Invertir en metalls preciosos, refugi de l’estalvi

Les inversions financeres sempre comporten riscos, però si volem rendibilitzar els nostres estalvis sense desvincular-nos de les inversions, els metalls preciosos, considerats valors refugi, són una bona opció de poc risc. T’expliquem per què poden ser una bona alternativa d’inversió en temps de crisi.

 

La inversió es mou per un conjunt de forces econòmiques i polítiques que conflueixen per determinar la seva rendibilitat. Per norma general, com més potencialment rendible sigui una inversió, també vindrà acompanyada d’un risc implícit més elevat. Tanmateix, en un context econòmic mundial marcat per la incertesa, és d’esperar que alguns inversors pensin a protegir el seu capital amb l’adquisició de valors refugi com els metalls preciosos.

Davant d’una inflació que continua augmentant, els metalls preciosos, com per exemple l’or, ofereixen una protecció inflacionista única basada en el seu valor intrínsec, que no comporta risc de crèdit i no pot inflar-se. Això és veritat sempre que estiguem parlant de comprar ‘or físic’, però no és el cas si comprem ‘or paper’, a través de fons d’inversió, o altres modalitats, en dòlars, euros o qualsevol altra moneda que sí que es pot veure afectada per la inflació.

Dit això, una inversió significativa en or, o qualsevol altre metall preciós físic, pot resultar massa costosa a causa de les despeses transaccionals i d’emmagatzematge, per la qual cosa els fons d’inversió amb derivats o accions d’empreses mineres ens poden ser, a la pràctica, més convenients i versàtils a l’hora de diversificar la nostra cartera d’inversions.

 

En quin metall preciós invertir?

El sistema de divises de canvis fixos vinculats a l’or es va trencar el 1971 amb la fi dels Acords de Bretton Woods. No obstant això, l’or continua sent l’actiu refugi per excel·lència i un dipòsit de valor sense parangó que té tendència a revalorar-se quan hi ha incertesa en els mercats. 

La plata és un metall molt més comú que l’or i amb un valor fins a 100 vegades inferior que el seu germà daurat, per tant, és més assequible i fàcil d’adquirir i vendre. La seva volatilitat és més elevada, però molt més estable que les divises, accions o bons, i també és considerat un actiu refugi per antonomàsia en cas de crisi econòmica.

Igual que la plata, el pal·ladi i platí són considerats metalls industrials, en aquest cas, especialment per a la indústria automobilística en forma de catalitzadors, o en processos industrials i electrònica. Tanmateix, es tracta de metalls que no tenen la mateixa facilitat de subscripció i que sovint requereixen grans aportacions i més coneixements financers.

 

Metall físic o a través de productes financers?

De la mateixa manera que l’adquisició d’un objecte de valor o una antiguitat és una compra que comporta poca complicació i està a l’abast de tothom que vulgui fer una petita inversió, l’or i la plata són igualment accessibles en format físic. No obstant això, és important comprar en un establiment que tingui el segell de la London Bullion Market Association (LBMA), que permet als particulars comprar i vendre or i plata amb unes mínimes garanties.

Si ens decantem per un fons d’inversió o ETF, hem de tenir en compte que no tindrem possessió del metall preciós, fet pel qual perd gran part del seu valor intrínsec, i que és un model d’inversió que dona més versatilitat, però exigeix uns coneixements borsaris bàsics que requereixen intermediaris professionals del sector. 

Encara que els metalls preciosos representen una via útil i efectiva per diversificar els nostres estalvis i inversions, i ens poden ajudar a obtenir liquiditat en cas de necessitat, és crucial avaluar el risc que estem disposats a assumir i definir clarament els objectius d’inversió, abans de tirar-s’hi de cap.

 

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Invertir

ETF, la nova tendència d’inversió

3min lectura

Us apropem un nou concepte financer: els ETF o fons...

Finances

Invertir o no, aquesta és la qüestió

5min lectura

Quan se’ns parla dels diners es comenta que són covards, que...

Finances

Reps l’assessorament financer adequat?

5min lectura

Només un 13% dels clients reben assessorament financer de...



La inflació, els baixos interessos que ofereixen els bancs i la por a la crisi bancària continuen alimentant una fuga de dipòsits cap a valors més segurs i amb més rendibilitat com l’or o les Lletres del Tresor.

 

Ho estem avisant des de fa mesos, la pujada dels tipus d’interès del BCE no s’ha vist reflectida en una millora significativa de la remuneració de l’estalvi. Durant els primers dos mesos de l’any, els clients de la banca espanyola van retirar 18.000 milions en dipòsits dels seus comptes d’estalvi buscant una millor rendibilitat pels seus diners.

