Per què no rendibilitzem els nostres estalvis?

Espanya és el segon país de la Unió Europea on els seus ciutadans tenen més diners estalviats sense remunerar. Una gran part dels estalvis dels espanyols es troba en comptes corrents i dipòsits que donen una molt poca rendibilitat que no compensa la inflació. Invertim poc i malament?

Les famílies han estirat els gairebé 270.000 milions d’euros estalviats durant les fases de més incidència de la pandèmia per sostenir la despesa davant les fortes pujades de preus dels darrers dos anys. Tanmateix, la reobertura gradual de l’economia i l’encariment del cost de la vida ha fet evaporar una bona part d’aquesta bossa d’estalvi acumulada.

Així i tot, després de l’erosió patida durant el 2022, la taxa d’estalvi de les llars s’ha anat recuperant. Es va situar en el 6,2% de la seva renda disponible bruta en el primer trimestre de l’any, un increment del 83% respecte al mateix període de fa un any. Si s’eliminen els efectes estacionals i de calendari, equival al 14,2% de la seva renda disponible, 1,2 punts superior a la del trimestre anterior i la més elevada des del tercer trimestre de 2021, segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En total, són 14.119 milions d’euros més, al mateix temps que la inversió es va quedar en 14.200 milions d’euros, un 1,3% menys que l’any anterior. Per altra banda, es va registrar una necessitat de finançament de 773 milions d’euros, enfront dels 7.312 milions de finançament estimat per al mateix trimestre de 2023.

Instruments financers poc rendibles

Els dipòsits a termini fix (38%), la inversió directa (32%), els fons d’inversió (15%) i les lletres del Tresor i bons de termini variable, entre altres (11%), són les tres principals opcions escollides per les llars que busquen rendibilitzar els seus estalvis i protegir-se de l’increment de costos generalitzats. El problema ve donat perquè moltes d’aquestes opcions ofereixen una baixa rendibilitat que no compensa la inflació.

Per tant, tot i que en percentatge del PIB, els actius financers nets representen un 144,7%, una ràtio 3,4 punts més elevada que en l’exercici anterior, molts ciutadans no volen o no saben generar riquesa amb els seus estalvis, que estan sent consumits per l’elevada inflació.

A l’Estat espanyol hi ha gairebé un bilió d’euros en comptes corrents o en efectiu, sense remuneració i que fins i tot, en alguns casos, comporten despeses de manteniment. Rodrigo Buenaventura, president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), explicava dos mesos enrere en una compareixença al Congrés dels Diputats, “Els nostres ciutadans inverteixen els seus estalvis de mode manifestament millorable”.

Com incrementar el rendiment dels estalvis

Per norma general, les inversions que ofereixen grans rendiments venen acompanyades d’un alt risc, mentre que les inversions de baix risc ofereixen rendiments més estables, encara que potencialment més baixos. Ara bé, des d’11Onze hem demostrat que no ha de ser sempre així.

L’estalvi amb 11Onze sempre parteix d’una màxima: cal que siguin propostes segures. Per això hem apostat decididament per l’or, pel seu històric paper com a reserva de valor. T’oferim lingots d’or en dos formats: Or Patrimoni i Or Llavor. Tenint en compte que l’or ha duplicat el seu valor en els últims cinc anys i que el seu preu va pujar un 15% el 2023, s’ha consolidat com a una opció excel·lent per fer front a la inflació.

La justícia social no té per què estar renyida amb generar beneficis pels teus estalvis. Gràcies a Finança Litigis pots ajudar a altres persones que han patit abusos per part de la banca o de l’Administració, mentre aconsegueixes rendiments d’entre el 9% i l’11% pels teus diners. 

Es tracta d’un producte que ha estat estructurat exclusivament per als membres de la comunitat 11Onze, oferint dues maneres de participar-hi: una opció que et retorna el capital i possibles beneficis al cap d’un any, o una altra opció en què el teu capital treballa durant uns anys i que et proporciona un retorn mensual al cap de sis mesos.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Des dels inicis d’11Onze hem anat informant la nostra comunitat que l’or és una gran eina per protegir els estalvis i que el seu preu continuaria pujant. El temps ens ha donat la raó. En els darrers cinc anys, ha experimentat un augment espectacular de valor, duplicant el seu preu i reafirmant-se com a l’actiu més valuós del mercat. 

El preu de l’or s’ha consolidat per sobre dels 2.150 euros l’unça després del tercer mes consecutiu a l’alça, tot i la lleugera davallada de preu a mitjan maig. La fortalesa de la seva cotització durant els primers cinc mesos de l’any ha estat causada per la forta demanda procedent dels bancs centrals d’economies emergents a raó de les tensions geopolítiques i la persistent inflació.

