Les empreses felices són més rendibles

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?

 

Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.

 

La recerca científica de la felicitat

Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions. 

A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.

Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar

 

Què en diuen els experts

Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la Revolució Industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.

Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.

La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial

Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina. 

És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.

 

La difusió aconsegueix conscienciació i implicació

Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.  

Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!

A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona! 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L'elogi sincer a les empreses

5min lectura

Quan som petits, reforçar allò que fem bé, es considera bàsic

Management

Noves feines post-Covid: Director de benestar

3min lectura

La pandèmia ha fet repensar el model de treball de moltes

Management

Lideratge femení, reinventem el futur

5min lectura

Les dones ocupen tan sols un 34% dels càrrecs directius a



Equip Editorial Equip Editorial
    • Lara de CastroLara de Castro says:
      Lara

      D’això es tracta, me n’alegro que t’hagi servit. Gràcies per ser-hi! Seguim!

      Fa 2 dies
  1. Manel LopezManel Lopez says:
    Manel

    tota la raó. La felicitat depén de tot això

  2. Jaume RossellóJaume Rosselló says:
    Jaume

    El benestar emocional dels treballadors/ores no només té una influència directa sobre el rendiment/productivitat de les persones. Un treballador “feliç” també té més salut (biomèdica, psíquica i social) la qual cosa, al seu torn, reverteix també en la productivitat (i en molts altres beneficis, empresarials i personals). Llàstima que la majoria dels empresaris siguin miops.

    • Pere Saus MarinPere Saus Marin says:
      Pere

      Esperem que amb el temps se n’adonin. Pel seu bé i dels seus treballadors.

      Fa 1 setmana
  3. Jaume RossellóJaume Rosselló says:
    Jaume

    El benestar emocional a la feina, certament, és cabdal: per al rendiment/productivitat, però també per a la salut integral del treballador, que al seu torn reverteix en la productivitat. I malgrat pugui semblar de sentit comú, cal fer-ne estudis científics, perquè, a vegades, allò que ara ens sembla evident, no ho és pas tant. Hi va haver un temps en què a la majoria de gent li semblava evident que el que funcionava era el pal i la pastanaga. I vés per on, a certs àmbits (com ara el laboral) pot ser una estratègia nefasta. Això ho vam saber, almenys de forma fefaent, per mor dels estudis “científics”. Llavors, es va posar l’accent en la perspectiva dels “incentius” (de la motivació per incentius). Semblava de sentit comú, aquesta nova panacea. Doncs la ciència ha demostrat (i la pràctica en el món laboral, tot i que encara hi ha molts empresaris ancorats en la prehistòria) que no sempre és bo i convenient, motivar una feina amb incentius, sobretot si són materials. Un bon exemple n’és l’èxit de la wikipèdia en front del fracàs “sorprenent” d’alternatives “remunerades” que han fracassat estrepitosament. Per a la gent que li pugui interessar, aquí hi ha un bon article, sobre el tema https://hbr.org/1993/09/why-incentive-plans-cannot-work. I aquí un vídeo que ho explica prou bé, fet per un autor de renom que posa en valor la motivació intrínseca: https://youtu.be/rrkrvAUbU9Y

    Fa 1 setmana
  4. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  5. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc

    Çom a treballador he procurat fer les tasques de la manera que m’ha semblat millor, he defensat els motius i si el punt de vista de l’empresari si se m’ha srgumentst l’he acceptat. ,

  6. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  7. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Hi ha coses tan evidents que sembla mentida que se n´hagi de fer estudis científics. Son bons per saber com funciona el cervell, però no necessaris per aplicar-los a la vida. Com ara que no es pot estar tot l´any 5 dies a la setmana de mal humor o simplement a disgust pensant en el cap de setmana i les vacances . No es bo ni pel treballador ni per l´empresari. Alguna cosa falla.

    • Mireia CanoMireia Cano says:
      Mireia

      Al final els estudis científics no fan més que constatar allò que per alguns pot semblar evident, però que per altres no seria una qüestió prioritària. Tota informació és benvinguda!

      Fa 2 setmanes
  8. Laura CarlúsLaura Carlús says:
    Laura

    Per sort, va canviant el paradigma mica en mica, o almenys és coneix els beneficis que produeix a la millora de la productivitat.

  9. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Certament gaudir de la feina i anar-hi content fa que es produeixi més i millor

    • Mireia CanoMireia Cano says:
      Mireia

      Són dos conceptes que sens dubte van de la mà, i el més important, on les dues parts poden guanyar!

      Fa 2 setmanes
  10. Manel Miquel MartinezManel Miquel Martinez says:
    Manel Miquel

    Crec que ting la obligació de fer arribar aquet article al meu cap.

Deixa una resposta