L’or, bàsic en una cartera d’inversió ‘verda’

Davant l’emergència climàtica, l’economia tendeix a descarbonizarse a marxes forçades. En un context de creixents impostos a les indústries contaminants, un estudi assenyala que augmentar el percentatge d’or en una cartera d’inversió diversificada redueix la seva petjada de carboni global sense perjudicar la rendibilitat.

Les dades de la UE confirmen que Europa va viure l’any 2022 el seu estiu més càlid i que les temperatures en el planeta durant els vuit últims anys han estat les més elevades des que existeixen registres. El ritme de l’escalfament global fa inajornable una reducció dràstica en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Només així es podran evitar les conseqüències catastròfiques associades al canvi climàtic.

Davant aquesta realitat, el procés de descarbonització de l’economia és una prioritat tan urgent que està condicionant gran part de les actuals decisions polítiques, empresarials i d’inversió. I, en aquest sentit, un informe de la consultora Urgentem conclou que la inclusió de l’or en una cartera d’inversió diversificada “pot tenir un impacte positiu en el rendiment de la cartera des d’una perspectiva de transició climàtica”, ja que redueix la petjada de carboni global de la cartera sense perjudicar la rendibilitat.

Com més or, menys emissions

L’estudi va analitzar quina hauria estat l’evolució al llarg de cinc anys de carteres d’inversió diversificades amb diferents percentatges d’actius per determinar com la inclusió de l’or afecta al perfil de risc-rendiment i a la petjada de carboni global.

La seva conclusió és que, per exemple, en una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa, dedicar un 10% d’aquesta cartera a l’or reduiria les emissions un 7%, mentre que augmentar el percentatge d’or al 20% suposaria una reducció del 17%. A més, hi ha indicis clars que la inclusió d’or en la cartera millora el perfil de risc-rendibilitat.

Tot i que cap de les combinacions d’actius analitzades aconseguiria l’objectiu de zero emissions l’any 2050, les que més s’aproximarien serien les que inclouen un major percentatge dedicat a l’or. De fet, les úniques que aconsegueixen reduir emissions són les que dediquen com a mínim un 20% de la inversió a l’or.

Quant a la contribució de les carteres d’inversió a l’augment de la temperatura global d’ara a l’any 2100, l’or també tindria un paper molt positiu per a mitigar el seu impacte climàtic. L’estudi calcula que dedicar la meitat de la cartera a l’or suposaria una reducció del 40% (més d’1 °C) en l’escalfament generat per aquesta cartera. Una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa generaria un increment de 2,96 °C, mentre que una amb un 45% de renda variable, un 5% de renda fixa i un 50% d’or només l’augmentaria 1,76 °C.

I si augmenten els impostos a les emissions?

Una de les principals eines polítiques per a frenar el canvi climàtic i accelerar la transició cap a una economia lliure d’emissions són els impostos a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. En aquest sentit, l’anàlisi dels preus associats al diòxid de carboni mostra que una major proporció d’or contribuirà a reduir el risc de mercat per a una cartera. I com més s’endureixin les polítiques de reducció d’emissions, més convenient serà ampliar el percentatge d’or en la cartera.

Els autors de l’estudi admeten que el marc temporal limitat (cinc anys) de les dades recaptades inicialment i el rendiment relativament superior de l’or durant aquest període poden haver esbiaixat les expectatives de rendibilitat de l’or, però adverteixen que l’anàlisi a més llarg termini també confirma l’efecte favorable de la inclusió d’or sobre el perfil de rendibilitat de la cartera, tot i que en menor mesura.

D’altra banda, els autors de l’informe assumeixen que un inversor hereta una proporció substancial de la petjada de carboni associada a l’extracció i producció d’or. Per això la seva anàlisi prospectiva els permet valorar quant afectaria les carteres el potencial de descarbonització d’aquest metall preciós.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En la seva reunió anual a Davos, el Fòrum Econòmic Mundial anunciava que cal un nou enfocament en el funcionament de les nostres societats després que la pandèmia ha mostrat la debilitat del model de gestió actual. En conseqüència, proposava reiniciar el sistema econòmic mundial fomentant un model més sostenible. Un canvi de paradigma amb ramificacions geopolítiques on l’or tindrà un paper fonamental.

The Great Reset, traduït com El Gran Reinici, dona nom a la iniciativa del World Economic Forum (WEF) que pretén replantejar el futur de les relacions globals, la direcció de les economies nacionals, les prioritats de la societat, i l’essència dels models empresarials. En definitiva, ve a ser el plantejament que tenia al cap molta gent després de patir l’experiència de la crisi sanitària.

A simple vista podria semblar una utopia de l’economia del bé comú com a model alternatiu al capitalisme, o com apunta el WEF, “ens cal un gran reinici del capitalisme”, però a la pràctica, almenys de moment, no és res més que una declaració d’intencions, definint vagament el camí, però sense concretar els passos a seguir.

Dit això, en el context econòmic actual que suma una crisi energètica, una crisi inflacionària i una crisi del deute, causades en part per la pandèmia i en part per les sancions imposades a Rússia arran del conflicte a Ucraïna, és evident que un ‘reset’ del model econòmic establert, no és només desitjable sinó inevitable.

La pèrdua de credibilitat del sistema monetari internacional

Aquesta crisi econòmica definida per uns nivells rècord de deute públic emmarquen un escenari macroeconòmic global que derivarà en una situació de recessió en diversos països occidentals. A més, el perill d’una estagflació generalitzada, és a dir, un escenari d’alta inflació, un índex de creixement econòmic que s’alenteix, i on l’atur es manté alt, és una realitat indefugible a la qual haurà de fer front més d’una economia tenint en compte que les polítiques fiscals i monetàries que s’han aplicat per fer front a la crisi encara estan incrementant més aquest deute dels Estats.

L’augment de la volatilitat macroeconòmica ha provocat que, ara més que mai, els bancs centrals de molts països comprin or com si s’anés a acabar el món per tal de protegir les seves reserves. Si bé és veritat que països no-alineats als interessos geopolítics dels Estats Units fa una dècada que compren or de forma massiva per blindar les seves economies davant les sancions econòmiques i l’eventual desintegració del dòlar com a moneda de reserva mundial, és sorprenent, o no, que els bancs centrals de països occidentals també s’apuntin a la ‘febre de l’or’.

Davant d’això, algú podria pensar que el sistema monetari actual té els dies comptats. Com explica, José Luis Cava, analista financer, “tot apunta al fet que existeix un acord entre els Bancs Centrals de cada país de la Zona Euro, i el BCE, per a harmonitzar les reserves d’or físic d’aquests Bancs Centrals fins a aconseguir el 4% del PIB”, i segueix, “els nivells d’endeutament s’han disparat fins a assolir nivells absolutament insostenibles. La Xina, Rússia, l’Índia han anunciat noves monedes recolzades per l’or físic”.

El que està clar és que sigui quin sigui el desenllaç final del canvi de paradigma del sistema monetari mundial que s’està gestant, és evident que el ‘gran reset’ ja fa anys que està en marxa, independentment del que es digui o desitgi des de Davos.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els baixos rendiments que ofereixen els dipòsits de la banca tradicional empenyen a buscar alternatives segures per evitar la depreciació dels diners. 11Onze proposa estalvi des de petits a grans imports, sempre amb molt baix risc.

Un dels objectius d’11Onze és ajudar la seva comunitat a protegir els seus estalvis i el poder adquisitiu. Això significa mirar d’aconseguir rendiments pels diners i, a més, fer-ho de forma segura. Actualment, 11Onze acumula propostes que permeten estalviar des dels 222€ fins a més de 125.000. Repassem totes les opcions en una conversa amb el cap de producte d’11Onze, Isaac Sène. En aquest podcast, descobrim no només els productes actuals, sinó també els tres nous productes que es posaran a l’abast de la comunitat.

Opcions d’estalvi per a tothom

Quina és l’opció d’estalvi que més t’encaixa? Tria’n una en funció del capital mínim.

• 222€. Aquest és el cost de les monedes d’or Krugerrand. 
• 525€. Moneda d’or Britannia.
• 3.000€. Comprar or de Preciosos 11Onze. Lingots en custòdia o a domicili. En el primer any de compres agrupades, Preciosos 11Onze ha demostrat que és capaç de protegir els estalvis de la inflació. 
• 3.000€. Invertir en 11Onze, com van fer els inversors d’El Gran Salt.
• 4.000€. Disponible properament. Un nou producte vinculat a l’or. Descobreix-lo escoltant el podcast.
• 25.000€. Disponible properament. Nou producte d’un proveïdor extern. Tota la informació ben aviat a 11Onze Recomana. Descobreix més pistes sobre aquest fons amb el capital principal assegurat i rendiments per sobre de la inflació.
• 125.000€. A 11Onze Recomana, pots trobar tota la informació sobre els Fons Garantits. Rendiments entre el 2,5% i el 165%.

La seguretat al centre

L’estalvi amb 11Onze sempre parteix d’una màxima: cal que siguin propostes segures. Per això s’ha apostat decididament per l’or, pel seu històric paper coma reserva de valor. Que els diners no es poden perdre queda clar també amb els productes seleccionats per 11Onze Recomana, fons que asseguren el capital invertit. Però la mostra més clara que la seguretat és al centre, la trobem amb El Canut. El compte corrent d’11Onze no funciona com el d’un banc normal, que pot utilitzar els diners dels dipòsits per a les seves despeses. Els comptes d’11Onze estan fora del balanç de l’entitat, perquè així és com es regulen les Entitats de Diner Electrònic (EMI per les seves sigles en anglès). A banda hi ha una assegurança que garanteix el 100% de l’import dels comptes.

Què més durà properament 11Onze a la seva comunitat? El cap de producte, Isaac Sène, avisa que “el següent pas, serà cripto”. Això sí, com sempre, amb la seguretat al centre.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les persones que celebren el dia dels enamorats per Sant Valentí gasten una mitjana de 80€. És possible celebrar-ho amb regals romàntics, però sorprenents i que no perdin valor? D’això en parlen Càrol Rafales, de l’equip de producte d’11Onze, i Gemma Vallet, directora d’11Onze District en un nou episodi de Territori 17 a Ràdio Cardedeu.

Els regals més habituals per Sant Valentí són, segons Gemma Vallet, “bombons, flors i joies. Enguany es preveu un augment de vendes de les joies”. Sant Valentí és una celebració d’origen catòlic però amplificada intensament des d’Estats Units. Allà és el primer gran dia de vendes després de les festes de Nadal i provoca que cada enamorat gasti uns 200€ de mitjana, és a dir, 24 bilions de dòlars a tot Estats Units.

Al nostre país la despesa és molt més modesta, d’uns 80€, i es gasta sobretot en experiències. Ara, però, la inflació mossega part de l’import i “amb els mateixos diners comprem menys coses”, apunta Càrol Rafales. En aquest entorn Rafales, de l’equip de producte d’11Onze afegeix que  “hem de ser molt responsables amb les nostres compres”. Per això, potser en lloc de joies una bona opció és comprar peces d’or, que conserven el valor i amb el temps permeten recuperar-lo. Tal com explica Rafales a Territori 17:  “un lingot o una moneda el pots guardar, i si en el futur tens una necessitat, podràs recuperar aquell valor o fins i tot treure’n benefici”.

És poc romàntic?

És menys romàntic regalar monedes o un lingot d’or que regalar joies? “Depèn”, diu Rafales “potser d’aquí a uns anys pots revendre l’or i amb els beneficis fer el viatge de parella que ara no us podeu permetre”. L’or, és una relació a llarg termini i és per tant, una bona manera d’invertir en la relació de la parella.

Si vols comprar monedes d’or des de 220€, pots omplir aquest formulari. A 11Onze celebrem l’Amor amb Or.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si també celebres Sant Valentí, deus estar buscant un regal únic i especial que simbolitzi el teu amor per la persona que estimes. Des d’11Onze et proposem regalar Amor amb Or. Un regal que durarà per sempre i que conserva el seu valor al llarg del temps. Per Sant Valentí, regala monedes d’or!

Tots sabem que a Catalunya el dia dels enamorats és Sant Jordi, però si vols regalar alguna cosa més que una rosa o un llibre a la persona que estimes… potser vols pujar al carro dels regals romàntics per Sant Valentí. Així és que, si ja has descartat la colònia, els bombons, l’àpat romàntic i altres regals típics… a 11Onze et fem una proposta tan clàssica com sorprenent: regala or.

Monedes d’or per a la persona que estimes

L’or sempre ha tingut un aire de misteri i màgia, un regal atemporal amb un significat simbòlic especial que representa l’amor i la prosperitat. Celebra els moments especials amb Amor amb Or. Sorprèn la persona que estimes amb un regal únic i preuat que li recordarà el teu amor per sempre.

Amor amb Or és el regal perfecte per a aquells moments especials que vols celebrar amb les persones que estimes. Sigui per a un aniversari o per a Sant Valentí, regalar monedes d’or serà un detall inoblidable que simbolitza l’amor i mantindrà el seu valor al llarg del temps. Si vols fer un regal únic i especial, regala Amor amb Or.

Preciosos 11Onze ofereix l’opció de comprar monedes d’or des de 220 €. Per als membres d’11Onze amb compte d’El Canut, l’enviament és gratuït. Per a la resta de compradors té un cost de 9,99 €. Si vols comprar monedes d’or per regalar, has d’omplir aquest formulari i un agent contactarà amb tu. Rebràs una postal digital personalitzada amb el nom de la persona a qui fas el regal. També ens caldrà una adreça física per enviar, poc després, les monedes d’or.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 1.900 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La demanda d’or en el món va augmentar un 18% l’any 2022 i es va situar en 4.741 tones, la xifra més elevada en més d’una dècada. Les ingents compres d’or per part dels bancs centrals van ser decisives per incrementar la demanda anual fins a pràcticament els nivells rècord de 2011.

La demanda d’or, sense comptar els mercats OTC o extraborsaris, va situar-se l’any 2022 en les 4.741 tones, la qual cosa suposa un augment del 18% respecte a 2021 i pràcticament la mateixa quantitat que en 2011, un any amb una demanda rècord.

El fort increment anual es va veure impulsat per l’extraordinària demanda dels bancs centrals, la més gran en els últims 55 anys, i un quart trimestre molt actiu malgrat la pujada de preus. Així ho indica un informe del Consell Mundial de l’Or sobre el comerç d’aquest metall preciós al llarg de 2022.

La febre dels bancs centrals per l’or

En la segona meitat de l’any, els bancs centrals van acaparar or a un ritme frenètic. Alguns analistes atribueixen aquesta febre per l’or a la voluntat de diversificar les seves reserves i reduir la dependència del dòlar. Les més de 800 tones adquirides des de juliol van elevar la demanda anual d’aquest sector a 1.136 tones.

Es tracta d’una xifra rècord en els últims 55 anys i que més que dobla les 450 tones de 2021. L’augment de preu tampoc va ser un obstacle perquè la demanda es disparés en l’últim trimestre fins a les 417 tones.

Aquestes dades tornen a posar de manifest el canvi de política dels bancs centrals, en particular els d’Europa, respecte al que feien en les dècades de 1990 i 2000, quan l’habitual era que venguessin centenars de tones d’or a l’any. Amb la crisi financera de 2008-09, els bancs europeus van deixar de vendre’n i un nombre creixent d’economies emergents han passat a fer compres significatives.

Bancs centrals com els de Turquia, la Xina, Egipte o Qatar van declarar haver comprat or l’any passat, tot i que el Consell Mundial de l’Or adverteix que uns dos terços de l’or comprat no es van comunicar públicament. De fet, només una quarta part de les compres dels bancs centrals en el quart trimestre es van comunicar a l’FMI.

Les compres notificades l’any 2022 van estar encapçalades per Turquia, amb gairebé 400 tones. Entre els bancs centrals que no van publicar regularment informació sobre els canvis en les seves reserves d’or es troba el de Rússia.

Menys joieria i més inversió

Com és habitual, el consum d’or per a joieria va ser el de major volum, amb 2.086 tones, tot i que va experimentar una caiguda del 3% respecte a l’any anterior. Gran part d’aquest descens es va concentrar en el quart trimestre, a causa de la pujada del preu de l’or.

L’increment de preus també va afectar la demanda d’or per al sector tecnològic, que, a més, es va veure llastrat per la deteriorament de la conjuntura econòmica mundial. La forta caiguda del quart trimestre va propiciar un descens anual del 7%, fins a les 309 tones.

Pel que fa a la demanda d’inversió, va arribar a les 1.107 tones, un 10% més que l’any anterior. La demanda de lingots i monedes d’or es va situar en les 1.217 tones, un 2%, més que en 2021, encara que cal descomptar d’aquesta quantitat la caiguda de les tinences d’ETF d’or (-110 tones). És clar que l’elevada inflació va incentivar les compres dels inversors minoristes.

Demanda anual d’or

Repunt del preu

L’any 2022 es va registrar una mitjana anual rècord del preu de l’or en la cotització PM de la London Bullion Market Association de 1.800 dòlars per unça. Així mateix, el preu va tancar l’any amb un guany marginal, malgrat la pressió baixista per la fortalesa del dòlar i la pujada dels tipus d’interès.

Tot i que el preu mitjà del quart trimestre va ser lleugerament inferior tant en termes intertrimestrals com interanuals, al fort repunt de novembre li va seguir una recuperació continuada al llarg de les últimes setmanes de l’any.

Els preus de l’or havien caigut des del seu màxim històric al març, quan va arribar a superar els 2.000 dòlars per unça, fins una mica més de 1.600 dòlars en el penúltim mes de l’any, ja que la pujada dels tipus d’interès va provocar vendes per part d’alguns fons d’inversió. No obstant això, la demanda dels bancs centrals i dels inversors minoristes va aturar la caiguda i va establir les bases per a una forta pujada.

De fet, el dinamisme de la inversió minorista va elevar la demanda de lingots i monedes en 2022 al nivell més alt dels últims nou anys. El fort creixement a Europa, Turquia i Orient Mitjà va compensar la brusca desacceleració a la Xina, on la demanda es va veure afectada per la crisi de la COVID-19.

L’oferta també creix

L’any 2022, l’oferta total d’or va augmentar un 2% i va arribar a les 4.755 tones. D’aquesta manera es va posar fi a dos anys de descensos successius, gràcies als modestos augments registrats en tots els segments.

Tres quartes parts del total corresponen a la producció minera, que va assolir les 3.612 tones. Es tracta de la quantitat més gran en els últims quatre anys després d’experimentar un creixement de l’1% respecte a 2021. Quant a l’oferta de reciclatge, només va registrar guanys marginals al llarg de 2022 malgrat les fortes pujades de preus en moneda local en molts mercats.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El febrer de 2022 posàvem en marxa Preciosos 11Onze per oferir als membres de la nostra comunitat l’oportunitat de comprar or per protegir-se de la inflació. Un any després, l’evolució de la cotització de l’or constata perquè aquest metall preciós és el valor refugi per excel·lència a l’hora d’assegurar els nostres estalvis.

Tot i que el 2022 es presentava com l’any per consolidar la recuperació econòmica, la disrupció de la cadena de subministraments, l’encariment de les matèries primeres, la crisi del deute i la situació geopolítica internacional asseguraven un context inflacionari que disminuiria el poder adquisitiu de moltes famílies.

Davant d’aquest escenari, des d’11Onze aconsellàvem diversificar els estalvis, convertint els diners en actius que no perdessin valor. Teníem clar que la compra d’or era un dels pocs recursos que tenia la gent per salvaguardar els seus diners. Així doncs, amb el llançament de Preciosos 11Onze proporcionàvem a la nostra comunitat la millor opció per protegir els seus estalvis.

La pèrdua de credibilitat del sistema monetari internacional va disparar la demanda d’or físic a les principals cases de la moneda a tot el món. No tan sols eren els bancs centrals els que compraven or per assegurar les seves reserves de capital enfront de la incertesa econòmica, sinó que petits inversors també compraven grans quantitats or per protegir el seu patrimoni. Això ha provocat que alguns distribuïdors d’or hagin esgotat les existències de monedes i lingots, allargant els terminis d’entrega quan es fan noves comandes de compra.

L’antídot a la inflació

Un any després, la pujada de preus, juntament amb la pèrdua del valor real de la moneda, han provocat una gran reducció del patrimoni monetari de la població, que ha vist com els seus estalvis s’esvaeixen sense ni tan sols sortir del banc. Tanmateix, l’evolució a l’alça del preu de l’or confirma els nostres pronòstics

Mentre que la inflació interanual a Espanya el 2022 va ser del 8,4%, l’or de Preciosos 11Onze s’ha revalorat un 10,25%. Dels 1.599 € als que cotitzava l’unça d’or l’1 de febrer de 2022, hem passat als 1,762,86 € actuals. O en altres paraules, la bona evolució del preu de l’or ha contrarestat la tensió monetària provocada per la pèrdua de valor de l’euro.

Això vol dir que si haguéssim deixat 10.000 € al banc, aquests estalvis haurien perdut un 8,4% del seu valor, i avui equivaldrien a 9.160 €. Mentre que si els haguéssim invertit comprant or, el seu valor actual en or hauria augmentat un 10,25%, fins als 11.025 €.

Desacceleració econòmica generalitzada

Segons un informe publicat pel Banc Mundial, es preveu que durant el 2023 el creixement mundial es desaccelerarà per segon any consecutiu i experimentarà el tercer ritme més feble en gairebé tres dècades. Aquesta forta desacceleració del creixement serà generalitzada, estancant-se en l’1,7% el 2023, i millorant lleugerament fins al 2,7% al llarg del 2024.

Així mateix, pronostica que la inversió en els mercats emergents i les economies en desenvolupament es mantindrà per sota de la mitjana de les últimes dues dècades. Apunta a les polítiques monetàries i les restrictives condicions financeres mundials com a unes de les principals causes del fre al creixement.

Encara que els analistes econòmics esperen que Espanya eviti entrar en recessió, el creixement del PIB retrocedirà fins a l’1% en 2023, principalment perquè la majoria de llars ja no disposen d’un matalàs d’estalvi per a sostenir la seva despesa en consum. No obstant això, s’espera que aquesta tendència canviarà en 2024, gràcies a la millora econòmica global.

En tot cas, el creixement pràcticament nul previst pel conjunt de l’economia de l’eurozona, i la recessió que experimentaran alguns dels principals països exportadors, com Alemanya, fan coincidir als experts en la previsió que la demanda d’or seguirà pujant durant el 2023. Potser és per tot això que la revista Forbes ha publicat un reportatge on explica perquè, encara avui, tenir or és millor que tenir diners.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Tanquem un any on la pujada generalitzada de preus ha provocat que moltes famílies tinguin dificultats per arribar a fi de mes. Com evolucionarà l’economia el 2023? Què podem fer per ajustar el pressupost familiar? En parlem amb Xavi Viñolas, redactor d’11Onze i Gemma Vallet, directora d’11Onze District, en un nou episodi de La Plaça, el magazín radiofònic de Territori 17.

Amb una inflació interanual del 8.4%, el 2022 ha estat un any desastrós per a moltes famílies que han vist com el seu poder adquisitiu disminuïa fins a límits insostenibles. La pujada de preus desbocada ha fet incrementar el cost de la vida en un moment que moltes llars en prou feines es recuperaven del cop de la pandèmia. Què ens espera pel 2023?

Aquest any veurem si els bancs centrals seran capaços de parar la pujada de preus sense castrar la recuperació de les economies. Els analistes financers preveuen que la inflació baixarà fins al 5%, però com apunta Viñolas, “en un context d’incertesa i alta volatilitat econòmica, ens hem d’agafar qualsevol previsió econòmica amb pinces, els mateixos experts ens deien que la inflació actual duraria quatre dies”.

Proactivitat en reduir les despeses

Ara, més que mai, és necessari disposar d’una guardiola per a possibles imprevistos. Però, enfront d’un context econòmic que no afavoreix l’estalvi i on els nostres diners han perdut una bona part del seu valor, no és gens fàcil reduir les nostres despeses mensuals per tal d’estalviar.

El redactor d’11Onze ens proposa ser proactius i fixar-nos en reduir algunes despeses fixes, que no sempre són difícils de retallar. Serveis contractats en règim de permanència, com l’assegurança de la llar o del cotxe, es poden renegociar o simplement podem fer un canvi de proveïdor que ofereixi una pòlissa sense permanència i més ajustada a les nostres necessitats, que ens pot sortir molt més econòmica.

Així mateix, els proveïdors de subministraments, com l’electricitat, ens poden donar cert marge de maniobra, canviant la potència contractada o passant del mercat lliure al mercat regulat. Modificar el contracte o buscar ofertes més assequibles pot significar un estalvi considerable i ajudar-nos a quadrar el pressupost a final de mes.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

La rebaixa de l’IVA dels aliments de primera necessitat genera controvèrsia pel risc que tingui un impacte molt limitat en la butxaca dels consumidors i acabi ampliant els marges comercials de les cadenes de distribució. Davant la situació de precarietat de moltes famílies, alguns experts veuen preferible ampliar les ajudes directes.

Davant l’encariment de la cistella de la compra, una de les últimes decisions del Govern espanyol en 2022 va ser rebaixar l’IVA de gran part dels aliments de primera necessitat durant els pròxims mesos.

La mesura contempla la supressió d’aquest impost en una sèrie de productes bàsics als quals s’aplicava el tipus “superreduït” del 4%: el pa, la farina panificable, la llet, el formatge i els ous, a més de fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals. També es baixa del 10% al 5% l’IVA de la pasta i els olis d’oliva i de llavors.

En principi, aquestes rebaixes tributàries romandran en vigor fins al 30 de juny, encara que, si la taxa interanual de la inflació subjacent (la que exclou l’energia i els aliments no elaborats) de març és inferior al 5,5%, la vigència acabarà l’1 de maig.

Una mesura controvertida

Teòricament, la iniciativa hauria de servir per a alleujar l’economia de moltes famílies, especialment la d’aquelles amb baixos ingressos, però hi ha veus crítiques que qüestionen tant el seu abast com la seva efectivitat.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) considera que aquesta rebaixa és insuficient. Segons aquesta entitat, s’hauria d’haver inclòs “altres aliments que també són necessaris, com les carns o el peix frescos”, que mantindran l’IVA del 10%. A més, l’OCU reclama que s’apliqui aquesta mesura sobretot als aliments amb “un perfil nutricional més saludable”, com el pa integral.

Per la seva banda, l’organització de consumidors Facua denunciava davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que set cadenes de distribució no havien repercutit correctament la rebaixa de l’IVA en la primera setmana d’aplicació. El percentatge d’irregularitats era especialment elevada en Dia (17%), Carrefour (10%) i Eroski (9%).

Més beneficis per a les cadenes de distribució?

Tot i que el decret llei del Govern obliga a traslladar als consumidors la reducció impositiva, un dels grans temors és que les cadenes de distribució aprofitin la rebaixa de l’IVA per a augmentar els seus marges de benefici.

Cal tenir en compte que l’IPC interanual dels aliments es va situar al novembre en el 15,3%, molt per sobre de l’IPC general. A més, desembre sol ser un mes en què el preu dels aliments sol repuntar. Per tant, la baixada natural de preus que molts aliments experimenten cada any al gener podria servir per justificar l’aplicació de la reducció de l’IVA.

Davant aquesta possibilitat, tant Facua com l’OCU han demanat més controls per evitar incompliments. En aquest sentit, Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, ha advertit que la CNMC vetllarà per l’aplicació de la rebaixa. No obstant això, la realitat és que encara no s’ha concretat de quina forma es realitzarà aquest control ni les possibles sancions.

Eficàcia poc provada

El sindicat de tècnics d’Hisenda, Gestha, considera que aquesta rebaixa de l’IVA és “ineficaç” per lluitar contra la inflació. Segons els seus càlculs, l’impacte en el preu de la cistella de la compra pràcticament no s’apreciarà: la rebaixa de l’IVA del 4% al 0% estalviarà de mitjana 3,85 euros per cada 100 euros de compra, mentre que la baixada del 10% al 5% en l’oli suposarà un estalvi d’1,36 euros per cada 25 euros de compra d’aquest producte.

Els membres del Col·legi d’Economistes de Catalunya també veuen poc eficaços aquest tipus de mesures per combatre la inflació, com a mostra l’enquesta de Situació Econòmica de tardor d’aquesta entitat. Només un 28% dels seus membres valoren positivament les mesures fiscals destinades a empreses i famílies, com la rebaixa de l’IVA dels aliments. Molt millor vists són els impostos temporals a les energètiques (60%), a les grans fortunes (59%) i als bancs (54%).

D’altra banda, alguns experts apunten que hagués estat preferible destinar els 661 milions d’euros que costarà la reducció de l’IVA dels aliments a ampliar el xec de 200 euros que el Govern espanyol atorgarà a les famílies de menys ingressos. Prop de vuit milions de persones amb rendes de fins a 27.000 euros podran beneficiar-se d’aquesta ajuda directa per compensar l’increment dels preus.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!