Des de principi d’any, l’or s’ha revalorat un 17%, seguint la tendència a l’alça del 2023 en què, encara que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de l’any, va pujar un 15% a causa de la crisi bancària estatunidenca, les tensions geopolítiques, els conflictes bèl·lics i la política monetària de la Reserva Federal dels Estats Units.

John Reade, estrateg de mercat en cap per a Europa i Àsia del Consell Mundial de l’Or, apuntava fa un mes que els preus de l’or han experimentat un notable repunt, duplicant-se en els últims cinc anys des de 2019. Encara més, Reade assenyalava que l’evolució del preu del metall daurat ha estat en gran manera independent de la del dòlar estatunidenc, que sol ser un dels factors que més influeixen en el preu de l’or.

Els mercats emergents marquen el camí

L’analista del WGC explicava que els mercats emergents, en particular l’Índia i la Xina, ja representen la meitat de la quota del mercat mundial de l’or després d’haver experimentat un augment de la producció i del comerç en aquest metall preciós. A més, preveu que el preu de l’or augmenti substancialment ben aviat, citant la compra constant per part dels bancs centrals com a principal factor impulsor darrere la tendència a l’alça.

“Instem els inversors a incorporar l’or a les seves carteres financeres i d’inversió i a buscar la diversificació. L’or no sols diversifica, sinó que també estabilitza les carteres financeres. A més, és probable que qualsevol reducció dels tipus d’interès estatunidencs repercuteixi favorablement en els preus de l’or”, va aconsellar Reade.

Altres analistes, com els del Bank of America, esperen que continuï el repunt i creuen possible un preu de 3.000 dòlars per unça a la fi d’any. I és que, la incertesa econòmica, les polítiques monetàries expansives, la inflació i la desvaloració de monedes, continuen sent tan rellevants avui com fa uns mesos i podrien continuar impulsant el preu de l’or en un futur pròxim.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.

Actualment, hi ha 238 mines d’or actives repartides en 36 països a tots els continents, excepte l’Antàrtida, sovint en zones remotes i empobrides. Un informe del World Gold Council mostra que l’explotació responsable de l’or contribueix en gran part al desenvolupament econòmic i social de moltes comunitats locals.

L’or ha estat un metall preciós únic, amb un gran valor emocional, cultural i financer al llarg de la història. A més, l’or té cada vegada més aplicacions tecnològiques, que el porten a ser present en telèfons mòbils, kits de proves mèdiques o coixins de seguretat per a vehicles.

Però els recursos aurífers també són una font essencial d’oportunitats en molts països en desenvolupament. Com indica un informe del World Gold Council, les explotacions d’or responsables generen nombrosos llocs de treball, faciliten la construcció d’infraestructures i contribueixen al desenvolupament de les comunitats locals, a més d’aportar abundants ingressos a través d’impostos i cànons.

Ocupació ben remunerada

L’anàlisi de les operacions de les 29 empreses membres del World Gold Council mostra que el 2023 van aportar un total de 57.520 milions d’euros a les economies dels seus països, donant suport a 212.000 llocs de feina directes i a 163.000 empreses. A més, cada lloc de treball en la indústria de l’or també genera unes altres sis ocupacions indirectes en la cadena de subministrament o gairebé deu més si s’inclouen les ocupacions derivades.

Els treballadors de la indústria de l’or estan ben remunerats, amb una mitjana sis vegades superior al salari mitjà nacional. I cal tenir en compte que gràcies als recents esforços de les empreses per formar i desenvolupar les competències locals, el 95% dels empleats procedeixen del país on està situada la mina. El percentatge d’expatriats s’ha reduït a la meitat en els últims vuit anys.

Desenvolupament de les comunitats locals

Les empreses del sector reconeixen els beneficis mutus d’integrar-se el més possible en l’economia local, recorrent a la població i a les cadenes de subministrament autòctones. Això dona suport a la seva “llicència per operar” i permet a la comunitat beneficiar-se del desenvolupament econòmic i social de la mina.

De fet, operar en un enclavament aïllat d’esquena a la comunitat local ja no és una opció viable per a cap empresa minera. Per tenir èxit, han de generar beneficis sostenibles per a la població local, especialment en els llocs més pobres i remots, on sovint hi ha poques vies alternatives per a l’activitat econòmica i el progrés de la comunitat.

Això ha suposat que l’any 2023 les empreses que integren el World Gold Council gastessin més de 620 milions d’euros en inversió comunitària, un increment de 77 milions respecte a l’any anterior. A més de cobrir les necessitats d’una mina d’or, és evident que les inversions en carreteres, subministrament d’aigua i electricitat suposen un benefici a llarg termini per a les empreses i comunitats de la zona.

