Edatisme: l’estereotip que ens tanca portes
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’edatisme, la discriminació per motiu d’edat, és la tercera causa de desigualtat al món, després del racisme i el masclisme. L’OMS el defineix com “els estereotips, els prejudicis i la discriminació per raó d’edat”.
Persones que s’han quedat sense feina a partir dels 50, persones que han de viure en residències de gent gran, o persones discriminades per motius d’edat en assegurances de salut, sol·licitud de crèdits o de tasques de voluntariat, ho saben molt bé. No obstant això, l’edatisme és un terme tan poc conegut que ni tan sols queda recollit al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans o a la RAE.
Montse Celdrán Castro, psicogerontòloga de la Universitat de Barcelona, descriu l’edatisme a partir de tres elements: els estereotips ⎼ per exemple, dir que la gent gran no domina prou les tecnologies ⎼, els sentiments ⎼ com la por a envellir ⎼ i les conductes discriminatòries ⎼ tractar de manera diferent pel fet de semblar d’una determinada edat ⎼.
Una societat estereotipada
L’edatisme afecta més les dones que els homes, principalment perquè les dones viuen més anys que els homes. A més, tot i que la tendència ha canviat, durant generacions la figura femenina s’associava a feines de la llar, o fins i tot en altres llars, però sense cotitzar, de manera que se’ls tancava l’accés a altres tipus de feines millor remunerades, i perdien també l’opció de la jubilació. A part de tenir conseqüències directes pel que fa a recursos econòmics, que aquest fet es produís de forma generalitzada també tenia conseqüències socials.
Amb tot, l’edatisme no se circumscriu solament a les persones de més edat. La gent jove també pateix prejudicis i explotació laboral, entre altres discriminacions possibles. Ser “massa” jove pot implicar que no es tinguin en compte les teves opinions, que els sous siguin més baixos o, fins i tot, que s’abusi de la figura del becari o becària i es perpetuï la precarietat laboral. Podríem dir, doncs, que l’edatisme tant pot ser per excés (ser massa gran), com per defecte (ser massa jove).
Tant la imatge de persona gran amb gorra i bastó asseguda en un banc, xerrant i donant menjar als coloms, com la imatge de joves fent botellades en aquest mateix banc, són mers estereotips que no es corresponen amb la realitat, molt més complexa i diversa.
Com reacciona la societat a l’edatisme
Com succeeix amb altres causes de desigualtat, ja sigui per manca de conscienciació, perquè són comportaments arrelats a la nostra societat, o fins i tot, perquè se’n fa poca difusió, l’edatisme és un tema que, tot i la gravetat que suposa, sovint passa desapercebut: virtualment invisible, però profundament arrelat a la nostra societat.
També juga un rol essencial, i no sempre amb connotació positiva, la publicitat i la indústria audiovisual. En les imatges, la tendència és destacar la gent jove, i s’arracona les persones grans. Una pràctica que s’incrementa en els entorns digitals, que potencien la immediatesa i l’acceleració dels processos.
A l’edat, s’hi associa negativament la idea d’ineptitud, i es generalitza el fet que puguin necessitar més dependència o que augmenti el risc de patir certes malalties. Però darrere d’aquesta idea, la realitat demostra que l’edat és sinònim d’experiència, i això és sens dubte un punt per emmirallar-se, i no per deixar de banda.
Iniciatives contra l’edatisme
La societat comença a prendre consciència en aquest àmbit, tot i que queda molt camí per recórrer. Entitats científiques, sanitàries i socials de 43 països han impulsat una campanya mundial contra l’edatisme sota el lema #OldLivesMatter.
Des de l’1 d’octubre de 2021 (Dia Internacional de les Persones Grans), fins al 20 de novembre de 2021 (Dia Mundial de la Infància), l’Organització Mundial de la Salut llença una ambiciosa campanya mundial amb el lema Combatting Ageism (combatent l’edatisme), que inclourà contingut centrat inicialment en l’edatisme contra la gent gran, però que s’anirà desplaçant gradualment per acabar centrant-se en l’edatisme contra la gent més jove.
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
Moltes felicitats i moltíssimes gràcies per l’article! Com a filla de pares de més de 80 anys, i com a persona que voreja la cinquantena i, per tant, comença a mirar el futur amb uns altres ulls i amb certa preocupació per tal i com s’està tractant la gent gran (i les poques ganes del món polític de trobar solucions diferents a les actuals), trobo totalment encertat posar aquest tema i concepte sobre la taula. I em preocupa especialment la bretxa digital que pateix la gent gran i que espero que a 11Onze sabreu gestionar de la millor manera possible. Perdoneu que em despengi ara però teniu tants articles i videos interessants que hi arribo quan puc! Gràcies!
Gràcies Cristina, no et preocupis, agafa’t el temps que necessitis, els articles estan al vostre abast quan els necessiteu!
Super interesant! Gràcies per totes les vostres aportacions!!
gràcies, Edu , encantats que formis part de la nostre comunitat
l’edatisme… molt interessant
Celebrem que t’hagi agradat. Moltes gràcies pel teu comentari, Manel!
Molt bona reflexió
Gràcies, Joan. ^_^
Gràcies per introduir aquest concepte! Quan mal fan, els estereotips (i els prejudicis que generen).
Des de 11Onze és quelcom amb el que hi estem d’acord i combatrem.
Un 10. No havia llegit mai un article ni una opinió sobre aquest tema. La majoria de temes són repetits.
Gràcies
Bona tarda, Dolors, moltes gràcies pel teu comentari. Ens veiem per la Plaça!
💛
Es bo que tracteu temes que no són de portada, recurrents
Ho expliqueu bé, amb detall.
Sobre el jovent: Només surten de tant en tant a les estadístiques de l´atur. El fet d´etiquetar-los provoca moltes vegades que no tinguin ni il·lusió ni iniciativa. Està bé que no necessitin gaires bens materials per viure, moltes coses sobren. Però s´acostumen a sobreviure, no a viure
Molt encertada la reflexió sobre els joves, Mercè. Sens dubte és un aspecte a treballar com a societat, ja que d’ells en depèn el futur.
Molt interessant. Cada vegada en sentirem a parlar més. Moltes grans empreses alliberen el talent per l’edat. Serà un repte també per les noves organitzacions que se’n vulguin aprofitar incorporant aquesta experiència i coneixement. Tot un repte.
Exacte Santiago, és un repte però val la penar enfronar-lo! Com a mínim, des de 11Onze aquesta és la nostra visió 😉
Gràcies, gràcies, gràcies no tenia n’idea d’aquest nou concepte l’edatisme,persones quelcom que sempre he pensat l’exclusió dels extrems en l’edat dins de la societat,per diferents causes
I si es cert que la societat va canviant al respecte ,ho aplaudeixo
M’alegro que t’hagi agradat, Alicia. És important conèixer i visibilitzar qualsevol forma de desigualtat, aquest serà el camí per canviar-ho.
👍
🙏