Seràs l’últim a protegir els teus diners?

La inflació, els baixos interessos que ofereixen els bancs i la por a la crisi bancària continuen alimentant una fuga de dipòsits cap a valors més segurs i amb més rendibilitat com l’or o les Lletres del Tresor.

Ho estem avisant des de fa mesos, la pujada dels tipus d’interès del BCE no s’ha vist reflectida en una millora significativa de la remuneració de l’estalvi. Durant els primers dos mesos de l’any, els clients de la banca espanyola van retirar 18.000 milions en dipòsits dels seus comptes d’estalvi buscant una millor rendibilitat pels seus diners.

L’encariment del cost de la vida a causa de la inflació ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu en moltes famílies que han decidit diversificar els estalvis traient els seus diners dels bancs en favor d’altres productes i inversions que ofereixin una major rendibilitat pels seus diners. Un fet que en gran part explica per què la demanda de metalls preciosos, especialment de l’or, segueix en ple auge.

El cas d’Espanya no és únic, a la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris s’hi ha afegit la por a una nova crisi causada pels col·lapses bancaris dels últims mesos, la qual cosa ha provocat una fuga de dipòsits arreu del món. A més, si això s’accelera per por a la seguretat dels dipòsits, els bancs afectats reduiran l’actiu dels seus balanços, concedint menys préstecs i restringint el crèdit a particulars i empreses.

Una fuga de dipòsits globalitzada

Els Estats Units és un dels països que ha patit una major fuga de dipòsits, sobretot cap a fons d’inversió que donen més rendiment. Després de la fallida del Silicon Valley Bank i del Signature Bank, les dades de la Reserva Federal mostraven que entre l’1 i el 15 de març es van retirar dipòsits per un valor de 146.000 milions d’euros. Una xifra que assoleix els 574.000 milions d’euros si s’analitza l’evolució de la pèrdua de dipòsits bancaris en l’últim any.

El panorama també és preocupant al Regne Unit, on les notícies del col·lapse dels bancs nord-americans i Credit Suisse van provocar que durant el mes de març els britànics retiressin 5.500 milions d’euros dels seus comptes bancaris, la qual cosa representa la fuga de dipòsits més important de la seva història.

L’economia més gran de la Unió Europea no se salva de la desbandada de dipòsits. Seguint amb dades del mes de març, Alemanya és un altre país on els bancs han experimentat una fuga significativa de dipòsits. Els alemanys van retirar 18.000 milions d’euros dels seus bancs, ja sigui per la por a la crisi bancària o per què busquen una major rendibilitat en altres entitats financeres o productes d’inversió.

Preocupació per la seguretat dels diners al banc

No és sorprenent que enmig de les turbulències del sistema bancari estatunidenc un 48% dels nord-americans es mostrin preocupats per la seguretat dels seus diners als bancs. Aquest sentiment, però, no es limita als Estats Units sinó que està generalitzat al llarg d’altres països occidentals que tenen les seves economies interconnectades al gegant americà.

La situació és tan greu que el ministre japonès de Finances, Shunichi Suzuki, ha anunciat que en la reunió d’aquesta setmana amb el conjunt de països del G7 es plantejaran mesures per a intentar aturar la fugida de dipòsits bancaris. Així mateix, les darreres fallides de bancs han posat en qüestió el grau de protecció dels dipòsits. En aquest sentit, la Comissió Europea ha adoptat una proposta d’urgència per reforçar la garantia de dipòsits existent a la UE, prestant especial atenció als bancs petits i mitjans.

Els governs i els organismes reguladors no paren de repetir que no hem de patir pels nostres diners i l’estabilitat del sector financer. Tanmateix, sembla que no hi ha marxa enrere, la manca de confiança en els bancs s’ha vist accentuada per l’efecte dòmino del col·lapse bancari, i les dades demostren que la gent ha decidit buscar altres opcions per a protegir els teus estalvis. 

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

Ets un estalviador particular o un inversor institucional? Penses a agregar valor als teus estalvis a llarg termini o a obtenir rendibilitat a curt? Ets conservador, moderat o agressiu? A 11Onze fem un repàs als diferents perfils de l’estalviador. En quin encaixes tu?