A aquest import s’hi sumen gairebé 8.000 milions d’euros pagats en impostos i regalies, que reverteixen en la millora dels serveis públics, l’educació, la sanitat i les infraestructures dels països on es troben les mines. En molts països en desenvolupament, aquests tributs constitueixen una proporció notable de la base impositiva nacional i fan possible que es beneficiïn tant les zones mineres com les no mineres.

Una aportació considerable al PIB

En total, s’estima que l’aportació d’aquestes empreses al PIB dels 36 països on operen va ascendir a prop de 57.000 milions d’euros. Per cada euro de producció d’or, almenys 63 cèntims van acabar com a salaris, impostos o ingressos per als propietaris d’empreses locals.

Tot i que històricament les operacions mineres no sempre han conduït a millores en el desenvolupament humà i social de les comunitats locals, cada vegada més es tendeix a aplicar estrictes protocols mediambientals, de governança i socials com a condició per a operar. Per això, la indústria de l’or s’està convertint en un important motor econòmic i social per a molts països de tot el món.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’or és un actiu refugi estratègic que continua exercint un paper clau en la diversificació de les carteres d’inversió. Al llarg de la història s’ha mantingut com el dipòsit de valor per excel·lència precisament perquè manté o augmenta el seu valor durant períodes d’incertesa econòmica.

Per a qualsevol inversor, destinar tots els seus estalvis a un únic tipus d’actiu és molt arriscat perquè l’exposa als vaivens d’un sol mercat. És per això que es recomana diversificar les inversions amb diferents tipus d’actius, de manera que els guanys d’uns valors puguin compensar les pèrdues inesperades d’uns altres.

Una característica de l’or que el diferencia de la majoria d’actius financers és que la demanda prové de diversos àmbits, des de bancs centrals i inversors privats, que acumulen lingots i monedes d’aquest metall preciós, fins a la indústria de la joieria i els fabricants de dispositius electrònics, que l’utilitzen en la creació dels seus productes.

Precisament d’aquí ve el seu valor intrínsec, que no comporta risc de crèdit, que no pot inflar-se, i que s’ha mantingut inalterat al llarg de la història. És a dir, a diferència de les monedes fiduciàries, l’or no està subjecte a devaluacions causades per polítiques monetàries o factors econòmics. 

Aquesta característica única el fa especialment atractiu a l’hora de diversificar i rendibilitzar els nostres estalvis en temps d’incertesa econòmica. La capacitat de l’or per mantenir el seu valor relatiu enfront de les fluctuacions monetàries fa que sigui un actiu de confiança per a inversors i famílies que busquen protecció contra els riscos inflacionaris.

Ho estem veient en el context econòmic actual on, per exemple, per a moltes famílies xineses, la compra d’or ha passat a ser la inversió més segura, donat que el sector immobiliari s’ha desplomat i la borsa i les divises han perdut la seva estabilitat. Francesc Canals, Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Pequín, explica com durant els últims mesos, els centres comercials dedicats a la venda d’or “s’han converit en veritables centres de peregrinació per a famílies xineses que busquen invertir els estalvis acumulats en els anys de confinaments pandèmics.”

El paper estratègic de l’or

En un informe publicat pel Consell Mundial de l’Or (WGC) el passat 28 de març, es detallen els tres atributs clau que converteixen l’or en l’actiu ideal per complementar i millorar una cartera d’inversió.

Generar rendiments a llarg termini. Històricament, ha tingut una rendibilitat positiva a llarg termini, tant en èpoques de bonança com de crisi econòmica. La diversitat de les seves fonts de demanda confereix a l’or una especial resistència i el potencial de generar rendiments sòlids en diverses condicions de mercat.

Diversificació que funciona. El valor de molts actius segueix el mateix patró a mesura que augmenta la incertesa del mercat i s’accentua la volatilitat. No és el cas de l’or, que té una correlació negativa amb l’augment de la venda d’actius de renda variable i altres actius de risc.

Un mercat ampli i líquid. El mercat de l’or és ampli, global i molt líquid. El WGC estima que les tinences d’or físic d’inversors i bancs centrals ascendeixen aproximadament a 5,1 bilions de dòlars, als quals cal afegir 1,0 bilions de dòlars en interessos oberts a través de derivats negociats en borses o en el mercat no organitzat (OTC).

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Aprendre a administrar com gastem els nostres diners és primordial a l’hora de reduir les despeses familiars, i els petits desemborsaments poden acabar llastant la nostra economia més del que ens pensem.