L’encariment del cost de la vida a causa de la inflació ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu en moltes famílies que han decidit diversificar els estalvis traient els seus diners dels bancs en favor d’altres productes i inversions que ofereixin una major rendibilitat pels seus diners. Un fet que en gran part explica per què la demanda de metalls preciosos, especialment de l’or, segueix en ple auge.

El cas d’Espanya no és únic, a la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris s’hi ha afegit la por a una nova crisi causada pels col·lapses bancaris dels últims mesos, la qual cosa ha provocat una fuga de dipòsits arreu del món. A més, si això s’accelera per por a la seguretat dels dipòsits, els bancs afectats reduiran l’actiu dels seus balanços, concedint menys préstecs i restringint el crèdit a particulars i empreses.

 

Una fuga de dipòsits globalitzada

Els Estats Units és un dels països que ha patit una major fuga de dipòsits, sobretot cap a fons d’inversió que donen més rendiment. Després de la fallida del Silicon Valley Bank i del Signature Bank, les dades de la Reserva Federal mostraven que entre l’1 i el 15 de març es van retirar dipòsits per un valor de 146.000 milions d’euros. Una xifra que assoleix els 574.000 milions d’euros si s’analitza l’evolució de la pèrdua de dipòsits bancaris en l’últim any.

El panorama també és preocupant al Regne Unit, on les notícies del col·lapse dels bancs nord-americans i Credit Suisse van provocar que durant el mes de març els britànics retiressin 5.500 milions d’euros dels seus comptes bancaris, la qual cosa representa la fuga de dipòsits més important de la seva història.

L’economia més gran de la Unió Europea no se salva de la desbandada de dipòsits. Seguint amb dades del mes de març, Alemanya és un altre país on els bancs han experimentat una fuga significativa de dipòsits. Els alemanys van retirar 18.000 milions d’euros dels seus bancs, ja sigui per la por a la crisi bancària o per què busquen una major rendibilitat en altres entitats financeres o productes d’inversió.

Preocupació per la seguretat dels diners al banc

No és sorprenent que enmig de les turbulències del sistema bancari estatunidenc un 48% dels nord-americans es mostrin preocupats per la seguretat dels seus diners als bancs. Aquest sentiment, però, no es limita als Estats Units sinó que està generalitzat al llarg d’altres països occidentals que tenen les seves economies interconnectades al gegant americà.

La situació és tan greu que el ministre japonès de Finances, Shunichi Suzuki, ha anunciat que en la reunió d’aquesta setmana amb el conjunt de països del G7 es plantejaran mesures per a intentar aturar la fugida de dipòsits bancaris. Així mateix, les darreres fallides de bancs han posat en qüestió el grau de protecció dels dipòsits. En aquest sentit, la Comissió Europea ha adoptat una proposta d’urgència per reforçar la garantia de dipòsits existent a la UE, prestant especial atenció als bancs petits i mitjans.

Els governs i els organismes reguladors no paren de repetir que no hem de patir pels nostres diners i l’estabilitat del sector financer. Tanmateix, sembla que no hi ha marxa enrere, la manca de confiança en els bancs s’ha vist accentuada per l’efecte dòmino del col·lapse bancari, i les dades demostren que la gent ha decidit buscar altres opcions per a protegir els teus estalvis. 

 

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Fuga de dipòsits de la banca espanyola

4min lectura

En els primers dos mesos de l’any, les famílies van retirar...

Economia

L’escalada de la inflació es menja els estalvis

4min lectura

Les famílies redueixen l’estalvi acumulat durant la pandèmia...

11Onze

Or Llavor: a 11Onze sembrem or

2min lectura

El darrer producte que 11Onze ha posat a disposició de...



Davant l’emergència climàtica, l’economia tendeix a descarbonizarse a marxes forçades. En un context de creixents impostos a les indústries contaminants, un estudi assenyala que augmentar el percentatge d’or en una cartera d’inversió diversificada redueix la seva petjada de carboni global sense perjudicar la rendibilitat.

 

Les dades de la UE confirmen que Europa va viure l’any 2022 el seu estiu més càlid i que les temperatures en el planeta durant els vuit últims anys han estat les més elevades des que existeixen registres. El ritme de l’escalfament global fa inajornable una reducció dràstica en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Només així es podran evitar les conseqüències catastròfiques associades al canvi climàtic.

Davant aquesta realitat, el procés de descarbonització de l’economia és una prioritat tan urgent que està condicionant gran part de les actuals decisions polítiques, empresarials i d’inversió. I, en aquest sentit, un informe de la consultora Urgentem conclou que la inclusió de l’or en una cartera d’inversió diversificada “pot tenir un impacte positiu en el rendiment de la cartera des d’una perspectiva de transició climàtica”, ja que redueix la petjada de carboni global de la cartera sense perjudicar la rendibilitat.

