Què aporta la indústria de l’or a la societat?

Actualment, hi ha 238 mines d’or actives repartides en 36 països a tots els continents, excepte l’Antàrtida, sovint en zones remotes i empobrides. Un informe del World Gold Council mostra que l’explotació responsable de l’or contribueix en gran part al desenvolupament econòmic i social de moltes comunitats locals.

L’or ha estat un metall preciós únic, amb un gran valor emocional, cultural i financer al llarg de la història. A més, l’or té cada vegada més aplicacions tecnològiques, que el porten a ser present en telèfons mòbils, kits de proves mèdiques o coixins de seguretat per a vehicles.

Però els recursos aurífers també són una font essencial d’oportunitats en molts països en desenvolupament. Com indica un informe del World Gold Council, les explotacions d’or responsables generen nombrosos llocs de treball, faciliten la construcció d’infraestructures i contribueixen al desenvolupament de les comunitats locals, a més d’aportar abundants ingressos a través d’impostos i cànons.

Ocupació ben remunerada

L’anàlisi de les operacions de les 29 empreses membres del World Gold Council mostra que el 2023 van aportar un total de 57.520 milions d’euros a les economies dels seus països, donant suport a 212.000 llocs de feina directes i a 163.000 empreses. A més, cada lloc de treball en la indústria de l’or també genera unes altres sis ocupacions indirectes en la cadena de subministrament o gairebé deu més si s’inclouen les ocupacions derivades.

Els treballadors de la indústria de l’or estan ben remunerats, amb una mitjana sis vegades superior al salari mitjà nacional. I cal tenir en compte que gràcies als recents esforços de les empreses per formar i desenvolupar les competències locals, el 95% dels empleats procedeixen del país on està situada la mina. El percentatge d’expatriats s’ha reduït a la meitat en els últims vuit anys.

Desenvolupament de les comunitats locals

Les empreses del sector reconeixen els beneficis mutus d’integrar-se el més possible en l’economia local, recorrent a la població i a les cadenes de subministrament autòctones. Això dona suport a la seva “llicència per operar” i permet a la comunitat beneficiar-se del desenvolupament econòmic i social de la mina.

De fet, operar en un enclavament aïllat d’esquena a la comunitat local ja no és una opció viable per a cap empresa minera. Per tenir èxit, han de generar beneficis sostenibles per a la població local, especialment en els llocs més pobres i remots, on sovint hi ha poques vies alternatives per a l’activitat econòmica i el progrés de la comunitat.

Això ha suposat que l’any 2023 les empreses que integren el World Gold Council gastessin més de 620 milions d’euros en inversió comunitària, un increment de 77 milions respecte a l’any anterior. A més de cobrir les necessitats d’una mina d’or, és evident que les inversions en carreteres, subministrament d’aigua i electricitat suposen un benefici a llarg termini per a les empreses i comunitats de la zona.

A aquest import s’hi sumen gairebé 8.000 milions d’euros pagats en impostos i regalies, que reverteixen en la millora dels serveis públics, l’educació, la sanitat i les infraestructures dels països on es troben les mines. En molts països en desenvolupament, aquests tributs constitueixen una proporció notable de la base impositiva nacional i fan possible que es beneficiïn tant les zones mineres com les no mineres.

Una aportació considerable al PIB

En total, s’estima que l’aportació d’aquestes empreses al PIB dels 36 països on operen va ascendir a prop de 57.000 milions d’euros. Per cada euro de producció d’or, almenys 63 cèntims van acabar com a salaris, impostos o ingressos per als propietaris d’empreses locals.

Tot i que històricament les operacions mineres no sempre han conduït a millores en el desenvolupament humà i social de les comunitats locals, cada vegada més es tendeix a aplicar estrictes protocols mediambientals, de governança i socials com a condició per a operar. Per això, la indústria de l’or s’està convertint en un important motor econòmic i social per a molts països de tot el món.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Un dels objectius fundacionals d’11Onze és oferir eines perquè la nostra comunitat pugui reduir despeses, gestionant els seus diners de manera més efectiva. Algú podria pensar que això és un simple eslògan de màrqueting, una frase bonica que sona molt bé i prou. Per tant, hem contactat amb alguns dels clients d’11Onze Segurs perquè els seus testimonis parlin per si sols.

