La quarta falcídia: com assegurar una herència?

Quan heretem, sovint ens preocupa quins efectes legals i tributaris haurem d’assumir. De vegades, un cop repartits tots els llegats, a l’hereu principal li queda un romanent tan baix que no arriba ni al mínim que la llei li reconeix. Per això, a Catalunya, l’hereu pot reclamar la quarta falcídia o quota hereditària mínima. L’agent 11Onze Jordi Coll ens resumeix en què consisteix.

Explica Coll que la quarta falcídia, també coneguda com a quota hereditària mínima, està regulada per l’article 427.40 del Codi de Successions de Catalunya. Es tracta d’una figura jurídica que té com a finalitat garantir a l’hereu una part mínima de l’herència, almenys una quarta part de la massa hereditària, quan aquesta està desmesuradament gravada per llegats o per drets reals, com hipoteques o penyores.

Imaginem, per exemple, que en una herència hi ha molts beneficiaris i l’hereu principal, amb tants llegats a repartir, s’adona que a ell no li quedarà gairebé res. En aquest cas, l’hereu té dret a la quarta falcídia, és a dir, té dret a assegurar-se una quarta part de l’herència, encara que això suposi reduir una mica l’herència de la resta de beneficiaris. La quarta falcídia és, doncs, una garantia que ofereix la llei catalana.

“Si l’hereu veu que el que li han deixat en herència no arriba a cobrir el 25% del 75% dels béns heretats, pot reclamar la quarta falcídia. L’altre 25% és per als corresponents drets legitimaris de les persones a heretar, siguin o no el mateix hereu o hereus”, detalla l’agent. Així doncs, la quarta falcídia actua com a limitador de les facultats del testador. Això protegeix l’hereu principal i evita que hagi de renunciar a l’herència per un llegat poc quantiós.

Tanmateix, cal tenir en compte que, si l’accepta, no només haurà d’assumir la responsabilitat de pagament dels llegats o legítimes, entre altres càrregues, sinó que, en el cas d’existir algun deute del testador, també haurà de fer-se’n càrrec. Per això, abans d’acceptar una herència carregada de llegats i obligacions, és necessari que un expert jurídic faci un estudi per valorar si realment val la pena. En aquest sentit, la quarta falcídia proporciona certa seguretat que l’hereu podrà pagar totes aquestes despeses.

Vols saber quins requisits s’han de complir per poder reclamar la quarta falcídia? I com es calcula? Acaba de veure el vídeo de sota!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha tombat la norma que obliga a declarar a Hisenda el patrimoni a l’estranger, perquè la considera “desproporcionada”. Per això, ara, el govern espanyol haurà de modificar la llei. Però, mentrestant, què exigeix exactament el Reial decret 1065/2007? A 11Onze fem un resum de la normativa.

Efectivament, segons el Reial decret 1065/2007, ara per ara no cal declarar el patrimoni a l’estranger que no sigui superior a 50.000 euros. Així ho especifica l’article 42 bis, punt 4, quan anuncia que “no existeix l’obligació d’informar sobre cap compte quan els saldos […] no superin, conjuntament, els 50.000 euros”. Tanmateix, en cas de superar aquesta quantitat, sí que s’ha d’informar de tots els comptes a l’Agència Tributària a través del Model 720.

Aquest model 720 es va introduir el 2012 quan l’aleshores ministre d’Hisenda del Partit Popular, Cristóbal Montoro, va decidir perseguir els patrimonis a l’estranger per augmentar la recaptació de l’Estat durant els pitjors anys de crisi financera. Montoro va defensar la mesura com una “regulació fiscal necessària”.

És precisament aquest Model 720 el que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera “il·legal”, perquè imposa un sistema de sancions massa alt. La sentència del tribunal europeu és demolidora. Argumenta que l’Estat espanyol persegueix la lliure circulació de capitals reconeguda per la Unió Europea amb una “restricció desproporcionada”.

Per això, l’actual ministra d’Hisenda del PSOE, María Jesús Montero, que fins ara mirava cap a una altra banda a l’espera de la decisió del TJUE, ha afirmat que l’Estat reformarà la llei. Si no ho fes, Espanya  podria ser multada per Brussel·les. La sentència, que no és explícita en aquests termes, també obre la porta a reclamacions de totes aquelles persones que s’han vist obligades a pagar les sancions que recull la normativa.

Però què diu, exactament, el Reial decret 1065/2007? A continuació, recollim els tres dubtes més freqüents. Alhora, sobretot ara que la norma ha estat impugnada, recomanem resoldre qualsevol dubte amb l’assessorament d’un expert legal.