 

Com més or, menys emissions

L’estudi va analitzar quina hauria estat l’evolució al llarg de cinc anys de carteres d’inversió diversificades amb diferents percentatges d’actius per determinar com la inclusió de l’or afecta al perfil de risc-rendiment i a la petjada de carboni global.

La seva conclusió és que, per exemple, en una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa, dedicar un 10% d’aquesta cartera a l’or reduiria les emissions un 7%, mentre que augmentar el percentatge d’or al 20% suposaria una reducció del 17%. A més, hi ha indicis clars que la inclusió d’or en la cartera millora el perfil de risc-rendibilitat.

Tot i que cap de les combinacions d’actius analitzades aconseguiria l’objectiu de zero emissions l’any 2050, les que més s’aproximarien serien les que inclouen un major percentatge dedicat a l’or. De fet, les úniques que aconsegueixen reduir emissions són les que dediquen com a mínim un 20% de la inversió a l’or.

Quant a la contribució de les carteres d’inversió a l’augment de la temperatura global d’ara a l’any 2100, l’or també tindria un paper molt positiu per a mitigar el seu impacte climàtic. L’estudi calcula que dedicar la meitat de la cartera a l’or suposaria una reducció del 40% (més d’1 °C) en l’escalfament generat per aquesta cartera. Una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa generaria un increment de 2,96 °C, mentre que una amb un 45% de renda variable, un 5% de renda fixa i un 50% d’or només l’augmentaria 1,76 °C.

 

I si augmenten els impostos a les emissions?

Una de les principals eines polítiques per a frenar el canvi climàtic i accelerar la transició cap a una economia lliure d’emissions són els impostos a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. En aquest sentit, l’anàlisi dels preus associats al diòxid de carboni mostra que una major proporció d’or contribuirà a reduir el risc de mercat per a una cartera. I com més s’endureixin les polítiques de reducció d’emissions, més convenient serà ampliar el percentatge d’or en la cartera.

Els autors de l’estudi admeten que el marc temporal limitat (cinc anys) de les dades recaptades inicialment i el rendiment relativament superior de l’or durant aquest període poden haver esbiaixat les expectatives de rendibilitat de l’or, però adverteixen que l’anàlisi a més llarg termini també confirma l’efecte favorable de la inclusió d’or sobre el perfil de rendibilitat de la cartera, tot i que en menor mesura.

D’altra banda, els autors de l’informe assumeixen que un inversor hereta una proporció substancial de la petjada de carboni associada a l’extracció i producció d’or. Per això la seva anàlisi prospectiva els permet valorar quant afectaria les carteres el potencial de descarbonització d’aquest metall preciós.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

El canvi climàtic i la indústria de l’or

6min lectura

Cada any s’extreuen més de 3.000 tones d’or en el món...

Economia

L’or d’11Onze corregeix la inflació

3min lectura

La inflació interanual a Espanya el 2022 va ser del 8,4%...

Comunitat

Què aporta la indústria de l’or a la societat?

4min lectura

Hi ha mines d’or en tots els continents excepte a...



L’or és un actiu refugi estratègic que continua exercint un paper clau en la diversificació de les carteres d’inversió. Al llarg de la història s’ha mantingut com el dipòsit de valor per excel·lència precisament perquè manté o augmenta el seu valor durant períodes d’incertesa econòmica.

 

Per a qualsevol inversor, destinar tots els seus estalvis a un únic tipus d’actiu és molt arriscat perquè l’exposa als vaivens d’un sol mercat. És per això que es recomana diversificar les inversions amb diferents tipus d’actius, de manera que els guanys d’uns valors puguin compensar les pèrdues inesperades d’uns altres.

Una característica de l’or que el diferencia de la majoria d’actius financers és que la demanda prové de diversos àmbits, des de bancs centrals i inversors privats, que acumulen lingots i monedes d’aquest metall preciós, fins a la indústria de la joieria i els fabricants de dispositius electrònics, que l’utilitzen en la creació dels seus productes.

Precisament d’aquí ve el seu valor intrínsec, que no comporta risc de crèdit, que no pot inflar-se, i que s’ha mantingut inalterat al llarg de la història. És a dir, a diferència de les monedes fiduciàries, l’or no està subjecte a devaluacions causades per polítiques monetàries o factors econòmics. 

Aquesta característica única el fa especialment atractiu a l’hora de diversificar i rendibilitzar els nostres estalvis en temps d’incertesa econòmica. La capacitat de l’or per mantenir el seu valor relatiu enfront de les fluctuacions monetàries fa que sigui un actiu de confiança per a inversors i famílies que busquen protecció contra els riscos inflacionaris.

