplicacions financeres i qualsevol altre registre digital. A més, es considera molt segura perquè només es pot modificar el registre de tot el que ha passat a la xarxa si totes les parts hi estan d’acord.

Mineria

Mentre que en el sistema monetari tradicional, els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, la creació monetària en l’ecosistema de les criptomonedes més populars, com per exemple el Bitcoin, està limitada. A més, les criptomonedes no s’emeten i queden disponibles per a tothom, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. D’aquí ve el concepte de la mineria de les criptomonedes, un procés computacional mitjançant el qual un conjunt d’ordinadors, els miners connectats a la xarxa, reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic, que, un cop solucionat, es recompensa amb una comissió per l’emissió d’una nova unitat de la criptomoneda, que s’afegeix a la cadena de blocs.

Moneders

Els moneders de criptomonedes o ‘wallets’ són moneders virtuals que ens permeten gestionar les nostres criptomonedes. La principal diferència amb altres moneders virtuals que podem trobar a molts bancs resideix en la seguretat que ofereix el seu programari, permetent un control absolut de les claus públiques i privades per signar transaccions i operacions executades amb criptomonedes a través de la xarxa blockchain. L’ús d’aquests moneders és indispensable a l’hora d’administrar monedes digitals basades en la criptografia, i que no existeixen en el món físic.

Staking i Hodling

El concepte de ‘staking’ consisteix en adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de donar suport a la seguretat i funcionament de la cadena de blocs. A canvi rebrem un guany, o recompensa, en forma de criptomonedes addicionals. El ‘hodl’ és un procés similar, però en aquest cas els actius no estan bloquejats i els pots utilitzar lliurement. Es tracta d’una opció que fan servir inversors que volen mantenir els seus actius durant un llarg període de temps amb l’esperança que es revalorin.

Tokens

Tot i que els conceptes de token i criptomoneda es poden considerar com a sinònims, la distinció està en el fet que les criptomonedes tenen una cadena de blocs pròpia, mentre que els tokens s’emeten en una altra cadena de blocs, com per exemple Ethereum. Un token és una unitat de valor emesa per una persona o per una empresa privada amb la qual pots representar diferents objectes dins d’una cadena de blocs. És un valor transferible dins de la xarxa de blockchain, però que no té un valor real fora d’ella, semblant al que ens passaria si tinguéssim fitxes d’un casino o punts d’una aerolínia. Per tant, un token pot tenir diferents finalitats: des de donar accés a més funcionalitats en un joc en línia, a poder ser intercanviat per objectes reals, col·leccionisme, participar en un esdeveniment …

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

És probable que, més d’hora que tard, la banca tradicional acabi desapareixent. I les eines de seguretat, com la biomètrica o la criptografia, ens ajudaran a protegir-nos dels fraus.

El món de les finances està canviant molt de pressa. Les fintech estan desbancant les entitats financeres tradicionals, sobretot, perquè han apostat per combinar tecnologia i atenció al client. Tot amb l’objectiu que els nous avenços permetin operacions cada vegada més senzilles, però més segures. Ho veiem!

1. Els serveis, al núvol. Cada vegada més, les entitats financeres organitzaran els seus serveis a través d’internet. Per això, les aplicacions financeres no deixen d’innovar: busquen que cada vegada més operacions es puguin fer des del núvol. 
2. La intel·ligència artificial, una eina imprescindible. Aquesta tecnologia és molt més sofisticada i influeix de forma cabdal en la internet de les coses, en la gestió del ‘big data’, en el reconeixement facial i òptic i en el ‘blockchain’, que és l’estructura amb la qual treballaran les noves entitats financeres. 
3. Les finances al mòbil, més senzilles. El sistema de l’anomenada ‘banca mòbil’ no és nou, però serà cada vegada més fàcil de fer servir: donarà més accessibilitat i incorporarà pagaments amb un sol clic de client a client. A més, el sistema de ‘banca digital’ de client a empresa ja no dependrà de les contrasenyes. 
4. Més ‘blockchain’. Els comerciants de programari de ‘blockchain’ atrauran l’interès de les organitzacions que volen accelerar les seves prestacions. Amb el ‘blockchain’ aconseguiran operacions més rendibles.  
5. Caixers automàtics d’última generació. S’espera que, en un futur no massa llunyà, operem als caixers automàtics sense haver de fer servir cap targeta, directament amb el mòbil. Alguns caixers automàtics del món, de fet, ja incorporen l’autenticació biomètrica o el reconeixement de l’iris.
6. Seguretat, seguretat, seguretat. És una preocupació constant de les entitats financeres, que cercaran com incloure nous serveis de protecció per als seus clients. Per accedir a les dades financeres serà habitual fer servir la biomètrica. 
7. Vincles entre entitats financeres. Els experts s’han adonat que les entitats financeres poden reduir costos i facilitar els serveis als clients si s’associen entre elles. Treballar col·lectivament fa que la innovació progressi i s’estableixi una cooperació més sana.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si tenim uns diners estalviats, i estem pagant una hipoteca, ens pot sorgir el dubte de si surt a compte retornar el préstec hipotecari abans del termini establert. Coral Santacruz, de l’equip de producte d’11Onze, detalla els avantatges i inconvenients de dur a terme una amortització anticipada.

La cancel·lació o amortització parcial o total del préstec hipotecari consisteix a reduir o pagar totalment el deute que tens pendent amb l’entitat financera abans del termini establert en el contracte. És a dir, fer servir els teus estalvis per a cancel·lar o pagar part del deute amb el banc. 

Tot i que a priori pot semblar una bona idea aprofitar diners estalviats per retornar o reduir un préstec hipotecari abans de temps, tot dependrà de les condicions d’amortització que s’hagin signat en el contracte de la hipoteca.

Reduir quota o termini d’amortització

Si ens decidim per fer una amortització parcial, podem reduir l’import de la quota (en referència al capital i interessos), o el termini (el temps que es tardarà a tornar el préstec). Per tant, “s’ha de valorar quina de les dues opcions és la més viable per a nosaltres, depenent de si volem acabar de pagar abans, o pagar menys cada mes”, apunta Santacruz.

Independentment de quina opció triem, haurem de comunicar a l’entitat financera la voluntat d’amortitzar la hipoteca i explicar la tipologia que volem aplicar. Hem de tenir en compte que aplicar aquest procés té un cost, com explica Santacruz, “és la comissió d’amortització anticipada, i a l’hora de signar la hipoteca ens haurem de fixar quines condicions ens ofereix l’entitat financera en aquest aspecte”.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.