Oferir un bon producte a un bon preu no és feina fàcil. Des d’11Onze Segurs vàrem analitzar les diferents opcions que oferia el mercat de les assegurances de la llar durant mesos, així com realitzar estudis dels costos de les assegurances a través d’enquestes als membres de la nostra comunitat que són propietaris d’un habitatge.

L’objectiu era prou clar: poder oferir als nostres clients la millor assegurança de la llar, comparant cobertures de diversos proveïdors per trobar la millor opció que s’adaptés a les circumstàncies particulars de cadascú, i a un preu més que competitiu, des de 5 € mensuals.

Però el preu no ho és tot. Des d’un bon principi teníem clar que havíem de reduir la quantitat de paperassa i lletra petita que acompanya qualsevol pòlissa d’assegurança. La simplicitat i transparència en l’abast de les cobertures que estem contractant ens donen més tranquil·litat i eviten sorpreses d’última hora.

El resultat d’una feina ben feta

L’esforç ha valgut la pena i creiem que ho hem aconseguit. A 11Onze Segurs pots contractar i gestionar la teva assegurança de la llar des del mòbil, agilitzant els tràmits, abonant una quota mensual o anual, sense permanència, entre un 15% i un 20% més barata que amb les companyies asseguradores tradicionals, i sense oblidar-nos del compromís amb la societat com a empresa B Corp certificada.

Però no t’ho diem nosaltres, t’ho diu Vincenç Aguilà, de Sabadell, que tenia clar que estava pagant de més per la seva assegurança de la llar. Fent el canvi a 11Onze Segurs s’estalvia 350 € anuals. I quan li preguntem què pensa fer amb els diners estalviats: “Reinvertir-los a 11Onze!”.

Des de Roquetes, Gemma Monllau ens explica que està “molt contenta amb la decisió de canviar d’assegurança”, s’ha estalviat 55 € en la quota de la pòlissa, que l’ajudaran a cobrir “altres despeses, tal com s’està encarint tot!”. Xavier Tornos, de Terrassa, ho tenia clar, amb els 100 € que s’ha estalviat en passar-se a 11Onze Segurs, s’ha comprat “un altaveu de Bluetooth nou!”.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Si et preocupa la qualitat de l’aigua que beu la teva família, probablement carreteges grans quantitats de garrafes o d’ampolles d’aigua mineral que al cap de l’any et costen més de 1.000 euros. Amb un filtre a la teva aixeta pots continuar gaudint d’aigua de qualitat, reduir per 15 la teva despesa, ajudar el planeta i estalviar-te maldecaps i d’esquena.

Estalviar no significa necessàriament privar-se de moltes coses. Sovint significa evitar sobrecostos innecessaris en productes essencials. Per això neix Imprescindibles 11Onze, perquè puguis reduir despeses en productes dels quals no pots prescindir.

El primer d’aquests productes disponibles a la web d’11Onze està relacionat amb l’aigua, el líquid essencial per a la vida. Hem de beure’n dos litres diaris i el més habitual és que acabem comprant un munt d’ampolles o garrafes de plàstic, amb el consegüent impacte mediambiental del plàstic que comporten.

Una família de quatre membres hauria de beure una mitjana de 2.920 litres d’aigua a l’any. Això equival a una despesa mínima de 1.196 euros si comprovem els preus de les ampolles d’1,5 litres més populars als principals supermercats d’Espanya i fem la mitjana. 

En termes mediambientals, aquest consum suposa més de 60 kg de plàstic abocats al planeta i una quantitat de CO₂ similar emès a l’atmosfera durant la seva fabricació i transport.

Més de mil euros d’estalvi

És possible beure aigua de bona qualitat, amb bon sabor, estalviar i ajudar a preservar el planeta? La resposta és sí. Tan senzill com substituir el consum d’aigua envasada per aigua filtrada. El filtre Tappwater, que està fet en un 70 % de closca de coco, captura fins a 100 substàncies que podem trobar a l’aigua corrent, metalls pesants inclosos.

