Banca i energètiques: una estreta relació

Segons dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la banca participa en fins a 174 empreses del sector energètic. El percentatge d’accions que tenen aquestes entitats financeres els assegura la presa de decisions en els Consells d’Administració i Juntes d’Accionistes.

 

Les grans entitats bancàries participen en un gran nombre d’empreses energètiques a través d’accions o consellers en llocs clau de la seva administració, la qual cosa els permet influir en la direcció d’aquestes companyies i en la manera en què es perfila la gestió de la transició energètica.

CaixaBank és un dels bancs més actius en aquest sector, participant en empreses com, Naturgy i TotalEnergies.  En el cas de Naturgy, CaixaBank va ser accionista majoritari de Repsol fins a 2019. L’entitat financera manté el seu control sobre aquestes empreses a través de CriteriaCaixa i compta amb consellers en llocs clau de les companyies energètiques. 

Per part seva, Bankia també té membres en els consells d’administració de la Xarxa Elèctrica d’Espanya, mentre que Banc Santander participa en empreses com Endesa a Xile, Tècniques Reunides i ENCE Energia & Cel·lulosa. El Banc Sabadell també té una presència important en el sector de l’energia, amb consellers en Repsol, ENCE Energia & Cel·lulosa i Enagas.

Conflicte d’interessos

Tenint en compte que la crisi energètica ha disparat el preu de l’energia i, per tant, els beneficis d’aquestes companyies – els grans bancs i les principals energètiques han acumulat més de 64.000 en beneficis durant els tres anys de pandèmia i crisi inflacionista – es fa difícil justificar aquelles posicions al·lèrgiques a la intervenció pública d’aquests sectors econòmics.

No deixa de ser curiós que els mateixos actors oposats a la intervenció del govern no semblen tenir cap problema en perpetuar i justificar les portes giratòries. Un negoci rodó, que a través de fitxar a expresidents i exministres per a les directives de bancs i energètiques, ha facilitat l’oligopoli elèctric del mercat de l’energia a l’Estat espanyol, preservant la manipulació preus a costa del consumidor, i amb beneficis extraordinaris per aquests dos sectors de l’economia.

Les solucions als problemes derivats del conflicte d’interessos dels accionistes d’aquestes empreses no es poden limitar a les imposicions fiscals puntuals al sector financer i energètic, després que hagin obtingut beneficis extraordinaris. Si volem eliminar el problema de soca-rel, potser faríem bé de preguntar-nos què s’està pagant quan es contracta un polític, sense estudis ni experiència rellevant, per a un càrrec a un banc o companya elèctrica.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

La transició energètica

2min lectura

La transició energètica cap a les renovables serà clau per evitar el canvi climàtic.

11Check

La banca salvada

5min lectura

L’article ens fa balanç dels canvis que hi ha hagut a la banca.

Economia

El capitalisme clientelar

4min lectura

El model econòmic occidental es caracteritza per un sistema de capitalisme clientelar.



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Pere Maria EstremPere Maria Estrem says:
    Pere Maria

    En funció de les possibilitats de cadascú, s’ha de batallar cada dia.

  3. Josep Grifoll SauríJosep Grifoll Saurí says:
    Josep

    La subvenció a la benzina, majoritàriament, no ha acabat a les butxaques dels consumidors. El pitjor és que abans d’implantar aquesta mesura ja se sabia que seria així. En mercats no competitius passen aquestes coses.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Totalment d’acord amb el que dius, es varen apujar els preus de cop i les més beneficiades han sigut les petroleres. Moltes gràcies pel teu comentari, Josep!!!

      Fa 12 mesos
  4. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Molt interesant!!!

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Celebrem que t’hagi agradat i que ho hagis trobat interessant, Manel, i moltes gràcies pel teu comentari.

      Fa 1 any
  5. Miguel Yñiguez SolerMiguel Yñiguez Soler says:
    Miguel

    Molt bo l’article i molt bona pregunta al final d’aquest, és una autèntica vergonya que polítics sense cap mena d’estudis primer que tot ocupin càrrecs a les grans empreses com en els bancs, quant hi ha molts joves amb molts més estudis i carreres i tenen que treballar amb uns sous que amb prou feina donen per viure

    • Laura Bunyol Bartrina says:

      Quina vergonya Miquel, el món del poder és així. En algunes famílies, els joves ni tan sols creuen que hagin d’estudiar o esforçar-se. A més solen ser persones educades per seguir cegament indicacions sense preguntar ni verificar-ne les conseqüències. Pastisser als seus pastissos com diuen per allà!

      Fa 1 any
  6. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    D’acord.
    Són sectors estratègics que influeixen amb un alt percentatge en el benestar de la gent, però refiar-se només de la intervenció governamental no serà garantia de qualitat i de servei. La honestedat dels governs de torn queda molt en entredit quan pel sol fet d’analitzar detenidament les factures de les energètiques demostra que la majoria de vegades fan veure garses per perdius.

    • Laura Bunyol Bartrina says:

      Totalment d’acord Mercè, falten empreses compromeses i accionistes raonables! Ja és massa que tota la responsabilitat recaigui sobre els consumidors. Una part si que podem canviar-la nosaltres, però les organitzacions públiques que ens representen haurien d’intervenir en aquests conflictes d’interessos. Però ja sabem què passa, oi?

      Fa 1 any
  7. Laura León AmatLaura León Amat says:
    Laura

    Tot s’ho fan entre ells!! Hem de trencar aquestes dinamiques, l’oligopoli d’aquest país i les maneres de der dels dirigents

Deixa una resposta

App Store Google Play