L’empresari escocès-estatunidenc Andrew Carnegie (1835-1919) va formular la vella dita: «Take care of the pennies and the pounds will take care of themselves«, que ve a ser: “Cuida els cèntims i els euros es cuidaran ells mateixos”, per recordar als seus empleats de la necessitat de controlar les petites despeses. Tanmateix, aquests petits desemborsaments poden acabar llastant la nostra economia familiar.

Es coneixen com a despeses formiga tota una sèrie de petits pagaments per serveis o productes, de vegades innecessaris, que realitzem diàriament, quasi inconscientment, però que de mica en mica van minvant una part important del nostre pressupost al cap de l’any. Quantes vegades ens hem preguntat: “Però, en què m’he gastat els diners aquest mes?”.

Normalment, no donem importància a aquestes despeses quotidianes gràcies al seu cost relativament baix, això no obstant, identificar-les i reduir-les pot significar la diferència entre no arribar a fi de mes, o tenir un pressupost que ens permeti estalviar i anar de vacances.

Reduir les despeses invisibles

Tots som conscients dels costos de les factures de la llum, telèfon, gas, aigua, i les tenim assumides com un fet consumat. Tanmateix, per mandra, o per evitar problemes, poques vegades ens plantegem canviar de proveïdor per reduir el preu de la factura mensual. Un petit esforç que podria significar centenars d’euros estalviats al cap de l’any.

El cafè, el croissant, el menú del dinar, són petits capricis que ens alegren el dia, però un exemple perfecte de microdespeses, tot i que no sempre prescindibles, de les que en podem reduir el cost. Portar el dinar fet de casa o comprar al supermercat en comptes d’anar cada dia al bar només ens estalvia uns pocs euros setmanals, així i tot, sense dubte, ens sorprendrà l’estalvi que podem assolir en calcular quant suposen aquestes microdespeses en la factura anual.

Les comissions bancàries i les targetes de crèdit són unes despeses a les quals no donem massa importància, però que van sumant. Algunes entitats bancàries s’aprofiten del fet que aquestes petites comissions no seran vistes o reclamades pels clients. Reduir o eliminar el nombre de targetes de crèdit, i optar per una modalitat de pagament ajornat a final de mes que ens eviti pagar interessos, i són opcions que només requereixen un mínim d’esforç per la nostra part.

Canviar els hàbits de consum

Fixar-se en la compra de cada dia, comparar preus entre establiments o aprofitar les ofertes ens pot estalviar una quantitat important de diners, però canviar els nostres hàbits de consum és igualment important. Evitar comprar aigua embotellada, que sovint té un preu desmesurat, i beure aigua de l’aixeta o fer servir filtres, ens pot suposar un estalvi considerable que, alhora, contribueix a la reducció de residus plàstics al medi ambient.

Tanmateix, quantes vegades agafem el cotxe per distàncies curtes? I quant temps i diners perdem buscant aparcament? Potser podem plantejar-nos si una passejada, agafar el transport públic o fer servir una bici són més adients per alguns d’aquests trajectes. La nostra butxaca, salut, i el planeta ens ho agrairan.

Fer un replantejament dels nostres hàbits de consum i reduir les despeses formiga no ens ha de conduir a fer una vida monacal d’austeritat, al contrari, ens pot ajudar a tenir un bon pressupost per gaudir dels capricis que ens enriqueixen la vida, mentre eliminem despeses que ens la fan més difícil.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Les inversions financeres sempre comporten riscos, però si volem rendibilitzar els nostres estalvis sense desvincular-nos de les inversions, els metalls preciosos, considerats valors refugi, són una bona opció de poc risc. T’expliquem per què poden ser una bona alternativa d’inversió en temps de crisi.

La inversió es mou per un conjunt de forces econòmiques i polítiques que conflueixen per determinar la seva rendibilitat. Per norma general, com més potencialment rendible sigui una inversió, també vindrà acompanyada d’un risc implícit més elevat. Tanmateix, en un context econòmic mundial marcat per la incertesa, és d’esperar que alguns inversors pensin a protegir el seu capital amb l’adquisició de valors refugi com els metalls preciosos.

Davant d’una inflació que continua augmentant, els metalls preciosos, com per exemple l’or, ofereixen una protecció inflacionista única basada en el seu valor intrínsec, que no comporta risc de crèdit i no pot inflar-se. Això és veritat sempre que estiguem parlant de comprar ‘or físic’, però no és el cas si comprem ‘or paper’, a través de fons d’inversió, o altres modalitats, en dòlars, euros o qualsevol altra moneda que sí que es pot veure afectada per la inflació.