Pel que fa a l’estalvi econòmic, la senzilla instal·lació d’aquest filtre, que no requereix cap eina, equival a un estalvi de més de 1.100 euros a l’any per a una família de quatre membres. De gairebé 1.200 euros que suposa la compra d’aigua envasada es passa a menys de 90 euros en total. 

El kit amb el filtre i els recanvis necessaris per al consum anual costen 79,99 euros. I a això només s’han de sumar menys de 10 euros de consum d’aigua de l’aixeta, tenint en compte que el preu mitjà a Espanya és d’aproximadament 0,0019 euros per litre i que amb el paquet anual de Tappwater es poden filtrar fins a 4.800 litres.

El planeta també s’estalvia plàstic i CO₂

 Addicionalment, el medi ambient s’estalvia unes 1.947 ampolles de plàstic que no hauràs de carregar fins a casa i 63 kg de CO₂. I també t’assegures que l’aigua està lliure dels microplàstics que poden desprendre els envasos de plàstic quan es degraden per l’escalfor, i que ja s’ha demostrat que arriben al nostre torrent sanguini. 

Tots els productes de Tappwater passen estrictes proves de qualitat abans de ser enviats als clients, i per això ofereixen una garantia d’un any.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 1.900 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En la situació econòmica actual, estalviar és un objectiu que a tots ens agradaria assolir, però que sembla pràcticament impossible. Et presentem un mètode d’estalvi que es basa en percentatges i que et permet estalviar una quantitat mensual de diners més fàcilment del que et penses.

“És un mètode que s’utilitza habitualment per tots els que, no només volen estalviar, sinó que volen portar un control mensual de les seves despeses”, afirma Coral Santacruz, especialista de màrqueting d’11Onze.

Aquest mètode consisteix a separar el sou en tres percentatges diferents, “el 50% s’ha de destinar a les despeses fixes, el 30% a les despeses evitables, i el 20% es destina a l’estalvi”, detalla Santacruz. Seguint aquesta regla és fonamental que no destinem mai més de la meitat dels ingressos mensuals a cobrir les nostres necessitats bàsiques.

Com explica l’especialista de màrqueting, “per assegurar-nos de poder utilitzar aquest mètode sempre que puguem”, hem d’intentar posar-lo en pràctica “just quan rebem la nòmina, per no córrer el risc de gastar més durant el mes”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Són petites despeses quotidianes que, al cap de l’any, suposen un daltabaix important en les nostres finances. El president d’11Onze, James Sène, ens dona les claus per identificar aquestes despeses formiga i pal·liar l’efecte que puguin tenir per a la nostra butxaca.

La factura de l’aigua, de la llum, l’assegurança, l’euro diari del cafè… són molts els productes o serveis que consumim diàriament sense aturar-nos a pensar en la despesa que signifiquen. Sigui per costum, per falta de temps o per falta d’alternatives, no revisem periòdicament aquests costos i els assumim sense pensar en l’impacte que anualment ens poden suposar. 

Aquest fet, que ja de per si pot suposar un daltabaix en la nostra planificació econòmica, s’agreuja en contextos econòmics com l’actual, en què l’augment desmesurat de la inflació no es trasllada en un augment de sous.

Les despeses formiga

En el moment en què t’arriben els ingressos mensuals, sabries dir on va a parar cada cèntim? És força comú arribar a final de mes, fer balanç de despeses i no entendre a on han anat a parar els diners. Per identificar aquestes despeses en la teva economia diària, Sène planteja dues grans característiques: “són coses que utilitzem diàriament i que tenen un cost relativament baix, és a dir, totes aquelles despeses imprescindibles que necessitem per començar a fer qualsevol altra cosa”.

Sène planteja l’impacte que pot arribar a tenir un fet tan senzill com parar atenció a totes les nostres despeses que, per fer-nos una idea de l’impacte que pot arribar a tenir en la nostra economia, alerta que “amb l’anàlisi que hem fet, les famílies poden arribar a estalviar 4.000 € simplement parant atenció”. Es tracta, doncs, de canviar el prisma amb el qual analitzem les nostres finances i prioritzar l’estalvi en despeses bàsiques en lloc de retallar en oci o en les nostres vacances. 