Ho estem veient en el context econòmic actual on, per exemple, per a moltes famílies xineses, la compra d’or ha passat a ser la inversió més segura, donat que el sector immobiliari s’ha desplomat i la borsa i les divises han perdut la seva estabilitat. Francesc Canals, Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Pequín, explica com durant els últims mesos, els centres comercials dedicats a la venda d’or “s’han converit en veritables centres de peregrinació per a famílies xineses que busquen invertir els estalvis acumulats en els anys de confinaments pandèmics.”

 

El paper estratègic de l’or

En un informe publicat pel Consell Mundial de l’Or (WGC) el passat 28 de març, es detallen els tres atributs clau que converteixen l’or en l’actiu ideal per complementar i millorar una cartera d’inversió.

Generar rendiments a llarg termini. Històricament, ha tingut una rendibilitat positiva a llarg termini, tant en èpoques de bonança com de crisi econòmica. La diversitat de les seves fonts de demanda confereix a l’or una especial resistència i el potencial de generar rendiments sòlids en diverses condicions de mercat.

Diversificació que funciona. El valor de molts actius segueix el mateix patró a mesura que augmenta la incertesa del mercat i s’accentua la volatilitat. No és el cas de l’or, que té una correlació negativa amb l’augment de la venda d’actius de renda variable i altres actius de risc.

Un mercat ampli i líquid. El mercat de l’or és ampli, global i molt líquid. El WGC estima que les tinences d’or físic d’inversors i bancs centrals ascendeixen aproximadament a 5,1 bilions de dòlars, als quals cal afegir 1,0 bilions de dòlars en interessos oberts a través de derivats negociats en borses o en el mercat no organitzat (OTC).

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Quins actius es consideren dipòsits?

5min lectura

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises...

Estalvis

La febre de l’or continua imparable el 2024

6min lectura

El preu i la demanda d’or han assolit màxims històrics...

Estalvis

L’or de Preciosos 11Onze supera de nou la inflació

3min lectura

Tot i que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de...



És el truc per estalviar més eficaç i, alhora, el més senzill. Aquesta estratègia la coneix ben poca gent, però que un cop la descobreixes no pots deixar de fer-la servir. Parlem del preestalvi per transferència.

 

Amb sous baixos, vides precàries i mil despeses, com s’aconsegueix estalviar? T’expliquem un mètode que t’ajudarà a assolir la independència financera. Això sí, caldrà mentalitzar-se, entrenar-se emocionalment, i això és potser la part més difícil de gestionar les finances pròpies. Perquè el consell que us donarem necessita constància i persistència, dues virtuts que la ciutadania de l’Estat espanyol no sempre demostra, a jutjar per les dades.

A Espanya, més de la meitat de la població no aconsegueix estalviar més de 50 euros al mes i els que se’n surten no acostumen a fer incrementar el seu saldo més de 200 euros. La qüestió, alerten els experts, no és que no tinguem diners per estalviar, sinó que no sabem com fer-ho. Per això, s’inventen desenes de mètodes que asseguren ser els que veritablement arreglaran la nostra situació: que si retallar despeses, que si fer servir aplicacions… Però cap d’aquests mètodes és tan eficaç com el preestalvi.

 

Estalviar abans de gastar

La fórmula no té pèrdua, perquè té només dos passos. El primer pas és obrir un segon compte, un compte d’estalvi. El segon pas és demanar a la teva entitat financera que, a principis de mes, un cop t’arribi la nòmina, faci una transferència automàtica al compte d’estalvi. Pots començar amb el 5% dels teus ingressos. 

El truc és tan eficaç precisament perquè és senzillíssim, perquè ni hi penses. Així no t’has de trencar el cap pensant que aquell mes no estàs complint amb el pressupost detallat de despeses que t’havies marcat: simplement els diners desapareixen abans no els puguis gastar. A més, com que aquests diners aniran a parar a un altre compte de forma automàtica, et farà massa mandra tornar-los a moure. Sense que t’adonis, en dos mesos començaràs a veure com el saldo del compte d’estalvi puja sense parar.

 

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Davant la crisi que ve, diversifica l’estalvi

6min lectura

El reconegut economista Robert Kiyosaki ha pronosticat “una

Estalvis

L’estalvi, un hàbit financer per als teus fills

4min lectura

Un informe de PISA avala que el nostre país està en la desena

Economia

I la gent jove, com paga les compres?

2min lectura

El món evoluciona, i la manera de pagar també.



Hi ha mines d’or en tots els continents, excepte a l’Antàrtida, sovint en zones remotes i empobrides. Les dades del World Gold Council mostren que l’explotació responsable de l’or contribueix al desenvolupament econòmic i social de moltes comunitats locals.