• Quina informació exigeix presentar a Hisenda? Ara per ara, cal informar de la raó social de l’entitat financera o de crèdit, així com del seu domicili. També s’ha d’entregar la identificació completa dels comptes, amb la data d’obertura i cancel·lació o les dades de concessió i revocació de l’autorització d’un crèdit. A més, cal presentar els saldos dels comptes a 31 de desembre i el saldo mitjà corresponent al darrer trimestre de l’any, tal com recull l’article 4 de la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
• Quan s’ha de presentar el Model 720? Segons queda recollit a l’article 42 bis, punt 5, el model s’ha de presentar entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent al qual es refereix la informació a aportar. Aquesta informació s’ha de presentar cada any si, tal com recull la normativa, “qualsevol dels saldos conjunts […] hagués experimentat un increment superior als 20.000 euros respecte dels que es van determinar en la presentació de la darrera declaració”.
• Em poden sancionar si no ho faig? Sí, i de forma “desproporcionada”, segons ha considerat el TJUE. Per això, cal demanar ajuda al teu assessor jurídic, que analitzarà si es pot incórrer en alguna sanció, segons la Llei 58/2003, de 17 de desembre.

Per tal de gestionar bé el teu patrimoni i esvair dubtes, recomanem sempre buscar assessorament legal especialitzat. En qualsevol cas, se superin o no els 50.000 euros, la ciutadania ha de continuar fent la declaració de la renda al país on resideix fiscalment.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Quan demanes informació per valorar si fas una inversió el primer pas és signar un document certificant-te com a inversor qualificat. Aquest document no t’obliga a fer cap inversió, però és un requisit legal perquè te n’informin.

És molt recomanable no fer mai cap inversió sense entendre-la. Fem inversions amb la intenció d’obtenir beneficis, però totes les inversions impliquen un risc. De vegades el risc pot ser perdre el capital, de vegades no aconseguir guanys o n’hi ha que, fins i tot, poden posar en risc patrimoni, si és que el fem servir com a garantia de la inversió. Sigui com vulgui, abans de realitzar una inversió és essencial signar un document declarant ser coneixedors d’aquest risc i de les nostres competències com a inversors. 

11Onze Recomana el Finança Litigis

En el cas d’11Onze Recomana, el fet que el proveïdor que ofereix Finança Litigis sigui britànic obliga a complir amb la normativa del Regne Unit. Per tant, abans que el proveïdor pugui facilitar tots els detalls del producte cal omplir el que es coneix com a un document de Self-Certified Sophisticated Investor. En català ve a ser un inversor qualificat autocertificat, és el concepte que l’organisme regulador responsable de supervisar els serveis financers al Regne Unit, la Financial Conduct Authority (FCA), per les seves sigles en anglès, defineix com un inversor que compleix determinats criteris de coneixement i experiència en assumptes financers.

En altres paraules, és la manera en què l’inversor li comunica a l’empresa o plataforma d’inversió que sap què fa i que se sent còmode essent informat dels riscos que comporta la inversió. Es tracta d’un requisit que han de complir els inversors en certs productes o serveis d’inversió oferts des del Regne Unit, perquè l’empresa comercialitzadora tingui la garantia que el seu client comprèn l’operació.

A què t’obliga l’autocertificació?

Signar el document autocertificant-te com a inversor no t’obliga a res. Només autoritza l’empresa comercialitzadora a donar-te informació sobre un producte d’inversió sofisticat. Això permet als clients accedir a uns certs tipus d’inversions que no estan disponibles per al públic en general, com ara accions d’empreses privades i altres valors que no cotitzen en borsa. Tanmateix, ajuda a protegir els inversors menys experimentats de fer inversions potencialment arriscades que potser no entenen del tot i prendre decisions més informades.

Però omplir-lo no significa que acabis fent la inversió. En qualsevol inversió, un cop tinguis la informació has d’analitzar-la, fer totes les preguntes que necessitis, comprendre els riscos (si n’hi ha) i decidir si val la pena. En el cas de Finança Litigis, l’empresa proveïdora està supervisada per 11Onze per garantir la qualitat i la transparència en la gestió. Així mateix, la comunitat 11Onze pot fer qualsevol suggeriment que cregui oportú. Va ser a petició de la comunitat que 11Onze Recomana va renegociar les condicions de Finança Litigis, simplificant-les.

Invertir o no invertir

Totes les inversions requereixen inversors, però no tots els inversors són iguals. Invertir pot ser una decisió complexa, sobretot per als principiants, per tant, abans de fer una inversió és important conèixer el nostre perfil d’inversor i si tenim els coneixements bàsics per a invertir en un producte determinat. Hem d’adaptar les inversions a les nostres possibilitats i entendre sempre què estem fent amb els nostres diners. En una època de baixos rendiments dels dipòsits bancaris i d’alta inflació, és necessari aprendre a invertir de manera segura per no perdre poder adquisitiu. A 11Onze intentem que la nostra comunitat pugui fer-ho amb el mínim risc possible, per això 11Onze Recomana a la seva comunitat Finança Litigis.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Un any més, els bancs xinesos encapçalen el rànquing mundial de les entitats bancàries més valuoses, ampliant el seu domini sobre els seus homòlegs occidentals en un context de pujades de tipus d’interès i d’alentiment del creixement econòmic global. 

Els grans bancs mundials exerceixen un paper crucial en l’economia global, facilitant el comerç internacional, concedint préstecs a empreses i oferint serveis financers a milions de clients de tot el món. 

Aquest fet és especialment rellevant en un context econòmic com l’actual, en què molts països intenten reactivar les seves economies mentre la millora dels seus balanços fiscals continua sent un repte per als seus sistemes bancaris, donat el descens dels volums de negoci i la menor demanda de crèdit.

El valor combinat de les 500 marques bancàries més valuoses del món va assolir la xifra rècord d’1,44 bilions de dòlars durant el 2023, gairebé el doble que fa una dècada, segons un informe de Brand Finance, la consultora líder mundial en valoració de marques.

I és que com cada any, les principals entitats d’anàlisi i de recerca econòmica recopilen dades per a donar a conèixer el rànquing de les entitats financeres més ben posicionades segons la seva quota de mercat, facturació o actius consolidats.

El domini dels bancs xinesos

Més enllà del valor de les marques, la classificació dels bancs més importants del món varia segons els paràmetres que tinguem en compte. Tanmateix, el domini de la banca xinesa s’estén no sols al valor dels seus actius, sinó que és líder en altres paràmetres de l’activitat bancària com els dipòsits, els crèdits, o el nombre de clients i d’empleats.

Així doncs, l’Industrial and Commercial Bank of China (ICBC), el China Construction Bank, l’Agricultural Bank of China i el Bank of China copen un any més les primeres posicions de la llista recopilada en un informe elaborat per S&P Global Market Intelligence. 

Segons S&P, aquests quatre bancs xinesos van augmentar els seus actius un 4,1% el 2022, fins a un total combinat de 19,8 bilions de dòlars. Així mateix, els bancs xinesos ja concentren més d’un terç dels actius dels bancs més grans del planeta. 

Dos bancs dels Estats Units, JPMorgan Chase & Co i Bank of America, ocupen les següents posicions del rànquing, i els sis principals bancs estatunidencs sumen 13,7 bilions de dòlars en actius. Els segueixen bancs japonesos i europeus. Pel que fa a Espanya, hi trobem al Banco Santander en 17a posició i al BBVA en la 46.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els pagaments en efectiu, menys controlables per l’Estat que els pagaments digitals, estan sent totalment substituïts pels pagaments amb targetes, transferències o altres mitjans electrònics.  Ens ha de preocupar? Quines opcions hi ha al mercat? En parlem amb Iu Alemany, cap d’atenció al client d’11Onze, en un nou episodi de La Plaça, el magazín radiofònic de Territori 17.

L’avanç de la tecnologia, l’auge de les compres en línia i la digitalització de les finances han propiciat la popularitat dels mitjans de pagament electrònic. Molts països ja han iniciat un procés de transició amb l’objectiu d’eliminar progressivament els pagaments en efectiu fins al punt de la seva possible desaparició total en un futur no molt llunyà. 

Per una banda, les noves generacions de nadius digitals estan més acostumades a pagar a través del telèfon mòbil o rellotge intel·ligent que en diners en efectiu. Per l’altra, els governs veuen una bona oportunitat per lluitar contra l’economia submergida i el frau fiscal, restringint els pagaments en efectiu que són més difícils de rastrejar.

Així doncs, cada vegada s’imposen més límits als pagaments en efectiu, com per exemple, la Unió Europea limitant les compres en efectiu a 10.000 euros, o l’Estat espanyol anant molt més lluny en prohibir fer transaccions en metàl·lic de més de 1.000 euros en les operacions en què alguna de les parts actua en qualitat de professional.

Una economia supeditada al sistema bancari

L’eliminació dels pagaments en efectiu facilita la bancarització de l’economia, és a dir, el control per part de l’Estat sobre les transaccions que efectuen persones i empreses a través de la informació facilitada pel sistema financer. Les criptomonedes i la tecnologia de cadena de blocs s’han posicionat com una alternativa a aquesta centralització de les finances, però els Estats també han elevat l’escrutini i limitat l’ús d’aquest tipus de transaccions.

En aquest context, diversos països d’arreu del món han començat a explorar la possibilitat d’emetre monedes digitals emeses pels bancs centrals (CBDC) – el Banc Central Europeu fa uns anys que treballa en la creació de l’euro digital – que els hi donarien un control sobre els diners de la ciutadania sense precedents.

Augmentar la dependència ciutadana del sistema bancari reduirà l’economia submergida, però també pot suposar un risc per les nostres llibertats i afectar les persones amb més risc d’exclusió social. Com apunta Iu Alemany, “darrere de tot això hi ha un afany per tenir més control sobre l’economia i la població i, si cal, en cert moment obrir o tancar l’aixeta”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Malgrat la reducció d’un 10% del preu de les matèries primeres, l’IPC dels aliments a Catalunya puja fins al 4,7%.  Els experts assenyalen que el sector a Europa està aprofitant per repercutir part dels augments de costos dels últims anys i altres parts de la cadena podrien estar ampliant marges.

Els aliments a Catalunya són avui un 4,7% més cars que fa un any, segons dades de l’Índex de preus de consum de febrer. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística pel conjunt de l’Estat espanyol encara són pitjors, ja que l’augment de preus dels aliments al febrer va arribar al 5,3% respecte al mateix mes de l’any anterior.

Segons l’INE, els últims dotze mesos, els aliments que més han pujat a Espanya són l’oli d’oliva (67%), els sucs de fruites i vegetals (18,8%), les patates (11,6%), la carn de porc (11%), productes de confiteria (10,8%), xocolata (10%), fruites fresques o refrigerada (9,1%), sal, espècies i herbes cuina (8,8%), carn d’oví i cabrú (8,1%) i, finalment, els gelats 7,9%.

Menys oferta?

El Govern espanyol atribueix part d’aquesta pujada de preus a una reducció puntual de l’oferta per les “condicions climàtiques desfavorables” en nombrosos països comunitaris, que està reduint la producció. De fet, com indiquem en un altre article, Catalunya està patint la sequera més greu des de 2008. I és cert que aquest hivern s’han tancat hivernacles en diversos països europeus perquè el preu del gas els fa deficitaris.

Tot i això, aquest argument és poc sòlid a l’hora de justificar els elevats preus si tenim en compte que l‘índex de preus dels aliments de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) es va situar el febrer de 2024 en 117,3 punts, és a dir, 0,9 punts (un 0,7%) per sota del seu nivell revisat de gener, i 14 punts per sota dels nivells de 131 que marcava el febrer de 2023.

Repercussió dels costos

Molts analistes apunten que les pujades de preus han servit per a esbandir una part de l’augment de costos de producció que ha sofert el sector agroalimentari en els últims anys. Aquests afecten partides tan importants com les llavors, els fertilitzants, els pinsos i l’energia.

Els fertilitzants van arribar a triplicar el seu preu, encara que posteriorment es van abaratir un 40% a partir de la primavera, quan van assolir el seu preu més elevat; es calcula que els pinsos s’han apujat més d’un 80% des de 2019; i, quant a l’energia, el preu del megavat-hora va arribar a superar els 300 euros i el barril de petroli Brent, els 120 euros. 

De totes maneres, no és clar que l’escalada de preus dels aliments es tradueixi sempre en majors ingressos per als productors. En aquest sentit, existeix un ampli debat sobre quins actors de la cadena alimentària estan aprofitant la situació per ampliar els seus marges. La veritat és que fins i tot el president de Mercadona, Juan Roig, acaba de reconèixer que la seva cadena ha apujat els preus “una burrada”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les accions de Grifols han arribat a perdre més de la meitat del seu valor d’ençà que el fons voltor Gotham City Research publiqués el passat 9 de gener un informe qüestionant les pràctiques comptables de la farmacèutica catalana. Estem davant d’un cas de manipulació del mercat?

El 26 de gener, la multinacional farmacèutica Grifols presentava una demanda davant el Tribunal del Districte Sud de Nova York, als Estats Units, contra tot l’entramat de Gotham City Research per “publicar i distribuir” un informe “amb falsedats sobre la comptabilitat, les comunicacions, les finances i la integritat” del grup farmacèutic. 

En un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Grifols explicava que la seva denúncia al·lega que Gotham City Research, a més de publicar i distribuir el citat informe amb falsedats sobre les pràctiques comptables de la companyia, va obtenir “una considerable posició en curt contra Grifols”. 

En l’informe que Gotham va publicar el 9 de gener, el fons d’inversió acusa Grifols de maquillar els seus comptes i critica les relacions que existeixen entre els consellers d’administració, els membres de la família i les diferents empreses involucrades: “Estem especialment preocupats pel fet que aquests executius de la direcció i les parts implicades figuren en diferents moments com a accionistes, directius, creditors, deutors o consellers de Grifols i tot al mateix temps.”

Concretament, el fons nord-americà sosté que la multinacional catalana “manipula el deute i l’ebitda per reduir artificialment l’endeutament en sis vegades, quan, en realitat, aquest és entre deu i tretze vegades l’ebitda”, per la qual cosa, argumenta que les seves accions no tenen cap valor. A més, també qüestiona el deute de Scranton Enterprises —una de les societats a través de les quals la família Grifols controla la farmacèutica— apuntant que té un palanquejament de 27 vegades el seu ebitda.

Què és i com funciona Gotham City Research

Gotham City Research és una empresa consultora i d’anàlisi fundada per Dan Yu, un analista de Wall Street, que també actua com a fons d’inversió especulador. Fa deu anys es va fer famosa per provocar la caiguda de Gowex, una empresa espanyola especialitzada en la creació de xarxes de Wi-Fi gratuït. 

Aquests fons d’inversió d’alt risc, també coneguts com a fons voltor, tenen un model de negoci, a priori totalment lícit des d’un punt de vista legal, que es basa a obtenir guanys amb l’enfonsament en la borsa de les empreses que tenen al seu punt de mira. Dit d’altra manera, adopten posicions baixistes fent servir vendes en curt o derivats per a assolir beneficis quan un valor o el mercat cau.

El seu modus operandi implica escollir una companyia que consideren que està sobrevalorada i que pot tenir alguna vulnerabilitat. Seguidament, manlleven títols d’aquesta companyia —que hauran de retornar en un termini pactat− i els venen en el mercat. Quan aquestes accions perden valor en borsa, les tornen a comprar per a continuació retornar-les a l’entitat que els hi va prestar, quedant-se amb la diferència. 

D’aquesta manera, com més hagi caigut el preu de l’acció, més beneficis s’emporten aquests fons. El possible conflicte d’interessos o manipulació del mercat es poden produir perquè alguns d’aquests fons, com és el cas de Gotham City Research, són els qui directament provoquen l’enfonsament en borsa de l’empresa en la qual han pres una posició en curt, i ho fan publicant informes en els quals es qüestionen l’estat financer d’aquesta d’aquestes empreses.

Grifols s’enfonsa i perd la meitat del seu valor

D’ençà que Gotham publiqués el seu primer informe, no ha cessat en els seus atacs contra la multinacional farmacèutica, fins al punt que la cotització de Grifols no aixecava el cap i havia perdut més del 50% de la seva capitalització en borsa, per un valor de més de 4.500 milions d’euros. 

I com que sempre plou sobre mullat, a principis de setmana, l’agència de qualificació creditícia Moody’s, posava el ràting del deute de Grifols en revisió, amb perill d’una possible rebaixa. Ho justificava per la menor generació de caixa de la companyia i el retard en la publicació dels seus comptes auditats.

Un panorama que no va canviar fins divendres passat, quan les seves accions es van disparar en borsa fins a un 20% després que la farmacèutica publiqués els seus comptes auditats, “sense excepcions”, per part de KPMG, segons ha informat la companyia a la CNMV.

No es pot negar que Grifols arrossega problemes d’endeutament, els quals l’han dut a efectuar un seguit de canvis en el nucli del poder intern que s’han plasmat en tot un seguit de directius deixant la companyia durant els darrers dos anys. De fet, la farmacèutica disposa d’alts directius abocats a la gestió d’aquest deute. Però, més enllà d’aquests problemes de sobres coneguts, queda per veure si la informació publicada per Gotham és certa o falsa.

Investigació de possibles conductes delictives

La CNMV està analitzant si Gotham va complir els requisits de la normativa sobre difusió d’informació enganyosa, al mateix temps que estudia la informació publicada per Grifols. Rodrigo Buenaventura, president de l’organisme supervisor, declarava el dimarts passat que havien demanat nous aclariments i informacions complementàries a l’empresa catalana i que, per tant, necessitaven més temps per concloure la seva investigació. “Els vam acabar de rebre fa pocs dies i encara requerim unes setmanes més.”

Si finalment es confirmen les acusacions presentades en l’informe de Gotham, la conducta de Grifols podria suposar un delicte societari de falsedat comptable i de falsedat en la informació als inversors. Per altra banda, si la informació de l’informe és falsa, el fons inversor podria ser acusat d’un delicte de manipulació del mercat. 

No seria la primera vegada ni l’última que una empresa falseja la seva comptabilitat, i és evident que les empreses consultores i d’anàlisi juguen un paper important a l’hora de complementar els organismes de supervisió financera i dels mercats. Ara bé, quan aquestes anàlisis provenen de fons especuladors, es corre el risc que el remei sigui pitjor que la malaltia.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

L’arribada de l’euro digital significarà la desaparició dels diners en efectiu? Serà una eina de major control sobre els ciutadans? Quins són els arguments del Banc Central Europeu per estimular la seva implantació? Des d’11Onze, t’oferim la resposta a onze preguntes fonamentals sobre l’euro digital.

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), justificava recentment la necessitat d’un euro digital per la “transformació potencialment disruptiva” que està experimentant el model de pagaments a causa de l’augment de les transaccions digitals, l’aparició de nous actius digitals i l’entrada de gegants tecnològics com Google o Amazon en el mercat dels pagaments.

L’auge dels pagaments digitals queda patent en un estudi del BCE, que indica que l’any 2022 el valor dels pagaments amb targeta (46%) ja va superar al dels pagaments en efectiu (42%). I això sense comptar altres formes de pagament com les aplicacions mòbils. Davant aquesta realitat, Lagarde advertia que els diners tal com els coneixíem podrien perdre el seu paper d’àncora monetària, “amenaçant la seva funció clau per garantir la confiança en els pagaments”.

Sense aquesta “àncora pública”, l’aparició de nous tipus d’actius digitals, com les criptodivises, podria generar “inestabilitat i confusió entre els ciutadans sobre el que són diners i el que no ho són”, segons la presidenta del BCE, qui advertia sobre la volatilitat dels criptoactius i la necessitat de desenvolupar la regulació.

A més, Lagarde indicava que l’entrada dels gegants tecnològics en el mercat de pagaments “podria incrementar el risc de domini del mercat i la dependència de tecnologies de pagament estrangeres”, argumentant que “en l’actualitat més de dos terços de les operacions de pagament amb targeta a Europa són gestionades per empreses amb seu fora de la Unió Europea”.

En aquest context, està previst que al llarg d’aquest semestre la Comissió Europea faci una proposta sobre el marc legal de l’euro digital. Encara són moltes les incògnites sobre la futura moneda, encara que el Banc Central Europeu ja ha esbossat quins haurien de ser les grans línies mestres de la seva implantació. De totes maneres, no podem oblidar que el seu èxit o fracàs dependrà en última instància del grau d’adopció que assoleixi entre els ciutadans de la zona euro.

Substituirà l’euro digital als diners en efectiu?

No. El BCE ho ha deixat clar: l’euro digital seria un complement dels diners en efectiu, no un substitut, així que els bitllets i monedes seguiran en circulació. La idea és que l’euro digital funcioni en paral·lel a l’efectiu per donar resposta a la creixent demanda dels consumidors per fer pagaments digitals de manera ràpida i segura. Però la seva funció va més enllà. Segons la presidenta del BCE, l’euro digital “garantirà que els diners continuïn denominant-se en euros” i permetrà reforçar “l’autonomia d’Europa”.

Quin serà el seu calendari d’introducció?

El juliol de 2021 es va iniciar una fase de recerca del projecte que hauria de culminar l’octubre de 2023. En paral·lel, la Comissió Europea haurà d’elaborar una proposta de marc legal per a l’euro digital en els pròxims mesos. A la fi d’enguany, el BCE hauria de decidir si es passa a la següent fase, centrada en el desenvolupament de serveis integrats. En aquesta fase, que podria durar entre un i tres anys, es farien proves i possibles experiments reals amb l’euro digital. Amb aquests condicionants, els experts estimen que l’euro digital podria estar operatiu a partir de 2025 o 2026.

Es considerarà una moneda de curs legal?

Tot indica que sí. La presidenta del BCE ha dit que “seria inèdit emetre diners del banc central per als pagaments al detall sense estatus de moneda de curs legal només perquè circula electrònicament”. I afegia que “l’euro digital només pot funcionar com una àncora monetària si es converteix en un mitjà d’intercanvi digital convenient que formi part de la vida quotidiana dels europeus”. En aquest sentit, Lagarde apuntava que, per assolir els suficients efectes de xarxa, l’ús de l’euro digital hauria d’estendre’s no sols al comerç electrònic i els pagaments ‘peer to peer’, sinó també als pagaments digitals efectuats en botigues físiques, que en 2019 van suposar 40.000 milions de transaccions.

Existirà paritat entre els euros digitals i els físics?

Sí. En paraules de Christine Lagarde, l’euro digital “salvaguardarà la confiança dels ciutadans en què un euro és un euro, permetent-los convertir els diners privats en diners digitals del banc central en paritat”.

Quin nivell de privacitat oferirà?

Tot i que el 43% dels europeus va qualificar la privacitat com l’aspecte més rellevant de l’euro digital, la presidenta del BCE ha reconegut que “l’anonimat total que ofereix l’efectiu no sembla una opció viable” per a l’euro digital. No obstant això, el regulador bancari europeu indica que l’euro digital permetria efectuar pagaments sense compartir dades amb tercers, tret que sigui necessari per prevenir activitats il·lícites. I adverteix que, per tal que els pagaments continuïn sent una qüestió privada, caldria protegir diferents tipus de dades, inclosos la identitat de l’usuari, les dades de cada pagament (per exemple, el seu import) i metadades de l’operació com l’adreça IP del dispositiu utilitzat. En aquest sentit, és probable que existeixin diferents graus de privacitat en funció dels pagaments i que els usuaris hagin d’identificar-se la primera vegada que accedeixin als serveis de l’euro digital. Lagarde especificava que “almenys s’hauria de proporcionar un nivell de privacitat igual al de les solucions de pagament electrònic actuals” i assenyalava que s’està explorant si l’euro digital “podria replicar algunes característiques de l’efectiu i permetre una major privacitat en els pagaments de baix valor i baix risc, fins i tot en els pagaments offline”.

Serà una moneda alternativa dins de l’Eurosistema?

No. L’euro digital només seria una forma més de pagar en euros i seria convertible en paritat amb els bitllets físics. El BCE insisteix que l’objectiu és respondre a la creixent preferència dels ciutadans i les empreses pels pagaments digitals.

Quins avantatges tindrà respecte a les ‘stablecoins’ i els criptoactius?

L’euro digital estarà recolzat pel BCE, que recorda que una de les tasques encomanades als bancs centrals és la de “mantenir el valor dels diners, amb independència de la seva forma física o digital”. Si bé l’elevada inflació dels últims temps qüestiona la seva eficiència per complir aquest mandat, és evident que el suport del BCE garantirà una major estabilitat que l’exhibida per les ‘stablecoins’ i els criptoactius, que són molt volàtils. L’organisme europeu adverteix que “l’estabilitat i fiabilitat de les ‘stablecoins’ depenen de l’entitat que les emet i de la credibilitat i aplicabilitat del seu compromís de mantenir el seu valor al llarg del temps”. I afegeix que, quan no existeix una entitat reconeguda responsable d’un criptoactiu, els consumidors no poden reclamar els seus drets. A més, el BCE adverteix del risc que els emissors privats utilitzin les dades personals amb finalitats comercials.

Quins incentius tindran els consumidors per emprar l’euro digital?

El BCE assegura que l’euro digital serà un mitjà de pagament digital tan segur, fàcil de fer-se servir i barat com ho és l’efectiu actualment. La idea és que no tingui costos per a les persones que l’usin en els pagaments ordinaris i que pugui usar-se en qualsevol lloc de la zona euro. En un món en el qual els pagaments electrònics són cada vegada més freqüents, l’euro digital oferiria a individus i empreses una opció addicional per pagar fent servir diners del banc central. A més, l’euro digital podria oferir característiques avançades, com a funcions de pagament automatitzades o alguna forma d’identitat digital.

Hi haurà límits en la conversió d’euros físics a euros digitals?

Probablement. S’estan avaluant opcions que impedeixin mantenir imports elevats d’euros digitals com a inversió lliure de risc.

Hi haurà diferents nivells de remuneració?

També és molt possible. Segons el BCE, si la tinença d’euros digitals es remunerés, la remuneració del tram corresponent a pagaments al detall ordinaris (és a dir, de “nivell un”) seria zero o positiva i, per tant, mai inferior a la de l’efectiu. El regulador bancari europeu considera que la remuneració del “nivell dos” hauria de ser una mica inferior a la dels actius considerats segurs. L’objectiu seria evitar que l’euro digital es converteixi en una forma d’inversió.

Es basarà en la tecnologia ‘blockchain’?

Encara no s’ha decidit. L’Eurosistema es planteja diferents enfocaments i tecnologies per crear l’euro digital. Això inclou solucions centralitzades i descentralitzades, com ‘blockchain’, però encara no s’ha adoptat cap decisió sobre aquest tema.

En un món marcat per la revolució dels mitjans de pagament i l’auge dels criptoactius, que estan erosionant el paper dels bancs centrals i les monedes fiduciàries, el BCE vol que l’euro digital es converteixi en “la millor manera de gestionar la transició a l’era digital”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les males dades econòmiques dels Estats Units i l’expectativa d’una retallada de tipus per part de la Reserva Federal i el Banc Central Europeu impulsen el preu de l’or fins a un nou màxim històric de 2.140,6 dòlars l’unça.

L’or marca pujades històriques amb la mirada posada en l’esperada retallada de tipus de la Reserva Federal (Fed) i del Banc Central Europeu (BCE) a partir del mes de juny. Aquest dimarts dia 5, assolia un nou màxim històric de 2.140,6 dòlars l’unça, superant l’anterior rècord que va marcar el passat 4 de desembre, quan el preu va pujar fins a 2.135,40 dòlars.

Donat que, segons l’històric des de 1976 analitzat per Julius Baer, els preus de l’or pugen un 15,5% de mitjana durant els dotze mesos següents a una baixada de tipus si aquesta és seguida d’una recessió, l’expectativa d’una nova retallada en fa augmentar la demanda dels inversors. Dit això, si no es produeix una recessió, els preus baixen un 7% de mitjana. En tot cas, és una mesura que afectaria el rendiment dels bons estatunidencs i al dòlar i podria portar els inversors a apostar per l’or com a valor refugi.

Recordem que la Unió Europea i l’eurozona van evitar tancar 2023 en recessió pel més estret dels marges, en gran part perquè l’economia alemanya, la més gran d’Europa, es va enfonsar a causa de les sancions econòmiques imposades a Rússia. La producció industrial del país teutònic es va contraure per primera vegada des de l’inici de la pandèmia. 

En aquest context, alguns analistes financers avisen que una possible baixada de tipus per part del BCE és improbable que tingui un impacte econòmic positiu que es deixi notar abans del 2025. Jack Allen-Reynolds, economista de Capital Economics, preveu que l’economia de l’eurozona “s’estanqui” en el primer semestre de 2024 “a mesura que els efectes de l’enduriment monetari del passat continuïn fent-se sentir i la política fiscal es torni més restrictiva”.

La confiança dels consumidors a la baixa

El bon rendiment de l’or també ha estat esperonat per les dades econòmiques dels Estats Units presentades recentment, que no van assolir els objectius esperats: l’ISM manufacturer estatunidenc va baixar als 47,8 punts al febrer enfront dels 49,5 esperats i als 49,1 del mes anterior. La caiguda continuada del rendiment d’aquest sector es produeix després d’un període de creixement de vint-i-vuit mesos.

Per altra banda, segons una enquesta feta per la Universitat de Michigan, la confiança del consumidor el febrer també va baixar als 76,9 des dels 79,6 estimats. “La confiança del consumidor es va moure lateralment aquest mes, caient només dos punts per sota de gener i mantenint els guanys en la confiança observades en els últims tres mesos”, explicava Joanne Hsu, directora de l’enquesta.

Aquesta pèrdua de confiança dels consumidors reflecteix “la persistent incertesa sobre l’economia estatunidenca”, va declarar Dana Peterson, Economista Cap de The Conference Board. Un sentiment a la baixa que es repeteix entre els països del G7, que registren descensos significatius —Gran Bretanya (-3,2 punts), Canadà (-2,1 punts) i Alemanya (-2,0 punts)— en contrast als països del continent asiàtic, on s’observa un ascens generalitzat de la confiança dels consumidors.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La gestora de fons d’inversió nord-americana es consolida com a la major accionista del Banc Sabadell, Banco Santander i BBVA, mentre augmenta o manté la seva posició com a una de les principals inversores de CaixaBank, Bankinter i Unicaja. 

BlackRock, amb seu a Nova York, és la gestora d’actius més gran del món. Amb més de 9 bilions de dòlars en actius sota gestió, 70 oficines en 30 països i amb clients a més de 100, la seva capacitat d’influència s’estén molt més enllà de Wall Street, gestionant inversions per a clients que van des d’inversors particulars fins a grans empreses i governs.

La llista de corporacions amb actius sota la seva tutela és quasi interminable: des de tecnològiques com Apple, Meta i Microsoft, passant per petrolieres com ExxonMobil, Chevron i Shell, fins a bancs com Goldman Sachs, JPMorgan i Bank of America. De fet, passaríem més via en enumerar ‘les poques’ grans empreses globals que no són part de la cartera borsària de BlackRock.

A l’Estat espanyol, la presència del gegant d’inversions estatunidenc està ben consolidada. BlackRock és el principal accionista de l’Ibex-35, duplicant la seva plantilla en els últims cinc anys i controlant 42.000 milions d’euros en actius d’inversió. Iberdrola, Red Eléctrica, Repsol, Enagás, Telefónica… i, segons dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), també amo i senyor de la banca espanyola.

Més del 25% de l’accionariat amb una inversió que supera els 6.000 milions

La presència de BlackRock a l’accionariat de la banca espanyola ha anat augmentant progressivament durant els darrers anys, afermant la seva posició com a principal accionista de referència del sector bancari de l’Estat.

En el cas del BBVA, el Banco Santander i el Banc Sabadell, BlackRock es posiciona com el seu accionista més gran amb una participació del 7,4%, 6,2% i 4.46% respectivament. Per altra banda, passa a ser el tercer accionista més important de CaixaBank, el cinquè de Bankinter, i manté una petita participació a Unicaja. 

Una tendència a l’alça que implica una major influència en la gestió i direcció d’aquestes entitats bancàries, però que no està exempta de polèmica a causa del possible conflicte d’interessos que podria suposar. Com avisava, Gerald Davis, BlackRock és un gegant silenciós, però tremendament poderós.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.