Dit això, una inversió significativa en or, o qualsevol altre metall preciós físic, pot resultar massa costosa a causa de les despeses transaccionals i d’emmagatzematge, per la qual cosa els fons d’inversió amb derivats o accions d’empreses mineres ens poden ser, a la pràctica, més convenients i versàtils a l’hora de diversificar la nostra cartera d’inversions.

En quin metall preciós invertir?

El sistema de divises de canvis fixos vinculats a l’or es va trencar el 1971 amb la fi dels Acords de Bretton Woods. No obstant això, l’or continua sent l’actiu refugi per excel·lència i un dipòsit de valor sense parangó que té tendència a revalorar-se quan hi ha incertesa en els mercats. 

La plata és un metall molt més comú que l’or i amb un valor fins a 100 vegades inferior que el seu germà daurat, per tant, és més assequible i fàcil d’adquirir i vendre. La seva volatilitat és més elevada, però molt més estable que les divises, accions o bons, i també és considerat un actiu refugi per antonomàsia en cas de crisi econòmica.

Igual que la plata, el pal·ladi i platí són considerats metalls industrials, en aquest cas, especialment per a la indústria automobilística en forma de catalitzadors, o en processos industrials i electrònica. Tanmateix, es tracta de metalls que no tenen la mateixa facilitat de subscripció i que sovint requereixen grans aportacions i més coneixements financers.

Metall físic o a través de productes financers?

De la mateixa manera que l’adquisició d’un objecte de valor o una antiguitat és una compra que comporta poca complicació i està a l’abast de tothom que vulgui fer una petita inversió, l’or i la plata són igualment accessibles en format físic. No obstant això, és important comprar en un establiment que tingui el segell de la London Bullion Market Association (LBMA), que permet als particulars comprar i vendre or i plata amb unes mínimes garanties.

Si ens decantem per un fons d’inversió o ETF, hem de tenir en compte que no tindrem possessió del metall preciós, fet pel qual perd gran part del seu valor intrínsec, i que és un model d’inversió que dona més versatilitat, però exigeix uns coneixements borsaris bàsics que requereixen intermediaris professionals del sector. 

Encara que els metalls preciosos representen una via útil i efectiva per diversificar els nostres estalvis i inversions, i ens poden ajudar a obtenir liquiditat en cas de necessitat, és crucial avaluar el risc que estem disposats a assumir i definir clarament els objectius d’inversió, abans de tirar-s’hi de cap.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.

És el truc per estalviar més eficaç i, alhora, el més senzill. Aquesta estratègia la coneix ben poca gent, però que un cop la descobreixes no pots deixar de fer-la servir. Parlem del preestalvi per transferència.

Amb sous baixos, vides precàries i mil despeses, com s’aconsegueix estalviar? T’expliquem un mètode que t’ajudarà a assolir la independència financera. Això sí, caldrà mentalitzar-se, entrenar-se emocionalment, i això és potser la part més difícil de gestionar les finances pròpies. Perquè el consell que us donarem necessita constància i persistència, dues virtuts que la ciutadania de l’Estat espanyol no sempre demostra, a jutjar per les dades.

A Espanya, més de la meitat de la població no aconsegueix estalviar més de 50 euros al mes i els que se’n surten no acostumen a fer incrementar el seu saldo més de 200 euros. La qüestió, alerten els experts, no és que no tinguem diners per estalviar, sinó que no sabem com fer-ho. Per això, s’inventen desenes de mètodes que asseguren ser els que veritablement arreglaran la nostra situació: que si retallar despeses, que si fer servir aplicacions… Però cap d’aquests mètodes és tan eficaç com el preestalvi.

Estalviar abans de gastar

La fórmula no té pèrdua, perquè té només dos passos. El primer pas és obrir un segon compte, un compte d’estalvi. El segon pas és demanar a la teva entitat financera que, a principis de mes, un cop t’arribi la nòmina, faci una transferència automàtica al compte d’estalvi. Pots començar amb el 5% dels teus ingressos. 

El truc és tan eficaç precisament perquè és senzillíssim, perquè ni hi penses. Així no t’has de trencar el cap pensant que aquell mes no estàs complint amb el pressupost detallat de despeses que t’havies marcat: simplement els diners desapareixen abans no els puguis gastar. A més, com que aquests diners aniran a parar a un altre compte de forma automàtica, et farà massa mandra tornar-los a moure. Sense que t’adonis, en dos mesos començaràs a veure com el saldo del compte d’estalvi puja sense parar.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Davant l’emergència climàtica, l’economia tendeix a descarbonizarse a marxes forçades. En un context de creixents impostos a les indústries contaminants, un estudi assenyala que augmentar el percentatge d’or en una cartera d’inversió diversificada redueix la seva petjada de carboni global sense perjudicar la rendibilitat.

Les dades de la UE confirmen que Europa va viure l’any 2022 el seu estiu més càlid i que les temperatures en el planeta durant els vuit últims anys han estat les més elevades des que existeixen registres. El ritme de l’escalfament global fa inajornable una reducció dràstica en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Només així es podran evitar les conseqüències catastròfiques associades al canvi climàtic.

Davant aquesta realitat, el procés de descarbonització de l’economia és una prioritat tan urgent que està condicionant gran part de les actuals decisions polítiques, empresarials i d’inversió. I, en aquest sentit, un informe de la consultora Urgentem conclou que la inclusió de l’or en una cartera d’inversió diversificada “pot tenir un impacte positiu en el rendiment de la cartera des d’una perspectiva de transició climàtica”, ja que redueix la petjada de carboni global de la cartera sense perjudicar la rendibilitat.

Com més or, menys emissions

L’estudi va analitzar quina hauria estat l’evolució al llarg de cinc anys de carteres d’inversió diversificades amb diferents percentatges d’actius per determinar com la inclusió de l’or afecta al perfil de risc-rendiment i a la petjada de carboni global.

La seva conclusió és que, per exemple, en una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa, dedicar un 10% d’aquesta cartera a l’or reduiria les emissions un 7%, mentre que augmentar el percentatge d’or al 20% suposaria una reducció del 17%. A més, hi ha indicis clars que la inclusió d’or en la cartera millora el perfil de risc-rendibilitat.

Tot i que cap de les combinacions d’actius analitzades aconseguiria l’objectiu de zero emissions l’any 2050, les que més s’aproximarien serien les que inclouen un major percentatge dedicat a l’or. De fet, les úniques que aconsegueixen reduir emissions són les que dediquen com a mínim un 20% de la inversió a l’or.

Quant a la contribució de les carteres d’inversió a l’augment de la temperatura global d’ara a l’any 2100, l’or també tindria un paper molt positiu per a mitigar el seu impacte climàtic. L’estudi calcula que dedicar la meitat de la cartera a l’or suposaria una reducció del 40% (més d’1 °C) en l’escalfament generat per aquesta cartera. Una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa generaria un increment de 2,96 °C, mentre que una amb un 45% de renda variable, un 5% de renda fixa i un 50% d’or només l’augmentaria 1,76 °C.

I si augmenten els impostos a les emissions?

Una de les principals eines polítiques per a frenar el canvi climàtic i accelerar la transició cap a una economia lliure d’emissions són els impostos a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. En aquest sentit, l’anàlisi dels preus associats al diòxid de carboni mostra que una major proporció d’or contribuirà a reduir el risc de mercat per a una cartera. I com més s’endureixin les polítiques de reducció d’emissions, més convenient serà ampliar el percentatge d’or en la cartera.

Els autors de l’estudi admeten que el marc temporal limitat (cinc anys) de les dades recaptades inicialment i el rendiment relativament superior de l’or durant aquest període poden haver esbiaixat les expectatives de rendibilitat de l’or, però adverteixen que l’anàlisi a més llarg termini també confirma l’efecte favorable de la inclusió d’or sobre el perfil de rendibilitat de la cartera, tot i que en menor mesura.

D’altra banda, els autors de l’informe assumeixen que un inversor hereta una proporció substancial de la petjada de carboni associada a l’extracció i producció d’or. Per això la seva anàlisi prospectiva els permet valorar quant afectaria les carteres el potencial de descarbonització d’aquest metall preciós.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Ets un estalviador particular o un inversor institucional? Penses a agregar valor als teus estalvis a llarg termini o a obtenir rendibilitat a curt? Ets conservador, moderat o agressiu? A 11Onze fem un repàs als diferents perfils de l’estalviador. En quin encaixes tu?

Als mercats financers, hi ha gent per a tot. Ja ho hem explicat alguna vegada a La Plaça: quan gestionem els nostres diners, hi ha un component emocional molt fort, però també hi ha motivacions, objectius i reptes que ens esperonen. És important que sapiguem a què respon la nostra actitud envers els diners si volem tenir una bona salut financera i, és clar, si volem aprendre a gestionar els nostres estalvis de la manera més adequada.

Treballes per a tu o per a molts?

• L’estalviador nat. És una persona física o jurídica que fa operacions per compte propi, és a dir, per moure una cartera particular, sovint per treure rendibilitat dels estalvis.
• L’inversor institucional. Sol actuar per a un capital de molts inversors, com ara fons d’inversió, fons de pensions o companyies d’assegurances. Aquest inversor institucional acostuma a tenir molta influència, perquè fa feina per a molts accionistes alhora.