Programats per consumir

Part d’aquesta visió consumista s’explica per tot allò que la publicitat i les marques ens fan arribar, “la publicitat ens empeny a fer compres programades, no fem compres intel·ligents” alerta Sène. Des d’11Onze es vol trencar amb aquesta dinàmica i, per això, es posarà a l’abast de tota la comunitat tota aquella informació relativa a aquest tipus de despeses.

A través de comparatives, càlculs i informació bàsica, es posaran sobre la taula totes aquestes dades que ens permetin parar atenció a les despeses formiga sense haver-hi de destinar temps ni esforç.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Realment sabem en què gastem els nostres diners? Som conscients del que és important i del que no ho és? Càrol Rafales, especialista sènior de vendes d’11Onze, ens explica en què consisteix el mètode d’estalvi Kakebo i com podem adaptar-lo a la nostra situació personal.

El mètode d’estalvi Kakebo, que es tradueix com a “llibre de comptes domèstics”, va ser ideat el 1904 per la periodista japonesa Motoko Hani. En una època on les dones depenien dels diners que els donaven els seus marits, Motoko volia proveir a les japoneses “d’una eina que els hi permetés gestionar les finances domèstiques d’una manera eficient”, apunta Càrol Rafales.

Què ens cal per posar en pràctica aquest mètode d’estalvi? Doncs ben poc, perquè està pensat per ser molt senzill. Com explica Rafales, “un llibret en blanc, un llapis, i moltíssima constància”. Tanmateix, podem comprar un llibre Kakebo, específicament dissenyat com una agenda on fer el seguiment dels nostres ingressos i despeses.

Consum conscient

A més de gestionar els nostres diners, el mètode Kakebo ens ajuda a evitar compres innecessàries que de vegades realitzem de manera irracional. Només posant el focus en analitzar com desapareixen els diners del nostre compte, serem realment conscients dels nostres hàbits de consum. Els gràfics i eines que trobarem al llibre ens ajudaran en la presa de decisions abans de fer compres i controlar despeses recurrents.

El Kakebo divideix les despeses mensuals en quatre categories: supervivència, oci, cultura, i altres (que inclouen imprevistos). Basant-nos en aquests blocs, Rafales ens puntualitza la premissa bàsica del mètode, “anotem els ingressos previstos del mes, restem despeses fixes, i a l’import restant li traiem l’objectiu d’estalvi que tenim. El que quedi serà el pressupost per les despeses variables”. Per una explicació més detallada de com funciona el Kakebo, dona-li un cop d’ull al vídeo de més amunt.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El preu de l’or va assolir màxims històrics durant el 2024, acostant-se als 2.800 dòlars per unça, en el que va representar l’exercici més alcista dels últims 14 anys. Però, ¿com es comportarà enguany? ¿Es consolidarà la seva cotització o continuarà la incessant revalorització?

El 2024 va ser un any de rècord per la cotització de l’or, assolint un màxim històric de 2.790 dòlars per unça el 30 d’octubre gràcies a la volatilitat generada per la celebració de les eleccions als Estats Units i al conflicte armat entre Israel i l’Iran. A finals d’any s’acumulaven guanys de gairebé un 30% i es tancava l’exercici com el període alcista més continuat des del 2010. 

Les tensions geopolítiques, l’inici de les retallades de tipus d’interès per part de la Reserva Federal (Fed) i les grans compres dels bancs centrals per a incrementar els seus balanços van impulsar el valor de l’or durant el 2024, i seran els mateixos factors que determinaran la seva evolució enguany.

No obstant això, la incertesa entorn l’impacte de les polítiques del president Donald Trump en l’economia global, que podrien desencadenar una guerra comercial, perfilen un panorama incert per al metall preciós durant el 2025.

“A mesura que ens endinsem en 2025, encara que la dinàmica del cicle econòmic continua sent crucial per a les perspectives, es prestarà major atenció als canvis polítics als EUA en matèria de comerç, immigració, regulació i política fiscal. Aquests canvis haurien d’influir significativament en els resultats als EUA i més enllà”, va dir Hussein Malik, cap de Recerca Global de J.P. Morgan.

