Com es calcula el subsidi d’atur el 2024?

El càlcul de la prestació per desocupació aquest any segueix les mateixes pautes del 2023. La quantia diària que es cobra és el 70% de la base reguladora durant els primers 180 dies de prestació i després baixa al 60%. Però com queda el subsidi d’atur per les persones que ja han esgotat o no tenen dret a la prestació?

La prestació per desocupació per a aquells treballadors que compleixin una sèrie de requisits marcats pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) no canvia respecte al 2023. La quantia de la prestació contributiva depèn de les bases de cotització a la Seguretat Social per contingències professionals, durant els 180 últims dies cotitzats, sense tenir en compte les hores extraordinàries. D’aquesta manera, es cobra és el 70% de la base reguladora durant els primers 180 dies de prestació i baixa al 60% a partir del dia 181.

Si vols saber quant cobraràs o l’atur que tens acumulat, ho pots consultar a la seu electrònica del SEPE. A la secció de Consultes hi pots veure l’estat de la teva prestació per desocupació, sol·licituds, última prestació, rebuts de nòmines i denegacions. Per accedir a aquest servei és necessari identificar-se amb certificat digital, DNI electrònic, usuari i contrasenya obtingut a través del sistema Cl@ve o pin al telèfon mòbil. Recorda que serà necessari haver cotitzat un mínim de 360 dies en els sis anys anteriors.

Per norma general, l’atur es cobra el dia 10 de cada mes, però es pot allargar fins al dia 15 si hi ha un cap de setmana o un dia festiu que retardin el pagament. Des de la pandèmia de la Covid-19, algunes entitats bancàries avancen el pagament de l’atur perquè els seus clients puguin rebre abans els diners. 

La quantia mínima que es pot cobrar d’atur és de 560 euros mensuals per a persones sense fills a càrrec i de 749 euros mensuals per a persones amb fills a càrrec. Mentre que la quantia màxima és de 1.225 euros mensuals per a persones sense fills a càrrec, de 1.400 euros mensuals per a persones amb un fill a càrrec i de 1.575 euros mensuals per a persones amb dos o més fills a càrrec.

La reforma del subsidi per desocupació

Aquest dimecres passat, l’executiu de Pedro Sánchez veia com el vot de Podemos li tombava el decret llei amb què volia reformar el subsidi d’atur que cobren les persones que ja han esgotat o no tenen dret a cobrar la prestació i que havia d’entrar en vigor al juny. L’argument principal que esgrimia Podemos per no donar suport a la reforma és que implica una retallada per als treballadors de més de 52 anys que en esgotar la prestació passen a cobrar un subsidi.

Així doncs, la resta d’elements que componen la reforma tampoc entren en vigor, amb el que no es produirà de manera immediata una pujada dels subsidis com estava previst. Ara s’haurà de tornar a redactar el text i obrir les negociacions amb els diferents grups parlamentaris. Els nous canvis en la reforma hauran de ser comunicats i consensuats amb la Comissió, que ha de donar llum verda a cadascuna de les reformes aprovades.

Per tant, el subsidi es queda en els 480 euros actuals, en comptes del que es recollia a la reforma: 570 els primers sis mesos i 540 els sis mesos següents, per al cap d’un any tornar a ser de 480 euros. A més, s’ampliava el dret a cobrar-lo als menors de 45 anys sense càrregues familiars. Tampoc passa a ser un subsidi compatible amb l’ocupació durant 180 dies, com contemplava la nova normativa, ni s’elimina el mes de retard que hi havia entre la fi de la prestació i l’inici del subsidi. Aquí pots consultar els requisits específics per casos concrets.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les entitats financeres tenen un llarg historial de comportaments poc ètics i il·legals. Unes pràctiques abusives que s’han traduït en copioses multes i sancions per als bancs, així com danys a la seva reputació. Tot i que governs i autoritats reguladores afirmen que han reforçat la supervisió i la regulació del sector financer, l’aplicació d’aquestes mesures s’ha mostrat insuficient per garantir la protecció dels consumidors.

