Història de la banca a Catalunya

La primera societat de banca moderna a Catalunya va ser fundada l’any 1844. Fou el Banc de Barcelona i en els seus inicis va orientar-se al finançament d’empreses.

 

Aquesta banca va destacar per ser la primera banca de l’estat en fer emissió de bitllets, tal com explica el periodista Sergi Hernández, a la web de Btv. El periodista també fa èmfasi en el fet que el banc no va centrar-se només a fer circular bitllets per l’estat, atès que en aquell temps l’emissió de bitllets era deslocalitzada, sinó que també va ser el primer en ajudar al comerç i la indústria. 

Els primers bitllets del banc eren completament artesans. Per evitar que fossin falsificats, es feien amb moltes floritures i s’enganxaven a un talonari. Les figures també eren un punt important per la seva difícil reproducció, fent que així fos més difícil poder-los falsificar. Hernàndez també ens recorda que hi havia dues figures femenines, en alguns bitllets d’aquesta època: una figura femenina representava Espanya, i una altra figura femenina representava Barcelona, com a símbol de les mares del banc.

Als bitllets una figura femenina representava Espanya, i una altra Barcelona, com a símbol de les mares del banc

El periodista ens recorda que el Banc de Barcelona, als seus inicis, va anar sobre rodes fins que va patir les primeres crisis. Concretament el 1874 va deixar d’emetre bitllets dels bancs provincials, i això va fer que deixés de funcionar com a banc comercial. Posteriorment, sota els efectes de la crisi a Espanya després de la Primera Guerra Mundial, el Banc de Barcelona va fer fallida el 1920.

I el mateix any de la seva fallida, el 1920, va néixer a Reus el Banc de Catalunya. Aquest hòlding bancari va ser creat pels financers locals Francesc i Eduard Recasens, i Evarist Fàbregas, com escriu Marc Pons, a El Nacional. Aquestes tres persones, propietaris de diferents bancs al nostre país, com explica Pons, van agafar les restes que quedaven del Banc de Barcelona i les van afegir a la seva nova entitat bancària, anomenada Banc de Catalunya. Pons també ens recorda que el banc va començar a créixer i a obrir sucursals arreu de Catalunya i fins i tot al País Valencià, i l’any 1930 va internacionalitzar-se amb l’obertura d’una oficina del Banc de Catalunya a París. Però la història d’aquest nou banc va ser curta.  Com bé diu al seu article del Diari El Nacional el periodista Marc Pons, el dia 2 de juliol de 1931, el ministre Prieto va ordenar retirar els saldos que tenien Campsa i Cepsa dins del Banc de Catalunya, i que representaven més del 50% dels dipòsits de l’entitat. Particulars i empresaris també van treure els seus dipòsits, i això va fer caure el Banc de Catalunya pocs dies després. I amb la fallida al coll i el banc d’Espanya negant-se a finançar el Banc de Catalunya, es va fer impossible atendre les obligacions compromeses que venien de l’activitat de Campsa i Cepsa. Així doncs l’any 1931 va haver de tancar les seves portes. 

I amb el Banc de Catalunya amb la fallida al coll, i el banc d’Espanya negant-se a finançar el Banc de Catalunya, finalment el Banc de Catalunya va fer fallida el 1931

 

Avui, als Països Catalans, resten en funcionament dues caixes d’estalvis, les conegudes Caixa d’Ontinyent i Caixa d’Estalvis de Pollença. També diferents cooperatives de crèdit, com per exemple Caixa d’Enginyers o Caixa de Guissona. A part, tenim una desena de bancs, una entitat de diner electrònic, diferents agències de societats de valors, societats gestores d’institucions d’inversió col·lectiva i societats cooperatives amb serveis financers segons les dades de la llista d’entitats financeres als països catalans

Però estem en una època de canvis en la societat, la pandèmia ha accelerat el què ja s’hagués produit de manera més paulatina, que és la necessitat de reinventar la nostra manera de viure, de ser més ètics i més sostenibles. Això ha creat la necessitat d’una banca de futur, una banca que s’adapti a totes les generacions, amb una resposta clara, que sigui transparent i on els seus clients siguin tractats com persones, atenent les seves necessitats reals amb transparència i de manera simple. Estem deixant enrere la banca tradicional. Sense desmerèixer una història de bancs i caixes que han marcat i deixat petjada en l’economia catalana, ara toca reinventar-se, toca arremangar-se i amb uns quants cops d’aixada fer com hem fet sempre els catalans, cultivar la terra per fer néixer la nova banca que el país necessita.

Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    sempre descobreixes en la historia quelcom que te fil de continuïtat en el present
    gra`cies

    • Miquel Àngel Burgos Fradeja says:

      Per això, Alícia, hem de conèixer la història. Per a aprendre’n i extreure’n el que és bo, i deixar enrere el que és dolent. Seguim!

      Fa 5 mesos
  3. Josep LladóJosep Lladó says:
    Josep

    Jo hagués parlat també de la Taula de Canvi, un revolució dins la banca pública a nivell Europeu i precursor de la banca.

    • Núria Rambla VilamitjanaNúria Rambla Vilamitjana says:
      Núria

      Moltes gràcies per la recomanació Josep! Realment la Taula de Canvi és un fet diferencial i innovador de la banca catalana de l’edat mitjana. Mirarem de dedicar-li un article!

      Fa 5 mesos
  4. Pilar Oltra ViguerasPilar Oltra Vigueras says:
    Pilar

    M’ha agradat molt, gràcies!

  5. Mònica CornudellaMònica Cornudella says:
    Mònica

    Molt interessant! Sempre és bo saber coses i saber d’on venim 😉

  6. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Conèixer el passat de la banca a Catalunya, et fa ser més conscient de l’importancia d’un banc com 11Onze

    • Mireia CanoMireia Cano Codina says:
      Mireia

      Exacte, saber d’on venim per determinar cap on anirem. Gràcies, Alicia!

      Fa 5 mesos
  7. LauLau says:
    Lau

    👍🏻

Deixa una resposta