 

L’or ha estat un metall preciós únic, amb un gran valor emocional, cultural i financer al llarg de la història. A més, l’or té cada vegada més aplicacions tecnològiques, que el porten a ser present en telèfons mòbils, kits de proves mèdiques o coixins de seguretat per a vehicles.

Però els recursos aurífers també són una font essencial d’oportunitats en molts països en desenvolupament. Com indica un informe del World Gold Council, les explotacions d’or responsables generen nombrosos llocs de treball, faciliten la construcció d’infraestructures i contribueixen al desenvolupament de les comunitats locals, a més d’aportar abundants ingressos a través d’impostos i cànons.

 

Ocupació ben remunerada

L’anàlisi de les operacions de 31 de les 32 empreses membres del World Gold Council mostra que en 2020 eren les responsables de prop de 200.000 llocs de feina directes i 1,2 milions indirectes en els 38 països on són presents. A més, la reutilització dels salaris obtinguts en la cadena de subministrament de l’or sustenta altres 700.000 llocs de treball en l’economia en general.

Els treballadors de la indústria de l’or estan ben remunerats, amb una mitjana sis vegades superior al salari mitjà nacional. I cal tenir en compte que el 95% dels empleats pertanyen al país on està situada la mina. El percentatge d’expatriats s’ha reduït en els últims set anys a la meitat.

 

Desenvolupament de les comunitats locals

Les empreses del sector reconeixen els beneficis mutus d’integrar-se el més possible en l’economia local, recorrent a la població i a les cadenes de subministrament autòctones. Això dona suport a la seva “llicència per operar” i permet a la comunitat beneficiar-se del desenvolupament econòmic i social de la mina.

De fet, operar en un enclavament aïllat d’esquena a la comunitat local ja no és una opció viable per a cap empresa minera. Per tenir èxit, han de generar beneficis sostenibles per a la població local, especialment en els llocs més pobres i remots, on sovint hi ha poques vies alternatives per a l’activitat econòmica i el progrés de la comunitat.

Això ha suposat que l’any 2020 les empreses que integren el World Gold Council gastessin més de 430 milions d’euros en inversió comunitària. A més de cobrir les necessitats d’una mina d’or, és evident que les inversions en carreteres, subministrament d’aigua i electricitat suposen un benefici a llarg termini per a les empreses i comunitats de la zona.

A aquest import se sumen 7.600 milions d’euros pagats en impostos i regalies, que reverteixen en la millora dels serveis públics, l’educació, la sanitat i les infraestructures dels països on es troben les mines. En molts països en desenvolupament, aquests tributs constitueixen una proporció notable de la base impositiva nacional i fan possible que es beneficiïn tant les zones mineres com les no mineres.

 

Una aportació considerable al PIB

En total, s’estima que l’aportació d’aquestes empreses al PIB dels 38 països on operen va ascendir a prop de 40.000 milions d’euros. Per cada euro de producció d’or, almenys 63 cèntims van acabar com a salaris, impostos o ingressos per als propietaris d’empreses locals.

Tot i que històricament les operacions mineres no sempre han conduït a millores en el desenvolupament humà i social de les comunitats locals, cada vegada més es tendeix a aplicar estrictes protocols mediambientals, de governança i socials com a condició per a operar. Per això, la indústria de l’or s’està convertint en un important motor econòmic i social per a molts països de tot el món.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

El valor de l’or: una història de riqueses

7min lectura

Al llarg de la humanitat, s’han ensorrat imperis, molts...

Estalvis

Com afecta el canvi climàtic a la indústria

6min lectura

Cada any s’extreuen més de 3.000 tones d’or en el món...

Economia

L’or, factor clau en el Gran Reinici econòmic

4min lectura

En la seva reunió anual a Davos, el Fòrum Econòmic Mundial...



Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

 

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 1.900 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

 

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

 

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

 

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

El valor de l’or

5min lectura

L’or es mostra com una opció interessant per a protegir-se de la depreciació dels diners.

Estalvis

La inflació

2min lectura

Es coneix com a una pujada generalitzada dels preus que fa perdre valor als nostres estalvis.

Invertir

Les criptomonedes

6min lectura

Si alguna cosa caracteritza el mercat de les criptomonedes és la gran volatilitat.



El preu i la demanda d’or han assolit màxims històrics durant els últims dos anys i no donen senyals de decaure el 2024. Els bancs centrals van afegir 39 tones d’or a les reserves mundials al gener. Analitzem els principals factors macroeconòmics que afectaran els mercats borsaris i les seves implicacions per a actius d’inversió com l’or. 