L’escàndol de les assegurances de protecció de pagaments, (PPI, Payment Protectión Insurance), que va sorgir al Regne Unit a principis de la dècada de 2000, es referia a la venda abusiva de pòlisses d’assegurança per part de bancs i altres entitats financeres. Aquestes pòlisses es venien amb la intenció que els consumidors protegissin els pagaments dels seus préstecs o targetes de crèdit en cas de malaltia, desocupació o altres circumstàncies imprevistes.

No obstant això, moltes d’aquestes pòlisses es van vendre a persones que no les necessitaven o que no complien els requisits per a sol·licitar-les. A més, els pagaments als clients comportaven comissions superiors al 50%, per tant, impedien que els clients es beneficiessin realment de les cobertures de les pòlisses.

A conseqüència d’aquesta comercialització inadequada, l’Autoritat de Conducta Financera (FCA, Financial Conduct Authority)) va exigir als bancs el pagament de milers de milions d’euros en indemnitzacions als consumidors afectats, que s’han vist obligats a aprovisionar gairebé 60.000 milions d’euros. Sancions i multes que no es van limitar als bancs britànics, el Banco Santander va haver de constituir un fons de 2.000 milions d’euros per a cobrir eventuals reclamacions.

Tot i les indemnitzacions pagades pels bancs, l’escàndol PPI està lluny d’acabar. Després d’una recent vista en el Tribunal Suprem del Regne Unit, es decidirà si s’amplia a sis anys l’abast del termini per reclamar, prèviament amb data límit del 29 d’agost del 2019, per a permetre que milers de reclamacions pendents es puguin fer efectives.

Es disparen les reclamacions al Banc d’Espanya

Els processos judicials contra les pràctiques abusives de la banca augmenten any rere any. El 2021, les reclamacions dels clients davant el Banc d’Espanya van augmentar un 61%, CaixaBank, Santander i BBVA sent les entitats financeres que més queixes van acumular.

La mala praxi bancària de les entitats financeres espanyoles d’ençà de la crisi financera de l’any 2008 és digna d’estudi. Comissions abusives, fons voltor, clàusules hipotecàries, targetes revolving, el frau de les preferents… són només algunes de les pràctiques abusives de la banca, negligents i contràries als interessos de la seva clientela.

La gran part de les queixes dels clients es concentren en les hipoteques, les targetes i els comptes i dipòsits. Vuit de cada deu reclamacions es dirigeixen contra els bancs (83%), seguits de les cooperatives de crèdit (4,7%).

Com reclamar en el sector bancari

El sistema de reclamacions del sector bancari depèn del Banc d’Espanya, però, abans de presentar qualsevol reclamació a un organisme oficial, cal reclamar directament a l’entitat. Acudint a una sucursal bancària pots demanar un formulari de reclamació, o enviar un escrit per burofax o correu certificat dirigit a atenció al client.

L’entitat t’ha de respondre en un termini de 15 dies hàbils, en el cas de reclamacions relacionades amb serveis de pagaments, i de fins a dos mesos en cas d’altres reclamacions. El següent pas és esperar resposta de l’entitat, però si no et respon en aquests terminis o no estàs d’acord amb la resolució, pots adreçar-te al Banc d’Espanya.

Pots fer la reclamació per escrit o de forma telemàtica en l’Oficina Virtual del Banc d’Espanya, sempre que tinguis un certificat digital. Es tracta d’un servei gratuït, independent i imparcial, que no pren part ni pels consumidors ni per les entitats bancàries, i que decidirà si la queixa del client està justificada o no.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La credibilitat dels bancs centrals és important perquè contribueix a l’estabilitat de preus i redueix la incertesa econòmica, la qual cosa ajuda a la planificació financera de les llars i les empreses. Tanmateix, l’intent fallit dels bancs centrals de controlar una inflació desbocada ha provocat una erosió de la confiança en aquestes entitats financeres estatals.

