L’argot de la borsa estigmatitza la salut mental

“Psicosi a la borsa”. “Wall Street embogeix”. “El mercat entra en depressió”. Quantes vegades hem llegit a la premsa expressions que comparen l’economia amb els trastorns de salut mental? Entitats com Obertament consideren que l’argot de l’economia estigmatitza i que cal posar-hi remei. 

 

“Les he vist de tots els colors. Fins i tot un catedràtic d’economia, en un article d’opinió, deia ‘economia esquizoide’, perquè, segons ell, ‘l’economia entrava en una dissociació entre dues tendències simultànies i contradictòries’”. Ho denuncia sense embuts en Dani al blog d’Obertament, on l’entitat fa pedagogia sobre llenguatge inclusiu amb centenars de testimonis en primera persona. La queixa es repeteix una vegada i una altra.

Va ser precisament l’ús habitual de les paraules “psicosi” i “esquizofrènia” com a metàfores pejoratives el que va fer saltar totes les alarmes. D’aleshores ençà, Obertament ha elaborat fins a cinc informes amb l’ajut del Grup Barnils, amb les seves campanyes corresponents i amb jornades formatives arreu del territori per a conscienciar sobre l’estigma que arrossega la salut mental als mitjans i, específicament, en les informacions d’internacional, opinió, política i economia. “La personalitat esquizoide no té res a veure amb l’economia. No em barregi peres amb pomes!”, rebla en Dani.

Perquè, sens dubte, el primer greuge és fer servir metàfores que consoliden l’estigma sense tenir present què implica tenir un trastorn de salut mental. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones en té o en tindrà al llarg de la vida, i poden aparèixer en qualsevol moment, des de la infància fins a la vellesa. Segons el darrer informe d’Obertament, per exemple, l’OMS calcula que prop de 300 milions de persones al món han tingut una depressió, un 4,4% de la població global.

I, malgrat tot, aquestes persones se senten sovint discriminades en el seu entorn familiar i laboral. De fet, segons un estudi publicat per la Universitat Autònoma de Barcelona i Spora Sinergies, el 80,1% de les persones amb un problema de salut mental a Catalunya ha patit discriminació i estigma, i el 54,9% han estat discriminades molt freqüentment.

 

Els trastorns, res a veure amb la violència

Per això, quan els mitjans o els professionals de l’economia i la política vinculen la salut mental amb conflictes, crisis o contextos de dificultat reforcen encara més aquesta discriminació. El segon greuge, efectivament, és vincular els trastorns de salut mental amb la violència. En aquest sentit, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) adverteix en una guia que “se n’exagera el risc d’agressivitat, s’afavoreixen la por i la desconfiança i s’eixampla el buit del desconeixement sobre els temes de la salut mental”.

Quan ho fem, reproduïm sense voler un discurs que descriu l’economia com un entorn agressiu, en què la competició sense moral mana i les suspicàcies mouen els fils del mercat. És realment aquesta la imatge que tenim de com funciona l’economia? El CAC també recorda que fer servir termes com “esquizofrènic”, “bipolar”, “psicosi”, “depressiu” per a descriure situacions caòtiques, irracionals, extravagants o per a desqualificar l’adversari; emprar una adjectivació negativa; o optar per afirmacions alarmants i morboses, “perpetua falses creences i estereotips”. 

 

Estereotips que són gairebé insults

I, és clar, el tercer greuge és l’estereotip, tal com denuncia Obertament. Sovint fem servir expressions que, de tan normalitzades, no percebem com de despectives són. Així, per exemple, sovint es relacionen temes d’actualitat econòmica que són irreversibles amb la salut mental, que s’associa erròniament amb una malaltia incurable que impedeix a les persones “dur una vida normalitzada”.

D’aquesta manera, sovint es confon un trastorn mental amb una discapacitat psíquica o una demència. Les entitats també alerten que, pensant que fem un exercici d’empatia, caiem en “un to paternalista i compassiu”. Aquesta idea, a més, es reforça amb il·lustracions que desperten rebuig, tristesa o un abisme interior fosc i desesperat. Res més allunyat de la realitat. Al capdavall, tal com denuncia Obertament, acabem convertint la salut mental en “un calaix de sastre”.

Per això, per contra, les entitats recomanen fer servir expressions com “Una persona que té o ha tingut…”, emprar adjectius i recursos que no facin referència a la salut mental, contextualitzar bé els trastorns de salut mental, escoltar i respectar més les persones que tenen aquest diagnòstic, posar en valor les històries de superació i evitar el sensacionalisme

Tots aquests consells, al final, fan que no es posi el focus sobre la persona, sinó sobre la societat que provoca trastorns tan habituals com l’angoixa o la depressió. Si venim a canviar col·lectivament l’economia i construir una banca més justa, més honesta i més ètica, en lloc de reproduir prejudicis, potser que ho girem tot com un mitjó. Comencem per la llengua.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Una vellesa digna després de la jubilació

3min lectura

En un país on les pensions pengen d’un fil i les crisis

Cultura

Les ciutats de 15 minuts ja són realitat

4min lectura

T’imagines tenir tot allò que necessites en un radi de 15

Benestar

Les empreses felices són més rendibles

5min lectura

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Xavier SantiagoXavier Santiago says:
    Xavier

    Canviem les coses desde la base. Gràcies per l article

  2. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Heu fet diana amb aquest article. Abans les malalties mentals eren estigmatitzades, amagades i incompreses. Ara que hi ha més saber, a més a més són ridiculitzades i banalitzades. En aquest sentit crec que les xarxes socials hi ajuden.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Sí, Mercè, jo penso també que les xarxes socials funcionen com un amplificador. I, és clar, pel bo i pel dolent.

      Fa 1 mes
  3. Laura CarlúsLaura Carlús says:
    Laura

    Gràcies per encetar aquesta temàtica tant important per la nostra societat sovint alienadora, les persones no sóm xxx, tenim xxx.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Crec, Laura, que la teva reflexió és el nucli de la qüestió: “tenir”, no pas “ser”. Gràcies per ressaltar-ho!

      Fa 1 mes
  4. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc

    M’ha agradat l’article que tracta d’un tema tan important com és el llenguatge com a expressió social. Cal tenir-ho molt en compte

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Certament, Francesc; sovint sembla que no som conscients del poder que té com ens expressem, i de les seves conseqüències.

      Fa 1 mes
  5. Miquel Pérez CorralMiquel Pérez Corral says:
    Miquel

    Bon article, està bé no barrejar conceptes, cal dir les coses pel seu nom, gràcies per l’aclariment.

  6. Josefina PicasJosefina Picas says:
    Josefina

    Hi ha molt a treballar encara en ser plenament conscients del llenguatge que fem servir. Molt interessant.

  7. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Us agraeixo molt aquest article feia falta
    Gràcies

    • Mireia Sitjà LópezMireia Sitjà López says:
      Mireia

      Molt contents que t’agradi Alícia! Ens veiem per la Plaça

      Fa 1 mes
  8. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:

Deixa una resposta

App Store Google Play