Horitzons llargs o metes immediates?

• L’estrateg. L’estalviador que marca estratègies a llarg termini és aquell que té un horitzó en què preveu donar valor a una empresa o cartera. Per això, aquest perfil acostuma a buscar nínxols de mercat que coneix bé, on se sent segur.
• L’instintiu. En canvi, el perfil més financer té per objectiu generar rendibilitat a curt i mitjà termini i, per això, hi aposta per inversions inicials. Habitualment, no intervé de forma directa en les empreses on inverteix, ni les coneix especialment.

Conservador, moderat o agressiu?

• El conservador fa calaix. Els estalviadors conservadors acostumen a prendre decisions que són de molt baix risc, en actius on la renda és fixa, com els bons estatals i actius de renda variable amb molta fortalesa, com l’or.
• El moderat, ni blanc i ni negre. En canvi, l’inversor moderat busca més el risc que l’estabilitat, i per això acostuma a combinar actius de renda fixa i altres més volàtils. 
• L’agressiu, amant del risc. Finalment, trobem l’inversor agressiu, que no pensa tant a fer calaix i augmentar els estalvis, sinó que el motiva el risc. Les seves inversions són molt volàtils, amb una cartera diversificada, per rendibilitzar al màxim. Aquest perfil acostuma a tenir molta experiència en mercats financers.

Com mous els diners, explica qui ets

• El filantrop d’amics i família. En què apostem els nostres estalvis també explica qui som. Hi ha, per exemple, els que només pensen a invertir, no tant per estalviar, sinó per confiança amb un projecte que els és pròxim, dels amics o de la família. 
• Els àngels que donen. També hi ha els anomenats ‘angels business’, que decideixen que, amb els seus diners, volen apostar per donar valor a un sector que coneixen molt, en el qual creuen fermament. 
• El gestor patrimonial. Al mercat també trobem tots aquells inversors que treballen per grans patrimonis familiars, sigui per a una sola família o per a moltes.
• L’aventurer del capital risc. També hi ha tots aquells inversors, sovint agressius, que han decidit entrar directament en l’accionariat d’empreses, ja sigui buscant una mica d’aventura, perquè són ‘startups’ punteres que poden resultar un bon negoci en poc temps o per capital privat més consolidat.
• L’inversor sostenible. I, finalment, tenim aquell estalviador que ha decidit, per consciència ecològica, no renunciar al mercat financer, però fer-ho en inversions sostenibles i amb criteris ESG.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Mentre el focus mediàtic balla al ritme del preu de l’or i la plata, una altra batalla es lliura en silenci. No surt als gràfics amb espelmes japoneses ni alimenta eufòries cripto. Es decideix en comitès tècnics, en annexos regulatoris i en sigles que semblen anodines.

Aquí no hi ha promeses de rendibilitats explosives. Hi ha ràtios. Hi ha lletres petites. I hi ha un concepte que pot sonar avorrit, però que explica moltes coses: la Net Stable Funding Ratio (NSFR). Perquè quan la regulació toca la palanca del finançament bancari, el mercat s’adapta, i sovint ho fa més de pressa del que sembla.

Quan es parla de Basilea, molta gent imagina la bonica ciutat suïssa de gran record futbolístic per a uns, però sense un poder executiu global perquè la ciutat de Basilea no governa, sinó que ho fa el Banc de Pagaments Internacionals (BIS) —amb seu a la ciutat— el qual es dedica a dissenyar estàndards prudencials. De fet,  el BIS desenvolupa recomanacions que després cada jurisdicció adapta —o matisa— al seu ritme polític i econòmic.

Aquest és el primer punt que sovint es distorsiona en el relat viral: un estàndard global no és un decret mundial que entra en vigor de manera simultània. La regulació financera no funciona amb interruptors, sinó que ho fa més aviat amb calendaris, interpretacions i adaptacions nacionals. 

I és precisament en aquest terreny tècnic, lluny del soroll, on es juga una part important del futur del “paper gold”.

NSFR: la norma que penalitza el curt termini

Als Estats Units, quan es parla del “Basel III Endgame”, el debat se centra sobretot en capital i ponderacions de risc per a les grans entitats. Però el calendari no és homogeni i el desenvolupament normatiu està sotmès a tensions polítiques i pressions del sector financer. 

La regulació no és un interruptor que s’encén d’un dia per l’altre, sinó que fa referència a un mosaic de decisions tècniques, adaptacions nacionals i equilibris de poder. I en aquest mosaic, la peça clau que afecta directament el mercat de metalls és el Net Stable Funding Ratio (NSFR).

