El Banc Central Europeu ja ha començat a reduir la seva cartera de deute públic. Sense les compres massives d’aquest organisme, els tipus d’interès que paguen els països europeus pel deute estan condemnats a disparar-se. Per quadrar els seus comptes, els Estats hauran de retallar despeses.

Tal com va anunciar al desembre, el BCE ha començat a reduir aquest mes de març la seva cartera de deute públic adquirit en el marc del programa APP. Aquest programa es va posar en marxa l’any 2014 per a mitigar els costos de finançament dels Estats de l’eurozona i ha fet que ja posseeixi més de dos bilions d’euros en deute sobirà.

La compra massiva de deute públic per part del regulador bancari europeu durant els últims anys ha provocat que els tipus d’interès d’aquest deute s’hagin contingut de manera notable a causa de la forta demanda. Això ha permès als Governs europeus finançar amb un cost reduït l’augment de despesa per estimular l’economia.

Ara aquestes compres disminuiran “a un ritme moderat i predictible”, segons el BCE. S’estima que aquesta reducció serà de 15.000 milions d’euros al mes de mitjana fins al final del segon trimestre de 2023 i encara està per determinar el ritme de reducció posterior.

Canvi de política monetària

Es tracta d’un nou pas del regulador bancari europeu en la seva estratègia d’enduriment de la política monetària. El BCE ja havia interromput les compres netes d’actius al juliol de 2022, tot i que fins ara continuava reinvertint íntegrament els pagaments corresponents al principal dels valors adquirits en el marc del programa APP que anaven vencent.

En el cas de l’Estat espanyol, aquesta mesura podria suposar que el Banc Central Europeu deixi de comprar aquest any més de 14.000 milions d’euros en bons de l’Estat. Les xifres que es calculen per a 2024 i 2025 oscil·len entre els 17.000 i els 28.000 milions d’euros per any.

Aquesta mesura farà que s’encareixi el cost de finançament dels Estats i, com aquest serveix de referència per al del sector privat, també succeirà el mateix per a particulars i empreses. De moment, en les dues subhastes de deute espanyol a deu anys realitzades al març es va superar el 3% d’interès, una cosa que no succeïa en dues subhastes consecutives des de 2017.

Milers de milions en interessos

Els pressupostos del Govern espanyol per a 2022 preveien que el cost en interessos del deute públic fos de 30.175 milions d’euros, mentre que el previst per a 2023 ja és de 31.275 milions d’euros, la qual cosa suposa un 3,6% més.

De fet, aquesta partida supera a la dedicada als serveis públics bàsics, als quals enguany es destinaran 27.753 milions. I la bretxa continuarà eixamplant-se amb l’augment dels costos de finançament. Alguns experts adverteixen que, si persisteixen les pujades de tipus per part dels bancs centrals, enguany l’Estat espanyol podria acabar pagant fins a 33.675 milions en interessos, 2.400 milions més del pressupostat.

Els inversors privats hauran de prendre el relleu del BCE com a grans compradors de deute públic europeu en el curt i mitjà termini. I només es deixaran seduir pel deute públic si els interessos que ofereix són suculents. Segons Goldman Sachs, això podria suposar un augment de 15 punts bàsics en la rendibilitat dels bons alemanys a la fi d’enguany i d’entre 30 i 35 punts bàsics en els dels països perifèrics.

Una decisió necessària i dolorosa?

Entre altres raons, el regulador bancari europeu ha justificat la decisió de reduir la seva tinença de deute públic per la necessitat de “recuperar un valuós marge de maniobra en un entorn en el qual el gran volum actual d’excés de liquiditat no és necessari per controlar els tipus d’interès de mercat a curt termini”.

El BCE necessita aquest marge de maniobra per fer front a possibles turbulències en el sistema financer. A més, les seves compres massives de deute públic han dopat artificialment les economies de la zona euro en els últims anys, quelcom que no es pot mantenir de manera indefinida.

Tot i això, és improbable que es pugui prescindir d’aquest “excés de liquiditat” si es volen controlar els tipus d’interès que es paguen pel deute públic. Aquesta decisió serà dolorosa per a molts països europeus, sobretot els de la perifèria. En un context d’increment de tipus d’interès per part dels bancs centrals, la qual cosa incrementa la rendibilitat de molts productes financers, no és clar fins a on haurà d’apujar-se la rendibilitat del deute públic per aconseguir atreure els inversors privats.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.