Als mercats financers, hi ha gent per a tot. Ja ho hem explicat alguna vegada a La Plaça: quan gestionem els nostres diners, hi ha un component emocional molt fort, però també hi ha motivacions, objectius i reptes que ens esperonen. És important que sapiguem a què respon la nostra actitud envers els diners si volem tenir una bona salut financera i, és clar, si volem aprendre a gestionar els nostres estalvis de la manera més adequada.

Treballes per a tu o per a molts?

• L’estalviador nat. És una persona física o jurídica que fa operacions per compte propi, és a dir, per moure una cartera particular, sovint per treure rendibilitat dels estalvis.
• L’inversor institucional. Sol actuar per a un capital de molts inversors, com ara fons d’inversió, fons de pensions o companyies d’assegurances. Aquest inversor institucional acostuma a tenir molta influència, perquè fa feina per a molts accionistes alhora.

Horitzons llargs o metes immediates?

• L’estrateg. L’estalviador que marca estratègies a llarg termini és aquell que té un horitzó en què preveu donar valor a una empresa o cartera. Per això, aquest perfil acostuma a buscar nínxols de mercat que coneix bé, on se sent segur.
• L’instintiu. En canvi, el perfil més financer té per objectiu generar rendibilitat a curt i mitjà termini i, per això, hi aposta per inversions inicials. Habitualment, no intervé de forma directa en les empreses on inverteix, ni les coneix especialment.

Conservador, moderat o agressiu?

• El conservador fa calaix. Els estalviadors conservadors acostumen a prendre decisions que són de molt baix risc, en actius on la renda és fixa, com els bons estatals i actius de renda variable amb molta fortalesa, com l’or.
• El moderat, ni blanc i ni negre. En canvi, l’inversor moderat busca més el risc que l’estabilitat, i per això acostuma a combinar actius de renda fixa i altres més volàtils. 
• L’agressiu, amant del risc. Finalment, trobem l’inversor agressiu, que no pensa tant a fer calaix i augmentar els estalvis, sinó que el motiva el risc. Les seves inversions són molt volàtils, amb una cartera diversificada, per rendibilitzar al màxim. Aquest perfil acostuma a tenir molta experiència en mercats financers.

Com mous els diners, explica qui ets

• El filantrop d’amics i família. En què apostem els nostres estalvis també explica qui som. Hi ha, per exemple, els que només pensen a invertir, no tant per estalviar, sinó per confiança amb un projecte que els és pròxim, dels amics o de la família. 
• Els àngels que donen. També hi ha els anomenats ‘angels business’, que decideixen que, amb els seus diners, volen apostar per donar valor a un sector que coneixen molt, en el qual creuen fermament. 
• El gestor patrimonial. Al mercat també trobem tots aquells inversors que treballen per grans patrimonis familiars, sigui per a una sola família o per a moltes.
• L’aventurer del capital risc. També hi ha tots aquells inversors, sovint agressius, que han decidit entrar directament en l’accionariat d’empreses, ja sigui buscant una mica d’aventura, perquè són ‘startups’ punteres que poden resultar un bon negoci en poc temps o per capital privat més consolidat.
• L’inversor sostenible. I, finalment, tenim aquell estalviador que ha decidit, per consciència ecològica, no renunciar al mercat financer, però fer-ho en inversions sostenibles i amb criteris ESG.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 1.900 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El marge d’estalvi en l’ús d’aparells elèctrics a casa és molt ampli. Tan solsel mode ‘stand by’ suposa més del 6 % del consum elèctric de les llars.

Has deixat tota la nit el mòbil carregant? Vas apagar la televisió amb el comandament a distància en anar-te a dormir? Tens la consola en ‘stand by’? Un informe de la Universitat de Califòrnia calcula que la suma de tota aquesta energia que malgastem amb els electrodomèstics i aparells elèctrics domèstics suposa entre el 5 i el 10 % del consum elèctric de les nostres llars i l’1% de les emissions de CO₂.

Cada dia volen centenars de watts a través de televisions, consoles de videojocs, sistemes d’aire condicionat, microones, equips de so, lectors de DVD, descodificadors o la càrrega d’ordinadors, raspalls de dents, telèfons sense fils i mòbils mentre no els utilitzem. De fet, qualsevol aparell amb una pantalla de visualització o un rellotge intern consumeix energia les 24 hores del dia, plogui, nevi o faci sol.

L’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia estima que només el mode ‘stand by’ dels aparells elèctrics origina el 6,6 % del consum elèctric de les llars a l’Estat espanyol. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) disposa d’una calculadora en el seu web per a comprovar el consum i despesa anual que suposa aquest mode de repòs en diferents aparells elèctrics.

Envoltats de vampirs elèctrics

Aquests vampirs elèctrics es troben repartits per tota la casa: cuina, saló, habitacions i bany.

A la cuina podem trobar el microones, el forn, la cafetera elèctrica, la caldera, la rentadora o qualsevol electrodomèstic amb rellotge digital. És probable que alguns d’ells acumulin més consum elèctric mentre no els utilitzes que en els moments puntuals en què els poses en marxa.

Pel que fa al saló, la televisió, la consola de jocs o l’equip de música són típics vampirs energètics si els deixem en ‘stand by’. I el ‘router’ consumeix una considerable quantitat d’energia innecessària mentre dormim.

Deixar tota la nit el mòbil carregant en un endoll de l’habitació també és un balafiament energètic. I altres possibles fonts de consum incessant a les habitacions són el radiodespertador, els equips informàtics, les televisions supletòries i les consoles connectades a la xarxa.

Fins i tot a bany podem estar malbaratant energia les 24 hores, per exemple, a través del carregador del raspall elèctric si no el desendollem en acabar de carregar.

Com protegir-se dels vampirs elèctrics

Alguns hàbits poden ajudar-nos a reduir de manera senzilla la factura elèctrica i les emissions de CO₂:

1. Desendollar els carregadors en acabar de carregar els dispositius. Els carregadors consumeixen electricitat sempre que estan endollats, encara que no estiguis carregant cap dispositiu o ja s’hagi carregat per complet. I això no només afecta als carregadors del mòbil i del portàtil. La base del raspall elèctric també consumeix electricitat si la deixes endollada.
2. Evitar el ‘stand by’. Tot el que no sigui apagar per complet un dispositiu que no estem utilitzant suposa un balafiament innecessari d’energia que es tradueix en molts euros l’any a la nostra factura.
3. Aprofitar la calor residual de la placa vitroceràmica. Pots apagar-la una mica abans que el menjar s’acabi de cuinar per a no desaprofitar la calor residual.
4. Utilitzar regletes amb interruptor. Si utilitzes diversos dispositius elèctrics de manera conjunta, com l’ordinador, la pantalla i la impressora, endolla’ls a una mateixa regleta amb interruptor. Així podràs desconnectar-los fàcilment amb un sol clic a la nit o quan marxis de vacances.
5. No obrir constantment el frigorífic. Cada vegada que obres i tanques el frigorífic o el congelador, perden temperatura i augmenten el seu consum elèctric, especialment si ho fas amb brusquedat.
6. Mantenir desconnectats els aparells elèctrics que no fem servir amb freqüència. Si tens un equip de música que només escoltes els diumenges, per exemple, més val que el tinguis desendollat la resta del temps per a evitar un consum innecessari.
7. Desendollar el ‘router’ quan no l’utilitzem. Tret que facis descàrregues a l’ordinador durant la nit, és innecessari mantenir encès el ‘router’ mentre dorms o quan estàs fora de casa.

Invertir per a estalviar

Més enllà d’aquestes mesures, que pràcticament no requereixen cap inversió, podem retallar encara més la factura de la llum si invertim en electrodomèstics i bombetes més eficients. En el cas dels primers, la catalogació contempla de la A (els més eficients) a la G (els menys eficients). Quant a les bombetes, les led suposen un important estalvi d’energia i tenen una major vida útil.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La compra col·lectiva d’or a través d’11Onze Preciosos continua sent tot un èxit, però alguns clients es pregunten si és millor rebre les peces d’or físic a casa o deixar-les en custòdia. Càrol Rafales, especialista sènior de vendes d’11Onze, ens explica els avantatges i inconvenients de cada opció.

Una de les preguntes més recurrents entre els clients que inverteixen en la compra d’or físic és, on i com han d’emmagatzemar els lingots o monedes un cop feta la compra. Guardo l’or a casa en una caixa forta? A sota el matalàs? O el deixo sota custòdia en una cambra cuirassada d’una empresa especialitzada? Cada opció té els seus avantatges i els seus inconvenients.

Emmagatzematge a casa

Si decideixes guardar l’or a casa, hi tindràs fàcil accés i això et permetrà admirar la teva col·lecció de lingots i monedes sense dependre de cap tercer per la seva custòdia. No obstant això, abans de decidir-nos a emmagatzemar l’or a casa, hi ha alguns factors a considerar.

En primer lloc, ens hem d’assegurar que les peces d’or estiguin en un entorn adequat per conservar-se en perfectes condicions al llarg del temps, és a dir, que no es deteriorin a causa de la humitat o altres corrosius, ja que això faria minvar el seu valor i en dificultarà la venda quan vulguem recuperar la nostra inversió.

Per altra banda, potser hauràs de prendre mesures de seguretat addicionals per a assegurar-te que el teu or està ben amagat i protegit. Així com de contractar una assegurança específica, si no tens una assegurança de la llar que cobreixi aquests objectes de valor. Per descomptat, has de tenir cura de no revelar massa informació de la teva compra. Com explica Rafales, “tenir l’or a casa és una cosa que hem de portar en secret, i requereix unes mesures de seguretat addicionals”.

Sota custòdia d’una empresa especialitzada

Els experts en metalls preciosos recomanen que la custòdia es dugui a terme en instal·lacions de companyies especialitzades en la custòdia de valors, gràcies a l’alta seguretat que ofereixen aquestes empreses. Com apunta Rafales, “tenir el nostre or físic en custòdia en una empresa especialitzada ens suposa tranquil·litat, i l’or està 100% assegurat”.

Potser tant o més important que la seguretat que ofereixen les empreses especialitzades a emmagatzemar metalls preciosos, és la facilitat de revenda. Podràs vendre fàcilment el teu or, sense haver de preocupar-te de trobar un comprador o un establiment del qual te’n puguis refiar.

Per últim, has de tenir present que guardar l’or a casa o en custòdia té un cost que pot variar depenent de les circumstàncies de cadascú. Tanmateix, Càrol Rafales analitza els pros i contres de cadascuna d’aquestes opcions i t’ajuda a decidir quina opció et convé més.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El salari mínim de referència perquè un treballador pugui viure dignament a Barcelona i la seva àrea metropolitana es xifra en 1.322 euros al mes. Una quantitat molt superior al sou mínim interprofessional. Analitzem les dades recollides.

Un informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) quantifica en 1.420 euros el salari mínim de referència (SMR) per viure en condicions dignes a Barcelona ciutat, 1.322 euros si es viu en alguna altra ciutat de l’àrea metropolitana. L’indicador, no vinculant, vol donar visibilitat a les persones que, tot i tenir una feina de jornada completa, no arriben a final de mes perquè els salaris són insuficients en relació amb el cost de la vida.

L’estimació d’aquest salari mínim de referència es calcula tenint en compte el cost dels serveis i necessitats bàsiques, com ara l’habitatge amb un 34% de la despesa, 45% si incloem subministraments. Pel que fa a la compra d’aliments, representa un 20% de les despeses, mentre que la resta costos es reparteixen entre l’oci, l’educació, i el transport, entre d’altres. 

Tanmateix, es tracta d’un estudi que fixa el salari mínim necessari per a l’any 2020, tenint en compte les xifres de despesa de les famílies de l’àrea metropolitana el 2019, i que, per tant, no recull l’elevada inflació i altres efectes de la pandèmia de la Covid-19, motiu pel qual fonts de l’AMB concedeixen que la proposta de salaris mínims podria no ajustar-se a la realitat actual. Una discrepància que es pot veure notablement augmentada a causa del conflicte a Ucraïna i la pujada desbocada del cost dels subministraments energètics, matèries primeres, i aliments bàsics, que fan perdre, encarà més, poder adquisitiu.

Salaris mínims per tipologia de família

La proposta de salaris mínims es basa en les despeses mensuals segons el tipus de llars. Així doncs, si es tracta d’una parella sense fills, es calcula que necessita 1.039 euros per persona, i gairebé 1.585 euros per una parella amb dos o més fills. En el cas d’una persona que viu sola amb fills, es requeriria un sou de 2.168 euros per cobrir totes les despeses, o 1.508 euros si no té fills.

Xifres que queden lluny de Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 950 euros al mes, un 22% inferior al salari de referència al municipi de Barcelona, i que posen de manifest la precarietat laboral. Part dels que l’AMB denomina ‘treballadors pobres’, és a dir els que cobren menys de 1.322,52 euros, i que representen un 32,8% de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Per altra banda, la manca de competències de la Generalitat de Catalunya per aplicar un salari mínim propi de 1.239,5 euros, proposat el 2019, és un tema pendent. Es podria resoldre, parcialment, si el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, finalment aconsegueix portar a terme les negociacions amb agents socials, sindicats, i patronals per un SMI català de referència.

Puc estalviar?

Tot i això, segons fonts de l’INE, l’any 2020 a Catalunya el salari brut mitjà va augmentar un 0,7%, arribant als 2.158€ bruts mensuals. Per tant, una persona que guanyi aquesta quantitat hauria de poder viure a Barcelona o la seva àrea metropolitana amb un marge d’estalvi d’uns 700 € bruts mensuals. Per a les persones que tinguin un sou d’aquesta mena i no aconsegueixin estalviar prou, 11Onze està desenvolupant una sèrie de continguts i eines per aprendre a augmentar els estalvis sense renunciar a res imprescindible.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Hi ha mines d’or en tots els continents excepte l’Antàrtida, sovint en zones remotes i empobrides. Les dades del World Gold Council mostren que l’explotació responsable de l’or contribueix al desenvolupament econòmic i social de moltes comunitats locals.

L’or ha estat un metall preciós únic, amb un gran valor emocional, cultural i financer al llarg de la història. A més, l’or té cada vegada més aplicacions tecnològiques, que el porten a ser present en telèfons mòbils, kits de proves mèdiques o coixins de seguretat per a vehicles.

Però els recursos aurífers també són una font essencial d’oportunitats en molts països en desenvolupament. Com indica un informe del World Gold Council, les explotacions d’or responsables generen nombrosos llocs de treball, faciliten la construcció d’infraestructures i contribueixen al desenvolupament de les comunitats locals, a més d’aportar abundants ingressos a través d’impostos i cànons.

Ocupació ben remunerada

L’anàlisi de les operacions de 31 de les 32 empreses membres del World Gold Council mostra que en 2020 eren les responsables de prop de 200.000 llocs de feina directes i 1,2 milions indirectes en els 38 països on són presents. A més, la reutilització dels salaris obtinguts en la cadena de subministrament de l’or sustenta altres 700.000 llocs de treball en l’economia en general.

Els treballadors de la indústria de l’or estan ben remunerats, amb una mitjana sis vegades superior al salari mitjà nacional. I cal tenir en compte que el 95% dels empleats pertanyen al país on està situada la mina. El percentatge d’expatriats s’ha reduït en els últims set anys a la meitat.

Desenvolupament de les comunitats locals

Les empreses del sector reconeixen els beneficis mutus d’integrar-se el més possible en l’economia local, recorrent a la població i a les cadenes de subministrament autòctones. Això dona suport a la seva “llicència per operar” i permet a la comunitat beneficiar-se del desenvolupament econòmic i social de la mina.

De fet, operar en un enclavament aïllat d’esquena a la comunitat local ja no és una opció viable per a cap empresa minera. Per tenir èxit, han de generar beneficis sostenibles per a la població local, especialment en els llocs més pobres i remots, on sovint hi ha poques vies alternatives per a l’activitat econòmica i el progrés de la comunitat.

Això ha suposat que l’any 2020 les empreses que integren el World Gold Council gastessin més de 430 milions d’euros en inversió comunitària. A més de cobrir les necessitats d’una mina d’or, és evident que les inversions en carreteres, subministrament d’aigua i electricitat suposen un benefici a llarg termini per a les empreses i comunitats de la zona.

A aquest import se sumen 7.600 milions d’euros pagats en impostos i regalies, que reverteixen en la millora dels serveis públics, l’educació, la sanitat i les infraestructures dels països on es troben les mines. En molts països en desenvolupament, aquests tributs constitueixen una proporció notable de la base impositiva nacional i fan possible que es beneficiïn tant les zones mineres com les no mineres.

Una aportació considerable al PIB

En total, s’estima que l’aportació d’aquestes empreses al PIB dels 38 països on operen va ascendir a prop de 40.000 milions d’euros. Per cada euro de producció d’or, almenys 63 cèntims van acabar com a salaris, impostos o ingressos per als propietaris d’empreses locals.

Tot i que històricament les operacions mineres no sempre han conduït a millores en el desenvolupament humà i social de les comunitats locals, cada vegada més es tendeix a aplicar estrictes protocols mediambientals, de governança i socials com a condició per a operar. Per això, la indústria de l’or s’està convertint en un important motor econòmic i social per a molts països de tot el món.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si estàs subscrit a més de cinc plataformes per veure sèries i pel·lícules, música o documents, aquest article t’interessa. Cada dia neixen noves plataformes i, amb elles, nous serveis que permeten compartir subscripcions de streaming amb l’objectiu de disminuir la quota. A 11Onze et donem les claus per gestionar-les.

Netflix ha guanyat en l’últim trimestre de l’any 37 milions d’usuaris, un 31% més que en 2019. La plataforma va reportar 5.466 euros milions durant el quart trimestre, un 21,5% més que fa un any. Les subscripcions avui dia s’han convertit en un must i ja no es concep poder viure sense elles. És cert que han canviat els nostres hàbits de consum: amb totes les plataformes digitals de TV és difícil tornar a acostumar-se a veure anuncis cada 15 minuts. Ara tot és a la carta, com, quan i on vulguis. Això sí, el que no és tan divertit és la quantitat de quotes, encara que siguin petites, que acabes pagant mensualment. En aquest article et donarem unes recomanacions per a estalviar i gestionar les teves subscripcions.

Si ens remuntem 20 anys enrere segur que recordeu Canal+, un dels primers canals privats que permetia veure pel·lícules i programes, el cost era bastant elevat per la qual cosa, només eren alguns privilegiats que podien gaudir-ho. Amb l’arribada de Netflix, HBO, Disney+, Filmin, Amazon i un llarg etcètera, les subscripcions anuals ronden entre els 10 i els 15 euros mensuals.

En principi és un import totalment assumible tenint en compte que anar al cinema et costa molt més, ara bé, hem de tenir present que una vegada et subscrius i comences a fer scroll, observem que en moltes ocasions perdem més de mitja hora a triar una pel·lícula. La varietat és tan extensa, que ens costa determinar (depenent del nostre estat d’ànim aquell dia), què ens ve de gust veure a cada moment i, per aquesta raó, acabes disposant de diverses plataformes.

Seguint el fil, una vegada et subscrius a qualsevol de les plataformes assenyalades, ens adonem que just la pel·lícula o sèrie que ens acaben de recomanar o aquella que no ens podem perdre, està en una altra plataforma. D’aquesta manera, automàticament et descarregues l’app i comences a introduir les teves dades i com l’import és petit, t’hi subscrius. Així doncs, sense adonar-te, tens més de cinc plataformes per veure milions de pel·lícules, documentals i sèries.

Què fer si et sents identificat? 

• Revisa el teu pla de subscripció. Si disposa de més usuaris i dispositius, pregunta als teus familiars i coneguts si estan en la mateixa situació; d’aquesta manera, podeu compartir la despesa mensual. Això sí, et recomanem que facis una planificació a un any vista, divideixis la quota i controlis que realitzen el pagament, per exemple, mitjançant bizum perquè no quedi en l’oblit. És a dir, si la quota mensual és de 15€ i el compartiu entre 3 persones, t’han de fer un bizum de 60 € cadascun. Passaràs de pagar anualment 180€ a només 60€, per la qual cosa t’estalviaràs 120€.
• Permanència o no? Un gran avantatge d’aquesta mena de plataformes, és que no et demanen permanència per la qual cosa, pots donar-te de baixa quan hagis finalitzat la teva sèrie favorita i vegis que no hi ha res més que et pugui interessar. Pots estar 1 o 2 mesos, o el temps que necessitis, i donar-te de baixa fins que et vingui de gust veure algun altre contingut d’aquella mateixa plataforma.
• Aprofita les promocions. Cal estar atent perquè si no t’has donat d’alta en alguna plataforma, pot ser que per ser nou client et regalin un mes gratis. Si creus que val la pena seguir, pots tornar a compartir-la, si és possible, amb altres usuaris. Això sí, revisa bé les condicions una vegada et donis d’alta, ja que a vegades, si no cancel·les la subscripció pot ser que automàticament cobrin la pròxima subscripció del mes següent sense previ avís.
• Lloguer disponible per 24 h. Si ets d’aquelles persones que no t’agrada tenir costos fixos, hi ha plataformes, com Apple TV+ que permeten llogar una pel·lícula durant 24 hores per un cost baix i passat aquest temps caduca. És una bona opció, però si el teu propòsit és estalviar, t’aconsellem que miris els plans mensuals, ja que sempre són més econòmics.
• Subscripció mensual sense interrupcions. Hi ha altres plataformes, com Spotify, que et permeten escoltar tota la música i amb una subscripció mensual, sense interrupcions. En aquest cas, també disposen de plans que pots compartir amb més persones i reduir la quota mensual. D’altra banda, Apple disposa del pla familiar amb el qual, ja no només ens beneficiem d’això, sinó que fins i tot, podem adquirir aplicacions de pagament que es poden utilitzar en aquest pla, i a més, també podrem compartir llibres en format digital per a tota la família.

Coneixes Together Price?

Si disposes de Netflix, Spotify i Office 365, Nintendo Switch, Xbox Live, entre altres, aquest punt t’interessa. Together Price ajuda a grups de persones a compartir el cost dels seus plans multi-usuari d’una manera fàcil i segura. Si ets el propietari del compte, pots posar a disposició les teves plataformes disponibles i afegir als teus amics. Gràcies a això, quan et registris rebràs automàticament l’import dels teus amics i familiars.

I tot això de què m’ha servit?

Gràcies a totes aquestes plataformes, l’OCU informa que el 77% dels enquestats ja no descarreguen pel·lícules ni música de manera il·legal. És important revisar i preguntar als experts quan adquirim els nostres mòbils que ens expliquin si disposem d’aquests serveis. Recorda l’exemple que hem esmentat abans, només amb una plataforma pots arribar a estalviar fins a 120 euros i si la poses a disposició de més gent, el cost es redueix molt més. Anima’t i comparteix-ho amb els teus amics i familiars.

Ara és un bon moment per revisar les teves subscripcions, de valorar aquelles que realment fas servir i compartir-les per a minimitzar les teves despeses.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Amb l’actual inflació, els diners al banc no fan més que perdre valor dia rere dia. Però sempre és necessari mantenir una mica de liquiditat per si sorgeix algun imprevist. Per això els experts recomanen tenir un “matalàs” d’efectiu en els teus comptes d’estalvi que cobreixi com a mínim tres mesos de despeses.

La vida està plagada d’imprevistos. També en el pla econòmic. A vegades són positius, com un augment de sou, però a vegades hem d’afrontar sorpreses desagradables que fan mossa en la nostra butxaca. Pot ser des d’una despesa puntual extraordinària, com quan hem de reposar un electrodomèstic vell de casa, fins una cosa més seriosa, com patir una malaltia incapacitant o quedar-nos sense treball.

Per fer front a aquestes eventualitats, és necessari disposar d’un fons d’emergència. L’antic costum de guardar els diners en el matalàs o en qualsevol altre amagatall de la casa et permet disposar d’ells de manera immediata, però és poc recomanable pel risc de robatori i la nul·la rendibilitat.

És preferible recórrer a les entitats bancàries, tot i que has de tenir en compte el límit del Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit per a que els teus diners sempre estiguin protegits.

Assegura els teus estalvis

Com detalla el seu web, aquest organisme “té per objecte garantir els dipòsits en diners i en valors o altres instruments financers constituïts en les entitats de crèdit, amb el límit de 100.000 euros per als dipòsits en diners”.

Això desaconsella tenir més de 100.000 euros en comptes i dipòsits a termini d’una mateixa entitat, ja que el fons només cobrirà fins a 100.000 euros per titular en cas que el teu banc faci fallida.

Si, per exemple, tinguessis 120.000 euros en una entitat que ha fet fallida, encara que fora en diversos comptes o dipòsits, aquest organisme només et retornaria 100.000 i perdries els altres 20.000. D’aquí la conveniència de repartir els diners entre diverses entitats per a que els comptes i dipòsits no superin el límit garantit en cap d’elles.

De quant parlem?

Només en casos molt excepcionals el nostre fons d’emergència hauria d’assolir aquests 100.000 euros, especialment en un moment com aquest, en el qual l’elevada inflació fa que els diners dipositats al banc perdin valor mes rere mes. De totes maneres, l’import òptim dependrà en última instància de les nostres circumstàncies personals: bàsicament, quines són les nostres despeses previstes i amb quins ingressos podríem comptar en cas d’un esdeveniment negatiu.

Els experts solen recomanar que el coixí financer cobreixi com a mínim tres mesos de despeses. Cal tenir en compte que mantenir un saldo massa baix en el nostre compte ens pot fer entrar en números vermells amb facilitat, la qual cosa generaria despeses financeres pel descobert.

L’OCU, per exemple, indica que una quantitat prudent en els comptes corrents “pot ser l’equivalent a tres mesos del teu salari”. No recomana més perquè aquests comptes “no són el millor lloc per a mantenir els nostres estalvis, ja que pràcticament cap entitat les premia amb interessos”.

Quant al màxim, no sol recomanar-se més del necessari per a cobrir sis mesos de despeses. De fet, el portal ‘Finances per a tots’, una iniciativa del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, aconsella “acumular un fons equivalent a entre tres i sis mesos de despeses”. A partir d’aquí es tracta de buscar inversions que garanteixin una bona rendibilitat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Davant l’emergència climàtica, l’economia tendeix a descarbonizarse a marxes forçades. En un context de creixents impostos a les indústries contaminants, un estudi assenyala que augmentar el percentatge d’or en una cartera d’inversió diversificada redueix la seva petjada de carboni global sense perjudicar la rendibilitat.

Les dades de la UE confirmen que Europa va viure l’any 2022 el seu estiu més càlid i que les temperatures en el planeta durant els vuit últims anys han estat les més elevades des que existeixen registres. El ritme de l’escalfament global fa inajornable una reducció dràstica en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Només així es podran evitar les conseqüències catastròfiques associades al canvi climàtic.

Davant aquesta realitat, el procés de descarbonització de l’economia és una prioritat tan urgent que està condicionant gran part de les actuals decisions polítiques, empresarials i d’inversió. I, en aquest sentit, un informe de la consultora Urgentem conclou que la inclusió de l’or en una cartera d’inversió diversificada “pot tenir un impacte positiu en el rendiment de la cartera des d’una perspectiva de transició climàtica”, ja que redueix la petjada de carboni global de la cartera sense perjudicar la rendibilitat.

Com més or, menys emissions

L’estudi va analitzar quina hauria estat l’evolució al llarg de cinc anys de carteres d’inversió diversificades amb diferents percentatges d’actius per determinar com la inclusió de l’or afecta al perfil de risc-rendiment i a la petjada de carboni global.

La seva conclusió és que, per exemple, en una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa, dedicar un 10% d’aquesta cartera a l’or reduiria les emissions un 7%, mentre que augmentar el percentatge d’or al 20% suposaria una reducció del 17%. A més, hi ha indicis clars que la inclusió d’or en la cartera millora el perfil de risc-rendibilitat.

Tot i que cap de les combinacions d’actius analitzades aconseguiria l’objectiu de zero emissions l’any 2050, les que més s’aproximarien serien les que inclouen un major percentatge dedicat a l’or. De fet, les úniques que aconsegueixen reduir emissions són les que dediquen com a mínim un 20% de la inversió a l’or.

Quant a la contribució de les carteres d’inversió a l’augment de la temperatura global d’ara a l’any 2100, l’or també tindria un paper molt positiu per a mitigar el seu impacte climàtic. L’estudi calcula que dedicar la meitat de la cartera a l’or suposaria una reducció del 40% (més d’1 °C) en l’escalfament generat per aquesta cartera. Una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa generaria un increment de 2,96 °C, mentre que una amb un 45% de renda variable, un 5% de renda fixa i un 50% d’or només l’augmentaria 1,76 °C.

I si augmenten els impostos a les emissions?

Una de les principals eines polítiques per a frenar el canvi climàtic i accelerar la transició cap a una economia lliure d’emissions són els impostos a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. En aquest sentit, l’anàlisi dels preus associats al diòxid de carboni mostra que una major proporció d’or contribuirà a reduir el risc de mercat per a una cartera. I com més s’endureixin les polítiques de reducció d’emissions, més convenient serà ampliar el percentatge d’or en la cartera.

Els autors de l’estudi admeten que el marc temporal limitat (cinc anys) de les dades recaptades inicialment i el rendiment relativament superior de l’or durant aquest període poden haver esbiaixat les expectatives de rendibilitat de l’or, però adverteixen que l’anàlisi a més llarg termini també confirma l’efecte favorable de la inclusió d’or sobre el perfil de rendibilitat de la cartera, tot i que en menor mesura.

D’altra banda, els autors de l’informe assumeixen que un inversor hereta una proporció substancial de la petjada de carboni associada a l’extracció i producció d’or. Per això la seva anàlisi prospectiva els permet valorar quant afectaria les carteres el potencial de descarbonització d’aquest metall preciós.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.