Traduït a llenguatge planer, l’NSFR busca evitar que els bancs financin actius de llarg termini o menys líquids amb diners volàtils i a curt termini. És una lliçó apresa del 2008 quan el problema no era només la qualitat dels actius, sinó la fragilitat del finançament. I aquí és on l’or entra en escena. 

Segons el World Gold Council, determinades exposicions a or dins del balanç poden requerir un 85% de Required Stable Funding en el càlcul del ràtio. Dit d’una altra manera: mantenir certes posicions en or exigeix finançament estable, i el finançament estable té un cost.

Això no prohibeix l’or, però en canvia l’economia. Si abans determinades operatives amb “metall en paper” eren eficients perquè el finançament era barat, ara poden resultar menys atractives des d’un punt de vista regulatori. 

I aquí apareix el debat real: l’or assignat —lingots identificats, amb propietat clara— versus l’or no assignat —un dret de crèdit contra una entitat. Aleshores, la diferència no és ideològica, és estructural. Quan una norma com l’NSFR encareix el risc de transformació, el sistema tendeix a premiar allò que és més transparent i menys dependent de palanques de finançament. La regulació no destrueix una pràctica d’un dia per l’altre, però sí que en modifica els incentius. I quan canvien els incentius, canvia el mercat.

El miratge del “Tier 1”

Un dels paranys més recurrents en aquest debat és la idea que “l’or passa a ser Tier 1 com el cash o els bons del Tresor”. La frase és impactant, però tècnicament imprecisa. Aquí cal separar tres caixes que sovint es barregen interessadament: 

• El capital regulatori Tier 1 (CET1 o AT1), que és capital propi del banc. 
• Els actius líquids d’alta qualitat (HQLA) utilitzats per al càlcul de l’LCR. 
• I les ponderacions de risc que determinen requeriments de capital. 

No són el mateix. Que l’or tingui un determinat tractament prudencial no el converteix automàticament en capital bancari de màxima qualitat. Per això, quan algú afirma que “ja és com els Treasuries”, la pregunta no és si t’agrada l’or, sinó: en quin ràtio, en quin país i segons quin text legal?

Dit això, hi ha conseqüències reals. Si sostenir determinades posicions surt més car des del punt de vista regulatori, el mercat ajusta comportaments. Pot haver-hi menys interès bancari en productes no assignats, més exigència de col·lateralització, revisió de comissions o ajustos en serveis de clearing i préstec de metall. No és una conspiració ni un “cop de porta” sobtat. És gestió de balanç. La regulació prudencial no destrueix mercats, però redistribueix costos. I quan el cost canvia, el comportament canvia.

Per a l’estalviador, el debat deixa de ser tècnic i esdevé pràctic. Si tens exposició a “or” a través d’un producte financer, la pregunta essencial és molt simple: què tens exactament? Metall físic assignat o un dret de cobrament contra una entitat? 

La diferència no és filosòfica, és jurídica. En un entorn on certes estructures poden resultar més costoses per a la banca, les condicions contractuals poden canviar, els preus poden ajustar-se o algunes línies poden reduir-se. No és apocalipsi. És adaptació. Però és també una lliçó d’educació financera: allò que sembla barat i líquid “perquè sí” sovint implica un risc que no veiem.

Finalment, convé evitar comparacions grandiloqüents. El 1971 va suposar un canvi estructural del sistema monetari global. L’NSFR és regulació prudencial, però ni de bon tros és el mateix nivell de ruptura. 

Ara bé, que els bancs centrals reforcin reserves d’or en un context de deute elevat i tensions geopolítiques indica una cosa clara: l’or actua com a termòmetre del sistema, no com a detonant d’un complot. La regulació no et diu què comprar, però sí quines promeses surten més cares de mantenir. I en un món de productes complexos i balances inflades, el veritable luxe és la claredat: saber què tens, com està custodiat i quin risc jurídic assumeixes.

Controlar l’actiu, no la promesa

Si aquest debat serveix d’alguna cosa, és per recordar un principi elemental que massa sovint oblidem: posseir no és el mateix que tenir un apunt comptable. En un entorn on la regulació redefineix costos i incentius, la diferència entre actiu real i promesa financera esdevé central. 

A 11Onze fa temps que insistim en aquesta idea: transparència, traçabilitat i control sobre allò que realment és teu. El soroll viral passarà, però les ràtios continuaran condicionant el sistema. Protegir els estalvis no és creure en mites, sinó entendre la fontaneria financera i decidir amb criteri.

Diversifica, protegeix i dona valor real als teus estalvis. A Preciosos 11Onze t’ajudem a invertir amb seny en or físic, el refugi que mai falla.