L’or podria superar els 3.000 dòlars durant el 2025

Encara que els analistes esperen que la revaloració s’alenteixi respecte a 2024, el consens general és que el preu de l’or continuarà pujant. Entitats financeres com el Bank of America i JP Morgan consideren que l’or ho té tot a favor seu per superar els 3.000 dòlars durant el 2025, impulsat per la incertesa geopolítica, la imposició d’aranzels per part dels Estats Units i la continuada demanda dels bancs centrals.

Goldman Sachs també preveia que l’or assolis els 3.000 dòlars a finals d’any, però en les últimes setmanes ha endarrerit la previsió fins a mitjan 2026 davant l’expectativa que la Reserva Federal apliqui menys retallades de tipus. Això no obstant, els seus analistes preveuen que els preus assoleixin els 2.910 dòlars l’unça a la fi d’any.

D’altra banda, Kevin Shahnazari, fundador i conseller delegat de FinlyWealth apunta que “Els preus de l’or probablement es mantindrien estables si els tipus d’interès es mantenen estables i la inflació es normalitza entorn del 2%” o fins i tot podrien anar a la baixa “davant un dòlar més fort del que es preveu i uns tipus d’interès reals més alts”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Moltes llars tenen joies d’or o altres peces d’aquest metall preciós que amb el pas dels anys han perdut la seva brillantor. L’or gairebé no s’oxida, però la brutícia acumulada pel contacte amb la pell i cosmètics pot malmetre el seu aspecte. T’expliquem com netejar i cuidar les teves joies d’or amb productes naturals.

L’or pot perdre la seva lluentor natural pel contacte amb el pH de la nostra pell o per reaccions amb substàncies líquides, com el clor de la piscina o altres agents nocius. Per a mantenir l’esplendor de les peces d’or, es recomana netejar-les amb un drap blanc de cotó, com fan els joiers a l’hora de manipular-les, evitant així que el contacte amb la pell els hi resti lluentor. Existeixen moltes maneres tradicionals, naturals i efectives de netejar les teves peces d’or. A continuació t’expliquem alguns dels trucs clàssics per retornar la brillantor a aquest metall preciós:

Netejar amb sabó

• Barrejar unes gotes de sabó de rentar plats suau amb aigua tèbia en un recipient.
• Submergir la peça d’or al recipient durant uns quinze minuts una vegada estigui llesta la mescla. Veuràs que les impureses es desincrusten soles.
• Retirar la peça d’or del recipient i esbandir bé amb aigua tèbia.
• Assecar-la bé amb un drap suau.
• Repetir aquest procés tantes vegades com creguis necessari.

Recuperar la lluentor amb vinagre

• Barrejar en un recipient ½ tassa de vinagre blanc i 2 cullerades de bicarbonat de sodi
• Submergir les peces d’or que estiguin brutes o hagin perdut la seva lluentor, durant dues hores.
• Esbandir les joies d’or amb aigua freda i assecar-les amb un drap suau. També es pot fer servir una camusa abrillantadora.

Preservar la brillantor amb bicarbonat de sodi

• Barrejar tres cullerades de bicarbonat en un recipient amb un dit d’aigua tèbia. Remoure fins a formar una mescla consistent.
• Aplicar aquesta mescla sobre les peces d’or que vulguis netejar.
• Un cop aplicada la mescla sobre les joies, tirar un raig de vinagre per activar l’efervescència que desprengui la brutícia de les joies.
• Esperar uns minuts i retirar la mescla
• Esbandir amb abundant aigua tèbia, assecar les peces d’or acuradament amb un drap suau.

Or blanc o amb acabat mat

En cas que tinguis una peça d’or blanc o or amb acabat mat, has d’evitar fer servir una camussa per donar brillantor. L’or blanc consisteix en un aliatge d’or pur, de color groguenc, i altres metalls preciosos més blanquinosos, com poden ser el platí, níquel, etc., als que s’hi afegeix un bany de rodi. Per tant, netejant aquestes peces amb una camussa, podries eliminar el bany de rodi o aconseguir una brillantor no desitjada en una peça amb acabat mat.