 

Encara que la demanda d’or durant 2023 es va quedar lleugerament per sota del rècord anual assolit el 2022, l’últim informe publicat pel Consell Mundial de l’Or (WGC) confirma que va ser un altre any de compres massives d’or per part dels bancs centrals

La demanda anual d’or (excloent OTC) de 4.448 tones va ser només un 5% inferior a la de l’any anterior. Si incloem els fluxos OTC, es queda en 4.899 tones, la xifra total més alta registrada des de 2010. Mentre que les compres netes anuals de 1.037 tones pràcticament van igualar el rècord de 2022, quedant-se a només 45 t.

Tot i que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de l’any, el preu de l’or va pujar un 15% el 2023 fins a assolir el seu màxim històric de 2.135,40 dòlars l’unça el passat 4 de desembre. La crisi bancària estatunidenca, les tensions geopolítiques, els conflictes bèl·lics i la postura de la Reserva Federal dels Estats Units de mantenir els tipus d’interès van ser alguns dels principals factors que van contribuir al fet que l’or continués sent un valor refugi per als inversors.

Així doncs, un any més es confirma que el mercat de l’or continua rebent el suport dels bancs centrals de països que volen diversificar les seves reserves per blindar les seves economies, la qual cosa fa preveure que el preu de l’or podria continuar augmentant significativament al llarg d’aquest any. 

 

Els bancs centrals comencen l’any afegint més or a les seves reserves

Segons dades de l’FMI, les reserves mundials d’or dels bancs centrals van augmentar en 39 tones el gener d’aquest any. Això suposa més del doble de les compres netes del desembre i el vuitè mes consecutiu de compres netes. 

El banc central de Turquia va liderar les compres, afegint 12 tones d’or a les seves reserves, amb un total acumulat de 552 tones. Seguit del Banc Popular de la Xina, que va continuar acumulant el metall daurat a un ritme constant amb una compra de 10 tones, el quinzè mes consecutiu de compres d’or per part del banc central xinès.

Per altra banda, el dimarts 5 de març, el preu de l’or assolia un nou màxim històric de 2.140,6 dòlars l’unça, superant el rècord de finals de l’any passat. I és que ben entrat el 2024, la incertesa econòmica i geopolítica no afluixa. 

Per més que s’hagi reduït la inflació, el món afronta reptes similars als dels darrers anys. El WGC apunta que el repunt de les compres d’or al gener recolzen la seva previsió que el “2024 serà un altre any sòlid de demanda d’or per part dels bancs centrals”, i alerta que “el món no sembla menys incert” per tant, “les raons per a posseir or són tan rellevants com sempre”. 

 

L’impacte de la conjuntura macroeconòmica actual en el mercat de l’or

Amb la mirada posada en l’esperada retallada de tipus de la Reserva Federal (Fed) i del Banc Central Europeu (BCE) a partir del mes de juny, i atès que la política monetària i fiscal és un dels principals motors dels preus dels metalls preciosos, les eleccions als Estats Units i a altres països poden tenir un impacte directe en el preu de l’or.

Recordem que l’or va experimentar un important repunt el 2020, augmentant de preu prop d’un 25% just abans les eleccions presidencials dels EUA. Mentre que quan Barack Obama va deixar la presidència el 2017, el preu de l’or era un 40% més alt que quan va assumir el càrrec el 2009.

En un pòdcast recentment publicat pel WGC on es debat l’actual entorn macroeconòmic, Karim Chedid, responsable d’estratègia d’inversió per a EMEA d’iShares i executiu en cap de BlackRock, apunta que “en el context del calendari electoral, històricament, un actiu refugi tradicional com l’or tendeix a tenir un bon rendiment i és probable que tingui demanda enguany”.

Pel que fa a la previsió del creixement econòmic global, després d’un any marcat per la contracció o l’estancament d’algunes economies, en què la Unió Europea es va escapar d’una recessió per poc, i una recuperació lenta, però més gran de la prevista als Estats Units, Rússia i al continent asiàtic, molts analistes preveuen un alentiment del creixement malgrat el descens de la inflació. Tanmateix, Karim Chedid explica que això dependrà de la regió, “quant a l’economia mundial, la nostra previsió és que el creixement continuarà sent baix” però en regions com Europa, “hi haurà una tendència a l’alça”.

 

Factors determinants dels resultats d’una cartera d’inversions

BlackRock ha introduït un marc que denomina “impulsors de l’assignació d’actius”, que van més enllà dels factors macroeconòmics, però que continuaran exercint un paper clau en l’economia a llarg termini. Aquests són: la transició energètica, la intel·ligència artificial, la fragmentació geopolítica, el futur de les finances i l’envelliment demogràfic.

“Cadascuna d’aquestes grans forces influeix en el creixement, influeix en la inflació i, per tant, influeix en els tipus d’interès i en l’assignació d’actius”, afirma l’executiu de BlackRock. Dit això, Chedid ens recorda que durant el 2023, “la compra d’or dels bancs centrals, va ser un motor de creixement més important que els fluxos monetaris”.

La correlació entre els rendiments de les accions i els bons ha estat positiva durant gran part de la història, però periòdicament és negativa i, com assenyala Chedid, ara mateix “no és fiable”, per la qual cosa la importància de diversificar la nostra cartera d’inversions amb or físic és més rellevant que mai. Una observació que coincideix amb l’anàlisi que feia Goldman Sachs el desembre de l’any passat, quan preveia un augment de la rendibilitat de matèries primeres, com l’or, en els pròxims 12 mesos.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Estalvis

Previsió del preu de l’or per al 2024

3min lectura

Després d’un 2023 en què el valor del metall daurat ha...

Economia

Els bancs centrals es preparen per un nou patró or

4min lectura

Les compres rècord d’or per part dels bancs centrals, que...

Finances

BlackRock: principal accionista de la banca

3min lectura

La gestora de fons d’inversió nord-americana es consolida...



Els bancs espanyols són els que menys paguen als clients pels seus dipòsits. Actualment diversos acadèmics atribueixen la responsabilitat de la Gran Inflació dels anys setanta del segle XX al fet que els ciutadans deixessin de veure remunerats els seus estalvis, empenyent-los a gastar i a impulsar la inflació.

 

Els bancs espanyols paguen pels comptes a la vista dels seus clients un 0,04% i un 0,64% pels dipòsits. Són, de lluny, els més avars d’Europa, ja que a la UE es paga, de mitjana, un 70% més. Això succeeix al mateix temps que presenten beneficis rècord. Les dades no només parlen d’una cobdícia forassenyada per part del sistema bancari espanyol, també podria ser una amenaça per al conjunt de l’economia. I és que la reducció de la remuneració de l’estalvi sembla que va ser clau per provocar la Gran Inflació dels anys setanta als Estats Units, amb un efecte devastador a les economies d’arreu del món.

 

Menys rendiments, més despesa

Tot plegat s’explica en un article científic de l’economista Itamar Drecshler, professor de la Universitat de Pensilvània i autor del citat article en col·laboració amb dos investigadors de la Universitat de Nova York. A l’article els acadèmics proposen una relectura dels desencadenants d’una de les majors crisis financeres de la història, que es va endur els estalvis de milions de persones. Aleshores, el període inflacionari es va allargar de 1965 a 1982 i va arribar al 14%

En aquella època hi van confluir una sèrie de factors que van afectar terriblement l’economia: la grandíssima despesa pública per sufragar la guerra del Vietnam amb el conseqüent abandonament del Patró Or per la impossibilitat de recolzar aquell volum de deute; la crisi del petroli i també una espiral salaris-preus que anaven perseguint-se i empenyent-se mútuament. Tot plegat no es va poder controlar fins que el president de la Reserva Federal Paul Volcker va apujar el preu dels diners agressivament, empenyent el país a una recessió per restablir l’autoritat de la Fed.

Però hi ha un element més sobre la taula que, fins ara, no s’havia apuntat com a responsable de la inflació i que hi podria haver tingut molt a veure. L’any 1965 es va posar en marxa una legislació financera coneguda com a Regulació Q. A la pràctica imposava una limitació a la remuneració dels estalvis, fet que impedia que els ciutadans es beneficiessin de possibles pujades d’interès. Penalitzar d’aquesta manera l’estalvi va provocar que moltíssimes persones deixessin de veure cap sentit a estalviar, així és que van preferir gastar. Com a conseqüència, l’augment de demanda va provocar la pujada dels preus. La inflació, evidentment, va tenir l’efecte de reduir encara més l’estalvi, perquè calia més diners per comprar béns de consum que abans eren més barats. Aquesta espiral va danyar intensament l’economia d’Estats Units i es va escampar internacionalment.

Es repeteix la història?

L’actual escenari té punts en comú amb el que es va viure als anys setanta o, si més no, s’estan repetint alguns dels errors. El principal podria ser penalitzar l’estalvi dels ciutadans en un cicle inflacionari. Perquè tant la Reserva Federal com el BCE ja han pujat decididament els tipus d’interès, però els bancs no ho han traslladat als clients. En aquest context cal recordar que el 2021 la inflació a Espanya va ser del 3,1%, el 2022 del 8,4%, i el 2023 va tornar al 3,1%. Això implica una pujada de preus mitjana del 14,5% en tres anys. Però, a més, cal tenir en compte que en alguns productes bàsics de la cistella de la compra els preus han pujat per damunt del 30%. Si hi afegim l’altíssima despesa pública per suportar els conflictes bèl·lics en marxa tenim un panorama sorprenentment familiar a l’ocorregut als anys setanta. I, no aprenent dels errors històrics, la banca continua moguda per l’avarícia en lloc de repercutir en els clients els rendiments que els alts tipus d’interès del BCE els generen.

Una de les millors opcions a nivell individual començar a frenar aquesta espiral és trobar fórmules d’estalvi que evitin un consumisme excessiu que alimenti, encara més, el remolí inflacionista. A 11Onze ens esforcem a oferir opcions perquè els nostres usuaris no vegin degradats els seus estalvis. Ho fem a través de productes com l’Or de Preciosos 11Onze, però també a través de productes com el Finança Litigis que 11Onze Recomana i que permeten aconseguir guanys de més de 9% pels diners aportats. El que, sens dubte, no ajuda a frenar la inflació és gastar els nostres estalvis en productes sobrevalorats o deixar que els diners minvin en comptes sense rendiments.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Estalvi per a totes les butxaques

3min lectura

Els baixos rendiments que ofereixen els dipòsits de la...

Estalvis

Quina és l’opció d’estalvi que més t’encaixa?

3min lectura

Els dipòsits a termini fix, les lletres del Tresor i els fons...

Estalvis

L’or, el refugi davant les crisis

5min lectura

Davant d’una inflació que continua augmentant, la...



Tot i que va experimentar algunes fluctuacions al llarg de l’any, el preu de l’or va pujar un 15% el 2023 fins a assolir el seu màxim històric de 2.130,20 dòlars l’unça, compensant de llarg la inflació general del 3,1% a l’Estat espanyol.

 

El febrer de 2022 posàvem en marxa Preciosos 11Onze, oferint als membres de la nostra comunitat l’oportunitat de comprar or per protegir-se de la inflació. La pujada de preus provocada per la incertesa geopolítica i la crisi energètica, juntament amb la tensió monetària a causa de la pèrdua de valor de l’euro respecte al dòlar, va fer que moltes famílies perdessin gran part del seu poder adquisitiu.

A més, tenir els diners en un compte al banc s’havia convertit en un problema, ja que les comissions bancàries suportades pels diners guardats als comptes corrents eren desmesurades i la remuneració de l’estalvi estava sota mínims després d’un any en què s’havien vist tipus d’interès negatius.

Això va provocar una fuga de dipòsits per part de moltes famílies que van decidir diversificar els seus estalvis traient els diners dels bancs en favor d’altres productes i inversions que ofereixin una major rendibilitat. En aquest context, comprar or no era una inversió o un instrument d’especulació, sinó una de les poques opcions que tenia la gent per salvaguardar els seus diners. 

Aquell primer any de Preciosos 11Onze la inflació interanual a Espanya va ser del 8,4%, mentre que l’or es va revaloritzar un 9,5%. Aquest augment del valor del metall daurat compensava de sobres la pujada de preus, solidificant la seva fama com a veritable valor refugi que protegeix els nostres estalvis, especialment en moments de crisi econòmica. 

 

El preu de l’or assoleix nous màxims històrics el 2023

En un context d’elevats tipus d’interès, la crisi bancària estatunidenca, les tensions geopolítiques, els conflictes bèl·lics i la demanda dels mercats emergents, l’or va superar les expectatives fins a assolir el seu preu rècord de 2.130,20 dòlars l’unça el 4 de desembre, i pujant de valor en un 15% respecte a l’any anterior. 

Es tracta d’una rendibilitat molt més elevada que altres opcions d’estalvi o d’inversió de baix risc, com poden ser els dipòsits a termini fix o les lletres del Tresor. I el que és més important, compensa amb escreix la inflació general del 3,1% i la subjacent del 3,7% que va patir Espanya durant el 2023.

De cara al futur, és probable que el preu de l’or es mantingui a l’alça durant el 2024. Les tensions geopolítiques segueixen empitjorant a Orient Mitjà, la qual cosa augmenta els riscos inflacionistes a curt termini. Segons es desprèn d’una enquesta feta per Reuters a 30 analistes i operadors de mercats, el preu de l’or pujarà durant el 2024 respecte a la mitjana d’enguany. 

Per altra banda, el Banc d’Espanya pronostica que aquest any hi haurà un menor creixement econòmic i que la inflació es mantindrà al voltant del 3,3%. La qual cosa fa preveure que, un any més, l’or de Preciosos 11Onze tornarà a ser una opció òptima per corregir la inflació i salvaguardar els nostres estalvis.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Previsió del preu de l’or per al 2024

3min lectura

Després d’un 2023 en què el valor del metall daurat...

Estalvis

Seràs l’últim a protegir els teus diners?

4min lectura

La inflació, els baixos interessos que ofereixen els bancs...

11Onze

“Mantenir el patrimoni comprant or col·lectivament”

3min lectura

La vaga dels transportistes s’ajunta a una inflació...



App Store Google Play