Els bancs centrals han d’exercir un delicat joc d’equilibris per a no cometre un error de política monetària. D’una banda, actuar amb lentitud davant d’una pujada de preus pot resultar en una inflació molt difícil de controlar quan ha arrelat. D’altra banda, pujar massa els tipus d’interès o apujar-los massa ràpidament pot asfixiar l’economia i provocar la fallida de moltes empreses a causa dels elevats nivells de deute.

La baixada massiva dels tipus d’interès a zero per fer front a la crisi econòmica provocada per la pandèmia va promoure un mercat alcista del deute. La conseqüència és que hem arribat a uns nivells rècord de deute privat i, sobretot, públic. Un escenari que ha fet saltar les alarmes pel perill d’estagflació com a resultat d’una inflació elevada combinada amb un índex de creixement econòmic que s’alenteix i un atur que es manté alt.

Lluny queden les declaracions de Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), quan afirmava que calia esperar un enfonsament natural de la inflació (4,9% el novembre de 2021) a mesura que es reprengués la normalitat després de la pandèmia. Aquestes previsions, que no s’han complert, expliquen la manca de mesures per controlar la inflació abans que s’instal·lés en els nivells insostenibles de l’actualitat.

Davant d’aquest descontrol per part de les entitats estatals encomanades a assegurar una certa estabilitat financera, no és sorprenent que els mercats d’accions i el públic en general estiguin perdent la confiança en la saviesa dels bancs centrals. Aquests corren el risc d’haver de fer massa i massa tard, estagnant unes economies que no es poden permetre més sobresalts.

Criptomonedes i finances descentralitzades

El control de la inflació és el repte més gran al que s’enfronten els bancs centrals a l’hora de mantenir la seva independència. Encara que els bancs centrals fixin els tipus d’interès sense estar subjectes a interferències polítiques, poden veure’s afectats per pressions externes durant una crisi econòmica important si no mantenen la inflació sota control.

No obstant això, un xoc de cultures esperonat per la popularitat de les criptomonedes pot fer trontollar encara més unes institucions que perden rellevància davant la creixent tendència cap a les finances descentralitzades, conegudes com a DeFi. L’entrada de les criptomonedes als mercats globals no representa, per ara, una gran amenaça macroeconòmica per als bancs centrals, però la descentralització del model econòmic sí que pot esdevenir el canvi més gran de paradigma pels models operatius d’aquestes entitats financeres.

El paper de les DeFi en marcar un camí cap a l’alliberament financer de les persones i països mitjançant sistemes oberts i fora del control d’intermediaris i actors estatals significarà que el rol que exerceixen els diners dels bancs centrals haurà de canviar. Hauran d’adaptar-se a un món financer que, seguint la mateixa tendència que s’està implantant en la geopolítica, ha passat a ser multipolar.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

El pròxim 21 de desembre 11Onze sortejarà un lingot d’or i una moneda d’or entre els membres de La Plaça que hagin recomanat 11Onze a nous usuaris. Es tracta d’un premi en or físic que, per tant, seguirà revalorant-se. El 4 de desembre va aconseguir el preu màxim històric, arribant als 2.100 dòlars per unça.

A dues setmanes del Sorteig d’Or d’11Onze l’or segueix la seva escalada. El preu de l’or físic fluctua contínuament i, durant el dilluns 4 de desembre, va trencar tots els rècords històrics, enfilant-se fins als 2.100 dòlars per unça. Això equival, aproximadament, a 68,37 euros per gram. D’aquesta manera, el lingot de 50 grams d’or físic que 11Onze sortejarà el pròxim 21 de desembre, ahir va arribar a valdre 3.418 euros. Després d’aquest pic, els preus s’han moderat, però l’evolució del mercat dona una bona notícia als participants en el Sorteig d’Or: el d’11Onze és un premi que es revalorarà.

Més de 100 altes a La Plaça

Des que va anunciar el Sorteig d’Or ara fa poc més d’una setmana, hi ha hagut més d’un centenar de noves altes a La Plaça. Això no vol dir només que 11Onze creix a bon ritme, sinó que el Sorteig d’Or és el sorteig amb més probabilitats de guanyar premi. Quins són els premis? Ho repassem!

Els premis i els requisits

Al Sorteig d’Or hi ha dos premis: un lingot d’or valorat en uns 3.000 euros i una moneda d’or valorada en 500 euros. Però no hi pot participar tothom. Només hi poden participar membres de la comunitat que aportin nous usuaris a La Plaça. Registrar-se a 11Onze.cat és gratuït i dona accés als continguts i serveis d’11Onze.

Què cal fer?

És molt senzill, només són dos passos:

• El nou usuari s’ha de donar d’alta a La Plaça.
• Un cop fet això, el nou usuari ha d’omplir el formulari del Sorteig d’Or.

En aquest formulari és important que el nou usuari esmenti qui li ha recomanat 11Onze. Un cop fet això, aquesta persona rebrà un número per al Sorteig d’Or. I si el seu número és l’escollit, el nou usuari s’endurà la moneda d’or, mentre que qui li hagi recomanat 11Onze s’endurà un lingot d’or de 50 grams.

Exclusions

El Sorteig d’Or té l’objectiu d’obrir La Plaça i fer que els que ja formen part de la comunitat hi aportin nous usuaris a canvi de l’opció de guanyar un lingot d’or. Per aquest motiu, no hi poden participar usuaris ja registrats sense aportar noves altes, ni persones que es donin d’alta que no entrin recomanades per algú. Tota la informació del sorteig es troba disponible a la pàgina de Sorteig d’Or, on també es poden consultar les bases legals.

Després que el president Nixon formalitzés la fi dels Acords de Bretton Woods, el dòlar va passar de ser una moneda que basava el seu valor en l’existència d’una contrapartida en or, a una moneda sense un valor tangible, el que es coneix com a diners fiat. L’agent Xavi Viñolas radiografia el procés de desdolarització.

Aquest nou marc monetari establert als Acords de Bretton Woods va ser la base per a la creació del sistema de petrodòlar i per establir el dòlar, de facto, com a moneda de transacció del petroli, atorgant als Estats Units una posició de privilegi, de la qual sovint ha abusat, fet que ha provocat la reacció d’alguns països.

L’agent Xavi Viñolas ens explica al vídeo de sota per què la tendència a desvincular l’economia mundial de l’hegemonia del dòlar, altrament coneguda com el procés de desdolarització, és adoptada cada vegada més per més països, i els motius que hi ha darrere.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La generació Z ha sofert especialment les conseqüències econòmiques de la pandèmia, amb un nivell de desocupació que va arribar a fregar el 40 %. Tot i que la situació ha millorat respecte a l’any 2020, trobar una feina digna i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per a una generació que aspira a fer el salt digital.

El mercat laboral està plagat d’espines per a la generació Z, a la qual pertanyen aquells joves nascuts a cavall dels segles XX i XXI. Tot i que no hi ha consens sobre els anys exactes d’inici i finalització, se sol acceptar que inclou als qui van néixer entre mitjans dels 90 i finals de la primera dècada d’aquest segle. Són més de 2.000 milions de persones a tot el món i en pocs anys suposaran més d’un quart de la força laboral total.

Precedida dels ‘millenials’ i seguida pels alfa, es tracta d’una generació que ja ha començat a incorporar-se al mercat laboral. I en molts casos ho ha fet en el pitjor moment, quan el món patia les conseqüències econòmiques de la COVID-19.

Víctimes de la pandèmia

La pandèmia mundial va castigar especialment la generació Z, la taxa de desocupació de la qual va arribar a fregar a Espanya el 40 % l’any 2020, enfront d’un 14 % de la resta de generacions. Aquell any en gairebé tots els països de l’OCDE la taxa de desocupació d’aquest grup demogràfic era el doble o el triple que la d’altres grups de major edat.

La generació Z està sobrerepresentada en sectors com l’hostaleria, el turisme i l’oci, molt afectats per les mesures que es van prendre per frenar pandèmia, així que la destrucció d’ocupació va ser particularment dura per a ells.

El pitjor és que els seus llargs períodes de desocupació en abandonar l’institut o la universitat suposen la pèrdua d’anys d’experiència i capacitació, la qual cosa reduirà les seves opcions de progressar més endavant en l’escala professional. Un estudi assenyala que aquests períodes d’atur poden traduir-se en una reducció del 2 % dels ingressos al llarg de la vida laboral.

Major precarietat

Tot i que la situació econòmica ha millorat des de les èpoques més dures de la pandèmia, trobar un treball digne i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per als integrants de la generació Z. De fet, a Catalunya la taxa d’atur entre els joves de 16 i 24 anys en el segon trimestre d’enguany seguia per sobre del 25%, més del triple que el de la resta de franges d’edat.

Múltiples factors condicionen aquest elevat atur entre els més joves. Un dels elements que influeixen en la seva precarietat és la temporalitat. L’informe “Joves i mercat de treball”, publicat al març, assenyala que els joves presenten “uns nivells de temporalitat sensiblement més elevats, de manera que el seu accés a l’ocupació es produeix majoritàriament mitjançant modalitats de contractació temporal”.

La primera generació digital

La generació Z destaca per la seva flexibilitat i autonomia, així com pel seu domini de les eines digitals. D’aquí el seu atractiu per a moltes empreses que encara han de fer el salt de la digitalització. També tenen més aversió al risc i més consciència financera que altres generacions, ja que van viure de nens la crisi de 2007-2008.

No obstant això, es tracta d’una generació que no està disposada a acceptar una feina a qualsevol preu, ja que en molts casos valoren altres aspectes per sobre de l’apartat econòmic. A diferència dels seus pares, que aspiraven a una ocupació per a tota la vida, ells busquen més la realització personal. Per això en bastants casos recorren a l’autoocupació per fer realitat els seus propis projectes.

És significatiu que, segons l’informe “Randstad Workmonitor 2022”, més de la meitat dels treballadors (56%) d’entre 18 i 24 anys abandonarien una feina que els impedís gaudir de les seves vides. I és que molts dels membres de la generació Z preferirien estar aturats que ser infeliços en un treball que no els agrada, segons aquest informe.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les noves directrius de la Unió Europea deixen enrere la relaxació fiscal aprovada durant la pandèmia i fan ressorgir el fantasma de les polítiques d’austeritat.

El març del 2020 la Unió Europea va suspendre temporalment les regles fiscals recollides en el Pacte d’Estabilitat i Creixement, perquè els països poguessin augmentar la seva despesa pública per fer front a l’impacte de la pandèmia. Això va suposar congelar els límits del 3% i del 60% del PIB per al dèficit i el deute, respectivament.

La Comissió Europea ha decidit allargar la suspensió d’aquestes regles fiscals fins a finals del 2023 a causa de l’impacte del conflicte a Ucraïna: “La pròrroga de la clàusula general de fuita fins a 2023 reconeix l’alta incertesa i grans riscos en una situació en la qual l’estat de l’economia europea no s’ha normalitzat”, explicava el comissari europeu d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni.

Tanmateix, vol que es tornin a reactivar a partir del 2024 i ja té redactades les noves normes fiscals, incorporant alguns elements d’un nou marc en el qual la Comissió Europea està treballant i que està previst que entri en vigor el 2025.

Brussel·les donarà més marge als estats

La UE relaxa les regles del joc per facilitar que els estats puguin quadrar els seus comptes evitant les retallades indiscriminades a conseqüència de les agressives polítiques d’austeritat adoptades després de la crisi de 2008, que van comportar misèria per la població i així com provocar una ruptura entre els països endeutats del sud i els seus socis del nord. 

Això no obstant, Brussel·les ha tingut en compte les sensibilitats de països com Alemanya que volen assegurar el compliment de les regles i delimitar clarament els límits de dèficit. En aquest sentit, inclourà sancions en cas d’incompliments i proposa una reducció anual del 0,5% del deute públic pels estats que superin el límit acordat.

De la mateixa manera, la Comissió és cura en salut i passa la responsabilitat d’assumir els compromisos fiscals als Estats, que hauran de presentar els seus plans a quatre anys vista i responsabilitzar-se de futures retallades sense poder assenyalar a Brussel·les. “Les noves propostes donen més flexibilitat als Estats membres per dissenyar les seves trajectòries fiscals, però, com a contrapartida, hauran de rendir comptes de manera més creïble”, apuntava Gentiloni.

Sindicats europeus critiquen la proposta

La Confederació Europea de Sindicats (ETUC, per les seves sigles en anglès) argumenta que aquestes mesures significaran: “més pobresa, menys feina i salaris més baixos”, alertava Esther Lynch, secretaria general de l’ETUC. L’organització avisa que 10 estats membres, entre ells Espanya, tenen un dèficit superior al 3%, i hauran d’adoptar retallades de despeses l’any vinent, corrent el risc d’obrir el camí de retorn a l’austeritat.

L’organisme ha calculat que la proposta legislativa de Brussel·les obligaria als Estats membres amb un dèficit superior al límit del 3% a retallar la despesa pública en 45.000 milions d’euros durant el 2024 o a apujar els impostos en una mateixa quantitat. A més, afirma que això provocaria que aquests estats no puguin complir amb els objectius de la UE per a la inversió en l’economia verda i digital.

En aquest context, l’organització demana que es mantinguin els fons europeus per la recuperació, introduïts durant la pandèmia com a mecanisme de solidaritat per garantir la igualtat de condicions en l’àmbit de les inversions entre els Estats membres. De la mateixa manera, proposen “un règim just de fiscalitat empresarial que pugui finançar un nivell mínim d’inversions estatals en els pressupostos nacionals”, evitant la concessió de fons públics a empreses que practiquen l’evasió fiscal.

La desconfiança dels sindicats i d’alguns països sobre les decisions l’Executiu europeu no són noves, tot i que plenament justificades tenint en compte les actuacions anteriors davant de les crisis de deute. Queda per veure com serà l’aplicació de les noves regles fiscals, però de moment, Brussel·les ja ha demanat a Espanya que limiti els seus plans de despesa pública pel 2024 a fi de cenyir-se als pròxims ajustos fiscals. 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Com es manifesta el masclisme en el món socioeconòmic i en el consumisme de la nostra societat? Som prou conscients dels micromasclismes que ens trobem en el nostre dia a dia? Què ha de fer la dona per incorporar-se i desenvolupar-se plenament al mercat laboral? En un nou episodi de La Plaça de Territori 17, Lara de Castro, de l’equip de Recursos Humans d’11Onze, i Gemma Vallet, directora d’11Onze District, ens responen a totes aquestes preguntes.

Afortunadament, les idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de la superioritat de l’home cada cop són menys presents en la nostra societat. Això no obstant, encara queda camí per arribar a eliminar les actituds masclistes i micromasclismes del dia a dia. Mirar a l’home si compres un cotxe, o a la dona si compres un aspirador, són pràctiques de comportament que tenim assumides, però que cada vegada grinyolen més davant d’una societat que segueix evolucionant cap a la igualtat de gènere en tots els àmbits socioculturals.

Com apunta de Castro, “tot això és tan quotidià, ens entra tan normal, inclús a les dones, que fins que tot això no es talli d’arrel, no podrem avançar”. Tanmateix, també hi ha d’haver un canvi d’actitud per part de les dones, “anirem acceptant més el nostre cos, la nostra edat, les nostres arrugues i el fet de ser dones. Que nosaltres també som capaces de gestionar segons quines coses que fins ara només havien gestionat els homes”.

Bretxa salarial de gènere, una assignatura pendent

Segons un informe emès per CCOO, la bretxa salarial de gènere s’ha reduït, però el salari mitjà de les dones hauria de créixer un 24% per equiparar-se al dels homes. Com explica Lara de Castro, “La bretxa salarial és immensa. Però tot passa per la confiança, no només la confiança que em confereix el món a l’hora de guanyar diners, sinó que és la confiança que tinc jo mateixa a l’hora de fer aquests diners” i segueix, “quan jo guanyo els diners, això m’empodera i em fa canviar la mentalitat”.

El màrqueting publicitari no ha facilitat aquest empoderament de la dona, al contrari, ha ajudat a reforçar l’actitud masclista de la societat, tanmateix, i com apunta Gemma Vallet, “la publicitat, al final, és un mirall de la societat. I és un mirall que amplifica. Però a mesura que anem adoptant nous comportaments, la publicitat haurà de reflectir aquests nous comportaments”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El preu de l’or es va disparar en resposta a l’actual conflicte armat entre Israel i Palestina. Es tracta d’un repunt del seu valor similar al que va experimentar en esclatar la guerra a Ucraïna. Les tensions geopolítiques són un bon indicatiu de la futura cotització d’aquest metall preciós?

No és cap secret que l’or té tendència a pujar de preu davant de conflictes bèl·lics, tensions geopolítiques, o crisis financeres. Històricament, aquest metall preciós s’ha considerat com un valor refugi pels inversors precisament perquè manté o augmenta el seu valor, en comparació amb altres actius financers, durant períodes en què hi ha incertesa en els mercats borsaris.

Dit això, de la mateixa manera que, depenent de diversos paràmetres, en moments de creixement econòmic estable, les inversions tradicionals en valors de renda variable i renda fixa poden oferir un major potencial de benefici, la relació entre les tensions geopolítiques i el preu del metall daurat també és multifacètica. 

La complexa interacció entre l’oferta i la demanda de l’or rarament respon a un sol detonant, si no que es regeix per diversos factors: les sancions econòmiques, l’accés al mercat del petroli o la fluctuació del valor del dòlar són només alguns dels indicadors associats a la turbulència econòmica directament relacionada amb la variació a l’alça del preu de l’or que sovint precedeix un conflicte armat, o que s’amplifica a conseqüència del mateix.

El preu de l’or en el context actual

D’ençà del conflicte armat desencadenat entre Israel i Palestina el passat 7 d’octubre, el preu de l’or ha arribat a pujar més d’un 10%, assolint un màxim per sobre dels 1.900 euros l’unça que ha compensat les pèrdues que s’havien donat des dels màxims del mes de maig. 

Aquesta pujada del preu de l’or ve donada no tant pel conflicte armat entre aquests dos actors, com per les possibles ramificacions que pot tenir si s’hi involucren altres països de la regió i de l’esfera occidental. Mentre el Líban, a través de Hezbollah, advertia de possibles represàlies a menys que s’aturés la massacre a Gaza, Israel intensificava els seus bombardejos a Síria, i els Estats Units enviaven dos grups de portaavions a la regió, al mateix temps que assenyalaven l’Iran com a detonant del conflicte.

I és que la durada i escalada d’una guerra a l’Orient Mitjà pot influir directament en la distribució i el preu del petroli, creant la tempesta perfecte perquè es revalori l’or. Tanmateix, el repunt del valor de l’or derivat d’aquest conflicte entre Palestina i Israel podria ser només a curt termini, tal com s’ha vist en el passat.

Quant a la guerra a Ucraïna, l’impuls al preu de l’or venia donat sobretot a conseqüència de les sancions econòmiques contra Rússia, que van disparar els preus dels hidrocarburs i altres matèries primeres, esperonant una inflació que ha devastat les economies europees. Així com per l’acceleració en el procés de desdolarització dels països que volen blindar les seves economies de les sancions occidentals.

Els precedents històrics ens han ensenyat que aquestes pujades del preu de l’or davant d’un conflicte armat sovint responen a la percepció de risc que tenen els mercats borsaris i governs i, encara que les guerres en són un factor important, la geopolítica no és una ciència exacta. Discernir entre el que representa un element de soroll temporal o un impacte real i significatiu per l’economia i els mercats financers al llarg del temps, requereix una anàlisi més profunda del rerefons d’aquests conflictes. No obstant això, cal recordar que en el pitjor dels casos l’or ajuda a diversificar la nostra cartera d’actius, reduint el risc de tenir pèrdues i protegint els nostres estalvis a llarg termini.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

Tot i que les previsions d’una imminent recessió global, esperada des del 2022, encara no s’han fet realitat, tard o d’hora es completarà l’inevitable cicle econòmic. Jeffrey Christian, respectat analista financer de CPM Group, explica com podem reduir les inversions de risc i protegir els nostres estalvis amb actius més sòlids.

Mitja Europa està estancada o en contracció econòmica i el PIB dels països de l’eurozona ha caigut un 0,1% en el tercer trimestre de l’any, deixant-los a tocar d’una recessió. La pujada dels tipus d’interès per tractar de contenir les tensions inflacionistes poden no ser suficients si continua pujant el preu del petroli per la inestabilitat geopolítica a l’Orient Mitjà.

Per altra banda, la sòlida activitat econòmica del tercer trimestre als Estats Units s’ha sostingut gràcies al creixement de la despesa en consum, tot i que prevalen les elevades taxes d’interès. Aquesta despesa s’ha mantingut amb un augment de l’endeutament en crèdits al consum, especialment pel que fa a l’ús de les targetes de crèdit, les quals han vist incrementant els impagaments, generant preocupació que aquesta situació es pugui estendre a altres instruments de deute.

Pel que fa a Espanya, la inflació ha pujat un 3,5%, per sota del 3,8% que s’esperava, segons les dades publicades la setmana passada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La inflació no repunta d’acord amb les prediccions perquè la pujada dels preus de l’energia s’ha vist compensada per un menor demanda interna. Tanmateix, es refreda l’economia espanyola, amb un creixement del 0.3%, respecte al 0.4% registrat al mes anterior, tot i que aguanta millor que moltes economies de la resta de la Unió Europea.

Queda per veure si la resiliència d’aquestes economies és tal que els vaticinis d’una recessió esperada des de 2022 s’esvaeixen cada vegada més i s’aconsegueix un aterratge econòmic suau, o si simplement s’allarga el que és inevitable un o dos anys més. Sigui com sigui, i deixant de banda la fiabilitat de les prediccions catastrofistes més immediates, hi ha alguns passos que podem seguir per protegir les nostres inversions i estalvis davant de la incertesa econòmica actual.

Redueix el deute, desfes-te de les inversions poc fiables i compra or

Jeffrey Christian és un reconegut analista i assessor dels mercats de metalls preciosos i matèries primeres. Ha prestat serveis d’assessorament al Banc Mundial, les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional i a nombrosos governs. De la mateixa manera, a través de la seva empresa, CPM Group, regularment fa presentacions a inversors sobre previsions dels mercats financers, especialment pel que fa a l’evolució del valor dels metalls preciosos.

El gurú de les finances deixa clar que, “encara que ara no estem en recessió i el món no s’enfonsa, hi haurà recessions en el futur i una d’elles podria arribar aviat”. Així és la naturalesa del cicle econòmic. Per fer-hi front, afirma que és essencial reduir o eliminar l’endeutament. De la mateixa manera destaca la importància d’acumular efectiu, donat que les crisis i recessions també poden ser oportunitats de negoci gràcies a la baixada de preus generalitzada en diferents sectors de l’economia.

Christian aconsella “mantenir una part significativa del nostre patrimoni, tal vegada un 20 – 25% en or, o or i plata”. L’or té la capacitat de reduir la volatilitat general de la cartera, la qual cosa sol ser sinònim de reducció del risc d’inversió, i és considerat tradicionalment com el millor actiu per protegir-se de la inflació. A més, les compres d’or durant els últims tres anys han tingut un rendiment estel·lar amb màxims històrics pels inversors i han vist una pujada del 40% del seu valor.

En el mateix context, ens vol fer entendre que tot i que podem mantenir accions en valors que, a priori, poden semblar immunes a una recessió, “quan la marea baixa, tots els vaixells s’enfonsen”. A l’hora de sanejar la nostra cartera d’inversions cal recordar que, “en el passat, l’or s’ha recuperat més de pressa que les accions”, apunta l’assessor. I el més important, aquests són els mateixos consells que va donar el 2006, i es van mostrar efectius davant de la crisi financera del 2008.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.