Guarda or amb or, no barregis metalls preciosos

Per a preservar la lluentor de les teves peces i joies d’or no les guardis al costat d’altres joies o peces en plata o un altre metall. Guarda i classifica les teves peces de valor segons la composició del metall: or amb or, platí amb platí… Evitaràs que l’or o altres metalls s’enfosqueixin i així també faràs que es conservin millor, amb tota la seva lluentor.

Lingots d’or i monedes de col·leccionisme

Els lingots d’or, com els que pots comprar amb Preciosos 11Onze, acostumen a venir precintats o empaquetats amb un blíster termo-segellat que porta un codi certificant el seu origen i autenticitat. Això es fa per certificar i preservar el seu valor, tant quan els compres com a l’hora de vendre’ls. Tot i que pot ser temptador trencar el blíster per tocar la peça amb les nostres mans, no és recomanable. 

Les monedes d’or comprades com a inversió també venen empaquetades, però rarament precintades. Així i tot, no és recomanable la seva manipulació per la possible contaminació de la peça i risc de malmetre la moneda quan es neteja. A més, cal tenir en compte que les monedes de col·leccionisme, especialment monedes antigues, poden perdre una bona part del seu valor si es netegen i perden la seva pàtina original.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Tota la vida hem sentit a dir que tenir diners en efectiu és clau, Cash is king en anglès. Però encara que hi pugui haver certa veritat en aquesta dita, pot ser que guardar tots els nostres estalvis a casa ja no sigui la millor opció.

Des que es va inventar la moneda, el pensament predominant en la nostra societat ha sigut pensar que com més diners, millor. L’acumulació de bitllets i monedes ha sigut una constant al llarg de la història. La gent estalviava per si venien mal dades, guardava diners en èpoques de vaques grasses per a poder-ne disposar en èpoques de vaques magres, per si es necessitaven els diners per una urgència o simplement per a assegurar un futur millor per als seus fills. Evidentment, no tothom ha tingut la sort de poder permetre’s apartar una quantitat important dels seus diners regularment, però qui més qui menys ha tingut petits estalvis guardats a sota d’una tauleta de nit, dins d’una caixa forta amagada, o encara que sembli un tòpic d’altres temps, a sota el matalàs. 

Seguretat, la raó del canvi d’hàbits

Amb el pas del temps, la quantitat de diners guardats a casa s’ha anat reduint a poc a poc. I no és casualitat. El desenvolupament del sistema financer i els avantatges que ofereix li ha permès agafar un rol protagonista pel que fa a la captació dels estalvis, relegant les caixes fortes particulars a un cert ostracisme. Però, per què s’ha produït aquest canvi d’hàbits tan dràstic? El principal factor és la seguretat, perquè no deixa de ser un fet que, per molt ben amagats que puguem deixar els nostres estalvis, sempre hi ha la possibilitat que siguin robats. 

L’altre punt a tenir en compte és la fiscalitat, ja que guardar els diners en efectiu a casa, actualment, pot comportar certs riscos de cara a Hisenda. Ens ho explica l’agent Mireia Cano.

Els diners perdran valor?

L’altra variable a tenir en compte és la inflació i els seus efectes en el nivell de preus generals. La raó és molt simple: els diners que guardem a la caixa forta o sota el matalàs, dintre d’un any, dos, o deu, seguiran sent els mateixos, no s’hauran multiplicat. Els productes bàsics, o per exemple el cafè que prenem al bar de sota de casa, en canvi, haurà passat de costar un euro i escaig a costar un euro i mig o fins i tot dos euros. Són els efectes de la inflació, o augment sostingut dels preus.

És per això que els diners mantinguts a casa poden acabar perdent valor al llarg dels anys si la inflació durant aquest període és elevada. En canvi, la gent que hagi decidit invertir part dels seus estalvis, o posar-los en un dipòsit o en algun lloc que els donin un interès a canvi, possiblement no s’hauran vist perjudicats per la inflació, i potser hauran augmentat els seus diners i tot.

Així doncs, quina és la millor opció? La decisió serà personal, ja que cadascú té la seva forma d’organitzar-se els diners i presenta més o menys tolerància al risc. Però sigui quina sigui l’opció escollida, cal ser conscient dels avantatges i riscos que això pot comportar, per evitar que l’estalvi que amb tant d’esforç s’ha aconseguit es pugui veure compromès. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram